El socialisme ecològic antiimperialista no és ni pot ser una teoria acabada, tancada en si mateixa i perfecta. És una praxi en permanent crisi de creixement, una praxi que comença a esgotar-i retrocedir si s'atura la seva permanent autocrítica, si nega i rebutja la seva necessitat d'integració de noves dades i de noves corrents, una praxi que es trenca internament donant pas, per un banda, a la teoria abstracta i d'altra banda, a la pràctica empirista i cega. D'aquesta manera, més d'hora que tard el reformisme es va apoderant de la praxi revolucionària.  ... llegir més