Tubacex, el més investigat per frau fiscal a Espanya, PNB i 200 dies de vaga

Gema Navarro i Isabel López representen José María Aristrain en el consell d'administració de Tubacex, format per deu persones. Són la seva dona i el seu advocat, gent de confiança. José María Aristrain (Olabarrieta, Guipúscoa, 1963) ha estat un home molt ric. El 2006, la revista Forbes li va estimar un valor net de mil milions de dòlars, un bilió. Aristrain està a l'espera de judici pel frau fiscal més gran investigat a Espanya: l'última qualificació de la fiscalia –el 2019– li demana 64 anys de presó per presumptament defraudar 210 milions a Hisenda entre el 2005 i el 2009. El 2015, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid va determinar una fiança històrica de 750 milions.

El judici està pendent. El jutjat d'instrucció número 4 de Pozuelo de Alarcón va iniciar el 2011 la investigació, el cas va passar a l'Audiència de Madrid i es va remetre a l'Audiència Nacional, donada l'elevada quantitat en joc. El Tribunal Suprem va dictaminar el passat mes de febrer que l'òrgan competent per celebrar el judici és la sala segona de l'Audiència de Madrid. "Encara no hi ha senyalització, tenim un retard significatiu com a conseqüència de la pandèmia", diuen des de l'oficina de premsa del TSJM.

Segons la informació facilitada a la pàgina web de Tubacex, Aristrain posseeix l'11% de la companyia, amb 14.672.666 accions indirectes. És el primer accionista de Tubacex. Segons l'informe anual sobre retribucions dels consellers de les societats cotitzades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Gemma Navarro i Isabel López van percebre respectivament el 2020 una retribució fixa de 37.000 euros, 27.000 en concepte de bonificacions –Navarro, 25.000– i 9.000 per pertànyer a comissions del consell.

Fonts del personal de Tubacex expliquen que quan el consell d'administració es va reunir a la planta de Llodio, ho va fer un cop al mes, excepte els mesos d'agost i novembre.

Després de més de deu anys d'ensopegada entre tribunals, al febrer el Tribunal Suprem va determinar que l'Audiència de Madrid és l'òrgan competent per processar José María Aristrain, el principal accionista de Tubacex.

Govern Basc i Tubacex

El sisè accionista de Tubacex és Itzarri, amb el 3,21% de l'accionariat i 4,2 milions d'accions. Itzarri és l'Entitat Voluntària de la Seguretat Social que gestiona el pla de pensions dels treballadors de les administracions de la Comunitat Autònoma Basca. Un membre del Govern Basc presideix l'entitat. Actualment, el conseller de Governació Pública i Autogovern, Olatz Garamendi (PNB), presideix les assemblees d'aquesta entitat participada públicament que gestiona els complements de les pensions públiques de jubilació de la funció pública basca.

El Govern Basc s'ha posicionat en contra de la vaga dels treballadors de Tubacex des de l'inici del conflicte i, també, després de la resolució judicial. El 6 de juliol, dos tribunals van dictar sentències per a les plantes d'Amurrio i Llodio en les quals sis jutges, amb vot particular, van dictaminar nul el sobreseïment col·lectiu practicat per l'empresa. Després de les sentències, el portaveu del Govern Basc, Bingen Zupiria, va considerar "una mala notícia que una empresa tan important com Tubacex es troba en una situació tan delicada com a conseqüència d'una situació econòmica global", avalant amb les seves paraules la tesi que la companyia defensa per justificar l'ERO.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha lloat les decisions judicials, ha instat l'empresa a reincorporar els treballadors acomiadats i a posar fi a una vaga indefinida que doni suport a tota la plantilla i que demà compleixi 200 dies.

No obstant això, l'empresa va decidir recórrer les resolucions al Tribunal Suprem i, tot i que paga el sou dels 129 treballadors acomiadats des del 7 de juliol, no els ha permès tornar als seus llocs de treball. És per això que el comitè de vaga va decidir continuar amb la vaga indefinida. O tornen tots,o no torna ningú.

Dos dies després que Tubacex reactivessin les nòmines dels treballadors reinstaurats per sentència judicial, la Diputació Provincial d'Araba va advertir als treballadors en vaga que se sotmetria a una inspecció fiscal a la caixa de resistència de la plantilla.

López Bravo va ajudar Aristrain a mantenir una empresa offshore

TER GARCIA

Hi ha la circumstància captivadora que els treballadors acomiadats després de la reincorporació reben el seu salari, mentre que els camarades que han donat suport a la vaga per donar-los suport no el reben. Els readmesos comparteixen el salari amb els seus companys. El 9 d'agost, només dos dies després que Tubacex reactivessin les seves nòmines, la Diputació Provincial d'Araba va enviar una notificació a l'associació que apareix com a titular en el número de compte de la Kutxa Solidària –la caixa de resistència que han organitzat els vaguistes– en la qual adverteix que "no ha presentat cap declaració fins ara per cap concepte fiscal", per això Hisenda adverteix d'una "actuació inspectora corresponent".

Nuria López de Guereñu també forma part del consell d'administració. Rep 37.000 euros en retribució fixa, 27.000 en dietes de subsistència i 9.000 en comissions. Un total de 73.000 euros anuals el 2020, amb la seva corresponent reducció voluntària del 30% en el segon trimestre a causa de la covid, segons va acordar el consell d'administració –el 2019 va rebre 77.000 euros. López de Guereñu (Eibar, 1969) va ser el conseller més jove del Govern Basc en la legislatura 2005-2009. Va estar a càrrec de la cartera de Transports del PNB i va ser una forta defensora del tren d'alta velocitat. Després del seu pas per la política, es va incorporar a la patronal basca Confebask com a secretària general. El 2015 va fer el salt de negoci a Tubacex, amb l'actual direcció, que va entrar el 2013.

Els treballadors consultats asseguren que l'empresa rebutja les comandes i ha sol·licitat un nou ERTO a partir de l'11 de setembre, "la seva estratègia és la del desgast"

Gestió actual

Jesús Esmorís és qui rep el salari més alt de Tubacex: entre remuneració, dieta, comissió, altres conceptes i salari, va rebre 472.000 euros el 2020 —664.000 el 2019—. Cal sumar un milió d'accions. És la cara visible de Tubacex, que aviva el conflicte amb les seves declaracions a la premsa. Prové del sector de l'automoció, no de la indústria siderúrgica, cosa que els treballadors consultats li llancen a la cara, per la qual cosa demanen la dimissió de l'actual direcció. Qüestionen fins i tot la capacitat de la direcció per oferir seguretat laboral. "No tenen cura de les màquines, ni respecten els períodes d'aprenentatge dels operaris", asseguren els treballadors que prefereixen no donar el seu nom a El Salto.

"Són molt hàbils a l'hora de buscar fons, van ser dels primers a contractar la consultora PWC per optar als fons de recuperació europeus, però fracassen a nivell industrial. Quan van acordar una ordre amb l'Iran, van prometre ensenyar com fem aquests tubs, un aprenentatge que a la fàbrica ens ha costat anys". Depenent de l'any de referència, Tubacex és la primera o segona empresa del món en la fabricació de tubs sense costures, necessaris en processos d'extracció de petroli i gas.

Els treballadors consultats descriuen l'estratègia de l'empresa en aquesta vaga com "anar al desgast". Insisteixen que la companyia té prou liquiditat per aguantar el pols –el holding Tubacex compta amb 190 milions d'euros de caixa,segons els comptes consolidats presentats al juny del 2021 a la CNMV–, asseguren que la companyia està rebutjant comandes i recorden que ha sol·licitat un nou ERTO a partir de l'11 de setembre, a partir del qual comencen el període de negociació el 31 d'agost. "Estan forçant que no hi hagi peticions per justificar el pròxim ERTO", afegeixen.

"La solució és fàcil: acordar sortides voluntàries, retirar el recurs al Tribunal Suprem i aportar un pla industrial mínim", resumeixen els treballadors. Critiquen l'absència de la Inspecció de Treball en aquest conflicte, "amb una empresa tan gran, es renten les mans".

L'informe pericial sindical va desglossar la tesi de l'empresa i va permetre als jutges determinar que "les dades comptables aportades per l'empresa no reflecteixen amb veracitat el seu estatus econòmic".

L'experiència sindical va ser clau en les sentències. La tesi de Tubacex, holding integrat per més de 20 empreses, es va ensorrar. Pel lloguer de la marca, la planta mare, TTI, va pagar l'any passat 6,1 milions a Tubacex com a royalties i dos milions i mig pel lloguer de les instal·lacions.

L'informe pericial del sindicat ELA va permetre als jutges determinar que "les dades comptables proporcionades per l'empresa no reflecteixen amb veracitat el seu estatus econòmic". D'una banda, no van aprofitar les mesures de gràcia previstes per l'Estat per assumir el cost de la Seguretat Social en els ERTO, van inflar les pèrdues del 2020 incloent-hi la indemnització per acomiadament col·lectiu –quan anava a ser una despesa computable el 2021– i es va aportar que no s'apliqués plenament l'ERTO, Un 20-25% menys.

En llenguatge col·loquial, l'empresa va aprofitar la covid per acomiadar el 20% de la plantilla, gent benvinguda a reduccions de jornada, sindicalistes i persones amb problemes de salut. En llenguatge judicial, "el fet que no hi hagi necessitat d'utilitzar mesures de gràcia [l'exempció del pagament de la Seguretat Social en l'ERTO] no és compatible amb la decisió d'extinció que Tubacex defensa en aquest procediment, la qual cosa reforça la nostra convicció sobre el caràcter injustificat de l'acomiadament col·lectiu".

Els altres directors de Tubacex són Antonio González Adalid García Zozaya, Antonio María Pradera Jauregui, Manuel Moreu Munaiz (a proposta de la Corporació Aristrain; i director d'Iberdrola entre 2015 i 2019), Ivan Marten Uliarte, Jorge Sendagorta, Rosa María García i Francisco Javier García. Després de 40 anys a la companyia, 22 d'ells com a president executiu, Álvaro Videgian Muro va ser substituït el 24 de juny per Francisco García Sanz, alt directiu del Grup Volkswagen.

Segons la premsa econòmica, José María Aristrain és una persona discreta, amant de la caça i els cotxes de col·leccionista. No s'ha posat a si mateix en esdeveniments públics i és conegut com l'home d'acer. Tambéposseeix el 2% d'ArcelorMittal. Va heretar la fortuna del seu pare, que va fundar la Corporación Aristrain, creada en paradisos fiscals des dels anys 70 i va comptar amb l'ajuda d'un ministre franquista, com va publicar el periodista Ter García al diari Diagonal el 2016 en una investigació conjunta amb eldiario.es i La Marea.