QUÈ CAL FER DAVANT LES ‘FAKE NEWS’ DE LA ULTRADRETA?

Més enllà de la teatralitat amb què va embolicar aquest assumpte Pedro Sánchez, la desinformació ha passat a ser notícia de portada. I els mitjans, a ser encara més qüestionats. Aquest és precisament un dels objectius de la desinformació, sembrar el descrèdit dels mitjans i promoure relats alternatius, tot propagant la mentida i emparant-se en la impunitat. El mal que pot fer això, no només a les institucions, sinó a la mateixa convivència democràtica, és incalculable. Cal celebrar, per tant, que se’n parli.

Ara torna el fantasma de la ingerència russa i, un cop més, l’anunci de noves mesures per evitar-la. Després de la invasió d’Ucraïna ordenada per Putin, Europa no va tenir objeccions a censurar els canals i mitjans oficials del Kremlin, i aquesta mesura va comptar amb un ampli consens entre partits socialdemòcrates i conservadors. Però la desinformació també existeix a Occident, fins i tot dins de la mateixa Unió, finançada per empreses, lobbies i organitzacions europees que busquen, igualment, desestabilitzar i influir mitjançant la mentida.

L’extrema dreta inverteix milions d’euros en propaganda i manipulació a les xarxes

Per exemple, l’ús indegut que Cambridge Analytica va fer de les dades dels usuaris de Facebook va condicionar decisivament el resultat del referèndum sobre el Brexit. Des de llavors sabem que els diferents grups polítics, principalment d’extrema dreta, inverteixen milions d’euros en propaganda i manipulació a les xarxes. Això serveix per a la promoció de “veritats alternatives” que acaben sent acceptades per una part de la societat, la qual cosa pot afectar seriosament la vida de moltes persones. Ho vam veure durant la pandèmia de la Covid-19, amb Donald Trump recomanant injectar-se desinfectant i Jair Bolsonaro negant l’existència del virus. Avui ho veiem amb el canvi climàtic i els discursos i les polítiques negacionistes que abandera l’extrema dreta.

Encara que el focus a Espanya ha estat en el suposat lawfare i en la propensió que tenen la dreta i la ultradreta a produir libels contra polítics i governs progressistes, el problema de la desinformació és molt més profund. Per això, les mesures que va anunciar Sánchez per implementar la lluita contra la desinformació, sense detallar-les, haurien de tenir en compte tot l’ecosistema mediàtic i digital; allí és on l’odi i la mentida es mouen amb absoluta impunitat.

Parlem de la regulació de les empreses tecnològiques i informatives, per la seva irresponsabilitat davant els focs que generen. Elles són les que garanteixen aquesta impunitat. Això, tanmateix, planteja molts dubtes, moltes suspicàcies, absolutament fundades, davant el seu possible revers repressiu contra qualsevol dissidència; ja ha succeït amb altres legislacions i mesures polítiques, com és el cas dels delictes d’odi. Incrementar l’abast coercitiu de l’Estat, i més en un terreny tan disputat i subjectiu com és el de la veritat o el de la llibertat d’expressió, pot portar-nos a un terreny complicat i indesitjable. Si no es fa bé, podria provocar l’efecte contrari i servir a interessos polítics determinats i a impulsos autoritaris.

Fa molt de temps que es lliura una batalla contra l’odi i la mentida, dues eines perverses que sempre han existit, però que han trobat a Internet i en la impunitat que hi regna el seu medi perfecte. Hi ha persones, organitzacions i iniciatives que es dediquen a intentar neutralitzar les mentides a les xarxes, a desemmascarar les mentides dels mitjans i a denunciar els discursos d’odi. El seu esforç ha passat desapercebut per a la majoria de la gent, perquè els assenyalats per aquestes mentides eren principalment migrants, persones LGTBI, musulmans, feministes o activistes d’esquerres. La “fatxosfera” de què parlava Sánchez fa anys que està activa, però el seu abast, fins ara, no preocupava gaire els governants.

Les institucions no es prenen seriosament la lluita contra la desinformació

 Després d’anys desmentint falòrnies, moltes de les agències i campanyes contra la desinformació reconeixen que no aconsegueixen frenar-los i que el seu desmentiment arriba a molta menys gent que la mentida original. A més a més, estan sols fent-ho. La campanya No Finances l’Odi, impulsada pel col·lectiu És País Valencià, va aconseguir que diverses empreses retiressin la publicitat de webs dedicats a escampar desinformació i discursos d’odi, seguint el procediment de la iniciativa internacional Sleeping Giants. Han aconseguit minvar els ingressos d’aquests webs, però aquest dic contra l’odi i la mentida no pot dependre tan sols d’un grapat d’activistes. Les institucions no s’ho prenen seriosament, i el mal que avui percebem contra una persona concreta, amb càrrec institucional, és només la punta de l’iceberg.

Les eines existents fins ara són ineficaces. En l’espera de conèixer què proposa Sánchez per combatre la desinformació, mai no cal perdre de vista el doble tall de la norma. Castigar els continguts no pot ser l’única via per combatre el problema. S’ha d’invertir a educar com informar-se, a prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques i tecnològiques un compromís fefaent amb la convivència i la salut democràtica; aquest compromís passa per no permetre l’odi i la mentida. Però també la ciutadania pot implicar-se fent costat als mitjans independents, que no depenen de grans capitals, conglomerats mediàtics lligats a poders econòmics o vinculats a partits polítics. I que els mitjans públics ofereixin una programació responsable i de qualitat, que no entrin en la competició per les audiències, que siguin un servei públic de veritat i no un mercat de favors entre partits i productores afins als governs de torn.

Les administracions poden fomentar moltes alternatives, començant per aplicar-se un codi ètic i portar-lo rigorosament, fins i tot establir mecanismes eficaços perquè així sigui. L’acció contra la desinformació no pot limitar-se al Codi penal, que en matèria de xarxes i informació, avui dia, és més que ineficaç i eximeix de manera interessada els poders públics de la responsabilitat que els correspon.