Per a mi, la República Democràtica Alemanya era la meva vida. Jo vaig treballar, vaig col·laborar, des del primer moment, per la construcció d'aquest país.
Vaig dedicar tota la meva vida a això i és veritablement tràgic que ja no existeixi?. Margot Honecker, exprimera dama de la desapareguda RDA, que viu a Xile des de 1992, fa dues dècades no concedia una entrevista. A mitjan any passat, no obstant això, va trencar el seu silenci i va rebre a la seva casa de la Reina al periodista alemany Eric Friedler. La conversa va quedar plasmada en el documental ?La caiguda dels Honecker?, difós el dilluns passat per un canal públic d'Alemanya, batent un rècord d'audiència.
La vídua del mort jerarca de la RDA, Erich Honecker, mai havia mostrat la seva casa a un mitjà de comunicació. Situada en la comunitat Castillo Velasco, és un habitatge petit, amb parets blanques i amb maó a la vista. En el segon pis té la seva habitació, on va instal·lar un computador en el qual llegeix diàriament la premsa del seu país. ?Manté un contacte molt intens amb companys d'Alemanya. Passa hores informant-se sobre el que ocorre?, va dir el documentalista en una entrevista recent. A un costat, el seu llit i una còmoda alta on s'observa una fotografia del seu espòs. La peça també té un prestatge amb llibres, en la base dels quals s'amunteguen les obres del seu nét Roberto Yáñez, pintor surrealista també radicat a Santiago.
Eric Friedler va intentar convèncer durant dos anys i mitjà a Margot Honecker abans d'aconseguir el testimoniatge. Durant tres trobades, d'una hora cadascun, van conversar sobre la RDA, el seu paper com a ministra d'Educació, la relació amb el seu marit, la pèrdua del poder després de 13 anys de govern i les acusacions cap al règim socialista que ella es nega a acceptar. ?Quins van ser els crims de la RDA? Que la gent hagi viscut en llibertat? Que les persones tinguessin perspectives en la seva vida? Que les persones poguessin guanyar un sou honestament? Que tinguessin una bona educació, un bon sistema de salut? Que les persones poguessin opinar? Que m'expliquin on està el delicte!?, afirma Margot Honecker en el documental, enumerant amb els dits cadascuna de les seves preguntes.
El diagnòstic del realitzador és categòric: ?Està convençuda que el socialisme a Alemanya va a tornar?.
Un dels passatges del documental que ha causat major polèmica a Alemanya és el que es refereix a les morts de les 136 persones, que van intentar creuar el mur que va dividir Alemanya durant 28 anys i la construcció dels quals va ser inspeccionada per Erich Honecker des de 1961. ?Per a ningú és indiferent que una persona jove perdi la vida d'aquesta manera, perquè és una mort innecessària. Aquesta persona no tenia para quina haver saltat per sobre del mur. Pagar amb la vida per aquesta estupidesa és alguna cosa terrible?, reflexiona Margot Honecker, qui a més nega que el règim socialista hagués ordenat disparar-los.
De fet, l'ex primera dama de la RDA creu que la reunificació va ser un desencert: ?Es van equivocar. Van cometre un enorme error polític?.
Com a ministra d'Educació durant 26 anys, se li va acusar de participar en les adopcions forçoses de fills d'opositors al règim. La justícia alemanya, no obstant això, mai va poder trobar proves. La vídua d'Honecker, qui va sostenir la conversa en el living de la seva casa, nega que haguessin existit apropiacions il·legítimes de menors d'edat: ?No va haver-hi adopcions forçoses. Els que sí em van commoure van ser els casos en què aquesta gent, de manera tan irresponsable, abandonava als seus fills (?). Els nens llavors havien de ser acollits en un alberg, quedant-se sense pare i no tenien idea per què. I a aquests nens, la majoria de les vegades, els ha anat bé després?, assenyala en el documental.
També va ser consultada per les crítiques al sistema econòmic centralitzat que operava en la RDA i que, en els anys previs a la caiguda del Mur de Berlín, havia tornat insostenible el deute extern del país. ?Totes aquestes habladurías sobre l'economia són senzillament mentida (?). En 20 anys més, segurament, hauríem realitzat grans canvis en la RDA. Però no vam tenir temps per a això?, assenyala Honecker.
També defensa la labor d'espionatge i intel·ligència jugada pel Ministeri de Seguretat de l'Estat, conegut com la Stasi. Per a la exministra de la RDA, l'existència d'enemics del règim era una raó per a la seva existència: ?Molts s'estan inventant mentides sobre per què van ser perseguits políticament. Que als oponents polítics de la RDA se'ls hagi fet el procés i que a alguns els hi hagi empresonat és normal (?). Va haver-hi criminals que avui es presenten com a víctimes polítiques?.
L'ex primera dama de la desapareguda RDA diu que ?es van cometre errors i això s'ha de lamentar?. ?Però aquells que exigeixen que nosaltres demanem perdó per això, primer han de demanar perdó ells que durant segles s'hagi explotat a la humanitat, la hi hagi manat a la guerra, i que la humanitat segueixi sent explotada i bombardejada (?). Nosaltres no hem de demanar perdó. Ells han de demanar perdó?, diu en el documental de 90 minuts que, a causa del seu èxit, serà repetit al canal públic alemany NDR el 12 d'abril.
Margot Honecker també relata detalladament els dies en què el seu marit va ser apartat del poder en la RDA.
El 7 d'octubre de 1989 es commemoraven les quatre dècades de la creació d'Alemanya Oriental. Com era tradició, el cap d'Estat, Erich Honecker, presenciava la desfilada militar des del centre de la llotja. En aquest moment, segons recorda avui la seva vídua, ja pressentien que s'estava ad portes de l'ocàs. ?Nosaltres sabíem que les coses s'havien aguditzat políticament. L'aniversari 40 per a mi va tenir un gust una mica amarg?, diu Margot Honecker en l'entrevista.
Aquesta mateixa nit, de fet, es van produir les primeres grans protestes a Berlín Oriental. A l'interior del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SIGUEU), amb la col·laboració de Mijail Gorbatxov, ja es forjava la sortida d'Erich Honecker, tenaç oposició al sistema de reformes conegut com a Perestroika. ?De Gorbatxov jo no esperava gens, ell va ser el responsable de tota aquesta renovació. Va mentir tant. Jo mai?jo li tenia una espècie d'aversió. No m'agradaven els seus habladurías, les seves marrades?, assegura Honecker sobre el rol del capdavanter de la URSS.
Onze dies més tard, en el ple del Politburó, el màxim òrgan de poder de la RDA, es va resoldre la destinació de la parella en decidir la destitució d'Honecker com a cap d'Estat. ?Erich em va cridar després de la reunió. Jo no estava en el ministeri i em va dir: ?Ja es va prendre la decisió?. Erich va creure fins al final en tots, per això, naturalment, estava molt desil·lusionat que ningú hagi parlat amb ell sobre la seva sortida del poder?, narra la seva vídua en el documental.
Margot Honecker també recorda el que va ocórrer el 9 de novembre de 1989, quan es va produir la caiguda del Mur de Berlín. El Partit Socialista Unificat d'Alemanya va començar aquest dia a investigar la gestió del seu marit i va decidir expulsar-ho de la col·lectivitat per mal govern i frau. ?Això era poc comprensible per a qualsevol?, assenyala l'exdona forta de la RDA. ?Primer, tots criden hurra i després, tots criden fora. És difícil de processar per a una persona que té un cap per pensar i que té emocions?.
Un altre cop dur per a la parella, que també és recapitulat en el documental, va anar l'empresonament d'Erich Honecker, al gener de 1990.
Ho van capturar a la sortida de l'hospital on va ser operat d'un càncer al ronyó. ?Com es pot acusar a un cap d'Estat d'alta traïció? És surrealista. Jo l'única cosa que pensava en aquest moment era, tant de bo suport?, narra l'ex ministra. L'endemà passat va ser alliberat i, ja sense casa, els Honecker van acabar vivint en una residència per a ancians de l'església evangèlica a Berlín de l'Est. ?Jo sentia això com una humiliació del meu partit?, afirma l'anciana davant el periodista alemany.
Després del seu pas per un hospital militar, el 14 de març de 1991, Honecker va escapar a l'ambaixada de Xile a Moscou, on va ser acollit per l'ambaixador Clodomiro Almeyda. Vuit mesos més tard va ser empresonat a Berlín i el judici en contra seva va ser suspès per la seva greu condició de salut. Finalment, va arribar a Santiago al gener de 1993, on ho esperava la seva esposa. La parella va mantenir una vida reservada fins a la mort de l'ex cap d'Estat de la RDA, al maig de 1994. La vídua, des d'aquest llavors, va procurar mantenir la discreció. ?Viu en una societat capitalista, no estic de vacances a Xile. Haig de manejar la vida diària i això requereix de molta força. I aquesta força no la gasto a preocupar-me de quant m'haurien odiat (a Alemanya). Jo mai m'he adonat?, assenyala en el documental.
D'acord amb el periodista que va tenir accés a l'exdona forta de la RDA, ?ella viu retreta darrere d'alts murs. Es va sentir traïda, venuda, relegada pel seu poble i els seus companys. Hi ha una gran amargor en ella?. Però al mateix temps, està segura que el capitalisme va a morir: ?Estic cada vegada més convençuda que hem plantat una llavor que va a florir. No va anar en va que la RDA hagi existit. Es tornarà a això, especialment a Alemanya, algun dia?, va sentenciar Honecker des de la seva casa de la comuna de la Reina.
http://papeldigital.info/ltrep/2012/04/07/01/paginas/016.pdf
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada