És probable que els efectes econòmics de la crisi de Covid es deixin sentir durant molts anys. Si volem una alternativa a l'estancament dels salaris i la desocupació, és hora de lluitar per una setmana de quatre dies.
Aquesta setmana, en la seva conferència anual, el Partit Nacional Escocès va secundar aclaparantment la reducció de les hores de treball. La moció, que va ser aprovada per 1.136 vots contra 70, demanava al govern escocès que iniciés una revisió de les pràctiques laborals a Escòcia, inclosa la «possibilitat d’una setmana de quatre dies».
La moció del SNP és l’últim punt positiu, però els moviments prometedors no es limiten al Regne Unit. Unilever a Nova Zelanda va posar als seus empleats a prova la setmana de quatre dies aquesta setmana, sense reducció de salari, i la setmana passada, a Espanya, el partit de centreesquerra Más País va presentar proposades perquè el Ministeri d’Hisenda espanyol consideri la possibilitat de proporcionar ajuda financera a les empreses que redueixin la setmana laboral a 32 hores, sense pèrdua de salari, com a part del seu pressupost per a 2021.
El sindicat metal·lúrgic alemany IG Metall també ha anunciat plans per a fer campanya a favor d’una setmana de quatre dies amb la finalitat d’evitar acomiadaments massius l’any Nou —només dos anys després que obtinguessin un augment salarial del 4,3% i el dret a reduir la seva setmana laboral a 28 hores. I el mes passat, un grup de polítics i funcionaris sindicals de tota Europa, incloent-hi Len McCluskey de Unite, Caroline Lucas del Partit Verd i Katja Kipping, co-líder de Die Linke, van argumentar que una setmana de quatre dies ajudaria les economies a recuperar-se de la pandèmia.
Aquest canvi ens donaria quelcom que entenem més important que mai des d’aquest 2020: temps per a fer les coses que volem amb les persones que estimem.
El nou llibre de la New Economics Foundation argumenta que la reducció del temps de treball hauria de ser el nucli de la recuperació post-pandèmica. Els crítics argumenten que una reducció del temps de treball és exactament el que no s’ha de fer durant una crisi, però en l’últim segle, les reduccions més ràpides del temps de treball es van produir immediatament després de les guerres mundials i durant els períodes de crisi econòmica. La reducció del temps de treball sempre s’ha utilitzat com una manera de distribuir el treball disponible i reduir la desocupació, sobretot durant la Gran Depressió.
Hi ha importants raons econòmiques per a reduir el temps de treball sense reduir els salaris. L’economia del Regne Unit depèn en gran mesura dels salaris nacionals i del poder adquisitiu, la qual cosa intuïtivament té sentit: una economia que funcioni depèn de la constant circulació de diners, i com més guanyi la gent, més gastarà. Es pot esperar que l’augment del temps d’oci mentre es protegeix la paga augmenti la despesa en l’economia en general. La mesura podria ser especialment pertinent per a indústries com les arts i la cultura i el turisme intern, que han patit a causa de la COVID-19 i depenen del fet que les persones tinguin tant diners com temps per a gastar.
En tractar d’avançar cap a la recuperació, els treballadors i els seus sindicats haurien de sentir-se embravits sabent que se’ls deu una reducció significativa del temps de treball després de quatre dècades d’estancament: la setmana laboral amb prou feines ha disminuït des de la dècada de 1980. També haurien de sentir-se confiats en saber que els països que treballen menys hores probablement són més productius. Alemanya, els Països Baixos i tota Escandinàvia treballen moltes menys hores que el Regne Unit i, no obstant això, tenen nivells de productivitat molt més alts. Els treballadors són més feliços, estan menys estressats i també estan més sans.
La reducció del temps de treball és una manera de garantir el futur de la nostra economia i assegurar que l’impacte de l’automatització beneficiï als treballadors. Els sindicats ja estan fent campanya sobre aquest tema i guanyant. El Sindicat de Treballadors de la Comunicació (CWU) ha acordat amb Royal Mail escurçar la setmana laboral de 39 a 35 hores per a 134.000 treballadors postals, una concessió que va ser una resposta directa a l’impacte de l’automatització: es va argumentar que els treballadors de correus haurien de beneficiar-se de la mecanització del procés d’empaquetat de paquets en forma de reducció d’hores.
Malgrat aquests vents de canvi, no podem asseure’ns a esperar que arribi una setmana de treball més curta. Sabem que el temps de treball no es redueix per si mateix. En el seu lloc, cal lluitar per la setmana de quatre dies, juntament amb la demanda d’un millor salari i un treball més segur.
En els primers dies d’aquesta crisi, hi havia esperança que poguéssim sortir -ne amb una nova determinació de construir un món millor. Des de llavors, els aplaudiments per als treballadors clau s’han convertit en una congelació dels salaris del sector públic, el govern ha entregat milers de milions de lliures a contractistes incompetents i explotadors com Serco i G4S en lloc d’invertir en un sistema de salut pública, i el mal ús del virus ha provocat un enorme nombre de morts, acompanyat de dificultats socials i econòmiques.
Però l’esperança que teníem d’un canvi fonamental en la nostra relació amb el treball ha persistit. Ara, l’esperança està portant a la gent normal a exigir un canvi permanent en forma de reducció del temps de treball. I aquest canvi ens donaria quelcom que entenem més important que mai des d’aquest 2020: temps per a fer les coses que volem amb les persones que estimem.
Article publicat originalment a Tribune
Traducció d’Arnau Barquer
Foto de portada: pxhere.com
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada