Archive for d’abril 2018

Home Archive for d’abril 2018

undefined

El poble Sami, els indígenes del nord d’Europa

0 Somnis Rebels 9:20 p. m. Comments

EuropaHistòriaEl poble Sami, els indígenes del nord d’Europa >Somnis Rebels 9:20 p. m. 0 Comments per CLARA BARA| La seva llengua té 180 paraules per a referir-se a la neu i 400 per a anomenar als rens. El

undefined

Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

0 Somnis Rebels 8:11 a. m. Comments

EconomiaLaboralEls acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques” >Somnis Rebels 8:11 a. m. 0 Comments Una de les conseqüències més evidents de la llarga crisi econòmica és l’existència, encara avui, d’una elevada

undefined

L’Àrtic: el preu de l’estat del benestar noruec

0 Somnis Rebels 10:00 a. m. Comments

EcologismeMedi AmbientL’Àrtic: el preu de l’estat del benestar noruec >Somnis Rebels 10:00 a. m. 0 Comments per GUILLEM RUBIO L’any 1987, després de quatre anys d’intenses negociacions, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i

undefined

El hip hop a la presó per la llibertat d’expressió

0 Somnis Rebels 10:46 a. m. Comments

CulturaMúsicaRepressióEl hip hop a la presó per la llibertat d’expressió >Somnis Rebels 10:46 a. m. 0 Comments Una vintena de rapers i raperes interpreta els versos de Valtònyc, Pablo Hasél i La Insurgencia en

undefined

El llegat de Thatcher que encara perdura

0 Somnis Rebels 7:53 p. m. Comments

CapitalismeEl llegat de Thatcher que encara perdura >Somnis Rebels 7:53 p. m. 0 Comments per ABEL COBOS I AINA SOLEY Vuit d’abril del 2013: la mítica cançó d’El màgic d’Oz (1939) “Ding dong, la bruixa ha mort!” es

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’abril 2018

<div class="cb-fis cb-fis-block-standard" id="cb-featured-image" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #484848; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 25.2px; position: relative;">
<div class="cb-mask" style="box-sizing: border-box; line-height: 0; margin: 0px 0px 30px; overflow: hidden; position: relative;">
<img alt="Saami_Family_1900" class="attachment-cb-759-500 size-cb-759-500 wp-post-image" height="500" sizes="(max-width: 759px) 100vw, 759px" src="https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Saami_Family_1900.jpg?resize=759%2C500&ssl=1" srcset="https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Saami_Family_1900.jpg?resize=100%2C65&ssl=1 100w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Saami_Family_1900.jpg?resize=260%2C170&ssl=1 260w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Saami_Family_1900.jpg?resize=759%2C500&ssl=1 759w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Saami_Family_1900.jpg?zoom=2&resize=759%2C500&ssl=1 1518w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Saami_Family_1900.jpg?zoom=3&resize=759%2C500&ssl=1 2277w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="759" /></div>
<div class="cb-entry-header cb-meta clearfix" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; zoom: 1;">
<h1 class="entry-title cb-entry-title cb-title" itemprop="headline" style="box-sizing: border-box; color: black; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 45px; letter-spacing: 0px; line-height: 1.1; margin: 0px 0px -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<br /></h1>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span class="cb-author" style="box-sizing: border-box; vertical-align: middle;">per <a class="author url fn" href="https://hemisferia.cat/author/cbara/" rel="author" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #777777; text-decoration: none;" title="Posts by Clara Bara">CLARA BARA</a></span><span class="cb-separator" style="box-sizing: border-box; font-size: 8px; line-height: 1; margin: 0px 8px; vertical-align: middle;">|</span></div>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span class="cb-separator" style="box-sizing: border-box; font-size: 8px; line-height: 1; margin: 0px 8px; vertical-align: middle;"><br /></span></div>
<div class="cb-post-meta" style="box-sizing: border-box; color: #868686; float: left; font-size: 8px; font-weight: 700; letter-spacing: 1px; margin: 15px 0px 0px; text-transform: uppercase;">
</div>
</div>
</div>
<section class="cb-entry-content clearfix" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #484848; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 25.2px; margin: 0px 0px 30px; zoom: 1;"><div class="at-above-post addthis_tool" data-url="https://hemisferia.cat/poble-sami-indigenes-suecia-escandinavia/" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
La seva llengua té <strong style="box-sizing: border-box;">180 paraules per a referir-se a la neu</strong> i <strong style="box-sizing: border-box;">400 per a anomenar als rens</strong>. El seu parlament es troba a 145 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic, a <strong style="box-sizing: border-box;">Kiruna</strong>, on al desembre només hi ha <strong style="box-sizing: border-box;">llum solar durant una hora</strong>. Han habitat les regions del nord d’<strong style="box-sizing: border-box;">Escandinàvia</strong> des de fa milers d’anys, però la seva història no es tracta a les escoles sueques. Per què?</div>
<div class="google-auto-placed" style="box-sizing: border-box; clear: none; height: auto; text-align: center; width: 800px;">
<ins class="adsbygoogle adsbygoogle-noablate" data-ad-client="ca-pub-3600009506387949" data-ad-format="auto" data-adsbygoogle-status="done" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; display: block; height: 90px; margin: 18px auto;"><ins id="aswift_2_expand" style="background-color: transparent; border: none; box-sizing: border-box; display: inline-table; height: 90px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; visibility: visible; width: 800px;"><ins id="aswift_2_anchor" style="background-color: transparent; border: none; box-sizing: border-box; display: block; height: 90px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; visibility: visible; width: 800px;"><iframe allowfullscreen="true" allowtransparency="true" frameborder="0" height="90" hspace="0" id="aswift_2" marginheight="0" marginwidth="0" name="aswift_2" scrolling="no" style="box-sizing: border-box; height: 90px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 800px;" vspace="0" width="800"></iframe></ins></ins></ins></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
El <strong style="box-sizing: border-box;">poble sami</strong> el formen els habitants indígenes de <strong style="box-sizing: border-box;">Lapònia (o Sàpmi)</strong>, territori que inclou parts de<strong style="box-sizing: border-box;">Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia.</strong> La seva activitat econòmica es basa tradicionalment en la caça, la pesca i la ramaderia, tot i que actualment només un 10% aproximat de la població es dedica a la coneguda ramaderia de rens. Com a poble originari, tenien control sobre el <strong style="box-sizing: border-box;">nord d’Escandinàvia</strong> abans que els diferents estats els confisquessin els seus drets sobre la terra.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Actualment es coneix l’opressió que van patir per part de <strong style="box-sizing: border-box;">Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia</strong>, però encara a dia d’avui, l’apropiació dels territoris samis es considera més una <strong style="box-sizing: border-box;">ampliació interna del territori</strong> que no pas un procés de colonització que ha portat a la marginació social, econòmica i cultural a les comunitas originàries del cercle polar àrtic continental.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<h3 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 28px; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;">UN POBLE DIVIDIT EN QUATRE PAÏSOS</strong></h3>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
L’historiador suec <strong style="box-sizing: border-box;">Roger Kvist</strong> ha estudiat la relació entre el poble sami i l’Estat suec en les seves diferents etapes. A mitjans del segle XVI, la Corona va començar a mostrar <strong style="box-sizing: border-box;">interès territorial i fiscal</strong> sobre la zona, però es va mantenir el sistema legal sami. L’estratègia va tornar-se més agressiva en descobrir <strong style="box-sizing: border-box;">mines de plata </strong>a la zona. Els impostos eren una prova de control, així que suecs, noruecs i russos, van exigir el control fiscal sobre la zona durant el segle XVII.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Per tal d’assegurar-se el territori, es va <strong style="box-sizing: border-box;">promoure la migració</strong> cap al nord per a explotar les terres, i l’any 1673<strong style="box-sizing: border-box;"> Suècia</strong> va fixar que aquells que marxessin a viure a la regió Sami estarien exempts de pagar impostos durant 15 anys i no haurien de servir com a soldats en futures guerres. Els drets del poble Sami sobre el territori <strong style="box-sizing: border-box;">no van ser respectats</strong> i es va permetre als grangers suecs instal·lar-se a la zona sense consultar als habitants sami.</div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 26px; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Suècia va imposar el sistema d’escoles nòmades, escoles per als infants de les famílies ramaderes de rens, que van comportar una gran pèrdua per la cultura sami i per a les seves llengües, ja que les classes s’impartien en suec</div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">L’any 1751 es van delimitar noves fronteres oficials, repartint la zona Sàpmi entre els diferents països</strong>, i dividint en conseqüència el benefici extret del territori nòrdic. El control administratiu va anar més enllà dels impostos, establint, per exemple, <strong style="box-sizing: border-box;">mercats anuals fixos</strong> i prohibint el comerç fora d’aquests. En un principi, aquestes mesures van suposar alguns drets per als samis, com ara la <strong style="box-sizing: border-box;">protecció de les seves propietats i la successió hereditària dels drets sobre la terra</strong>, però a partir del segle XVIII, el control sobre la zona va anar acompanyat de<strong style="box-sizing: border-box;">mesures racistes i de la pèrdua de molts drets</strong> per part de la població indígena.<strong style="box-sizing: border-box;"> Fur Gunlög</strong>, degana de la <strong style="box-sizing: border-box;">Universitat Linnaeus</strong>, ho descriu així: “Va passar de ser una co-relació fiscal i comercial a una relació colonial lligada a una missió religiosa protestant”.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">Durant els segles XIX i XX es van destruir llocs i objectes sagrats, es van prohibir les seves llengües i van prendre el control sobre la terra, eliminant així el seu estil de vida.</strong> L’any 1913, es va imposar el sistema <strong style="box-sizing: border-box;">d’escoles nòmades</strong>, escoles per als infants de les famílies ramaderes de rens. El currículum se centrava en els coneixements necessaris per a la vida nòmada i la ramaderia, però no responia a un intent de preservar la cultura Sami, sinó que pretenia mantenir-los fora de l’estat de benestar que s’estava construint. Prova d’això és la prohibició d’assistir a les escoles públiques estatals. Tot plegat va comportar una gran pèrdua per a la seva cultura i sobretot per a les seves llengües, ja que les classes s’impartien en suec, així com un augment de malalties com la tuberculosi, per les condicions en què es trobaven les escoles.</div>
<div class="cb-video-frame" style="box-sizing: border-box; margin: 20px 0px;">
<div class="fluid-width-video-wrapper" style="box-sizing: border-box; padding: 450px 0px 0px; position: relative; width: 800px;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" id="fitvid0" src="https://www.youtube.com/embed/jXSy3pgW3sk" style="box-sizing: border-box; height: 450px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 800px;"></iframe></div>
</div>
<br />
<h5 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 0.846em; letter-spacing: 2px; line-height: 1.3; text-align: right; text-rendering: optimizeLegibility; text-transform: uppercase;">
HISTÒRIA DELS CENT ANYS DE FINLÀNDIA DES DE LA PERSPECTIVA SAMI</h5>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Al voltant del segle XX, científics i polítics van intentar argumentar que el poble Sami pertanyia a una<strong style="box-sizing: border-box;">raça diferent i inferior</strong>, i que per tant se l’havia de ser protegit de la vida moderna. Aquesta perspectiva formava part d’un projecte polític amb l’eslògan <strong style="box-sizing: border-box;">“Els Samis han de mantenir-se Samis”,</strong> basat en estudis científics que incloïen experiments amb els mateixos Samis, els quals van ser mesurats i fotografiats sense consentiment.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Un altre aspecte clau va ser el paper de la <strong style="box-sizing: border-box;">religió</strong>, com en molts altres processos colonials, amb la que es va controlar el matrimoni i el comportament sexual. <strong style="box-sizing: border-box;">Gunlög</strong> afirma que “l’Església com a organització va ser el principal focus de conflicte entre samis i suecs”. El projecte cristianitzador s’amagava darrera el sistema escolar: els infants rebien noms cristians i els inculcaven pràctiques religioses. <strong style="box-sizing: border-box;">Gunlög</strong> explica que “<strong style="box-sizing: border-box;">ningú escapava del bateig, la comunió, el matrimoni o les autoritats eclesiàstiques, i totes les pràctiques religioses indígenes van ser prohibides, així com l’ús de noms samis</strong>“.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Els Samis, però, també van aprofitar la implementació de l’educació occidental al seu favor. <strong style="box-sizing: border-box;">Daniel Lindmark</strong>, professor a la <strong style="box-sizing: border-box;">Universitat d’Umeå</strong>, explica que el sistema educatiu com a eina colonitzadora “va resultar ser <strong style="box-sizing: border-box;">una espasa de doble fil</strong>. En l’intent d’educar i cristianitzar, els missioners van equipar els seus estudiants amb coneixements sobre escriptura, sobre el model de pensament i actuació occidentals i amb un vocabulari que els permetia qüestionar, ridiculitzar i combatre la invasió colonial”.</div>
<h3 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 28px; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><br style="box-sizing: border-box;" />RESISTÈNCIA A DIFERENTS NIVELLS</strong></h3>
<div>
<strong style="box-sizing: border-box;"><br /></strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Els diversos pobles samis no van reaccionar de la mateixa manera davant l’ocupació. <strong style="box-sizing: border-box;">Gunlög</strong> la divideix en tres nivells: la <strong style="box-sizing: border-box;">resistència verbal</strong>, que consistia en l’establiment de diàleg amb les organitzacions estatals, la <strong style="box-sizing: border-box;">resistència activa</strong>, com ara mantenint noms samis, i <strong style="box-sizing: border-box;">l’oposició violenta</strong>, utilitzada sobretot per defensar les pràctiques religioses, per exemple, evitant la destrucció d’altars o tambors sagrats amb força física.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
L’any 1910 es va publicar el llibre <em style="box-sizing: border-box;"><strong style="box-sizing: border-box;">Muitalus</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Sámiid Birra</strong></em> de l’escriptor sami <strong style="box-sizing: border-box;">Johan</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Turi</strong>. Era el primer cop a la història que una persona sami publicava un llibre en llengua sami sobre el poble sami. L’autor volia explicar la història i els costums del seu poble perquè tothom pogués entendre el seu estil de vida, així com les injustícies que havien patit. Turi tenia l’esperança que donar a conèixer la situació ajudaria a mantenir la cultura sami.</div>
<div class="media-credit-container alignnone" style="box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 20px 0px; position: relative; text-align: center; width: 1034px;">
<img class="wp-image-8862 size-large" height="541" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Familia_Sami-1024x692.jpg?resize=1024%2C692" srcset="https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Familia_Sami.jpg?resize=1024%2C692&ssl=1 1024w, https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Familia_Sami.jpg?resize=300%2C203&ssl=1 300w, https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Familia_Sami.jpg?resize=768%2C519&ssl=1 768w, https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/12/Familia_Sami.jpg?w=1600&ssl=1 1600w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="800" /><span class="media-credit" style="box-sizing: border-box; color: #909090; display: block; font-size: 0.9em; line-height: 1.2em; margin: 3px 5px; text-align: right;">Una família Sami de principis del segle XX a Noruega. | Titopullo</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
En el seu llibre descriu amb detall aspectes crucials de la cultura sami: les malalties més comunes dels rens, com caçar grans mamífers, com es produeix la migració de la tardor, com travessar un riu, com sobreviure als mesos més freds… Posa especial èmfasi també en les tradicions culturals, i descriu la <strong style="box-sizing: border-box;">tècnica de cant <em style="box-sizing: border-box;">yoik</em></strong>: “una pràctica per recordar altres persones. Algunes es recorden amb odi i d’altres amb amor, i algunes es recorden amb pena. De vegades aquestes cançons es refereixen a terres o animals: al llop i al ren o al cérvol salvatge. […] El <em style="box-sizing: border-box;">yoik</em> és tan increïble, pot ser tan agradable d’escoltar, que les llàgrimes gairebé arriben als ulls… però si es canta cruixint les dents, amb insults i amenaces, és terrible d’escoltar”.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Precisament <strong style="box-sizing: border-box;">el cant <em style="box-sizing: border-box;">yoik</em> va ser utilitzat en la resistència davant el colonialisme escandinau</strong>.<strong style="box-sizing: border-box;">Harald</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Gaski </strong>és professor de literatura sami a la <strong style="box-sizing: border-box;">Universitat de Tromsø</strong> de <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega </strong>i explica que “les cançons <em style="box-sizing: border-box;">yoik</em> fan un <strong style="box-sizing: border-box;">ús poètic i subtil del llenguatge</strong>, fet que permet incloure <strong style="box-sizing: border-box;">diversos significats</strong> de manera simultània, establint dos nivells de comunicació: un per als oients sami i un altre per als forasters”.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">El cant <em style="box-sizing: border-box;">yoik</em> és, per tant, una expressió de resistència artística, però també una important font d’informació actual</strong>, ja que a partir de les lletres es pot comprendre la problemàtica des del punt de vista sami: narren com es va viure la pèrdua d’independència administrativa i religiosa o la transició d’una societat de caçadors a una societat moderna.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<h3 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 28px; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;">L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME </strong></h3>
<div>
<strong style="box-sizing: border-box;"><br /></strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Què va fer Suècia? Va actuar com un <strong style="box-sizing: border-box;">poder colonial</strong> o  només va <strong style="box-sizing: border-box;">assimilar els territoris contingents</strong>? Els Samis van patir l’opressió d’una colonització externa o van formar part d’un intent d’integració de totes les terres nòrdiques en un sol estat?</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
L’opinió predominant no classifica Suècia com a força colonitzadora però <strong style="box-sizing: border-box;">Gunlög</strong> i molts altres historiadors afirmen el contrari. Tots ells agafen coma referència la definició que va donar el 1955<strong style="box-sizing: border-box;"> el primer president d’Indonèsia, Sukarno</strong>, que explica la colonització com “el control econòmic, intel·lectual i físic que una nació imparteix sobre una altra”, establint el <strong style="box-sizing: border-box;">focus en les diferències ètniques i no en la distància geogràfica</strong>. Aquesta definició inclou els Samis dins les poblacions que han patit dominació colonial per part d’un altre poble que ha imposat la seva cultura, la seva religió i el seu sistema econòmic.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Aquest debat sobre la relació entre els estats nòrdics i el poble Sami afecta també en la seva relació actual. <strong style="box-sizing: border-box;">Durant el segle XX es va iniciar el període de reconciliació, però la majoria de la població sami considera que encara han de recuperar molts drets.</strong> Existeixen parlaments samis a <strong style="box-sizing: border-box;">Suècia, Finlàndia i Noruega</strong>, òrgans amb influència sobre la cultura, la llengua, l’educació i la ramaderia.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">El mateix any</strong> en què es va establir el parlament Sami a Suècia, el 1933, el parlament suec <strong style="box-sizing: border-box;">va eliminar els seus drets exclusius de control de la caça i la pesca a la zona</strong>. A més, en el cas suec, el terme “sami” ha estat definit pel govern, i ha inclòs només les poblacions nòmades, en contra de la voluntat dels mateixos Samis.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
</div>
<div class="cb-video-frame" style="box-sizing: border-box; margin: 20px 0px;">
<div class="fluid-width-video-wrapper" style="box-sizing: border-box; padding: 450px 0px 0px; position: relative; width: 800px;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" id="fitvid0" src="https://www.youtube.com/embed/-lkRIbKMa0w" style="box-sizing: border-box; height: 450px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 800px;"></iframe></div>
</div>
<br />
<h5 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-family: 'Roboto Slab', serif; font-size: 0.846em; letter-spacing: 2px; line-height: 1.3; text-align: right; text-rendering: optimizeLegibility; text-transform: uppercase;">
TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA <em style="box-sizing: border-box;">SAMI BLOOD</em> (2016) SOBRE LA COMUNITAT SAMI. GUANYADORA DE NOMBROSOS PREMIS, L’ÚLTIM EL LUX PRIZE 2017.</h5>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">Jouni</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Lukkari</strong> és propietari de rens i treballa a la ciutat de<strong style="box-sizing: border-box;"> Saariselkä</strong>, al nord de <strong style="box-sizing: border-box;">Finlàndia</strong>. Organitza visites turístiques a la seva granja de rens, on els visitants poden passejar en trineu i escoltar la seva visió sobre la situació del poble sami. Forma part del <strong style="box-sizing: border-box;">Consell Sami.</strong> Lukkari creu que “el Parlament Sami va ser un pas positiu, i és útil en alguns aspectes, però la lluita real pels drets samis parteix de les organitzacions no oficials”. Es mostra satisfet perquè l’educació en sami com a primera llengua existeix a <strong style="box-sizing: border-box;">Suècia, Finlàndia i Noruega</strong>, fins i tot fora de l’àrea sami, però considera que cal treballar en un dels grans problemes, <strong style="box-sizing: border-box;">el dret sobre la terra</strong>.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
L’any 1998, la ministra sueca d’agricultura, <strong style="box-sizing: border-box;">Annika</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Åhnberg</strong>, va oferir una disculpa formal a la població Sami, “conscient de l’opressió que l’estat suec ha dut a terme sobre el poble sami durant la seva història”. L<strong style="box-sizing: border-box;">’actitud sueca envers els Samis, però, ha estat criticada internacionalment.</strong>Un exemple ben clar de la passivitat sueca davant els drets dels pobles originaris és que encara no han ratificat la  <strong style="box-sizing: border-box;">Convenció ILO nº169</strong> per protegir els drets de les poblacions indígenes que l’any 1991<strong style="box-sizing: border-box;"> l’Organització Internacional del Treball (OIT) </strong>va aplicar.</div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 26px; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
Linda Andersson: “els infants suecs aprenen més sobre els pobles indígenes americans que sobre els Samis. Tot i que s’inclou al currículum escolar, pocs professors en parlen”</div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">Jenny</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Larson</strong>, estudiant a la universitat de <strong style="box-sizing: border-box;">Växjö</strong> de <strong style="box-sizing: border-box;">Suècia</strong>, es defineix com a Sami per herència del seu pare, i defensa que és totalment compatible amb la seva vida a la ciutat. Explica que va decidir <strong style="box-sizing: border-box;">deixar les classes de llengua sami</strong> a l’institut perquè volia encaixar millor amb els companys, els quals tenien temps lliure durant les classes de Sydsamiska, però que després ha lamentat la seva decisió: “<strong style="box-sizing: border-box;">la llengua forma part de la nostra identitat</strong>“, diu.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<strong style="box-sizing: border-box;">Gunlög</strong> considera que la població Sami és <strong style="box-sizing: border-box;">considerada un fenomen del passat</strong>, i que sovint es presenta com una “<strong style="box-sizing: border-box;">minoria del nord amb robes de colors llampants</strong>“. Això es trasllada al tractament que en fan els llibres de text escolars. <strong style="box-sizing: border-box;">Linda</strong><strong style="box-sizing: border-box;"> Andersson</strong>, investigadora de <strong style="box-sizing: border-box;">Linnaeus</strong><strong style="box-sizing: border-box;">University a Suècia</strong>, critica que <strong style="box-sizing: border-box;">“els infants suecs aprenen més sobre els pobles indígenes americans que sobre els Samis”</strong>, ja que “tot i que la història del poble Sami s’inclou en els currículums escolars oficialment, a la pràctica pocs professors en parlen a classe”.</div>
</section>

El poble Sami, els indígenes del nord d’Europa

per CLARA BARA|

La seva llengua té 180 paraules per a referir-se a la neu i 400 per a anomenar als rens. El seu parlament es troba a 145 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic, a Kiruna, on al desembre només hi ha llum solar durant una hora. Han habitat les regions del nord d’Escandinàvia des de fa milers d’anys, però la seva història no es tracta a les escoles sueques. Per què?

El poble sami el formen els habitants indígenes de Lapònia (o Sàpmi), territori que inclou parts deSuècia, Noruega, Finlàndia i Rússia. La seva activitat econòmica es basa tradicionalment en la caça, la pesca i la ramaderia, tot i que actualment només un 10% aproximat de la població es dedica a la coneguda ramaderia de rens. Com a poble originari, tenien control sobre el nord d’Escandinàvia abans que els diferents estats els confisquessin els seus drets sobre la terra.

Actualment es coneix l’opressió que van patir per part de Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia, però encara a dia d’avui, l’apropiació dels territoris samis es considera més una ampliació interna del territori que no pas un procés de colonització que ha portat a la marginació social, econòmica i cultural a les comunitas originàries del cercle polar àrtic continental.

UN POBLE DIVIDIT EN QUATRE PAÏSOS

L’historiador suec Roger Kvist ha estudiat la relació entre el poble sami i l’Estat suec en les seves diferents etapes. A mitjans del segle XVI, la Corona va començar a mostrar interès territorial i fiscal sobre la zona, però es va mantenir el sistema legal sami. L’estratègia va tornar-se més agressiva en descobrir mines de plata a la zona. Els impostos eren una prova de control, així que suecs, noruecs i russos, van exigir el control fiscal sobre la zona durant el segle XVII.

Per tal d’assegurar-se el territori, es va promoure la migració cap al nord per a explotar les terres, i l’any 1673 Suècia va fixar que aquells que marxessin a viure a la regió Sami estarien exempts de pagar impostos durant 15 anys i no haurien de servir com a soldats en futures guerres. Els drets del poble Sami sobre el territori no van ser respectats i es va permetre als grangers suecs instal·lar-se a la zona sense consultar als habitants sami.

Suècia va imposar el sistema d’escoles nòmades, escoles per als infants de les famílies ramaderes de rens, que van comportar una gran pèrdua per la cultura sami i per a les seves llengües, ja que les classes s’impartien en suec

L’any 1751 es van delimitar noves fronteres oficials, repartint la zona Sàpmi entre els diferents països, i dividint en conseqüència el benefici extret del territori nòrdic. El control administratiu va anar més enllà dels impostos, establint, per exemple, mercats anuals fixos i prohibint el comerç fora d’aquests. En un principi, aquestes mesures van suposar alguns drets per als samis, com ara la protecció de les seves propietats i la successió hereditària dels drets sobre la terra, però a partir del segle XVIII, el control sobre la zona va anar acompanyat demesures racistes i de la pèrdua de molts drets per part de la població indígena. Fur Gunlög, degana de la Universitat Linnaeus, ho descriu així: “Va passar de ser una co-relació fiscal i comercial a una relació colonial lligada a una missió religiosa protestant”.

Durant els segles XIX i XX es van destruir llocs i objectes sagrats, es van prohibir les seves llengües i van prendre el control sobre la terra, eliminant així el seu estil de vida. L’any 1913, es va imposar el sistema d’escoles nòmades, escoles per als infants de les famílies ramaderes de rens. El currículum se centrava en els coneixements necessaris per a la vida nòmada i la ramaderia, però no responia a un intent de preservar la cultura Sami, sinó que pretenia mantenir-los fora de l’estat de benestar que s’estava construint. Prova d’això és la prohibició d’assistir a les escoles públiques estatals. Tot plegat va comportar una gran pèrdua per a la seva cultura i sobretot per a les seves llengües, ja que les classes s’impartien en suec, així com un augment de malalties com la tuberculosi, per les condicions en què es trobaven les escoles.

HISTÒRIA DELS CENT ANYS DE FINLÀNDIA DES DE LA PERSPECTIVA SAMI

Al voltant del segle XX, científics i polítics van intentar argumentar que el poble Sami pertanyia a unaraça diferent i inferior, i que per tant se l’havia de ser protegit de la vida moderna. Aquesta perspectiva formava part d’un projecte polític amb l’eslògan “Els Samis han de mantenir-se Samis”, basat en estudis científics que incloïen experiments amb els mateixos Samis, els quals van ser mesurats i fotografiats sense consentiment.

Un altre aspecte clau va ser el paper de la religió, com en molts altres processos colonials, amb la que es va controlar el matrimoni i el comportament sexual. Gunlög afirma que “l’Església com a organització va ser el principal focus de conflicte entre samis i suecs”. El projecte cristianitzador s’amagava darrera el sistema escolar: els infants rebien noms cristians i els inculcaven pràctiques religioses. Gunlög explica que “ningú escapava del bateig, la comunió, el matrimoni o les autoritats eclesiàstiques, i totes les pràctiques religioses indígenes van ser prohibides, així com l’ús de noms samis“.

Els Samis, però, també van aprofitar la implementació de l’educació occidental al seu favor. Daniel Lindmark, professor a la Universitat d’Umeå, explica que el sistema educatiu com a eina colonitzadora “va resultar ser una espasa de doble fil. En l’intent d’educar i cristianitzar, els missioners van equipar els seus estudiants amb coneixements sobre escriptura, sobre el model de pensament i actuació occidentals i amb un vocabulari que els permetia qüestionar, ridiculitzar i combatre la invasió colonial”.

RESISTÈNCIA A DIFERENTS NIVELLS

Els diversos pobles samis no van reaccionar de la mateixa manera davant l’ocupació. Gunlög la divideix en tres nivells: la resistència verbal, que consistia en l’establiment de diàleg amb les organitzacions estatals, la resistència activa, com ara mantenint noms samis, i l’oposició violenta, utilitzada sobretot per defensar les pràctiques religioses, per exemple, evitant la destrucció d’altars o tambors sagrats amb força física.

L’any 1910 es va publicar el llibre Muitalus Sámiid Birra de l’escriptor sami Johan Turi. Era el primer cop a la història que una persona sami publicava un llibre en llengua sami sobre el poble sami. L’autor volia explicar la història i els costums del seu poble perquè tothom pogués entendre el seu estil de vida, així com les injustícies que havien patit. Turi tenia l’esperança que donar a conèixer la situació ajudaria a mantenir la cultura sami.

Una família Sami de principis del segle XX a Noruega. | Titopullo

En el seu llibre descriu amb detall aspectes crucials de la cultura sami: les malalties més comunes dels rens, com caçar grans mamífers, com es produeix la migració de la tardor, com travessar un riu, com sobreviure als mesos més freds… Posa especial èmfasi també en les tradicions culturals, i descriu la tècnica de cant yoik: “una pràctica per recordar altres persones. Algunes es recorden amb odi i d’altres amb amor, i algunes es recorden amb pena. De vegades aquestes cançons es refereixen a terres o animals: al llop i al ren o al cérvol salvatge. […] El yoik és tan increïble, pot ser tan agradable d’escoltar, que les llàgrimes gairebé arriben als ulls… però si es canta cruixint les dents, amb insults i amenaces, és terrible d’escoltar”.

Precisament el cant yoik va ser utilitzat en la resistència davant el colonialisme escandinau.Harald Gaski és professor de literatura sami a la Universitat de Tromsø de Noruega i explica que “les cançons yoik fan un ús poètic i subtil del llenguatge, fet que permet incloure diversos significats de manera simultània, establint dos nivells de comunicació: un per als oients sami i un altre per als forasters”.

El cant yoik és, per tant, una expressió de resistència artística, però també una important font d’informació actual, ja que a partir de les lletres es pot comprendre la problemàtica des del punt de vista sami: narren com es va viure la pèrdua d’independència administrativa i religiosa o la transició d’una societat de caçadors a una societat moderna.

L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME

Què va fer Suècia? Va actuar com un poder colonial o només va assimilar els territoris contingents? Els Samis van patir l’opressió d’una colonització externa o van formar part d’un intent d’integració de totes les terres nòrdiques en un sol estat?

L’opinió predominant no classifica Suècia com a força colonitzadora però Gunlög i molts altres historiadors afirmen el contrari. Tots ells agafen coma referència la definició que va donar el 1955 el primer president d’Indonèsia, Sukarno, que explica la colonització com “el control econòmic, intel·lectual i físic que una nació imparteix sobre una altra”, establint el focus en les diferències ètniques i no en la distància geogràfica. Aquesta definició inclou els Samis dins les poblacions que han patit dominació colonial per part d’un altre poble que ha imposat la seva cultura, la seva religió i el seu sistema econòmic.

Aquest debat sobre la relació entre els estats nòrdics i el poble Sami afecta també en la seva relació actual. Durant el segle XX es va iniciar el període de reconciliació, però la majoria de la població sami considera que encara han de recuperar molts drets. Existeixen parlaments samis a Suècia, Finlàndia i Noruega, òrgans amb influència sobre la cultura, la llengua, l’educació i la ramaderia.

El mateix any en què es va establir el parlament Sami a Suècia, el 1933, el parlament suec va eliminar els seus drets exclusius de control de la caça i la pesca a la zona. A més, en el cas suec, el terme “sami” ha estat definit pel govern, i ha inclòs només les poblacions nòmades, en contra de la voluntat dels mateixos Samis.

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA SAMI BLOOD (2016) SOBRE LA COMUNITAT SAMI. GUANYADORA DE NOMBROSOS PREMIS, L’ÚLTIM EL LUX PRIZE 2017.

Jouni Lukkari és propietari de rens i treballa a la ciutat de Saariselkä, al nord de Finlàndia. Organitza visites turístiques a la seva granja de rens, on els visitants poden passejar en trineu i escoltar la seva visió sobre la situació del poble sami. Forma part del Consell Sami. Lukkari creu que “el Parlament Sami va ser un pas positiu, i és útil en alguns aspectes, però la lluita real pels drets samis parteix de les organitzacions no oficials”. Es mostra satisfet perquè l’educació en sami com a primera llengua existeix a Suècia, Finlàndia i Noruega, fins i tot fora de l’àrea sami, però considera que cal treballar en un dels grans problemes, el dret sobre la terra.

L’any 1998, la ministra sueca d’agricultura, Annika Åhnberg, va oferir una disculpa formal a la població Sami, “conscient de l’opressió que l’estat suec ha dut a terme sobre el poble sami durant la seva història”. L’actitud sueca envers els Samis, però, ha estat criticada internacionalment.Un exemple ben clar de la passivitat sueca davant els drets dels pobles originaris és que encara no han ratificat la Convenció ILO nº169 per protegir els drets de les poblacions indígenes que l’any 1991 l’Organització Internacional del Treball (OIT) va aplicar.

Linda Andersson: “els infants suecs aprenen més sobre els pobles indígenes americans que sobre els Samis. Tot i que s’inclou al currículum escolar, pocs professors en parlen”

Jenny Larson, estudiant a la universitat de Växjö de Suècia, es defineix com a Sami per herència del seu pare, i defensa que és totalment compatible amb la seva vida a la ciutat. Explica que va decidir deixar les classes de llengua sami a l’institut perquè volia encaixar millor amb els companys, els quals tenien temps lliure durant les classes de Sydsamiska, però que després ha lamentat la seva decisió: “la llengua forma part de la nostra identitat“, diu.

Gunlög considera que la població Sami és considerada un fenomen del passat, i que sovint es presenta com una “minoria del nord amb robes de colors llampants“. Això es trasllada al tractament que en fan els llibres de text escolars. Linda Andersson, investigadora de LinnaeusUniversity a Suècia, critica que “els infants suecs aprenen més sobre els pobles indígenes americans que sobre els Samis”, ja que “tot i que la història del poble Sami s’inclou en els currículums escolars oficialment, a la pràctica pocs professors en parlen a classe”.

<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/23/2018/04/18200316/hand-65688_960_720-e1524074707711.jpg" style="cursor: zoom-in; font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="aligncenter wp-image-291 size-full" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/23/2018/04/18200316/hand-65688_960_720-e1524074707711.jpg" style="border: 0px; clear: both; display: block; margin: 0px auto 12.875px; max-width: 100%; width: 644px;" /></span></a></div>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les conseqüències més evidents de la llarga crisi econòmica és l’existència, encara avui, d’una elevada taxa d’atur. Una de les raons que l’explica és, òbviament, la destrucció d’ocupació i, per tant, l’acomiadament de treballadors. Les successives reformes laborals dels governs espanyols, primer la de l’executiu de Zapatero el 2010 i després la del de Rajoy el 2012, han incrementat enormement les facilitats de les empreses per fer fora empleats tot argumentant causes econòmiques. En aquests casos, l’acomiadament és objectiu i, per tant, procedent, de manera que l’afectat s’ha d’acontentar amb una indemnització d’un màxim de 20 dies per any treballat i un topall de 12 mensualitats. Això és el que diu la teoria, però com gairebé sempre,<span style="font-weight: 700;">la realitat és molt més complexa i sovint les raons econòmiques o no existeixen o no estan prou ben argumentades com per a justificar un acomiadament procedent.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“La carta [d’acomiadament] ha d’explicar els motius que porten l’empresa a considerar que el lloc de treball és insostenible, ha d’estar ben fonamentada i transmetre als treballadors totes les dades que ho expliquen. Però sovint només apareixen causes molt genèriques, com ara dir que ‘el mercat és molt competitiu i han baixat les vendes’, però sense donar dades concretes. Si només surten vaguetats, apostem per posar una demanda. Al cap i a la fi l’obligació de l’empresa és explicar com cal les circumstàncies de l’acomiadament, amb tota la informació pertinent, no és el treballador el que ha d’investigar la situació econòmica real que hi ha darrere”, explica l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda José Antonio González. El lletrat afegeix que també pot ser interessant posar la demanda en casos en què l’empresa presenta una carta ben fonamentada, “per obligar-la a acreditar davant del jutge realment allò que hi diu, perquè molts cops ens hem trobat com després no té les dades tan justificades i, a més a més, nosaltres mateixos podem analitzar amb detall els seus comptes, on sovint s’hi troben elements discutibles sobre els quals ha de donar alguna explicació”.</span></div>
<div class="inserted_roba" style="border: none; margin: 0px; padding: 0px;">
</div>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El més habitual és que quan una persona pateix un acomiadament per raons econòmiques ni es plantegi reclamar, un fet que s’accentua en un context general de crisi. Si consulta un advocat sovint és simplement perquè comprovi si el càlcul de la indemnització és correcte. “Que et diguin que l’acomiadament sigui econòmic no vol dir que estigui justificat. Fins i tot en una situació de crisi podem posar en discussió que sigui proporcionat. I, sobretot en les grans empreses, que tingui un impacte en el compte de resultats que el justifiqui”, comenta González. <span style="font-weight: 700;">La recomanació del lletrat és clara: sempre val la pena assessorar-se amb un advocat, perquè es pot descobrir que en realitat l’acomiadament és improcedent i, per tant, com a mínim rebre una indemnització més elevada.</span></span></div>
<h2 style="border: none; font-weight: normal; line-height: 25px; margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; word-spacing: -1px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">De la necessitat de pèrdues al simple descens dels beneficis</span></h2>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En principi el que diu la llei és que un acomiadament està justificat quan l’empresa passa per una “situació econòmica negativa”. La qüestió és que el significat d’aquest concepte s’ha modificat força els darrers anys. Segons la jurisprudència generada per les sentències del Tribunal Suprem, abans del 2010 això implicava acumular diversos exercicis econòmics consecutius amb pèrdues. Arran de la reforma laboral que aquell any va aprovar el govern del PSOE encapçalat per Zapatero, la simple previsió de pèrdues futures ja podia justificar una “situació econòmica negativa”. I el 2012, el govern de Rajoy va anar encara més enllà i <span style="font-weight: 700;">amb un simple descens dels ingressos, malgrat que la companyia continuï generant beneficis, ja es podria arribar a justificar acomiadaments per raons econòmiques</span>. “És paradoxal perquè, a l’àmbit comptable, no és una situació econòmica negativa, perquè hi ha beneficis”, subratlla José Antonio González.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’advocat del Col·lectiu Ronda explica que a l’hora de la veritat els jutges estan “molt dividits” a l’hora de valorar com s’ha d’aplicar la normativa, fins al punt que dos treballadors d’una mateixa empresa acomiadats amb la mateixa carta però a qui els toca jutges diferents poden rebre respostes absolutament contràries. “Hi ha jutges que exigeixen que l’empresa demostri que realment està en una situació de crisi, que té un problema greu, per poder fer fora personal per raons econòmiques”, detalla.</span></div>
<div class="wp-caption alignright" id="attachment_294" style="border: none; float: right; margin: 0px 0px 12.875px 12.875px; padding: 0px; width: 322px;">
<a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/23/2018/04/18201143/money-1005465_960_720.jpg" style="cursor: zoom-in; outline: none 0px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="size-medium wp-image-294" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/23/2018/04/18201143/money-1005465_960_720-300x193.jpg" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 322px;" /></span></a><div class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); border-bottom-width: 1px; border-style: none none solid; line-height: 16px; margin-right: 10px; padding: 6.4375px 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La indemnització per acomiadament serà més alta si el jutge admet que és improcedent / PIXABAY</span></div>
</div>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si el treballador opta per presentar una demanda, el més comú és que es reclami la improcedència de l’acomiadament. Si guanya, l’empresa pot optar per la readmissió o, el més habitual, incrementar la indemnització fins a assolir el nivell d’un improcedent, és a dir 33 dies per any treball -una xifra que s’eleva a 45 en els anys treballats abans del 2012. <span style="font-weight: 700;">En molts casos, però, el que s’acaba assolint és un acord, que implica una compensació a mig camí entre la que pertocaria per un acomiadament procedent i un d’improcedent</span>.</span></div>
<div class="inserted_roba" style="border: none; margin: 0px; padding: 0px;">
</div>
<div style="border: none; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’advocat denuncia que no és estrany que hi hagi empreses que aprofitin les facilitats legals per acomiadar per “atemorir” els treballadors i, per exemple, forçar-los a acceptar rebaixes salarials. Per això posa èmfasi en la importància que hi existeixin “comitès d’empresa”, entre altres qüestions perquè tenen el dret a exigir periòdicament documentació econòmica de la companyia. Si no se’ls dona, poden denunciar-ho a la Inspecció de Treball. Bàsicament es tracta que <span style="font-weight: 700;">els assalariats puguin dotar-se d’elements de defensa per evitar abusos per part de l’empresa</span>, que al cap i a la fi té una normativa que li facilita molt les coses si el que vol és retallar plantilla.</span></div>

Una de les conseqüències més evidents de la llarga crisi econòmica és l’existència, encara avui, d’una elevada taxa d’atur. Una de les raons que l’explica és, òbviament, la destrucció d’ocupació i, per tant, l’acomiadament de treballadors. Les successives reformes laborals dels governs espanyols, primer la de l’executiu de Zapatero el 2010 i després la del de Rajoy el 2012, han incrementat enormement les facilitats de les empreses per fer fora empleats tot argumentant causes econòmiques. En aquests casos, l’acomiadament és objectiu i, per tant, procedent, de manera que l’afectat s’ha d’acontentar amb una indemnització d’un màxim de 20 dies per any treballat i un topall de 12 mensualitats. Això és el que diu la teoria, però com gairebé sempre,la realitat és molt més complexa i sovint les raons econòmiques o no existeixen o no estan prou ben argumentades com per a justificar un acomiadament procedent.

“La carta [d’acomiadament] ha d’explicar els motius que porten l’empresa a considerar que el lloc de treball és insostenible, ha d’estar ben fonamentada i transmetre als treballadors totes les dades que ho expliquen. Però sovint només apareixen causes molt genèriques, com ara dir que ‘el mercat és molt competitiu i han baixat les vendes’, però sense donar dades concretes. Si només surten vaguetats, apostem per posar una demanda. Al cap i a la fi l’obligació de l’empresa és explicar com cal les circumstàncies de l’acomiadament, amb tota la informació pertinent, no és el treballador el que ha d’investigar la situació econòmica real que hi ha darrere”, explica l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda José Antonio González. El lletrat afegeix que també pot ser interessant posar la demanda en casos en què l’empresa presenta una carta ben fonamentada, “per obligar-la a acreditar davant del jutge realment allò que hi diu, perquè molts cops ens hem trobat com després no té les dades tan justificades i, a més a més, nosaltres mateixos podem analitzar amb detall els seus comptes, on sovint s’hi troben elements discutibles sobre els quals ha de donar alguna explicació”.

El més habitual és que quan una persona pateix un acomiadament per raons econòmiques ni es plantegi reclamar, un fet que s’accentua en un context general de crisi. Si consulta un advocat sovint és simplement perquè comprovi si el càlcul de la indemnització és correcte. “Que et diguin que l’acomiadament sigui econòmic no vol dir que estigui justificat. Fins i tot en una situació de crisi podem posar en discussió que sigui proporcionat. I, sobretot en les grans empreses, que tingui un impacte en el compte de resultats que el justifiqui”, comenta González. La recomanació del lletrat és clara: sempre val la pena assessorar-se amb un advocat, perquè es pot descobrir que en realitat l’acomiadament és improcedent i, per tant, com a mínim rebre una indemnització més elevada.

De la necessitat de pèrdues al simple descens dels beneficis

En principi el que diu la llei és que un acomiadament està justificat quan l’empresa passa per una “situació econòmica negativa”. La qüestió és que el significat d’aquest concepte s’ha modificat força els darrers anys. Segons la jurisprudència generada per les sentències del Tribunal Suprem, abans del 2010 això implicava acumular diversos exercicis econòmics consecutius amb pèrdues. Arran de la reforma laboral que aquell any va aprovar el govern del PSOE encapçalat per Zapatero, la simple previsió de pèrdues futures ja podia justificar una “situació econòmica negativa”. I el 2012, el govern de Rajoy va anar encara més enllà i amb un simple descens dels ingressos, malgrat que la companyia continuï generant beneficis, ja es podria arribar a justificar acomiadaments per raons econòmiques. “És paradoxal perquè, a l’àmbit comptable, no és una situació econòmica negativa, perquè hi ha beneficis”, subratlla José Antonio González.

L’advocat del Col·lectiu Ronda explica que a l’hora de la veritat els jutges estan “molt dividits” a l’hora de valorar com s’ha d’aplicar la normativa, fins al punt que dos treballadors d’una mateixa empresa acomiadats amb la mateixa carta però a qui els toca jutges diferents poden rebre respostes absolutament contràries. “Hi ha jutges que exigeixen que l’empresa demostri que realment està en una situació de crisi, que té un problema greu, per poder fer fora personal per raons econòmiques”, detalla.

La indemnització per acomiadament serà més alta si el jutge admet que és improcedent / PIXABAY

Si el treballador opta per presentar una demanda, el més comú és que es reclami la improcedència de l’acomiadament. Si guanya, l’empresa pot optar per la readmissió o, el més habitual, incrementar la indemnització fins a assolir el nivell d’un improcedent, és a dir 33 dies per any treball -una xifra que s’eleva a 45 en els anys treballats abans del 2012. En molts casos, però, el que s’acaba assolint és un acord, que implica una compensació a mig camí entre la que pertocaria per un acomiadament procedent i un d’improcedent.

L’advocat denuncia que no és estrany que hi hagi empreses que aprofitin les facilitats legals per acomiadar per “atemorir” els treballadors i, per exemple, forçar-los a acceptar rebaixes salarials. Per això posa èmfasi en la importància que hi existeixin “comitès d’empresa”, entre altres qüestions perquè tenen el dret a exigir periòdicament documentació econòmica de la companyia. Si no se’ls dona, poden denunciar-ho a la Inspecció de Treball. Bàsicament es tracta que els assalariats puguin dotar-se d’elements de defensa per evitar abusos per part de l’empresa, que al cap i a la fi té una normativa que li facilita molt les coses si el que vol és retallar plantilla.

<div class="cb-fis cb-fis-block-standard" id="cb-featured-image" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #484848; line-height: 25.2px; position: relative;">
<div class="cb-mask" style="box-sizing: border-box; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 0; margin: 0px 0px 30px; overflow: hidden; position: relative;">
<img alt="cover petroli noruega" class="attachment-cb-759-500 size-cb-759-500 wp-post-image" height="500" sizes="(max-width: 759px) 100vw, 759px" src="https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Cover.jpeg?resize=759%2C500&ssl=1" srcset="https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Cover.jpeg?resize=100%2C65&ssl=1 100w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Cover.jpeg?resize=260%2C170&ssl=1 260w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Cover.jpeg?resize=759%2C500&ssl=1 759w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="759" /></div>
<div class="cb-entry-header cb-meta clearfix" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; zoom: 1;">
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span class="cb-author" style="box-sizing: border-box; vertical-align: middle;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">per <a class="author url fn" href="https://hemisferia.cat/author/grubio/" rel="author" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #777777; text-decoration: none;" title="Posts by Guillem Rubio">GUILLEM RUBIO</a></span></span></div>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="cb-post-meta" style="box-sizing: border-box; color: #868686; float: left; font-weight: 700; letter-spacing: 1px; margin: 15px 0px 0px; text-transform: uppercase;">
</div>
</div>
</div>
<br />
<section class="cb-entry-content clearfix" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #484848; line-height: 25.2px; margin: 0px 0px 30px; zoom: 1;"><div class="at-above-post addthis_tool" data-url="https://hemisferia.cat/artic-estat-benestar-noruec/" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’any 1987, després de quatre anys d’intenses negociacions, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament va publicar l’informe Brundtland, també conegut com a <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="http://www.un-documents.net/our-common-future.pdf" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Our Common Future</a></strong>. Aquest informe, per primera vegada a la història, donava nom i definició al concepte de desenvolupament sostenible tal com el coneixem avui, és a dir, com aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre les de les futures generacions. L’informe Brundtland pren el nom de <strong style="box-sizing: border-box;">Gro Harlem Brundtland</strong>, ex-primera ministra noruega que va encapçalar aquest projecte i va ajudar a donar al seu país el renom que encara té com a societat compromesa amb el medi ambient, l’equitat i la justícia social.</span></div>
<div class="google-auto-placed" style="box-sizing: border-box; clear: none; height: auto; text-align: center; width: 800px;">
<ins class="adsbygoogle" data-ad-client="ca-pub-3600009506387949" data-ad-format="auto" data-adsbygoogle-status="done" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; display: block; height: 90px; margin: 18px auto;"><ins id="aswift_3_expand" style="background-color: transparent; border: none; box-sizing: border-box; display: inline-table; height: 90px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; visibility: visible; width: 800px;"><ins id="aswift_3_anchor" style="background-color: transparent; border: none; box-sizing: border-box; display: block; height: 90px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; visibility: visible; width: 800px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="true" allowtransparency="true" frameborder="0" height="90" hspace="0" id="aswift_3" marginheight="0" marginwidth="0" name="aswift_3" scrolling="no" style="box-sizing: border-box; height: 90px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 800px;" vspace="0" width="800"></iframe></span></ins></ins></ins></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els anys de projecció internacional de <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> i <strong style="box-sizing: border-box;">Gro Harlem Brundtland</strong>, però, comencen a perdre brillantor amb el pas dels anys i <strong style="box-sizing: border-box;">Elna Solberg</strong>, líder del partit conservador i primera ministra des del 2013, es troba dirigint en l’actualitat una ofensiva contra l’estabilitat climàtica, que desafia alhora<strong style="box-sizing: border-box;"> <a href="https://unfccc.int/process/the-paris-agreement/the-paris-agreement" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">l’acord de París</a></strong>,<strong style="box-sizing: border-box;"> </strong>apuntalant la indústria petroliera i obrint les portes a noves inversions multimilionàries en un dels indrets més afectats per l’escalfament global: l’<strong style="box-sizing: border-box;">Àrtic</strong>.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’acord de <strong style="box-sizing: border-box;">París</strong>, ideat, entre altres coses, per lluitar contra el canvi climàtic que fa perillar l’Àrtic, es va signar l’executiu d’<strong style="box-sizing: border-box;">Elna Solberg</strong> el 22 d’abril del 2016 i ratificar el 21 de juny d’aquell mateix any. En les discussions prèvies a ratificar l’acord, Elna Solberg va arribar a <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://unfccc.int/files/meetings/paris_nov_2015/application/pdf/cop21cmp11_leaders_event_norway.pdf" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">afirmar</a></strong> públicament que “cal posar un preu a les emissions i deixar de donar suport públic i financer als combustibles fòssils per tal que empreses i consumidors siguin més <em style="box-sizing: border-box;">climate-friendly”</em>. Malgrat les nombroses senyals que semblaven apuntar cap a unes polítiques més responsables amb el medi ambient, el govern d’<strong style="box-sizing: border-box;">Elna Solberg</strong> signava, gairebé amb la mateixa ploma que l’acord de <strong style="box-sizing: border-box;">París</strong>, una generosa oferta de noves llicències per extreure petroli el 18 de maig del 2016.</span></div>
<div class="media-credit-container alignnone" style="box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 20px 0px; position: relative; text-align: center; width: 970px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="Briksdal glacera" class="wp-image-10237 size-full" height="600" sizes="(max-width: 960px) 100vw, 960px" src="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Glacera.jpg?resize=960%2C720&ssl=1" srcset="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Glacera.jpg?w=960&ssl=1 960w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Glacera.jpg?resize=300%2C225&ssl=1 300w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Glacera.jpg?resize=768%2C576&ssl=1 768w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="800" /></span><span class="media-credit" style="box-sizing: border-box; color: #909090; display: block; line-height: 1.2em; margin: 3px 5px; text-align: right;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La glacera de Briksdal (Noruega), constantment amenaçada pel canvi climàtic, ha retrocedit centenars de metres des del 1760.</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">Iris Celestine</strong>, estudiant al <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="http://sum.uio.no/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Centre pel Desenvolupament i el Medi Ambient a la Universitat d’Oslo</a></strong> i antiga treballadora a l’<a href="http://www.icimod.org/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">International Centre for Integrated Mountain Development</strong></a> a<strong style="box-sizing: border-box;">Katmandú</strong>, on feia tasques d’investigació sobre l’adaptació al canvi climàtic, es lamenta sobre aquesta contradicció en la política estatal: “Jo diria que la majoria de noruecs som conscients d’aquesta contradicció, però alhora també sabem que sense l’extracció de petroli la nostra societat no seria ni de lluny tan rica com ho és ara”, afirma amb naturalitat, “com que el medi ambient no és una cosa prou rellevant com per deixar d’extreure petroli, molta gent compra la justificació de la ‘petita <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>’, que ens tranquil·litza al·legant que no importa allò que nosaltres [els noruecs] fem, ja que som un país massa petit”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquesta contradicció que l’<strong style="box-sizing: border-box;">Iris</strong> identifica, però, no només creix en la intuïció de molts ciutadans de<strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, sinó també en l’argumentari de moltes organitzacions no governamentals i centres de recerca que històricament havien suavitzat la seva crítica al govern de <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, justificant l’extracció de petroli amb el robust estat del benestar que aquesta extracció suporta.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Molta gent compra la justificació de la ‘petita Noruega’, que ens tranquil·litza al·legant que no importa allò que nosaltres [els noruecs] fem, ja que som un país massa petit.”</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquesta direcció, dues grans ONGs com ara <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://nu.no/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Natur og Ungdom</a></strong> (Natura i Joventut, part de l’ONG global Friends of the Earth) i <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="http://www.greenpeace.org/norway/no/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Greenpeace Noruega</a></strong> van decidir fer un salt endavant i denunciar l’Estat de <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> per incomplir no només l’Acord de <strong style="box-sizing: border-box;">París</strong>, sinó també la seva pròpia constitució en oferir noves llicències per a l’exploració i l’extracció privada i pública de petroli al mar de <strong style="box-sizing: border-box;">Barentsz</strong>, a l’<strong style="box-sizing: border-box;">Àrtic</strong>.</span></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">TRAFICANTS DE FUTUR: EL PETROLI NORUEC AVUI</span></strong></h2>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En l’imaginari col·lectiu de molts, <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, com molts altres països escandinaus, pot semblar el gegant verd de l’estat social del benestar i l’equitat. De fet, el país escandinau en els darrers anys sempre s’ha situat al capdavant del rànquing com un dels països amb l’índex de desenvolupament humà més alt del món.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i això, i malgrat el seu compromís amb el medi ambient, <strong style="box-sizing: border-box;">la seva economia es fonamenta en una indústria extractivista de petroli</strong>: un 12% del PIB i un 37% del valor de les exportacions es basen en l’extracció i venda de les seves reserves. Sabent que la producció de combustibles fòssils té una data de caducitat en un globus terraqüi que s’ofega i s’escalfa, i assoleix nous rècords de temperatura i destrucció any rere any, <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> no fa servir el petroli que exporta: gairebé el 100% de la seva producció i consum energètic prové de fonts renovables com ara la hidroelèctrica o l’eòlica.</span></div>
<div class="media-credit-container alignnone" style="box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 20px 0px; position: relative; text-align: center; width: 1034px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="goliat norge" class="wp-image-10239 size-large" height="394" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Goliat.jpg?resize=1024%2C504&ssl=1" srcset="https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Goliat.jpg?resize=1024%2C504&ssl=1 1024w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Goliat.jpg?resize=300%2C148&ssl=1 300w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Goliat.jpg?resize=768%2C378&ssl=1 768w, https://i2.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Goliat.jpg?w=1280&ssl=1 1280w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="800" /></span><span class="media-credit" style="box-sizing: border-box; color: #909090; display: block; line-height: 1.2em; margin: 3px 5px; text-align: right;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La producció a la zona d’extracció Goliat, al mar de Barentsz, va començar l’estiu del 2016. | CC T3n60</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quin és el paper, doncs, d’un Estat que produeix petroli i no el consumeix? Sabent que el preu de l’extracció de petroli anirà pujant fins a fer-ne insostenible l’extracció, l’Estat noruec va posar en marxa un fons monetari on diposita els beneficis provinents del sector del petroli. És el fons financer més gran del món: l’Estat hi tenia dipositats més d’un trilió de dòlars a finals del 2017. Això contrasta amb la imatge d’un dels països més pobres d’<strong style="box-sizing: border-box;">Europa</strong> fins als anys setanta. La descoberta de reserves de petroli, segons molts experts, va fer metamorfosar un país en vies de desenvolupament a Europa en una potència econòmica i diplomàtica europea i global.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Malgrat tot, parlant sobre la dependència del petroli de l’economia <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, <strong style="box-sizing: border-box;">Elodie Belleflamme</strong>, voluntària a Greenpeace Noruega, declara esperançada que “avui en dia, <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> té els mitjans per transformar la seva economia, però necessita un punt d’inflexió i forts incentius. Si bé la pressió econòmica de Statoil, l’empresa petroliera estatal de Noruega, pot ser molt poderosa, la pressió provinent de la societat civil encara ho ha de ser més. La societat civil ha de convèncer aquells qui prenen decisions per ells que ha arribat l’hora del canvi. I el canvi ja no pot esperar més”.</span></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">UN JUDICI PER A LES FUTURES GENERACIONS</span></strong></h2>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, com uns altres 92 països al món, recull a la seva Carta Magna el dret a un medi ambient saludable i segur. El conegut article 112 de la <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.stortinget.no/globalassets/pdf/english/constitutionenglish.pdf" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Constitució</a></strong> afirma que tot ciutadà té el dret a un medi ambient que salvaguardi la salut (individual i col·lectiva) i a una natura on tant la capacitat de producció com la diversitat siguin preservades.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els recursos naturals, a més, han de ser gestionats tenint en compte la seva sostenibilitat a llarg termini i d’una manera versàtil que asseguri aquest mateix dret a les futures generacions. És en una interpretació àmplia d’aquest article que <strong style="box-sizing: border-box;">Greenpeace i Natur og Ungdom van decidir portar a judici l’Estat</strong>, el 18 d’octubre de 2016, després de saber que Statoil anunciava una campanya per extreure massivament petroli, aprofitant les noves llicències alliberades el maig del mateix any.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Greenpeace i Natur og Ungdom van decidir portar a judici l’Estat després de saber que Statoil anunciava una campanya per extreure massivament petroli.</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">Elodie Belleflamme</strong> va seguir i participa tant en el procés judicial com en l’extensa campanya informativa per a la ciutadania de Noruega que es va fer setmanes abans i durant el judici. Tot i que l’Estat fos finalment el vencedor del judici, Elodie veu amb esperança allò que tant la seva organització com la societat civil del país han aconseguit durant aquests darrers mesos: “La nostra interpretació de l’article 112 va ser acceptada pels tribunals, malgrat els intents de l’Estat d’interpretar-lo d’una manera que l’obligués a resoldre els problemes causats per l’extracció, i que no només fos responsable de l’extracció.”</span></div>
<div class="media-credit-container alignnone" style="box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 20px 0px; position: relative; text-align: center; width: 1034px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="washington manifestacio petrol" class="wp-image-10240 size-large" height="534" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Kids.jpg?resize=1024%2C683&ssl=1" srcset="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Kids.jpg?w=1024&ssl=1 1024w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Kids.jpg?resize=300%2C200&ssl=1 300w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Kids.jpg?resize=768%2C512&ssl=1 768w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Kids.jpg?resize=360%2C240&ssl=1 360w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="800" /></span><span class="media-credit" style="box-sizing: border-box; color: #909090; display: block; line-height: 1.2em; margin: 3px 5px; text-align: right;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cada cop són més freqüents els judicis contra el petroli. A la imagte, una manifestació a Washington el 2017. | Lorie Shaull</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Malgrat que després l’Estat guanyés esgrimint l’argument que el petroli es crema i, per tant, contamina el planeta fora de Noruega, continua <strong style="box-sizing: border-box;">Belleflamme</strong>, “per primera vegada a la història un tribunal noruec reconeix el dret a un medi ambient saludable per als seus ciutadans. Crec que la millor cosa que podem fer ara és recórrer contra la decisió”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Respecte a aquesta decisió de recórrer contra el veredicte, <strong style="box-sizing: border-box;">Margrethe Voll Storas</strong>, exportaveu de les joventuts del partit dels verds a <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, sacseja el cap amb aprovació quan se li pregunta sobre la decisió: “Estic contenta que totes dues organitzacions hagin decidit recórrer contra la decisió. En la meva opinió personal tinc molta fe en el camí legal cap a la justícia ambiental: una societat civil activa i mobilitzada és important per afegir pressió als nostres representats”.</span></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">STATOIL: D’HEROI NACIONAL A ANTAGONISTA CLIMÀTIC</span></strong></h2>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En tota discussió sobre el petroli i la justícia mediambiental a <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> hi ha un elefant a l’habitació:<strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.statoil.com/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Statoil</a></strong>. El judici a l’extracció de petroli no en va ser cap excepció. Amb la participació majoritària de l’Estat, Statoil té gairebé el monopoli de l’extracció de cru al país escandinau.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Discutint el paper d’aquesta companyia en el paisatge polític actual a Noruega, després de la sacsejada que ha suposat aquest procés judicial, <strong style="box-sizing: border-box;">Iris Celestine</strong> recorda que per entendre el judici, primer cal comprendre la importància que ha tingut Statoil per a la societat noruega: “Aquest país va ser, durant molts anys, un dels països més pobres d’<strong style="box-sizing: border-box;">Europa</strong> (…) així que quan li dius a la majoria de noruecs ‘hem d’aturar l’extracció de petroli’, allò que senten és ‘hem de tornar a ser un país pobre sense recursos’. L’extracció de petroli és bàsicament el nostre heroi nacional”.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“L’extracció de petroli és bàsicament el nostre heroi nacional.”</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A diferència de les grans petrolieres a la resta d’<strong style="box-sizing: border-box;">Europa</strong>, com ara Shell o Repsol, Statoil és vist com un actor positiu i essencial en el desenvolupament i la prosperitat de <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>. Fins i tot com un representant internacional de l’Estat nòrdic a la resta del món.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La separació entre la identitat nacional i l’extracció de petroli són dues entitats difícils de destriar des d’una perspectiva històrica. L’eslògan que Statoil ha fet servir durant els darrers anys és <em style="box-sizing: border-box;">det norske oljeeventyret</em> (l’aventura noruega pel petroli), la companyia ha anat rescatant certs elements simbòlics de la història d’exploradors àrtics a <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> per a incloure’ls a la seva pròpia imatge pública, i fa analogies entre aquells herois nacionals que exploraven els paisatges extrems del cercle polar àrtic i les plataformes petrolíferes que ara es troben en aquestes mateixes latituds.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
</div>
<div class="cb-video-frame" style="box-sizing: border-box; margin: 20px 0px;">
<div class="fluid-width-video-wrapper" style="box-sizing: border-box; padding: 448.563px 0px 0px; position: relative; width: 800px;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" id="fitvid0" src="https://www.youtube.com/embed/dr32Xz6F9w0" style="box-sizing: border-box; height: 448.563px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 800px;"></iframe></div>
</div>
<br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px; text-align: right;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box; color: grey;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En la seva publicitat Statoil ha anat construint la seva imatge pública explotant el relat de “l’aventura noruega pel petroli”.</span></span></em></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb la proposta recent de canviar el nom d’Statoil a Equinor, una referència al sistema equitatiu nòrdic, Statoil sembla que s’està reorientant en les coordenades del desenvolupament sostenible, allunyant-se del petroli i, avui dia, paradoxalment, afirmant-se com un actor que lluita contra la degradació ambiental. De fet, el bateig d’una de les seves plataformes d’extracció amb el nom de l’activista feminista noruega <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.statoil.com/en/what-we-do/norwegian-continental-shelf-platforms/gina-krog.html" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Gina Krog</a></strong> fa cada vegada més difícil d’assenyalar on acaba la identitat nacional i on comença la imatge corporativa.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“El paper de Statoil a la societat <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> ha estat lliure de tota controvèrsia fins ara”, avisa<strong style="box-sizing: border-box;">Margrethe Voll Storaas</strong>: “Crec que a la majoria de la població li costa visualitzar un futur sense una indústria petroliera estatal forta. Statoil s’ha guanyat la posició d’haver contribuït històricament a construir el nostre estat del benestar. El seu paper està normalitzat i, de fet, per a molts és reconfortant, diria”.</span></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">ELS DOS NEGACIONISMES</span></strong></h2>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En l’època actual i generalitzada de negacionisme climàtic, amb dirigents polítics com ara l’actual president d’<strong style="box-sizing: border-box;">Estats Units <a href="https://www.nytimes.com/2016/11/19/world/asia/china-trump-climate-change.html" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">afirmant</a></strong> que l’escalfament global no és res més que una invenció xinesa, moltes veus s’han conjurat a assenyalar la manca d’informació com a responsable d’aquesta crisi. Aquesta informació, però, sembla que es desmenteix quan estiu rere estiu se superen rècords de temperatures i presentadors de telenotícies alegrement asseguren que aquesta tendència no sembla que tingui aturador.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A <strong style="box-sizing: border-box;">Oslo</strong> cada vegada és més freqüent sentir converses de ciutadans que es queixen, amb una preocupació que habitualment no porta a l’acció, que la neu cada vegada arriba més tard a la capital i s’hi està menys temps, cosa que afecta la temporada d’oci d’hivern gairebé omnipresent a tot el país. Sembla que el concepte “canvi climàtic”, malgrat que no ha perdut el seu significat com a esdeveniment geofísic, podria estar-lo perdent com a <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://twitter.com/likeagirlinc/status/870522230723067904" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;">agent que hauria de forçar a actuar</a></strong> tant societats com governs.</span></div>
<div class="media-credit-container alignnone" style="box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 20px 0px; position: relative; text-align: center; width: 1034px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="manifestació lofoten petroli" class="wp-image-10242 size-large" height="532" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Olje.jpg?resize=1024%2C681&ssl=1" srcset="https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Olje.jpg?w=1024&ssl=1 1024w, https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Olje.jpg?resize=300%2C200&ssl=1 300w, https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Olje.jpg?resize=768%2C511&ssl=1 768w, https://i1.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/04/Olje.jpg?resize=360%2C240&ssl=1 360w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 800px;" width="800" /></span><span class="media-credit" style="box-sizing: border-box; color: #909090; display: block; line-height: 1.2em; margin: 3px 5px; text-align: right;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La lluita contra l’extracció de petroli ha estat present a Noruega d'ençà que es va descobrir als anys 70. | Natur og Ungdom</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A <em style="box-sizing: border-box;">Living on denial</em>, la sociòloga noruega <strong style="box-sizing: border-box;">Kari Norgaard</strong> assenyala la paradoxa en què la societat noruega es podria trobar: malgrat que són dels ciutadans del món amb més informació sobre el canvi climàtic, lideren alhora els rànquings tant en extracció de petroli com en l’empremta ecològica en relació amb el consum. <strong style="box-sizing: border-box;">Norgaard</strong> afirma que <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> és l’exemple perfecte d’un país on hi ha un procés d’organització social de la negació: els individus es distancien col·lectivament de la informació a causa de normes d’emoció, conversa i atenció social. Aquesta negació suposa un tret al peu de qualsevol lluita contra el canvi climàtic.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest sentit, <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong>, com tants altres països, haurà de lluitar contra negacionismes molt allunyats d’aquell que professa Donald Trump, el seu govern o el <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.heartland.org/about-us/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank">Heartland Institute</a></strong>. Per una banda, s’haurà d’enfrontar amb un negacionisme polític que malgrat que afirma que coneix els perills del canvi climàtic des d’una perspectiva científica, ignora les advertències i duu a terme iniciatives polítiques, com ara l’extracció de cru, que premen l’accelerador cap a la incertesa mediambiental.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">Norgaard</strong> afirma que Noruega és l’exemple perfecte d’un país on hi ha un procés d’organització social de la negació.</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per altra banda, la societat noruega, com tantes d’altres arreu del món, haurà de <strong style="box-sizing: border-box;">prendre consciència d’un negacionisme social</strong> que, amb hàbits d’alta intensitat energètica i alts nivells de consum, disminueix la nostra capacitat de connectar les nostres vides quotidianes amb la desestabilització climàtica de la qual som cor-responsables.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest sentit i entenent que la paradoxa del petroli a <strong style="box-sizing: border-box;">Noruega</strong> es pot trobar replicada en diferents indrets del món, és crucial recordar les paraules que l’ecologista <strong style="box-sizing: border-box;">Barry Commoner</strong> va escriure l’any 1971 a <em style="box-sizing: border-box;">El cercle que es tanca, </em>on afirma que: “Si hem de sobreviure i preservar tant el nostre patrimoni natural com la nostra humanitat, hem de tornar a descobrir com resoldre socialment els perills socials que posen en risc totes dues coses”.</span></div>
<div class="at-below-post addthis_tool" data-url="https://hemisferia.cat/artic-estat-benestar-noruec/" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div class="sharedaddy sd-sharing-enabled" style="box-sizing: border-box; clear: both;">
<div class="robots-nocontent sd-block sd-social sd-social-icon sd-sharing" style="box-sizing: border-box;">
<h3 class="sd-title" style="box-sizing: border-box; color: #161616; display: inline-block; line-height: 1.2; margin: 0px 0px 1em; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">Comparteix això:</span></h3>
</div>
</div>
</section>

L’Àrtic: el preu de l’estat del benestar noruec

per GUILLEM RUBIO

L’any 1987, després de quatre anys d’intenses negociacions, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament va publicar l’informe Brundtland, també conegut com a Our Common Future. Aquest informe, per primera vegada a la història, donava nom i definició al concepte de desenvolupament sostenible tal com el coneixem avui, és a dir, com aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre les de les futures generacions. L’informe Brundtland pren el nom de Gro Harlem Brundtland, ex-primera ministra noruega que va encapçalar aquest projecte i va ajudar a donar al seu país el renom que encara té com a societat compromesa amb el medi ambient, l’equitat i la justícia social.

Els anys de projecció internacional de Noruega i Gro Harlem Brundtland, però, comencen a perdre brillantor amb el pas dels anys i Elna Solberg, líder del partit conservador i primera ministra des del 2013, es troba dirigint en l’actualitat una ofensiva contra l’estabilitat climàtica, que desafia alhora l’acord de París, apuntalant la indústria petroliera i obrint les portes a noves inversions multimilionàries en un dels indrets més afectats per l’escalfament global: l’Àrtic.

L’acord de París, ideat, entre altres coses, per lluitar contra el canvi climàtic que fa perillar l’Àrtic, es va signar l’executiu d’Elna Solberg el 22 d’abril del 2016 i ratificar el 21 de juny d’aquell mateix any. En les discussions prèvies a ratificar l’acord, Elna Solberg va arribar a afirmar públicament que “cal posar un preu a les emissions i deixar de donar suport públic i financer als combustibles fòssils per tal que empreses i consumidors siguin més climate-friendly”. Malgrat les nombroses senyals que semblaven apuntar cap a unes polítiques més responsables amb el medi ambient, el govern d’Elna Solberg signava, gairebé amb la mateixa ploma que l’acord de París, una generosa oferta de noves llicències per extreure petroli el 18 de maig del 2016.

La glacera de Briksdal (Noruega), constantment amenaçada pel canvi climàtic, ha retrocedit centenars de metres des del 1760.

Iris Celestine, estudiant al Centre pel Desenvolupament i el Medi Ambient a la Universitat d’Oslo i antiga treballadora a l’International Centre for Integrated Mountain Development aKatmandú, on feia tasques d’investigació sobre l’adaptació al canvi climàtic, es lamenta sobre aquesta contradicció en la política estatal: “Jo diria que la majoria de noruecs som conscients d’aquesta contradicció, però alhora també sabem que sense l’extracció de petroli la nostra societat no seria ni de lluny tan rica com ho és ara”, afirma amb naturalitat, “com que el medi ambient no és una cosa prou rellevant com per deixar d’extreure petroli, molta gent compra la justificació de la ‘petita Noruega’, que ens tranquil·litza al·legant que no importa allò que nosaltres [els noruecs] fem, ja que som un país massa petit”.

Aquesta contradicció que l’Iris identifica, però, no només creix en la intuïció de molts ciutadans deNoruega, sinó també en l’argumentari de moltes organitzacions no governamentals i centres de recerca que històricament havien suavitzat la seva crítica al govern de Noruega, justificant l’extracció de petroli amb el robust estat del benestar que aquesta extracció suporta.

“Molta gent compra la justificació de la ‘petita Noruega’, que ens tranquil·litza al·legant que no importa allò que nosaltres [els noruecs] fem, ja que som un país massa petit.”

En aquesta direcció, dues grans ONGs com ara Natur og Ungdom (Natura i Joventut, part de l’ONG global Friends of the Earth) i Greenpeace Noruega van decidir fer un salt endavant i denunciar l’Estat de Noruega per incomplir no només l’Acord de París, sinó també la seva pròpia constitució en oferir noves llicències per a l’exploració i l’extracció privada i pública de petroli al mar de Barentsz, a l’Àrtic.

TRAFICANTS DE FUTUR: EL PETROLI NORUEC AVUI

En l’imaginari col·lectiu de molts, Noruega, com molts altres països escandinaus, pot semblar el gegant verd de l’estat social del benestar i l’equitat. De fet, el país escandinau en els darrers anys sempre s’ha situat al capdavant del rànquing com un dels països amb l’índex de desenvolupament humà més alt del món.

Tot i això, i malgrat el seu compromís amb el medi ambient, la seva economia es fonamenta en una indústria extractivista de petroli: un 12% del PIB i un 37% del valor de les exportacions es basen en l’extracció i venda de les seves reserves. Sabent que la producció de combustibles fòssils té una data de caducitat en un globus terraqüi que s’ofega i s’escalfa, i assoleix nous rècords de temperatura i destrucció any rere any, Noruega no fa servir el petroli que exporta: gairebé el 100% de la seva producció i consum energètic prové de fonts renovables com ara la hidroelèctrica o l’eòlica.

La producció a la zona d’extracció Goliat, al mar de Barentsz, va començar l’estiu del 2016. | CC T3n60

Quin és el paper, doncs, d’un Estat que produeix petroli i no el consumeix? Sabent que el preu de l’extracció de petroli anirà pujant fins a fer-ne insostenible l’extracció, l’Estat noruec va posar en marxa un fons monetari on diposita els beneficis provinents del sector del petroli. És el fons financer més gran del món: l’Estat hi tenia dipositats més d’un trilió de dòlars a finals del 2017. Això contrasta amb la imatge d’un dels països més pobres d’Europa fins als anys setanta. La descoberta de reserves de petroli, segons molts experts, va fer metamorfosar un país en vies de desenvolupament a Europa en una potència econòmica i diplomàtica europea i global.

Malgrat tot, parlant sobre la dependència del petroli de l’economia Noruega, Elodie Belleflamme, voluntària a Greenpeace Noruega, declara esperançada que “avui en dia, Noruega té els mitjans per transformar la seva economia, però necessita un punt d’inflexió i forts incentius. Si bé la pressió econòmica de Statoil, l’empresa petroliera estatal de Noruega, pot ser molt poderosa, la pressió provinent de la societat civil encara ho ha de ser més. La societat civil ha de convèncer aquells qui prenen decisions per ells que ha arribat l’hora del canvi. I el canvi ja no pot esperar més”.

UN JUDICI PER A LES FUTURES GENERACIONS

Noruega, com uns altres 92 països al món, recull a la seva Carta Magna el dret a un medi ambient saludable i segur. El conegut article 112 de la Constitució afirma que tot ciutadà té el dret a un medi ambient que salvaguardi la salut (individual i col·lectiva) i a una natura on tant la capacitat de producció com la diversitat siguin preservades.

Els recursos naturals, a més, han de ser gestionats tenint en compte la seva sostenibilitat a llarg termini i d’una manera versàtil que asseguri aquest mateix dret a les futures generacions. És en una interpretació àmplia d’aquest article que Greenpeace i Natur og Ungdom van decidir portar a judici l’Estat, el 18 d’octubre de 2016, després de saber que Statoil anunciava una campanya per extreure massivament petroli, aprofitant les noves llicències alliberades el maig del mateix any.

Greenpeace i Natur og Ungdom van decidir portar a judici l’Estat després de saber que Statoil anunciava una campanya per extreure massivament petroli.

Elodie Belleflamme va seguir i participa tant en el procés judicial com en l’extensa campanya informativa per a la ciutadania de Noruega que es va fer setmanes abans i durant el judici. Tot i que l’Estat fos finalment el vencedor del judici, Elodie veu amb esperança allò que tant la seva organització com la societat civil del país han aconseguit durant aquests darrers mesos: “La nostra interpretació de l’article 112 va ser acceptada pels tribunals, malgrat els intents de l’Estat d’interpretar-lo d’una manera que l’obligués a resoldre els problemes causats per l’extracció, i que no només fos responsable de l’extracció.”

Cada cop són més freqüents els judicis contra el petroli. A la imagte, una manifestació a Washington el 2017. | Lorie Shaull

“Malgrat que després l’Estat guanyés esgrimint l’argument que el petroli es crema i, per tant, contamina el planeta fora de Noruega, continua Belleflamme, “per primera vegada a la història un tribunal noruec reconeix el dret a un medi ambient saludable per als seus ciutadans. Crec que la millor cosa que podem fer ara és recórrer contra la decisió”.

Respecte a aquesta decisió de recórrer contra el veredicte, Margrethe Voll Storas, exportaveu de les joventuts del partit dels verds a Noruega, sacseja el cap amb aprovació quan se li pregunta sobre la decisió: “Estic contenta que totes dues organitzacions hagin decidit recórrer contra la decisió. En la meva opinió personal tinc molta fe en el camí legal cap a la justícia ambiental: una societat civil activa i mobilitzada és important per afegir pressió als nostres representats”.

STATOIL: D’HEROI NACIONAL A ANTAGONISTA CLIMÀTIC

En tota discussió sobre el petroli i la justícia mediambiental a Noruega hi ha un elefant a l’habitació:Statoil. El judici a l’extracció de petroli no en va ser cap excepció. Amb la participació majoritària de l’Estat, Statoil té gairebé el monopoli de l’extracció de cru al país escandinau.

Discutint el paper d’aquesta companyia en el paisatge polític actual a Noruega, després de la sacsejada que ha suposat aquest procés judicial, Iris Celestine recorda que per entendre el judici, primer cal comprendre la importància que ha tingut Statoil per a la societat noruega: “Aquest país va ser, durant molts anys, un dels països més pobres d’Europa (…) així que quan li dius a la majoria de noruecs ‘hem d’aturar l’extracció de petroli’, allò que senten és ‘hem de tornar a ser un país pobre sense recursos’. L’extracció de petroli és bàsicament el nostre heroi nacional”.

“L’extracció de petroli és bàsicament el nostre heroi nacional.”

A diferència de les grans petrolieres a la resta d’Europa, com ara Shell o Repsol, Statoil és vist com un actor positiu i essencial en el desenvolupament i la prosperitat de Noruega. Fins i tot com un representant internacional de l’Estat nòrdic a la resta del món.

La separació entre la identitat nacional i l’extracció de petroli són dues entitats difícils de destriar des d’una perspectiva històrica. L’eslògan que Statoil ha fet servir durant els darrers anys és det norske oljeeventyret (l’aventura noruega pel petroli), la companyia ha anat rescatant certs elements simbòlics de la història d’exploradors àrtics a Noruega per a incloure’ls a la seva pròpia imatge pública, i fa analogies entre aquells herois nacionals que exploraven els paisatges extrems del cercle polar àrtic i les plataformes petrolíferes que ara es troben en aquestes mateixes latituds.

En la seva publicitat Statoil ha anat construint la seva imatge pública explotant el relat de “l’aventura noruega pel petroli”.

Amb la proposta recent de canviar el nom d’Statoil a Equinor, una referència al sistema equitatiu nòrdic, Statoil sembla que s’està reorientant en les coordenades del desenvolupament sostenible, allunyant-se del petroli i, avui dia, paradoxalment, afirmant-se com un actor que lluita contra la degradació ambiental. De fet, el bateig d’una de les seves plataformes d’extracció amb el nom de l’activista feminista noruega Gina Krog fa cada vegada més difícil d’assenyalar on acaba la identitat nacional i on comença la imatge corporativa.

“El paper de Statoil a la societat Noruega ha estat lliure de tota controvèrsia fins ara”, avisaMargrethe Voll Storaas: “Crec que a la majoria de la població li costa visualitzar un futur sense una indústria petroliera estatal forta. Statoil s’ha guanyat la posició d’haver contribuït històricament a construir el nostre estat del benestar. El seu paper està normalitzat i, de fet, per a molts és reconfortant, diria”.

ELS DOS NEGACIONISMES

En l’època actual i generalitzada de negacionisme climàtic, amb dirigents polítics com ara l’actual president d’Estats Units afirmant que l’escalfament global no és res més que una invenció xinesa, moltes veus s’han conjurat a assenyalar la manca d’informació com a responsable d’aquesta crisi. Aquesta informació, però, sembla que es desmenteix quan estiu rere estiu se superen rècords de temperatures i presentadors de telenotícies alegrement asseguren que aquesta tendència no sembla que tingui aturador.

A Oslo cada vegada és més freqüent sentir converses de ciutadans que es queixen, amb una preocupació que habitualment no porta a l’acció, que la neu cada vegada arriba més tard a la capital i s’hi està menys temps, cosa que afecta la temporada d’oci d’hivern gairebé omnipresent a tot el país. Sembla que el concepte “canvi climàtic”, malgrat que no ha perdut el seu significat com a esdeveniment geofísic, podria estar-lo perdent com a agent que hauria de forçar a actuar tant societats com governs.

La lluita contra l’extracció de petroli ha estat present a Noruega d'ençà que es va descobrir als anys 70. | Natur og Ungdom

A Living on denial, la sociòloga noruega Kari Norgaard assenyala la paradoxa en què la societat noruega es podria trobar: malgrat que són dels ciutadans del món amb més informació sobre el canvi climàtic, lideren alhora els rànquings tant en extracció de petroli com en l’empremta ecològica en relació amb el consum. Norgaard afirma que Noruega és l’exemple perfecte d’un país on hi ha un procés d’organització social de la negació: els individus es distancien col·lectivament de la informació a causa de normes d’emoció, conversa i atenció social. Aquesta negació suposa un tret al peu de qualsevol lluita contra el canvi climàtic.

En aquest sentit, Noruega, com tants altres països, haurà de lluitar contra negacionismes molt allunyats d’aquell que professa Donald Trump, el seu govern o el Heartland Institute. Per una banda, s’haurà d’enfrontar amb un negacionisme polític que malgrat que afirma que coneix els perills del canvi climàtic des d’una perspectiva científica, ignora les advertències i duu a terme iniciatives polítiques, com ara l’extracció de cru, que premen l’accelerador cap a la incertesa mediambiental.

Norgaard afirma que Noruega és l’exemple perfecte d’un país on hi ha un procés d’organització social de la negació.

Per altra banda, la societat noruega, com tantes d’altres arreu del món, haurà de prendre consciència d’un negacionisme social que, amb hàbits d’alta intensitat energètica i alts nivells de consum, disminueix la nostra capacitat de connectar les nostres vides quotidianes amb la desestabilització climàtica de la qual som cor-responsables.

En aquest sentit i entenent que la paradoxa del petroli a Noruega es pot trobar replicada en diferents indrets del món, és crucial recordar les paraules que l’ecologista Barry Commoner va escriure l’any 1971 a El cercle que es tanca, on afirma que: “Si hem de sobreviure i preservar tant el nostre patrimoni natural com la nostra humanitat, hem de tornar a descobrir com resoldre socialment els perills socials que posen en risc totes dues coses”.

<div class="field-subtitol" style="font-weight: 600; line-height: 40px; padding-bottom: 20px; padding-top: 5px;">
<div class="field-subtitol" style="padding-bottom: 20px; padding-top: 5px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una vintena de rapers i raperes interpreta els versos de Valtònyc, Pablo Hasél i La Insurgencia en el videoclip autoinculpatori 'Los borbones son unos ladrones', gravat a la presó Model de Barcelona</span></div>
<div class="field-fotografies" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: normal; line-height: 24px; margin-left: 0px; margin-right: -782.953px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; width: 782.953px; word-wrap: break-word;">
<div class="field-fotografia">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" height="598" src="https://directa.cat/sites/default/files/borbones_ladrones_singu_riera_full_crew_4.jpg" style="border: 0px; height: auto; max-width: 100%; width: auto;" typeof="foaf:Image" width="905" /></span></div>
<div class="field-peu-fotografia" style="display: inline-block; margin-right: 10px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El vídeoclip pretén reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades</span></div>
</div>
<div id="col-meta" style="box-sizing: border-box; clear: left; float: left; font-weight: normal; line-height: 24px; margin-left: 0px; margin-right: -156.578px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 30px; width: 156.578px; word-wrap: break-word;">
<div id="meta-info" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-left: 0px; margin-right: -128.938px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; width: 128.938px; word-wrap: break-word;">
<div class="field-autor" style="line-height: 22px; padding-left: 5px; padding-right: 5px; text-decoration: underline; text-transform: uppercase;">
<a class="autor" href="http://twitter.com/ferranmanlleu" rel="bookmark" style="padding-left: 5px; padding-right: 5px;" target="_blank"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">FERRAN DOMÈNECH</span></a></div>
<span class="date-display-single" content="2018-04-09T00:00:00+02:00" datatype="xsd:string" property="schema:datePublished dc:publisher sioc:created_at" style="line-height: 22px; padding-left: 5px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">09/04/2018</span></span></div>
</div>
<div id="nav-links-wrapper" style="font-weight: normal; line-height: 24px;">
<div class="node-nav-links node-nav-links-prev" style="background-color: white; box-shadow: rgb(233, 233, 233) 0px 0px 2px 2px; left: 0px; opacity: 0.7; overflow: hidden; position: fixed; top: 378.734px; transition-duration: 0.5s; transition-property: width, height; transition-timing-function: ease-in; width: 34px;">
<a href="https://directa.cat/persecucio-dels-cdr-una-causa-general-contra-protesta" style="display: inline-block; line-height: 22px; margin-left: 34px; min-height: 30px; padding-bottom: 6px; padding-top: 6px; text-decoration: none; vertical-align: middle; width: 300px;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La persecució dels CDR: una causa general contra la protesta</span></a></div>
</div>
<div class="field-body" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: normal; line-height: 24px; margin-bottom: -105px; margin-left: 156.578px; margin-right: -782.953px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; padding-top: 30px; width: 626.359px; word-wrap: break-word;">
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"Propongo que pillemos la letra y la rapeemos al unísono o en fragmentos entre muchas artistas, escritores, MCs, etc. Cuantos más, mejor. <a href="https://twitter.com/KaseO_real" style="padding: 0px;">@KaseO_real</a>, què et sembla? Que decís, gente? Vamos a ir todos a la puta cárcel de una vez ya todos". Era el 20 de febrer i s’acabava de publicar la <a href="https://directa.cat/actualitat/tribunal-suprem-ratifica-condemna-de-tres-anys-mig-de-preso-al-raper-valtonyc-pel" style="padding: 0px;">sentència que condemnava al raper mallorquí Valtonyc a tres anys i mig de presó</a> per injúries al rei, calúmnies i enaltiment del terrorisme. Amb aquest tuit, el raper i activista Pau Llonch feia una crida al món de la cultura a prendre partit davant l’embat a la llibertat d’expressió.</span></div>
<div class="destacat" style="float: left; line-height: 36px; margin-left: -155.328px; padding: 10px 10px 10px 0px; width: 403.875px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El videoclip<em> Los borbones son unos ladrones</em> té un objectiu clar: reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En menys d’una setmana, s’establia un grup de treball amb actius del sector musical i cultural del país, i productors audiovisuals coordinaven els centenars de missatges de solidaritat arribats d’arreu del món del hip hop i l’escena musical. Un mes i mig després, veu la llum el videoclip<em> Los borbones son unos ladrones</em> amb un objectiu clar: reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades en els casos Valtonyc, <a href="https://directa.cat/lestat-no-espera-que-nosaltres-claudiquem-sino-que-resta-us-autocensureu" style="padding: 0px;">Hasél</a> o <a href="https://directa.cat/actualitat/laudiencia-nacional-condemna-dos-anys-un-dia-de-preso-als-rapers-de-insurgencia" style="padding: 0px;">La Insurgencia</a>.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/ySqxLQ-UsNo" width="640"></iframe></span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La cançó ha estat gravada a la Casa Murada de Banyeres del Penedès i el vídeo enregistrat a la presó Model de Barcelona, amb la participació de fins a tretze artistes punteres de totes disciplines de la cultura del hip hop: Frank T, Elphomega, Def Con Dos, Sara Hebe o Rapsusklei prenen partit juntament amb bandes joves, consolidades i també emergents com Los Chikos del Maíz, La Raíz, ZOO, Machete en Boca o Tríbade per cavalcar un <em>beat </em>de Juan Pablo Balcazar al baix, Clara Peya al piano, Antonio Torres a la bateria i Roger Martínez Solé al saxo.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’acompanya un <em>making of</em> de <a href="https://vimeo.com/263413680" style="padding: 0px;">Delabrave</a> sobre els murals pintats per diversos grafiters a la Model durant la gravació del clip. Amb aquestes obres, cada artista va donar la seva visió amb el seu llenguatge als murs de la presó. Paral·lelament, han fet una crida perquè demà dimarts 10 d'abril cada artista plàstic que ho vulgui pengi a les xarxes socials la seva visió o opinió sobre la llibertat d'expressió i la repressió a l'Estat espanyol en forma d’il·lustració, pintura, dibuix o fotografia sota l'etiqueta #NoCallaremos.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<figure class="image" style="display: inline-block; margin: 0px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" height="433" src="https://directa.cat/sites/default/files/resize/media/Gemma%20Garcia/web_48_fullet_werens_javi_de_riba_wip_1-650x433.jpg" style="border: 0px; height: auto; max-width: 100%; width: auto;" width="650" /><figcaption>Mural realitzat al mur de la presó Model de Barcelona durant la gravació del videoclip</figcaption></span></figure></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br />“<strong>Los borbones son unos ladrones”</strong></span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les promotores del projecte expliquen que l’explícit i eloqüent títol triat per aquesta cançó col·lectiva és un dels passatges originals de la cançó <em>No al Borbó</em> de Valtònyc. El tema compagina lírica denúncia de collita pròpia amb recreacions d’altres estrofes ja penades. Es tracta d'una iniciativa autònoma que, des de l’autogestió, s’emmarca dins la campanya que el col·lectiu <a href="https://directa.cat/quan-vius-en-un-regim-avalat-un-cop-destat-critica-te-legitimitat" style="padding: 0px;">#NoCallarem</a> coordina en solidaritat amb les represaliades i a favor de la llibertat d’expressió. Hem parlat amb Xavi Urbano, membre de No Callarem, per preguntar-li sobre com ha sigut aquest procés.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><strong>Ha sigut fàcil mobilitzar tants artistes, crear la cançó, gravar el videoclip, etc. en tan poc temps?</strong></span></div>
<div class="destacat" style="float: left; line-height: 36px; margin-left: -155.328px; padding: 10px 10px 10px 0px; width: 403.875px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"No només hi ha hagut predisposició a gravar el tema, sinó que tots han vingut a gravar el videoclip: gent de Madrid, València, Andalusia que han fet 1.000 quilòmetres per la causa"</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i que la gestió és complicada, hem<em>flipat</em> amb les facilitats i les ganes que hi ha posat tothom. Fins i tot fent trucades a gent amb qui tenim poca relació ens hem trobat molt bona predisposició. Una de les coses que més m’ha sorprès és que no només hi ha hagut predisposició a gravar el tema, sinó que tots han vingut a gravar el videoclip: gent de Madrid, València, Andalusia que han fet 1.000 quilòmetres per la causa.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><strong>Quin efecte espera generar aquest projecte?</strong></span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">D’una banda, donar la sensació que això no és un tema que afecta només els tres casos que denunciem, sinó que qualsevol pot <em>pringar</em>tal com estan les coses, en especial, la gent que es mou en l’escena del hip hop. D’altra banda, volem denunciar que el delicte d'injúries a la corona no té fonament; en un suposat estat democràtic no s’hauria de considerar un delicte. A més, té un punt d’escalf cap a tothom que afronta processos judicials i repressius més enllà dels rapers: tuitaires, censura d’exposicions, de publicacions, etc. El front cultural es pot veure autocensurat i tenir por, per això volem mostrar-nos conjuntament. Per això també hi ha un <em>sound system</em>, grafiters o dj's. Volíem obrir la paleta de gent que hi participa.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><strong>Creieu que l’Estat seguirà encausant artistes per les seves lletres?</strong></span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot indica que la cosa anirà a més, l’única forma d’aturar-ho és que a cada pas plantem batalla, es generin reaccions, la gent surti i denunciï aquestes derives repressives. La repressió de l’Estat no s’atura mai, si no ataca per aquí, serà per una altra banda. És una forma de legitimació de l’Estat. Ara ens toca generar punts de trobada, solidaritat i recollir recursos.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><strong>Des de #NoCallarem heu organitzat unes <a href="http://directa.cat/actualitat/preso-model-de-barcelona-sera-lepicentre-de-setmana-llibertat-dexpressio" style="padding: 0px;">jornades a la presó Model</a> per aquesta setmana, què hi trobarem?</strong></span></div>
<div class="destacat" style="float: left; line-height: 36px; margin-left: -155.328px; padding: 10px 10px 10px 0px; width: 403.875px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"La campanya No callarem és un referent per a molta gent de moltes lluites. Per la transversalitat i l’impacte que està agafant, és un altaveu a nivell internacional"</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La campanya No callarem és un referent per a molta gent de moltes lluites. Per la transversalitat i l’impacte que està agafant, és un altaveu a nivell internacional. El que trobarem la setmana vinent serà una mostra d’aquesta transversalitat de disciplines artístiques amb un impacte mediàtic i social molt gran. Una de les coses que s’han de celebrar és que poc a poc aquesta capacitat d’estendre’s a l’Estat s’està començant a materialitzar, que és un dels objectius. Ja que judicialment hi ha molta gent de tot l’Estat, també ens agrada que la resposta sigui col·lectiva.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><strong>Per acabar, com valorares la iniciativa?</strong></span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquest projecte s’ha dut a terme amb un temps record, si ho hem pogut fer a aquesta velocitat és per la bona voluntat de tothom i per la capacitat de tenir petites estructures: cooperatives, associacions... en definitiva, rereguardes organitzades que de seguida generen una reacció. I tot això vinculat a l’economia social, un fet molt important a tenir en compte.</span></div>
<div style="line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="field-body" style="box-sizing: border-box; float: left; font-family: Verdana, Tahoma, 'DejaVu Sans', sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: -105px; margin-left: 156.578px; margin-right: -782.953px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; padding-top: 30px; width: 626.359px; word-wrap: break-word;">
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<br /></div>
</div>

El hip hop a la presó per la llibertat d’expressió

Una vintena de rapers i raperes interpreta els versos de Valtònyc, Pablo Hasél i La Insurgencia en el videoclip autoinculpatori 'Los borbones son unos ladrones', gravat a la presó Model de Barcelona

El vídeoclip pretén reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades

FERRAN DOMÈNECH

09/04/2018

La persecució dels CDR: una causa general contra la protesta

"Propongo que pillemos la letra y la rapeemos al unísono o en fragmentos entre muchas artistas, escritores, MCs, etc. Cuantos más, mejor. @KaseO_real, què et sembla? Que decís, gente? Vamos a ir todos a la puta cárcel de una vez ya todos". Era el 20 de febrer i s’acabava de publicar la sentència que condemnava al raper mallorquí Valtonyc a tres anys i mig de presó per injúries al rei, calúmnies i enaltiment del terrorisme. Amb aquest tuit, el raper i activista Pau Llonch feia una crida al món de la cultura a prendre partit davant l’embat a la llibertat d’expressió.

El videoclip Los borbones son unos ladrones té un objectiu clar: reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades

En menys d’una setmana, s’establia un grup de treball amb actius del sector musical i cultural del país, i productors audiovisuals coordinaven els centenars de missatges de solidaritat arribats d’arreu del món del hip hop i l’escena musical. Un mes i mig després, veu la llum el videoclip Los borbones son unos ladrones amb un objectiu clar: reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades en els casos Valtonyc, Hasél o La Insurgencia.

La cançó ha estat gravada a la Casa Murada de Banyeres del Penedès i el vídeo enregistrat a la presó Model de Barcelona, amb la participació de fins a tretze artistes punteres de totes disciplines de la cultura del hip hop: Frank T, Elphomega, Def Con Dos, Sara Hebe o Rapsusklei prenen partit juntament amb bandes joves, consolidades i també emergents com Los Chikos del Maíz, La Raíz, ZOO, Machete en Boca o Tríbade per cavalcar un beat de Juan Pablo Balcazar al baix, Clara Peya al piano, Antonio Torres a la bateria i Roger Martínez Solé al saxo.

L’acompanya un making of de Delabrave sobre els murals pintats per diversos grafiters a la Model durant la gravació del clip. Amb aquestes obres, cada artista va donar la seva visió amb el seu llenguatge als murs de la presó. Paral·lelament, han fet una crida perquè demà dimarts 10 d'abril cada artista plàstic que ho vulgui pengi a les xarxes socials la seva visió o opinió sobre la llibertat d'expressió i la repressió a l'Estat espanyol en forma d’il·lustració, pintura, dibuix o fotografia sota l'etiqueta #NoCallaremos.

Mural realitzat al mur de la presó Model de Barcelona durant la gravació del videoclip

“Los borbones son unos ladrones”

Les promotores del projecte expliquen que l’explícit i eloqüent títol triat per aquesta cançó col·lectiva és un dels passatges originals de la cançó No al Borbó de Valtònyc. El tema compagina lírica denúncia de collita pròpia amb recreacions d’altres estrofes ja penades. Es tracta d'una iniciativa autònoma que, des de l’autogestió, s’emmarca dins la campanya que el col·lectiu #NoCallarem coordina en solidaritat amb les represaliades i a favor de la llibertat d’expressió. Hem parlat amb Xavi Urbano, membre de No Callarem, per preguntar-li sobre com ha sigut aquest procés.

Ha sigut fàcil mobilitzar tants artistes, crear la cançó, gravar el videoclip, etc. en tan poc temps?

"No només hi ha hagut predisposició a gravar el tema, sinó que tots han vingut a gravar el videoclip: gent de Madrid, València, Andalusia que han fet 1.000 quilòmetres per la causa"

Tot i que la gestió és complicada, hemflipat amb les facilitats i les ganes que hi ha posat tothom. Fins i tot fent trucades a gent amb qui tenim poca relació ens hem trobat molt bona predisposició. Una de les coses que més m’ha sorprès és que no només hi ha hagut predisposició a gravar el tema, sinó que tots han vingut a gravar el videoclip: gent de Madrid, València, Andalusia que han fet 1.000 quilòmetres per la causa.

Quin efecte espera generar aquest projecte?

D’una banda, donar la sensació que això no és un tema que afecta només els tres casos que denunciem, sinó que qualsevol pot pringartal com estan les coses, en especial, la gent que es mou en l’escena del hip hop. D’altra banda, volem denunciar que el delicte d'injúries a la corona no té fonament; en un suposat estat democràtic no s’hauria de considerar un delicte. A més, té un punt d’escalf cap a tothom que afronta processos judicials i repressius més enllà dels rapers: tuitaires, censura d’exposicions, de publicacions, etc. El front cultural es pot veure autocensurat i tenir por, per això volem mostrar-nos conjuntament. Per això també hi ha un sound system, grafiters o dj's. Volíem obrir la paleta de gent que hi participa.

Creieu que l’Estat seguirà encausant artistes per les seves lletres?

Tot indica que la cosa anirà a més, l’única forma d’aturar-ho és que a cada pas plantem batalla, es generin reaccions, la gent surti i denunciï aquestes derives repressives. La repressió de l’Estat no s’atura mai, si no ataca per aquí, serà per una altra banda. És una forma de legitimació de l’Estat. Ara ens toca generar punts de trobada, solidaritat i recollir recursos.

Des de #NoCallarem heu organitzat unes jornades a la presó Model per aquesta setmana, què hi trobarem?

"La campanya No callarem és un referent per a molta gent de moltes lluites. Per la transversalitat i l’impacte que està agafant, és un altaveu a nivell internacional"

La campanya No callarem és un referent per a molta gent de moltes lluites. Per la transversalitat i l’impacte que està agafant, és un altaveu a nivell internacional. El que trobarem la setmana vinent serà una mostra d’aquesta transversalitat de disciplines artístiques amb un impacte mediàtic i social molt gran. Una de les coses que s’han de celebrar és que poc a poc aquesta capacitat d’estendre’s a l’Estat s’està començant a materialitzar, que és un dels objectius. Ja que judicialment hi ha molta gent de tot l’Estat, també ens agrada que la resposta sigui col·lectiva.

Per acabar, com valorares la iniciativa?

Aquest projecte s’ha dut a terme amb un temps record, si ho hem pogut fer a aquesta velocitat és per la bona voluntat de tothom i per la capacitat de tenir petites estructures: cooperatives, associacions... en definitiva, rereguardes organitzades que de seguida generen una reacció. I tot això vinculat a l’economia social, un fet molt important a tenir en compte.

<div class="cb-fis cb-fis-block-standard" id="cb-featured-image" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #484848; font-size: 14px; line-height: 25.2px; position: relative;">
<div class="cb-entry-header cb-meta clearfix" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; zoom: 1;">
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="cb-author" style="box-sizing: border-box; vertical-align: middle;"><br /></span></span></div>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<img alt="Thatcher" height="265" src="https://hemisferia.cat/wp-content/uploads/2017/08/thatcher-dibuix.png" width="400" /></div>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="cb-author" style="box-sizing: border-box; vertical-align: middle;"><br /></span></span></div>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="cb-author" style="box-sizing: border-box; vertical-align: middle;">per <a class="author url fn" href="https://hemisferia.cat/author/acobos/" rel="author" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #777777; text-decoration: none;" title="Posts by Abel Cobos">ABEL COBOS</a> I <a class="author url fn" href="https://hemisferia.cat/author/asoley/" rel="author" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #777777; text-decoration: none;" title="Posts by Aina Soley">AINA SOLEY</a></span></span></div>
<div class="cb-byline" style="box-sizing: border-box; color: #777777; font-size: 0.85em; font-weight: 700; letter-spacing: 5px; line-height: 1.35; margin: 10px 0px 0px; text-transform: uppercase; width: 800px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="cb-post-meta" style="box-sizing: border-box; color: #868686; float: left; font-size: 8px; font-weight: 700; letter-spacing: 1px; margin: 15px 0px 0px; text-transform: uppercase;">
</div>
</div>
</div>
<section class="cb-entry-content clearfix" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #484848; font-size: 14px; line-height: 25.2px; margin: 0px 0px 30px; zoom: 1;"><div class="at-above-post addthis_tool" data-url="https://hemisferia.cat/llegat-thatcher/" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vuit d’abril del 2013: la mítica cançó d’<em style="box-sizing: border-box;">El màgic d’Oz</em> (1939) “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=PHQLQ1Rc_Js" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">Ding dong, la bruixa ha mort!</strong></a>” es convertia en <em style="box-sizing: border-box;">Trending Topic</em> a Twitter. <strong style="box-sizing: border-box;">Margaret Thatcher</strong> havia mort a l’Hotel Ritz de Londres als 87 anys. L’alegria que va suscitar el seu traspàs és proporcional a l’odi que va despertar mentre vivia. Les seves polítiques van canviar el Regne Unit per sempre més, i alguns substrats de la població mai li ho van perdonar. Tal i com obria la seva portada <a href="https://www.independent.co.uk/news/obituaries/margaret-thatcher-obituary-the-most-divisive-political-leader-of-modern-times-8564559.html" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">el diari <em style="box-sizing: border-box;">The Independent</em></strong></a>, Thatcher és “tan divisiva en mort com en vida”.</span></div>
<div class="google-auto-placed" style="box-sizing: border-box; clear: none; height: auto; text-align: center; width: 800px;">
<ins class="adsbygoogle" data-ad-client="ca-pub-3600009506387949" data-ad-format="auto" data-adsbygoogle-status="done" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; display: block; height: 90px; margin: 18px auto;"><ins id="aswift_2_expand" style="background-color: transparent; border: none; box-sizing: border-box; display: inline-table; height: 90px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; visibility: visible; width: 800px;"><ins id="aswift_2_anchor" style="background-color: transparent; border: none; box-sizing: border-box; display: block; height: 90px; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; visibility: visible; width: 800px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="true" allowtransparency="true" frameborder="0" height="90" hspace="0" id="aswift_2" marginheight="0" marginwidth="0" name="aswift_2" scrolling="no" style="box-sizing: border-box; height: 90px; left: 0px; position: absolute; text-align: left; top: 0px; width: 800px;" vspace="0" width="800"></iframe></span></ins></ins></ins></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Juntament amb <strong style="box-sizing: border-box;">Ronald Reagan</strong>, és una de les grans cares històriques del neoliberalisme. Durant el seu mandat, la Dama de ferro va reduir el pes de l’Estat per deixar pas a polítiques econòmiques de caràcter liberal. Això va comportar la transició d’una societat britànica amb capacitat de resposta i sindicats ben nodrits fins a<strong style="box-sizing: border-box;"> un Regne Unit precari on l’individu aïllat és el principal òrgan social</strong> i no pas la comunitat.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 2.5em; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">GUERRA CONTRA ELS DESAFAVORITS</span></h2>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant els seus anys de govern, derrotat l’enemic exterior, <strong style="box-sizing: border-box;">Margaret Thatcher</strong> i els seus tories van veure la necessitat de crear-ne un de nou a l’interior, que unís el país sota el seu mandat, i ningú millor pel paper que aquells que assenyalaven la classe dominant: <strong style="box-sizing: border-box;">els miners</strong>.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“Va retirar els ajuts per defunció als miners que fessin vaga. Un vaguista va començar a plorar en un piquet i em va dir que el seu pare havia mort. No tenien diners per pagar l’enterrament. El vam enterrar dignament amb el que hi havia a la caixa de resistència. Ella em va treure els meus drets com a sindicalista” recorda <strong style="box-sizing: border-box;">Steve Hamill</strong> al <a href="https://socialistworker.co.uk/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">Socialist Worker</strong></a>.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 26px; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Derrotat l’enemic exterior, necessitava un de nou a l’interior per unir el país sota el seu mandat.</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Així doncs, va elaborar polítiques que tenien com a objectiu destrossar els sindicats. I ho va aconseguir, ja que <strong style="box-sizing: border-box;">després d’ella, mai s’ha recuperat el poder i influència que havia tingut fins aleshores la Union</strong>.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No només els miners van ser sota la mira de <strong style="box-sizing: border-box;">Thatcher</strong>, sinó que els col·lectius minoritaris van veure els seus drets reduïts. La <strong style="box-sizing: border-box;">Dama de Ferro</strong> va aprovar l’<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Section_28" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">article 28</strong></a>, on es prohibia ensenyar l’homosexualitat com a natural des d’organismes públics i centres educatius. Les mancances informatives que va ocasionar la mesura són presents avui dia en forma de tabús i impediments per a les persones de les zones més rurals, que s’han d’enfrontar a grans dificultats per construir una sexualitat o i<span class="short_text" id="result_box" lang="ca" style="box-sizing: border-box;">dentitat de gènere</span> sana.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest article va ser tan nociu pel co<span class="short_text" id="result_box" lang="ca" style="box-sizing: border-box;">l·lectiu, que gairebé 30 anys després de la seva aprovació, els tories encara <a href="http://www.telegraph.co.uk/news/politics/david-cameron/5710650/David-Cameron-says-sorry-over-Section-28-gay-law.html" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">es veuen forçats a demanar disculpes</strong></a>.</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span class="embed-youtube" style="box-sizing: border-box; display: block; text-align: center;"></span></div>
<div class="cb-video-frame" style="box-sizing: border-box; margin: 20px 0px;">
<div class="fluid-width-video-wrapper" style="box-sizing: border-box; padding: 470px 0px 0px; position: relative; width: 800px;">
<iframe allowfullscreen="true" class="youtube-player" id="fitvid0" src="https://www.youtube.com/embed/VLqt--EjgQY?version=3&rel=1&fs=1&autohide=2&showsearch=0&showinfo=1&iv_load_policy=1&wmode=transparent" style="border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; height: 470px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 800px;" type="text/html"></iframe></div>
</div>
<br />
<h5 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 0.846em; letter-spacing: 2px; line-height: 1.3; text-align: left; text-rendering: optimizeLegibility; text-transform: uppercase;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">LA BARONESSA STOWELL, DEL PARTIT CONSERVADOR DEL REGNE UNIT, DEMANA DISCULPES EN NOM DELS TORIES PER L’ARTICLE 28.</span></h5>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més, l’escletxa salarial entre homes i dones de classe treballadora també es va ampliar dràsticament degut al tancament de fàbriques i augment de l’atur, i es va promoure l’ampliació de lleis per controlar les persones ‘sospitoses’, que no tenien cap altre fi que controlar els moviments presència dels immigrants, especialment de les persones negres.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">Del llegat de Thatcher s’hereta, per tant, una societat on les dones, els immigrants i el col·lectiu LGTBI són exclosos socialment. </strong>Un llegat que, malgrat el temps, encara perdura.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 2.5em; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">UN REGNE NO GAIRE UNIT</span></h2>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una altra de les seves polítiques més famoses és <strong style="box-sizing: border-box;">el tancament de més del 15% de la base industrial del Regne Unit</strong>, que va atacar amb encara més força a <strong style="box-sizing: border-box;">Gal·les</strong> i <strong style="box-sizing: border-box;">Escòcia</strong>.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">“L’economia gal·lesa va canviar amb Thatcher el que no havia canviat des de la revolució industrial”</strong> assegura <strong style="box-sizing: border-box;">Martin Johnes</strong>, de la Universitat de Swansea. A les seves mans, Gal·les va passar de tenir un gran sector de la població dedicat a la indústria del carbó fins a una davallada del 3.8% de la població dedicant-s’hi. Tot i així, <strong style="box-sizing: border-box;">Thatcher</strong> mai va arribar a ser tan impopular a Gal·les com ho va ser a Escòcia, ja que, si es miren les enquestes, “més d’un 30% dels gal·lesos van votar a la <strong style="box-sizing: border-box;">Dama de Ferro</strong>, encara que l’atur a Gal·les era tan alt com a la post-guerra”.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 26px; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“L’economia gal·lesa va canviar amb Thatcher el que no havia canviat des de la revolució industrial”.</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les claus per entendre l’odi cap a <strong style="box-sizing: border-box;">Thatcher</strong> a Escòcia “és el que s’anomena l’<strong style="box-sizing: border-box;">efecte Glasgow</strong>”, explica el professor de polítiques públiques a la Universitat d’Stirling, a Escòcia, <strong style="box-sizing: border-box;">Paul Cairney</strong>, “que força estudiosos del tema relacionen, parcialment, amb les polítiques econòmiques i socials de <strong style="box-sizing: border-box;">Thatcher</strong>”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">L’efecte Glasgow és el nom que rep el fet que els habitants d’aquesta ciutat, la més poblada i industrial de tot Escòcia, tenen una esperança de vida relativament baixa</strong>; els homes viuen 71,6 anys, set menys que la mitjana de la Unió Europea, que és 78; i les dones glasgewianes viuen 78 anys, 4 per sota dels 82 de mitjana. Aquest fet, tot i que no té una teoria científica que l’expliqui, s’atribueix sovint a la falta de vitamina D, excessiu fred als hiverns, grans quantitats d’estrès o alienació social, però sobretot, als elevats nivells de pobresa que hi ha a Glasgow. Segons<a href="http://www.understandingglasgow.com/" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;"><em style="box-sizing: border-box;">Understanding Glasgow</em></strong></a>, un portal d’estadística aplicada a la societat, quasi la meitat dels habitants de Glasgow habita en el que anomenen “les zones més desafavorides d’Escòcia”.</span></div>
<div class="media-credit-container alignnone" style="box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 20px 0px; position: relative; text-align: center; width: 1034px;">
<div style="text-align: left;">
<img alt="Glasgow fàbriques" class="wp-image-10161 size-large" height="534" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/01/glasgow.jpg?resize=1024%2C683&ssl=1" srcset="https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/01/glasgow.jpg?resize=1024%2C683&ssl=1 1024w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/01/glasgow.jpg?resize=300%2C200&ssl=1 300w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/01/glasgow.jpg?resize=768%2C512&ssl=1 768w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/01/glasgow.jpg?resize=360%2C240&ssl=1 360w, https://i0.wp.com/hemisferia.cat/wp-content/uploads/2018/01/glasgow.jpg?w=1296&ssl=1 1296w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; height: auto; line-height: 25.2px; max-width: 100%; width: 800px;" width="800" /></div>
<span class="media-credit" style="box-sizing: border-box; color: #909090; display: block; font-size: 0.9em; line-height: 1.2em; margin: 3px 5px; text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una gran part de la superfície de Glasgow està ocupada per fàbriques i edificis industrials, hereus del passat obrer. | Nuria Ribas Costa</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“Durant els seus anys de govern” explica <strong style="box-sizing: border-box;">Cairney</strong>, “a Escòcia hi havia a sensació que el cost d’augmentar certs serveis al sud-est, sovint era a expenses de la indústria del nord”, i això la va fer encara més impopular. Al seu torn, va provocar el que <strong style="box-sizing: border-box;">Cairney</strong> anomena “l’estratègia electoral de dos països”. Per <strong style="box-sizing: border-box;">Thatcher</strong> i el partit conservador, això significava centrar-se en la zona sud el Regne Unit, on sabien que tenien una victòria assegurada, i oblidar-se del nord i Escòcia, on els resultats decreixien cada vegada més.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta devallada electoral era, també, causada pel nacionalisme britànic de <strong style="box-sizing: border-box;">Thatcher</strong>, que pretenia “cohesionar socialment els anglesos amb símbols de <em style="box-sizing: border-box;">britishness</em>”, com ho anomena<strong style="box-sizing: border-box;">Cairney</strong>. <strong style="box-sizing: border-box;">L’objectiu era evocar una Gran Bretanya poderosa, una idea molt lligada al passat imperialista britànic, </strong>que encara perdura avui en dia: l’última prova n’és el Brexit. Això, pels escocesos, va ser percebut com un intent d’”assimilar” la cultura escocesa a l’anglesa, eliminant-ne tradicions o intentant imposar polítiques esteses a tot el Regne Unit sense comptar amb les diferències socials i culturals.</span></div>
<blockquote style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 26px; font-style: italic; letter-spacing: 1px; line-height: 1.5; margin: 40px;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Thatcher volia cohesionar socialment el Regne Unit sota els símbols de ‘britishnes’, encara que això suposava assimilar la cultura escocesa a l’anglesa.</span></em></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això va fer que els habitants d’Escòcia se sentissin menyspreats pel govern de Westminster: un any abans de la dimissió de la <strong style="box-sizing: border-box;">Dama de Ferro</strong>, <strong style="box-sizing: border-box;">un 77% d’escocesos considerava que Thatcher els tractava com a ciutadans de segona classe</strong>.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les polítiques de Thatcher encara han deixat una altra empremta que perdura avui en dia: un rebuig cap al partit conservador britànic. “Hi ha un llegat retòric”, diu <strong style="box-sizing: border-box;">Cairney</strong>. “Partits com l’SNP encara poden associar polítiques dels conservadors al tipus de mesures impopulars associades a <strong style="box-sizing: border-box;">Margaret Thatcher</strong>”. De fet, ni tant sols la seva dimisió el 1990, després de l’intent fallit d’incorporar el <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Poll_tax" rel="noopener" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.298039); background: transparent; box-sizing: border-box; color: #66cccc; text-decoration: none;" target="_blank"><em style="box-sizing: border-box;">poll tax</em></a> </strong>a la regió, va aconseguir que la popularitat dels tories no s’hagi anat estimbant durant les següents dècades a Escòcia.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<br /></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: #161616; font-size: 2.5em; line-height: 1.3; margin-bottom: -5px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">LA <span class="short_text" id="result_box" lang="ca" style="box-sizing: border-box;">LÍDER</span> MES RELLEVANT</span></h2>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong style="box-sizing: border-box;">Margaret Thatcher</strong>, estimada per uns, odiada per altres, <strong style="box-sizing: border-box;">encara és present a la societat i política del Regne Unit</strong>. La seva empremta segueix vigent i condicionant l’economia britànica, els moviments obrers, les desigualtats de gènere originades per les seves polítiques, l’esperit britànic antieuropeista que va portar el Brexit i la divisió ideològica i política entre Escòcia i la resta de l’illa de Gran Bretanya.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.7; max-width: 1020px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La BBC la va considerar la líder anglesa més rellevant des del rei <strong style="box-sizing: border-box;">Enric VIII</strong>, i no és per menys, és la gran transformadora que va configurar un nou país, una nova forma de fer política i una nova forma d’entendre l’Estat. <strong style="box-sizing: border-box;">Sense Margaret Thatcher avui dia parlaríem d’una Gran Bretanya diferent i, probablement, d’un món diferent.</strong></span></div>
<div class="at-below-post addthis_tool" data-url="https://hemisferia.cat/llegat-thatcher/" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div class="sharedaddy sd-sharing-enabled" style="box-sizing: border-box; clear: both;">
<div class="robots-nocontent sd-block sd-social sd-social-icon sd-sharing" style="box-sizing: border-box;">
<h3 class="sd-title" style="box-sizing: border-box; color: #161616; display: inline-block; font-size: 9pt; line-height: 1.2; margin: 0px 0px 1em; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comparteix això:</span></h3>
</div>
</div>
</section>

El llegat de Thatcher que encara perdura

per ABEL COBOS I AINA SOLEY

Vuit d’abril del 2013: la mítica cançó d’El màgic d’Oz (1939) “Ding dong, la bruixa ha mort!” es convertia en Trending Topic a Twitter. Margaret Thatcher havia mort a l’Hotel Ritz de Londres als 87 anys. L’alegria que va suscitar el seu traspàs és proporcional a l’odi que va despertar mentre vivia. Les seves polítiques van canviar el Regne Unit per sempre més, i alguns substrats de la població mai li ho van perdonar. Tal i com obria la seva portada el diari The Independent, Thatcher és “tan divisiva en mort com en vida”.

Juntament amb Ronald Reagan, és una de les grans cares històriques del neoliberalisme. Durant el seu mandat, la Dama de ferro va reduir el pes de l’Estat per deixar pas a polítiques econòmiques de caràcter liberal. Això va comportar la transició d’una societat britànica amb capacitat de resposta i sindicats ben nodrits fins a un Regne Unit precari on l’individu aïllat és el principal òrgan social i no pas la comunitat.

GUERRA CONTRA ELS DESAFAVORITS

Durant els seus anys de govern, derrotat l’enemic exterior, Margaret Thatcher i els seus tories van veure la necessitat de crear-ne un de nou a l’interior, que unís el país sota el seu mandat, i ningú millor pel paper que aquells que assenyalaven la classe dominant: els miners.

“Va retirar els ajuts per defunció als miners que fessin vaga. Un vaguista va començar a plorar en un piquet i em va dir que el seu pare havia mort. No tenien diners per pagar l’enterrament. El vam enterrar dignament amb el que hi havia a la caixa de resistència. Ella em va treure els meus drets com a sindicalista” recorda Steve Hamill al Socialist Worker.

Derrotat l’enemic exterior, necessitava un de nou a l’interior per unir el país sota el seu mandat.

Així doncs, va elaborar polítiques que tenien com a objectiu destrossar els sindicats. I ho va aconseguir, ja que després d’ella, mai s’ha recuperat el poder i influència que havia tingut fins aleshores la Union.

No només els miners van ser sota la mira de Thatcher, sinó que els col·lectius minoritaris van veure els seus drets reduïts. La Dama de Ferro va aprovar l’article 28, on es prohibia ensenyar l’homosexualitat com a natural des d’organismes públics i centres educatius. Les mancances informatives que va ocasionar la mesura són presents avui dia en forma de tabús i impediments per a les persones de les zones més rurals, que s’han d’enfrontar a grans dificultats per construir una sexualitat o identitat de gènere sana.

Aquest article va ser tan nociu pel col·lectiu, que gairebé 30 anys després de la seva aprovació, els tories encara es veuen forçats a demanar disculpes.

LA BARONESSA STOWELL, DEL PARTIT CONSERVADOR DEL REGNE UNIT, DEMANA DISCULPES EN NOM DELS TORIES PER L’ARTICLE 28.

A més, l’escletxa salarial entre homes i dones de classe treballadora també es va ampliar dràsticament degut al tancament de fàbriques i augment de l’atur, i es va promoure l’ampliació de lleis per controlar les persones ‘sospitoses’, que no tenien cap altre fi que controlar els moviments presència dels immigrants, especialment de les persones negres.

Del llegat de Thatcher s’hereta, per tant, una societat on les dones, els immigrants i el col·lectiu LGTBI són exclosos socialment. Un llegat que, malgrat el temps, encara perdura.

UN REGNE NO GAIRE UNIT

Una altra de les seves polítiques més famoses és el tancament de més del 15% de la base industrial del Regne Unit, que va atacar amb encara més força a Gal·les i Escòcia.

“L’economia gal·lesa va canviar amb Thatcher el que no havia canviat des de la revolució industrial” assegura Martin Johnes, de la Universitat de Swansea. A les seves mans, Gal·les va passar de tenir un gran sector de la població dedicat a la indústria del carbó fins a una davallada del 3.8% de la població dedicant-s’hi. Tot i així, Thatcher mai va arribar a ser tan impopular a Gal·les com ho va ser a Escòcia, ja que, si es miren les enquestes, “més d’un 30% dels gal·lesos van votar a la Dama de Ferro, encara que l’atur a Gal·les era tan alt com a la post-guerra”.

“L’economia gal·lesa va canviar amb Thatcher el que no havia canviat des de la revolució industrial”.

Una de les claus per entendre l’odi cap a Thatcher a Escòcia “és el que s’anomena l’efecte Glasgow”, explica el professor de polítiques públiques a la Universitat d’Stirling, a Escòcia, Paul Cairney, “que força estudiosos del tema relacionen, parcialment, amb les polítiques econòmiques i socials de Thatcher”.

L’efecte Glasgow és el nom que rep el fet que els habitants d’aquesta ciutat, la més poblada i industrial de tot Escòcia, tenen una esperança de vida relativament baixa; els homes viuen 71,6 anys, set menys que la mitjana de la Unió Europea, que és 78; i les dones glasgewianes viuen 78 anys, 4 per sota dels 82 de mitjana. Aquest fet, tot i que no té una teoria científica que l’expliqui, s’atribueix sovint a la falta de vitamina D, excessiu fred als hiverns, grans quantitats d’estrès o alienació social, però sobretot, als elevats nivells de pobresa que hi ha a Glasgow. SegonsUnderstanding Glasgow, un portal d’estadística aplicada a la societat, quasi la meitat dels habitants de Glasgow habita en el que anomenen “les zones més desafavorides d’Escòcia”.

Una gran part de la superfície de Glasgow està ocupada per fàbriques i edificis industrials, hereus del passat obrer. | Nuria Ribas Costa

“Durant els seus anys de govern” explica Cairney, “a Escòcia hi havia a sensació que el cost d’augmentar certs serveis al sud-est, sovint era a expenses de la indústria del nord”, i això la va fer encara més impopular. Al seu torn, va provocar el que Cairney anomena “l’estratègia electoral de dos països”. Per Thatcher i el partit conservador, això significava centrar-se en la zona sud el Regne Unit, on sabien que tenien una victòria assegurada, i oblidar-se del nord i Escòcia, on els resultats decreixien cada vegada més.

Aquesta devallada electoral era, també, causada pel nacionalisme britànic de Thatcher, que pretenia “cohesionar socialment els anglesos amb símbols de britishness”, com ho anomenaCairney. L’objectiu era evocar una Gran Bretanya poderosa, una idea molt lligada al passat imperialista britànic, que encara perdura avui en dia: l’última prova n’és el Brexit. Això, pels escocesos, va ser percebut com un intent d’”assimilar” la cultura escocesa a l’anglesa, eliminant-ne tradicions o intentant imposar polítiques esteses a tot el Regne Unit sense comptar amb les diferències socials i culturals.

Thatcher volia cohesionar socialment el Regne Unit sota els símbols de ‘britishnes’, encara que això suposava assimilar la cultura escocesa a l’anglesa.

Això va fer que els habitants d’Escòcia se sentissin menyspreats pel govern de Westminster: un any abans de la dimissió de la Dama de Ferro, un 77% d’escocesos considerava que Thatcher els tractava com a ciutadans de segona classe.

Les polítiques de Thatcher encara han deixat una altra empremta que perdura avui en dia: un rebuig cap al partit conservador britànic. “Hi ha un llegat retòric”, diu Cairney. “Partits com l’SNP encara poden associar polítiques dels conservadors al tipus de mesures impopulars associades a Margaret Thatcher”. De fet, ni tant sols la seva dimisió el 1990, després de l’intent fallit d’incorporar el poll tax a la regió, va aconseguir que la popularitat dels tories no s’hagi anat estimbant durant les següents dècades a Escòcia.

LA LÍDER MES RELLEVANT

Margaret Thatcher, estimada per uns, odiada per altres, encara és present a la societat i política del Regne Unit. La seva empremta segueix vigent i condicionant l’economia britànica, els moviments obrers, les desigualtats de gènere originades per les seves polítiques, l’esperit britànic antieuropeista que va portar el Brexit i la divisió ideològica i política entre Escòcia i la resta de l’illa de Gran Bretanya.

La BBC la va considerar la líder anglesa més rellevant des del rei Enric VIII, i no és per menys, és la gran transformadora que va configurar un nou país, una nova forma de fer política i una nova forma d’entendre l’Estat. Sense Margaret Thatcher avui dia parlaríem d’una Gran Bretanya diferent i, probablement, d’un món diferent.