La RBU ha estat provada mitjançant alguns experiments a diferents països del món. Entre ells Canadà , Finlà ndia o Iran. Molt abans de la crisi del coronavirus ja s’havia posat sobre la taula aquesta proposta i diferents moviments feministes, sindicats i moviments socials l’han reivindicat en els últims anys.
La RBU ha estat proposada diverses vegades des de la lluita feminista. Les dones són un dels grups de vulnerabilitat que podria veure incrementada la seva llibertat amb una RBU ja que proporcionaria major independència econòmica. Diverses pensadores feministes han posat èmfasi en l’anomenat treball domèstic o el treball de cures, els quals no estan socialment reconeguts ni són remunerats. La RBU podria suposar una mena de contrapoder domèstic, reconeixent el treball no remunerat i modificant les relacions de dominació entre sexes.
Alguns economistes assenyalen que l’actual desproporció en el repartiment de la riquesa pot generar un descontentament social considerable. Amb l’objectiu d’evitar brots de protesta les classes dominants poden veure atractiva la idea d’implementar certes polÃtiques que funcionin com un sedant social. Es tractaria de polÃtiques socialment ben acceptades, com la legalització de la marihuana o l’abaratiment de l’oci i, en funció de la pressió social, fins i tot podrien cedir en la repartició de la riquesa mitjançant la implementació de la Renda Bà sica Universal. Aquestes mesures tindrien l’objectiu d’anul·lar qualsevol proposta polÃtica que pretengui qüestionar l’arrel del problema: el sistema de producció capitalista. Es tractaria, doncs, d’una alienació massiva mitjançant mesures polÃtiques força populars, amb un cost considerable per les classes dominants.
Seguint amb la reflexió empresarial de la RBU alguns neoliberals defensors de la RBU argumenten que aquest subsidi podria ajudar a les persones a «treure l’emprenedor que porten dintre». Aquesta lògica individualista seria utilitzada per modificar substancialment les relacions laborals existents fins a dia d’avui. El mercat de treball seguiria amb la tendència actual, la flexibilització. Tecnologies com Glovo, Uber, Cabify, JustEat, etc. es podrien veure beneficiades.
Interessa al conjunt de l’independentisme d’esquerres reivindicar la Renda Bà sica Universal? És una mesura reformista, difÃcil d’assolir i que no qüestiona la propietat privada dels mitjans de producció. Però es tracta d’un objectiu molt concret, una demanda molt clara que podria tenir molta adhesió entre la classe treballadora, especialment amb l’escenari econòmic, polÃtic i social que ha deixat la situació de pandèmia. Possiblement ens haurÃem de preguntar quines possibilitats ens brinda aquesta proposta i si serveix a l’esquerra per avançar. La RBU, junt amb altres polÃtiques, poden fer que l’esquerra recuperi la iniciativa, superant l’immobilisme i la crÃtica sense proposta?
Ara el 2019 hauria tornat a espiar almenys 1400 persones els mesos d’abril i maig, segons han denunciat els investigadors, entre els espiats hi ha el president del parlament autonòmic del Principat, Roger Torrent, els consellers Ernest Maragall i Jordi Puigneró, l’exdiputada independentista de la CUP Anna Gabriel, i activistes de l’ANC com Jordi Domingo (en aquest cas, confonent-lo amb el jurista del mateix nom) , entre altres.
Mapa dels estats afectats el 2018, abans de destapar-se el seu ús per l’Estat espanyol contra independentistes catalans.
David Peace, escriptor brità nic de novel·la negra i narrador excel·lent de la classe obrera brità nica ens explica aquesta lluita dels miners a GB84 publicat en castellà per Hoja de Lata. Durant el festival BCNegra ens va visitar a Barcelona on vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo a la Llibreria La Carbonera del Poble Sec.
Peace ens parla de la relació del Partit Laborista amb el moviment obrer i sindical, el conflicte de les mines, la seva narrativa ferotge i del naixement del Corbynisme com una nova esperança per a la classe obrera brità nica.
L’entrevista l’han fet la membre del consell editorial de Catarsi, Carlota Freixenet i a les cà meres i la producció Xavier Monge del comitè de redacció i Javier Blanco, director de cinema. Agraïm a David Peace, a la Laura i el Dani d’Hoja de Lata editorial i a les companyes de La Carbonera.
Les polÃtiques de protecció per evitar la fallida de les empreses no sempre suposen el manteniment de l’ocupació perquè, a vegades, les empreses utilitzen els recursos que se’ls hi faciliten per a restablir la seva competitivitat
Nota final: Evidentment, aquestes ratlles són deutores de molts articles (i molts autors) que he llegit aquestes darreres setmanes (i encara me’n queden molts per llegir perquè, tot i intentar seleccionar, encara en tinc un pilot gran). És just, però, dir que m’han influït i inspirat de manera especial els articles que han escrit sobre el tema el periodista econòmic Romaric Godin i l’economista Michael Roberts.