Pròleg de “Perquè Marx tenia raó” de Terry Eagleton

Si la joventut eterna d’un autor rau en la seva capacitat de continuar estimulant noves idees, podem dir, sense cap mena de dubte, que Marx s’ha mantingut jove. Després de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, conservadors i progressistes, liberals i postcomunistes van decretar de manera gairebé unànime la desaparició definitiva de Marx. Tanmateix, les seves teories tornen a ser summament actuals –una actualitat recuperada amb una rapidesa sorprenent en molts aspectes.

Des de 2008, la crisi econòmica contínua i les profundes contradiccions que arrasen la societat capitalista han despertat un interès renovat per un autor que es va deixar de banda massa de pressa després de l’enfonsament de la Unió Soviètica. Centenars de diaris, revistes i emissores de televisió i ràdio s’han fet ressò de les anàlisis de Marx a El capital i dels articles que va escriure per al New York Tribune mentre observava el pànic de 1857, la primera crisi financera internacional de la història.

Després de vint anys de silenci, en molts països s’ha tornat a parlar i escriure sobre Marx. Al món anglosaxó, les conferències i els cursos universitaris dedicats al seu pensament s’han tornat a posar de moda. El capital torna a ser un best-seller a Alemanya, mentre que al Japó se n’ha publicat una versió en manga. A la Xina s’està publicant una gran nova edició de les seves obres completes (amb traduccions de l’alemany i no del rus, com s’havia fet en el passat). A l’Amèrica Llatina ha sorgit una nova reivindicació de Marx entre les persones políticament actives –sobretot al Brasil, on el marxisme té una forta presència a les universitats. El llibre que ara mateix teniu a les mans, publicat el 2011 i traduït a nombrosos idiomes durant els darrers quinze anys, no només és una de les síntesis més aconseguides del redescobriment de l’autor d’El manifest comunista, sinó que, com que va ser escrit per un prestigiós crític literari reconegut mundialment pels seus estudis valuosos, es pot dir que fins i tot ha contribuït al retorn de Marx.

***

A aquesta tornada en escena també hi ha contribuït un altre esdeveniment decisiu: la publicació d’una sèrie de manuscrits fins ara desconeguts en l’edició alemanya Marx-Engels Gesamtausgabe (MEGA2), acompanyats d’interpretacions innovadores de l’obra marxiana, ha obert nous horitzons per a la recerca i ha demostrat més clarament que mai la capacitat de Marx d’examinar les contradiccions de la societat capitalista a escala global i en àmbits que van més enllà del conflicte entre el capital i el treball. Després de les incorporacions textuals del projecte MEGA2, no és exagerat afirmar que, dels grans clàssics del pensament polític, econòmic i filosòfic, Marx és qui més canvis ha experimentat en el seu perfil durant les primeres dècades del segle XXI.

El Marx revival dels últims anys ha estat diferent del redescobriment que va seguir la crisi econòmica del 2008. En aquell moment, l’atenció se centrava en la crítica de l’economia i en la importància fonamental de les anàlisis marxianes per entendre les contradiccions i els mecanismes destructius del capitalisme. En els darrers anys, però, també s’ha produït una revaluació del pensament polític de Marx.  

Les investigacions recents han refutat els diversos enfocaments que redueixen la concepció de Marx de la societat comunista a un desenvolupament superior de les forces productives. En particular, aquestes recerques han posat en relleu la importància que Marx concedia a la qüestió ecològica i és que, en més d’una ocasió, l’autor va denunciar el fet que l’expansió del mode capitalista de producció intensifica no només el robatori del treball dels obrers, sinó també el saqueig dels recursos naturals. Una altra qüestió per la qual Marx va mostrar un gran interès va ser la migració: assenyalava que el desplaçament forçós de la mà d’obra generat pel capitalisme era un dels components principals de l’explotació burgesa i que la clau per combatre’l era la solidaritat de classe entre els treballadors, independentment dels orígens o de qualsevol distinció entre mà d’obra local i importada. A més, Marx també va investigar en profunditat societats no europees i es va pronunciar inequívocament en contra dels estralls del colonialisme. Malgrat l’escepticisme  tant de moda avui en dia en determinats cercles acadèmics, es tracta de consideracions evidents per a qualsevol que hagi llegit l’obra de Marx.

Marx va aprofundir en molts altres temes que, tot i haver estat freqüentment subestimats o fins i tot ignorats, adquireixen una importància cabdal en l’agenda política del nostre temps. Entre aquestes qüestions hi ha la llibertat individual en l’àmbit econòmic i polític, l’emancipació de gènere, la crítica del nacionalisme i les formes de propietat col·lectiva no controlades per l’Estat.  Així, trenta anys després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha fet possible llegir un Marx molt diferent de l’intel·lectual dogmàtic, economicista i eurocèntric que es va fer circular durant tant temps.

***

El llibre d’Eagleton, un autor prolífic amb més de quaranta títols dedicats tant a la literatura, la ideologia i la crítica del postmodernisme com al marxisme, pretén refutar les deu objeccions que, segons el parer de l’autor anglès, es presenten de manera més habitual a la cosmovisió de Marx i a la seva rellevància en el present. Al llarg del llibre, escrit amb un estil agradable i fàcil de llegir fins i tot per als lectors no especialitzats, Eagleton rebat la idea que les idees de Marx no tenen res a dir sobre les societats occidentals postindustrials del present; argumenta en contra de l’opinió que, posat en pràctica, el marxisme és una doctrina destinada a generar terror, tirania i falta de llibertat política, i qüestiona la noció segons la qual el marxisme és una filosofia rígida i determinista de la història que deixa poc marge a la capacitat d’acció humana.

Més endavant, el llibre també explica que les idees de Marx no es poden considerar utopies poc realistes; que Marx no era un pensador que reduís les seves interpretacions del món únicament a la dimensió econòmica; que la concepció materialista de la història no significa, en cap cas, que es negui la importància dels aspectes espirituals de la humanitat; que no és veritat que les classes socials tinguin menys rellevància que en el passat i que la mobilitat social hagi deixat obsoleta la teoria de Marx.

Finalment, en els últims tres capítols del llibre, Eagleton desmenteix el mite segons el qual el marxisme és una teoria basada en la violència política d’una minoria sanguinària; argumenta que Marx no té res a veure amb la idea de construir un poder estatal autoritari que suprimeixi els drets i les garanties individuals, i, per tant, afirma que tots els nous moviments socials –des del feminisme fins a l’ecologisme, passant pel pacifisme o per la lluita pels drets socials i polítics de les minories– s’haurien d’interessar per la lluita de classes, presentada erròniament com una relíquia del passat.

A partir de la crítica d’aquests tòpics –atribuïts a Marx tant per crítics que mai no han llegit la seva obra com per molts dels seus anomenats seguidors– l’autor d’aquest llibre mostra, entre altres coses, la versió real d’un autor que mai no va fetitxitzar la producció material i que, ben al contrari, considerava que l’ideal per a la classe obrera era l’oci, i no pas el treball. Eagleton suggereix que les idees de Marx sobre la defensa de la naturalesa davant del productivisme eren avançades per al seu temps i, alhora, demostra que el socialisme –molt més que no pas el liberalisme– és una concepció de la societat basada en la llibertat, els drets civils i la prosperitat material. Atenent a totes aquestes conviccions, les últimes paraules del llibre d’Eagleton ressonen com una crítica enèrgica a les moltes interpretacions errònies de Marx: «Hi ha hagut mai un pensador més parodiat?»

***

Arreu del món, la inestabilitat econòmica i política s’ha convertit en una característica persistent de la vida social contemporània. La globalització, les crisis financeres, la pandèmia mundial recent i l’ascens dels problemes ecològics són només alguns dels factors que produeixen les tensions i contradiccions del nostre temps. Per primera vegada des de la fi de la Guerra Freda, hi ha un consens global creixent sobre la necessitat de repensar la lògica organitzativa dominant de la societat contemporània i de desenvolupar noves solucions econòmiques i polítiques.

Avui dia, podem dir no només que Marx tenia raó, sinó que la seva obra continua sent essencial a l’hora de concebre una alternativa real a l’ordre existent. Aquest llibre magnífic de Terry Eagleton ens ajuda a entendre per què.