El comunicat comença amb algunes dades que mostra la voracitat amb la que l'actual mode de producció capitalista (accentuat per la situació d'ocupació imperialista cap als Països Catalans i la resta de pobles i nacions que conformen els Estats Espanyol i Francès) per afirmar que “son algunos de los datos que no deberían permitir que en Cataluña nadie se sintiera satisfecho o que perdiera el tiempo con falsos debates o soñando alternativas ilusorias” (en referència al procés de ruptura independentista engegat a una part del nostre país). És a dir, en un moment de greus contradiccions polítiques provocades per la crisi capitalista i on perilla el manteniment de l'Estat Espanyol com a eina de la classe dominant i els seus còmplices (i on, per tant, un procés d'independència podria obrir pas a tot un seguit de transformacions socials que augmentessin considerablement la situació de les classes populars catalanes) els falsos comunistes del PSUC-Viu es situen al mateix costat de la barricada que la gran burgesia que s'oposa a aquest procés (Foment del Treball, el capital financer...) tot dient que ara no toca, de parlar d'independència, que el que cal és una República Federal i Democràtica Espanyola que no té cap mena de suport de masses no només als Països Catalans, si no m'atreviria a dir a tot l'estat espanyol. Per tant, ens diuen que hem de restar en la inacció.

Cauen en contradiccions un i altre cop quan criden a les classes populars catalanes “a que unan la lucha contra ésta, por los derechos sociales, con la lucha por las libertades nacionales de Cataluña; entendiendo que son las dos vertientes de un mismo combate, que no habrá libertad nacional para Cataluña si no es con justicia social”. Clar, caldria analitzar que entenen per “libertades nacionales” quan la seva aposta (ben formulada al final del document) afirma que “no será posible una España plenamente democrática si Cataluña no se integra voluntariamente y que no será posible una Cataluña verdaderamente libre si no es en el seno de un Estado Español democrático y avanzado”.

És a dir, que per als falsos comunistes del PSUC-Viu (o en tot cas per a la seva actual direcció partidària) la sortida a l'actual col·lapse que pateix el proletariat català passa altre cop per la voluntat de reformar aquest Estat Espanyol que no és res més ni res menys que la formulació supraestructural de la dominació de classe capitalista en la seva fase imperialista, dominació que esdevé un jou per als proletaris de les nacions que composen aquest Estat decadent (canaris, andalusos, bascos, gallecs, asturians, castellans, aragonesos i tants d'altres que pateixen no només l'opressió de classe si no que pateixen a sobre el menyspreu dels trets culturals i identitaris dels diversos territoris). Des d'un posicionament marxista, de l'anàlisi de classe, es pot ben afirmar que avui part del moviment comunista d'arrel estalinista (posteriorment reformista) ha passat a engruixir el camp de la reacció, esdevenint l'ala esquerre de l'oligarquia imperialista espanyola.

Afirmen que els independentistes estem confrontant els pobles entre si, en un grau de miopia tan elevat que no entenen que el que fem els independentistes d'arrel marxista és confrontar a la classe dominant espanyola, i que això no tenim cap mena de dubte a fer-ho amb la resta de proletaris de les diferents nacions que composen l'estat, que lluiten dia a dia contra la seva ocupació i la subjugació de classe que pateixen. I a sobre, encara tenen la barra d'anomenar-se partit “nacional” i “de classe”.

Els que son els màxims valedors (conjuntament amb el PCC) d'aquest subproducte de tipus reformista i centrista que és ICV-EUiA-IU venen ara a posar-se de la maneta d'aquells que, com el PSC, reclamen que el procés de ruptura es faci de mutu acord amb els nostres enemics de classe, en un pacte que tothom sap que és impossible mentre siguem un territori d'on extraure permanentment plusvàlua.

Els independentistes de tradició marxista fem una crida a tota aquella militància del PSUC-Viu i del PCC (immersos en un procés d'unitat orgànica) que comencen a veure la deriva reaccionària a la que ens volen dur les seves direccions a que trenquin amb aquestes i que passin a engruixir l'independentisme d'arrel marxista, que passin a engruixir l'Esquerra Independentista, com a exponent dels sectors més avançats del nostre poble que veuen en la independència un pas més i necessari per a lluitar pel poder obrer, per la República Socialista dels Països Catalans així com per l'emancipació de classe i nacional a tots els pobles del món.

El portaveu de la CUP, Lluís Salas, va fer una crida ahir dimarts des de la sala de premsa al Parlament perquè la societat catalana assisteixi a la Via Catalana del proper Onze de Setembre, així com a la convocatòria per encerclar La Caixa a Barcelona i l'Hostpital Trueta de Girona. Amb aquesta crida a la mobilització es va plasmar la compatibilitat amb l'assitència als més de setantena actes convocats per l'Esquerra Independentista, entre els quals ha destacat cinc manifestacions que es duran a terme a Girona, Mataró, Lleida, Reus i Barcelona.

El portaveu de la CUP va defensar que la independència s’ha d’entendre com una "una eina clau per a la superació de les desigualtats socials, econòmiques i polítiques."

En aquest sentit va insistir en la importància de començar a posar sobre la taula quina serà la “correlació de forces” que s’establirà en un possible nou escenari d'emacipació nacional. Un escenari que des de la CUP consideren que només s’aconseguirà si la Generalitat de la CAC té la voluntat de practicar “desobediència civil i institucional” per convertir Catalunya en un estat plenament independent "de l'Estat espanyol i de les elits econòmiques."

Plantejaments clau per aquesta Diada del 2013

Salas va destacar les quatre idees-força de la CUP en aquesta Diada: un de les quals és reclamar la necessitat d'un referèndum vinculant per l'autodeterminació que ens condueixi a la independència, i no una ambigua "consulta." En aquest sentit va recordar que el govern de la Generalitat de la CAC no pot allargar en el temps la data del 2014 com a data per exercir aquest dret.

Una segona idea-força dels plantejaments de la CUP parteix de la inevitable desobediència civil i institucional per arribar a aquest marc de ruptura per la independència.

Com a tercer punt va traslladar l'oposició de la CUP a qualsevol pacte entre elits per reformular el projecte de permanència a l'Estat espanyol, destacant que la CUP és un dels garants de la ruptura amb l'Estat espanyol. En aquest sentit va subratllar que el terme "Estat propi" és ambigu i un eufemisme utilitzat per alguns partits polítics per no emprar el terme independència, fet davant del qual la candidatura independentista plantejarà una pedagogia constant per recordar que l'objectiu darrer de les mobilitzacions populars que viu el país és l'allibermament nacional.

Un quart punt d'aquestes idees força enllaça amb el lema de la candidatura per aquest 11 de Setembre, "Decidim independència", la idea de la "independència per canviar-ho tot" com "una oportunitat i una eina" per la superació de les desigualtats socials, econòmiques i polítiques que ja han denunciat els diputats de la CUP durant el darrer any.

Arrufat: omplir de contingut el concepte independència

El diputat de la CUP-EA Quim Arrufat va expressar la necessitat de la participació a la Via Catalana per la independència, però també va recordar que és és important "omplir de contingut el concepte independència d’acord amb la voluntat ciutadana."

Arrufat també va apel·lar a les classes populars catalanes a omplir de contingut aquest accés a la nova sobirania per "obrir les portes a un redisseny democràtic constituent per poder sentar les bases amb la voluntat majoritària de la seva població." En el mateix sentit que Salas va remarcar que aquest procés l'ha de conduir la majoria social i no "la voluntat de cap altre país ni de cap elit economica que ens digui com ha de ser el nostre país."