Les amenaces de la Llei Aragonès per a l’educació, la salut i els serveis socials

Somnis Rebels Add Comment

Sense haver blindat o exclòs de l’afany de lucre els serveis a les persones, la Generalitat de Catalunya vol tirar endavant el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que ha despertat les crítiques de diversos col·lectius i entitats perquè hi veuen una porta oberta a la privatització. Tot i així, l'administració subratlla que la norma introdueix clàusules socials per protegir les entitats del tercer sector.
Resultat d'imatges de llei aragones

Després de restar aturat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, el novembre passat, sense massa rebombori, el ple del Parlament de Catalunya va iniciar els tràmits per a l’aprovació del projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Tancat el període d’esmenes, ara comença el compte enrere: primer la comissió d’economia ha d’emetre un dictamen i posteriorment, s’ha d’aprovar en ple. Amb la proposta sobre la taula, popularitzada com a Llei Aragonès, la polèmica està servida. Per al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, es tracta “d’una norma pionera” que busca “més qualitat en el servei establint criteris de selecció que afavoreixin la contractació d’empreses especialitzades que apostin per la innovació”. Per a Marea Blanca -la Plataforma unitària en defensa de la sanitat pública a Catalunya- o la Fapac – la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya-, suposa una porta a la privatització de serveis que fins ara continua prestant l’administració pública.

El projecte de llei és un marc regulador específic per a la contractació d’aquells serveis “que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania”, tant en l’àmbit de l’educació com en el dels serveis socials i de la salut. En l’exposició de motius per tirar-la endavant, el text fa referència a la Directiva europea 2014/24, que en cap cas obliga els estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació sinó que atorga llibertat als estats per establir el règim jurídic que considerin “més adient” per prestar els serveis. Entre els serveis que quedarien subjectes a aquesta llei, hi figura, per exemple, l’ensenyament preescolar, l’educació especial, els serveis ginecològics, pediàtrics o hospitalaris de cirurgia; en total un llistat d’uns 250. “Ens preocupa l’amplitud de l’objecte de la llei. Ho permet tot”, alerta Enric Feliu de Marea Blanca, qui tem que obri el camí a “desballestar” els serveis públics: “amb la llei a la mà, tot pot ser objecte d’externalització i per tant, dependrà de la voluntat política”, conclou Feliu.

Fins ara, la fórmula de contractar serveis públics a empreses privades ja tenia la cobertura de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estatal, que el març de 2018 va entrar el vigor. Aquesta reforma ja limita la possibilitat de fer convenis i altres formes de relació no contractual i, per tant, obliga que alguns serveis que s’havien prestat a través de convenis passin a la fórmula de contractació. Ara bé, el projecte de llei català significa una regulació específica per a un ampli llistat de serveis a les persones, molts dels quals, almenys fins ara, ha prestat i gestionat de forma directa l’administració. Als annexos es recull i s’especifiquen tots aquests serveis públics, sota els anomenats codis CPV –un sistema d’identificació i categorització de totes les activitats econòmiques susceptibles de ser contractades a través de licitació o concurs públics a la Unió Europea. “No significa que hagin d’acabar externalitzats”, matisa Lidón Gasull, directora de la Fapac, “però com a Catalunya no tenim cap llei que reguli els límits de l’externalització, que blindi certs serveis, suposa un risc important”. Aquí és on Marea Blanca, Fapac i alguns sindicats –com la IAC, l’USTEC o la CGT– situen el quid de la qüestió: quan no hi ha cap normativa que posi límits d’on pot o no pot entrar el mercat, la Llei Aragonès es converteix en un marc legal que fa possible que entri a tot arreu.

Amb clàusules socials però afany de lucre

La CUP ha optat per l’esmena a la totalitat del projecte de llei i defensa que “els serveis han de ser 100% de titularitat i gestió pública”. Al seu torn, Catalunya En Comú Podem va presentar esmenes concretes al projecte de llei, però ara demana “paralitzar-la i treballar per fer-ne una de prèvia que reguli la via dels convenis i de l’acció concertada”. Amb el text a la mà, les cupaires afegeixen que ni tan sols servirà perquè els serveis públics els prestin només empreses de l’economia social.

Enric Feliu entén que hi ha certa voluntat de defensar el tercer sector, però subratlla que “no es pot fer a costa d’externalitzar gran part de l’ICS, per exemple”. Precisament, Gasull critica des de la Fapac que s’excloguin de la llei altres formes de contractació, com els convenis i els concerts: “creiem que s’hauria de fer una llei integral, que contempli altres formes i protegeixi serveis”. En estat d’alerta, la comunitat educativa ja s’ha mobilitzat per aturar el Decret de Servei de Menjador Escolar amb què la Generalitat pretenia prescindir de les AMPA i la gestió directa de l’administració i permetre la concurrència d’empreses privades, però que és un dels serveis que queda recollit en aquest projecte de llei. En la mateixa línia, si bé el Govern català argumenta que s’inspira en el Codi de bones pràctiques en la contractació pública de serveis d’atenció a les persones que pretén introduir clàusules socials, la directora de La Confederació –organització que agrupa entitats no lucratives– expressa que no és la normativa que volen, tot i que millora alguns aspectes de la llei estatal: “nosaltres apostem perquè els serveis d’atenció a les persones surtin del marc de la mercantilització”, especifica. Des de La Confederació han proposat una llei d’acció concertada per impedir l’afany de lucre en la prestació d’aquests serveis. A diferència d’altres col·lectius, no consideren que “absolutament tot” hagi d’estar internalitzat, però sí que tots els serveis a les persones estiguin fora de la contractació pública, és a dir, que es gestionin a través de les altres formes de contractació a les que fa referència Gasull.

Alhora que hi ha una campanya de col·lectius en defensa dels serveis públics contra la llei, les grans empreses tampoc estan massa contentes pel que fa a les clàusules socials que desplega. L’article 7 especifica que s’ha de valorar la responsabilitat social dels licitadors i esmenta, entre altres, el compliment de la legislació tributària –que ja és obligatori–, la millora en les condicions laborals respecte al conveni col·lectiu, mesures d’igualtat de gènere, de responsabilitat ambiental, o que els treballadors, usuaris o associats formin part de les estructures de direcció o de la propietat, així com la reinversió total dels excedents a la finalitat de l’activitat econòmica. Així i tot, el preu del servei continua tenint un pes molt significatiu sobre la puntuació total: un màxim de 40 punts sobre cent, un fet que posa en situació de desavantatge les entitats del tercer sector especialitzades. Per Gasull, “les grans empreses tenen major capacitat adaptativa a les clàusules”. Multinacionals com l’ACS de Florentino Pérez, a través de Clece, o Valoriza, controlada pel grup constructor Sacyr, s’han especialitzat en l’adjudicació de grans concursos públics de prestació de serveis socials, com els de dependència, els d’atenció a les persones, els menjadors escolars o les escoles bressol.