Sovint la idea del comunisme s’associa a elements com l’abolició de la propietat privada i la centralització dels mitjans de producció sota planificació estatal. Són idees especialment consolidades al llarg de les experiències socialistes del segle XX, i que, encara avui en dia, impregnen bona part del nostre imaginari. Si bé la concepció del comunisme de Marx és més rica i va molt més enllà d’aquestes premisses.

Cal apuntar, en primer lloc, que Marx és reticent a una descripció detallada de la societat comunista, aquest seria un exercici utòpic que s’allunya de les concepcions marxianes, que l’observen no com un escenari futur ideal, sinó com un procés històric. A la Ideologia Alemanya1, Marx i Engels ho expressen amb les següents paraules: ‘el comunisme no és un estat que ha d’implantar-se, un ideal al qual s’hagi de subjectar la realitat. Nosaltres anomenem comunisme al moviment real que anul·la i supera l’estat actual de les coses. Les condicions d’aquest moviment es desprenen de la premissa actualment existent’.

És, per tant, en aquest desenvolupament històric, aquest ‘moviment real que anul·la i supera l’estat de les coses’ on cal buscar el rostre del comunisme, un rostre canviant que evoluciona i es transforma conjuntament amb la societat. D’aquesta idea se’n desprenen, com a mínim, dos aspectes importants. El primer és que les característiques concretes del comunisme no són permanents i inalterables, ja que queden subjectes al mateix desenvolupament històric, sempre canviant i, en molts aspectes imprevisible. El segon aspecte és que el comunisme, precisament pel seu caràcter de ‘moviment real’ és necessàriament present ja en el món capitalista, en formes més o menys embrionàries, però que guarden a dins el potencial per a superar les relacions socials actuals. Tal com apunta la doctora en filosofia Natasha Gómez Velázquez, ‘el comunisme comença a buscar identitat en l’escala infinita de lluites polítiques que es perden en el temps, que adopten formes diferents i que precedeixen a la revolució. Si fos possible parlar d’un rostre definitiu del comunisme, seria una identitat que no s’obté en un acte finit, sinó en la infinitat mateixa del desplegament o l’esdevenir històric’2.

Marx insisteix en aquests ‘brots’ del comunisme que neixen, canvien i es desenvolupen en el marc de la mateixa societat capitalista. En la seva Contribució a la crítica de l’economia política expressa que: ‘els canvis en el fonament econòmic condueixen tard o d’hora a la transformació de tota la immensa superestructura erigida sobre aquest’3. És en aquest context en què una tasca essencial dels comunistes hauria de ser identificar aquests elements existents en la societat actual que plantegen ‘canvis en el fonament econòmic’, així com els espais, moviments i lluites a on es pot entreveure el ‘rostre del comunisme’, per a dotar-los d’un cos polític sòlid orientat cap a la superació de les relacions socials existents.

El comunisme com a associació lliure d’individus

Hem assenyalat que Marx s’absté de descriure la forma concreta del comunisme, però no d’assenyalar, d’acord amb l’anàlisi acurada del desenvolupament històric, l’orientació general de la societat futura. És en el marc d’aquestes reflexions en el qual la idea del comunisme com a una associació lliure d’individus pren un paper privilegiat. Autors com Seongjin Jeong4 argumenten que aquest és el concepte central del comunisme des de l’òptica de Marx, articulant-lo en tres aspectes clau: la llibertat, la individualitat i l’associació.

Per aproximar-nos a aquesta idea, cal que indaguem una mica més en la Ideologia Alemanya, en aquest text, Marx i Engels exposen algunes reflexions interessants sobre la comunitat i la llibertat. Els autors estableixen una diferenciació fonamental entre la comunitat il·lusòria, aquella construïda a partir de les relacions de poder que, en el cas de la societat capitalista, se sintetitzen en l’estat modern. La comunitat il·lusòria s’articula ‘sempre sobre la base real dels vincles existents, […] sobretot, com més tard haurem de desenvolupar, a través de les classes socials, ja condicionades per la divisió del treball, que es formen i diferencien en cada un d’aquests conglomerats humans i entre les quals n’hi ha una que domina sobre totes les altres’5. La comunitat il·lusòria és aquella que s’articula sobre l’interès específic de la classe dominant, que és capaç de vestir aquest interès de classe com si d’un interès general es tractés, mostrant-lo com una cosa aliena i independent a ella. En aquest marc, la llibertat individual només pot gaudir-se de forma plena per part de ‘dels individus immersos en les relacions de la classe dominant i només en la mesura que són membres d’aquesta classe’. Podem concloure, per tant, que la majoria d’aquesta comunitat il·lusòria, la classe treballadora, pot desenvolupar també una llibertat il·lusòria, o podríem dir limitada, sempre subjecte als interessos particulars de la classe dominant, que es presenten com a independents i generals.

En contraposició a la comunitat il·lusòria, Marx i Engels presenten el comunisme com la comunitat real, aquella establerta sobre els paràmetres de la lliure associació dels individus. Retornem a Jeong quan selecciona aquest fragment del 1r volum de El Capital, en el qual es dibuixa el comunisme com ‘una alta forma de societat, una societat en la qual el complet i lliure desenvolupament de totes les formes individuals constitueix la norma general’. Marx ja identifica algunes iniciatives existents en el si de la societat capitalista com a agents potencials de la transformació revolucionària de la societat. És el cas de les cooperatives de treballadors, que reconeix com una ‘força transformadora’; segueix argumentant que ‘el seu gran mèrit consisteix a mostrar en la pràctica que el sistema actual de subordinació del treball al capital […] pot ser substituït per un sistema republicà i benefactor de l’associació de productors lliures i iguals’. Però també alerta que ‘el moviment cooperatiu limitat a les formes minúscules, les úniques que poden crear amb els seus esforços els esclaus assalariats, mai podran transformar la societat capitalista. […] Aquests canvis no es produiran sense el pas de les forces organitzades de la societat, és a dir, del poder polític, de les mans dels capitalistes i dels terratinents a les mans dels productors’6.  

El Fedivers: una estructura per a l’associació lliure d’individus

Arribats a aquest punt, és interessant preguntar-nos com aquests elements que hem identificat, des del comunisme com a ‘moviment real de la història’ fins al conflicte entre la comunitat il·lusòria i la comunitat real, s’articulen en el món actual i, específicament, com s’han traslladat també en l’àmbit digital, entenent aquest com un espai, potser cada vegada més privilegiat, de la lluita de classes.

Sembla evident que els gegants tecnològics globals, coneguts com a GAFAM (acrònim de Google, Apple, Facebook -Meta-, Amazon i Microsoft), desenvolupen una activitat que va molt més enllà de l’àmbit mercantil (compravenda de productes, serveis i dades), contribuint a la creació d’una visió del món alineada als interessos de classe dels seus propietaris. El cas de les xarxes socials és paradigmàtic, en la mesura que es presenten com a espais neutres (independents) d’interacció lliure entre les persones. Però, què són les xarxes controlades per corporacions sinó el producte més refinat d’aquesta comunitat il·lusòria que apuntava Marx? La publicitat i algoritmes opacs contribueixen a generar i normalitzar una visió del món sovint aliena a l’usuari (i a la realitat) però que es percep com a hegemònica. Possiblement, el sobredimensionament dels discursos d’extrema dreta a la xarxa social X és l’exemple més clar de la vinculació dels continguts d’una xarxa social amb els posicionaments ideològics del seu propietari (des del 2022 els discursos d’odi s’han incrementat un 50% en aquesta xarxa social)7, però que ha de posar-nos en alerta davant la intervenció, sigui subtil o descarnada, dels algoritmes dels capitalistes per a naturalitzar els seus posicionaments de classe.

Davant aquesta realitat, el comunisme es mostra també com a part del ‘moviment real de la història’, una força transformadora que es manifesta de maneres diferents d’acord amb el context social, polític i econòmic. En el cas que ens ocupa, cal observar amb atenció el Fedivers, un concepte que sorgeix de la contracció entre les paraules ‘federació’ i ‘univers’. El Fedivers agrupa un seguit de xarxes socials descentralitzades i de programari lliure, que actualment sumen més de 13,6 milions de comptes registrats i 2,2 milions d’usuaris actius8. Al contrari que les xarxes socials sota control privat, les xarxes socials i els usuaris del Fedivers estan allotjats en milers de servidors d’arreu del món. Qualsevol persona pot crear el seu propi servidor o afegir-se a un servidor existent, fet que permet, per una banda, afavorir la privacitat i evitar la compravenda de dades i, per l’altra, generar comunitats temàtiques, idiomàtiques, sectorials, etc. El Fedivers s’articula, per tant, com una construcció col·lectiva i dinàmica tant de la seva estructura com de la informació que s’hi allotja i comparteix.

Per altra banda, al Fedivers no hi ha algoritmes que promocionin les publicacions, sent, per tant, els individus i les comunitats les que determinen els continguts que es mostra en cada línia de temps. S’hi dibuixen, per tant, el que podrien ser els contorns d’una federació lliure d’individus, que interactuen i s’associen, en l’àmbit digital, sense respondre a interessos aliens. De manera anàloga al cooperativisme que, com apuntava Marx, compta amb el mèrit de demostrar que el model de producció capitalista pot ser substituït per a ‘l’associació de productors lliures i iguals’, el Fedivers hi suma el mèrit de demostrar que les relacions socials presents també poden ser substituïdes per a la lliure associació. Definir col·lectivament quin és l’actitud específica dels comunistes davant aquestes experiències és, sens dubte, un debat ampli i complex, però en qualsevol cas, sembla aconsellable no menystenir cap iniciativa amb capacitat per esquerdar el realisme capitalista, i treballar per dotar-les de profunditat, emmarcant-les en una estratègia política general de la classe treballadora.

1. Marx, K., Engels, F. (2021). La Ideología Alemana: Antología. Madrid: Alianza Editorial. ↩︎
2. Gómez, N. (2024). El comunismo marxiano: contigo en la distancia… estoy. Medium. https://medium.com/la-tiza/el-comunismo-marxiano-contigo-en-la-distancia-estoy-2ce39a8bd3a7 ↩︎
3. Marx, K. (2008). Contribución a la crítica de la economía política. Ciudad de México: Siglo XXI Editores. http://www.ugr.es/~lsaez/blog/textos/ideologia/contribucionalacritica_prologo.pdf ↩︎
4. Jeong, S. (2017). El comunismo de Marx como una Asociación de Individuos Libres: Una revisión. Marxismo Crítico. https://marxismocritico.com/2017/11/29/el-comunismo-de-marx-como-una-asociacion-de-individuos-libres-una-revision/ ↩︎
5. Marx, K., Engels, F. (2021). La Ideología Alemana: Antología. Madrid: Alianza Editorial. ↩︎
6. Marx, K. (2002). Introducción sobre diversos problemas de los delegados del Consejo Central Provisional. Marxists.org. https://www.marxists.org/espanol/m-e/1860s/isdp66s.htm ↩︎
7. Hickey, D. Fessler, D. M. T., Lerman, K., Burghardt, K. (2025). X under Musk’s leadership: Substantial hate and no reduction in inauthentic activity. PLoS ONE. 20(2): e0313293. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0313293 ↩︎
8. Hickey, D. Fessler, D. M. T., Lerman, K., Burghardt, K. (2025). X under Musk’s leadership: Substantial hate and no reduction in inauthentic activity. PLoS ONE. 20(2): e0313293. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0313293 ↩︎