OGRÀFIC: Alternatives des del municipalisme

Sembla que Barcelona en Comú pot guanyar les eleccions d'aquest diumenge. Per això és important que les barcelonines estiguin ben assabentades de les conseqüències d'aquesta possible victòria de la coalició de forces velles (ICV) i noves (Podemos, Procés Constituent) sobre la salut publica dels ciutadans. Aquí, sense entrar en valoracions polítiques sobre el rol d'ICV a la coalició, repasso algunes propostes que s'han produït durant les darreres setmanes sobre el projecte a l'àrea de la salut municipal.

Per saber on anem, sovint, hem de fer una mirada enrere per saber d’on venim. Ara, amb tants reptes al davant i amb la il·lusió del primer dia, hem obert nous camins per on fem passar tot el nostre carruatge d’idees i propostes, amb la complicitat de moviments i col·lectius. Hem participat en espais d’autoorganització popular, de cooperació veïnal o d’organització política i, en la majoria de casos, hi seguim treballant. Són el resultat d’anys de feina, de cooperació i de debat. I aquests s’han fet camí a base de moltes hores i feina, però també a base de cops, repressió i molta consciència. Un compromís ferm que, com ja sabem, sempre ha tingut el propòsit d’avançar i, durant molts anys, ho ha fet sol.

Municipalisme és centrar les lluites en els nostres espais de major proximitat per resoldre tots aquells problemes que ens afecten a les classes populars. És identificar quins són els conflictes, les desigualtats i les agressions que patim com a treballadores, com a dones, com a joves, com a aturades, com a classe, i generar espais de lluita i contrapoder per subvertir i capgirar l'actual sistema. Barri a barri, omplint tots els racons de Barcelona —i de més enllà— de lluitadores comunitàries, feministes i socialistes. La lluita de les treballadores sexuals per una vida digna sense les imposicions patriarcals de l'Ajuntament, la de les joves que exigeixen espais on relacionar-se i enxarxar-se, la lluita de les treballadores contra la precarització i l'explotació i la ferma defensa de que allò personal és polític i que el treball de cures, anomenat domèstic per distingir-lo del treball laboral i públic, ha de ser reconegut socialment com a treball són lluites que s'emmarquen dins el municipalisme.

S’acosten les eleccions municipals a Catalunya i és un bon moment per preguntar-se dues qüestions en relació amb les nostres apostes polítiques. La primera és veure si, des de les candidatures rupturistes, estem assumint el repte d’incorporar de manera efectiva i transversal el gènere en els nostres plantejaments polítics. I la segona és si aquests plantejaments van més enllà de la reforma i contribueixen, o poden contribuir, a erosionar el sistema patriarcal capitalista. En aquest sentit, és imprescindible fer una aproximació a la realitat que comprengui el patriarcat i el capitalisme com a sistemes indestriables i interdependents. Així, l’expressió patriarcat capitalista, d’acord amb Z. Eisenstein (1980) designa “la relació dialèctica, que es reforça mútuament, entre l’estructura de classes capitalista i l’estructuració sexual jerarquitzada”.ⁱ

Marc Espanyol i Raimon Pujol

La vertebració de la unitat popular a cada municipi i la construcció i exercici de la sobirania són les principals apostes del municipalisme popular. D’aquell municipalisme que posa el centre de l'acció política en el municipi i la seva gent, les seves necessitats i els seus problemes. Que arrela als barris i es construeix des dels barris, de manera col·lectiva i comunitària, apostant per la transformació social de les realitats més properes. Des d’una perspectiva nítidament anticapitalista i feminista.