Archive for de maig 2007

Home Archive for de maig 2007

undefined

Entrevista a l´escriptor Matthew Tree

0 Somnis Rebels 10:37 a. m. Comments

CulturaEntrevista a l´escriptor Matthew Tree >Somnis Rebels 10:37 a. m. 0 Comments "Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, em vaig convertir en independentista per sempre més"Matthew

undefined

Entrevista a Juanra

0 Somnis Rebels 9:17 p. m. Comments

videoEntrevista a Juanra >Somnis Rebels 9:17 p. m. 0 Comments Continue ReadingvideoEntrevista a Juanra >Somnis Rebels 9:17 p. m. 0 Comments Continue Reading

undefined

Eva Forest: Una vida marcada pel compromís

0 Somnis Rebels 1:47 p. m. Comments

CamaradesEva Forest: Una vida marcada pel compromís >Somnis Rebels 1:47 p. m. 0 Comments per M.A.Amb la mort d´Eva Forest (Barcelona, 1928) el dia 19 de maig de 2007, es perd una veu clara,

undefined

El Summum del cinisme

0 Somnis Rebels 7:46 p. m. Comments

America LLatinaEl Summum del cinisme >Somnis Rebels 7:46 p. m. 0 Comments Per criticar Veneçuela ara diuen que la gent pot comprar molts bénsper Juan Torres López El diari espanyol El País publicava diumenge

undefined

Com Israel es va fundar en la neteja ètnica

0 Somnis Rebels 1:57 p. m. Comments

OrientCom Israel es va fundar en la neteja ètnica >Somnis Rebels 1:57 p. m. 0 Comments per Ilan Pappe El conegut historiador jueu antisionista Ilan Pappe parla sobre la història d'Israel i el seu

undefined

Per un habitatge digne

0 Somnis Rebels 10:34 a. m. Comments

socialPer un habitatge digne >Somnis Rebels 10:34 a. m. 0 Comments “Un habitatge digne requereix un procés continuat, pacient i auto reflexiu de mobilització social.” per Arcadi Bassegoda • En l’article “La veritable participació

undefined

El neoliberalisme, una guerra iniciada pels rics

0 Somnis Rebels 7:52 a. m. Comments

MARXISMEEl neoliberalisme, una guerra iniciada pels rics >Somnis Rebels 7:52 a. m. 0 Comments Entrevista a David Harvey: per Joseph Choonara El geògraf marxista i acadèmic David Harvey parla amb Joseph Choonara sobre l'ascens

undefined

Sindicalistes pel progrés i la sobirania

0 Somnis Rebels 10:10 p. m. Comments

LaboralPaïsos CatalansSindicalistes pel progrés i la sobirania >Somnis Rebels 10:10 p. m. 0 Comments El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia

undefined

L´economia d´una Escòcia independent podria crèixer un 7% en 5 anys

0 Somnis Rebels 2:02 p. m. Comments

EuropaL´economia d´una Escòcia independent podria crèixer un 7% en 5 anys >Somnis Rebels 2:02 p. m. 0 Comments L'economia d'una Escòcia independent podria superar significativament la del Regne Unit Tal i com indiquen diferents

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de maig 2007

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCf1EAlA0wkmB0zWmBRNYF18cf61CRGmz_GLaW_QpFKQeFewO7_uadoWdVUQjPjmuABgtH_0xcOx2GLuqqh1vW-fVNDbTVGHG02-QnmKJjrEtD1D1WRbxg6sp3rwrYMmBPAmDGuA/s1600-h/matthew-tree.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5069918467930848594" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCf1EAlA0wkmB0zWmBRNYF18cf61CRGmz_GLaW_QpFKQeFewO7_uadoWdVUQjPjmuABgtH_0xcOx2GLuqqh1vW-fVNDbTVGHG02-QnmKJjrEtD1D1WRbxg6sp3rwrYMmBPAmDGuA/s320/matthew-tree.jpg" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" /></a><br /><div align="justify"><strong>"Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, em vaig convertir en independentista per sempre més"<br /></strong><a href="http://www.directe.cat/entrevista/matthew-tree-despres-dhaver-vist-la-immensa-onada-dodi-nacionalista-que-va-generar-el-nou-#comentaris"></a><br /><a href="http://www.directe.cat/imatges/matthew-tree.jpg"></a><br />Matthew Tree és escriptor, va néixer a Londres ara fa 48 anys, es "va ensenyar" el català el 1979 i viu a Catalunya des del 1984. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Va començar a publicar en català el 1990, i des de llavors no ha parat de fer-ho. De les seves publicacions cal destacar el llibre publicat l'any 2000, CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, escrit a partir de les seves experiències viatjant durant un mes en transports públics. També ha publicat Contra la monarquia (Ara Llibres, 2004), La puta feina (Ara Llibres, 2006) i ha conduït el programa de TV3 Passatgers, on visitava el país amb transport públic en companyia de convidats especials. Matthew Tree col·labora habitualment amb mitjans catalans i és un dels nostres valedors a nivell internacional.</div><div align="justify"> </div><div align="justify"><strong>A aquestes alçades ja som molts els que sabem una mica de la teva vida: ets de Londres, i després d'uns quants estius a Osona ja fa una bona colla d'anys acabes fent de Catalunya casa teva. No ets el primer ni l'únic, però segurament seràs dels poquets que opta pel català com a llengua d'escriptura a nivell professional, no exclusivament, però sí majoritàriament. Perquè escriure en català podent escriure en la teva llengua materna, d'un abast internacional sense límits? Què té el català que no tinguin les altres llengües?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">De fet, mai no he deixat d'escriure en anglès durant tots aquests anys però sí que es podria dir que durant molt de temps vaig donar 'prioritat' al català. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Per què escriure en aquest idioma?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">La suggerència va venir del poeta i editor Antoni Clapés, el 1989, mentre lluitàvem junts per treure un suro tossut d'una ampolla de vi. Ell havia començat a publicar una sèrie de llibrets - 'plaquettes', en diu - de prosa i poesia i em va dir: 'Que no dius que ets escriptor? Bé, no puc publicar-te en anglès perquè el que publico és per al mercat català, però si escrius alguna cosa en català i em fa el pes, el publicaré'. Va ser la seva primera pregunta que em va decidir: 'No dius que ets escriptor?'. És clar, si ets escriptor, ets escriptor per damunt de tot: si et trobes en un país on es parla un idioma que tu domines, sembla absurd entestar-te a escriure només en un idioma que no s'hi parla. Però és més: quan vaig començar a fer el text, em vaig sentir molt, però MOLT, a gust: tota una sèrie de problemes diguem-ne culturals i socials que sempre havia tingut amb l'anglès britànic, van desaparèixer com el rosari de l'aurora. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Escriure en català em va desbloquejar com a escriptor i em va permetre tenir una veu pròpia (com a escriptor) per primera vegada. I, és clar, vaig començar a aconseguir lectors geogràficament propers, una cosa que és tan necessària a un escriptor com l'oxigen. En resum: el català em va ensenyar a escriure, de manera que des de fa uns sis anys finalment he après també escriure en anglès, gràcies a tota l'experiència que he tingut amb el català. Ara mateix, estic fent un llibre en anglès i un altre en català.A aquestes alçades ja tens un bon bagatge de llibres publicats. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>És per aquest motiu que et conviden a la Fira del Llibre de Frankfurt, oi?</strong> </div><div align="justify"><strong>Explica'ns una mica el teu cas, perquè ja saps que el fet d'haver convidat a la cultura catalana i no a la cultura feta en català, s'ha generat una forta controvèrsia, on algunes persones exigeixen que la cultura catalana estigui representada pel català i per l'espanyol (2 de les llengües parlades al Principat -perquè n'hi ha més i no han estat convocades), però que pel mateix argument deixa fora de la cultura catalana als escriptors de fora del Principat com ara els valencians, balears o tu mateix, que fins i tot ets de més lluny.</strong></div><div align="justify"> </div><div align="justify">No, a mi em conviden a la Fira de Frankfurt - juntament amb quatre o cinc escriptors estrangers més que escrivim en català - per parlar de l'experiència de ser escriptors estrangers que escriuen en català. </div><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Entenc els motius dels organitzadors per recalcar el fet que tots som de fora, però personalment m'hauria preferit anar-hi com un escriptor català més, i punt.Pel que fa a aquest tema tan innecessàriament polèmic de la llengua, em remeto a un llibre pòstum del catedràtic anglès Arthur Terry, especialitzat en literatura hispànica: 'A Companion to Catalan Literature' (Londres, 2003). El Terry, que senzillament se cenyia a les normes científiques internacionals, explica - en els moments en què ha d'escriure sobre autors catalans que feien servir altres idiomes (Llull, Turmeda i Terenci Moix) - que cadascun d'aquests tres autors té una part important de la seva obra escrita en un altre idioma (llatí, àrab i castellà, respectivament) però que ell, Terry, només es concentrarà en la part escrita en català atès que el seu llibre parla de literatura catalana.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El criteri acadèmic internacional no permet una altra interpretació: la literatura catalana és literatura escrita - en qualsevol part de món - en català. Donar-hi més voltes seria confondre-ho tot amb factors acientífics, com ara la política.Segons els principis proposats per les persones que deien que la cultura catalana també incloïa l'espanyol, la cultura espanyola hauria d'incloure també la catalana quan sortís al món, i això no passa pas. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Què creus que defineix la cultura catalana o qualsevol altra cultura del món doncs? Com se'n pot mesurar la seva riquesa</strong>?</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">La llengua ho defineix tot. Ho diuen els antropòlegs des de fa anys: les llengües són la base de tota la cultura humana. Sense llenguatge, no pot haver-hi ni música, ni pintura, ni cultura social ni cap altra forma de cultura, ja que les relacions que s'estableixen per generar aquestes activitats s'estableixen gràcies a l'ús d'una llengua. Cada llengua, doncs, genera un univers cultural propi, i tots aquests universos culturals tenen el mateix valor, són igualment vàlids, són igualment universals.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>És la independència la millor manera de defensar la llengua i la cultura pròpia dels atacs de fora? Els catalans tindríem aquests problemes si fossim un territori independent? Recolzaries una possible independència de Catalunya? Perquè sí... o perquè no?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">He passat per gairebé totes les modalitats polítiques en aquest sentit: regionalisme, federalisme, etc. Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, però, em vaig convertir en independentista per sempre més. Hi ha coses que no es poden acceptar, i aquest nacionalisme agressiu contra una cultura interna, n'és una. Amb la independència garantim la supervivència d'una cultura universal que fa aigües allà on no té cap protecció política (al País Valencià o a la Franja. p.e.). </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Em defineixo com un independentista no-nacionalista.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Com a londinenc, com valores el cas Irlanda del Nord? I el cas d'Escòcia, on aquests darrers dies el partit independentista ha guanyat les eleccions? I el cas de Gal.les, on està començant a treure el cap la idea independentista? Tenen clares similituds amb el cas català, o el Regne Unit poc té a veure amb l'estat espanyol? Creus que el Regne Unit és més tolerant pel fet de permetre major autonomia en alguns camps com els esports, on cada part disposa de la seva selecció pròpia?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">L'Irlanda del Nord és el resultat d'un intent per part dels anglesos de nedar i guardar la roba quan el procés d'independència d'Irlanda, als anys vint. La solució, per tant, seria la fusió de l'Irlanda del Nord amb la del sud (la comunitat protestant de la qual hi viu sense cap mena de problema, per cert). Gal.les segurament es quedarà dins el Regne Unit però amb un enfortiment cada vegada més notable de la llengua i cultura gal.leses, però crec que Escòcia serà independent d'aquí uns cinc anys, o potser deu com a molt, i aquest serà un model possible per a Catalunya: un país sense estat que forma part d'un estat que pertany a la Unió Europea, es deslliga pacíficament i democràticament d'aquest estat. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">La diferència és que hi ha nacionalistes espanyols per als quals la unitat de l'estat espanyol no és un concepte polític, sinó un dogma religiós. A Anglaterra també n'hi ha, però són pocs i estan políticament arraconats als partits d'ultradreta.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>El futbol?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Les seleccions nacionals ajuden en el sentit que països com Escòcia i Gal.les es poden donar a conèixer a la resta del món. Un país amagat - com Catalunya - és un país que està a un pas d'esborrar-se del mapa.El mapa d'Europa s'ha anat modificant al llarg de tot el s.XX. Mai com ara hi havien hagut tants estats. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Malgrat tot, la Unió Europa està deixant clar que aquesta nova organització macro-política només tindrà en compte els estats enlloc de les nacions. Així ho demostra a l'hora de designar les llengües oficials, on només tenen representació les llengües oficials de cada estat membre encara que aquestes tinguin un reduït nombre de parlants, i quasi en cap cas tenen representació les llengües no-oficials encara que aquestes tinguin un elevat nombre de parlants (com el cas del català). </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Què creus que està passant? Són bons aquests criteris, que eximeixen el debat a nivell europeu i el deixen que sigui cada estat qui designi la llengua o les llengües que considera oficials al seu territori, i per tant, oficials a Europa?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">La Unió Europea és un macroexemple de com es pot nedar i guardar la roba (perdoneu l'ús de la mateixa expressió dos cops en una sola entrevista) sense que ningú se n'adoni. Segons el pensament automàtic de la immensa majoria de la gent - els líders polítics inclosos - l'estat és la nació, i afeblir l'estat és afeblir la nació. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">No es qüestiona per res el concepte d'estat-nació. Però alhora els mateixos líders - i la gent - parlen de la dissolució de les fronteres a la Unió Europea, de la llibertat de moviments, etc., sense tenir en compte que si això fos realment cert, significaria l'aparició de països transfronterers: Euskadi sencera, Catalunya sencera, Irlanda del Nord i Eire etc. I no acaben d'aparèixer.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Els nostres néts i besnéts continuaran usant la llengua catalana de la mateixa manera que ho podem fer nosaltres en, posem per cas, aquesta mateixa entrevista o creus que llavors ja només serà una cosa folklòrica d'alguna gent gran? Pot ser que el futur sigui més esperançador? Què creus què passarà, ja no només amb el català, sinó amb totes les llengües petites?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Algunes llengües - el flamenc que es parla al nord de França, p.e. - desapareixeran o es mantindran a nivell testimonial (que és el que segurament passarà amb el gaèlic escocès). El català és un dels pocs idiomes que té la possibilitat de sobreviure com un idioma normal, com el castellà o el francès. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Tot plegat depèn dels parlants - evidentment - de la situació política i de molts altres factors. Un problema greu és que molta gent encara pensa com el Gregorio Salvador, les teories lingüístiques del qual són dels primers anys cinquanta: com més gran és un idioma, més important és i com més petit, més mereix morir-se. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Tant és així que a Holanda, hi ha lingüistes que preveuen la mort de l'holandès d'aquí a 50 anys! Diuen que els fills no el parlaran al cap d'un parell de generacions, per ser un idioma petit i poc important...Arreu del territori català ja t'has convertit en una mena de figura pública gràcies als teus llibres, a les teves col.laboracions a la ràdio i a la televisió, però molt especialment pel fet de ser de fora. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Tan gran és la fama que sovint se t'escolta més a través dels teus imitadors en programes com el 'Minoria Absoluta' que no pas a tu mateix, ara que sembla que no tens tanta vida pública. Com valores el fet de que t'imitin? Et fa gràcia o et fa ràbia? Creus que t'exageren massa o t'encerten molt? Rius amb el teu imitador?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Conec una mica el meu imitador, i ho fa molt bé. Les poques vegades que l'he escoltat, m'ha fet riure. Com que no dono cap importància al fet de ser una mica conegut, lògicament no en dono gaire al fet de ser una mica imitat.M'agradaria pensar - potser m'enganyo a mi mateix - que el contingut dels llibres, sobretot, però també d'algun programa o article - sempre ha estat més important que el fet que sóc estranger. Les reaccions dels lectors semblarien confirmar això: no em feliciten pel fet de ser de fora, sinó per un conte que els ha agradat, per les emocions transmeses en un text, etc., més o menys com farien amb qualsevol altre escriptor. L'últim llibre, una diatriba dita 'La puta feina', no té res a veure amb ser anglès i viure a Catalunya, i és el meu segon llibre més venut. </div>

"Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, em vaig convertir en independentista per sempre més"

Matthew Tree és escriptor, va néixer a Londres ara fa 48 anys, es "va ensenyar" el català el 1979 i viu a Catalunya des del 1984.

Va començar a publicar en català el 1990, i des de llavors no ha parat de fer-ho. De les seves publicacions cal destacar el llibre publicat l'any 2000, CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, escrit a partir de les seves experiències viatjant durant un mes en transports públics. També ha publicat Contra la monarquia (Ara Llibres, 2004), La puta feina (Ara Llibres, 2006) i ha conduït el programa de TV3 Passatgers, on visitava el país amb transport públic en companyia de convidats especials. Matthew Tree col·labora habitualment amb mitjans catalans i és un dels nostres valedors a nivell internacional.

A aquestes alçades ja som molts els que sabem una mica de la teva vida: ets de Londres, i després d'uns quants estius a Osona ja fa una bona colla d'anys acabes fent de Catalunya casa teva. No ets el primer ni l'únic, però segurament seràs dels poquets que opta pel català com a llengua d'escriptura a nivell professional, no exclusivament, però sí majoritàriament. Perquè escriure en català podent escriure en la teva llengua materna, d'un abast internacional sense límits? Què té el català que no tinguin les altres llengües?

De fet, mai no he deixat d'escriure en anglès durant tots aquests anys però sí que es podria dir que durant molt de temps vaig donar 'prioritat' al català.

Per què escriure en aquest idioma?

La suggerència va venir del poeta i editor Antoni Clapés, el 1989, mentre lluitàvem junts per treure un suro tossut d'una ampolla de vi. Ell havia començat a publicar una sèrie de llibrets - 'plaquettes', en diu - de prosa i poesia i em va dir: 'Que no dius que ets escriptor? Bé, no puc publicar-te en anglès perquè el que publico és per al mercat català, però si escrius alguna cosa en català i em fa el pes, el publicaré'. Va ser la seva primera pregunta que em va decidir: 'No dius que ets escriptor?'. És clar, si ets escriptor, ets escriptor per damunt de tot: si et trobes en un país on es parla un idioma que tu domines, sembla absurd entestar-te a escriure només en un idioma que no s'hi parla. Però és més: quan vaig començar a fer el text, em vaig sentir molt, però MOLT, a gust: tota una sèrie de problemes diguem-ne culturals i socials que sempre havia tingut amb l'anglès britànic, van desaparèixer com el rosari de l'aurora.

Escriure en català em va desbloquejar com a escriptor i em va permetre tenir una veu pròpia (com a escriptor) per primera vegada. I, és clar, vaig començar a aconseguir lectors geogràficament propers, una cosa que és tan necessària a un escriptor com l'oxigen. En resum: el català em va ensenyar a escriure, de manera que des de fa uns sis anys finalment he après també escriure en anglès, gràcies a tota l'experiència que he tingut amb el català. Ara mateix, estic fent un llibre en anglès i un altre en català.A aquestes alçades ja tens un bon bagatge de llibres publicats.

És per aquest motiu que et conviden a la Fira del Llibre de Frankfurt, oi?

Explica'ns una mica el teu cas, perquè ja saps que el fet d'haver convidat a la cultura catalana i no a la cultura feta en català, s'ha generat una forta controvèrsia, on algunes persones exigeixen que la cultura catalana estigui representada pel català i per l'espanyol (2 de les llengües parlades al Principat -perquè n'hi ha més i no han estat convocades), però que pel mateix argument deixa fora de la cultura catalana als escriptors de fora del Principat com ara els valencians, balears o tu mateix, que fins i tot ets de més lluny.

No, a mi em conviden a la Fira de Frankfurt - juntament amb quatre o cinc escriptors estrangers més que escrivim en català - per parlar de l'experiència de ser escriptors estrangers que escriuen en català.

Entenc els motius dels organitzadors per recalcar el fet que tots som de fora, però personalment m'hauria preferit anar-hi com un escriptor català més, i punt.Pel que fa a aquest tema tan innecessàriament polèmic de la llengua, em remeto a un llibre pòstum del catedràtic anglès Arthur Terry, especialitzat en literatura hispànica: 'A Companion to Catalan Literature' (Londres, 2003). El Terry, que senzillament se cenyia a les normes científiques internacionals, explica - en els moments en què ha d'escriure sobre autors catalans que feien servir altres idiomes (Llull, Turmeda i Terenci Moix) - que cadascun d'aquests tres autors té una part important de la seva obra escrita en un altre idioma (llatí, àrab i castellà, respectivament) però que ell, Terry, només es concentrarà en la part escrita en català atès que el seu llibre parla de literatura catalana.

El criteri acadèmic internacional no permet una altra interpretació: la literatura catalana és literatura escrita - en qualsevol part de món - en català. Donar-hi més voltes seria confondre-ho tot amb factors acientífics, com ara la política.Segons els principis proposats per les persones que deien que la cultura catalana també incloïa l'espanyol, la cultura espanyola hauria d'incloure també la catalana quan sortís al món, i això no passa pas.

Què creus que defineix la cultura catalana o qualsevol altra cultura del món doncs? Com se'n pot mesurar la seva riquesa?

La llengua ho defineix tot. Ho diuen els antropòlegs des de fa anys: les llengües són la base de tota la cultura humana. Sense llenguatge, no pot haver-hi ni música, ni pintura, ni cultura social ni cap altra forma de cultura, ja que les relacions que s'estableixen per generar aquestes activitats s'estableixen gràcies a l'ús d'una llengua. Cada llengua, doncs, genera un univers cultural propi, i tots aquests universos culturals tenen el mateix valor, són igualment vàlids, són igualment universals.

És la independència la millor manera de defensar la llengua i la cultura pròpia dels atacs de fora? Els catalans tindríem aquests problemes si fossim un territori independent? Recolzaries una possible independència de Catalunya? Perquè sí... o perquè no?

He passat per gairebé totes les modalitats polítiques en aquest sentit: regionalisme, federalisme, etc. Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, però, em vaig convertir en independentista per sempre més. Hi ha coses que no es poden acceptar, i aquest nacionalisme agressiu contra una cultura interna, n'és una. Amb la independència garantim la supervivència d'una cultura universal que fa aigües allà on no té cap protecció política (al País Valencià o a la Franja. p.e.).

Em defineixo com un independentista no-nacionalista.

Com a londinenc, com valores el cas Irlanda del Nord? I el cas d'Escòcia, on aquests darrers dies el partit independentista ha guanyat les eleccions? I el cas de Gal.les, on està començant a treure el cap la idea independentista? Tenen clares similituds amb el cas català, o el Regne Unit poc té a veure amb l'estat espanyol? Creus que el Regne Unit és més tolerant pel fet de permetre major autonomia en alguns camps com els esports, on cada part disposa de la seva selecció pròpia?

L'Irlanda del Nord és el resultat d'un intent per part dels anglesos de nedar i guardar la roba quan el procés d'independència d'Irlanda, als anys vint. La solució, per tant, seria la fusió de l'Irlanda del Nord amb la del sud (la comunitat protestant de la qual hi viu sense cap mena de problema, per cert). Gal.les segurament es quedarà dins el Regne Unit però amb un enfortiment cada vegada més notable de la llengua i cultura gal.leses, però crec que Escòcia serà independent d'aquí uns cinc anys, o potser deu com a molt, i aquest serà un model possible per a Catalunya: un país sense estat que forma part d'un estat que pertany a la Unió Europea, es deslliga pacíficament i democràticament d'aquest estat.

La diferència és que hi ha nacionalistes espanyols per als quals la unitat de l'estat espanyol no és un concepte polític, sinó un dogma religiós. A Anglaterra també n'hi ha, però són pocs i estan políticament arraconats als partits d'ultradreta.

El futbol?

Les seleccions nacionals ajuden en el sentit que països com Escòcia i Gal.les es poden donar a conèixer a la resta del món. Un país amagat - com Catalunya - és un país que està a un pas d'esborrar-se del mapa.El mapa d'Europa s'ha anat modificant al llarg de tot el s.XX. Mai com ara hi havien hagut tants estats.

Malgrat tot, la Unió Europa està deixant clar que aquesta nova organització macro-política només tindrà en compte els estats enlloc de les nacions. Així ho demostra a l'hora de designar les llengües oficials, on només tenen representació les llengües oficials de cada estat membre encara que aquestes tinguin un reduït nombre de parlants, i quasi en cap cas tenen representació les llengües no-oficials encara que aquestes tinguin un elevat nombre de parlants (com el cas del català).

Què creus que està passant? Són bons aquests criteris, que eximeixen el debat a nivell europeu i el deixen que sigui cada estat qui designi la llengua o les llengües que considera oficials al seu territori, i per tant, oficials a Europa?

La Unió Europea és un macroexemple de com es pot nedar i guardar la roba (perdoneu l'ús de la mateixa expressió dos cops en una sola entrevista) sense que ningú se n'adoni. Segons el pensament automàtic de la immensa majoria de la gent - els líders polítics inclosos - l'estat és la nació, i afeblir l'estat és afeblir la nació.

No es qüestiona per res el concepte d'estat-nació. Però alhora els mateixos líders - i la gent - parlen de la dissolució de les fronteres a la Unió Europea, de la llibertat de moviments, etc., sense tenir en compte que si això fos realment cert, significaria l'aparició de països transfronterers: Euskadi sencera, Catalunya sencera, Irlanda del Nord i Eire etc. I no acaben d'aparèixer.

Els nostres néts i besnéts continuaran usant la llengua catalana de la mateixa manera que ho podem fer nosaltres en, posem per cas, aquesta mateixa entrevista o creus que llavors ja només serà una cosa folklòrica d'alguna gent gran? Pot ser que el futur sigui més esperançador? Què creus què passarà, ja no només amb el català, sinó amb totes les llengües petites?

Algunes llengües - el flamenc que es parla al nord de França, p.e. - desapareixeran o es mantindran a nivell testimonial (que és el que segurament passarà amb el gaèlic escocès). El català és un dels pocs idiomes que té la possibilitat de sobreviure com un idioma normal, com el castellà o el francès.

Tot plegat depèn dels parlants - evidentment - de la situació política i de molts altres factors. Un problema greu és que molta gent encara pensa com el Gregorio Salvador, les teories lingüístiques del qual són dels primers anys cinquanta: com més gran és un idioma, més important és i com més petit, més mereix morir-se.

Tant és així que a Holanda, hi ha lingüistes que preveuen la mort de l'holandès d'aquí a 50 anys! Diuen que els fills no el parlaran al cap d'un parell de generacions, per ser un idioma petit i poc important...Arreu del territori català ja t'has convertit en una mena de figura pública gràcies als teus llibres, a les teves col.laboracions a la ràdio i a la televisió, però molt especialment pel fet de ser de fora.

Tan gran és la fama que sovint se t'escolta més a través dels teus imitadors en programes com el 'Minoria Absoluta' que no pas a tu mateix, ara que sembla que no tens tanta vida pública. Com valores el fet de que t'imitin? Et fa gràcia o et fa ràbia? Creus que t'exageren massa o t'encerten molt? Rius amb el teu imitador?

Conec una mica el meu imitador, i ho fa molt bé. Les poques vegades que l'he escoltat, m'ha fet riure. Com que no dono cap importància al fet de ser una mica conegut, lògicament no en dono gaire al fet de ser una mica imitat.M'agradaria pensar - potser m'enganyo a mi mateix - que el contingut dels llibres, sobretot, però també d'algun programa o article - sempre ha estat més important que el fet que sóc estranger. Les reaccions dels lectors semblarien confirmar això: no em feliciten pel fet de ser de fora, sinó per un conte que els ha agradat, per les emocions transmeses en un text, etc., més o menys com farien amb qualsevol altre escriptor. L'últim llibre, una diatriba dita 'La puta feina', no té res a veure amb ser anglès i viure a Catalunya, i és el meu segon llibre més venut.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgptS6XeqBm9TZVqOdNxsnkoIrW81HrUy_U9eXWCliLe_bitVsIQ7ZrqF0zge7KcGERqbdnPYhZwRUfNnC64FN7POVK9VVYFj3yAcu57DJwT0h6kHSS9KxHwnZrkcs0jyybHsgEDg/s1600-h/elkar01.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5067367459220487490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgptS6XeqBm9TZVqOdNxsnkoIrW81HrUy_U9eXWCliLe_bitVsIQ7ZrqF0zge7KcGERqbdnPYhZwRUfNnC64FN7POVK9VVYFj3yAcu57DJwT0h6kHSS9KxHwnZrkcs0jyybHsgEDg/s320/elkar01.jpg" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" /></a><br /><div align="justify"><em>per M.A.<br /></em><a title="Cultura" href="http://fabrica.cat/?categoria=33" rel="Category"></a><br />Amb la mort d´Eva Forest (Barcelona, 1928) el dia 19 de maig de 2007, es perd una veu clara, un referent intel·lectual. Des de la seva primera novel·la, «Febrero», i anys després amb el treball en l´editorial Hiru, Forest es va guanyar un espai propi en la literatura del compromís. La solidaritat és potser la paraula que millor defineix la seva trajectòria vital: davant la detenció i la tortura, en el pas per la presó, amb el treball constant en favor de la revolució cubana i en la denúncia de la guerra.<br /><a href="javascript:print()"></a><br />Eva Forest va néixer a Barcelona en 1928, en una família anarquista. El seu pare, pintor, considerava l'escola una institució repressiva, pel que, mentre va viure, la va lliurar de l'educació reglada. Va morir en 1936, coincidint amb l'inici de la Guerra. Va Ser ingressada en una guarderia d'ajuda als nens d'Espanya creada amb ajuda suïssa i solia contar que va estar a punt de ser evacuada a Rússia, encara que, en l'últim moment, la seva mare la va treure del camió que la duia a embarcar. </div><br /><div align="justify"><br />Després de la Guerra va trepitjar per primera vegada una escola, va cursar el batxillerat a Barcelona i, després, va anar A Madrid a estudiar Medicina. Compaginava les classes amb un treball en el Departament de Psiquiatria de l'Hospital Provincial, amb López Ibor. </div><br /><div align="justify"><br />En aquell temps va conèixer a persones com Luis Martín Santos i Carlos Castella del Pino. Els dissabtes acudien a la Universitat Lliure de Gambrinus, una tertúlia que, segons va confessar sempre Forest, va ser molt important per a la seva formació. En realitat, aquella primera part de la dècada dels cinquanta va experimentar un procés de presa de consciència social que es reflectirà en una actitud vital de compromís ètic i polític que l'acompanyarà la resta de la seva vida. </div><br /><div align="justify"><br />En 1955, quan cursava l'últim any de carrera, va conèixer a l'escriptor Alfonso Sastre i, abans que conclogués l'any, es va casar amb ell. En 1956, Sastre va ser processat pels tribunals franquistes i el matrimoni va marxar a París, on va néixer el seu primer fill, Juan. En aquella època, Forest va començar a abandonar la Medicina i a interessar-se per la Sociologia, «una Sociologia sui géneris», solia matisar. </div><br /><div align="justify"><br />Inspirada en els episodis repressius que en 1956 es van viure en la Universitat de Madrid, va escriure la seva primera novel·la: « Febrero » (Febrer). El 1962, de nou en l'Estat espanyol, va ser detinguda en una manifestació de dones en suport a les vagues dels miners d'Astúries. En negar-se a pagar la multa, va ingressar a la presó durant un mes amb la seva filla Evita, nounada. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Vietnam, Cuba...</strong> </div><br /><div align="justify"><br />En 1966 va viatjar per primera vegada a Cuba i, després de recopilar informació durant quatre mesos en una granja de Serra Mestra, va escriure « Los nuevos cubanos » (Els nous cubans), la publicació dels quals va prohibir la censura. Aquest llibre és reflex d'una altra de les línies mestres de la seva vida: la solidaritat internacional. De fet, a l'any següent, va crear a Madrid el Comitè de Solidaritat amb Vietnam. </div><br /><div align="justify"><br />Va anar en el transcurs del Procés de Burgos contra militants d'ETA quan va crear a Madrid el Comitè de Solidaritat amb Euskadi. Uns anys després, en el 74, sota el pseudònim Julen Agirre, va publicar « Operación Ogro » (Operació Ogre), sobre l'atemptat contra l'almirall Carrero Blanco. El 24 de setembre d'aquell mateix any va ser detinguda acusada de col·laboració amb ETA i va passar gairebé tres anys a la presó preventiva, a Yeserías. A la presó va escriure « Diario y cartas desde la cárcel » (Diari i cartes des de la presó) i « Testimonios de lucha y de resistencia » (Testimoniatges de lluita i de resistència). També va iniciar el seu extens treball « Tortura i democràcia », una altra de les línies d'activitat que la van caracteritzar fins al final. </div><br /><div align="justify"><br />En 1977 va sortir de la presó i va tenir ocasió de reunir-se amb el seu marit i els seus fills, que en els últims anys havien viscut a Bordeus. I el retrobament familiar es va produir a Hondarribia, on Forest ha viscut amb Alfonso els últims trenta anys. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Impulsora del TAT</strong> </div><br /><div align="justify"><br />En 1979 va impulsar la creació del TAT, Grup contra la Tortura, i va publicar un monogràfic sobre el tema a «Punto y Hora», revista amb la qual va col·laborar assíduament. En ella va publicar, per exemple, un extens treball sobre Noam Chomsky, fruit de les seves converses a EEUU amb el pensador nord-americà. També un «fulletó» per capítols, «una espècie de vinyetes de còmic però escrites», titulat « Onintze al país de la democràcia », protagonitzat per una andereño detinguda i torturada per la Guàrdia Civil. En l'última Fira de Durango, va presentar precisament la reedició d'aquest treball. Lamentava llavors, en declaracions a GARA, que, malgrat el temps transcorregut, seguís de plena actualitat. </div><br /><div align="justify"><br />Eva Forest, alineada amb l'esquerra abertzale, va arribar a ser elegida senadora en representació d'Herri Batasuna. </div><br /><div align="justify"><br />El 1990 va fundar l'editorial Hiru, amb el doble objectiu d'anar publicant l'obra d'Alfonso Sastre, menystingut i ignorat per l'stablishment polític-cultural, i altres textos interessants, molts d'ells de política i solidaritat internacional. El títol de la col·lecció en la qual s'han publicat molts d'aquests textos, «Sediciones» (Sedicions), és eloqüent sobre la seva vocació. </div><br /><div align="justify"><br />En 1998, va realitzar el seu primer viatge a L'Iraq, després del qual va publicar « Irak, ¿un desafío al nuevo orden mundial? » (L'Iraq, un desafiament al nou ordre mundial?). No seria l'últim. En realitat, la denúncia de l'imperi, sempre present en la seva activitat almenys des que va fundar aquell Comitè de Solidaritat amb Vietnam, ha estat una de les seves principals línies d'actuació en els últims anys. Això li va dur a participar en el Fòrum Social Europeu de Florència, en les Jornades sobre la Humanitat enfront de l'Imperialisme de Cuba, la Trobada Mundial en Defensa de la Humanitat de Veneçuela o en el Tribunal Internacional Benito Juárez de Mèxic. «L'estranyesa com arma de resistència» va ser el títol de la conferència que va pronunciar al juliol de l'any passat en el Segon Fòrum Internacional de Filosofia de Caracas, i, a l'octubre, va presentar una ponència sobre la tortura en el Congrés en Defensa de la Humanitat de Roma. </div><br /><div align="justify"><br />Les seves últimes aparicions públiques han tingut lloc el mes passat, en ocasió de la setmana d'activitats que els ajuntaments d'Irun i Hondarribia van dedicar a la figura i a l'obra d'Alfonso Sastre, jornades en les quals ella mateixa va participar, amb una xerrada en la qual va parlar del paper d'Hiru. Estava preocupada per la intervenció quirúrgica a la qual anava a ser sotmesa, però parlava d'ella amb la naturalitat i vitalitat que la caracteritzaven. Va desvetllar fins i tot que havia escrit un llibre documentant el procés de la seva malaltia. </div><br /><div align="justify"><br />Aquest no serà l'únic que Eva Forest deixa inèdit, doncs hi ha altres, com « Huelga General » (Vaga General), « Cuentos » (Contes) o « El jardín » (El Jardí), títols que corresponen a la seva obra narrativa. En realitat, ella distingia entre la seva obra narrativa i el que anomenava «literatura d'urgència». A aquest «gènere» pertanyen, sens dubte, els seus treballs més coneguts, com « Operación Ogro » (1974), « Onintze en el país de la democracia » (1985), « Tortura y Democracia » (1987), « Dispersión » (1993), « Proceso al jurado » (1997) o « Manual de solidarios » (1999). </div><br /><div align="justify"><br /><strong>«Tremendament generosa i defensora de la dignitat» </strong></div><br /><div align="justify"><br />«Era una dona amb una ideologia molt concreta, però, al mateix temps, tremendament generosa, de manera que ajudava a qui ho necessitava sense entrar a jutjar a les persones, intentant entendre-les. Allí estàvem les polítiques -de diferents tendències- i les socials, però ella intentava no fer distincions a l'hora d'ajudar. Organitzava les lectures de Brecht, Sartre o Weiss, i ho feia per a totes, tant preses polítiques com socials». Aquestes paraules les va pronunciar ahir, quan va conèixer la trista notícia, Rosa Estela, qui va ser detinguda, igual que Fito Rodriguez, el 1976, «després de la Fuga de Segòvia». </div><br /><div align="justify"><br />Estela va ingressar a Yeserías i va ser precisament Eva Forest -a la presó des de 1974- la primera persona que la va acollir. «La recordo -rememora- intentant documentar la realitat, entendre-la. Solidària, defensora de la dignitat humana». </div><br /><div align="justify"><br />Fito Rodriguez, qui com Estela va seguir mantenint després de l'excarceració una relació molt estreta amb Eva Forest i Alfonso Sastre, va dir ahir d'ella: «Ha estat una companya de lluita, fora de la norma ètica, estèticament i en tots els sentits. Jo crec que una de les coses que l'han caracteritzat és el seu defensa del moviment popular i la seva desconfiança dels aparells. Una altra -continua-, la seva visió, quan advertia que el fet que hagués mort Franco i s'hagués establert un règim formalment democràtic no faria que problemes com la tortura desapareguessin». </div><br /><div align="justify"><br />Aquestes no són més que les primeres impressions davant una mort que deixarà petja i que, sens dubte, provocarà a partir d'avui nombroses reaccions. </div>

Eva Forest: Una vida marcada pel compromís

per M.A.

Amb la mort d´Eva Forest (Barcelona, 1928) el dia 19 de maig de 2007, es perd una veu clara, un referent intel·lectual. Des de la seva primera novel·la, «Febrero», i anys després amb el treball en l´editorial Hiru, Forest es va guanyar un espai propi en la literatura del compromís. La solidaritat és potser la paraula que millor defineix la seva trajectòria vital: davant la detenció i la tortura, en el pas per la presó, amb el treball constant en favor de la revolució cubana i en la denúncia de la guerra.

Eva Forest va néixer a Barcelona en 1928, en una família anarquista. El seu pare, pintor, considerava l'escola una institució repressiva, pel que, mentre va viure, la va lliurar de l'educació reglada. Va morir en 1936, coincidint amb l'inici de la Guerra. Va Ser ingressada en una guarderia d'ajuda als nens d'Espanya creada amb ajuda suïssa i solia contar que va estar a punt de ser evacuada a Rússia, encara que, en l'últim moment, la seva mare la va treure del camió que la duia a embarcar.

Després de la Guerra va trepitjar per primera vegada una escola, va cursar el batxillerat a Barcelona i, després, va anar A Madrid a estudiar Medicina. Compaginava les classes amb un treball en el Departament de Psiquiatria de l'Hospital Provincial, amb López Ibor.

En aquell temps va conèixer a persones com Luis Martín Santos i Carlos Castella del Pino. Els dissabtes acudien a la Universitat Lliure de Gambrinus, una tertúlia que, segons va confessar sempre Forest, va ser molt important per a la seva formació. En realitat, aquella primera part de la dècada dels cinquanta va experimentar un procés de presa de consciència social que es reflectirà en una actitud vital de compromís ètic i polític que l'acompanyarà la resta de la seva vida.

En 1955, quan cursava l'últim any de carrera, va conèixer a l'escriptor Alfonso Sastre i, abans que conclogués l'any, es va casar amb ell. En 1956, Sastre va ser processat pels tribunals franquistes i el matrimoni va marxar a París, on va néixer el seu primer fill, Juan. En aquella època, Forest va començar a abandonar la Medicina i a interessar-se per la Sociologia, «una Sociologia sui géneris», solia matisar.

Inspirada en els episodis repressius que en 1956 es van viure en la Universitat de Madrid, va escriure la seva primera novel·la: « Febrero » (Febrer). El 1962, de nou en l'Estat espanyol, va ser detinguda en una manifestació de dones en suport a les vagues dels miners d'Astúries. En negar-se a pagar la multa, va ingressar a la presó durant un mes amb la seva filla Evita, nounada.

Vietnam, Cuba...

En 1966 va viatjar per primera vegada a Cuba i, després de recopilar informació durant quatre mesos en una granja de Serra Mestra, va escriure « Los nuevos cubanos » (Els nous cubans), la publicació dels quals va prohibir la censura. Aquest llibre és reflex d'una altra de les línies mestres de la seva vida: la solidaritat internacional. De fet, a l'any següent, va crear a Madrid el Comitè de Solidaritat amb Vietnam.

Va anar en el transcurs del Procés de Burgos contra militants d'ETA quan va crear a Madrid el Comitè de Solidaritat amb Euskadi. Uns anys després, en el 74, sota el pseudònim Julen Agirre, va publicar « Operación Ogro » (Operació Ogre), sobre l'atemptat contra l'almirall Carrero Blanco. El 24 de setembre d'aquell mateix any va ser detinguda acusada de col·laboració amb ETA i va passar gairebé tres anys a la presó preventiva, a Yeserías. A la presó va escriure « Diario y cartas desde la cárcel » (Diari i cartes des de la presó) i « Testimonios de lucha y de resistencia » (Testimoniatges de lluita i de resistència). També va iniciar el seu extens treball « Tortura i democràcia », una altra de les línies d'activitat que la van caracteritzar fins al final.

En 1977 va sortir de la presó i va tenir ocasió de reunir-se amb el seu marit i els seus fills, que en els últims anys havien viscut a Bordeus. I el retrobament familiar es va produir a Hondarribia, on Forest ha viscut amb Alfonso els últims trenta anys.

Impulsora del TAT

En 1979 va impulsar la creació del TAT, Grup contra la Tortura, i va publicar un monogràfic sobre el tema a «Punto y Hora», revista amb la qual va col·laborar assíduament. En ella va publicar, per exemple, un extens treball sobre Noam Chomsky, fruit de les seves converses a EEUU amb el pensador nord-americà. També un «fulletó» per capítols, «una espècie de vinyetes de còmic però escrites», titulat « Onintze al país de la democràcia », protagonitzat per una andereño detinguda i torturada per la Guàrdia Civil. En l'última Fira de Durango, va presentar precisament la reedició d'aquest treball. Lamentava llavors, en declaracions a GARA, que, malgrat el temps transcorregut, seguís de plena actualitat.

Eva Forest, alineada amb l'esquerra abertzale, va arribar a ser elegida senadora en representació d'Herri Batasuna.

El 1990 va fundar l'editorial Hiru, amb el doble objectiu d'anar publicant l'obra d'Alfonso Sastre, menystingut i ignorat per l'stablishment polític-cultural, i altres textos interessants, molts d'ells de política i solidaritat internacional. El títol de la col·lecció en la qual s'han publicat molts d'aquests textos, «Sediciones» (Sedicions), és eloqüent sobre la seva vocació.

En 1998, va realitzar el seu primer viatge a L'Iraq, després del qual va publicar « Irak, ¿un desafío al nuevo orden mundial? » (L'Iraq, un desafiament al nou ordre mundial?). No seria l'últim. En realitat, la denúncia de l'imperi, sempre present en la seva activitat almenys des que va fundar aquell Comitè de Solidaritat amb Vietnam, ha estat una de les seves principals línies d'actuació en els últims anys. Això li va dur a participar en el Fòrum Social Europeu de Florència, en les Jornades sobre la Humanitat enfront de l'Imperialisme de Cuba, la Trobada Mundial en Defensa de la Humanitat de Veneçuela o en el Tribunal Internacional Benito Juárez de Mèxic. «L'estranyesa com arma de resistència» va ser el títol de la conferència que va pronunciar al juliol de l'any passat en el Segon Fòrum Internacional de Filosofia de Caracas, i, a l'octubre, va presentar una ponència sobre la tortura en el Congrés en Defensa de la Humanitat de Roma.

Les seves últimes aparicions públiques han tingut lloc el mes passat, en ocasió de la setmana d'activitats que els ajuntaments d'Irun i Hondarribia van dedicar a la figura i a l'obra d'Alfonso Sastre, jornades en les quals ella mateixa va participar, amb una xerrada en la qual va parlar del paper d'Hiru. Estava preocupada per la intervenció quirúrgica a la qual anava a ser sotmesa, però parlava d'ella amb la naturalitat i vitalitat que la caracteritzaven. Va desvetllar fins i tot que havia escrit un llibre documentant el procés de la seva malaltia.

Aquest no serà l'únic que Eva Forest deixa inèdit, doncs hi ha altres, com « Huelga General » (Vaga General), « Cuentos » (Contes) o « El jardín » (El Jardí), títols que corresponen a la seva obra narrativa. En realitat, ella distingia entre la seva obra narrativa i el que anomenava «literatura d'urgència». A aquest «gènere» pertanyen, sens dubte, els seus treballs més coneguts, com « Operación Ogro » (1974), « Onintze en el país de la democracia » (1985), « Tortura y Democracia » (1987), « Dispersión » (1993), « Proceso al jurado » (1997) o « Manual de solidarios » (1999).

«Tremendament generosa i defensora de la dignitat»

«Era una dona amb una ideologia molt concreta, però, al mateix temps, tremendament generosa, de manera que ajudava a qui ho necessitava sense entrar a jutjar a les persones, intentant entendre-les. Allí estàvem les polítiques -de diferents tendències- i les socials, però ella intentava no fer distincions a l'hora d'ajudar. Organitzava les lectures de Brecht, Sartre o Weiss, i ho feia per a totes, tant preses polítiques com socials». Aquestes paraules les va pronunciar ahir, quan va conèixer la trista notícia, Rosa Estela, qui va ser detinguda, igual que Fito Rodriguez, el 1976, «després de la Fuga de Segòvia».

Estela va ingressar a Yeserías i va ser precisament Eva Forest -a la presó des de 1974- la primera persona que la va acollir. «La recordo -rememora- intentant documentar la realitat, entendre-la. Solidària, defensora de la dignitat humana».

Fito Rodriguez, qui com Estela va seguir mantenint després de l'excarceració una relació molt estreta amb Eva Forest i Alfonso Sastre, va dir ahir d'ella: «Ha estat una companya de lluita, fora de la norma ètica, estèticament i en tots els sentits. Jo crec que una de les coses que l'han caracteritzat és el seu defensa del moviment popular i la seva desconfiança dels aparells. Una altra -continua-, la seva visió, quan advertia que el fet que hagués mort Franco i s'hagués establert un règim formalment democràtic no faria que problemes com la tortura desapareguessin».

Aquestes no són més que les primeres impressions davant una mort que deixarà petja i que, sens dubte, provocarà a partir d'avui nombroses reaccions.

<div align="justify"><strong>Per criticar Veneçuela ara diuen que la gent pot comprar molts béns<br /></strong></div><div align="justify"><em>per Juan Torres López </em></div><div align="justify"><em><br /></em><a title="Amèrica Llatina" href="http://fabrica.cat/?categoria=25" rel="Category"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFYUPN3JeAGhNPyb8axlAgkFIawIX7Sgxl4l-g7CEGUbboxuzGXFfSgqC1t6ti4kx3wVvV_XpMHKL5mZAyrmcgS3rNg0o5UCAFCrN-J8qBOGJVU-YmQRwqZENw0FTgT_b1LZDHig/s1600-h/normal_Venezuela_bolivariana.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5066346356515667250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFYUPN3JeAGhNPyb8axlAgkFIawIX7Sgxl4l-g7CEGUbboxuzGXFfSgqC1t6ti4kx3wVvV_XpMHKL5mZAyrmcgS3rNg0o5UCAFCrN-J8qBOGJVU-YmQRwqZENw0FTgT_b1LZDHig/s320/normal_Venezuela_bolivariana.jpg" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" /></a><br />El diari espanyol El País publicava diumenge 13 de maig un reportatge de Clodovaldo Hernández amb un títol realment significatiu: “Les paradoxes del socialisme a la veneçolana. </div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">guanya força en l'economia del país, enmig d'una onada de consumisme clarament capitalista”.Al text s'explica que el govern del President Chávez ha nacionalitzat algunes empreses de serveis bàsics com la telefonia o parts de sectors estratègics com el petroler.Tots aquests passos, diu l'autor del reportatge, “són símptomes que el socialisme del segle XXI ha deixat d’ésser una simple consigna del president Hugo Chávez”.El curiós del reportatge és que aquestes manifestacions d'avenç cap al socialisme es contraposen a un fenomen que l'autor interpreta com la bona salut de la que gaudeix el capitalisme a Veneçuela: el fet que aquest país "viu un dels moments més intensos del consum de tot tipus de béns".En el propi reportatge es presenten les dades de l'Institut d'Estadística Veneçolà que són ben significatives: “segons aquest Institut, l'ingrés familiar mitjà es va elevar un 34,7% al 2006. </div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">Aquest organisme, que emet les xifres oficials de Veneçuela, assegura que l'ingrés mitjà per llar era de 831.540 bolívares (uns 287 euros) mensuals al 2005, i va passar a 1.120.659 bolívares (387 euros) per al segon semestre de 2006”.Jo crec que la interpretació de tot això hauria de semblar òbvia a qualsevol observador objectiu: el govern veneçolà està essent capaç d'augmentar el poder adquisitiu de la població, aconseguint que tots els seus ciutadans gaudeixin de més possibilitats per tal de satisfer les seves necessitats.Segons totes les dades disponible, això és un fet indiscutible que ha d'unir-se als avenços impressionants en benestar social aconseguits a través de les diverses Missions que estan ensenyant, donant salut, formació professional o capacitat emprenedora a milions de ciutadans que abans no tenien ni la més mínima possibilitat de gaudir de res d'això. </div><br /><br /><div align="justify"><br />Però en lloc de reconèixer que el govern ho fa bé, com és indiscutible a tenor de les dades que proporciona el propi reportatge, en aquest es fa un cínic joc malabar per a fer creure que les nacionalitzacions (el mal) són el socialisme i el consum (el bé) és el capitalisme.És veritat que l'ànsia consumista que de vegades duu a desitjar més del necessari és un residu dels valors materialistes que impulsen les societats capitalistes, però el desig de tenir béns per a satisfer les necessitats i, sobretot, la possibilitat de tenir-los no és, ni molt menys, res exclusiu del capitalisme. </div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">el contrari! No hi ha cap règim que, disposant de més recursos, hagi generat i estigui generant (a causa de la desigualtat que provoca) més mancances, insatisfacció i frustració social que el capitalisme.Tot al contrari, el procés que s'està vivint a Veneçuela està demostrant que és possible mantenir equilibris econòmics i generar més activitat i, alhora, repartir molt més justament, de manera que augmenti la capacitat adquisitiva de tots els éssers humans i no només dels més afavorits de sempre.El que està passant a Veneçuela és que els avenços democràtics cap al socialisme porten més riquesa i més benestar per a tots i no més misèria, com voldrien que passés els seus crítics per a poder entrar a sac contra el govern veneçolà. </div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">No poden fer-ho i aleshores recorren a aquestes anàlisis veritablement manipuladores.Però no hem de confondre'ns ni deixar-nos enganyar.Si avui en dia a Veneçuela ha augmentat tant el consum com a conseqüència de l'increment en la capacitat adquisitiva de la població (alguna cosa que als assalariats de l’estat espanyol no els passa des de 1997), com es diu en el reportatge, no és gràcies a la bona salut del capitalisme sinó a la del procés de canvi que s'està realitzant, i gràcies a l'avenç positiu i ben fet cap a un socialisme de nou tipus com el que els veneçolans volen construir.Gràcies al fet que l'Estat veneçolà disposa d'una bona part dels recursos estratègics de la nació i al fet que la seva voluntat és la d'assolir que els seus fruits es reparteixin amb justícia i igualitarisme i no només entre les minories dominants, és pel que ara es pot aconseguir que siguin molts més ciutadans els que poden adquirir béns per a satisfer les seves necessitats.Una altra cosa és que darrere d'aquest fenomen de consum tan elevat segueixin existint desigualtats (en tot cas infinitament menors que les que existien abans del període de Chávez, quan Veneçuela era el paradigma del malbaratament neoliberal) i que hi pugui estar havent un cert afany consumista que respon més a la frustració acumulada durant tants anys de domini oligàrquic i a la pervivència de valors materialistes.</div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">Però com els propis veneçolans adverteixen i desitgen, són valors que poc a poc aniran transformant-se en d’altres que responguin a l'ètica molt més humana de la sostenibilitat. S'aniran corregint democràticament al llarg del propi procés de canvi perquè, a diferència del que succeeix en el capitalisme, a Veneçuela no es vol que el consum sigui un procés orientat només al fet que les empreses guanyin diners sinó que s'entén com un inevitable mitjà de satisfacció material que ha d'estar al servei de l'enriquiment integral i equitatiu dels éssers humans com a tals.</div><br /><br /><div align="justify"><br />Text publicat originalment a <a href="http://www.rebelion.org/">Rebelion</a></div><br /><br /><div align="justify">Juan Torres López és catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga</div>

Per criticar Veneçuela ara diuen que la gent pot comprar molts béns

per Juan Torres López

El diari espanyol El País publicava diumenge 13 de maig un reportatge de Clodovaldo Hernández amb un títol realment significatiu: “Les paradoxes del socialisme a la veneçolana.

guanya força en l'economia del país, enmig d'una onada de consumisme clarament capitalista”.Al text s'explica que el govern del President Chávez ha nacionalitzat algunes empreses de serveis bàsics com la telefonia o parts de sectors estratègics com el petroler.Tots aquests passos, diu l'autor del reportatge, “són símptomes que el socialisme del segle XXI ha deixat d’ésser una simple consigna del president Hugo Chávez”.El curiós del reportatge és que aquestes manifestacions d'avenç cap al socialisme es contraposen a un fenomen que l'autor interpreta com la bona salut de la que gaudeix el capitalisme a Veneçuela: el fet que aquest país "viu un dels moments més intensos del consum de tot tipus de béns".En el propi reportatge es presenten les dades de l'Institut d'Estadística Veneçolà que són ben significatives: “segons aquest Institut, l'ingrés familiar mitjà es va elevar un 34,7% al 2006.

Aquest organisme, que emet les xifres oficials de Veneçuela, assegura que l'ingrés mitjà per llar era de 831.540 bolívares (uns 287 euros) mensuals al 2005, i va passar a 1.120.659 bolívares (387 euros) per al segon semestre de 2006”.Jo crec que la interpretació de tot això hauria de semblar òbvia a qualsevol observador objectiu: el govern veneçolà està essent capaç d'augmentar el poder adquisitiu de la població, aconseguint que tots els seus ciutadans gaudeixin de més possibilitats per tal de satisfer les seves necessitats.Segons totes les dades disponible, això és un fet indiscutible que ha d'unir-se als avenços impressionants en benestar social aconseguits a través de les diverses Missions que estan ensenyant, donant salut, formació professional o capacitat emprenedora a milions de ciutadans que abans no tenien ni la més mínima possibilitat de gaudir de res d'això.

Però en lloc de reconèixer que el govern ho fa bé, com és indiscutible a tenor de les dades que proporciona el propi reportatge, en aquest es fa un cínic joc malabar per a fer creure que les nacionalitzacions (el mal) són el socialisme i el consum (el bé) és el capitalisme.És veritat que l'ànsia consumista que de vegades duu a desitjar més del necessari és un residu dels valors materialistes que impulsen les societats capitalistes, però el desig de tenir béns per a satisfer les necessitats i, sobretot, la possibilitat de tenir-los no és, ni molt menys, res exclusiu del capitalisme.

el contrari! No hi ha cap règim que, disposant de més recursos, hagi generat i estigui generant (a causa de la desigualtat que provoca) més mancances, insatisfacció i frustració social que el capitalisme.Tot al contrari, el procés que s'està vivint a Veneçuela està demostrant que és possible mantenir equilibris econòmics i generar més activitat i, alhora, repartir molt més justament, de manera que augmenti la capacitat adquisitiva de tots els éssers humans i no només dels més afavorits de sempre.El que està passant a Veneçuela és que els avenços democràtics cap al socialisme porten més riquesa i més benestar per a tots i no més misèria, com voldrien que passés els seus crítics per a poder entrar a sac contra el govern veneçolà.

No poden fer-ho i aleshores recorren a aquestes anàlisis veritablement manipuladores.Però no hem de confondre'ns ni deixar-nos enganyar.Si avui en dia a Veneçuela ha augmentat tant el consum com a conseqüència de l'increment en la capacitat adquisitiva de la població (alguna cosa que als assalariats de l’estat espanyol no els passa des de 1997), com es diu en el reportatge, no és gràcies a la bona salut del capitalisme sinó a la del procés de canvi que s'està realitzant, i gràcies a l'avenç positiu i ben fet cap a un socialisme de nou tipus com el que els veneçolans volen construir.Gràcies al fet que l'Estat veneçolà disposa d'una bona part dels recursos estratègics de la nació i al fet que la seva voluntat és la d'assolir que els seus fruits es reparteixin amb justícia i igualitarisme i no només entre les minories dominants, és pel que ara es pot aconseguir que siguin molts més ciutadans els que poden adquirir béns per a satisfer les seves necessitats.Una altra cosa és que darrere d'aquest fenomen de consum tan elevat segueixin existint desigualtats (en tot cas infinitament menors que les que existien abans del període de Chávez, quan Veneçuela era el paradigma del malbaratament neoliberal) i que hi pugui estar havent un cert afany consumista que respon més a la frustració acumulada durant tants anys de domini oligàrquic i a la pervivència de valors materialistes.

Però com els propis veneçolans adverteixen i desitgen, són valors que poc a poc aniran transformant-se en d’altres que responguin a l'ètica molt més humana de la sostenibilitat. S'aniran corregint democràticament al llarg del propi procés de canvi perquè, a diferència del que succeeix en el capitalisme, a Veneçuela no es vol que el consum sigui un procés orientat només al fet que les empreses guanyin diners sinó que s'entén com un inevitable mitjà de satisfacció material que ha d'estar al servei de l'enriquiment integral i equitatiu dels éssers humans com a tals.

Text publicat originalment a Rebelion

Juan Torres López és catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga

<div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify; font-style: italic;" id="autor" class="autor_article">           <p>per Ilan Pappe<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG9Vy8i2gJpoeSj5RA9y8ljkCqBmtBsdp9JidUlYb7CKRBKEyrflS3OvzTR7VgXo_R7zf4WG6suent_ptpqiBZYarJuX73qeKhpU7-BNUviucnmSUNcxdDgQKHcyOvxatnOyQiIA/s1600-h/sionistas.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063657817427311250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG9Vy8i2gJpoeSj5RA9y8ljkCqBmtBsdp9JidUlYb7CKRBKEyrflS3OvzTR7VgXo_R7zf4WG6suent_ptpqiBZYarJuX73qeKhpU7-BNUviucnmSUNcxdDgQKHcyOvxatnOyQiIA/s320/sionistas.jpg" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" /></a></p>         </div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;" id="abstract" class="abstract_article">           <p>El conegut historiador jueu antisionista Ilan Pappe parla sobre la història d'Israel i el seu rol destructiu a l'Orient Mitjà en aquest article.</p>         </div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">La fosca realitat actual que s'està vivint a l'orient mitjà té clares arrels històriques, i una visita al passat pot ajudar a il·luminar què s'amaga rere les destructives polítiques d'Israel tant a Palestina com al Líban. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">El sionisme arribà a Palestina a finals del s.XIX com un moviment colonialista motivat per un impuls nacional. La colonització de Palestina s'ajustava molt bé als interessos i polítiques de l'Imperi Britànic, en la vigília de la I Guerra Mundial. Amb el suport de la Gran Bretanya, el projecte de colonització s'expandí, i esdevingué una presència sòlida en el territori després de la guerra i amb l'establiment del mandat britànic a Palestina (entre 1918 i 1948) .</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Mentre tenia lloc aquesta consolidació, la societat indígena experimentà, com altres societats en la resta del món Àrab, un fort procés de conformació d'una identitat nacional. Però amb una diferència, mentre la resta del món Àrab donava forma a la seva identitat política a través de la lluita contra el colonialisme europeu, a Palestina el nacionalisme significava l'afirmació de la pròpia identitat col·lectiva alhora contra el colonialisme britànic explotador i contra el sionisme expansiu. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">D'aquesta manera, el conflicte amb el Sionisme esdevenia una càrrega adicional. La política pro-Sionista del mandat britànic tensà naturalment la relació entre la Gran Bretanya i la societat palestia local.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Això culminà en revolta el 1936 tant contra Londres com contra l'expansiu projecte colonitzador sionista. La revolta, que duraria tres anys, no acoseguí apàrtar el mandat britànic de la política que decidit ja el 1917. El secretari d'exteriors britàic, Lord Balfour, havia promès als líders sionistes que la Gra Bretanya ajudaria el seu moviment a construir una pàtria per al “poble jueu” a Palestina. El nombre de jueus que arribava al país creixia cada dia -fins a tal punt que, durant els anys 30, els jueus eren un quart de la població posseint un 4% de la terra.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">A mesura que la resistència al colonialisme s'enfortia, el liderat Sionista s'anà convecent que només amb l'expulsió total dels palestins podrien ser capaços de de crear un estat per a ells sols. D'aquest primerenc principi i durant tots esl anys 30, els pensadors Sionistes propagaren la ecessitat de netejar ètnicament la població autòctona de Palestina si es volia que el somni d'un estat Jueu esdevingués una realitat. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">La preparació per implementar aquestes dues fites de creació d'un estat i supremacia ètnica s'acelerà després de la II Guerra Mundial. Per als britànics, el país perdé la seva importància estratègic una vegada foren expulsats de l'Índia. Era una plaça conflictiva que requeria una presència de tropes britàniques en igual nombre que les que mantenia l'Imperi al subcontient indi -sense cap recompensa imperial òbvia. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Mentre la direcció Sionista acabava el pla per prendre la terra i expulsar-ne la gent entre 1946 i 1948, el lideratge Palestí confiava que l'imperi britànic els donaria el seu país, en el qual encara eren una vasta majoria i la població indígena. Però la Gran Bretanya decidí traspassar la qüestió de Palestina a les Nacions Unides (NU) el febrer de 1947. Palestina fou el primer conflicte en el qual se'ls demanava de mediar d'una manera sigificativa. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Les NU donaren una solució pro-sionista, una solució, finalment, molt injusta i impràctica. El primer obstacle fou que, en la mesura que els palestins reclamaven ser tractats com qualsevol altre moviment nacional Àrab, esperaven que la comunitat internacional reconegués, sense cap condició, el seu natural dret al territori. No esperaven que aquest dret s'hagués de negociar amb un moviment colonialista. En conseqüència, boicotejaren el procés. Les NU ignoraren això i el comitè especial que nominà per a la qüestí, l'Unscop (United Nations Special committee for Palestine) inicià converses únicament amb el lideratge Sionista. Concebiren una solució que només s'atenia a les necessitats i aspiracions d'una banda.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">En qualsevol cas, els palestins es trobaren en un mal moment per presentar l'aspecte moral de les seves demandes degut al recent Holocaust. La comunitat internacional occidental simplement estigué molt satisfeta de poder evadir cap discussió sobre les implicacions del geocidi a Europa i poder enviar el problema a Palestina. L'inevitable resultat d'aquest enfocament va ser acceptar gairebé incondicionalment les demandes sionistes d'un estat a Palestina.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">Territori</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">A finals de novembre de 1947, les NU proposaren dividir Palestina en dos estats pràcticament iguals en espai territorial. Els jueus només eren un terç de la població cap al 1947 i la majoria havien arribat a Palestina només pocs anys abans. El rebuig categòric palestí d'acceptar aquest tracte, recolzat per la Lliga Àrab, permeté als dirigents sionistes planejar amb cura el següent pas. Entre febrer de 1947 i març de 1948, el pla final per a la neteja ètnica va ser enllestit.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">La direcció sionista definí el 80% de Palestina (Israel avui sense la Ribera Occidental -Cisjordània-) com l'espai per al futur estat. Aquesta era una zona on vivien un milió de palestins al costat de 600.000 jueus. La idea era de desarrelar i expulsar tants palestins com fos possible. De març de 1948 fins al final d'aquell any el pla fou implementat malgrat l'intent d'alguns estats àrabs d'oposar-s'hi, intent que fracassà. Uns 750.000 palestins foren expulsats, 531 pobles i viles van ser destruïdesi 11 barris urbans demolits. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">La meitat de la població Palestina va ser expulsada i la meitat dels seus pobles destruïts. L'Estat d'Israel es va establir sobre el 80 per cent de Palestina, convertint els pobles palestins en assentaments jueus i parcs d'esbarjo, però permetent només a un petit nombre de palestins de romandre-hi com a ciutadans.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">La guerra de juny de 1967 permeté a Israel prendre el restat 20% de Palestina. Aquesta ocupació, tanmateix, derrotà d'alguna manera la ideologia ètnica del moviment Sionista. Israel encerclà el 100% de Palestina, però l'estat incorporà un gran nombre de palestins, el poble que els sionistes havien fet gran esforç per expulsar el 1948.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">El fet que es deixés fer a Israel fàcilment el 1948, sense condemna per la neteja ètnica que va cometre, l'encoratjà a la neteja ètncia de 300.000 palestins més de la Ribera Occidental i la Franja de Gaza. Però al juny de 1967 la guerra va ser masa curta -sis dies-, i la comunitat internacional estava massa alertada. La societat palestina més experimentada. Així, Israel va haver de quedar-se amb u gran nombre de palestins sota el seu control i no va poder completar “la feina”. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">El Moviment Nacional Palestí cresqué altra vegada en la forma de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) i encara que no alliberà ni un pam de Palestina, va tornar a situar el cas palestí i la Nakbah (catàstrofe) de 1948 en el centre de l'atenció pública mundial.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">L'operació de neteja ètnica també fou derrotada per la persistència i resiliència d'aquells palestins que es van poder quedar a Israel. Esdevingueren una quarta part de la població. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Així, la demografia va esdevenir el principal problema de l'agenda de seguretat nacional d'Israel. Eclipsa qualsevol altra preocupació sigui la igualtat social, democràcia o drets humans. El sistema educatiu, els mitjans de comunicació i els polítics tots emfasitzen el “perill” que constityueixen els palestins per l'existència de l'estat i per al benestar dels ciutadans israelians. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">En aquesta situació, l”esquerra” israeliana reclama la reducció del territori, la dreta reclama la reducció dels palestins. Però la distància moral i ideològica entre esl dos pols del sistema polític és en realitat molt curta.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Després de dos alçaments en els territoris ocupats i un esforç internacional fallit que ignorav completament l'arrel del coflicte tal i com hem exposat més amunt, tornem a ser davant la base del conflicte.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">Imposició</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Els darrers sis anys, amb el suport total del seu electorat jueu, els successius govers israelians han intentat d'imposar per la força el que per a ells és la solució ideal. Consisteix en empresonar un gran nombre de palestins en ncalvaments a la Ribera Occidental (Cisjordània) i la franja de Gaza, controlar a través d'un sistema d'apartheid la minoria palestina a Israel, i rebutjar categòricament cap repatriació dels refugiats palestins. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Aquest pla té el total suport dels Estats Units. La presidència neoconservadora de Bush cerca el seu propi unilateralisme, intentant d'imposar, per mitjans militars i intimidació els seus valors econòmics i estratègics a la resta del món.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Només dos moviments a la zona resisteixen Israel i els EUA. Tristament, per a la gent d'esquerres, com jo mateix, no són “de la nostra escola”, però hem de respectar la seva fermesa, resolució i voluntat de sçresistir l'ocupació i la colonització. Són Hamas i Hesbol·lah. </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Israel creu ara que té una oportunitat d'eliminar aquestes forces a la franja de Gaza i al Líban, i més enllà, Síria i Iran. La guerra regional que s'està desenvolupant, a curt termini, havia de soscavar i debilitar aquestes dues forces, però a llarg termini pot significar una confrontació israeliana no omés amb el món àrab sinó amb tot el món musulmà.</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">En aquest punt, els EUA els poden abandonar, i l'estat Jueu acabarà com els regnes dels croats en temps medievals. Un desastre com aquest es amenaça a tots -jueus i àrabs- i només Europa pot prevenir-lo, si pot deixar de sotmetre els seus i els nostres interessos, als dels Estats Units i el Sionisme.</p>

Com Israel es va fundar en la neteja ètnica

per Ilan Pappe

El conegut historiador jueu antisionista Ilan Pappe parla sobre la història d'Israel i el seu rol destructiu a l'Orient Mitjà en aquest article.

La fosca realitat actual que s'està vivint a l'orient mitjà té clares arrels històriques, i una visita al passat pot ajudar a il·luminar què s'amaga rere les destructives polítiques d'Israel tant a Palestina com al Líban.

El sionisme arribà a Palestina a finals del s.XIX com un moviment colonialista motivat per un impuls nacional. La colonització de Palestina s'ajustava molt bé als interessos i polítiques de l'Imperi Britànic, en la vigília de la I Guerra Mundial. Amb el suport de la Gran Bretanya, el projecte de colonització s'expandí, i esdevingué una presència sòlida en el territori després de la guerra i amb l'establiment del mandat britànic a Palestina (entre 1918 i 1948) .

Mentre tenia lloc aquesta consolidació, la societat indígena experimentà, com altres societats en la resta del món Àrab, un fort procés de conformació d'una identitat nacional. Però amb una diferència, mentre la resta del món Àrab donava forma a la seva identitat política a través de la lluita contra el colonialisme europeu, a Palestina el nacionalisme significava l'afirmació de la pròpia identitat col·lectiva alhora contra el colonialisme britànic explotador i contra el sionisme expansiu.

D'aquesta manera, el conflicte amb el Sionisme esdevenia una càrrega adicional. La política pro-Sionista del mandat britànic tensà naturalment la relació entre la Gran Bretanya i la societat palestia local.

Això culminà en revolta el 1936 tant contra Londres com contra l'expansiu projecte colonitzador sionista. La revolta, que duraria tres anys, no acoseguí apàrtar el mandat britànic de la política que decidit ja el 1917. El secretari d'exteriors britàic, Lord Balfour, havia promès als líders sionistes que la Gra Bretanya ajudaria el seu moviment a construir una pàtria per al “poble jueu” a Palestina. El nombre de jueus que arribava al país creixia cada dia -fins a tal punt que, durant els anys 30, els jueus eren un quart de la població posseint un 4% de la terra.

A mesura que la resistència al colonialisme s'enfortia, el liderat Sionista s'anà convecent que només amb l'expulsió total dels palestins podrien ser capaços de de crear un estat per a ells sols. D'aquest primerenc principi i durant tots esl anys 30, els pensadors Sionistes propagaren la ecessitat de netejar ètnicament la població autòctona de Palestina si es volia que el somni d'un estat Jueu esdevingués una realitat.

La preparació per implementar aquestes dues fites de creació d'un estat i supremacia ètnica s'acelerà després de la II Guerra Mundial. Per als britànics, el país perdé la seva importància estratègic una vegada foren expulsats de l'Índia. Era una plaça conflictiva que requeria una presència de tropes britàniques en igual nombre que les que mantenia l'Imperi al subcontient indi -sense cap recompensa imperial òbvia.

Mentre la direcció Sionista acabava el pla per prendre la terra i expulsar-ne la gent entre 1946 i 1948, el lideratge Palestí confiava que l'imperi britànic els donaria el seu país, en el qual encara eren una vasta majoria i la població indígena. Però la Gran Bretanya decidí traspassar la qüestió de Palestina a les Nacions Unides (NU) el febrer de 1947. Palestina fou el primer conflicte en el qual se'ls demanava de mediar d'una manera sigificativa.

Les NU donaren una solució pro-sionista, una solució, finalment, molt injusta i impràctica. El primer obstacle fou que, en la mesura que els palestins reclamaven ser tractats com qualsevol altre moviment nacional Àrab, esperaven que la comunitat internacional reconegués, sense cap condició, el seu natural dret al territori. No esperaven que aquest dret s'hagués de negociar amb un moviment colonialista. En conseqüència, boicotejaren el procés. Les NU ignoraren això i el comitè especial que nominà per a la qüestí, l'Unscop (United Nations Special committee for Palestine) inicià converses únicament amb el lideratge Sionista. Concebiren una solució que només s'atenia a les necessitats i aspiracions d'una banda.

En qualsevol cas, els palestins es trobaren en un mal moment per presentar l'aspecte moral de les seves demandes degut al recent Holocaust. La comunitat internacional occidental simplement estigué molt satisfeta de poder evadir cap discussió sobre les implicacions del geocidi a Europa i poder enviar el problema a Palestina. L'inevitable resultat d'aquest enfocament va ser acceptar gairebé incondicionalment les demandes sionistes d'un estat a Palestina.

Territori

A finals de novembre de 1947, les NU proposaren dividir Palestina en dos estats pràcticament iguals en espai territorial. Els jueus només eren un terç de la població cap al 1947 i la majoria havien arribat a Palestina només pocs anys abans. El rebuig categòric palestí d'acceptar aquest tracte, recolzat per la Lliga Àrab, permeté als dirigents sionistes planejar amb cura el següent pas. Entre febrer de 1947 i març de 1948, el pla final per a la neteja ètnica va ser enllestit.

La direcció sionista definí el 80% de Palestina (Israel avui sense la Ribera Occidental -Cisjordània-) com l'espai per al futur estat. Aquesta era una zona on vivien un milió de palestins al costat de 600.000 jueus. La idea era de desarrelar i expulsar tants palestins com fos possible. De març de 1948 fins al final d'aquell any el pla fou implementat malgrat l'intent d'alguns estats àrabs d'oposar-s'hi, intent que fracassà. Uns 750.000 palestins foren expulsats, 531 pobles i viles van ser destruïdesi 11 barris urbans demolits.

La meitat de la població Palestina va ser expulsada i la meitat dels seus pobles destruïts. L'Estat d'Israel es va establir sobre el 80 per cent de Palestina, convertint els pobles palestins en assentaments jueus i parcs d'esbarjo, però permetent només a un petit nombre de palestins de romandre-hi com a ciutadans.

La guerra de juny de 1967 permeté a Israel prendre el restat 20% de Palestina. Aquesta ocupació, tanmateix, derrotà d'alguna manera la ideologia ètnica del moviment Sionista. Israel encerclà el 100% de Palestina, però l'estat incorporà un gran nombre de palestins, el poble que els sionistes havien fet gran esforç per expulsar el 1948.

El fet que es deixés fer a Israel fàcilment el 1948, sense condemna per la neteja ètnica que va cometre, l'encoratjà a la neteja ètncia de 300.000 palestins més de la Ribera Occidental i la Franja de Gaza. Però al juny de 1967 la guerra va ser masa curta -sis dies-, i la comunitat internacional estava massa alertada. La societat palestina més experimentada. Així, Israel va haver de quedar-se amb u gran nombre de palestins sota el seu control i no va poder completar “la feina”.

El Moviment Nacional Palestí cresqué altra vegada en la forma de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) i encara que no alliberà ni un pam de Palestina, va tornar a situar el cas palestí i la Nakbah (catàstrofe) de 1948 en el centre de l'atenció pública mundial.

L'operació de neteja ètnica també fou derrotada per la persistència i resiliència d'aquells palestins que es van poder quedar a Israel. Esdevingueren una quarta part de la població.

Així, la demografia va esdevenir el principal problema de l'agenda de seguretat nacional d'Israel. Eclipsa qualsevol altra preocupació sigui la igualtat social, democràcia o drets humans. El sistema educatiu, els mitjans de comunicació i els polítics tots emfasitzen el “perill” que constityueixen els palestins per l'existència de l'estat i per al benestar dels ciutadans israelians.

En aquesta situació, l”esquerra” israeliana reclama la reducció del territori, la dreta reclama la reducció dels palestins. Però la distància moral i ideològica entre esl dos pols del sistema polític és en realitat molt curta.

Després de dos alçaments en els territoris ocupats i un esforç internacional fallit que ignorav completament l'arrel del coflicte tal i com hem exposat més amunt, tornem a ser davant la base del conflicte.

Imposició

Els darrers sis anys, amb el suport total del seu electorat jueu, els successius govers israelians han intentat d'imposar per la força el que per a ells és la solució ideal. Consisteix en empresonar un gran nombre de palestins en ncalvaments a la Ribera Occidental (Cisjordània) i la franja de Gaza, controlar a través d'un sistema d'apartheid la minoria palestina a Israel, i rebutjar categòricament cap repatriació dels refugiats palestins.

Aquest pla té el total suport dels Estats Units. La presidència neoconservadora de Bush cerca el seu propi unilateralisme, intentant d'imposar, per mitjans militars i intimidació els seus valors econòmics i estratègics a la resta del món.

Només dos moviments a la zona resisteixen Israel i els EUA. Tristament, per a la gent d'esquerres, com jo mateix, no són “de la nostra escola”, però hem de respectar la seva fermesa, resolució i voluntat de sçresistir l'ocupació i la colonització. Són Hamas i Hesbol·lah.

Israel creu ara que té una oportunitat d'eliminar aquestes forces a la franja de Gaza i al Líban, i més enllà, Síria i Iran. La guerra regional que s'està desenvolupant, a curt termini, havia de soscavar i debilitar aquestes dues forces, però a llarg termini pot significar una confrontació israeliana no omés amb el món àrab sinó amb tot el món musulmà.

En aquest punt, els EUA els poden abandonar, i l'estat Jueu acabarà com els regnes dels croats en temps medievals. Un desastre com aquest es amenaça a tots -jueus i àrabs- i només Europa pot prevenir-lo, si pot deixar de sotmetre els seus i els nostres interessos, als dels Estats Units i el Sionisme.

<h2 style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">“Un habitatge digne requereix un procés continuat, pacient i auto reflexiu de mobilització social.”</span></h2><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;" id="autor" class="autor_article">           <p><span style="font-size:100%;">per Arcadi Bassegoda </span><br /></p>         </div><div style="text-align: justify;">         </div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHtTtV0isqsizQlstHoTsnLOPzUDDqN5Q4UXsr3AdDSw4KA4MgemNTEeMFnRYc92kpmzx75mPBA9VI2Zhr5DuWEBEl-MOU5gIEQLYTeVGv1-khbKzc3tfUe_QmUWxxD6MpxpO7A/s1600-h/vdenavidad_cat.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5062493069541276274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHtTtV0isqsizQlstHoTsnLOPzUDDqN5Q4UXsr3AdDSw4KA4MgemNTEeMFnRYc92kpmzx75mPBA9VI2Zhr5DuWEBEl-MOU5gIEQLYTeVGv1-khbKzc3tfUe_QmUWxxD6MpxpO7A/s320/vdenavidad_cat.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" /></a><div style="text-align: justify;">         </div>• En l’article “La veritable participació del poder econòmic” publicat al núm. 99-100 de la revista Carrer parles del “model de participació de la tribuna del Camp Nou”.<div id="costext" class="cos_text"><div style="text-align: justify;">           </div><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">-En que consisteix exactament aquest model?</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">De fet no es tracta d’un model. A l’article explico que entre les grans empreses i l’administració existeixen moltes formes de relació que de fet esdevenen formes de pressió, negociació. Algunes son relativament legítimes – per exemple una empresa que executa un servei o una obra necessàriament genera un espai de cooperació que té efectes en els dos sentits- i d’altres es poden considerar més antidemocràtiques. La referència al model Camp Nou o el Liceu té a veure amb l’assiduïtat amb la que es troben alts representants empresarials i polítics en activitats ludico-representatives (futbol, lliurament de premis , etc.) on s’estableix una relació fluida, informal i on possiblement es parlen de coses suculentes, on es possible que aquests grups exposin informalment les seves raons. Una relació molt més “densa” que la que habitualment es dona entre els alts càrrecs i els ciutadans de base o inclús els representats de moviments i entitats socials. </p><div style="text-align: justify;">                                 </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">-Quina seria la seva incidència respecte de p. ex la corrupció pròpiament dita?</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">El meu argument es que la corrupció es el cas limit d’aquesta relació. Quan es produeix la “compra” directa per part dels interessos econòmics: pagaments, oferta de llocs de treball etc. Però en molts casos no cal que s’arribi a aquesta situació. El que caracteritza als interessos dominants es que sovint tenen la capacitat de persuadir que les seves opcions son les úniques respectables. Més que una corrupció estricta del que es tracta es d’una corrupció intel·lectual. La realitat dona per a molts matisos</p><div style="text-align: justify;">                                 </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">-Fins a quin punt aquesta mena de “solidaritat de classe (alta)” incideix realment en les decisions polítiques de Barcelona? I de Catalunya?</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">És solidaritat (els polítics son del mateix grup social) o també hegemonia (els polítics no creuen que hi hagin alternatives). Crec que predomina la segona opció, encara que també es dona en alguns la coincidència social. Es evident que en molts camps això predomina: els processos d’externalització de serveis, moltes actuacions urbanístiques etc.,així ho indiquen</p><div style="text-align: justify;">                                            </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">• Moltes vegades, les actuacions urbanes municipals van acompanyades de la construcció d’hotels i d’altres negocis privats...</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">És un bon exemple. Hi ha el convenciment que una de les opcions econòmiques de la ciutat passa per atreure “turisme”: de lleure, congressos científics, gestors empresarials, fires... i per tant la promoció hotelera constitueix una infraestructura bàsica del model. Això coincideix sens dubte amb els interessos dels grups immobiliaris i hotelers (que a vegades obtenen el sòl més barat que al mercat). I a més l'hostaleria genera ocupació que es, diguem-ho, un objectiu “social”</p><div style="text-align: justify;">                                 </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">-La despesa pública necessita aquestes concessions econòmiques a negocis privats per viabilitzar-se? </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">És evident que el context social actual ha reforçat el poder dels interessos privats. I que al menys a curt i mitjà termini les propostes purament públiques tindran moltes dificultats, El problema es que sovint es fa virtut de la necessitat i s’acaba cedint més del compte. Per això en sembla que cal més democràcia i que si cal “negociar” i “cedir” sigui desprès d’un debat públic i transparent</p><div style="text-align: justify;">                                 </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">-Podries parlar-nos del paper específic del capital financer en el finançament de les polítiques urbanístiques públiques?</p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Sens dubte el capital financer es un dels grans actors. Tota l’activitat pública passa necessàriament per l’avaluació del sector financer que pot castigar les polítiques heterodoxes. Per altra banda es evident que el sector financer juga un paper central en les polítiques immobiliàries ja que finança alhora la producció d’habitatges i edificis (la oferta) i als consumidors finals (la demanda). No es tampoc difícil trobar la participació directa d’entitats financeres en empreses immobiliàries. I sens dubte l’augment dels préstecs hipotecaris els ha permès absorbir amb escreix la caiguda dels tipus d'interès. En conjunt el sector financer ha estat favorable al boom especulatiu, una altra cosa és si sempre tenen incidència en cada política concreta, el que ja no es tant evident. Hauríem d'analitzar en cada cas quins interessos concrets hi juguen.</p><div style="text-align: justify;">                                            </div><p style="text-align: justify;">             <span style="font-weight: bold;">• Pel que fa al sector immobiliari a Barcelona, i fent referència a allò publicat al núm. 92 de la revista Carrer.</span>           </p><div style="text-align: justify;">           </div><p style="text-align: justify;">             <span style="font-weight: bold;"></span>           </p><div style="text-align: justify;">           </div><p style="text-align: justify;">             <span style="font-weight: bold;">- Quina és l’evolució del sector des del gran boom del "desarrollismo" i de Porcioles?</span>           </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">De fet el sector el varem analitzar en més detall al número del Carrer dedicat a l’habitatge i per això en parlem menys al 92. En part hi ha una continuïtat, tant pel que fa a la importància que te la especulació immobiliària pel capitalisme global, com per la continuïtat d’algun dels grans grups locals (Nuñez y Navarro, La Llave de Oro, Habitat, Sanahuja etc.). Hi ha però canvis. D’una banda, malgrat tot, els projectes urbanístics actuals son més ordenats, deixen algun espai per zones verdes i equipaments, tenen més controls de qualitat i de racionalitat urbanística. Hem passat de l’especulació salvatge a la concertació. D’altra banda, s’han engrandit els grups locals i han aparegut grups forans al mercat local. </p><div style="text-align: justify;">                                            </div><p style="font-weight: bold; text-align: justify;">• A “Les claus del negoci de l’habitatge” parles de la “ingenuïtat” de molts economistes que afirmen que el preu de l’habitatge és el resultat de la interacció oferta-demanda.</p><div style="text-align: justify;">                                 </div><p style="text-align: justify;">             <span style="font-weight: bold;">- Quin és l’anàlisi que et permet refutar aquestes teories?</span>           </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Una mica el que he dit abans. Per l’economia tradicional oferta i demanda son qüestions independents en cada mercat i el preu s’estableix exclusivament en funció del valor subjectiu que cadascú dona a un bé. En el cas de l’habitatge el sector financer articula tot el procés: concedeix crèdits als promotors tenint en compte les condicions en que es podran vendre als clients. Per tant està influint tant en el preu del sòl com en el de la venda final. Els bancs saben quant pot pagar la gent (la quota mensual), i saben que per molts l’habitatge es considera una necessitat primària. Dins d’uns límits poden jugar a fer més o menys cars els habitatges i repartir-se els ingressos amb els propietaris del sòl i els promotors. De fet sembla evident que l’increment del preu del sòl ha anat de la mà del creixement dels beneficis dels promotors i això també fa pensar que no es tracta de mercats independents, sinó d’operacions on els intermediaris-promotors, financers- tenen un marge ampli d’actuació. Per altra banda, es tracta d’una activitat molt regulada per normatives públiques (qualificació del sòl, procediments d’expropiació, edificabilitat, habitatge protegit...) que influeixen en el funcionament del mercat i que depenen de decisions polítiques. Només cal veure els canvis en la nova llei del sol, causants, en part, de la primera davallada del valor a borsa d’algunes immobiliàries</p><div style="text-align: justify;">                                            </div><p style="text-align: justify;">             <span style="font-weight: bold;">- I, finalment, com s’hauria d’abordar el problema de l’habitatge per a buscar solucions el més immediates possible?</span>           </p><div style="text-align: justify;">                      </div><p style="text-align: justify;">Es realment un problema complex. En el tema de l’especulació per exemple també hi juga un cert paper el petit especulador, que es un aliat social dels grups immobiliaris. D’altra banda l’habitatge es considerat per molta gent un patrimoni (no tant sols els rics, molta gent espera treure diners de les herències d’habitatges familiars). I a més hi ha el problema de la conservació dels edificis (una font de conflicte a la majoria de blocs). Crec que una política seriosa hauria de començar per considerar que el sol es un bé públic. A partir d’aquí es podria articular una política d’ús del sòl que podria diferenciar preus però que possiblement facilitaria un ús més racional i igualitari del sòl. Pel que fa a l’habitatge crec que la cosa es més complexa i caldrà possiblement combinar formules variades com polítiques d’habitatge públic que incloguin fortes obligacions de conservació per part dels usuaris o models de propietat privada amb certes limitacions (en la línia, per exemple de les propostes de lloguer forçós, o amb impostos importants en cas de venda, o amb limitacions del nombre d’habitatges ... Cal però no ser massa doctrinaris. Primer perquè potser no hi ha solucions màgiques. Encara que cal enfortir la perspectiva de l’habitatge com un consum necessari i una activitat menada per l'interès públic. I també perquè qualsevol proposta de canvi rep una resposta molt agressiva dels grans promotors que només es pot superar si obté un important suport social. L’objectiu d’un habitatge digne requereix un procés continuat, pacient i auto reflexiu de mobilització social.</p>         </div>

“Un habitatge digne requereix un procés continuat, pacient i auto reflexiu de mobilització social.”

per Arcadi Bassegoda

• En l’article “La veritable participació del poder econòmic” publicat al núm. 99-100 de la revista Carrer parles del “model de participació de la tribuna del Camp Nou”.

-En que consisteix exactament aquest model?

De fet no es tracta d’un model. A l’article explico que entre les grans empreses i l’administració existeixen moltes formes de relació que de fet esdevenen formes de pressió, negociació. Algunes son relativament legítimes – per exemple una empresa que executa un servei o una obra necessàriament genera un espai de cooperació que té efectes en els dos sentits- i d’altres es poden considerar més antidemocràtiques. La referència al model Camp Nou o el Liceu té a veure amb l’assiduïtat amb la que es troben alts representants empresarials i polítics en activitats ludico-representatives (futbol, lliurament de premis , etc.) on s’estableix una relació fluida, informal i on possiblement es parlen de coses suculentes, on es possible que aquests grups exposin informalment les seves raons. Una relació molt més “densa” que la que habitualment es dona entre els alts càrrecs i els ciutadans de base o inclús els representats de moviments i entitats socials.

-Quina seria la seva incidència respecte de p. ex la corrupció pròpiament dita?

El meu argument es que la corrupció es el cas limit d’aquesta relació. Quan es produeix la “compra” directa per part dels interessos econòmics: pagaments, oferta de llocs de treball etc. Però en molts casos no cal que s’arribi a aquesta situació. El que caracteritza als interessos dominants es que sovint tenen la capacitat de persuadir que les seves opcions son les úniques respectables. Més que una corrupció estricta del que es tracta es d’una corrupció intel·lectual. La realitat dona per a molts matisos

-Fins a quin punt aquesta mena de “solidaritat de classe (alta)” incideix realment en les decisions polítiques de Barcelona? I de Catalunya?

És solidaritat (els polítics son del mateix grup social) o també hegemonia (els polítics no creuen que hi hagin alternatives). Crec que predomina la segona opció, encara que també es dona en alguns la coincidència social. Es evident que en molts camps això predomina: els processos d’externalització de serveis, moltes actuacions urbanístiques etc.,així ho indiquen

• Moltes vegades, les actuacions urbanes municipals van acompanyades de la construcció d’hotels i d’altres negocis privats...

És un bon exemple. Hi ha el convenciment que una de les opcions econòmiques de la ciutat passa per atreure “turisme”: de lleure, congressos científics, gestors empresarials, fires... i per tant la promoció hotelera constitueix una infraestructura bàsica del model. Això coincideix sens dubte amb els interessos dels grups immobiliaris i hotelers (que a vegades obtenen el sòl més barat que al mercat). I a més l'hostaleria genera ocupació que es, diguem-ho, un objectiu “social”

-La despesa pública necessita aquestes concessions econòmiques a negocis privats per viabilitzar-se?

És evident que el context social actual ha reforçat el poder dels interessos privats. I que al menys a curt i mitjà termini les propostes purament públiques tindran moltes dificultats, El problema es que sovint es fa virtut de la necessitat i s’acaba cedint més del compte. Per això en sembla que cal més democràcia i que si cal “negociar” i “cedir” sigui desprès d’un debat públic i transparent

-Podries parlar-nos del paper específic del capital financer en el finançament de les polítiques urbanístiques públiques?

Sens dubte el capital financer es un dels grans actors. Tota l’activitat pública passa necessàriament per l’avaluació del sector financer que pot castigar les polítiques heterodoxes. Per altra banda es evident que el sector financer juga un paper central en les polítiques immobiliàries ja que finança alhora la producció d’habitatges i edificis (la oferta) i als consumidors finals (la demanda). No es tampoc difícil trobar la participació directa d’entitats financeres en empreses immobiliàries. I sens dubte l’augment dels préstecs hipotecaris els ha permès absorbir amb escreix la caiguda dels tipus d'interès. En conjunt el sector financer ha estat favorable al boom especulatiu, una altra cosa és si sempre tenen incidència en cada política concreta, el que ja no es tant evident. Hauríem d'analitzar en cada cas quins interessos concrets hi juguen.

• Pel que fa al sector immobiliari a Barcelona, i fent referència a allò publicat al núm. 92 de la revista Carrer.

- Quina és l’evolució del sector des del gran boom del "desarrollismo" i de Porcioles?

De fet el sector el varem analitzar en més detall al número del Carrer dedicat a l’habitatge i per això en parlem menys al 92. En part hi ha una continuïtat, tant pel que fa a la importància que te la especulació immobiliària pel capitalisme global, com per la continuïtat d’algun dels grans grups locals (Nuñez y Navarro, La Llave de Oro, Habitat, Sanahuja etc.). Hi ha però canvis. D’una banda, malgrat tot, els projectes urbanístics actuals son més ordenats, deixen algun espai per zones verdes i equipaments, tenen més controls de qualitat i de racionalitat urbanística. Hem passat de l’especulació salvatge a la concertació. D’altra banda, s’han engrandit els grups locals i han aparegut grups forans al mercat local.

• A “Les claus del negoci de l’habitatge” parles de la “ingenuïtat” de molts economistes que afirmen que el preu de l’habitatge és el resultat de la interacció oferta-demanda.

- Quin és l’anàlisi que et permet refutar aquestes teories?

Una mica el que he dit abans. Per l’economia tradicional oferta i demanda son qüestions independents en cada mercat i el preu s’estableix exclusivament en funció del valor subjectiu que cadascú dona a un bé. En el cas de l’habitatge el sector financer articula tot el procés: concedeix crèdits als promotors tenint en compte les condicions en que es podran vendre als clients. Per tant està influint tant en el preu del sòl com en el de la venda final. Els bancs saben quant pot pagar la gent (la quota mensual), i saben que per molts l’habitatge es considera una necessitat primària. Dins d’uns límits poden jugar a fer més o menys cars els habitatges i repartir-se els ingressos amb els propietaris del sòl i els promotors. De fet sembla evident que l’increment del preu del sòl ha anat de la mà del creixement dels beneficis dels promotors i això també fa pensar que no es tracta de mercats independents, sinó d’operacions on els intermediaris-promotors, financers- tenen un marge ampli d’actuació. Per altra banda, es tracta d’una activitat molt regulada per normatives públiques (qualificació del sòl, procediments d’expropiació, edificabilitat, habitatge protegit...) que influeixen en el funcionament del mercat i que depenen de decisions polítiques. Només cal veure els canvis en la nova llei del sol, causants, en part, de la primera davallada del valor a borsa d’algunes immobiliàries

- I, finalment, com s’hauria d’abordar el problema de l’habitatge per a buscar solucions el més immediates possible?

Es realment un problema complex. En el tema de l’especulació per exemple també hi juga un cert paper el petit especulador, que es un aliat social dels grups immobiliaris. D’altra banda l’habitatge es considerat per molta gent un patrimoni (no tant sols els rics, molta gent espera treure diners de les herències d’habitatges familiars). I a més hi ha el problema de la conservació dels edificis (una font de conflicte a la majoria de blocs). Crec que una política seriosa hauria de començar per considerar que el sol es un bé públic. A partir d’aquí es podria articular una política d’ús del sòl que podria diferenciar preus però que possiblement facilitaria un ús més racional i igualitari del sòl. Pel que fa a l’habitatge crec que la cosa es més complexa i caldrà possiblement combinar formules variades com polítiques d’habitatge públic que incloguin fortes obligacions de conservació per part dels usuaris o models de propietat privada amb certes limitacions (en la línia, per exemple de les propostes de lloguer forçós, o amb impostos importants en cas de venda, o amb limitacions del nombre d’habitatges ... Cal però no ser massa doctrinaris. Primer perquè potser no hi ha solucions màgiques. Encara que cal enfortir la perspectiva de l’habitatge com un consum necessari i una activitat menada per l'interès públic. I també perquè qualsevol proposta de canvi rep una resposta molt agressiva dels grans promotors que només es pot superar si obté un important suport social. L’objectiu d’un habitatge digne requereix un procés continuat, pacient i auto reflexiu de mobilització social.

<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB4T5-gGdX22rDQ5T57-mOB9grTdGdq8Y4t76Gm2mn8NtjcrbCcf2NhRjQAJhBqMSd8eAjqTj_2qeg6u3W0WU9_JLCs9olAOHftmvt-fiqSzg8B_Jv9kO3KeSiSPyFLccTr8Y74Q/s1600-h/DH0502.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5061710075528378978" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB4T5-gGdX22rDQ5T57-mOB9grTdGdq8Y4t76Gm2mn8NtjcrbCcf2NhRjQAJhBqMSd8eAjqTj_2qeg6u3W0WU9_JLCs9olAOHftmvt-fiqSzg8B_Jv9kO3KeSiSPyFLccTr8Y74Q/s320/DH0502.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" /></a><br /><h2 style="text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;font-size:130%;" >Entrevista a David Harvey: </span><br /></h2><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;" id="autor" class="autor_article">           <p>per Joseph Choonara</p>         </div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;" class="categoria_article">           <a href="http://fabrica.cat/?categoria=11" title="L'esquerra avui" rel="Category">             </a>           El geògraf marxista i acadèmic David Harvey parla amb Joseph Choonara sobre l'ascens del neoliberalisme. Harvey conta per quin aquest procés ha de veure's essencialment com un projecte de la classe dominant: “Si això sembla una lluita de classes i ho veiem com una lluita de classes, llavors hauríem de anomenar-ho lluita de classes. I hauríem de tornar a posar en peus la lluita de classes”</div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;" id="abstract" class="abstract_article">         </div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;">         </div><div style="text-align: justify;" id="costext" class="cos_text">           <p>El passat mes de gener de 2006 l'acadèmic establert a Nova York David Harvey va intervenir davant un nodrit públic en la <span style="font-style: italic;">London School of Economics</span> per a presentar el seu últim llibre, "<span style="font-style: italic;">Breu història del neoliberalisme</span>". Amb l'estil precís que el caracteritza va fer un repàs de les tres dècades d'atacs consumats per la classe dominant mundial. Aquestes escomeses, realitzades en nom del neoliberalisme, han encoratjat la polarització social, el sorgiment de noves elits i l'empobriment de la majoria dels grups socials més desfavorits. Va acabar dient: “Si això sembla una lluita de classes i ho veiem com una lluita de classes, llavors hauríem d'anomenar-ho lluita de classes. I hauríem de tornar a posar en peus la lluita de classes”. Aquesta concepció del neoliberalisme i la necessitat de combatre'l constituïx la base del nou llibre de Harvey. Quan ens reunim el matí següent a la seva xerrada li vaig preguntar per què ho havia escrit.</p>           <p>“Aquest treball té dos trets distintius”, em va dir. “En primer lloc està la dimensió històrica-geogràfica que atribueixo a l'ascens del neoliberalisme: això és, el seu desenvolupament desigual en l'escenari global. Crec que cal entendre que el neoliberalisme actua de forma distinta segons el lloc i el moment històric. No es tracta d'un canvi històric unidimensional.”</p>                      <p>“El segon aspecte té a veure la formulació teòrica del fenomen, que fonamento bàsicament en la noció de classe i en els mecanismes d'apropiació de la plusvàlua generada pels treballadors, tot la qual cosa avui es desenvolupa dintre d'un sistema capitalista global”. Seguint a Karl Marx, Harvey entén que l'explotació dels treballadors constituïx l'element definitori d'una societat capitalista. Marx va sostenir que, a pesar que els treballadors treballen durant tot el dia, només reben en forma de salari el valor generat durant una part d'aquest temps. Durant la resta del temps els treballadors generen “valor excedent”, que passa a les mans dels capitalistes i és la font del benefici.</p>                      <p>Part d'aquest benefici pot reinvertir-se en la producció, permetent als capitalistes concentracions cada vegada majors de maquinària, matèries primeres i treballadors. Marx ho va cridar procés d'acumulació. La força motriu del capitalisme consistiria, doncs, a esprémer als treballadors perquè generessin beneficis, els quals permetrien reinvertir recursos i augmentar els beneficis futurs en un cicle aparentment sense fi.</p>                      <p>Per a Harvey, el neoliberalisme és una resposta a la crisi dual que va sofrir la classe dominant a mitjan els anys setanta. D'una banda els capitalistes es van trobar amb una “crisi d'acumulació”: el sistema capitalista estava en situació d'estancament i els beneficis havien caigut a taxes semblants a les del període immediatament posterior a la Segona Guerra mundial. En segon lloc, la tremenda onada de lluites obreres dels anys seixanta i setanta va posar en evidència que el poder polític de l'elite governant estava seriosament amenaçat.</p>                      <p>Les idees del neoliberalisme, que Harvey descriu com a basades en “la desregulació, la privatització i la retirada de l'Estat d'àrees dedicades a serveis socials”, havien tingut acomodament en molts nínxols de la vida intel·lectual des de feia diverses dècades. En la dècada de 1970 es van veure forçades a sortir a escena com resposta a la crisi dual. Harvey sosté amb vehemència que el neoliberalisme ha fracassat en la resolució de la crisi d'acumulació. Però, afegix, en aquest període va poder veure's un canvi en la capacitat d'influència de les classes del que va treure profit una elite reduïda. “Moltes altres teories sobre el neoliberalisme parlen també de la seva vinculació amb l'acumulació, però molt poques ho conceben amb claredat com un projecte de classe”, va dir Harvey.</p>                      <p>Un dels moments clau en l'ascens del neoliberalisme, al que es refereix Harvey de forma recurrent, va tenir lloc en la ciutat de Nova York. Em conta que “la municipalitat es va endeutar molt per diferents motius. Un d'aquests motius va ser la resposta a la crisi urbana de la dècada de 1960 en Estats Units. El govern federal havia dedicat recursos als barris per a plantar cara als problemes de racisme, atur i altre. Això va afavorir l'enfortiment dels sindicats i va coadjuvar a augmentar l'ocupació en el sector públic.”</p>                      <p>Però quan va esclatar la crisi de la dècada de 1970 el flux de finançament federal es va assecar: “En aquest moment la ciutat va haver d'optar entre desfer-se d'un munt de treballadors o recórrer a l'endeutament. Va optar per endeutar-se a curt termini, amb l'aquiescència dels bancs”. Aquest endeutament va estar en part basat en el boom de la propietat immobiliària de principis de la dècada dels setanta, en el qual el govern municipal va tenir molt a veure. “Quan en 1973 el mercat immobiliari es va enfonsar el municipi es va veure en una situació d'extrema vulnerabilitat enfront dels banquers. Els banquers van veure una gran oportunitat per a clavar un cop precís a la ciutat, reconduint-la cap a un model enterament nou. S'assembla bastant a la guerra de L'Iraq. Haguessin volgut anar a la guerra de L'Iraq a principis dels noranta, però no van poder. Després, el 11-S els va servir en safata de plata l'oportunitat que necessitaven.”</p>                      <p>“Els banquers havien volgut disciplinar el municipi de Nova York en la dècada de 1960 i a principis de la de 1970. La crisi de 1973-1975 els va brindar la seva oportunitat. Van aplicar un pioner ‘programa d'ajustament estructural’ consistent en una retallada de molts serveis públics i una renegociació de contractes. Va ser un atac frontal en tota regla contra els habitants de Nova York. Naturalment, després van haver de reconstruir la ciutat ja que tenien interessos molt importants en valors immobiliaris, especialment en Manhattan. Va ser llavors quan van començar a utilitzar generoses quantitats de recursos públics per a reconstruir la ciutat d'acord amb el seu projecte.”</p>                      <p>Aquesta tàctica consistent a treure profit de les oportunitats que oferixen les crisis econòmiques per a impulsar polítiques de lliure mercat ha estat un patró recurrent des de llavors. “La mateixa gent –els banquers novaiorquesos– va estar seriosament involucrada en la crisi del deute que va assotar Amèrica Llatina en la dècada de 1980. La diferència va ser que en aquesta ocasió necessitaven que qui els tragués les castanyes del foc fora el govern federal”. El govern d'Estats Units, encapçalat per Ronald Reagan, va trobar un ús perfecte per al Fons Monetari Internacional (FMI), una institució que molts neoliberals solien mirar amb ressentiment. Juntament amb el Banc Mundial, el FMI va forçar l'aplicació de programes d'ajustament estructural en tota Amèrica Llatina en canvi de reducció del deute.</p>                      <p>No obstant això, assenyala Harvey, la classe dominant d'Estats Units no és l'únic beneficiari o l'agent del neoliberalisme. “És poc comú que els Estats Units intervinguin sense suports interns. Pensi's en el cop d'Augusto Pinochet a Xile en 1973. Qui realment va donar el cop van ser les classes altes xilenes, amb suport de la CIA, les grans empreses nord-americanes i Henry Kissinger. Quan Pinochet va prendre el poder, va ser la classe dominant xilena la qual en realitat va impulsar el programa neoliberal.”</p>                      <p>“No són només els Estats Units qui xuclen les riqueses de la resta del món: són les elits dominants qui estableixen aliances flexibles entre si i qui acumulen plusvàlues per al seu únic profit. Algunes de les persones més riques del món viuen a Mèxic o a l'Est asiàtic.”</p>                      <p>Les idees del neoliberalisme s'han estès com la pólvora des de la dècada de 1970 “. Resulta veritablement difícil d'entendre que tanta gent hagi pogut convèncer-se que el neoliberalisme és mínimament bo, quan en realitat no funciona gens bé”, diu Harvey. “Crec que la resposta està que ha estat molt beneficiós per a certs grups de persones, incloses aquelles que controlen els mitjans de comunicació i diversos aparells de producció ideològica. A més, sempre pots trobar algun tros de món en el qual sembla que l'ordre neoliberal funciona bé (per exemple, la Xina actual).”</p>                      <p>Però no deixa de ser irònic que on hi ha hagut major creixement econòmic és en llocs on el govern no segueix la doctrina neoliberal. “S'arriba a una forma perversa de neoliberalisme ja que l'interès propi en la pràctica s'imposa a la teoria”. La teoria neoliberal sosté que ha de minimitzar-se la interferència de l'Estat en l'economia, però en la pràctica l'Estat segueix jugant un paper central en economies com la xinesa o la nord-americana.</p>                      <p>Els Estats Units han finançat el seu creixement econòmic mitjançant una acumulació gegantina de deutes basada en “una entrada de capitals de més de 2.000 milions de dòlars diaris. El dèficit pressupostari i el deute dels consumidors s'han disparat. El que estem veient és una economia finançada amb deute. Els creditors són majoritàriament bancs de l'Est i Sud-est asiàtic. Fins i tot la guerra de L'Iraq està sent finançada amb diners xinesos i japonesos prestats a Estats Units.”</p>                      <p>“M'estremeix pensar en el possible esclat d'una gran crisi financera als Estats Units. Quin seria la resposta si els Estats Units es veiessin sumits en una crisi com la que vam poder veure en Argentina el 2001? Si es tenen en compte variables econòmiques agregades –el dèficit pressupostari i el dèficit comercial–, cal dir que estem davant un cas típic en el qual normalment intervindria el FMI. Però, naturalment, Estats Units és el FMI, de manera que no intervindrà.”</p>                      <p>També el boom xinès està finançat amb deute: “Els bancs xinesos presten els diners. El govern té una participació majoritària en tots els bancs”. Tenen la possibilitat d'utilitzar part de les plusvàlues per a mantenir-los a flotació; no obstant això, el boom està finançat amb deute. A diferència d'Estats Units, Xina està immersa en un procés de canvi espectacular. Però fins i tot allí el creixement crea noves inestabilitats: “A Xina hi ha una sobreinversió enorme. Per exemple, existeixen cinc aeroports internacionals en el delta del ric Zhujiang. Competeixen entre ells per a convertir-se en el centre del comerç del Pacífic. No podran sobreviure tots alhora. En la indústria de l'automòbil tenen un greu problema d'excedent de capacitat. I una crisi a Xina tindrà un impacte global.”</p>                      <p>El creixement inestable d'Estats Units i Xina no ha fet créixer els nivells de riquesa del capitalisme mundial. Un gràfic del llibre de Harvey mostra que la taxa de creixement per càpita ha anat caient una dècada rere l'altra des de la de 1960 (des de taxes anuals del 3% anuals a taxes del 1% en l'actualitat). “La crisi de la dècada dels setanta va ser una crisi de sobreacumulació”, explica Harvey. “La classe dominant va tenir serioses dificultats per a trobar sortides profitoses per al seu capital. En realitat aquest és un problema que encara avui no han aconseguit resoldre.” </p>                                 <p>Per això, de totes les formes tradicionals d'acumulació, la qual avui juga un paper principal és la que Harvey denomina “<span style="font-weight: bold;">acumulació per despossessió</span>”. L'acumulació per despossessió dóna motiu a la colonització de nous jaciments de recursos per als capitalistes: per exemple, el Servei Nacional de Salut, els instituts municipals d'habitatge o la privatització de les pensions. “Però tot això no significa augmentar les reserves d'actius de la societat. Quan es privatitza l'habitatge, en realitat no s'augmenta el nombre d'habitatges. El liberalisme no funciona gaire bé a l'hora d'ampliar els béns i serveis disponibles.”</p>                      <p>Els fracassos del neoliberalisme no només tenen conseqüències econòmiques. Per a Harvey també comporten inestabilitat política i militar. El seu llibre anterior, <span style="font-style: italic;">El nou imperialisme</span>, traçava la trajectòria del declivi a llarg termini del poder d'Estats Units. La puixança dels neoconservadors –l'ala dreta de cervells que envolten a Bush, que vol utilitzar la capacitat militar nord-americana per a mantenir el poder enfront de potencials rivals– té molt a veure amb això.</p>                      <p>El seu nou llibre també fa un repàs dels neoconservadors, amb especial atenció al seu projecte de política interior nord-americana. Harvey ho veu com una resposta al buidatge de la solidaritat social que ha comportat el neoliberalisme. Els neoconservadors han tractat de restablir la cohesió social mitjançant el moralisme religiós, les mesures autoritàries i la por: “Penso que una mica semblant està ocorrent en molts llocs. Si mirem a França ens trobem amb un Nicolás Sarkozy, que està molt prop dels plantejaments dels neoconservadors. O pensi's en alguna de les coses que fa Tony Blair, la seva forma presidencialista d'exercir el govern i la seva permanent exhortació a la moralitat. El neoconservadurisme és un fenomen global.”</p>                      <p>Mentre que el neoconservadurisme és la resposta de les classes dominants a la inestabilitat social del neoliberalisme, l'ascens del moviment anticapitalista ha estat la rèplica de les classes més desfavorides. Harvey observa amb agudesa que les organitzacions no governamentals (ONG), que sovint han jugat un paper principal en reunions com el Fòrum Social Mundial, no són vistes com l'oposició “oficial” al neoliberalismo: “S'ha produït un creixement sorprenent del fenomen de les ONG durant el període neoliberal. Hi ha una clara connexió entre ambdós aspectes. Les ONG són variadíssimes, i sento la major admiració per algunes d'elles. Però sovint són cavalls de Troia de la privatització”. Les ONG poden ocupar el buit deixat per la retirada de l'Estat en la prestació de serveis socials. Harvey sosté que és necessari tenir una perspectiva crítica, i que les distintes ONG poden jugar un paper que pot ser positiu o negatiu. Però la clau per a plantar cara al neoliberalisme està en una renovació de la lluita de classes.</p>                      <p><span style="font-weight: bold;">Les noves lluites de classes no han de ser una mera rèplica de les succeïdes en les dècades de 1960 i 1970, ja que en aquest temps ha canviat l'estructura de la societat</span>. Harvey sosté que <span style="font-weight: bold;">la noció de classe ha de ser tractada com un concepte fluid. “Hem de revisar de nou els conceptes de formació i reformació de classe.</span> Quan en el meu llibre parlo de la reconquesta del poder de classe per part de la classe dominant no estic parlant necessàriament d'una tornada al poder del mateix grup de gent. Es tracta d'una configuració nova, molt més centrada que abans en les finances i els serveis.”</p>                      <p>“La reducció de l'esquerda entre propietaris i gestors va constituir un dels grans canvis ocorreguts en la dècada de 1970. Sempre havien estat dues categories completament distintes, però quan es va començar a retribuir als gestors empresarials amb participacions accionarials (<span style="font-style: italic;">Stock Options</span>) va canviar per complet la forma d'aquests d'entendre el poder. La formació de classe és un procés indefinit, dinàmic.” Harvey creu que hi ha signes positius en l'augment observat d'activitat sindical entre els treballadors dels Estats Units, i per a mostra cita els exemples dels treballadors sanitaris de Los Àngeles i els treballadors del transport de Nova York, que recentment han realitzat accions de vaga. Aquestes lluites poden donar forma a la nova classe treballadora creada pel neoliberalisme. Harvey està especialment interessat en com “les lluites entorn de l'acumulació per despossessió poden convergir amb les lluites d'un esquerranisme més tradicional”. Observa el moviment en pro de la nacionalització del gas a Bolívia com un cas esperançador.</p>                      <p>No hi haurà aquí un perill de nostàlgia per formes anteriors de capitalisme? “Crec que hem de recordar on estàvem en la dècada de 1970”, diu Harvey. “Hi havia fortes crítiques a l'Estat de benestar (pels seus biaixos de classe i de gènere, entre altres). Si anem a construir un nou sistema de benestar hem de prendre consciència de les limitacions.”</p>                      <p>“L'altre assumpte que hem d'afrontar és la reconstrucció completa de les nocions de solidaritat social. Margaret Thatcher va sostenir que ella es proposava realitzar un canvi en profunditat. Hem d'enfrontar-nos amb el fet que avui les solidaritats socials són més superficials. Hem pogut veure-ho recentment en Estats Units. Un dretà implacable com Thomas Friedman, que sempre està exaltant les virtuts del neoliberalismw, quan va ocórrer el desastre del Katrina es va preguntar: ‘Què ha ocorregut amb la solidaritat social?’. La resposta és que s'ha esvaït perquè tocacollons com ell segueixen predicant aquesta porqueria. Hem de plantar cara a això, la qual cosa significa edificar un projecte a llarg termini.”</p>                      <p>Harvey creu que la classe treballadora necessita un projecte polític propi per a començar a recuperar la seva força. Li vaig preguntar com hauria de ser un projecte d'aquest tipus. “No puc fer una derivació teòrica de com hauria de ser el projecte polític de la classe treballadora”, va dir. “Pot ser que tingui algunes idees sobre el particular, però per a mi l'assumpte fonamental és començar a parlar-ho i aprendre a veure quines possibilitats hi ha. Pretenc dirigir-me als moviments socials per a fer-los arribar les meves idees i escoltar què han de dir referent a això”. El seu nou llibre és una brillant aportació a aquest diàleg.</p>                      <ul><li>               <p>                 <span style="font-style: italic;">David Harvey és geògraf, sociòleg urbà i historiador social. Entre els seus llibres destaca “La condició de la postmodernitat”, “Social Justice and the City” o més recentment “El nou imperialisme”: </span>               </p>                            </li><li style="font-weight: bold;">               <p>Obres i textos :</p>             </li></ul>           <ol><li>               <p>Explanation in Geography (1969). </p>             </li></ol>           <ul><li>               <p>Social Justice and the City (1973). </p>             </li><li>               <p>The Limits to Capital (1982). </p>             </li><li>               <p>The Urbanization of Capital (1985). </p>             </li><li>               <p>Consciousness and the Urban Experience (1985). </p>             </li><li>               <p>The Condition of Postmodernity (1989). </p>             </li><li>               <p>The Urban Experience (1989). </p>             </li><li>               <p>Justice, Nature and the Geography of Difference (1996). </p>             </li><li>               <p>Spaces of Hope (2000). En Español: “Espacios de esperanza” (2003). </p>             </li><li>               <p>Spaces of Capital: Towards a Critical Geography (2001). En Español: Espacios del capital: hacia una geografía critica. (2007). </p>             </li><li>               <p>The New Imperialism (2003). En Español: El nuevo imperialismo (2004). </p>             </li><li>               <p>Paris, Capital of Modernity (2003). </p>             </li><li>               <p>A Brief History of Neoliberalism (2005). </p>             </li><li>               <p>Spaces of Global Capitalism: Towards a Theory of Uneven Geographical Development (2006). </p>             </li></ul>           <ul><li>               <p>Harvey, D. 2000. <a href="http://www.transformaties.org/bibliotheek/possibleurbanworlds.pdf">Possible Urban Worlds</a>. The Fourth Megacities Lecture. The Hague. </p>             </li></ul>           <ol><li>               <p>Merrifield, A. 2002. David Harvey: The Geopolitics of Urbanization. In <span style="font-style: italic;">Metromarxism: A Marxist Tale of the City</span>. New York: Routledge. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Harvey, D. 2002. Chapter in <span style="font-style: italic;">Geographical Voices: Fourteen Autobiographical Essays</span>. Ed. p Gould and FR Pitts. Syracuse University Press. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Harvey, D. and Kreisler, H. 2004. Interview. Conversations with History. Institute of International Studies, UC Berkeley. <a href="http://globetrotter.berkeley.edu/people4/Harvey/harvey-con0.html">html</a> <a href="http://webcast.ucsd.edu:8080/ramgen/UCSD_TV/8800.rm">video</a> <a href="http://132.239.126.220/mp3/8800.mp3">audio</a> </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Castree, N. 2004. David Harvey. In <span style="font-style: italic;">Key Thinkers on Space and Place</span>, eds. Hubbard, Kitchin, Valentine. Sage Pubs. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Castree, N., Essletzbichler, J., Brenner, N. 2004. "Symposium: David Harvey's 'The Limits to Capital': Two Decades On." <span style="font-style: italic;">Antipode</span> 36(3):400-549. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Harvey, D. and Choonara, J. 2006. <a href="http://www.socialistreview.org.uk/article.php?articlenumber=9655">"A War Waged by the Wealthy"</a>, an interview in SR magazine covering Harvey's account of neoliberalism and class. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Jones, J.P. III, T.Mangieri, M.McCourt, S.Moore, K.Park, M.Pryce-Jones, K.Woodward. 2006. <span style="font-style: italic;">David Harvey Live</span>. New York: Continuum. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Castree, N. and Gregory, D. 2006. <span style="font-style: italic;">David Harvey: a Critical Reader</span>. Oxford: Blackwell. <a href="http://www.geog.ubc.ca/%7Etbarnes/chapters.html">Trevor Barnes chapter</a> </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Harvey, D. 2006. Neoliberalism and the City. Middlebury College, Rohatyn Center for International Affairs Symposium, "Urban Landscapes: The Politics of Expression". September 29, 2006. <a href="http://coblitz.codeen.org:3125/uc.princeton.edu/main/images/stories/podcast/DavidHarvey.mp3">audio</a> <a href="http://coblitz.codeen.org:3125/uc.princeton.edu/main/images/stories/podcast/vodcast/DavidHarvey.mp4">video</a> </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Harvey, D. 2006. <a href="http://urban.ssc.upenn.edu//events/lecture/lecture.html">Neoliberalism and the City</a>. 22nd Annual University of Pennsylvania Urban Studies Public Lecture. November 2, 2006. <a href="http://media.sas.upenn.edu/urban_studies/Urban_Studies_Lecture_11-2-06.MP3">audio</a> </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Ashman, S. 2006. "Symposium: On David Harvey's 'The New Imperialism'." <span style="font-style: italic;">Historical Materialism</span> 14(4): 3-166. </p>             </li></ol>           <ol><li>               <p>Harvey, D. 2007. <a href="http://uc.princeton.edu/main/index.php?option=com_content&task=view&id=1462">The Neoliberal City</a>. Lecture at Dickinson College, sponsored by the Clarke Forum for Contemporary Issues. Feb 1, 2007. <a href="http://coblitz.codeen.org:3125/uc.princeton.edu/main/images/stories/podcast/20070209DavidHarvey.mp3">audio </a></p>             </li><li>               <p>Harvey, D. <a href="http://colectivorua.org/recortes/harvey.html">El nuevo urbanismo y la trampa comuntaria</a>. La Vanguardia Nov. 26, 2000.</p>                              <p>                                </p>             </li></ol>           <p>                        </p>         </div><div style="text-align: justify;">                       </div>

El neoliberalisme, una guerra iniciada pels rics

Entrevista a David Harvey:

per Joseph Choonara

El geògraf marxista i acadèmic David Harvey parla amb Joseph Choonara sobre l'ascens del neoliberalisme. Harvey conta per quin aquest procés ha de veure's essencialment com un projecte de la classe dominant: “Si això sembla una lluita de classes i ho veiem com una lluita de classes, llavors hauríem de anomenar-ho lluita de classes. I hauríem de tornar a posar en peus la lluita de classes”

El passat mes de gener de 2006 l'acadèmic establert a Nova York David Harvey va intervenir davant un nodrit públic en la London School of Economics per a presentar el seu últim llibre, "Breu història del neoliberalisme". Amb l'estil precís que el caracteritza va fer un repàs de les tres dècades d'atacs consumats per la classe dominant mundial. Aquestes escomeses, realitzades en nom del neoliberalisme, han encoratjat la polarització social, el sorgiment de noves elits i l'empobriment de la majoria dels grups socials més desfavorits. Va acabar dient: “Si això sembla una lluita de classes i ho veiem com una lluita de classes, llavors hauríem d'anomenar-ho lluita de classes. I hauríem de tornar a posar en peus la lluita de classes”. Aquesta concepció del neoliberalisme i la necessitat de combatre'l constituïx la base del nou llibre de Harvey. Quan ens reunim el matí següent a la seva xerrada li vaig preguntar per què ho havia escrit.

“Aquest treball té dos trets distintius”, em va dir. “En primer lloc està la dimensió històrica-geogràfica que atribueixo a l'ascens del neoliberalisme: això és, el seu desenvolupament desigual en l'escenari global. Crec que cal entendre que el neoliberalisme actua de forma distinta segons el lloc i el moment històric. No es tracta d'un canvi històric unidimensional.”

“El segon aspecte té a veure la formulació teòrica del fenomen, que fonamento bàsicament en la noció de classe i en els mecanismes d'apropiació de la plusvàlua generada pels treballadors, tot la qual cosa avui es desenvolupa dintre d'un sistema capitalista global”. Seguint a Karl Marx, Harvey entén que l'explotació dels treballadors constituïx l'element definitori d'una societat capitalista. Marx va sostenir que, a pesar que els treballadors treballen durant tot el dia, només reben en forma de salari el valor generat durant una part d'aquest temps. Durant la resta del temps els treballadors generen “valor excedent”, que passa a les mans dels capitalistes i és la font del benefici.

Part d'aquest benefici pot reinvertir-se en la producció, permetent als capitalistes concentracions cada vegada majors de maquinària, matèries primeres i treballadors. Marx ho va cridar procés d'acumulació. La força motriu del capitalisme consistiria, doncs, a esprémer als treballadors perquè generessin beneficis, els quals permetrien reinvertir recursos i augmentar els beneficis futurs en un cicle aparentment sense fi.

Per a Harvey, el neoliberalisme és una resposta a la crisi dual que va sofrir la classe dominant a mitjan els anys setanta. D'una banda els capitalistes es van trobar amb una “crisi d'acumulació”: el sistema capitalista estava en situació d'estancament i els beneficis havien caigut a taxes semblants a les del període immediatament posterior a la Segona Guerra mundial. En segon lloc, la tremenda onada de lluites obreres dels anys seixanta i setanta va posar en evidència que el poder polític de l'elite governant estava seriosament amenaçat.

Les idees del neoliberalisme, que Harvey descriu com a basades en “la desregulació, la privatització i la retirada de l'Estat d'àrees dedicades a serveis socials”, havien tingut acomodament en molts nínxols de la vida intel·lectual des de feia diverses dècades. En la dècada de 1970 es van veure forçades a sortir a escena com resposta a la crisi dual. Harvey sosté amb vehemència que el neoliberalisme ha fracassat en la resolució de la crisi d'acumulació. Però, afegix, en aquest període va poder veure's un canvi en la capacitat d'influència de les classes del que va treure profit una elite reduïda. “Moltes altres teories sobre el neoliberalisme parlen també de la seva vinculació amb l'acumulació, però molt poques ho conceben amb claredat com un projecte de classe”, va dir Harvey.

Un dels moments clau en l'ascens del neoliberalisme, al que es refereix Harvey de forma recurrent, va tenir lloc en la ciutat de Nova York. Em conta que “la municipalitat es va endeutar molt per diferents motius. Un d'aquests motius va ser la resposta a la crisi urbana de la dècada de 1960 en Estats Units. El govern federal havia dedicat recursos als barris per a plantar cara als problemes de racisme, atur i altre. Això va afavorir l'enfortiment dels sindicats i va coadjuvar a augmentar l'ocupació en el sector públic.”

Però quan va esclatar la crisi de la dècada de 1970 el flux de finançament federal es va assecar: “En aquest moment la ciutat va haver d'optar entre desfer-se d'un munt de treballadors o recórrer a l'endeutament. Va optar per endeutar-se a curt termini, amb l'aquiescència dels bancs”. Aquest endeutament va estar en part basat en el boom de la propietat immobiliària de principis de la dècada dels setanta, en el qual el govern municipal va tenir molt a veure. “Quan en 1973 el mercat immobiliari es va enfonsar el municipi es va veure en una situació d'extrema vulnerabilitat enfront dels banquers. Els banquers van veure una gran oportunitat per a clavar un cop precís a la ciutat, reconduint-la cap a un model enterament nou. S'assembla bastant a la guerra de L'Iraq. Haguessin volgut anar a la guerra de L'Iraq a principis dels noranta, però no van poder. Després, el 11-S els va servir en safata de plata l'oportunitat que necessitaven.”

“Els banquers havien volgut disciplinar el municipi de Nova York en la dècada de 1960 i a principis de la de 1970. La crisi de 1973-1975 els va brindar la seva oportunitat. Van aplicar un pioner ‘programa d'ajustament estructural’ consistent en una retallada de molts serveis públics i una renegociació de contractes. Va ser un atac frontal en tota regla contra els habitants de Nova York. Naturalment, després van haver de reconstruir la ciutat ja que tenien interessos molt importants en valors immobiliaris, especialment en Manhattan. Va ser llavors quan van començar a utilitzar generoses quantitats de recursos públics per a reconstruir la ciutat d'acord amb el seu projecte.”

Aquesta tàctica consistent a treure profit de les oportunitats que oferixen les crisis econòmiques per a impulsar polítiques de lliure mercat ha estat un patró recurrent des de llavors. “La mateixa gent –els banquers novaiorquesos– va estar seriosament involucrada en la crisi del deute que va assotar Amèrica Llatina en la dècada de 1980. La diferència va ser que en aquesta ocasió necessitaven que qui els tragués les castanyes del foc fora el govern federal”. El govern d'Estats Units, encapçalat per Ronald Reagan, va trobar un ús perfecte per al Fons Monetari Internacional (FMI), una institució que molts neoliberals solien mirar amb ressentiment. Juntament amb el Banc Mundial, el FMI va forçar l'aplicació de programes d'ajustament estructural en tota Amèrica Llatina en canvi de reducció del deute.

No obstant això, assenyala Harvey, la classe dominant d'Estats Units no és l'únic beneficiari o l'agent del neoliberalisme. “És poc comú que els Estats Units intervinguin sense suports interns. Pensi's en el cop d'Augusto Pinochet a Xile en 1973. Qui realment va donar el cop van ser les classes altes xilenes, amb suport de la CIA, les grans empreses nord-americanes i Henry Kissinger. Quan Pinochet va prendre el poder, va ser la classe dominant xilena la qual en realitat va impulsar el programa neoliberal.”

“No són només els Estats Units qui xuclen les riqueses de la resta del món: són les elits dominants qui estableixen aliances flexibles entre si i qui acumulen plusvàlues per al seu únic profit. Algunes de les persones més riques del món viuen a Mèxic o a l'Est asiàtic.”

Les idees del neoliberalisme s'han estès com la pólvora des de la dècada de 1970 “. Resulta veritablement difícil d'entendre que tanta gent hagi pogut convèncer-se que el neoliberalisme és mínimament bo, quan en realitat no funciona gens bé”, diu Harvey. “Crec que la resposta està que ha estat molt beneficiós per a certs grups de persones, incloses aquelles que controlen els mitjans de comunicació i diversos aparells de producció ideològica. A més, sempre pots trobar algun tros de món en el qual sembla que l'ordre neoliberal funciona bé (per exemple, la Xina actual).”

Però no deixa de ser irònic que on hi ha hagut major creixement econòmic és en llocs on el govern no segueix la doctrina neoliberal. “S'arriba a una forma perversa de neoliberalisme ja que l'interès propi en la pràctica s'imposa a la teoria”. La teoria neoliberal sosté que ha de minimitzar-se la interferència de l'Estat en l'economia, però en la pràctica l'Estat segueix jugant un paper central en economies com la xinesa o la nord-americana.

Els Estats Units han finançat el seu creixement econòmic mitjançant una acumulació gegantina de deutes basada en “una entrada de capitals de més de 2.000 milions de dòlars diaris. El dèficit pressupostari i el deute dels consumidors s'han disparat. El que estem veient és una economia finançada amb deute. Els creditors són majoritàriament bancs de l'Est i Sud-est asiàtic. Fins i tot la guerra de L'Iraq està sent finançada amb diners xinesos i japonesos prestats a Estats Units.”

“M'estremeix pensar en el possible esclat d'una gran crisi financera als Estats Units. Quin seria la resposta si els Estats Units es veiessin sumits en una crisi com la que vam poder veure en Argentina el 2001? Si es tenen en compte variables econòmiques agregades –el dèficit pressupostari i el dèficit comercial–, cal dir que estem davant un cas típic en el qual normalment intervindria el FMI. Però, naturalment, Estats Units és el FMI, de manera que no intervindrà.”

També el boom xinès està finançat amb deute: “Els bancs xinesos presten els diners. El govern té una participació majoritària en tots els bancs”. Tenen la possibilitat d'utilitzar part de les plusvàlues per a mantenir-los a flotació; no obstant això, el boom està finançat amb deute. A diferència d'Estats Units, Xina està immersa en un procés de canvi espectacular. Però fins i tot allí el creixement crea noves inestabilitats: “A Xina hi ha una sobreinversió enorme. Per exemple, existeixen cinc aeroports internacionals en el delta del ric Zhujiang. Competeixen entre ells per a convertir-se en el centre del comerç del Pacífic. No podran sobreviure tots alhora. En la indústria de l'automòbil tenen un greu problema d'excedent de capacitat. I una crisi a Xina tindrà un impacte global.”

El creixement inestable d'Estats Units i Xina no ha fet créixer els nivells de riquesa del capitalisme mundial. Un gràfic del llibre de Harvey mostra que la taxa de creixement per càpita ha anat caient una dècada rere l'altra des de la de 1960 (des de taxes anuals del 3% anuals a taxes del 1% en l'actualitat). “La crisi de la dècada dels setanta va ser una crisi de sobreacumulació”, explica Harvey. “La classe dominant va tenir serioses dificultats per a trobar sortides profitoses per al seu capital. En realitat aquest és un problema que encara avui no han aconseguit resoldre.”

Per això, de totes les formes tradicionals d'acumulació, la qual avui juga un paper principal és la que Harvey denomina “acumulació per despossessió”. L'acumulació per despossessió dóna motiu a la colonització de nous jaciments de recursos per als capitalistes: per exemple, el Servei Nacional de Salut, els instituts municipals d'habitatge o la privatització de les pensions. “Però tot això no significa augmentar les reserves d'actius de la societat. Quan es privatitza l'habitatge, en realitat no s'augmenta el nombre d'habitatges. El liberalisme no funciona gaire bé a l'hora d'ampliar els béns i serveis disponibles.”

Els fracassos del neoliberalisme no només tenen conseqüències econòmiques. Per a Harvey també comporten inestabilitat política i militar. El seu llibre anterior, El nou imperialisme, traçava la trajectòria del declivi a llarg termini del poder d'Estats Units. La puixança dels neoconservadors –l'ala dreta de cervells que envolten a Bush, que vol utilitzar la capacitat militar nord-americana per a mantenir el poder enfront de potencials rivals– té molt a veure amb això.

El seu nou llibre també fa un repàs dels neoconservadors, amb especial atenció al seu projecte de política interior nord-americana. Harvey ho veu com una resposta al buidatge de la solidaritat social que ha comportat el neoliberalisme. Els neoconservadors han tractat de restablir la cohesió social mitjançant el moralisme religiós, les mesures autoritàries i la por: “Penso que una mica semblant està ocorrent en molts llocs. Si mirem a França ens trobem amb un Nicolás Sarkozy, que està molt prop dels plantejaments dels neoconservadors. O pensi's en alguna de les coses que fa Tony Blair, la seva forma presidencialista d'exercir el govern i la seva permanent exhortació a la moralitat. El neoconservadurisme és un fenomen global.”

Mentre que el neoconservadurisme és la resposta de les classes dominants a la inestabilitat social del neoliberalisme, l'ascens del moviment anticapitalista ha estat la rèplica de les classes més desfavorides. Harvey observa amb agudesa que les organitzacions no governamentals (ONG), que sovint han jugat un paper principal en reunions com el Fòrum Social Mundial, no són vistes com l'oposició “oficial” al neoliberalismo: “S'ha produït un creixement sorprenent del fenomen de les ONG durant el període neoliberal. Hi ha una clara connexió entre ambdós aspectes. Les ONG són variadíssimes, i sento la major admiració per algunes d'elles. Però sovint són cavalls de Troia de la privatització”. Les ONG poden ocupar el buit deixat per la retirada de l'Estat en la prestació de serveis socials. Harvey sosté que és necessari tenir una perspectiva crítica, i que les distintes ONG poden jugar un paper que pot ser positiu o negatiu. Però la clau per a plantar cara al neoliberalisme està en una renovació de la lluita de classes.

Les noves lluites de classes no han de ser una mera rèplica de les succeïdes en les dècades de 1960 i 1970, ja que en aquest temps ha canviat l'estructura de la societat. Harvey sosté que la noció de classe ha de ser tractada com un concepte fluid. “Hem de revisar de nou els conceptes de formació i reformació de classe. Quan en el meu llibre parlo de la reconquesta del poder de classe per part de la classe dominant no estic parlant necessàriament d'una tornada al poder del mateix grup de gent. Es tracta d'una configuració nova, molt més centrada que abans en les finances i els serveis.”

“La reducció de l'esquerda entre propietaris i gestors va constituir un dels grans canvis ocorreguts en la dècada de 1970. Sempre havien estat dues categories completament distintes, però quan es va començar a retribuir als gestors empresarials amb participacions accionarials (Stock Options) va canviar per complet la forma d'aquests d'entendre el poder. La formació de classe és un procés indefinit, dinàmic.” Harvey creu que hi ha signes positius en l'augment observat d'activitat sindical entre els treballadors dels Estats Units, i per a mostra cita els exemples dels treballadors sanitaris de Los Àngeles i els treballadors del transport de Nova York, que recentment han realitzat accions de vaga. Aquestes lluites poden donar forma a la nova classe treballadora creada pel neoliberalisme. Harvey està especialment interessat en com “les lluites entorn de l'acumulació per despossessió poden convergir amb les lluites d'un esquerranisme més tradicional”. Observa el moviment en pro de la nacionalització del gas a Bolívia com un cas esperançador.

No hi haurà aquí un perill de nostàlgia per formes anteriors de capitalisme? “Crec que hem de recordar on estàvem en la dècada de 1970”, diu Harvey. “Hi havia fortes crítiques a l'Estat de benestar (pels seus biaixos de classe i de gènere, entre altres). Si anem a construir un nou sistema de benestar hem de prendre consciència de les limitacions.”

“L'altre assumpte que hem d'afrontar és la reconstrucció completa de les nocions de solidaritat social. Margaret Thatcher va sostenir que ella es proposava realitzar un canvi en profunditat. Hem d'enfrontar-nos amb el fet que avui les solidaritats socials són més superficials. Hem pogut veure-ho recentment en Estats Units. Un dretà implacable com Thomas Friedman, que sempre està exaltant les virtuts del neoliberalismw, quan va ocórrer el desastre del Katrina es va preguntar: ‘Què ha ocorregut amb la solidaritat social?’. La resposta és que s'ha esvaït perquè tocacollons com ell segueixen predicant aquesta porqueria. Hem de plantar cara a això, la qual cosa significa edificar un projecte a llarg termini.”

Harvey creu que la classe treballadora necessita un projecte polític propi per a començar a recuperar la seva força. Li vaig preguntar com hauria de ser un projecte d'aquest tipus. “No puc fer una derivació teòrica de com hauria de ser el projecte polític de la classe treballadora”, va dir. “Pot ser que tingui algunes idees sobre el particular, però per a mi l'assumpte fonamental és començar a parlar-ho i aprendre a veure quines possibilitats hi ha. Pretenc dirigir-me als moviments socials per a fer-los arribar les meves idees i escoltar què han de dir referent a això”. El seu nou llibre és una brillant aportació a aquest diàleg.

David Harvey és geògraf, sociòleg urbà i historiador social. Entre els seus llibres destaca “La condició de la postmodernitat”, “Social Justice and the City” o més recentment “El nou imperialisme”:
Obres i textos :

Explanation in Geography (1969).

Social Justice and the City (1973).
The Limits to Capital (1982).
The Urbanization of Capital (1985).
Consciousness and the Urban Experience (1985).
The Condition of Postmodernity (1989).
The Urban Experience (1989).
Justice, Nature and the Geography of Difference (1996).
Spaces of Hope (2000). En Español: “Espacios de esperanza” (2003).
Spaces of Capital: Towards a Critical Geography (2001). En Español: Espacios del capital: hacia una geografía critica. (2007).
The New Imperialism (2003). En Español: El nuevo imperialismo (2004).
Paris, Capital of Modernity (2003).
A Brief History of Neoliberalism (2005).
Spaces of Global Capitalism: Towards a Theory of Uneven Geographical Development (2006).

Harvey, D. 2000. Possible Urban Worlds. The Fourth Megacities Lecture. The Hague.

Merrifield, A. 2002. David Harvey: The Geopolitics of Urbanization. In Metromarxism: A Marxist Tale of the City. New York: Routledge.

Harvey, D. 2002. Chapter in Geographical Voices: Fourteen Autobiographical Essays. Ed. p Gould and FR Pitts. Syracuse University Press.

Harvey, D. and Kreisler, H. 2004. Interview. Conversations with History. Institute of International Studies, UC Berkeley. html video audio

Castree, N. 2004. David Harvey. In Key Thinkers on Space and Place, eds. Hubbard, Kitchin, Valentine. Sage Pubs.

Castree, N., Essletzbichler, J., Brenner, N. 2004. "Symposium: David Harvey's 'The Limits to Capital': Two Decades On." Antipode 36(3):400-549.

Harvey, D. and Choonara, J. 2006. "A War Waged by the Wealthy", an interview in SR magazine covering Harvey's account of neoliberalism and class.

Jones, J.P. III, T.Mangieri, M.McCourt, S.Moore, K.Park, M.Pryce-Jones, K.Woodward. 2006. David Harvey Live. New York: Continuum.

Castree, N. and Gregory, D. 2006. David Harvey: a Critical Reader. Oxford: Blackwell. Trevor Barnes chapter

Harvey, D. 2006. Neoliberalism and the City. Middlebury College, Rohatyn Center for International Affairs Symposium, "Urban Landscapes: The Politics of Expression". September 29, 2006. audio video

Harvey, D. 2006. Neoliberalism and the City. 22nd Annual University of Pennsylvania Urban Studies Public Lecture. November 2, 2006. audio

Ashman, S. 2006. "Symposium: On David Harvey's 'The New Imperialism'." Historical Materialism 14(4): 3-166.

Harvey, D. 2007. The Neoliberal City. Lecture at Dickinson College, sponsored by the Clarke Forum for Contemporary Issues. Feb 1, 2007. audio
Harvey, D. El nuevo urbanismo y la trampa comuntaria. La Vanguardia Nov. 26, 2000.

<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnny9AnWgfp_6gSDwyW13ceHYrJspbvBkX0fKmqm-LubpmZqS-WDYDh6lwVWoFvOJQNuumpGhBUsjmDb7kOY775LiE6LwqzKhiga8vhMJARWMqAVtbPLZys4-kP3k3ByS3VfNhrQ/s1600-h/mapa.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5060446504739830338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnny9AnWgfp_6gSDwyW13ceHYrJspbvBkX0fKmqm-LubpmZqS-WDYDh6lwVWoFvOJQNuumpGhBUsjmDb7kOY775LiE6LwqzKhiga8vhMJARWMqAVtbPLZys4-kP3k3ByS3VfNhrQ/s320/mapa.jpg" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" /></a>                             <div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable. Ha de ser un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional. </p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"> L'estratègia globalitzadora a què estem sotmesos el conjunt de treballadors i treballadores, i la solidaritat internacionalista que en resulta, ha d’impulsar també el contingut proper i la significació nacional d’aquesta jornada del Primer de Maig. La lluita global dels treballadors és també la lluita per la justícia social i la llibertat dels pobles.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"> Cal reforçar el paper de les forces sindicals catalanes d'obrir vies de transformació social per a la globalització dels drets laborals de tots els treballadors i treballadores.<br />                             Ja ho deia en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’any  1919:</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"><br />                               <em>“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.</em></p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"><br />                               <strong>És per això que avui ens cal:</strong></p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">                                <strong>- Superar el model de relacions laborals vigent</strong>, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d'estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">                                <strong>- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials</strong> entre els  treballadors, cal promoure una política salarial justa i equilibrada entre tots  els treballadors i treballadores. </p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">                                -<strong> Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús </strong>en  la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"> <strong>- Per treballar amb  drets</strong>, <strong>seguretat i dignitat</strong>.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">                                <strong>- Per una ocupació estable i de qualitat</strong>, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva. </p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">                                <strong>- Per la constitució real d’un marc català de relacions  laborals</strong>, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals... </p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">- <strong>Pel progrés i la justícia  social,</strong> ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"> Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;"> Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.</p><div style="text-align: justify;">                               </div><p style="text-align: justify;">Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques.<br />                               Pel progrés i la sobirania, </p>                               <p><br />                               <strong>VISCA EL PRIMER DE MAIG!<br />                               VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ! </strong></p>                               <p>Barcelona, Països Catalans, 1 de maig del 2007</p>                               <p> </p>

Sindicalistes pel progrés i la sobirania

El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable. Ha de ser un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional.

L'estratègia globalitzadora a què estem sotmesos el conjunt de treballadors i treballadores, i la solidaritat internacionalista que en resulta, ha d’impulsar també el contingut proper i la significació nacional d’aquesta jornada del Primer de Maig. La lluita global dels treballadors és també la lluita per la justícia social i la llibertat dels pobles.

Cal reforçar el paper de les forces sindicals catalanes d'obrir vies de transformació social per a la globalització dels drets laborals de tots els treballadors i treballadores.
Ja ho deia en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’any 1919:

“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.

És per això que avui ens cal:

- Superar el model de relacions laborals vigent, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d'estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.

- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure una política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.

- Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.

- Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.

- Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.

- Per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals...

- Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.

Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.

Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.

Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques.
Pel progrés i la sobirania,

VISCA EL PRIMER DE MAIG!
VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!

Barcelona, Països Catalans, 1 de maig del 2007

<div class="art"><div style="text-align: center;">         </div><div style="font-weight: bold; text-align: center;" class="art_titol"><a href="http://www.directe.cat/article/leconomia-duna-escocia-independent-podria-superar-significativament-la-del-regne-unit-460">L'economia d'una Escòcia independent podria superar significativament la del Regne Unit</a><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPSjDqD-H9Kl8hLP-ausIpmdyQjiHJxoRscRHl0PChM6M3vrxjPjXYhkxSPIvivFqjxypTdsXoefI0WdPZVFW_iTfL7dV84Ii5seZdLjgrVqbXhIVHF6bXM5kK2d7XjRQ1SjPN-Q/s1600-h/snp-719156.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059949267786037810" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPSjDqD-H9Kl8hLP-ausIpmdyQjiHJxoRscRHl0PChM6M3vrxjPjXYhkxSPIvivFqjxypTdsXoefI0WdPZVFW_iTfL7dV84Ii5seZdLjgrVqbXhIVHF6bXM5kK2d7XjRQ1SjPN-Q/s320/snp-719156.jpg" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" /></a><br /></div>          <div style="width: 100%; text-align: right;" class="color_bc">      <input id="id_article" value="460" type="hidden">      <input id="lloc" value="article" type="hidden"><br /></div><div style="text-align: justify;" class="art_contingut"><strong>Tal i com indiquen diferents intel·lectuals, des d'un punt de vista estrictament econòmic, la independència d'Escòcia provocaria una millora de la seva economia quasi de manera automàtica, amb u</strong><strong>ns nivells de creixement de fins el 7% en 5 anys. I malgrat partir d'una posició de desaventatge respecte la resta del Regne Unit, en 10 anys avançaria el nivell de renda per càpita de manera més que rellevant.</strong><br /><br />            L'<a href="http://www.adamsmith.org/">Adam Smith Institute</a>, un dels <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Think_tanks">Think Tanks</a> més rellevants del Regne Unit, ha el·laborat <a href="http://www.adamsmith.org/index.php/main/individual/independent_scotland_a_road_to_riches/">un informe</a> on preveu que l'economia escocesa podria créixer més d'un 7% tal i com ho ha fet Irlanda de manera recent. L'informe també explica que després de 10 anys d'independència els ingressos per unitat familiar a Escòcia podrien superar la mitjana del Regne Unit en uns 6000 lliures (uns 9000 euros). El percentatge de creixement del Regne Unit seria doncs, menys important davant d'una Escòcia independent.<br /><br />L'autor de l'informe Gabriel Stein, director i cap d'economia internacional de <a href="http://www.lombardstreetresearch.com/">Lombard Street Research</a>, ha dit "Si Escòcia fos independent i escollís una rebaixa d'impostos com la que hi ha hagut a la República d'Irlanda, tal i com el líder de l'Scottish National Party (<a href="http://www.snp.org.uk/">SNP</a>) Alex Salmond ha dit que es proposa fer, podria esperar-se que el creixement d'Escòcia s'aproximés a la taxa irlandesa del 7% en 5 anys". Stein ha afegit que "si el creixement a Escòcia es mantingués durant 5 anys més, en el periode de 10 anys, el seu GDP (PIB) augmentaria en 71,5 punts, més de dos terços".<br /><br />Per contra, Mr Stein ha dit que la resta del Regne Unit únicament creixeria un 25 punts com a màxim, lluny dels 71,5 punts d'una Escòcia independent. Stein acaba dient que "el resultat podria ser extraodinàriament significatiu per Escòcia. En ingressos per càpita Escòcia, que començaria 1.700 lliures (uns 2550 euros) per sota de la resta del Regne Unit, podria esperar sobrepassar els ingerssos en més de 6000 lliures (uns 9000 euros) al final d'aquest periode -10 anys-".<br /><br />El portaveu de finances de l'SNP John Swinney, coincideix amb l'informe i ha declarat que "Escòcia té molt de potencial, malgrat que té una de les taxes de creixement a llarg termini més baixes de tot Europa". Swinney ha afegit que "una aspiració d'Escòcia ambiciosa hauria de proposar-se d'igualar l'èxit dels seus veïns i de nacions de dimensió similar que superen de molt els resultats d'Escòcia i del Regne Unit". </div>    </div>

L´economia d´una Escòcia independent podria crèixer un 7% en 5 anys

L'economia d'una Escòcia independent podria superar significativament la del Regne Unit

Tal i com indiquen diferents intel·lectuals, des d'un punt de vista estrictament econòmic, la independència d'Escòcia provocaria una millora de la seva economia quasi de manera automàtica, amb uns nivells de creixement de fins el 7% en 5 anys. I malgrat partir d'una posició de desaventatge respecte la resta del Regne Unit, en 10 anys avançaria el nivell de renda per càpita de manera més que rellevant.

L'Adam Smith Institute, un dels Think Tanks més rellevants del Regne Unit, ha el·laborat un informe on preveu que l'economia escocesa podria créixer més d'un 7% tal i com ho ha fet Irlanda de manera recent. L'informe també explica que després de 10 anys d'independència els ingressos per unitat familiar a Escòcia podrien superar la mitjana del Regne Unit en uns 6000 lliures (uns 9000 euros). El percentatge de creixement del Regne Unit seria doncs, menys important davant d'una Escòcia independent.

L'autor de l'informe Gabriel Stein, director i cap d'economia internacional de Lombard Street Research, ha dit "Si Escòcia fos independent i escollís una rebaixa d'impostos com la que hi ha hagut a la República d'Irlanda, tal i com el líder de l'Scottish National Party (SNP) Alex Salmond ha dit que es proposa fer, podria esperar-se que el creixement d'Escòcia s'aproximés a la taxa irlandesa del 7% en 5 anys". Stein ha afegit que "si el creixement a Escòcia es mantingués durant 5 anys més, en el periode de 10 anys, el seu GDP (PIB) augmentaria en 71,5 punts, més de dos terços".

Per contra, Mr Stein ha dit que la resta del Regne Unit únicament creixeria un 25 punts com a màxim, lluny dels 71,5 punts d'una Escòcia independent. Stein acaba dient que "el resultat podria ser extraodinàriament significatiu per Escòcia. En ingressos per càpita Escòcia, que començaria 1.700 lliures (uns 2550 euros) per sota de la resta del Regne Unit, podria esperar sobrepassar els ingerssos en més de 6000 lliures (uns 9000 euros) al final d'aquest periode -10 anys-".

El portaveu de finances de l'SNP John Swinney, coincideix amb l'informe i ha declarat que "Escòcia té molt de potencial, malgrat que té una de les taxes de creixement a llarg termini més baixes de tot Europa". Swinney ha afegit que "una aspiració d'Escòcia ambiciosa hauria de proposar-se d'igualar l'èxit dels seus veïns i de nacions de dimensió similar que superen de molt els resultats d'Escòcia i del Regne Unit".