Archive for de setembre 2021

Home Archive for de setembre 2021

undefined

L’Esquerra a Suècia ha de demostrar als treballadors que l’Estat els protegirà

0 Somnis Rebels 8:11 p. m. Comments

EuropaL’Esquerra a Suècia ha de demostrar als treballadors que l’Estat els protegirà >Somnis Rebels 8:11 p. m. 0 Comments L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de

undefined

Hores baixes, mirada alta. Perspectiva històrica i nous paradigmes per reprendre la lluita independentista

0 Somnis Rebels 10:00 a. m. Comments

construcció nacionalPaïsos CatalansprocèsHores baixes, mirada alta. Perspectiva històrica i nous paradigmes per reprendre la lluita independentista >Somnis Rebels 10:00 a. m. 0 Comments La repressió i la desorientació estratègica han provocat la fi d'un

undefined

Kim Arcas-Abella: “La transició energètica no ha de ser només per qui pot pagar-la”

0 Somnis Rebels 8:04 a. m. Comments

CooperativismeKim Arcas-Abella: “La transició energètica no ha de ser només per qui pot pagar-la” >Somnis Rebels 8:04 a. m. 0 Comments per Alba Arnau Soci de la cooperativa Cíclica, una de les entitats impulsores del projecte Som Comunitat

undefined

Llibres per a la revolució: les publicacions radicals del Black Power

0 Somnis Rebels 8:52 p. m. Comments

America del NordMoviments socialsLlibres per a la revolució: les publicacions radicals del Black Power >Somnis Rebels 8:52 p. m. 0 Comments Els llibres escrits per personatges i grups del Black Power van tenir una

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de setembre 2021

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors.</span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"><br /></span></p><p class="has-drop-cap" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Suècia és famosa pel seu sistema social públic, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">però les reformes neoliberals de les darreres dècades han fet que la vida dels treballadors sigui cada cop més precària</span>. La nova presidenta del Partit de l’Esquerra, Nooshi Dadgostar, explica a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jacobin</em> per què reconstruir una forta xarxa de seguretat és decisiu per protegir als suecs de la pandèmia i reassegurar als treballadors preocupats per la transició ecològica.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el món anglosaxó Suècia és tot sovint considerada com el paradigma de la socialdemocràcia, tant per progressistes com per conservadors. Però en realitat, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">des dels noranta l’Estat suec ha evolucionat cap al neoliberalisme</span> amb una sèrie de governs que han pressionat per privatitzar els serveis socials, les pensions i l’ensenyament.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com a molts altres llocs d’Europa, el Partit Socialdemòcrata de Suècia ha facilitat <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i en no poques ocasions dirigit aquest procés</span>. Amb una llarga història de participació en la lluita obrera, els socialdemòcrates encara retenen el gruix del suport institucional dels poderosos sindicats suecs, dels sindicats de llogaters i les organitzacions socials. Però ara, tensat per la crisi de la COVID-19, el lent declivi de l’Estat del benestar s’ha revelat en tota la seva cruesa.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A mesura que els socialdemòcrates s’han allunyat encara més de les seves arrels, el Partit de l’Esquerra <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">espera guanyar-se els seus antics votants</span>, que veuen com la xarxa social lentament s’evapora. Aquesta és la tasca de la nova presidenta electa, Nooshi Dadgostar, diputada del Parlament suec des del 2014. Dadgostar va parlar amb Ben Beckett, de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jacobin</em>, sobre la situació a Suècia i com el seu partit està treballant per construir una esquerra que pugui guanyar. El text ha estat editat per a major claredat.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">¿Quina és la situació política a Suècia ara mateix i quins són els majors desafiaments als quals s’enfronten els treballadors suecs?</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La societat sueca està construïda al voltant de moviments populars molt forts: el moviment sindical, els sindicats de llogaters, el moviment feminista, i així successivament. Però avui la dreta està atacant la manera en la qual el país s’ha estructurat.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els moviments populars tenen una posició específica a Suècia perquè, en realitat, estan legalment establerts. El dret a la negociació col·lectiva està formalitzat de tal manera que qualsevol acord col·lectiu es converteix en llei, i el mateix s’aplica als sindicats de llogaters. Tècnicament no tenim cap mena de control de lloguers, però tenim lloguers negociats col·lectivament, que estan formalitzats de tal manera que ningú pot actuar al marge d’aquest sistema. El mateix pot dir-se del moviment feminista, que ha estat centrat des de fa temps al voltant de les cases d’acollida, proporcionant al moviment una sòlida base material.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una de les coses més importants que la dreta està atacant és el dret a la negociació col·lectiva, o almenys a l’estatus legal dels sindicats i dels empleats independents. I pas a pas, estan intentant desmantellar el dret a la negociació col·lectiva en els lloguers.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Qui es troba en concret darrere d’aquests intents i com està responent el govern?</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els socialdemòcrates governen com a part d’un govern de coalició amb quatre partits, almenys dos dels quals són, en propietat, de dretes. En certa manera, tota la resta, excepte el Partit de l’Esquerra, són partits neoliberals. Potser penseu que els socialdemòcrates no són, històricament parlant, neoliberals. Però en el moment actual, tots els partits tret del nostre es posicionen més o menys a favor d’aquestes reformes. Pel que sembla, els socialdemòcrates no tenen aquesta mena de motivació o de força per fer progressar la seva agenda. Estan cedint molt de terreny als seus membres de coalició i altres partits de dretes. [Després de les eleccions generals del 2018] vam decidir tolerar un primer ministre socialdemòcrata com a cap del govern de coalició entre socialdemòcrates i verds més que no pas permetre un govern moderat [partit conservador suec]. Aleshores vam jutjar que era la millor opció de les dues en termes de com podria empitjorar la nostra posició al Parlament. Com que vam acceptar aquest primer ministre socialdemòcrata, també vam aconseguir pressionar al govern perquè renunciés a alguns dels pitjors aspectes de la nova legislació que proposava.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En les entrevistes que heu concedit als mitjans de comunicació suecs heu parlat de com d’important fou el sistema del benestar suec per a la vostra família. Podríeu explicar una mica la vostra experiència i com han canviat les coses des d’aleshores?</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els meus pares van arribar aquí bàsicament amb la roba que portaven a sobre. Gràcies al fet que el sistema del benestar suec era realment fort als vuitanta, quan ells van arribar, aconseguir un apartament no era un problema. No eren cars i eren fàcils d’obtenir. També hi havia un mercat laboral robust i era fàcil aconseguir una feina.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21198 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bicycles_Malmo_16182808930-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però entre els inicis i mitjans dels noranta, el sistema del benestar suec no va ser desmantellat, però sí que va patir grans retallades. Va haver-hi diversos paquets de mesures d’austeritat com a part de la crisi dels noranta, que va colpejar molt, molt durament Suècia. Es van retallar les xarxes de seguretat social. A més, l’Estat va deixar de patrocinar la creació de nous habitatges, una cosa que havia format part de l’Estat del benestar suec de manera destacada fins aquell moment, i des d’aleshores no s’ha tornat a recuperar. Suècia també introduí un nou sistema de pensions, que és probablement un dels pitjors, des del punt de vista de l’Esquerra, en el món occidental.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El que veiem encara són uns fonaments forts en els moviments populars. Comparativament parlant, aquests moviments encara tenen una posició forta. Això és una cosa que encara ens acompanya de l’Estat del benestar. Des de les retallades, les polítiques neoliberals han tingut una influència molt forta a Suècia, a la dreta, per descomptat, però també fins a cert punt als socialdemòcrates.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Això és una cosa que sabem que internacionalment no funciona. Així que bona part de la tasca del Partit de l’Esquerra ara és promoure la comprensió que l’economia de goteig (<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">trickle-down economy</em>) no funciona, i que tampoc funciona forçar a la gent del <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">welfare </em>al <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">workfare</em>. Necessitem un nou paradigma en el qual l’Estat assumeixi un paper destacat a l’hora de reestructurar la societat, portant creixement i una forta xarxa de seguretat social. Penso que la crisi de la COVID ens ajudarà a centrar el debat en aquesta qüestió a Suècia i, fins a cert punt, així ha estat el cas.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Des de fora sembla que Suècia ha pres un camí en la crisi de la COVID-19 molt diferent a la de la resta d’Europa. Com valoreu la resposta del govern actual al coronavirus i quina seria la resposta del Partit de l’Esquerra?</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hem comprovat com la privatització i l’austeritat a gran escala en la qual Suècia ha estat immersa des dels noranta ens han deixat mal preparats per gestionar una crisi d’aquesta magnitud. Bàsicament no tenim capacitat de resistència. En veiem múltiples exemples. Un és la manera en que s’ha estructurat el sistema de baixes mèdiques, que fa que més possible que la gent vagi a treballar fins i tot si estan malalts perquè no se’t paga pel primer dia que no pots assistir-hi. Això significa que la gent amb salaris baixos continuarà anant a la feina fins i tot si estan malalts, i això ha contribuït a la propagació del virus. També s’han multiplicat els contractes temporals, que han portat a molta gent a treballar en diferents llocs de treball al mateix temps. Això ha fet que el virus sigui molt difícil de contenir, especialment en les llars de gent gran i entre l’assistència domèstica.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Partit de l’Esquerra pensa que el govern deuria d’haver fet molt més per protegir a la gent gran. Encara que el virus es propaga a través de la societat en general, gairebé tots els qui han mort pel virus han estat la gent més gran i, més concretament, la gent gran a les llars de la tercera edat o que tenien assistència domèstica. Creiem que es podria haver fet molt més per salvar vides amb una estructura més forta. El govern deuria haver donat un pas endavant molt abans i haver actuat amb major decisió.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Passem a la qüestió de l’habitatge. Em consta que és una qüestió amb la que teniu molta experiència. I és un tema en el qual els socialdemòcrates, almenys històricament, tenien programes populars i molt amplis, i que ha desaparegut en gran mesura. Què passa amb la qüestió de l’habitatge social ara mateix i què deuria ocórrer en la vostra opinió?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Són els governs municipals els qui controlen el sistema. Aquesta és una estructura que ha beneficiat Suècia molt en el passat, però a la qual s’han retirat la major part dels fons econòmics. El Partit de l’Esquerra exigeix que es restableixi aquesta estructura d’habitatge municipal públic i se la financi com cal. Això és una cosa que ha desaparegut en bona mesura des dels noranta.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Als seixanta i setanta teníem un programa famós anomenat el Programa un milió, pel qual es van construir un milió de llars. El que distingeix al sistema d’habitatge municipal públic suec és que –tradicionalment i en general– aquests edificis tenen un estàndard de vida molt elevat i materials de construcció d’alta qualitat, i serveis. Necessitem una cosa semblant, on el govern local i nacional cooperin per reviure la qüestió de l’habitatge. Avui Suècia no té cap estratègia nacional digna d’aquest nom per proporcionar un habitatge a tothom.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hi ha la sensació a la majoria de països occidentals –i diria que el mateix passa a Suècia–   que el centre neoliberal està en lenta descomposició i que la dreta dura, i, en menor greu, l’esquerra estan obrint-se pas i guanyant suports. Coincidiu en aquesta manera de veure les coses?</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’Esquerra necessita omplir el buit deixat pel debilitament de la narrativa de progrés neoliberal. Per al Partit de l’Esquerra, això significa una nova aproximació que no només defensi la justícia i la igualtat, sinó també el desenvolupament i una transformació de l’economia, amb noves oportunitats laborals per a tothom.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El problema aquí és que, fins i tot si sembla que la dreta proporciona una alternativa al neoliberalisme, de fet, a Suècia –i probablement en la majoria d’altres països també– té les mateixes polítiques econòmiques. Es tracta d’onejar la bandera mentre es promou la mateixa manera d’abordar els problemes neoliberal. Així que l’Esquerra ha d’omplir aquest buit. La dreta no ho està fent, encara que pot guanyar vots per la pèrdua de confiança en el projecte neoliberal.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La veritat és que la forta posició de l’Estat en el sistema suec és també l’explicació per a la seva economia forta i les fortes companyies que han estat exitoses internacionalment. IKEA, Volvo, etcètera, han aconseguit desenvolupar-se tant a causa de la posició forta de l’Estat en termes de benestar, en termes de garantir una bona sanitat, en termes de garantir una bona educació per a tothom. Bàsicament es pot dir que IKEA no hagués existit mai si no fos pel Programa d’un milió, ja que va ser això el que va impulsar als suecs de rendes més modestes a comprar aquesta mena de mobiliari [en una escala massiva]. Sempre hi ha hagut una cooperació estreta entre el desenvolupament de l’economia i un fort Estat del benestar.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El sistema de salut públic també ha rebut un fort suport de l’Estat, el que ha portat a desenvolupaments en aquest camp. El paradigma neoliberal era suposadament solucionar l’economia, però ha estat el menys efectiu en tots els termes econòmics. Si parlem de crear llocs de treball i desenvolupament econòmic, el paradigma neoliberal ha estat un fracàs total.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una bona part de l’embranzida de la dreta prové de l’extrema dreta representada pels Demòcrates Suecs. Durant molt de temps, tota la resta de partits bàsicament no volien tenir res a veure amb ells. Però ara sembla que han guanyat una major acceptació entre els conservadors tradicionals. Fins a quin punt creieu que són una amenaça de debó o només una extensió del moviment conservador, molt més gran?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Són l’exemple suec d’una cosa que podem veure a tots els països europeus. La nostra anàlisi és que aquest és el símptoma o l’extensió de dècades de retallades i austeritat al sector públic en comptes de crear treball, seguretat social i cohesió social. En aquest sentit, hem d’anar a l’arrel de la causa d’aquestes qüestions. I, per suposat, no tenen respostes adequades a cap d’aquestes coses, el que volen és que tot segueixi com fins ara, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">business as usual</em>, mentre es dediquen a onejar la bandera i perorar sobre «cultura». Però és un partit d’extrema dreta, són una amenaça al nostre sistema democràtic.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si posem la mirada en les eleccions del 2022, vau afirmar en una entrevista amb la revista del Partit de l’Esquerra que una cosa que ha de fer l’Esquerra és proporcionar esperança. Si ens fixem en altres exemples, com Regne Unit o els Estats Units, un dels motius pels quals l’esquerra va créixer tan ràpidament és que, per primer cop, hi havia gent –en concret Jeremy Corbyn i Bernie Sanders– que van donar a la gent l’esperança que les coses podien canviar. En altres paraules, no era que, de sobte, a tothom li agradessin les nostres idees. Les idees sempre han estat populars. Però ara veien que alguna cosa podia canviar de veritat. Com podria el Partit de l’Esquerra fer això a Suècia? Quina és la vostra estratègia per demostrar als votants que, si us escullen, el canvi és possible?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per descomptat, el Partit de l’Esquerra vol ser la força que impulsi la narrativa de l’esperança que les coses poden ser millors. La millor manera de fer-ho és mostrar que s’han pres decisions polítiques per portar-nos fins on estem, i que aquestes decisions no les va fer una força abstracta qualsevol, sinó gent real prenent decisions polítiques reals a Suècia. I nosaltres, és clar, podríem prendre decisions molt diferents.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors. " class="wp-image-21199 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Jarvaveckan_2017-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Moderator: Willy Silberstein MP: Susanne Nordling, Oppositionslandstingsråd i Stockholms läns landsting S: Lawen Redar, Riksdagsledamot V: Nooshi Dadgostar, Riksdagsledamot/Civilutskottet M: Maria Abrahamsson, Riksdagsledamot C: Abir Al Sahlani, Projektledare Centerpartiet Riks KD: Micke Valier, Ersättare Kommunfullmäktige L: Gulan Avci, Ordförande Liberala kvinnor FI: Sissela Nordling Blanco, ansvarig för mänskliga rättigheter i Stockholm Stad Fi SD: Jenny Ribsskog, Andre vice ordförande, SD Stockholms stad</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un gran exemple d’això és la mercantilització del sistema educatiu. Suècia ha anat més enllà que cap altre país del món, permetent que les empreses privades dirigeixin escoles amb l’objectiu d’obtenir beneficis. Bàsicament s’ha desregulat a Suècia i ara és una barra lliure. Qualsevol empresa privada pot obrir una escola. Des que el procés va començar a principis dels noranta, Suècia ha caigut dramàticament a les comparacions internacionals entre escoles de diferents països.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sempre acabem retornant a aquesta qüestió elemental, que és que la dreta no té respostes a les qüestions per a les que suposadament és la millor opció: l’economia, desenvolupar la infraestructura econòmica, innovació, etcètera. La història de Suècia ens diu que és més aviat al contrari, que els millors períodes han estat aquells de cooperació estreta entre el sector privat i l’Estat, i aquest ha assumit un paper molt destacat per impulsar el desenvolupament, la infraestructura i una escolarització d’alta qualitat per a tothom, no amb un sistema escolar privatitzat o un sector del benestar, sinó una situació on la gent rebia una bona educació i sanitat.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si parem atenció, per exemple, a la qüestió del canvi climàtic, si no canviem tota l’economia dels combustibles fòssils a una economia verda, es produirà molta inseguretat en l’economia i la seva infraestructura. Així que per respondre al canvi climàtic, necessitem que la gent se senti segura. Que senti que poden canviar de feina, de sectors, tornar a formar-se. Sense això, o bé es fracassarà o bé tindrem un <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">backlash</em> reaccionari on la gent es resistirà a aquest canvi.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com veieu les eleccions del 2022? Quin percentatge de vot penseu que podeu aconseguir?</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No volem donar una xifra exacta, però el nostre objectiu és créixer, i una part molt important de la nostra agenda és assegurar-nos que el partit passa de ser un partit als marges per a la gent amb un elevat interès en els afers polítics a un partit per a sectors amplis de la classe treballadora –gent que té una feina normal, un estil de vida normal–, abandonar una concepció elitista de l’esquerra per una coalició més ampla d’esquerres. Com aconseguir-ho és una qüestió difícil. Però han de tenir-se respostes concretes a les qüestions concretes que vivim, en termes de seguretat laboral, en termes d’habitatge, en termes de benestar. Aquest és un aspecte important. L’altre aspecte important és treballar junts amb la majoria dels moviments populars –els sindicats, els sindicats de llogaters– per ser presents en la vida diària de la gent. Estar presents als llocs de treball, als barris. Això és, no cal dir-ho, una estratègia a llarg termini i no una cosa que es faci d’un dia per a l’altre. Però això és el que busquem.</p><h6 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 0.933333rem; font-weight: 500; line-height: 1.84; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Article publicat originalment a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 14px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jacobin</em></h6><h6 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 0.933333rem; font-weight: 500; line-height: 1.84; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Traducció d’Àngel Ferrero</h6><h6 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 0.933333rem; font-weight: 500; line-height: 1.84; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Foto de portada: Wikimedia Commons</h6>

L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors.

Suècia és famosa pel seu sistema social públic, però les reformes neoliberals de les darreres dècades han fet que la vida dels treballadors sigui cada cop més precària. La nova presidenta del Partit de l’Esquerra, Nooshi Dadgostar, explica a Jacobin per què reconstruir una forta xarxa de seguretat és decisiu per protegir als suecs de la pandèmia i reassegurar als treballadors preocupats per la transició ecològica.

En el món anglosaxó Suècia és tot sovint considerada com el paradigma de la socialdemocràcia, tant per progressistes com per conservadors. Però en realitat, des dels noranta l’Estat suec ha evolucionat cap al neoliberalisme amb una sèrie de governs que han pressionat per privatitzar els serveis socials, les pensions i l’ensenyament.

Com a molts altres llocs d’Europa, el Partit Socialdemòcrata de Suècia ha facilitat i en no poques ocasions dirigit aquest procés. Amb una llarga història de participació en la lluita obrera, els socialdemòcrates encara retenen el gruix del suport institucional dels poderosos sindicats suecs, dels sindicats de llogaters i les organitzacions socials. Però ara, tensat per la crisi de la COVID-19, el lent declivi de l’Estat del benestar s’ha revelat en tota la seva cruesa.

A mesura que els socialdemòcrates s’han allunyat encara més de les seves arrels, el Partit de l’Esquerra espera guanyar-se els seus antics votants, que veuen com la xarxa social lentament s’evapora. Aquesta és la tasca de la nova presidenta electa, Nooshi Dadgostar, diputada del Parlament suec des del 2014. Dadgostar va parlar amb Ben Beckett, de Jacobin, sobre la situació a Suècia i com el seu partit està treballant per construir una esquerra que pugui guanyar. El text ha estat editat per a major claredat.

¿Quina és la situació política a Suècia ara mateix i quins són els majors desafiaments als quals s’enfronten els treballadors suecs?

La societat sueca està construïda al voltant de moviments populars molt forts: el moviment sindical, els sindicats de llogaters, el moviment feminista, i així successivament. Però avui la dreta està atacant la manera en la qual el país s’ha estructurat.

Els moviments populars tenen una posició específica a Suècia perquè, en realitat, estan legalment establerts. El dret a la negociació col·lectiva està formalitzat de tal manera que qualsevol acord col·lectiu es converteix en llei, i el mateix s’aplica als sindicats de llogaters. Tècnicament no tenim cap mena de control de lloguers, però tenim lloguers negociats col·lectivament, que estan formalitzats de tal manera que ningú pot actuar al marge d’aquest sistema. El mateix pot dir-se del moviment feminista, que ha estat centrat des de fa temps al voltant de les cases d’acollida, proporcionant al moviment una sòlida base material.

Una de les coses més importants que la dreta està atacant és el dret a la negociació col·lectiva, o almenys a l’estatus legal dels sindicats i dels empleats independents. I pas a pas, estan intentant desmantellar el dret a la negociació col·lectiva en els lloguers.

Qui es troba en concret darrere d’aquests intents i com està responent el govern?

Els socialdemòcrates governen com a part d’un govern de coalició amb quatre partits, almenys dos dels quals són, en propietat, de dretes. En certa manera, tota la resta, excepte el Partit de l’Esquerra, són partits neoliberals. Potser penseu que els socialdemòcrates no són, històricament parlant, neoliberals. Però en el moment actual, tots els partits tret del nostre es posicionen més o menys a favor d’aquestes reformes. Pel que sembla, els socialdemòcrates no tenen aquesta mena de motivació o de força per fer progressar la seva agenda. Estan cedint molt de terreny als seus membres de coalició i altres partits de dretes. [Després de les eleccions generals del 2018] vam decidir tolerar un primer ministre socialdemòcrata com a cap del govern de coalició entre socialdemòcrates i verds més que no pas permetre un govern moderat [partit conservador suec]. Aleshores vam jutjar que era la millor opció de les dues en termes de com podria empitjorar la nostra posició al Parlament. Com que vam acceptar aquest primer ministre socialdemòcrata, també vam aconseguir pressionar al govern perquè renunciés a alguns dels pitjors aspectes de la nova legislació que proposava.

En les entrevistes que heu concedit als mitjans de comunicació suecs heu parlat de com d’important fou el sistema del benestar suec per a la vostra família. Podríeu explicar una mica la vostra experiència i com han canviat les coses des d’aleshores?

Els meus pares van arribar aquí bàsicament amb la roba que portaven a sobre. Gràcies al fet que el sistema del benestar suec era realment fort als vuitanta, quan ells van arribar, aconseguir un apartament no era un problema. No eren cars i eren fàcils d’obtenir. També hi havia un mercat laboral robust i era fàcil aconseguir una feina.

Però entre els inicis i mitjans dels noranta, el sistema del benestar suec no va ser desmantellat, però sí que va patir grans retallades. Va haver-hi diversos paquets de mesures d’austeritat com a part de la crisi dels noranta, que va colpejar molt, molt durament Suècia. Es van retallar les xarxes de seguretat social. A més, l’Estat va deixar de patrocinar la creació de nous habitatges, una cosa que havia format part de l’Estat del benestar suec de manera destacada fins aquell moment, i des d’aleshores no s’ha tornat a recuperar. Suècia també introduí un nou sistema de pensions, que és probablement un dels pitjors, des del punt de vista de l’Esquerra, en el món occidental.

El que veiem encara són uns fonaments forts en els moviments populars. Comparativament parlant, aquests moviments encara tenen una posició forta. Això és una cosa que encara ens acompanya de l’Estat del benestar. Des de les retallades, les polítiques neoliberals han tingut una influència molt forta a Suècia, a la dreta, per descomptat, però també fins a cert punt als socialdemòcrates.

Això és una cosa que sabem que internacionalment no funciona. Així que bona part de la tasca del Partit de l’Esquerra ara és promoure la comprensió que l’economia de goteig (trickle-down economy) no funciona, i que tampoc funciona forçar a la gent del welfare al workfare. Necessitem un nou paradigma en el qual l’Estat assumeixi un paper destacat a l’hora de reestructurar la societat, portant creixement i una forta xarxa de seguretat social. Penso que la crisi de la COVID ens ajudarà a centrar el debat en aquesta qüestió a Suècia i, fins a cert punt, així ha estat el cas.

Des de fora sembla que Suècia ha pres un camí en la crisi de la COVID-19 molt diferent a la de la resta d’Europa. Com valoreu la resposta del govern actual al coronavirus i quina seria la resposta del Partit de l’Esquerra?

Hem comprovat com la privatització i l’austeritat a gran escala en la qual Suècia ha estat immersa des dels noranta ens han deixat mal preparats per gestionar una crisi d’aquesta magnitud. Bàsicament no tenim capacitat de resistència. En veiem múltiples exemples. Un és la manera en que s’ha estructurat el sistema de baixes mèdiques, que fa que més possible que la gent vagi a treballar fins i tot si estan malalts perquè no se’t paga pel primer dia que no pots assistir-hi. Això significa que la gent amb salaris baixos continuarà anant a la feina fins i tot si estan malalts, i això ha contribuït a la propagació del virus. També s’han multiplicat els contractes temporals, que han portat a molta gent a treballar en diferents llocs de treball al mateix temps. Això ha fet que el virus sigui molt difícil de contenir, especialment en les llars de gent gran i entre l’assistència domèstica.

El Partit de l’Esquerra pensa que el govern deuria d’haver fet molt més per protegir a la gent gran. Encara que el virus es propaga a través de la societat en general, gairebé tots els qui han mort pel virus han estat la gent més gran i, més concretament, la gent gran a les llars de la tercera edat o que tenien assistència domèstica. Creiem que es podria haver fet molt més per salvar vides amb una estructura més forta. El govern deuria haver donat un pas endavant molt abans i haver actuat amb major decisió.

Passem a la qüestió de l’habitatge. Em consta que és una qüestió amb la que teniu molta experiència. I és un tema en el qual els socialdemòcrates, almenys històricament, tenien programes populars i molt amplis, i que ha desaparegut en gran mesura. Què passa amb la qüestió de l’habitatge social ara mateix i què deuria ocórrer en la vostra opinió?

Són els governs municipals els qui controlen el sistema. Aquesta és una estructura que ha beneficiat Suècia molt en el passat, però a la qual s’han retirat la major part dels fons econòmics. El Partit de l’Esquerra exigeix que es restableixi aquesta estructura d’habitatge municipal públic i se la financi com cal. Això és una cosa que ha desaparegut en bona mesura des dels noranta.

Als seixanta i setanta teníem un programa famós anomenat el Programa un milió, pel qual es van construir un milió de llars. El que distingeix al sistema d’habitatge municipal públic suec és que –tradicionalment i en general– aquests edificis tenen un estàndard de vida molt elevat i materials de construcció d’alta qualitat, i serveis. Necessitem una cosa semblant, on el govern local i nacional cooperin per reviure la qüestió de l’habitatge. Avui Suècia no té cap estratègia nacional digna d’aquest nom per proporcionar un habitatge a tothom.

Hi ha la sensació a la majoria de països occidentals –i diria que el mateix passa a Suècia– que el centre neoliberal està en lenta descomposició i que la dreta dura, i, en menor greu, l’esquerra estan obrint-se pas i guanyant suports. Coincidiu en aquesta manera de veure les coses?

L’Esquerra necessita omplir el buit deixat pel debilitament de la narrativa de progrés neoliberal. Per al Partit de l’Esquerra, això significa una nova aproximació que no només defensi la justícia i la igualtat, sinó també el desenvolupament i una transformació de l’economia, amb noves oportunitats laborals per a tothom.

El problema aquí és que, fins i tot si sembla que la dreta proporciona una alternativa al neoliberalisme, de fet, a Suècia –i probablement en la majoria d’altres països també– té les mateixes polítiques econòmiques. Es tracta d’onejar la bandera mentre es promou la mateixa manera d’abordar els problemes neoliberal. Així que l’Esquerra ha d’omplir aquest buit. La dreta no ho està fent, encara que pot guanyar vots per la pèrdua de confiança en el projecte neoliberal.

La veritat és que la forta posició de l’Estat en el sistema suec és també l’explicació per a la seva economia forta i les fortes companyies que han estat exitoses internacionalment. IKEA, Volvo, etcètera, han aconseguit desenvolupar-se tant a causa de la posició forta de l’Estat en termes de benestar, en termes de garantir una bona sanitat, en termes de garantir una bona educació per a tothom. Bàsicament es pot dir que IKEA no hagués existit mai si no fos pel Programa d’un milió, ja que va ser això el que va impulsar als suecs de rendes més modestes a comprar aquesta mena de mobiliari [en una escala massiva]. Sempre hi ha hagut una cooperació estreta entre el desenvolupament de l’economia i un fort Estat del benestar.

El sistema de salut públic també ha rebut un fort suport de l’Estat, el que ha portat a desenvolupaments en aquest camp. El paradigma neoliberal era suposadament solucionar l’economia, però ha estat el menys efectiu en tots els termes econòmics. Si parlem de crear llocs de treball i desenvolupament econòmic, el paradigma neoliberal ha estat un fracàs total.

Una bona part de l’embranzida de la dreta prové de l’extrema dreta representada pels Demòcrates Suecs. Durant molt de temps, tota la resta de partits bàsicament no volien tenir res a veure amb ells. Però ara sembla que han guanyat una major acceptació entre els conservadors tradicionals. Fins a quin punt creieu que són una amenaça de debó o només una extensió del moviment conservador, molt més gran?

Són l’exemple suec d’una cosa que podem veure a tots els països europeus. La nostra anàlisi és que aquest és el símptoma o l’extensió de dècades de retallades i austeritat al sector públic en comptes de crear treball, seguretat social i cohesió social. En aquest sentit, hem d’anar a l’arrel de la causa d’aquestes qüestions. I, per suposat, no tenen respostes adequades a cap d’aquestes coses, el que volen és que tot segueixi com fins ara, business as usual, mentre es dediquen a onejar la bandera i perorar sobre «cultura». Però és un partit d’extrema dreta, són una amenaça al nostre sistema democràtic.

Si posem la mirada en les eleccions del 2022, vau afirmar en una entrevista amb la revista del Partit de l’Esquerra que una cosa que ha de fer l’Esquerra és proporcionar esperança. Si ens fixem en altres exemples, com Regne Unit o els Estats Units, un dels motius pels quals l’esquerra va créixer tan ràpidament és que, per primer cop, hi havia gent –en concret Jeremy Corbyn i Bernie Sanders– que van donar a la gent l’esperança que les coses podien canviar. En altres paraules, no era que, de sobte, a tothom li agradessin les nostres idees. Les idees sempre han estat populars. Però ara veien que alguna cosa podia canviar de veritat. Com podria el Partit de l’Esquerra fer això a Suècia? Quina és la vostra estratègia per demostrar als votants que, si us escullen, el canvi és possible?

Per descomptat, el Partit de l’Esquerra vol ser la força que impulsi la narrativa de l’esperança que les coses poden ser millors. La millor manera de fer-ho és mostrar que s’han pres decisions polítiques per portar-nos fins on estem, i que aquestes decisions no les va fer una força abstracta qualsevol, sinó gent real prenent decisions polítiques reals a Suècia. I nosaltres, és clar, podríem prendre decisions molt diferents.

L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors. — Moderator: Willy Silberstein MP: Susanne Nordling, Oppositionslandstingsråd i Stockholms läns landsting S: Lawen Redar, Riksdagsledamot V: Nooshi Dadgostar, Riksdagsledamot/Civilutskottet M: Maria Abrahamsson, Riksdagsledamot C: Abir Al Sahlani, Projektledare Centerpartiet Riks KD: Micke Valier, Ersättare Kommunfullmäktige L: Gulan Avci, Ordförande Liberala kvinnor FI: Sissela Nordling Blanco, ansvarig för mänskliga rättigheter i Stockholm Stad Fi SD: Jenny Ribsskog, Andre vice ordförande, SD Stockholms stad

Un gran exemple d’això és la mercantilització del sistema educatiu. Suècia ha anat més enllà que cap altre país del món, permetent que les empreses privades dirigeixin escoles amb l’objectiu d’obtenir beneficis. Bàsicament s’ha desregulat a Suècia i ara és una barra lliure. Qualsevol empresa privada pot obrir una escola. Des que el procés va començar a principis dels noranta, Suècia ha caigut dramàticament a les comparacions internacionals entre escoles de diferents països.

Sempre acabem retornant a aquesta qüestió elemental, que és que la dreta no té respostes a les qüestions per a les que suposadament és la millor opció: l’economia, desenvolupar la infraestructura econòmica, innovació, etcètera. La història de Suècia ens diu que és més aviat al contrari, que els millors períodes han estat aquells de cooperació estreta entre el sector privat i l’Estat, i aquest ha assumit un paper molt destacat per impulsar el desenvolupament, la infraestructura i una escolarització d’alta qualitat per a tothom, no amb un sistema escolar privatitzat o un sector del benestar, sinó una situació on la gent rebia una bona educació i sanitat.

Si parem atenció, per exemple, a la qüestió del canvi climàtic, si no canviem tota l’economia dels combustibles fòssils a una economia verda, es produirà molta inseguretat en l’economia i la seva infraestructura. Així que per respondre al canvi climàtic, necessitem que la gent se senti segura. Que senti que poden canviar de feina, de sectors, tornar a formar-se. Sense això, o bé es fracassarà o bé tindrem un backlash reaccionari on la gent es resistirà a aquest canvi.

Com veieu les eleccions del 2022? Quin percentatge de vot penseu que podeu aconseguir?

No volem donar una xifra exacta, però el nostre objectiu és créixer, i una part molt important de la nostra agenda és assegurar-nos que el partit passa de ser un partit als marges per a la gent amb un elevat interès en els afers polítics a un partit per a sectors amplis de la classe treballadora –gent que té una feina normal, un estil de vida normal–, abandonar una concepció elitista de l’esquerra per una coalició més ampla d’esquerres. Com aconseguir-ho és una qüestió difícil. Però han de tenir-se respostes concretes a les qüestions concretes que vivim, en termes de seguretat laboral, en termes d’habitatge, en termes de benestar. Aquest és un aspecte important. L’altre aspecte important és treballar junts amb la majoria dels moviments populars –els sindicats, els sindicats de llogaters– per ser presents en la vida diària de la gent. Estar presents als llocs de treball, als barris. Això és, no cal dir-ho, una estratègia a llarg termini i no una cosa que es faci d’un dia per a l’altre. Però això és el que busquem.

Article publicat originalment a Jacobin

Traducció d’Àngel Ferrero

Foto de portada: Wikimedia Commons

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">La repressió i la desorientació estratègica han provocat la fi d'un cicle. L'independentisme però ha de mirar amunt amb perspectiva si vol superar aquestes hores baixes.</span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"><br /></span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"><br /></span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; padding: 0px 0px 38.8438px; position: relative; width: 863.26px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-border-radius 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="-webkit-box-pack: start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a href="https://catarsimagazin.cat/autor/albert-botran/" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> ALBERT BOTRAN</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">11 DE SETEMBRE DE 2021</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/catalanisme-i-construccio-nacional/" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">CATALANISME I CONSTRUCCIÓ NACIONAL</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-border-radius 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La perspectiva històrica</h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Escric aquestes ratlles a poques hores del que serà, ben probablement, l’Onze de setembre més indolent de l’última dècada. El ritme ascendent el van engegar les mobilitzacions de la PDD, les consultes locals i les manifestacions de l’ANC i va assolir el clímax el 2017. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els últims quatre anys han estat sota el signe contrari</span>: la repressió ha provocat la fi d’un cicle i ara l’independentisme viu desorientat i dividit aquest moment de canvi. I pel que fa els últims dos anys, la fatiga pandèmica tampoc hi ajuda.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Convé recordar, tanmateix, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">que abans d’aquest ascens ja hi havia independentisme</span> i que la nostra causa no s’explica només pels greuges autonòmics de l’última dècada (les retallades a l’Estatut) sinó com la manifestació d’un corrent històric de fons, que es reconeix en tots els moviments rebels del país i que s’oposa a un Estat que s’ha anat fent precisament en sentit contrari, centralitzant per mantenir els privilegis de les oligarquies.</p><blockquote class="wp-block-quote" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></p><cite style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Era l’esquema, el paradigma, el que tenia unes fortes mancances i les hem de superar</cite></blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta visió històrica <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ens ha de permetre contextualitzar el moment actual</span>. És a dir, valorar la situació no tan sols en relació a les expectatives creades en els últims deu anys sinó remuntant-nos més enrere. Només així podem assenyalar d’una banda les tasques pendents. I, de l’altra, prendre una visió de llarg termini que eviti sensacions catastrofistes sobre el moment actual.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’esgotament del paradigma parlamentari</h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta sensació d’estar en hores baixes <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">genera una barreja de frustració i emprenyada</span>. Hi ha motius per estar emprenyat amb els lideratges polítics de l’independentisme, especialment perquè molta gent hagués volgut defensar la República a la tardor del 2017 i no se li va donar ni l’oportunitat.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però els errors que es van cometre en aquell moment convé identificar-los<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> més enllà de les persones que els encarnen</span>. Era l’esquema, el paradigma, el que tenia unes fortes mancances i les hem de superar, perquè de res serviria canviar de lideratges sense esmenar i polir les tesis polítiques.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br style="box-sizing: border-box;" />El paradigma dominant és el que havia establert ERC a partir del moment que va esdevenir una força independentista a principis dels noranta. Alçant-se contra l’independentisme anterior, revolucionari i insurgent, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">va proposar-se traçar una via parlamentària a la independència</span>, fonamentant-la en un conjunt de canvis que es produïen a Europa i a l’Estat espanyol. Les independències bàltiques suposaven una via diferent a la que fins llavors havien seguit tots els processos independentistes, des d’Irlanda fins a Algèria, processos de caràcter totalment insurgent i amb intensos processos de lluita armada. Aquesta via diferent, considerada pacífica, era possible pel col·lapse de la URSS, que tot i així sí que va oferir una resistència que no va estalviar episodis de violència. D’altra banda, la integració de l’Estat espanyol a la UE també era un dels arguments per al canvi estratègic: dins de la UE l’Estat espanyol no podria fer servir la força militar contra la seva pròpia ciutadania, com tradicionalment ha passat, i la integració econòmica semblava possibilitar un salt menys rupturista cap a la independència.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21076 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/psan-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A grans trets podem dir que<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> aquest paradigma va quedar desfasat la tardor del 2017</span>. L’Estat espanyol va fer servir igualment la força per reprimir un independentisme que tenia una majoria parlamentària, i davant d’aquesta repressió la UE va mirar cap a una altra banda. No crec que sigui un problema de no haver estat prou majoritaris: encara que la majoria independentista es manifesti reiteradament a les urnes, l’Estat espanyol continuarà considerant el recurs repressiu. I Europa encara li pot generar alguna contradicció a l’Estat, com la sentència del TEDH, però això en cap cas substitueix la feina que ens toca fer per a aconseguir la independència.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Penso, per tant, que el moment de confusió que vivim <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">s’explica per l’esgotament d’aquest paradigma parlamentari</span>. Quin nou paradigma, aprenent dels errors del 2017, ha permetre engegar un nou cicle?</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fusionar allò social amb allò polític</h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En els últims anys del que he anomenat el paradigma parlamentari, fins i tot la força social que s’expressava en les manifestacions de l’Onze <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">era deutora d’aquest esquema</span>: es prenien els carrers però els discursos deixaven clar que eren “els polítics” els que havien de fer la seva feina. Es feia una demostració de força però a continuació aquesta força es dipositava sencera en els partits independentistes parlamentaris.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tot i així, en les vigílies de l’1-O <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">va començar a gestar-se una idea alternativa de mobilització</span>. Ja no era de suport a aquests lideratges parlamentaris sinó que va creure en la seva pròpia força per fer valdre el dret a l’autodeterminació. Així van néixer els CDR i la idea de la resistència en els centres de votació. En certa manera, en conflicte amb els lideratges parlamentaris, que per boca de Jordi Sánchez expressaven que aquell dia n’hi hauria prou amb una mobilització de llargues cues per evidenciar que l’Estat no ens deixava votar amb les seves forces policials.</p><blockquote class="wp-block-quote" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></p><cite style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest ingredient em sembla clau per a bastir un nou paradigma: la fusió entre allò social i allò polític, és a dir la idea que la República representa una nova legitimitat</cite></blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta idea d’auto-organització, de territorialització, connecta força amb el que havien estat les consultes municipals sobre la independència. I passat el referèndum, alguns CDR<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> van portar més enllà la seva reflexió i van veure la necessitat de “fer República” tot disputant-li a l’Estat alguns altres espais de poder:</span> el consum estratègic, entenent que el poder de classe de les grans empreses és, en última instància, el que sosté el sistema polític; en el mateix sentit, l’autodeterminació econòmica, fomentant el teixit econòmic social i solidari; o connectant amb altres mobilitzacions socials en defensa de les classes populars, des del sindicalisme al moviment per l’habitatge.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest ingredient em sembla clau per a bastir un nou paradigma: la fusió entre allò social i allò polític, és a dir la idea que la República representa una nova legitimitat, una nova manera de repartir el poder i la riquesa. I que en el terreny social (l’àmbit laboral, els moviments socials, la defensa del territori en un sentit ecològic, les alternatives econòmiques…) és on es forja aquesta nova legitimitat política. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Perquè la independència és una revolució política</span>, i tota revolució política significa una revolució social.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La institucionalitat republicana, un altre element clau per a no quedar atrapats de nou en el parlamentarisme, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ha d’atendre aquesta creació de la nova legitimitat</span>. És emanada de les urnes, sí, però també ha de representar una nova força constituent, que s’enfronti a l’ordre polític i econòmic. Per a això volem la independència, per a fer una República per a tothom.</p><figure class="wp-block-image size-large" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21077 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-1024x592.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-1024x592.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-768x444.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-1536x888.jpg 1536w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-600x347.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-306x177.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-277x160.jpg 277w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1.jpg 1920w" data-was-processed="true" height="592" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-1024x592.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-1024x592.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-768x444.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-1536x888.jpg 1536w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-600x347.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-306x177.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1-277x160.jpg 277w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Ebullicio_independentista-1.jpg 1920w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Això, per si sol, no dissuadeix l’Estat espanyol de tornar a fer servir la força. Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">com més inserida estigui aquesta nova legitimitat dins la societat catalana, més massiva i resilient serà la força que se li contraposi</span>. Més li costarà de fer complir les seves ordres i menys podrà mobilitzar els seus partidaris. Més a prop estarem, en definitiva, d’una situació de ruptura única forma d’autodeterminar-nos respecte un Estat que encara pensa en termes de dret de conquesta.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El temps, element clau en qualsevol estratègia</h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El gran art, en política, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">és el de saber aprofitar els moments per a fer valdre la pròpia força</span>. Avui l’independentisme bascula entre dos extrems. D’una banda, un voluntarisme que ignora les correlacions de forces, com si aplicar el mandat de l’1-O fos simplement una qüestió de voluntat; de l’altra, un dilacionisme que fa d’aquesta correlació una excusa. Si del que es tracta és de saber aprofitar els moments, el risc del primer és la precipitació, sense atendre les mancances del 2017; i el del segon, la desmobilització, que deixi passar oportunitats de fer passes endavant.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ens movem en aquest temps, però vist amb la perspectiva històrica i atenent a les tasques necessàries, que és el que he intentat fer de manera ràpida i succinta amb aquestes ratlles, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la frustració i la renúncia no poden ser acceptades</span>. Per això avui, Onze de setembre, cal sortir al carrer. Sortir de l’atzucac actual només és possible continuat la lluita. El derrotisme i la desmobilització mai han estat fèrtils per a cap procés de transformació. Sortir i trobar-nos amb la gent, que és qui ha de protagonitzar el nou cicle, és una manera de començar a posar fi a aquestes hores baixes.</p><h6 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 0.933333rem; font-style: inherit; font-weight: 500; line-height: 1.84; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Foto de portada: Flickr – Fotomovimiento</h6></div></div><div class="elementor-element elementor-element-cbaaded elementor-widget-divider--view-line elementor-widget elementor-widget-divider" data-element_type="widget" data-id="cbaaded" data-widget_type="divider.default" style="--divider-border-style: solid; --divider-border-width: 1px; --divider-color: #eaeaea; --divider-element-spacing: 10px; --divider-icon-size: 20px; --divider-pattern-height: 24px; --divider-pattern-repeat: repeat-x; --divider-pattern-size: 20px; --divider-pattern-url: none; background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-border-radius 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-divider" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 29px 0px; vertical-align: baseline;"></div></div></div>

La repressió i la desorientació estratègica han provocat la fi d'un cicle. L'independentisme però ha de mirar amunt amb perspectiva si vol superar aquestes hores baixes.

La perspectiva històrica

Escric aquestes ratlles a poques hores del que serà, ben probablement, l’Onze de setembre més indolent de l’última dècada. El ritme ascendent el van engegar les mobilitzacions de la PDD, les consultes locals i les manifestacions de l’ANC i va assolir el clímax el 2017. Els últims quatre anys han estat sota el signe contrari: la repressió ha provocat la fi d’un cicle i ara l’independentisme viu desorientat i dividit aquest moment de canvi. I pel que fa els últims dos anys, la fatiga pandèmica tampoc hi ajuda.

Convé recordar, tanmateix, que abans d’aquest ascens ja hi havia independentisme i que la nostra causa no s’explica només pels greuges autonòmics de l’última dècada (les retallades a l’Estatut) sinó com la manifestació d’un corrent històric de fons, que es reconeix en tots els moviments rebels del país i que s’oposa a un Estat que s’ha anat fent precisament en sentit contrari, centralitzant per mantenir els privilegis de les oligarquies.

Era l’esquema, el paradigma, el que tenia unes fortes mancances i les hem de superar

Aquesta visió històrica ens ha de permetre contextualitzar el moment actual. És a dir, valorar la situació no tan sols en relació a les expectatives creades en els últims deu anys sinó remuntant-nos més enrere. Només així podem assenyalar d’una banda les tasques pendents. I, de l’altra, prendre una visió de llarg termini que eviti sensacions catastrofistes sobre el moment actual.

L’esgotament del paradigma parlamentari

Aquesta sensació d’estar en hores baixes genera una barreja de frustració i emprenyada. Hi ha motius per estar emprenyat amb els lideratges polítics de l’independentisme, especialment perquè molta gent hagués volgut defensar la República a la tardor del 2017 i no se li va donar ni l’oportunitat.

Però els errors que es van cometre en aquell moment convé identificar-los més enllà de les persones que els encarnen. Era l’esquema, el paradigma, el que tenia unes fortes mancances i les hem de superar, perquè de res serviria canviar de lideratges sense esmenar i polir les tesis polítiques.

El paradigma dominant és el que havia establert ERC a partir del moment que va esdevenir una força independentista a principis dels noranta. Alçant-se contra l’independentisme anterior, revolucionari i insurgent, va proposar-se traçar una via parlamentària a la independència, fonamentant-la en un conjunt de canvis que es produïen a Europa i a l’Estat espanyol. Les independències bàltiques suposaven una via diferent a la que fins llavors havien seguit tots els processos independentistes, des d’Irlanda fins a Algèria, processos de caràcter totalment insurgent i amb intensos processos de lluita armada. Aquesta via diferent, considerada pacífica, era possible pel col·lapse de la URSS, que tot i així sí que va oferir una resistència que no va estalviar episodis de violència. D’altra banda, la integració de l’Estat espanyol a la UE també era un dels arguments per al canvi estratègic: dins de la UE l’Estat espanyol no podria fer servir la força militar contra la seva pròpia ciutadania, com tradicionalment ha passat, i la integració econòmica semblava possibilitar un salt menys rupturista cap a la independència.

A grans trets podem dir que aquest paradigma va quedar desfasat la tardor del 2017. L’Estat espanyol va fer servir igualment la força per reprimir un independentisme que tenia una majoria parlamentària, i davant d’aquesta repressió la UE va mirar cap a una altra banda. No crec que sigui un problema de no haver estat prou majoritaris: encara que la majoria independentista es manifesti reiteradament a les urnes, l’Estat espanyol continuarà considerant el recurs repressiu. I Europa encara li pot generar alguna contradicció a l’Estat, com la sentència del TEDH, però això en cap cas substitueix la feina que ens toca fer per a aconseguir la independència.

Penso, per tant, que el moment de confusió que vivim s’explica per l’esgotament d’aquest paradigma parlamentari. Quin nou paradigma, aprenent dels errors del 2017, ha permetre engegar un nou cicle?

Fusionar allò social amb allò polític

En els últims anys del que he anomenat el paradigma parlamentari, fins i tot la força social que s’expressava en les manifestacions de l’Onze era deutora d’aquest esquema: es prenien els carrers però els discursos deixaven clar que eren “els polítics” els que havien de fer la seva feina. Es feia una demostració de força però a continuació aquesta força es dipositava sencera en els partits independentistes parlamentaris.

Tot i així, en les vigílies de l’1-O va començar a gestar-se una idea alternativa de mobilització. Ja no era de suport a aquests lideratges parlamentaris sinó que va creure en la seva pròpia força per fer valdre el dret a l’autodeterminació. Així van néixer els CDR i la idea de la resistència en els centres de votació. En certa manera, en conflicte amb els lideratges parlamentaris, que per boca de Jordi Sánchez expressaven que aquell dia n’hi hauria prou amb una mobilització de llargues cues per evidenciar que l’Estat no ens deixava votar amb les seves forces policials.

Aquest ingredient em sembla clau per a bastir un nou paradigma: la fusió entre allò social i allò polític, és a dir la idea que la República representa una nova legitimitat

Aquesta idea d’auto-organització, de territorialització, connecta força amb el que havien estat les consultes municipals sobre la independència. I passat el referèndum, alguns CDR van portar més enllà la seva reflexió i van veure la necessitat de “fer República” tot disputant-li a l’Estat alguns altres espais de poder: el consum estratègic, entenent que el poder de classe de les grans empreses és, en última instància, el que sosté el sistema polític; en el mateix sentit, l’autodeterminació econòmica, fomentant el teixit econòmic social i solidari; o connectant amb altres mobilitzacions socials en defensa de les classes populars, des del sindicalisme al moviment per l’habitatge.

Aquest ingredient em sembla clau per a bastir un nou paradigma: la fusió entre allò social i allò polític, és a dir la idea que la República representa una nova legitimitat, una nova manera de repartir el poder i la riquesa. I que en el terreny social (l’àmbit laboral, els moviments socials, la defensa del territori en un sentit ecològic, les alternatives econòmiques…) és on es forja aquesta nova legitimitat política. Perquè la independència és una revolució política, i tota revolució política significa una revolució social.

La institucionalitat republicana, un altre element clau per a no quedar atrapats de nou en el parlamentarisme, ha d’atendre aquesta creació de la nova legitimitat. És emanada de les urnes, sí, però també ha de representar una nova força constituent, que s’enfronti a l’ordre polític i econòmic. Per a això volem la independència, per a fer una República per a tothom.

Això, per si sol, no dissuadeix l’Estat espanyol de tornar a fer servir la força. Però com més inserida estigui aquesta nova legitimitat dins la societat catalana, més massiva i resilient serà la força que se li contraposi. Més li costarà de fer complir les seves ordres i menys podrà mobilitzar els seus partidaris. Més a prop estarem, en definitiva, d’una situació de ruptura única forma d’autodeterminar-nos respecte un Estat que encara pensa en termes de dret de conquesta.

El temps, element clau en qualsevol estratègia

El gran art, en política, és el de saber aprofitar els moments per a fer valdre la pròpia força. Avui l’independentisme bascula entre dos extrems. D’una banda, un voluntarisme que ignora les correlacions de forces, com si aplicar el mandat de l’1-O fos simplement una qüestió de voluntat; de l’altra, un dilacionisme que fa d’aquesta correlació una excusa. Si del que es tracta és de saber aprofitar els moments, el risc del primer és la precipitació, sense atendre les mancances del 2017; i el del segon, la desmobilització, que deixi passar oportunitats de fer passes endavant.

Ens movem en aquest temps, però vist amb la perspectiva històrica i atenent a les tasques necessàries, que és el que he intentat fer de manera ràpida i succinta amb aquestes ratlles, la frustració i la renúncia no poden ser acceptades. Per això avui, Onze de setembre, cal sortir al carrer. Sortir de l’atzucac actual només és possible continuat la lluita. El derrotisme i la desmobilització mai han estat fèrtils per a cap procés de transformació. Sortir i trobar-nos amb la gent, que és qui ha de protagonitzar el nou cicle, és una manera de començar a posar fi a aquestes hores baixes.

Foto de portada: Flickr – Fotomovimiento

<p> per <span style="background-color: white; font-size: 20px;">Alba Arnau </span></p><div class="title-wrapper sticky" id="title-wrapper" style="box-sizing: border-box; left: 0px; margin-top: 0px; position: fixed; top: 0px; width: 1263.33px; z-index: 5;"><div class="title-position" style="box-sizing: border-box; margin: 0px auto; max-width: 903px; padding: 0px;"><br /></div></div><article class="main-article" style="box-sizing: border-box;"><div about="/entrevistes/kim-arcas-abella-%E2%80%9Cla-transici%C3%B3-energ%C3%A8tica-no-ha-de-ser-nom%C3%A9s-qui-pot-pagar-la%E2%80%9D" class="node node-entrevistes view-mode-full clearfix node-507" style="box-sizing: border-box;" typeof="sioc:Item foaf:Document"><header style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px;"></header><div class="field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden" style="background-color: white; border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: left; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 18px; line-height: 24px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding-top: 16px; width: 651px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" property="content:encoded" style="box-sizing: border-box;"><p style="box-sizing: border-box; font-size: 26px; line-height: 30px; margin: 30px 0px; padding-left: 19.5208px; padding-right: 195.292px;">Soci de la cooperativa <a href="https://ciclica.eu/ca/" style="box-sizing: border-box; color: black; text-decoration-line: none;">Cíclica</a>, una de les entitats impulsores del projecte <a href="https://ciclica.eu/ca/work/som-comunitat-energetica-apoderament-per-una-transicio-energetica-cooperativa-i-equitativa/" style="box-sizing: border-box; color: black; text-decoration-line: none;">Som Comunitat Energètica</a>, Arcas-Abella explica el treball de creació d’aquestes comunitats a través d’una eina digital innovadora. </p></div></div></div><div class="field field-name-field-image field-type-image field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><figure class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; width: 651px;"><img alt="" height="350" src="https://nexe.coop/sites/default/files/images/entrevistes/joaquim_arcas_-_ciclica_-_hort_mira-sol_-_sant_cugat_-_elcugatenc_-_imatge_destacada_1.jpg" style="border-style: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 651px;" typeof="foaf:Image" width="750" /></figure><figcaption style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 6px; width: 651px;"></figcaption></div></div><div class="field-collection-container clearfix" style="background-color: white; border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; float: left; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1em; width: 651px;"><div class="field field-name-field-builder-blocks field-type-field-collection field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin-top: 12px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1443" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Cíclica és una de les cooperatives que impulsa Som Comunitat Energètica, però no és l’única. Quines altres entitats hi participen?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Som unes quantes. A més de Cíclica, una cooperativa d’arquitectura i sostenibilitat, també hi ha l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, Electra Caldense, la cooperativa Dies d’Agost i l’Associació de Micropobles.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1444" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Quin sentit té que el projecte reuneixi entitats tan diverses?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Per impulsar-lo ens calen experteses de vàries branques. Necessitem coneixements sobre energies renovables i edificacions, però també sobre la seva generació, la distribució i els consums, que és una informació difícil d’aconseguir. Alhora, calia que algú comuniqués amb eficàcia l’essència del projecte a fi que arreli en el territori.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1445" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Què cal per constituir una comunitat energètica?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Principalment persones que tinguin interès a compartir la producció i el consum d’energia, en el nostre cas provinent de plaques fotovoltaiques. No cal que totes siguin productores, consumidores o les dues coses alhora. De tota manera, és un concepte nou i encara s’està construint el consens sobre la seva definició exacta.</p><div class="image-left" style="box-sizing: border-box; padding-right: 143.927px;"><img alt="" height="499" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/joaquim_arcas_-_ciclica_-_hort_mira-sol_-_sant_cugat_-_elcugatenc_1.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="750" /></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1446" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Quin seria el seu objectiu?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">L’interès, més que en les plusvàlues econòmiques, està en què aconsegueixi els màxims beneficis a l’hora d’accedir a l’energia i, amb vista a la transició energètica, que redueixi l’impacte sobre l’entorn.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1447" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Per impulsar-les, desenvolupeu una eina digital. En què consisteix?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Es tracta d’una plataforma anomenada somcomunitatenergetica.cat, que proporcionarà un accés àgil i intuïtiu als indicadors clau per tirar-les endavant.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1448" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">I què es farà de la informació?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Ens permetrà saber el potencial energètic de tots els edificis del parc edificat de Catalunya perquè s’aliïn amb l’objectiu que, conjuntament, produeixin i consumeixin energia elèctrica d’origen fotovoltaic. Servirà perquè veiem que és més eficient fer-ho de forma col·lectiva que no pas individualment.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1449" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Com s’estableixen els vincles entre les persones que volen crear una comunitat energètica?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Precisament l’eina vol ser l’espai de trobada entre els agents susceptibles d’estar interessats: veïnes, administracions, entitats, cooperatives, empreses, etc. Cal teixir aquestes relacions i enxarxar-les perquè, més enllà de les barreres tècniques, han d’acordar molts altres aspectes.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1450" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Quin paper han de jugar aquestes comunitats els anys vinents?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Ja són claus en el camí de la transició energètica. Però encara són poques perquè canviïn el paradigma de la producció i consum elèctric del nostre país. Ens calen molts més casos.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1451" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Estan prou inserides en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Hi ha moltes cooperatives per les quals la transició energètica ha de ser accessible a tothom i aposten per un model en què les comunitats energètiques compleixin aquesta condició.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1452" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Però, ara mateix, res no ho assegura...</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Efectivament, podria haver-hi comunitats que operin deixant de banda les veïnes que no s’han plantejat l’opció o que no han pogut afrontar les inversions necessàries. En tot cas, aquest no és l’esperit.</p><div class="image-right" style="box-sizing: border-box; padding-left: 143.927px;"><img alt="" height="499" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/joaquim_arcas_-_ciclica_-_hort_mira-sol_-_sant_cugat_-_elcugatenc_2_0.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="750" /></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1453" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Quins reptes té ara mateix el projecte?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">D’entrada que la plataforma arreli al territori mitjançant un servei gratuït que informarà a la ciutadania i la convidarà a implicar-se. I és que, com més persones participin a Som Comunitat Energètica, més amplies seran les possibilitats que formin una comunitat energètica en el seu entorn.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1454" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Què han de fer?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Primer registrar-se al servei i, si cal, validar la informació que nosaltres tenim dels edificis. Per exemple, podem estimar la superfície de teulada o terrat apte per instal·lar plaques i, així, garantir que els càlculs seran millors.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full field-collection-view-final" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1455" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 436.167px;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">És urgent estendre aquest model?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">No podem esperar gaire a implementar la transició energètica i ni tampoc permetre que algú quedi fora del camí. A més a més, les comunitats han de ser una font de justícia social i una millora de la qualitat de vida, ja que acaben amb els problemes de molta gent a l’hora d’accedir a l’energia.</p></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="field field-name-field-tags field-type-taxonomy-term-reference field-label-inline clearfix" style="background-color: white; box-sizing: border-box; float: left; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; width: 651px;"><div class="field-label" style="box-sizing: border-box; display: inline; float: left; font-size: 18px; line-height: 22px; margin-right: 10px; width: auto;">Etiquetes: </div><div class="field-items" style="box-sizing: border-box; display: inline; float: none;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; display: inline; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 10px; position: relative; width: auto;"><a href="https://nexe.coop/tags/cooperativisme-22" property="rdfs:label skos:prefLabel" style="box-sizing: border-box; color: black; display: inline; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" typeof="skos:Concept">cooperativisme</a></div><div class="field-item odd" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 10px; position: relative; width: auto;"><a href="https://nexe.coop/tags/energia" property="rdfs:label skos:prefLabel" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" typeof="skos:Concept">energia</a></div><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 10px; position: relative; width: auto;"><a href="https://nexe.coop/tags/medi-ambient" property="rdfs:label skos:prefLabel" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" typeof="skos:Concept">medi ambient</a></div><div class="field-item odd" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 10px; position: relative; width: auto;"><a href="https://nexe.coop/tags/transformaci%C3%B3-social" property="rdfs:label skos:prefLabel" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" typeof="skos:Concept">transformació social</a></div><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 10px; position: relative; width: auto;"><a href="https://nexe.coop/tags/economia-social-i-solid%C3%A0ria" property="rdfs:label skos:prefLabel" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" typeof="skos:Concept">economia social i solidària</a></div><div><br /></div></div></div><div class="field-collection-container clearfix" style="background-color: white; border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; float: left; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1em; width: 651px;"><div class="field field-name-field-autoria field-type-field-collection field-label-above" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 651px;"></div></div></div></article>

per Alba Arnau

Soci de la cooperativa Cíclica, una de les entitats impulsores del projecte Som Comunitat Energètica, Arcas-Abella explica el treball de creació d’aquestes comunitats a través d’una eina digital innovadora.

Cíclica és una de les cooperatives que impulsa Som Comunitat Energètica, però no és l’única. Quines altres entitats hi participen?

Som unes quantes. A més de Cíclica, una cooperativa d’arquitectura i sostenibilitat, també hi ha l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, Electra Caldense, la cooperativa Dies d’Agost i l’Associació de Micropobles.

Quin sentit té que el projecte reuneixi entitats tan diverses?

Per impulsar-lo ens calen experteses de vàries branques. Necessitem coneixements sobre energies renovables i edificacions, però també sobre la seva generació, la distribució i els consums, que és una informació difícil d’aconseguir. Alhora, calia que algú comuniqués amb eficàcia l’essència del projecte a fi que arreli en el territori.

Què cal per constituir una comunitat energètica?

Principalment persones que tinguin interès a compartir la producció i el consum d’energia, en el nostre cas provinent de plaques fotovoltaiques. No cal que totes siguin productores, consumidores o les dues coses alhora. De tota manera, és un concepte nou i encara s’està construint el consens sobre la seva definició exacta.

Quin seria el seu objectiu?

L’interès, més que en les plusvàlues econòmiques, està en què aconsegueixi els màxims beneficis a l’hora d’accedir a l’energia i, amb vista a la transició energètica, que redueixi l’impacte sobre l’entorn.

Per impulsar-les, desenvolupeu una eina digital. En què consisteix?

Es tracta d’una plataforma anomenada somcomunitatenergetica.cat, que proporcionarà un accés àgil i intuïtiu als indicadors clau per tirar-les endavant.

I què es farà de la informació?

Ens permetrà saber el potencial energètic de tots els edificis del parc edificat de Catalunya perquè s’aliïn amb l’objectiu que, conjuntament, produeixin i consumeixin energia elèctrica d’origen fotovoltaic. Servirà perquè veiem que és més eficient fer-ho de forma col·lectiva que no pas individualment.

Com s’estableixen els vincles entre les persones que volen crear una comunitat energètica?

Precisament l’eina vol ser l’espai de trobada entre els agents susceptibles d’estar interessats: veïnes, administracions, entitats, cooperatives, empreses, etc. Cal teixir aquestes relacions i enxarxar-les perquè, més enllà de les barreres tècniques, han d’acordar molts altres aspectes.

Quin paper han de jugar aquestes comunitats els anys vinents?

Ja són claus en el camí de la transició energètica. Però encara són poques perquè canviïn el paradigma de la producció i consum elèctric del nostre país. Ens calen molts més casos.

Estan prou inserides en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària?

Hi ha moltes cooperatives per les quals la transició energètica ha de ser accessible a tothom i aposten per un model en què les comunitats energètiques compleixin aquesta condició.

Però, ara mateix, res no ho assegura...

Efectivament, podria haver-hi comunitats que operin deixant de banda les veïnes que no s’han plantejat l’opció o que no han pogut afrontar les inversions necessàries. En tot cas, aquest no és l’esperit.

Quins reptes té ara mateix el projecte?

D’entrada que la plataforma arreli al territori mitjançant un servei gratuït que informarà a la ciutadania i la convidarà a implicar-se. I és que, com més persones participin a Som Comunitat Energètica, més amplies seran les possibilitats que formin una comunitat energètica en el seu entorn.

Què han de fer?

Primer registrar-se al servei i, si cal, validar la informació que nosaltres tenim dels edificis. Per exemple, podem estimar la superfície de teulada o terrat apte per instal·lar plaques i, així, garantir que els càlculs seran millors.

És urgent estendre aquest model?

No podem esperar gaire a implementar la transició energètica i ni tampoc permetre que algú quedi fora del camí. A més a més, les comunitats han de ser una font de justícia social i una millora de la qualitat de vida, ja que acaben amb els problemes de molta gent a l’hora d’accedir a l’energia.

Etiquetes:

cooperativisme

energia

medi ambient

transformació social

economia social i solidària

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">Els llibres escrits per personatges i grups del Black Power van tenir una gran difusió a finals de la dècada del 1960 i principis de la del 1970. Atiaven la imaginació dels joves radicals d’Europa i, alhora, enfortien la col·laboració internacional entre els activistes.</span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">Quan les</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Citacions del president Mao</em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">, més conegudes com el</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Llibre Roig de Mao</em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">, es van publicar i distribuir a escala internacional el 1967, a l’Alemanya Occidental se’n van vendre 100.000 exemplars, a França 60.000 i a Itàlia 40.000 pel cap baix. En els anys següents,</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el text va tenir una bona acollida general per part d’organitzacions activistes de tot Europa</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">i va esdevenir una obra essencial en els grups radicals negres dels Estats Units. «Molts Panteres fan servir el</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Llibre Roig de Mao</em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">com a text de referència», escrivia el 1969 Dan Georgakas, poeta i historiador especialitzat en el moviment obrer, a</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quaderni Piacentini</em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">, la revista pionera de l’esquerra italiana. Georgakas, nascut a Detroit, havia viscut un temps a Roma i s’havia convertit en una font d’informació recurrent entre els radicals italians sobre els moviments de protesta que es donaven als Estats Units. Va col·laborar en</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Black Power: Potere Negro: Analisis e Testimonianze</em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;">(1967), del sociòleg Roberto Giammanco, amic seu i antic estudiant d’intercanvi als EUA. Les oportunitats de creuar l’Atlàntic que van tenir Georgakas i Giammanco, i el llegat que van deixar aquestes visites (nodrit per la correspondència i sostingut per l’activa cultura editorial de l’esquerra política), reflecteixen un dels trets distintius, per bé que sovint s’ha passat per alt, dels moviments de finals dels seixanta i principis dels setanta:</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">els llibres eren una de les cares de l’activisme, i la protesta avançava a cop de tinta.</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les obres escrites per i sobre revolucionaris de fama internacional, com ara Mao, Frantz Fanon, Fidel Castro, Ernesto <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Che</em> Guevara o Malcolm X, van ser una insígnia del radicalisme d’esquerres durant la segona meitat dels seixanta i la primera dels setanta. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per a molts moviments els llibres van passar a ser un component bàsic de la seva identitat pública, i del seu programa polític</span>. Entre aquests títols hi havia els que estaven escrits per i els que versaven sobre activistes i organitzacions del Black Power dels EUA. A principi de la dècada del 1970, els llibres escrits pels exponents més destacats del moviment, com eren Stokely Carmichael, Eldridge Cleaver o H. Rap Brown, així com textos firmats per organitzacions prominents, o per presos polítics, com Angela Davis o George Jackson, havien guanyat una popularitat enorme, ascens al qual va contribuir l’augment que de manera paral·lela es donava en el nombre de llibreries propietat de persones negres, «<a href="https://www.aaihs.org/black-owned-bookstores-anchors-of-the-black-power-movement/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">pilars del moviment Black Power</a>», i en el de publicacions d’editorials independents.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Traduïts a una gran varietat d’idiomes, aquests llibres sobre el Black Power, juntament amb d’altres escrits per grups estudiantils i radicals dels EUA, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">eren una peça més del complex engranatge global de l’oposició</span>. Venuts a preus baixos, editats en format de butxaca i produïts per entitats ben diverses (impremtes populars, grups d’esquerres emergents i fins i tot prestigioses cases editorials), els llibres feien accessibles les idees d’activistes i grups de renom, alhora que donaven al Black Power, i als moviments afins, la seva naturalesa teòrica. Si examinem de més a prop l’estructura que va engegar i que va mantenir aquests projectes editorials, primer als Estats Units i després per tot Europa, comprendrem millor com s’organitzaven els moviments polítics d’aquest període i en podrem extreure lliçons ben il·lustratives sobre la relació que s’estableix avui dia entre el món editorial i l’organització popular d’esquerres.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La protesta com a producte</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La «literatura de la revolució», com va descriure-la un comentarista nord-americà, formava part d’una tendència més àmplia segons la qual «la protesta havia passat a ser un producte» durant aquesta dècada a cavall dels seixanta i els setanta. La dimensió textual d’aquests moviments ens fa recordar que les convulsions que llavors va suposar la creació de mons diferents eren causades per tres canvis que van produir-se de manera interconnectada en la societat occidental: l’arribada a l’adultesa dels qui havien nascut en acabar la Segona Guerra Mundial, l’expansió de l’educació superior —i l’increment del nombre d’estudiants (sobretot, encara que no només) als EUA— i una revolució en la infraestructura cultural mundial. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els llibres se situaven en el vèrtex que unia aquestes tres facete</span>s: la política d’esquerres, l’activisme estudiantil i l’aparell mediàtic.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21012 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Flickr-Wystan-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Foto: Flickr – Wystan</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Als Estats Units, la intersecció de causes polítiques i cases editorials va començar a prendre notorietat a partir de mitjan anys seixanta. Com ha argumentat Louis Menand, professor de literatura de Harvard, en aquells anys «<a href="https://www.newyorker.com/magazine/2011/01/24/books-as-bombs" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">els llibres eren bombes</a>». <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un material incendiari com aquell contenia veus punyents que exigien mesures contra la pobresa, pel feminisme i a favor del medi ambient</span>, així com cròniques de la rebel·lió contracultural en primera persona, algunes de les quals suposadament escrites per radicals com els líders del moviment <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">yippie</em> Jerry Rubin i Abbie Hoffman. Aquesta tendència era internacional, tot i que era molt més pronunciada als EUA, on els llibres de la revolució es venien a cabassos. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les dammés de la terre</em> (1963), de Frantz Fanon, va sortir en edició rústica en un moment en què les ciutats nord-americanes esclataven en un «llarg i càlid estiu»: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">en aquest escenari, el 1968 se’n van vendre 150.000 exemplars, una quantitat que eclipsa les 3.000 còpies que el biògraf de Fanon, David Macey, ens explica que es van vendre a França</span> en els vint anys posteriors a la publicació original de l’obra, el 1961. El text de Fanon va tenir, com el de Mao, una influència fundacional en les organitzacions del Black Power dels Estats Units, alhora que les xifres de vendes posaven de manifest el que el 1969 el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">New York Times</em> va descriure com una «explosió de publicacions negres».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La producció de llibres, de fet, va passar a ser una característica visible del Black Power nord-americà. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A partir de mitjan anys seixanta les obres de i sobre personatges negres de l’àmbit polític i cultural esdevenien èxits de vendes a l’instant</span>, i en qüestió de pocs anys se’n venien traduccions per tot Europa. El 1968 als Estats Units es van vendre mig milió d’exemplars d’una edició rústica de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Autobiography of Malcolm X</em> (1965), i en els deu anys següents se’n van vendre més de sis milions a tot el món. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Soul on Ice</em> (1968), escrit pel membre del Partit Pantera Negra Eldridge Cleaver, va superar el milió de còpies venudes als EUA en el mateix any en què es va publicar, i no va trigar a ser traduït a diversos idiomes europeus, entre els quals el francès, l’italià, el neerlandès, l’alemany, el suec o el castellà (el 1971), així com al japonès.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A Europa l’interès que despertava la rebel·lió del jovent nord-americà creixia sense parar durant la dècada del 1960. Va sorgir, però, enmig de revoltes urbanes, protestes contra la guerra del Vietnam i l’emergència del Black Power a finals dels seixanta. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els llibres solien servir com a vehicle i símbol alhora d’aquestes efervescents corrents de compromís.</span> La cobertura que en van fer aleshores els mitjans informatius suecs, per exemple, algunes mostres de la qual es poden veure avui dia a <a href="https://www.youtube.com/watch?v=O_dCL2F571Q" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">The Black Power Mixtape</a><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>(2011), ens confirma la popularitat de la qual gaudien aquests personatges i aquests llibres entre el públic escandinau. Quan el 1967 Carmichael, líder de l’Student Non-Violent Coordinating Committee (SNCC) i defensor del Black Power de renom internacional, va visitar Estocolm, els equips de periodistes van enregistrar el seu discurs. Setmanes més tard en van retransmetre un altre que va fer París i que va acabar, com es veu a les imatges, envoltat d’estudiants francesos firmant-los exemplars de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Black Power</em> (1967), llibre que va escriure juntament amb Charles V. Hamilton. Sis anys després, els teleespectadors de Suècia van poder entrar a la National Memorial African Bookstore, on el propietari de la qual, el famós llibreter Lewis Michaux, destacava la importància dels llibres en la consciència política negra contemporània. Mentre Michaux parlava, les càmeres recorrien els abarrotats prestatges de la llibreria i mostraven primers plans dels títols que el públic suec se suposava que reconeixeria. A principis de la dècada del 1970, aquests llibres eren habituals en grups de lectura i societats culturals, se solien vendre en concentracions i llibreries de París, Estocolm i molts altres llocs, i eren absorbits per un públic europeu heterogeni.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La política de la publicació de protesta</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si bé és cert que la publicació de llibres va passar a formar part del repertori del Black Power a finals dels seixanta, no tots els activistes aspiraven a ser reconeguts com a escriptors, o com a mínim no d’entrada. Carmichael va dir al seu editor de Random House que ell «no va pretendre mai ser escriptor» i que es considerava tan sols un «activista polític». Com ens recorda el seu biògraf Peniel Joseph, però, Carmichael tenia l’esperança que les seves obres servissin com a «arma política per al període en què s’han escrit». <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La concepció dels llibres com a eines insurreccionals capaces de convocar una consciència negra contestatària</span> —capaces de «<a href="https://genius.com/Amiri-baraka-black-art-annotated" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">fer entrar la policia als carrerons</a>», que és el que havien de fer les noves obres creatives, segons insistia Amiri Baraka, poeta del moviment Black Art— va sorgir de la idea que entenia el periodisme, la indústria editorial i els mitjans com a forces dominants de la societat i que considerava que els llibres i projectes culturals radicals havien de disputar-los aquesta influència.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Partit Pantera Negra, format el 1966 a Oakland, Califòrnia, sens dubte combregava amb aquesta opinió: va distribuir <a href="https://collections.library.yale.edu/catalog/11459904" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">pamflets</a> que assenyalaven el periodisme convencional i el titllaven de còmplice en l’assassinat de membres del Partit, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i va treballar amb un conjunt de productors experimentals de l’àmbit de la cultura i l’activisme per crear uns «mitjans populars».</span> El 1960, el sociòleg afroamericà St. Clair Drake afirmava en aquest sentit que la revolució del Black Power als Estats Units implicaria «feines de carrer» i «feines intel·lectuals», i que un deure era inseparable de l’altre. L’anàlisi social intel·ligent era un mode d’intervenció política, i en conseqüència l’escriptura de llibres va convertir-se en un component declarat del Black Power. Els llibres obrien espais on grups i activistes podien exposar les condicions a les quals s’havien d’enfrontar les comunitats urbanes negres als EUA, entreteixir els revitalitzats conceptes de marxisme i maoisme amb unes nítides descripcions de la violència i el desemparament estatals, i relacionar l’organització de les comunitats negres nord-americanes amb les insurgències que es propagaven arreu del planeta en el context del moviment tercermundista.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’acció editorial també esdevenia una pota més de l’acció política en el moment en què passava a ser reconeguda com un mitjà per recaptar fons entre els activistes dels Estats Units. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No era pas infreqüent que els escriptors i professors universitaris d’esquerres donessin gran part del que generava la seva cartera cultural a les organitzacions amb les quals tenien vincles.</span> El famós historiador i escriptor Howard Zinn va donar tots els <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">royalties</em> que va guanyar amb <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">SNCC: The New Abolitionists</em> (1964), que va tenir unes vendes impressionants durant dos anys, a aquesta organització que lluitava pels drets civils. Carmichael va fer el mateix: va demanar que la seva part dels ingressos de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Black Power</em> (1967) es destinés al programa universitari de l’SNCC. L’historiador Philip Foner, compilador de la primera col·lecció de fragments del diari del Partit Pantera Negra, publicada sota el títol <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Black Panthers Speak</em> (1970), va redirigir al Partit la majoria dels diners que va guanyar amb aquest projecte. En el contracte que Malcom X va signar amb Doubleday per la seva autobiografia va establir-hi uns <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">royalties</em> que haurien d’anar destinats a la Muslim Mosque, l’organització que va fundar després de deixar la Nació de l’Islam, i —de manera premonitòria— en cas que morís, a la seva viuda.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.cambridge.org/core/journals/historical-journal/article/black-panther-partys-publishing-strategies-and-the-financial-underpinnings-of-activism-19681975/441702BF3381BFADB7EEEC0CB355D6E6" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">En una altra banda he explicat</a> que diversos dels llibres publicats pel Partit Pantera Negra als EUA en aquells anys van generar unes quantitats de diners considerables per al Partit, que en la majoria dels casos procedien d’avançaments que els feien comptant amb beneficis futurs. Random House, per exemple, va pagar al Partit 100.000 $ pels drets de publicació del segon manuscrit de George Jackson, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Blood in My Eye</em> (1972), preveient que repetiria l’èxit fenomenal que havia assolit amb <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Soledad Brother</em> (1970), amb mig milió d’exemplars venuts només el primer any; finalment, però, no va ser així. Les traduccions de textos del Partit que van fer alguns grups europeus, sobretot si eren organitzacions petites, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">tampoc amagaven la finalitat de generar ingressos amb aquestes obres</span>. Una modesta sèrie de pamflets que l’activista Karl-Dietrich Wolff, exdirigent de la Sozialistische Deutsche Studentenbund, va produir entre 1970 i 1971 en nom del Solidaritätskomitee für die Black Panther Partei ho deixava ben clar: «Els beneficis de la venda d’aquest pamflet es destinaran al Partit Pantera Negra» («Gewinn aus dem Verkauf dieser Broschüre geht an die Black Panther Partei»), i animava els lectors a fer-hi més aportacions i a organitzar grups per recaptar fons.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21009 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Bundesarchiv_Bild_183-L0911-029_Berlin_Erich_Honecker_empfangt_Angela_Davis-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Foto: Wikipedia</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquests sis pamflets sobre els Panteres Negres Wolff els va publicar a través del seu nou segell, Roter Stern Verlag, a Frankfurt, d’acord amb la seva idea que l’esquerra necessitava una infraestructura cultural pròpia. Aquest parer estava ja <a href="https://catarsimagazin.cat/willi-munzenberg-el-rupert-murdoch-marxista/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">molt consolidat</a> i era àmpliament compartit, tal com ha demostrat Timothy Scott Brown en el seu impressionant estudi <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sixties Europe </em>(2020). <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A això hi van contribuir especialment les diverses maneres en què els activistes i personatges de cultura europeus s’apropaven als grups del Black Power dels EUA.</span> L’escriptor francès Jean Genet, un dels ferris defensors dels Panteres, va lloar el diari de la comunitat del Partit per fer un periodisme que venia «de l’altre extrem del canó», mentre que el periodista Jørgen Dragsdahl va traduir al danès un assaig de Huey P. Newton, líder dels Panteres, perquè «la lluita que vindrà exigeix que la comunicació i la coordinació entre totes les fronteres siguin més estretes del que ho han estat mai en la història del socialisme». Bernward Vesper, radical i editor alemany, deia que una entrevista que Eldridge Cleaver havia fet per a la revista <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Playboy</em> tenia «importància política […] fins i tot per a l’esquerra europea», i en conseqüència la seva col·lecció «Voltaire Flugschrift» era «el millor lloc on Cleaver podia fer arribar les seves idees a un públic estudiantil i intel·lectual». Malgrat tot, moltes de les obres cabdals dels activistes del Black Power, incloent-hi les escrites pels membres més destacats dels Panteres, van ser publicades per grans editorials, fet que confirma l’observació que Theodor Adorno havia fet anys abans: «[als Estats Units] <a href="https://www.marxists.org/reference/archive/adorno/1951/mm/ch03.htm" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">tots els productes culturals, fins i tot els inconformistes, són incorporats al mecanisme de la distribució de capital a gran escala</a>».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quan Adorno va morir, el veredicte era ja irrefutable. Random House, com moltes altres grans firmes dels EUA, s’havia erigit en entusiasta defensora dels «nous radicals» del país, esquivant amb destresa les acusacions que rebia per revendre als activistes les seves pròpies idees, i com a aliada demostrada dels grups del Black Power. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els editors organitzaven actes de captació de fons per al Partit Pantera Negra, pressionaven els directors de les presons perquè alliberessin activistes destacats i s’apuntaven amb el seu nom a comitès de suport</span>. Paral·lelament a aquestes accions es produïen una sèrie de canvis interns en la premsa i en tot el sector. Random House acabava d’anomenar un nou editor, Toni Morrison, qui anys més tard rebria diversos premis per la seva tasca com a escriptora i novel·lista. I tot i que sempre va mantenir una certa distància amb el moviment («<a href="https://www.newyorker.com/magazine/2003/10/27/ghosts-in-the-house" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">No anava a les manifestacions. No anava enlloc, jo. No participava en res</a>»), Morrison estava decidida a «garantir que es publiqués en paper tot allò que feien els que sí que anaven a les manifestacions i hi arriscaven la pell».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hi havia altres grans editorials que apostaven d’una manera encara més definida per aquest mercat d’estudiants i activistes, i s’escarrassaven a fer-se figurar com els més destacats proveïdors de textos radicals i contraculturals. Grove Press, per exemple, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">va crear una línia editorial dedicada expressament a produir «manuals activistes»</span>, amb títols com ara <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Bust Book: What to Do Until the Lawyer Comes</em> [Manual de detencions: Què fer fins que arribi l’advocat] (1970), que es venia en edició rústica per 1,25 $. El llibre donava consells en cas de ser detingut en una concentració i es basava en un pamflet de 50 c que els Students for a Democratic Society havien fet circular amb anterioritat. Això demostra que al mateix temps que s’identificaven com a compradors de molts d’aquests llibres, els estudiants de vegades també exercien un paper fonamental en la producció d’aquestes obres.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Lligams amb la universitat</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En entorns com el de Berkeley o Oakland, Califòrnia, hi havia una estreta xarxa social i política que unia els campus i les comunitats i que aglutinava estudiants, professors, veïns i activistes al voltant d’uns objectius compartits. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquests ambients es caracteritzaven per una intensa socialització i amb freqüència s’hi posaven en comú experiències i recursos</span>, de tal manera que era ben habitual que estudiants i activistes assessoressin líders de moviments de base en projectes culturals i textuals. Octavetes, manifestos, i fullets de tota mena omplien aquests entorns, i el paper i les arts gràfiques —se’n conserven algunes mostres gràcies a grups d’<a href="https://oac.cdlib.org/findaid/ark:/13030/c8gm86mn/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">estudiants</a> i <a href="https://archives.yale.edu/repositories/11/resources/1292" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">professors</a>— van esdevenir un dels lligams més forts que connectaven els diversos actors socials. Així doncs, no és només que els llibres despertessin la imaginació dels activistes d’arreu del planeta, sinó que la producció editorial enfortia la col·laboració entre ells.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La formació mateixa del Partit Pantera Negra exemplificava aquestes interseccions. La historiadora Donna Murch ha comentat que el Partit va créixer a partir d’un «diàleg» entre «grup[s] d’estudi i concentracions al carrer», una observació a la qual dona suport la producció de molts dels llibres del Partit. Així, va ser el periodista i activista de la Nova Esquerra Robert Scheer qui va compilar els <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Post-Prison Writings</em> (1969), de Cleaver; l’escriptor independent i estudiant de dret Arthur Goldberg qui va convertir una sèrie d’entrevistes amb Bobby Seale, cofundador del Partit, en el fascinant relat de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Seize the Time</em> (1970), o l’estudiant de Berkeley J. Herman Blake qui va escriure la major part de l’autobiografia de Newton, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Revolutionary Suicide</em> (1973). <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A més, diversos professors afins al Partit van ajudar els Panteres Negres a comprendre millor el mercat editorial estudiantil</span>. L’historiador Philip Foner, per exemple, de la Universitat Lincoln de Pennsilvània, va dir a uns activistes del Partit que els seus llibres es vendrien molt bé a «les llibreries dels campus de la universitat» i que era molt probable que «es fessin servir en els departaments d’estudis afroamericans d’arreu del país». I així va ser.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Obrint-se pas en aquest entramat social hi havia també centenars d’estudiants estrangers, molts dels quals arribaven de l’Europa Occidental, on cursaven estudis superiors. Arribaven als Estats Units amb una beca per estudiar en les institucions acadèmiques de més alt nivell, o enduts per la intriga i les ganes d’explorar les cultures experimentals que s’oferien en els pròspers centres contraculturals del país. A les aules, a les residències i en tota mena de grups estudiantils i organitzacions polítiques, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">els estudiants internacionals es barrejaven i s’organitzaven amb els seus companys autòctons, i sovint expandien les xarxes dels EUA en tornar als seus països d’origen</span>. Així, per exemple, havent fet amistat amb Angela Davis com a estudiant d’intercanvi a la Universitat Brandeis, Manfred Clemenz va convertir-se en un dels seus més importants defensors a l’Alemanya Occidental a principis de la dècada del 1970. Aquests corrents, però, eren bidireccionals: Marshall Bloom, cofundador del Liberation News Service (LNS), un actor cabdal la premsa clandestina dels Estats Units, va ampliar els vincles de l’LNS amb Europa per mitjà de contactes que havia fet durant l’any que va passar a la London School of Economics. Els moviments insurgents d’aquella època no és que simplement s’imaginessin o es visquessin com a internacionals, sinó que sovint ho eren de debò.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La fusió de l’escena intel·lectual i la política i l’anar i venir dels grups d’estudiants i activistes entre aquests dos entorns eren especialment intensos a l’àrea de la badia de San Francisco, una intensitat que es deixava sentir també a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els efectes d’aquesta unió de forces es feien evidents al Departament de Sociologia de la universitat, el millor del país</span>, on alumnes i professors van començar a imaginar una sociologia compromesa amb els problemes socials urgents del moment i van involucrar les comunitats dels barris on hi havia els campus fent-les partícips de la recerca acadèmica com a públic i com a participants. Això era a grans trets el que el sociòleg britànic i professor a Berkeley Michael Burawoy més tard anomenaria «<a href="https://publicsociology.berkeley.edu/intro/berkeleysociology/berkeleysociology.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">sociologia pública</a>», una pràctica sorgida de les col·laboracions que van establir amb un gran nombre de grups radicals, entre els quals el Partit Pantera Negra.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21010 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/wikimedia-commons-Nick-DeWolf-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Foto: Wikimedia Commons – Nick DeWolf</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La sociologia, al capdavall, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">era la disciplina que amb més precisió documentava l’agitació social d’aquella època.</span> I això era així perquè oferia una de les vies d’entrada principals al marxisme acadèmic i, alhora, un lligam amb el puixant estudi dels mitjans de comunicació, per bé que la desafecció amb la matèria no era pas una qüestió menor en la maduració política de molta gent, o en les mobilitzacions més grans del període: primer a la Universitat de Nanterre, en què les <a href="https://archive.org/details/studentpowerprob00cock/page/372/mode/2up" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">crítiques</a> a la sociologia van tenir un efecte determinant en l’ocupació de la institució, i més endavant en les declaracions sobre una «crisi» —«la mort», fins i tot— de certs àmbits de la disciplina. Aquestes idees eren àmpliament manifestes entre els que donaven suport o col·laboraven amb activistes i grups del Black Power. Quan Clemenz va organitzar el Comitè en Solidaritat d’Angela Davis a Frankfurt, va fer-ho com a professor de sociologia de la Universitat Goethe. Així mateix, de vegades feien servir els llibres produïts per activistes del Black Power, les sobrecobertes dels quals sovint els qualificaven d’obres de sociologia.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Entre els professors i estudiants internacionals que arribaven al Departament de Sociologia de Berkeley hi havia els sociòlegs italians Alberto Martinelli i Alessandro Cavalli. Van anar-hi amb una beca Harkness a mitjan anys seixanta, i hi van tornar a principis dels setanta, quan, com els va passar a molts altres, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">van quedar captivats pel Partit Pantera Negra i la seva magnètica presència a la ciutat veïna d’Oakland</span>. Donada la quantitat de gent que anava i venia entre el campus i la comunitat, els pocs visitants internacionals maldaven per aconseguir una audiència amb els líders del Partit, així que finalment les presentacions es van fer, en el cas de Martinelli i Cavalli, a través d’altres professors o, en el cas de Karl-Dietrich Wolff, per mitjà de membres de la Nova Esquerra dels Estats Units.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal reconèixer que els impulsos que duien professors italians, activistes estudiantils alemanys i tants altres visitants a voler conèixer grups com els Panteres Negres eren variats, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i aquestes diferències es reflectien en el ventall d’editorials d’esquerres amb qui col·laboraven per produir textos destinats a públics internacionals</span>. Wolff va imprimir els textos teòrics més importants dels Panteres a la seva Roter Stern Verlag, una editorial popular entre els grups radicals d’Alemanya, mentre que Martinelli i Cavalli van triar Einaudi, el principal segell italià de textos polítics, perquè els publiqués la seva antologia dels Panteres, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Il Black Panther Party: A cura di Alberto Martinelli e Alessandro Cavalli</em> (1971).</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per damunt d’aquestes dues tendències editorials hi havia algunes de les cases de més alta volada del continent, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i eren aquestes les que solien publicar els títols més coneguts del Black Power nord-americà</span>. A Suècia, per exemple, la prestigiosa Rabén & Sjögren va ser-ne la principal importadora del país: va publicar una edició del <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Black Power</em>, de Carmichael i Hamilton, l’iconoclasta <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Look out, Whitey! Black Power’s Gon’ Get Your Mama!</em> (1969), de Julius Lester, una col·lecció de documents del Partit Pantera Negra i <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Die Nigger Die!: A Political Autobiography</em>, de H. Rap Brown. Aquest nivell editorial superior va eixamplar en gran manera el mercat de la literatura revolucionària de l’esquerra internacional, alhora que va consolidar el poder dels grans segells, sobretot les dels Estats Units que negociaven i venien els drets de les obres.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Impremtes i empremtes en la Nova Esquerra europea</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les traduccions dels llibres del Black Power van arribar en un moment crucial per a l’esquerra europea, que s’estava fragmentant a un ritme accelerat després del 1968. Com han assenyalat diversos acadèmics en referència a diferents contextos nacionals, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el punt àlgid del suport del Black Power per part de l’esquerra europea va ser entre mitjan 1969 i el 1972</span>, per bé que a Anglaterra i els països escandinaus l’interès possiblement va arribar més tard i va durar més temps. La relaxació de les lleis de censura també va contribuir a accelerar la difusió d’aquests títols a l’Europa del Sud, amb una traducció al castellà de l’antologia de Giammanco publicada el 1970, o amb la versió de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Soledad Brother</em>, de George Jackson, publicada el 1971 pel nou projecte de Carlos Barral, Barral Editores. De fet, l’acollida que van tenir aquests llibres a Europa ens fa pensar que «la cronologia de la revolució», com l’ha anomenada el meu col·lega Ben Harker, ha funcionat sempre mitjançant un complex entramat d’engranatges: s’ha desenvolupat a velocitats diferents segons el context i ha anat oscil·lant entre les crides que reivindiquen el caràcter primordial de la cultura i les opinions que rebutgen la subordinació d’aquesta en els progressos revolucionaris.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els llibres sobre el Black Power van tenir al continent europeu una difusió desigual i un impacte divers. La circulació d’aquestes obres, com és natural, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">reproduïa les interconnexions que ja hi havia entre xarxes d’activistes</span>, que, a causa de les mobilitzacions contra la guerra del Vietnam, eren més fortes entre els grups francesos, italians, neerlandesos, suecs i de l’Alemanya Occidental. Aquests van ser uns anys en què l’ombra de l’imperialisme nord-americà s’allargava damunt l’Àsia Sud-oriental, i en què els textos del Black Power presentaven models oposats. En aquells anys la cobertura del moviment del Black Power dels EUA va augmentar en els diaris de la Nova Esquerra de França, Alemanya Occidental i Itàlia. La publicació de Jean-Paul Satre <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les Temps Modernes</em> incorporava articles sobre «La révolution noire» i el Dodge Revolutionary Union Movement de Detroit, mentre que les anàlisis publicades a les pàgines de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quaderni Piacentini</em> eren famoses per la seva freqüència i qualitat, amb entrevistes a <a href="https://www.bibliotecaginobianco.it/flip/QND/02/0900b/?#3" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">activistes de l’SNCC</a>, reportatges sobre Angela Davis i estudis en profunditat sobre la ideologia i les escissions dels Panteres, un repertori que prova l’atracció que sentien els radicals italians per la combinació del Black Power i la insurrecció armada.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-21011 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2021/09/Malcolm-x-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: middle;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Foto: Wikipedia</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un dels elements que demostra les diverses maneres en què aquests llibres van repercutir als EUA i a Europa pot entreveure’s en el disseny de les cobertes, una observació que ja va fer mig de passada l’artista gràfic <a href="https://www.printmag.com/post/power-fists-guns-books" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Josh McPhee</a>. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En general, les cobertes de les edicions americanes presentaven lletra negreta i evitaven el que un editor de Random House va anomenar «floritures»</span>, en referència als símbols cridaners i sensacionalistes de la caricatura més convencional: entre d’altres, les armes, les panteres o els punys alçats. Toni Morrison no era partidària de fer servir «estratègies publicitàries dels Panteres» en les cobertes dels llibres del Partit, i en comptes d’això preferia «un disseny periodístic que fos clàssic i contundent». La coberta que l’il·lustrador Roy Kuhlman va dissenyar per a l’iconoclasta obra de Lester, publicada per Grove Press, pretenia ser «potent, vibrant […], amb colors i tipus de lletra “intensos”», evocant el disseny que havia fet anteriorment per la mateixa editorial en el cas de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Wretched of the Earth</em> (1963), de Frantz Fanon. Aquestes decisions estaven motivades per una voluntat de generar una estètica que expressés la immediatesa, la profunditat i la sofisticació de la política del Black Power.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quan Random House va publicar l’autobiografia d’Angela Davis als EUA el 1974, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a l’activista mateixa també va agradar-li la idea d’aparèixer a la coberta en un «posat menys previsible» que el d’una fugitiva o una militant negra.</span> Tanmateix, eren precisament la «jaqueta de cuir, […] el pentinat afro i el puny alçat» els símbols que la feien reconeixible i popular, a ella i a altres personatges del Black Power, entre un públic internacional políticament heterogeni. Aquesta iconografia tenia molt de pes en la cobertura dels mitjans populars europeus, tal com demostra una portada de <a href="https://www.spiegel.de/spiegel/print/index-1971-46.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Der Spiegel</a>, però també en les cobertes de les traduccions dels llibres del moviment, sobretot en aquelles fetes per editorials d’esquerres més modestes, com són <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">S’ils frappent a l’aube </em>(1972), publicada per Gallimard; <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La Rivolta Nera</em> (1972), d’Editori Riuniti, o <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">À l’affût</em> (1972), també de Gallimard, amb la il·lustració d’una pantera. Eren aquests trets estètics distintius de la identitat dels Panteres el que a l’editorial londinenca Jonathan Cape esperaven fer constar a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">To Die for the People</em> (1972), de Huey P. Newton: van preguntar als seus col·legues de Nova York si la sobrecoberta «es podria amenitzar amb alguna de les caricatures polítiques d’Emory [Douglas]».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si bé aquests llibres presentaven una estètica diferent en un costat i en l’altre de l’Atlàntic, tenien un públic molt ampli que els llegia —i els vivia— <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">com a part d’un moviment d’esquerres internacional.</span> El conjunt d’aquestes obres representa un aspecte clau del Black Power dels Estats Units i de l’escenari polític més ampli d’aquells anys. Encara més, alhora que aquests textos feien créixer la imaginació de la Nova Esquerra europea —creant un llenguatge anticolonial compartit i traçant el marc teòric del tercermundisme—, la producció d’aquestes obres sovint depenia de col·laboracions internacionals, les quals eren possibles gràcies a l’augment d’oportunitats per estudiar i viatjar i gràcies també al treball dut a terme per enfortir els punts de trobada entre diversos col·lectius, particularment estudiants i activistes. Aquests llibres, doncs, no són només una crònica de l’activisme d’aquell període, sinó que en diversos sentits en són exemples remarcables.</p><h6 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 0.933333rem; line-height: 1.7; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Foto de portada: Picyrl</h6><h6 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 0.933333rem; line-height: 1.7; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Traducció de L’Entrellat SCCL</h6>

Els llibres escrits per personatges i grups del Black Power van tenir una gran difusió a finals de la dècada del 1960 i principis de la del 1970. Atiaven la imaginació dels joves radicals d’Europa i, alhora, enfortien la col·laboració internacional entre els activistes.

Quan les Citacions del president Mao, més conegudes com el Llibre Roig de Mao, es van publicar i distribuir a escala internacional el 1967, a l’Alemanya Occidental se’n van vendre 100.000 exemplars, a França 60.000 i a Itàlia 40.000 pel cap baix. En els anys següents, el text va tenir una bona acollida general per part d’organitzacions activistes de tot Europa i va esdevenir una obra essencial en els grups radicals negres dels Estats Units. «Molts Panteres fan servir el Llibre Roig de Mao com a text de referència», escrivia el 1969 Dan Georgakas, poeta i historiador especialitzat en el moviment obrer, a Quaderni Piacentini, la revista pionera de l’esquerra italiana. Georgakas, nascut a Detroit, havia viscut un temps a Roma i s’havia convertit en una font d’informació recurrent entre els radicals italians sobre els moviments de protesta que es donaven als Estats Units. Va col·laborar en Black Power: Potere Negro: Analisis e Testimonianze (1967), del sociòleg Roberto Giammanco, amic seu i antic estudiant d’intercanvi als EUA. Les oportunitats de creuar l’Atlàntic que van tenir Georgakas i Giammanco, i el llegat que van deixar aquestes visites (nodrit per la correspondència i sostingut per l’activa cultura editorial de l’esquerra política), reflecteixen un dels trets distintius, per bé que sovint s’ha passat per alt, dels moviments de finals dels seixanta i principis dels setanta: els llibres eren una de les cares de l’activisme, i la protesta avançava a cop de tinta.

Les obres escrites per i sobre revolucionaris de fama internacional, com ara Mao, Frantz Fanon, Fidel Castro, Ernesto Che Guevara o Malcolm X, van ser una insígnia del radicalisme d’esquerres durant la segona meitat dels seixanta i la primera dels setanta. Per a molts moviments els llibres van passar a ser un component bàsic de la seva identitat pública, i del seu programa polític. Entre aquests títols hi havia els que estaven escrits per i els que versaven sobre activistes i organitzacions del Black Power dels EUA. A principi de la dècada del 1970, els llibres escrits pels exponents més destacats del moviment, com eren Stokely Carmichael, Eldridge Cleaver o H. Rap Brown, així com textos firmats per organitzacions prominents, o per presos polítics, com Angela Davis o George Jackson, havien guanyat una popularitat enorme, ascens al qual va contribuir l’augment que de manera paral·lela es donava en el nombre de llibreries propietat de persones negres, «pilars del moviment Black Power», i en el de publicacions d’editorials independents.

Traduïts a una gran varietat d’idiomes, aquests llibres sobre el Black Power, juntament amb d’altres escrits per grups estudiantils i radicals dels EUA, eren una peça més del complex engranatge global de l’oposició. Venuts a preus baixos, editats en format de butxaca i produïts per entitats ben diverses (impremtes populars, grups d’esquerres emergents i fins i tot prestigioses cases editorials), els llibres feien accessibles les idees d’activistes i grups de renom, alhora que donaven al Black Power, i als moviments afins, la seva naturalesa teòrica. Si examinem de més a prop l’estructura que va engegar i que va mantenir aquests projectes editorials, primer als Estats Units i després per tot Europa, comprendrem millor com s’organitzaven els moviments polítics d’aquest període i en podrem extreure lliçons ben il·lustratives sobre la relació que s’estableix avui dia entre el món editorial i l’organització popular d’esquerres.

La protesta com a producte

La «literatura de la revolució», com va descriure-la un comentarista nord-americà, formava part d’una tendència més àmplia segons la qual «la protesta havia passat a ser un producte» durant aquesta dècada a cavall dels seixanta i els setanta. La dimensió textual d’aquests moviments ens fa recordar que les convulsions que llavors va suposar la creació de mons diferents eren causades per tres canvis que van produir-se de manera interconnectada en la societat occidental: l’arribada a l’adultesa dels qui havien nascut en acabar la Segona Guerra Mundial, l’expansió de l’educació superior —i l’increment del nombre d’estudiants (sobretot, encara que no només) als EUA— i una revolució en la infraestructura cultural mundial. Els llibres se situaven en el vèrtex que unia aquestes tres facetes: la política d’esquerres, l’activisme estudiantil i l’aparell mediàtic.

Als Estats Units, la intersecció de causes polítiques i cases editorials va començar a prendre notorietat a partir de mitjan anys seixanta. Com ha argumentat Louis Menand, professor de literatura de Harvard, en aquells anys «els llibres eren bombes». Un material incendiari com aquell contenia veus punyents que exigien mesures contra la pobresa, pel feminisme i a favor del medi ambient, així com cròniques de la rebel·lió contracultural en primera persona, algunes de les quals suposadament escrites per radicals com els líders del moviment yippie Jerry Rubin i Abbie Hoffman. Aquesta tendència era internacional, tot i que era molt més pronunciada als EUA, on els llibres de la revolució es venien a cabassos. Les dammés de la terre (1963), de Frantz Fanon, va sortir en edició rústica en un moment en què les ciutats nord-americanes esclataven en un «llarg i càlid estiu»: en aquest escenari, el 1968 se’n van vendre 150.000 exemplars, una quantitat que eclipsa les 3.000 còpies que el biògraf de Fanon, David Macey, ens explica que es van vendre a França en els vint anys posteriors a la publicació original de l’obra, el 1961. El text de Fanon va tenir, com el de Mao, una influència fundacional en les organitzacions del Black Power dels Estats Units, alhora que les xifres de vendes posaven de manifest el que el 1969 el New York Times va descriure com una «explosió de publicacions negres».

La producció de llibres, de fet, va passar a ser una característica visible del Black Power nord-americà. A partir de mitjan anys seixanta les obres de i sobre personatges negres de l’àmbit polític i cultural esdevenien èxits de vendes a l’instant, i en qüestió de pocs anys se’n venien traduccions per tot Europa. El 1968 als Estats Units es van vendre mig milió d’exemplars d’una edició rústica de The Autobiography of Malcolm X (1965), i en els deu anys següents se’n van vendre més de sis milions a tot el món. Soul on Ice (1968), escrit pel membre del Partit Pantera Negra Eldridge Cleaver, va superar el milió de còpies venudes als EUA en el mateix any en què es va publicar, i no va trigar a ser traduït a diversos idiomes europeus, entre els quals el francès, l’italià, el neerlandès, l’alemany, el suec o el castellà (el 1971), així com al japonès.

A Europa l’interès que despertava la rebel·lió del jovent nord-americà creixia sense parar durant la dècada del 1960. Va sorgir, però, enmig de revoltes urbanes, protestes contra la guerra del Vietnam i l’emergència del Black Power a finals dels seixanta. Els llibres solien servir com a vehicle i símbol alhora d’aquestes efervescents corrents de compromís. La cobertura que en van fer aleshores els mitjans informatius suecs, per exemple, algunes mostres de la qual es poden veure avui dia a The Black Power Mixtape (2011), ens confirma la popularitat de la qual gaudien aquests personatges i aquests llibres entre el públic escandinau. Quan el 1967 Carmichael, líder de l’Student Non-Violent Coordinating Committee (SNCC) i defensor del Black Power de renom internacional, va visitar Estocolm, els equips de periodistes van enregistrar el seu discurs. Setmanes més tard en van retransmetre un altre que va fer París i que va acabar, com es veu a les imatges, envoltat d’estudiants francesos firmant-los exemplars de Black Power (1967), llibre que va escriure juntament amb Charles V. Hamilton. Sis anys després, els teleespectadors de Suècia van poder entrar a la National Memorial African Bookstore, on el propietari de la qual, el famós llibreter Lewis Michaux, destacava la importància dels llibres en la consciència política negra contemporània. Mentre Michaux parlava, les càmeres recorrien els abarrotats prestatges de la llibreria i mostraven primers plans dels títols que el públic suec se suposava que reconeixeria. A principis de la dècada del 1970, aquests llibres eren habituals en grups de lectura i societats culturals, se solien vendre en concentracions i llibreries de París, Estocolm i molts altres llocs, i eren absorbits per un públic europeu heterogeni.

La política de la publicació de protesta

Si bé és cert que la publicació de llibres va passar a formar part del repertori del Black Power a finals dels seixanta, no tots els activistes aspiraven a ser reconeguts com a escriptors, o com a mínim no d’entrada. Carmichael va dir al seu editor de Random House que ell «no va pretendre mai ser escriptor» i que es considerava tan sols un «activista polític». Com ens recorda el seu biògraf Peniel Joseph, però, Carmichael tenia l’esperança que les seves obres servissin com a «arma política per al període en què s’han escrit». La concepció dels llibres com a eines insurreccionals capaces de convocar una consciència negra contestatària —capaces de «fer entrar la policia als carrerons», que és el que havien de fer les noves obres creatives, segons insistia Amiri Baraka, poeta del moviment Black Art— va sorgir de la idea que entenia el periodisme, la indústria editorial i els mitjans com a forces dominants de la societat i que considerava que els llibres i projectes culturals radicals havien de disputar-los aquesta influència.

El Partit Pantera Negra, format el 1966 a Oakland, Califòrnia, sens dubte combregava amb aquesta opinió: va distribuir pamflets que assenyalaven el periodisme convencional i el titllaven de còmplice en l’assassinat de membres del Partit, i va treballar amb un conjunt de productors experimentals de l’àmbit de la cultura i l’activisme per crear uns «mitjans populars». El 1960, el sociòleg afroamericà St. Clair Drake afirmava en aquest sentit que la revolució del Black Power als Estats Units implicaria «feines de carrer» i «feines intel·lectuals», i que un deure era inseparable de l’altre. L’anàlisi social intel·ligent era un mode d’intervenció política, i en conseqüència l’escriptura de llibres va convertir-se en un component declarat del Black Power. Els llibres obrien espais on grups i activistes podien exposar les condicions a les quals s’havien d’enfrontar les comunitats urbanes negres als EUA, entreteixir els revitalitzats conceptes de marxisme i maoisme amb unes nítides descripcions de la violència i el desemparament estatals, i relacionar l’organització de les comunitats negres nord-americanes amb les insurgències que es propagaven arreu del planeta en el context del moviment tercermundista.

L’acció editorial també esdevenia una pota més de l’acció política en el moment en què passava a ser reconeguda com un mitjà per recaptar fons entre els activistes dels Estats Units. No era pas infreqüent que els escriptors i professors universitaris d’esquerres donessin gran part del que generava la seva cartera cultural a les organitzacions amb les quals tenien vincles. El famós historiador i escriptor Howard Zinn va donar tots els royalties que va guanyar amb SNCC: The New Abolitionists (1964), que va tenir unes vendes impressionants durant dos anys, a aquesta organització que lluitava pels drets civils. Carmichael va fer el mateix: va demanar que la seva part dels ingressos de Black Power (1967) es destinés al programa universitari de l’SNCC. L’historiador Philip Foner, compilador de la primera col·lecció de fragments del diari del Partit Pantera Negra, publicada sota el títol The Black Panthers Speak (1970), va redirigir al Partit la majoria dels diners que va guanyar amb aquest projecte. En el contracte que Malcom X va signar amb Doubleday per la seva autobiografia va establir-hi uns royalties que haurien d’anar destinats a la Muslim Mosque, l’organització que va fundar després de deixar la Nació de l’Islam, i —de manera premonitòria— en cas que morís, a la seva viuda.

En una altra banda he explicat que diversos dels llibres publicats pel Partit Pantera Negra als EUA en aquells anys van generar unes quantitats de diners considerables per al Partit, que en la majoria dels casos procedien d’avançaments que els feien comptant amb beneficis futurs. Random House, per exemple, va pagar al Partit 100.000 $ pels drets de publicació del segon manuscrit de George Jackson, Blood in My Eye (1972), preveient que repetiria l’èxit fenomenal que havia assolit amb Soledad Brother (1970), amb mig milió d’exemplars venuts només el primer any; finalment, però, no va ser així. Les traduccions de textos del Partit que van fer alguns grups europeus, sobretot si eren organitzacions petites, tampoc amagaven la finalitat de generar ingressos amb aquestes obres. Una modesta sèrie de pamflets que l’activista Karl-Dietrich Wolff, exdirigent de la Sozialistische Deutsche Studentenbund, va produir entre 1970 i 1971 en nom del Solidaritätskomitee für die Black Panther Partei ho deixava ben clar: «Els beneficis de la venda d’aquest pamflet es destinaran al Partit Pantera Negra» («Gewinn aus dem Verkauf dieser Broschüre geht an die Black Panther Partei»), i animava els lectors a fer-hi més aportacions i a organitzar grups per recaptar fons.

Aquests sis pamflets sobre els Panteres Negres Wolff els va publicar a través del seu nou segell, Roter Stern Verlag, a Frankfurt, d’acord amb la seva idea que l’esquerra necessitava una infraestructura cultural pròpia. Aquest parer estava ja molt consolidat i era àmpliament compartit, tal com ha demostrat Timothy Scott Brown en el seu impressionant estudi Sixties Europe (2020). A això hi van contribuir especialment les diverses maneres en què els activistes i personatges de cultura europeus s’apropaven als grups del Black Power dels EUA. L’escriptor francès Jean Genet, un dels ferris defensors dels Panteres, va lloar el diari de la comunitat del Partit per fer un periodisme que venia «de l’altre extrem del canó», mentre que el periodista Jørgen Dragsdahl va traduir al danès un assaig de Huey P. Newton, líder dels Panteres, perquè «la lluita que vindrà exigeix que la comunicació i la coordinació entre totes les fronteres siguin més estretes del que ho han estat mai en la història del socialisme». Bernward Vesper, radical i editor alemany, deia que una entrevista que Eldridge Cleaver havia fet per a la revista Playboy tenia «importància política […] fins i tot per a l’esquerra europea», i en conseqüència la seva col·lecció «Voltaire Flugschrift» era «el millor lloc on Cleaver podia fer arribar les seves idees a un públic estudiantil i intel·lectual». Malgrat tot, moltes de les obres cabdals dels activistes del Black Power, incloent-hi les escrites pels membres més destacats dels Panteres, van ser publicades per grans editorials, fet que confirma l’observació que Theodor Adorno havia fet anys abans: «[als Estats Units] tots els productes culturals, fins i tot els inconformistes, són incorporats al mecanisme de la distribució de capital a gran escala».

Quan Adorno va morir, el veredicte era ja irrefutable. Random House, com moltes altres grans firmes dels EUA, s’havia erigit en entusiasta defensora dels «nous radicals» del país, esquivant amb destresa les acusacions que rebia per revendre als activistes les seves pròpies idees, i com a aliada demostrada dels grups del Black Power. Els editors organitzaven actes de captació de fons per al Partit Pantera Negra, pressionaven els directors de les presons perquè alliberessin activistes destacats i s’apuntaven amb el seu nom a comitès de suport. Paral·lelament a aquestes accions es produïen una sèrie de canvis interns en la premsa i en tot el sector. Random House acabava d’anomenar un nou editor, Toni Morrison, qui anys més tard rebria diversos premis per la seva tasca com a escriptora i novel·lista. I tot i que sempre va mantenir una certa distància amb el moviment («No anava a les manifestacions. No anava enlloc, jo. No participava en res»), Morrison estava decidida a «garantir que es publiqués en paper tot allò que feien els que sí que anaven a les manifestacions i hi arriscaven la pell».

Hi havia altres grans editorials que apostaven d’una manera encara més definida per aquest mercat d’estudiants i activistes, i s’escarrassaven a fer-se figurar com els més destacats proveïdors de textos radicals i contraculturals. Grove Press, per exemple, va crear una línia editorial dedicada expressament a produir «manuals activistes», amb títols com ara The Bust Book: What to Do Until the Lawyer Comes [Manual de detencions: Què fer fins que arribi l’advocat] (1970), que es venia en edició rústica per 1,25 $. El llibre donava consells en cas de ser detingut en una concentració i es basava en un pamflet de 50 c que els Students for a Democratic Society havien fet circular amb anterioritat. Això demostra que al mateix temps que s’identificaven com a compradors de molts d’aquests llibres, els estudiants de vegades també exercien un paper fonamental en la producció d’aquestes obres.

Lligams amb la universitat

En entorns com el de Berkeley o Oakland, Califòrnia, hi havia una estreta xarxa social i política que unia els campus i les comunitats i que aglutinava estudiants, professors, veïns i activistes al voltant d’uns objectius compartits. Aquests ambients es caracteritzaven per una intensa socialització i amb freqüència s’hi posaven en comú experiències i recursos, de tal manera que era ben habitual que estudiants i activistes assessoressin líders de moviments de base en projectes culturals i textuals. Octavetes, manifestos, i fullets de tota mena omplien aquests entorns, i el paper i les arts gràfiques —se’n conserven algunes mostres gràcies a grups d’estudiants i professors— van esdevenir un dels lligams més forts que connectaven els diversos actors socials. Així doncs, no és només que els llibres despertessin la imaginació dels activistes d’arreu del planeta, sinó que la producció editorial enfortia la col·laboració entre ells.

La formació mateixa del Partit Pantera Negra exemplificava aquestes interseccions. La historiadora Donna Murch ha comentat que el Partit va créixer a partir d’un «diàleg» entre «grup[s] d’estudi i concentracions al carrer», una observació a la qual dona suport la producció de molts dels llibres del Partit. Així, va ser el periodista i activista de la Nova Esquerra Robert Scheer qui va compilar els Post-Prison Writings (1969), de Cleaver; l’escriptor independent i estudiant de dret Arthur Goldberg qui va convertir una sèrie d’entrevistes amb Bobby Seale, cofundador del Partit, en el fascinant relat de Seize the Time (1970), o l’estudiant de Berkeley J. Herman Blake qui va escriure la major part de l’autobiografia de Newton, Revolutionary Suicide (1973). A més, diversos professors afins al Partit van ajudar els Panteres Negres a comprendre millor el mercat editorial estudiantil. L’historiador Philip Foner, per exemple, de la Universitat Lincoln de Pennsilvània, va dir a uns activistes del Partit que els seus llibres es vendrien molt bé a «les llibreries dels campus de la universitat» i que era molt probable que «es fessin servir en els departaments d’estudis afroamericans d’arreu del país». I així va ser.

Obrint-se pas en aquest entramat social hi havia també centenars d’estudiants estrangers, molts dels quals arribaven de l’Europa Occidental, on cursaven estudis superiors. Arribaven als Estats Units amb una beca per estudiar en les institucions acadèmiques de més alt nivell, o enduts per la intriga i les ganes d’explorar les cultures experimentals que s’oferien en els pròspers centres contraculturals del país. A les aules, a les residències i en tota mena de grups estudiantils i organitzacions polítiques, els estudiants internacionals es barrejaven i s’organitzaven amb els seus companys autòctons, i sovint expandien les xarxes dels EUA en tornar als seus països d’origen. Així, per exemple, havent fet amistat amb Angela Davis com a estudiant d’intercanvi a la Universitat Brandeis, Manfred Clemenz va convertir-se en un dels seus més importants defensors a l’Alemanya Occidental a principis de la dècada del 1970. Aquests corrents, però, eren bidireccionals: Marshall Bloom, cofundador del Liberation News Service (LNS), un actor cabdal la premsa clandestina dels Estats Units, va ampliar els vincles de l’LNS amb Europa per mitjà de contactes que havia fet durant l’any que va passar a la London School of Economics. Els moviments insurgents d’aquella època no és que simplement s’imaginessin o es visquessin com a internacionals, sinó que sovint ho eren de debò.

La fusió de l’escena intel·lectual i la política i l’anar i venir dels grups d’estudiants i activistes entre aquests dos entorns eren especialment intensos a l’àrea de la badia de San Francisco, una intensitat que es deixava sentir també a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Els efectes d’aquesta unió de forces es feien evidents al Departament de Sociologia de la universitat, el millor del país, on alumnes i professors van començar a imaginar una sociologia compromesa amb els problemes socials urgents del moment i van involucrar les comunitats dels barris on hi havia els campus fent-les partícips de la recerca acadèmica com a públic i com a participants. Això era a grans trets el que el sociòleg britànic i professor a Berkeley Michael Burawoy més tard anomenaria «sociologia pública», una pràctica sorgida de les col·laboracions que van establir amb un gran nombre de grups radicals, entre els quals el Partit Pantera Negra.

La sociologia, al capdavall, era la disciplina que amb més precisió documentava l’agitació social d’aquella època. I això era així perquè oferia una de les vies d’entrada principals al marxisme acadèmic i, alhora, un lligam amb el puixant estudi dels mitjans de comunicació, per bé que la desafecció amb la matèria no era pas una qüestió menor en la maduració política de molta gent, o en les mobilitzacions més grans del període: primer a la Universitat de Nanterre, en què les crítiques a la sociologia van tenir un efecte determinant en l’ocupació de la institució, i més endavant en les declaracions sobre una «crisi» —«la mort», fins i tot— de certs àmbits de la disciplina. Aquestes idees eren àmpliament manifestes entre els que donaven suport o col·laboraven amb activistes i grups del Black Power. Quan Clemenz va organitzar el Comitè en Solidaritat d’Angela Davis a Frankfurt, va fer-ho com a professor de sociologia de la Universitat Goethe. Així mateix, de vegades feien servir els llibres produïts per activistes del Black Power, les sobrecobertes dels quals sovint els qualificaven d’obres de sociologia.

Entre els professors i estudiants internacionals que arribaven al Departament de Sociologia de Berkeley hi havia els sociòlegs italians Alberto Martinelli i Alessandro Cavalli. Van anar-hi amb una beca Harkness a mitjan anys seixanta, i hi van tornar a principis dels setanta, quan, com els va passar a molts altres, van quedar captivats pel Partit Pantera Negra i la seva magnètica presència a la ciutat veïna d’Oakland. Donada la quantitat de gent que anava i venia entre el campus i la comunitat, els pocs visitants internacionals maldaven per aconseguir una audiència amb els líders del Partit, així que finalment les presentacions es van fer, en el cas de Martinelli i Cavalli, a través d’altres professors o, en el cas de Karl-Dietrich Wolff, per mitjà de membres de la Nova Esquerra dels Estats Units.

Cal reconèixer que els impulsos que duien professors italians, activistes estudiantils alemanys i tants altres visitants a voler conèixer grups com els Panteres Negres eren variats, i aquestes diferències es reflectien en el ventall d’editorials d’esquerres amb qui col·laboraven per produir textos destinats a públics internacionals. Wolff va imprimir els textos teòrics més importants dels Panteres a la seva Roter Stern Verlag, una editorial popular entre els grups radicals d’Alemanya, mentre que Martinelli i Cavalli van triar Einaudi, el principal segell italià de textos polítics, perquè els publiqués la seva antologia dels Panteres, Il Black Panther Party: A cura di Alberto Martinelli e Alessandro Cavalli (1971).

Per damunt d’aquestes dues tendències editorials hi havia algunes de les cases de més alta volada del continent, i eren aquestes les que solien publicar els títols més coneguts del Black Power nord-americà. A Suècia, per exemple, la prestigiosa Rabén & Sjögren va ser-ne la principal importadora del país: va publicar una edició del Black Power, de Carmichael i Hamilton, l’iconoclasta Look out, Whitey! Black Power’s Gon’ Get Your Mama! (1969), de Julius Lester, una col·lecció de documents del Partit Pantera Negra i Die Nigger Die!: A Political Autobiography, de H. Rap Brown. Aquest nivell editorial superior va eixamplar en gran manera el mercat de la literatura revolucionària de l’esquerra internacional, alhora que va consolidar el poder dels grans segells, sobretot les dels Estats Units que negociaven i venien els drets de les obres.

Impremtes i empremtes en la Nova Esquerra europea

Les traduccions dels llibres del Black Power van arribar en un moment crucial per a l’esquerra europea, que s’estava fragmentant a un ritme accelerat després del 1968. Com han assenyalat diversos acadèmics en referència a diferents contextos nacionals, el punt àlgid del suport del Black Power per part de l’esquerra europea va ser entre mitjan 1969 i el 1972, per bé que a Anglaterra i els països escandinaus l’interès possiblement va arribar més tard i va durar més temps. La relaxació de les lleis de censura també va contribuir a accelerar la difusió d’aquests títols a l’Europa del Sud, amb una traducció al castellà de l’antologia de Giammanco publicada el 1970, o amb la versió de Soledad Brother, de George Jackson, publicada el 1971 pel nou projecte de Carlos Barral, Barral Editores. De fet, l’acollida que van tenir aquests llibres a Europa ens fa pensar que «la cronologia de la revolució», com l’ha anomenada el meu col·lega Ben Harker, ha funcionat sempre mitjançant un complex entramat d’engranatges: s’ha desenvolupat a velocitats diferents segons el context i ha anat oscil·lant entre les crides que reivindiquen el caràcter primordial de la cultura i les opinions que rebutgen la subordinació d’aquesta en els progressos revolucionaris.

Els llibres sobre el Black Power van tenir al continent europeu una difusió desigual i un impacte divers. La circulació d’aquestes obres, com és natural, reproduïa les interconnexions que ja hi havia entre xarxes d’activistes, que, a causa de les mobilitzacions contra la guerra del Vietnam, eren més fortes entre els grups francesos, italians, neerlandesos, suecs i de l’Alemanya Occidental. Aquests van ser uns anys en què l’ombra de l’imperialisme nord-americà s’allargava damunt l’Àsia Sud-oriental, i en què els textos del Black Power presentaven models oposats. En aquells anys la cobertura del moviment del Black Power dels EUA va augmentar en els diaris de la Nova Esquerra de França, Alemanya Occidental i Itàlia. La publicació de Jean-Paul Satre Les Temps Modernes incorporava articles sobre «La révolution noire» i el Dodge Revolutionary Union Movement de Detroit, mentre que les anàlisis publicades a les pàgines de Quaderni Piacentini eren famoses per la seva freqüència i qualitat, amb entrevistes a activistes de l’SNCC, reportatges sobre Angela Davis i estudis en profunditat sobre la ideologia i les escissions dels Panteres, un repertori que prova l’atracció que sentien els radicals italians per la combinació del Black Power i la insurrecció armada.

Un dels elements que demostra les diverses maneres en què aquests llibres van repercutir als EUA i a Europa pot entreveure’s en el disseny de les cobertes, una observació que ja va fer mig de passada l’artista gràfic Josh McPhee. En general, les cobertes de les edicions americanes presentaven lletra negreta i evitaven el que un editor de Random House va anomenar «floritures», en referència als símbols cridaners i sensacionalistes de la caricatura més convencional: entre d’altres, les armes, les panteres o els punys alçats. Toni Morrison no era partidària de fer servir «estratègies publicitàries dels Panteres» en les cobertes dels llibres del Partit, i en comptes d’això preferia «un disseny periodístic que fos clàssic i contundent». La coberta que l’il·lustrador Roy Kuhlman va dissenyar per a l’iconoclasta obra de Lester, publicada per Grove Press, pretenia ser «potent, vibrant […], amb colors i tipus de lletra “intensos”», evocant el disseny que havia fet anteriorment per la mateixa editorial en el cas de The Wretched of the Earth (1963), de Frantz Fanon. Aquestes decisions estaven motivades per una voluntat de generar una estètica que expressés la immediatesa, la profunditat i la sofisticació de la política del Black Power.

Quan Random House va publicar l’autobiografia d’Angela Davis als EUA el 1974, a l’activista mateixa també va agradar-li la idea d’aparèixer a la coberta en un «posat menys previsible» que el d’una fugitiva o una militant negra. Tanmateix, eren precisament la «jaqueta de cuir, […] el pentinat afro i el puny alçat» els símbols que la feien reconeixible i popular, a ella i a altres personatges del Black Power, entre un públic internacional políticament heterogeni. Aquesta iconografia tenia molt de pes en la cobertura dels mitjans populars europeus, tal com demostra una portada de Der Spiegel, però també en les cobertes de les traduccions dels llibres del moviment, sobretot en aquelles fetes per editorials d’esquerres més modestes, com són S’ils frappent a l’aube (1972), publicada per Gallimard; La Rivolta Nera (1972), d’Editori Riuniti, o À l’affût (1972), també de Gallimard, amb la il·lustració d’una pantera. Eren aquests trets estètics distintius de la identitat dels Panteres el que a l’editorial londinenca Jonathan Cape esperaven fer constar a To Die for the People (1972), de Huey P. Newton: van preguntar als seus col·legues de Nova York si la sobrecoberta «es podria amenitzar amb alguna de les caricatures polítiques d’Emory [Douglas]».

Si bé aquests llibres presentaven una estètica diferent en un costat i en l’altre de l’Atlàntic, tenien un públic molt ampli que els llegia —i els vivia— com a part d’un moviment d’esquerres internacional. El conjunt d’aquestes obres representa un aspecte clau del Black Power dels Estats Units i de l’escenari polític més ampli d’aquells anys. Encara més, alhora que aquests textos feien créixer la imaginació de la Nova Esquerra europea —creant un llenguatge anticolonial compartit i traçant el marc teòric del tercermundisme—, la producció d’aquestes obres sovint depenia de col·laboracions internacionals, les quals eren possibles gràcies a l’augment d’oportunitats per estudiar i viatjar i gràcies també al treball dut a terme per enfortir els punts de trobada entre diversos col·lectius, particularment estudiants i activistes. Aquests llibres, doncs, no són només una crònica de l’activisme d’aquell període, sinó que en diversos sentits en són exemples remarcables.