“Joan Comorera ha mort”. El PSUC-Viu: l'ala esquerra de la classe dominant

El comunicat comença amb algunes dades que mostra la voracitat amb la que l'actual mode de producció capitalista (accentuat per la situació d'ocupació imperialista cap als Països Catalans i la resta de pobles i nacions que conformen els Estats Espanyol i Francès) per afirmar que “son algunos de los datos que no deberían permitir que en Cataluña nadie se sintiera satisfecho o que perdiera el tiempo con falsos debates o soñando alternativas ilusorias” (en referència al procés de ruptura independentista engegat a una part del nostre país). És a dir, en un moment de greus contradiccions polítiques provocades per la crisi capitalista i on perilla el manteniment de l'Estat Espanyol com a eina de la classe dominant i els seus còmplices (i on, per tant, un procés d'independència podria obrir pas a tot un seguit de transformacions socials que augmentessin considerablement la situació de les classes populars catalanes) els falsos comunistes del PSUC-Viu es situen al mateix costat de la barricada que la gran burgesia que s'oposa a aquest procés (Foment del Treball, el capital financer...) tot dient que ara no toca, de parlar d'independència, que el que cal és una República Federal i Democràtica Espanyola que no té cap mena de suport de masses no només als Països Catalans, si no m'atreviria a dir a tot l'estat espanyol. Per tant, ens diuen que hem de restar en la inacció.

Cauen en contradiccions un i altre cop quan criden a les classes populars catalanes “a que unan la lucha contra ésta, por los derechos sociales, con la lucha por las libertades nacionales de Cataluña; entendiendo que son las dos vertientes de un mismo combate, que no habrá libertad nacional para Cataluña si no es con justicia social”. Clar, caldria analitzar que entenen per “libertades nacionales” quan la seva aposta (ben formulada al final del document) afirma que “no será posible una España plenamente democrática si Cataluña no se integra voluntariamente y que no será posible una Cataluña verdaderamente libre si no es en el seno de un Estado Español democrático y avanzado”.

És a dir, que per als falsos comunistes del PSUC-Viu (o en tot cas per a la seva actual direcció partidària) la sortida a l'actual col·lapse que pateix el proletariat català passa altre cop per la voluntat de reformar aquest Estat Espanyol que no és res més ni res menys que la formulació supraestructural de la dominació de classe capitalista en la seva fase imperialista, dominació que esdevé un jou per als proletaris de les nacions que composen aquest Estat decadent (canaris, andalusos, bascos, gallecs, asturians, castellans, aragonesos i tants d'altres que pateixen no només l'opressió de classe si no que pateixen a sobre el menyspreu dels trets culturals i identitaris dels diversos territoris). Des d'un posicionament marxista, de l'anàlisi de classe, es pot ben afirmar que avui part del moviment comunista d'arrel estalinista (posteriorment reformista) ha passat a engruixir el camp de la reacció, esdevenint l'ala esquerre de l'oligarquia imperialista espanyola.

Afirmen que els independentistes estem confrontant els pobles entre si, en un grau de miopia tan elevat que no entenen que el que fem els independentistes d'arrel marxista és confrontar a la classe dominant espanyola, i que això no tenim cap mena de dubte a fer-ho amb la resta de proletaris de les diferents nacions que composen l'estat, que lluiten dia a dia contra la seva ocupació i la subjugació de classe que pateixen. I a sobre, encara tenen la barra d'anomenar-se partit “nacional” i “de classe”.

Els que son els màxims valedors (conjuntament amb el PCC) d'aquest subproducte de tipus reformista i centrista que és ICV-EUiA-IU venen ara a posar-se de la maneta d'aquells que, com el PSC, reclamen que el procés de ruptura es faci de mutu acord amb els nostres enemics de classe, en un pacte que tothom sap que és impossible mentre siguem un territori d'on extraure permanentment plusvàlua.

Els independentistes de tradició marxista fem una crida a tota aquella militància del PSUC-Viu i del PCC (immersos en un procés d'unitat orgànica) que comencen a veure la deriva reaccionària a la que ens volen dur les seves direccions a que trenquin amb aquestes i que passin a engruixir l'independentisme d'arrel marxista, que passin a engruixir l'Esquerra Independentista, com a exponent dels sectors més avançats del nostre poble que veuen en la independència un pas més i necessari per a lluitar pel poder obrer, per la República Socialista dels Països Catalans així com per l'emancipació de classe i nacional a tots els pobles del món.