Archive for de novembre 2021

Home Archive for de novembre 2021

undefined

Agroecología en Cuba - (Lepore y van Caloen, 2017)

0 Somnis Rebels 7:42 p. m. Comments

CulturaEcologismeAgroecología en Cuba - (Lepore y van Caloen, 2017) >Somnis Rebels 7:42 p. m. 0 Comments El film proposa l'agroecologia com a opció i necessitat en la construcció de Sobirania Alimentària, prenent l'experiència de

undefined

DIY Sex', 'The Blue Bed' i 'La historia de todas nosotras', curts guanyadors del Festival Protesta 2021

0 Somnis Rebels 6:24 p. m. Comments

CulturaDIY Sex', 'The Blue Bed' i 'La historia de todas nosotras', curts guanyadors del Festival Protesta 2021 >Somnis Rebels 6:24 p. m. 0 Comments Gairebé 2.000 persones han passat pel Protesta durant els nou

undefined

KULT, una eina emancipadora a través de la cultura

0 Somnis Rebels 9:52 a. m. Comments

CulturaKULT, una eina emancipadora a través de la cultura >Somnis Rebels 9:52 a. m. 0 Comments Dani Font@NRevista118 NOV. 2021Cultura21, el projecte cooperatiu impulsat fa deu anys per l’editorial Tigre de Paper, Catarsi Magazín,

undefined

Contra l'Estat - Assemblea Autònoma d'Alfa Romeo

0 Somnis Rebels 8:04 p. m. Comments

Històrialluita obreraContra l'Estat - Assemblea Autònoma d'Alfa Romeo >Somnis Rebels 8:04 p. m. 0 Comments Un fascinant i detallat relat en primera persona de les lluites dels treballadors al fabricant d'automòbils estatal italià, Alfa

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de novembre 2021

<p><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">El film proposa l'agroecologia com a opció i necessitat en la construcció de Sobirania Alimentària, prenent l'experiència de Cuba com a referència mundial i convidant a pensar que un altre tipus de camp és possible.</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Agroecologia a Cuba ha estat seleccionada en competència per a 10 festivals internacionals i projectada més de 200 vegades per tota l'Argentina i Xile. El dijous 24 d'agost 2017 es va estrenar Agroecologia a Cuba de Juan Pablo </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Lepore</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> i Nicolas van </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Caloen</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">. A 100 anys de la revolució russa, el film convida a pensar en l'agroecologia com a opció i necessitat en la construcció de sobirania alimentària, prenent l'experiència de Cuba com a referència mundial i convidant a pensar que un altre tipus de camp és possible. Agroecologia a Cuba és el quart llargmetratge dirigit per Juan Pablo </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Lepore</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> que s'estrena en els espais de Cine.ar del país; els anteriors són Sense Patró: una revolució permanent (2014), La Jugada del Peó: el </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">agronegocio</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> letal (2015) i Oblida'ls i tornaran per més: </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">megaminería</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> i neoliberalisme (2016). A més, el director prepara una nova estrena per a Octubre d'aquest any referit a la Volta al Camp i altres formes de ruralitat en la nostra Argentina.</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">"Les imatges mostren una Havana inusualment verda i fecunda. El dir dels entrevistats, especialment la recurrència d'uns certs diminutius, dóna compte d'una relació respectuosa, harmoniosa, amorosa amb la terra."</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Per María </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Bertoni</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> per a Espectadores.com.ar</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">"l'interessant d'Agroecologia a Cuba és que convida a pensar en com pràctiques d'aquest tipus podrien realitzar-se en altres països dominats per polítiques neoliberals que imposen no sols els preus sinó també els propis aliments que un ha de consumir."</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Per Juan </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">PabloRusso</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> per a Escribiendocine.com</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">"El cultiu agroecològic en un cinturó envoltat a les ciutats, la possibilitat de proveïment pròxim, la no utilització de maquinàries sofisticades i agroquímics. I fonamentalment com una imperiosa necessitat va desembocar a transformar-se a l'avantguarda dels cultius orgànics. Un molt interessant document."</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Per Catalina </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Dlugi</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> per a Elportaldecatalina.com</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">"Mitjançant l'entrevista de diverses persones especialitzades, Agroecologia a Cuba exposa en forma clara i concreta les aportacions positives que conté aquesta manera de treballar el sòl, presentat els diferents aspectes que s'han analitzat i s'han posat en pràctica per a aconseguir aquest model reeixit."</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Per Brian </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Macchi</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> per a Funcinema.com.ar</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Sinopsi: En 1959 comença la revolució cubana, després de molts anys de preparació. La victòria del Socialisme a l'illa comporta al fet que els Estats Units imposi un bloqueig econòmic internacional contra Cuba. Arran d'això l'economia es torna en un intercanvi molt fluid amb URSS, principalment de la canya de sucre cubana per gairebé tots els recursos bàsics. En 1989, amb la caiguda de l'URSS, Cuba es troba sense proveïment, generant un desequilibri en l'economia, que va provocar un problema de seguretat alimentària, deixant a un país en el caos. Aquí és on neix i es desenvolupa l'Agroecologia cubana com a resposta a la crisi alimentària, basada sobre valors d'autoproveïment dels aliments, educació i participació popular intergeneracional i multidisciplinària de tota la població. Aquest moviment exporta saviesa mil·lenària en un context de crisi mundial posicionant a Cuba com a líders en la producció d'aliments sustentables i ecològics.</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Festivals:</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Moncton</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">International</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Film Festival - </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Canada</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">GNG</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Green </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Earth</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Film Festival – O.S. a. 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">7th</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">International</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Festival </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">ACAMPADOC</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Panama</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">11th</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">International</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Kuala Lumpur Eco Film Festival - </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Malaysia</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">4th</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Argentine</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Regional Rural Film Festival 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">9th</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Eko</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">International</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Film Festival </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">of</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Nigèria (</span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">EKOIFF)</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> 2019</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">New</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Earth</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">International</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Film Festival - </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Poland</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Vth</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Latin-*American</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Independent</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Film Festival “MIRA" - </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Germany</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> 2018</span><br style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">9th</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Cambodia</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">international</span><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Film Festival 2019</span></p>

Agroecología en Cuba - (Lepore y van Caloen, 2017)

El film proposa l'agroecologia com a opció i necessitat en la construcció de Sobirania Alimentària, prenent l'experiència de Cuba com a referència mundial i convidant a pensar que un altre tipus de camp és possible.

Agroecologia a Cuba ha estat seleccionada en competència per a 10 festivals internacionals i projectada més de 200 vegades per tota l'Argentina i Xile. El dijous 24 d'agost 2017 es va estrenar Agroecologia a Cuba de Juan Pablo Lepore i Nicolas van Caloen. A 100 anys de la revolució russa, el film convida a pensar en l'agroecologia com a opció i necessitat en la construcció de sobirania alimentària, prenent l'experiència de Cuba com a referència mundial i convidant a pensar que un altre tipus de camp és possible. Agroecologia a Cuba és el quart llargmetratge dirigit per Juan Pablo Lepore que s'estrena en els espais de Cine.ar del país; els anteriors són Sense Patró: una revolució permanent (2014), La Jugada del Peó: el agronegocio letal (2015) i Oblida'ls i tornaran per més: megaminería i neoliberalisme (2016). A més, el director prepara una nova estrena per a Octubre d'aquest any referit a la Volta al Camp i altres formes de ruralitat en la nostra Argentina.

"Les imatges mostren una Havana inusualment verda i fecunda. El dir dels entrevistats, especialment la recurrència d'uns certs diminutius, dóna compte d'una relació respectuosa, harmoniosa, amorosa amb la terra."

Per María Bertoni per a Espectadores.com.ar

"l'interessant d'Agroecologia a Cuba és que convida a pensar en com pràctiques d'aquest tipus podrien realitzar-se en altres països dominats per polítiques neoliberals que imposen no sols els preus sinó també els propis aliments que un ha de consumir."

Per Juan PabloRusso per a Escribiendocine.com

"El cultiu agroecològic en un cinturó envoltat a les ciutats, la possibilitat de proveïment pròxim, la no utilització de maquinàries sofisticades i agroquímics. I fonamentalment com una imperiosa necessitat va desembocar a transformar-se a l'avantguarda dels cultius orgànics. Un molt interessant document."

Per Catalina Dlugi per a Elportaldecatalina.com

"Mitjançant l'entrevista de diverses persones especialitzades, Agroecologia a Cuba exposa en forma clara i concreta les aportacions positives que conté aquesta manera de treballar el sòl, presentat els diferents aspectes que s'han analitzat i s'han posat en pràctica per a aconseguir aquest model reeixit."

Per Brian Macchi per a Funcinema.com.ar

Sinopsi: En 1959 comença la revolució cubana, després de molts anys de preparació. La victòria del Socialisme a l'illa comporta al fet que els Estats Units imposi un bloqueig econòmic internacional contra Cuba. Arran d'això l'economia es torna en un intercanvi molt fluid amb URSS, principalment de la canya de sucre cubana per gairebé tots els recursos bàsics. En 1989, amb la caiguda de l'URSS, Cuba es troba sense proveïment, generant un desequilibri en l'economia, que va provocar un problema de seguretat alimentària, deixant a un país en el caos. Aquí és on neix i es desenvolupa l'Agroecologia cubana com a resposta a la crisi alimentària, basada sobre valors d'autoproveïment dels aliments, educació i participació popular intergeneracional i multidisciplinària de tota la població. Aquest moviment exporta saviesa mil·lenària en un context de crisi mundial posicionant a Cuba com a líders en la producció d'aliments sustentables i ecològics.

Festivals:
Moncton International Film Festival - Canada 2018
GNG Green Earth Film Festival – O.S. a. 2018
7th International Festival ACAMPADOC Panama 2018
11th International Kuala Lumpur Eco Film Festival - Malaysia 2018
4th Argentine Regional Rural Film Festival 2018
9th Eko International Film Festival of Nigèria (EKOIFF) 2019
New Earth International Film Festival - Poland 2018
Vth Latin-*American Independent Film Festival “MIRA" - Germany 2018
9th Cambodia international Film Festival 2019

<p> </p><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, serif; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-md-12" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 779.99px;"><h3 class="h3noticia" style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-family: inherit; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"> Gairebé 2.000 persones han passat pel Protesta durant els nou dies de festival</h3><h3 class="h3noticia" style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-family: inherit; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: FontAwesome; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> La temàtica central del festival ha estat la dels privilegis</h3><h3 class="h3noticia h3itemrelnoticia h3notirelnoticia" style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-family: inherit; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticia/1056/festival-protesta-programa-31-projeccions-proposa-reflexionar-sobre-privilegis?rlc=a1" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; font-family: "Roboto Slab", serif; text-decoration-line: none;"><span class="fa fa-bookmark-o fa-fw" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: FontAwesome; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> El Festival Protesta programa 31 projeccions i proposa reflexionar sobre els privilegis</a></h3><div class="categoriadata" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 12px; line-height: 75px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding: 0px; position: relative; width: 749.99px;"><div class="data col-md-8 pull-left row" style="box-sizing: border-box; float: left !important; margin-left: -15px; margin-right: -15px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 499.99px;"><span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-weight: bold;">SETEMBRE</span> <span class="txtactualitzatel" id="txtactualitzatel" style="box-sizing: border-box;">| 25/10/2021 a les 21:57h</span></div></div></div></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, serif; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, serif; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, serif; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-xs-12 fotoportadaampliacio" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 779.99px;"><div class="fotografia ambpeu" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; width: 749.99px;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticia/1064/diy-sex-blue-bed-historia-todas-nosotras-curts-guanyadors-festival-protesta-2021" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration-line: none;"><img alt="Foto de família de guanyadors, jurat i organització a la festa final del Protesta" class="img-responsive" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202110/1200_1635189741Final_PROTESTA2021.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 749.99px;" /></a></div><div class="peufotografia" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #888888; float: left; font-size: 12px; line-height: 14px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-top: 4px; width: 749.99px;">Foto de família de guanyadors, jurat i organització a la festa final del Protesta | Jordi Casas</div></div></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, serif; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-md-10 columnatextnoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 649.99px;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 649.99px;">El <a href="https://www.festivalprotesta.cat/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration-line: none;" target="_blank">Protesta, festival internacional de cinema de crítica social</a>, va tancar la seva novena edició celebrant la recuperació de la presencialitat amb una festa de lliurament de premis a L’Atlàntida de Vic. Durant 9 dies s’han pogut veure 11 llargmetratges, dels quals tres han estat estrenes a l’estat espanyol i un estrena a Catalunya: <em style="box-sizing: border-box;">Shadow Game</em>, <em style="box-sizing: border-box;">Wake up on Mars</em>, <em style="box-sizing: border-box;">Taming the Garden</em>, <em style="box-sizing: border-box;">End of the line</em> i <em style="box-sizing: border-box;">100UP</em>. També s’han pogut veure els 20 curtmetratges seleccionats, 10 de la selecció oficial i 10 de la no competitiva. Més de 120 persones han participat en les maratons de curtmetratges on han pogut votar les creacions a concurs. Ha estat l’any amb més participació a les sessions de curtmetratges.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />A la gala d’entrega de premis s’hi va poder veure un espectacle experimental de projecció i electrònica <em style="box-sizing: border-box;">Birdwatching</em>, a càrrec pels maresmencs FRAU produccions amb la música electrònica de Letung. L’osonenc Godai Garcia va ser l'encarregat de conduir l’acte que va tenir com a eix central la reflexió entorn als privilegis.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El jurat, encarregat de decidir els dos premis al millor curtmetratge documental i al millor curtmetratge de ficció, ha estat format per Montserrat Armengou, directora del <em style="box-sizing: border-box;">Sense Ficció</em> de TV3; Teresa Turiera-Puigbo, periodista i documentalista; Pol Galofre, graduat en cinema i audiovisual, activista trans i feminista; Jofre Font, periodista cultural; Xavier Lezcano, director de l’Americana Film Fest, i Magda Puig, creadora escènica i visual.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><vimeo style="box-sizing: border-box;"><div class="embed-container" style="box-sizing: border-box; height: 0px; max-width: 100%; overflow: hidden; padding-bottom: 348.74px; position: relative;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/347492308" style="box-sizing: border-box; height: 348.74px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 619.99px;" webkitallowfullscreen=""></iframe></div><br style="box-sizing: border-box;" />Montserrat Armengou va ser l’encarregada d’entregar el premi al millor curtmetratge documental per <em style="box-sizing: border-box;">DIY Sex</em>, de Juno Álvarez, María Lorente, Mariona Vázquez i Yaiza de Lamo, que s’ha endut el premi de 1.000 euros al millor curtmetratge documental i ha estat escollit pel «treball d’aquest màster en teoria i pràctica de la UAB pel ritme, llenguatge fresc i la mirada amb humor a l’hora de reflexionar sobre el porno <em style="box-sizing: border-box;">mainstream</em>, en un moment on l’accés al porno cada vegada baixa més de d’edat -8-9 anys accés involuntari- i les conseqüències en la violència masclista que vivim com una plaga creixent».<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Pol Galofre va ser l’encarregat d’entregar el premi al curtmetratge de ficció per <em style="box-sizing: border-box;">The Blue Bed</em>, producció iraniana de la directora Alireza Kazemipour escollida, segons el jurat, per un guió que ha anat filant diversos temes tan dispars i interessants que  mantenen l'atenció del públic en tots els moments. Sumat a una factura tècnica fantàstica, i un treball actoral molt fi, un premi també dotat amb 1.000 euros.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><div class="videonoticia embed-responsive embed-responsive-16by9" style="box-sizing: border-box; height: 0px; margin: 10px 0px; overflow: hidden; padding: 30px 0px 348.74px; position: relative;"><iframe allowfullscreen="" class="embed-responsive-item" frameborder="0" src="https://www.youtube.com/embed/m-O2A5Lbs1w" style="border-style: initial; border-width: 0px; bottom: 0px; box-sizing: border-box; height: 378.74px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 619.99px;"></iframe></div><br style="box-sizing: border-box;" />El jurat també ha volgut fer una menció a La història de todas nosotras, d’Itxaso Diaz, que denuncia la vulneració de drets de les dones que encara no poden avortar legalment a molts països, especialment les que paguen amb penes de 30 i 40 anys de presó el fet d’haver tingut complicacions obstètriques amb resultat de mort del nadó.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El públic, amb les seves votacions, ha atorgat el premi de 500 euros a <em style="box-sizing: border-box;">La historia de todas nosotras</em>, d’Itxaso Díaz. Un total de 130 persones han participat en la votació dels curtmetratges. I la menció de l’organització, sense dotació econòmica, ha estat concedida a <em style="box-sizing: border-box;">Candela</em>, de Marc Riba i Anna Solanas. Per abordar una temàtica que segurament toca de prop a moltes persones, i pel treball preciosista que transmet gran sensibilitat i tendresa tot i mostrar la cara més crua de fer-se gran, la soledat.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><div class="embed-container" style="box-sizing: border-box; height: 0px; max-width: 100%; overflow: hidden; padding-bottom: 348.74px; position: relative;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/417558354" style="box-sizing: border-box; height: 348.74px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 619.99px;" webkitallowfullscreen=""></iframe></div><br style="box-sizing: border-box;" />Els premis amb dotació econòmica es reparteixen en 75% per l’equip del curtmetratge i un 25% que s’entrega directament a l’entitat, associació o projecte que les persones guanyadores decideixin.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Enguany, amb el canvi d’imatge gràfica del festival també s’ha fet un canvi en els trofeus entregats que han estat elaborats per Lluís Trescatorze utilitzant una impresora 3D i utilitzant un material procedent de recursos naturals principalment el blat de moro.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Nou dies per parlar de privilegis i recuperar els espais físics de trobada</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El divendres 15 d’octubre, a L’Atlàntida de Vic, les humoristes Ana Polo i Oye Sherman, inauguraven el festival amb un monòleg per pensar i repensar els privilegis i acte seguit estrenar el documental de les directores Eefje Blankevoort i Els van Driel, <em style="box-sizing: border-box;">Shadow Game</em>. Una pel·lícula que evidenciava el privilegi de l’origen a través de la història de diferents joves migrants que intenten arribar a Europa.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /> <div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_2494" style="box-sizing: border-box; width: 650px;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="800" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_2494" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202110/650_1635191784Inauguracio02.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /><p style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: smaller;"><em style="box-sizing: border-box;">Oye Sherman i Ana Polo a l'espectacle d'inauguració del Festival Protesta 2021 Foto: Oriol Clavera</em></span></p></div><br style="box-sizing: border-box;" />El primer cap de setmana es van projectar deu curtmetratges de la selecció no competitiva, i un Vermut Pro amb festivals de cinema social de Catalunya, «Festival de cinema amb mirada social: cap a on anem?», on van assistir representants de diferents festivals de Catalunya.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El diumenge 17 unes setanta persones van assistir al vermut «Ozona de Privilegis» a la Fàbrica del Somnis amb col·lectius de la comarca i moderat per Sara Blázquez i amb interludis musicals de Carpa Negra. Els convidats van ser Yousra El Mansouri, d’UCFR Osona; Toni Iborra, de Càrnies en Lluita; Maria Saladich, de l’Ortiga Feminista i Esgarriades, i Sergi Solà, del Grup de Defensa de Ter. L’activitat es va organitzar conjuntament amb La Clota i Setembre, i es podrà recuperar en format podcast a l’espai de Ràdio Clota a Setembre.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /> <div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_2491" style="box-sizing: border-box; width: 650px;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="800" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_2491" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202110/650_1635191233setembre_ozona_privilegis.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /><p style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: smaller;"><em style="box-sizing: border-box;">Un moment de l'acte «Ozona de Privilegis», coorganitzat per Setembre i La Clota</em></span></p></div><br style="box-sizing: border-box;" />«Masculinitat i jerarquia social» va ser l’activitat central del festival del divendres 22 al Casino de Vic i va acollir un centenar de persones. La conversa entre Pol Galofre, activista trans i feminista, i el ballarí Eloi Martin, va explorar els marcs de la masculinitat i va posar de manifest «la necessitat de deixar d'educar homes i no homes per educar persones, diverses plurals i desencallades. Un món on deixem de considerar la masculinitat com el desitjable, i la reconeguem com el que és: un espai tòxic que protegeix un privilegi».<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">#ProtestaJove, una primera sessió amb joves i instituts</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Un dels objectius del Festival Protesta és remoure les consciències als més joves i sensibilitzar nous públics. Amb aquest objectiu es va projectar <em style="box-sizing: border-box;">Shadow Gam</em>e, el dilluns 18 d'octubre a L'Atlàntida, amb alumnes de filosofia de 4t d’ESO, i 1r i 2n de batxillerat dels tres instituts públics de Vic -Jaume Callís, La Plana i IES Vic- i els alumnes del PCI.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />És la primera vegada que des del Protesta es fan aquest tipus de projeccions per a públic adolescent, que prèviament treballen la temàtica a l’aula, i participen després de la pel·lícula fent aportacions i debatent. L’activitat s’ha realitzat gràcies a la col·laboració amb el Consell de Cooperació Local de Vic i els instituts participants, i és una de les branques que es vol seguir impulsant i treballant amb les escoles i instituts per l'abordatge de temàtiques socials a través del cinema i en el context del Festival Protesta.<br style="box-sizing: border-box;" /> <div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_2492" style="box-sizing: border-box; width: 650px;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="798" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_2492" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202110/650_1635191330Instituts_Protesta.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /><p style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: smaller;"><em style="box-sizing: border-box;">Una de les projeccions amb alumnes dels instituts de Vic, una de les novetats del Protesta d'aquest any</em></span></p></div><br style="box-sizing: border-box;" />Aquest any dues de les estrenes del festival abordaven la temàtica de les migracions i les seves causes des de mirades molt joves amb protagonistes que són infants i adolescents. És el cas de <em style="box-sizing: border-box;">Shadow Game</em> i de <em style="box-sizing: border-box;">Wake up on Mars</em>, un documental sobre una família de Kosovo arribada a Suècia on les seves dues filles entren en estat de coma per culpa de l’anomenada síndrome de la resignació. Un estat causat per un patiment extrem i la por a tornar-lo a patir a causa d’una notificació de retirada del permís de residència. Aquests dos documentals van apropar el públic a les situacions de trauma migratori des d’una mirada menys coneguda.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Paritat en tots els àmbits del Festival i temàtiques diverses</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El Festival Protesta ha buscat la mirada feminista des dels inicis. Des de la sisena edició que hi ha paritat als llargmetratges i al jurat. Aquest any, per primera vegada també es va assolir en la selecció de curtmetratges, una novetat que des de l'organització s’ha celebrat molt. La selecció de llargmetratges es escollida des de l’organització del festival però al concurs de curts la selecció es fa entre les propostes presentades i el percentatges d’homes i dones és molt diferenciat.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Aquest any però ha passat, i aquest és un indicador que alguna cosa s’està començant a moure també en el món del cinema i les produccions audiovisuals.<br style="box-sizing: border-box;" /> <div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_2493" style="box-sizing: border-box; width: 650px;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="800" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_2493" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202110/650_1635191596GUNDA.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /><p style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: smaller;"><em style="box-sizing: border-box;">Un fotograma de la pel·lícula 'Gunda', que s'ha projectat al Festival Protesta</em></span></p></div><br style="box-sizing: border-box;" />En els llargmetratges projectats s’han tractat temes com l’abús de poder i l'antropocentrisme a <em style="box-sizing: border-box;">Taming the Garden</em>; la vida dels animals en granges sostenibles amb i la pregunta de si hem de seguir menjant carn, amb <em style="box-sizing: border-box;">Gunda</em>; lluites indígenes contra corporacions amb <em style="box-sizing: border-box;">End of the line</em>; la vitalitat i les ganes de viure de persones amb més de 100 anys a <em style="box-sizing: border-box;">100Up</em>; la controvèrsia del debat sobre el retorn de les dones vinculades a Estat Islàmic a, <em style="box-sizing: border-box;">El Retorn, la vida després de l’ISIS</em>; les situacions dels infants en famílies desestructurades a causa de l’alcoholisme a <em style="box-sizing: border-box;">Sweet Thing</em>, o el retorn als 90 amb <em style="box-sizing: border-box;">Barrio</em>, un clàssic projectat conjuntament amb el Cineclub.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Posant la mirada cap als 10 anys</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El Protesta neix de la creença de la potencialitat transformadora del cinema i en l’espai de reflexió que generen els festivals de cinema. Per això fer deu anys es considera molt important i es vol celebrar fent «un Festival amb majúscules». Per tota la trajectòria, els milers de persones que han pogut veure projeccions sense sortida comercial i han participat de xerrades, tallers o presentacions sobre temàtiques com el feminisme, el control de la tecnologia, el gènere o els privilegis.</vimeo></div></div></div></div>

DIY Sex', 'The Blue Bed' i 'La historia de todas nosotras', curts guanyadors del Festival Protesta 2021

Gairebé 2.000 persones han passat pel Protesta durant els nou dies de festival

La temàtica central del festival ha estat la dels privilegis

El Festival Protesta programa 31 projeccions i proposa reflexionar sobre els privilegis

SETEMBRE | 25/10/2021 a les 21:57h

Foto de família de guanyadors, jurat i organització a la festa final del Protesta | Jordi Casas

El Protesta, festival internacional de cinema de crítica social, va tancar la seva novena edició celebrant la recuperació de la presencialitat amb una festa de lliurament de premis a L’Atlàntida de Vic. Durant 9 dies s’han pogut veure 11 llargmetratges, dels quals tres han estat estrenes a l’estat espanyol i un estrena a Catalunya: Shadow Game, Wake up on Mars, Taming the Garden, End of the line i 100UP. També s’han pogut veure els 20 curtmetratges seleccionats, 10 de la selecció oficial i 10 de la no competitiva. Més de 120 persones han participat en les maratons de curtmetratges on han pogut votar les creacions a concurs. Ha estat l’any amb més participació a les sessions de curtmetratges.

A la gala d’entrega de premis s’hi va poder veure un espectacle experimental de projecció i electrònica Birdwatching, a càrrec pels maresmencs FRAU produccions amb la música electrònica de Letung. L’osonenc Godai Garcia va ser l'encarregat de conduir l’acte que va tenir com a eix central la reflexió entorn als privilegis.

El jurat, encarregat de decidir els dos premis al millor curtmetratge documental i al millor curtmetratge de ficció, ha estat format per Montserrat Armengou, directora del Sense Ficció de TV3; Teresa Turiera-Puigbo, periodista i documentalista; Pol Galofre, graduat en cinema i audiovisual, activista trans i feminista; Jofre Font, periodista cultural; Xavier Lezcano, director de l’Americana Film Fest, i Magda Puig, creadora escènica i visual.

Montserrat Armengou va ser l’encarregada d’entregar el premi al millor curtmetratge documental per DIY Sex, de Juno Álvarez, María Lorente, Mariona Vázquez i Yaiza de Lamo, que s’ha endut el premi de 1.000 euros al millor curtmetratge documental i ha estat escollit pel «treball d’aquest màster en teoria i pràctica de la UAB pel ritme, llenguatge fresc i la mirada amb humor a l’hora de reflexionar sobre el porno mainstream, en un moment on l’accés al porno cada vegada baixa més de d’edat -8-9 anys accés involuntari- i les conseqüències en la violència masclista que vivim com una plaga creixent».

Pol Galofre va ser l’encarregat d’entregar el premi al curtmetratge de ficció per The Blue Bed, producció iraniana de la directora Alireza Kazemipour escollida, segons el jurat, per un guió que ha anat filant diversos temes tan dispars i interessants que mantenen l'atenció del públic en tots els moments. Sumat a una factura tècnica fantàstica, i un treball actoral molt fi, un premi també dotat amb 1.000 euros.

El jurat també ha volgut fer una menció a La història de todas nosotras, d’Itxaso Diaz, que denuncia la vulneració de drets de les dones que encara no poden avortar legalment a molts països, especialment les que paguen amb penes de 30 i 40 anys de presó el fet d’haver tingut complicacions obstètriques amb resultat de mort del nadó.

El públic, amb les seves votacions, ha atorgat el premi de 500 euros a La historia de todas nosotras, d’Itxaso Díaz. Un total de 130 persones han participat en la votació dels curtmetratges. I la menció de l’organització, sense dotació econòmica, ha estat concedida a Candela, de Marc Riba i Anna Solanas. Per abordar una temàtica que segurament toca de prop a moltes persones, i pel treball preciosista que transmet gran sensibilitat i tendresa tot i mostrar la cara més crua de fer-se gran, la soledat.

Els premis amb dotació econòmica es reparteixen en 75% per l’equip del curtmetratge i un 25% que s’entrega directament a l’entitat, associació o projecte que les persones guanyadores decideixin.

Enguany, amb el canvi d’imatge gràfica del festival també s’ha fet un canvi en els trofeus entregats que han estat elaborats per Lluís Trescatorze utilitzant una impresora 3D i utilitzant un material procedent de recursos naturals principalment el blat de moro.

Nou dies per parlar de privilegis i recuperar els espais físics de trobada

El divendres 15 d’octubre, a L’Atlàntida de Vic, les humoristes Ana Polo i Oye Sherman, inauguraven el festival amb un monòleg per pensar i repensar els privilegis i acte seguit estrenar el documental de les directores Eefje Blankevoort i Els van Driel, Shadow Game. Una pel·lícula que evidenciava el privilegi de l’origen a través de la història de diferents joves migrants que intenten arribar a Europa.

Oye Sherman i Ana Polo a l'espectacle d'inauguració del Festival Protesta 2021 Foto: Oriol Clavera

El primer cap de setmana es van projectar deu curtmetratges de la selecció no competitiva, i un Vermut Pro amb festivals de cinema social de Catalunya, «Festival de cinema amb mirada social: cap a on anem?», on van assistir representants de diferents festivals de Catalunya.

El diumenge 17 unes setanta persones van assistir al vermut «Ozona de Privilegis» a la Fàbrica del Somnis amb col·lectius de la comarca i moderat per Sara Blázquez i amb interludis musicals de Carpa Negra. Els convidats van ser Yousra El Mansouri, d’UCFR Osona; Toni Iborra, de Càrnies en Lluita; Maria Saladich, de l’Ortiga Feminista i Esgarriades, i Sergi Solà, del Grup de Defensa de Ter. L’activitat es va organitzar conjuntament amb La Clota i Setembre, i es podrà recuperar en format podcast a l’espai de Ràdio Clota a Setembre.

Un moment de l'acte «Ozona de Privilegis», coorganitzat per Setembre i La Clota

«Masculinitat i jerarquia social» va ser l’activitat central del festival del divendres 22 al Casino de Vic i va acollir un centenar de persones. La conversa entre Pol Galofre, activista trans i feminista, i el ballarí Eloi Martin, va explorar els marcs de la masculinitat i va posar de manifest «la necessitat de deixar d'educar homes i no homes per educar persones, diverses plurals i desencallades. Un món on deixem de considerar la masculinitat com el desitjable, i la reconeguem com el que és: un espai tòxic que protegeix un privilegi».

#ProtestaJove, una primera sessió amb joves i instituts

Un dels objectius del Festival Protesta és remoure les consciències als més joves i sensibilitzar nous públics. Amb aquest objectiu es va projectar Shadow Game, el dilluns 18 d'octubre a L'Atlàntida, amb alumnes de filosofia de 4t d’ESO, i 1r i 2n de batxillerat dels tres instituts públics de Vic -Jaume Callís, La Plana i IES Vic- i els alumnes del PCI.

És la primera vegada que des del Protesta es fan aquest tipus de projeccions per a públic adolescent, que prèviament treballen la temàtica a l’aula, i participen després de la pel·lícula fent aportacions i debatent. L’activitat s’ha realitzat gràcies a la col·laboració amb el Consell de Cooperació Local de Vic i els instituts participants, i és una de les branques que es vol seguir impulsant i treballant amb les escoles i instituts per l'abordatge de temàtiques socials a través del cinema i en el context del Festival Protesta.

Una de les projeccions amb alumnes dels instituts de Vic, una de les novetats del Protesta d'aquest any

Aquest any dues de les estrenes del festival abordaven la temàtica de les migracions i les seves causes des de mirades molt joves amb protagonistes que són infants i adolescents. És el cas de Shadow Game i de Wake up on Mars, un documental sobre una família de Kosovo arribada a Suècia on les seves dues filles entren en estat de coma per culpa de l’anomenada síndrome de la resignació. Un estat causat per un patiment extrem i la por a tornar-lo a patir a causa d’una notificació de retirada del permís de residència. Aquests dos documentals van apropar el públic a les situacions de trauma migratori des d’una mirada menys coneguda.

Paritat en tots els àmbits del Festival i temàtiques diverses

El Festival Protesta ha buscat la mirada feminista des dels inicis. Des de la sisena edició que hi ha paritat als llargmetratges i al jurat. Aquest any, per primera vegada també es va assolir en la selecció de curtmetratges, una novetat que des de l'organització s’ha celebrat molt. La selecció de llargmetratges es escollida des de l’organització del festival però al concurs de curts la selecció es fa entre les propostes presentades i el percentatges d’homes i dones és molt diferenciat.

Aquest any però ha passat, i aquest és un indicador que alguna cosa s’està començant a moure també en el món del cinema i les produccions audiovisuals.

Un fotograma de la pel·lícula 'Gunda', que s'ha projectat al Festival Protesta

En els llargmetratges projectats s’han tractat temes com l’abús de poder i l'antropocentrisme a Taming the Garden; la vida dels animals en granges sostenibles amb i la pregunta de si hem de seguir menjant carn, amb Gunda; lluites indígenes contra corporacions amb End of the line; la vitalitat i les ganes de viure de persones amb més de 100 anys a 100Up; la controvèrsia del debat sobre el retorn de les dones vinculades a Estat Islàmic a, El Retorn, la vida després de l’ISIS; les situacions dels infants en famílies desestructurades a causa de l’alcoholisme a Sweet Thing, o el retorn als 90 amb Barrio, un clàssic projectat conjuntament amb el Cineclub.

Posant la mirada cap als 10 anys

El Protesta neix de la creença de la potencialitat transformadora del cinema i en l’espai de reflexió que generen els festivals de cinema. Per això fer deu anys es considera molt important i es vol celebrar fent «un Festival amb majúscules». Per tota la trajectòria, els milers de persones que han pogut veure projeccions sense sortida comercial i han participat de xerrades, tallers o presentacions sobre temàtiques com el feminisme, el control de la tecnologia, el gènere o els privilegis.

<p> <span style="background-color: white; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 20px;">Dani Font</span></p><div class="title-wrapper sticky" id="title-wrapper" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px; left: 0px; margin-top: 0px; position: fixed; top: 0px; width: 1263.33px; z-index: 5;"><div class="title-position" style="box-sizing: border-box; margin: 0px auto; max-width: 903px; padding: 0px;"><div class="title-width" style="box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.6) 0px 4px 2px -2px; box-sizing: border-box; float: left; height: auto; padding: 10px 20px; width: 903px;"><div class="title-bottom-container" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 863px;"><div class="authors" style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 20px; line-height: 30px; margin-bottom: 8px; width: 863px;"><div class="field-collection-container clearfix" style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; width: 863px;"><div class="field field-name-field-autoria field-type-field-collection field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 863px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box; float: left; width: auto;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; width: auto;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full field-collection-view-final" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-autoria/1535" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-autoria clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: auto;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; width: 201.802px;"><div class="field field-name-field-enllac field-type-link-field field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px 0px 0px 4px; padding-left: 8px; position: relative; width: auto;"><div class="field-authors-link" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 0px; position: relative; width: auto;"><span class="link-item" style="box-sizing: border-box;"><a href="https://twitter.com/NRevista1" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" target="_blank">@NRevista1</a></span></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="custom-date" style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 14px; margin-bottom: 10px; text-transform: uppercase; width: 863px;">18 NOV. 2021</div></div></div></div></div><article class="main-article" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px;"><div about="/actualitat/kult-una-eina-emancipadora-trav%C3%A9s-de-la-cultura" class="node node-article view-mode-full clearfix node-538" style="box-sizing: border-box;" typeof="sioc:Item foaf:Document"><header style="box-sizing: border-box;"></header><div class="field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 18px; line-height: 24px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding-top: 16px; width: 651px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" property="content:encoded" style="box-sizing: border-box;"><p style="box-sizing: border-box; font-size: 26px; line-height: 30px; margin: 30px 0px; padding-left: 19.5208px; padding-right: 195.292px;"></p><figure class="field-item even" rel="og:image rdfs:seeAlso" resource="https://nexe.coop/sites/default/files/images/actualitat/fayljunxiaazwkj.jpg" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; width: 651px;"><img alt="" height="395" src="https://nexe.coop/sites/default/files/images/actualitat/fayljunxiaazwkj.jpg" style="border-style: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 651px;" typeof="foaf:Image" width="603" /></figure>Cultura21, el projecte cooperatiu impulsat fa deu anys per l’editorial Tigre de Paper, Catarsi Magazín, Bellaterra Edicions i la Literal, la fira d’idees i llibres radicals, dona un salt qualitatiu amb la creació de la plataforma <a href="https://kult.coop/" style="box-sizing: border-box; color: black; text-decoration-line: none;">KULT</a>. <p></p></div></div></div><div class="field field-name-field-image field-type-image field-label-hidden" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><figcaption style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 6px; width: 651px;"></figcaption></div></div><div class="field field-name-field-builder-blocks field-type-field-collection field-label-hidden" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1532" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box;"><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; width: 651px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">La comunicadora Laura Arau explica que la transició de Cultura21 a KULT va més enllà d’un canvi de nom. “Feia temps que pensàvem que l’etiqueta Cultura21 no ens definia i, de fet, no l’hem utilitzada mai per comunicar-nos públicament. Sempre ens hem recolzat amb Tigre de Paper, que va ser el primer dels nostres projectes”. Amb el temps -afegeix la sòcia cooperativista de KULT-, la plataforma va sumar altres iniciatives que es comunicaven per separat, “fins a adonar-nos que calia englobar-les sota un mateix paraigües i, alhora, cuidar la comunitat i teixir una xarxa arreu dels Països Catalans”.</p><div class="left-highlighted" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 26px; font-style: italic; line-height: 30px; margin: 16px 214.823px 40px 10px; padding-top: 40px; width: 429.656px;">L’objectiu de la nova plataforma és assolir 2.000 sòcies a fi d’impulsar propostes “polítiques” que han de veure la llum mitjançant l’esforç comunitari</div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">L’objectiu d’aquesta nova plataforma és assolir 2.000 sòcies, el doble de les actuals, a fi d’impulsar propostes que Arau defineix com a “polítiques” i que han de veure la llum mitjançant l’esforç comunitari. “El repte passa per construir una comunitat activa arreu del país”, raó per la qual KULT ja busca persones que estenguin el missatge i alliberar-ne una que coordini la xarxa d’entitats i cooperatives distribuïdes arreu del territori.</p></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="box-sizing: border-box;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1533" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: 1px solid grey; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Repensar la cultura</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; width: 651px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Fins a constituir KULT, els seus promotors han impulsar debats amb antropòlogues, escriptores i artistes a Barcelona. “Volíem aportar la nostra mirada del territori a través de persones d’arreu dels Països Catalans que són referencials en el seu àmbit”, assenyala Arau.</p><div class="image-right" style="box-sizing: border-box; padding-left: 214.823px;"><img alt="" height="600" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/e5tsoilwqaq64je.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="800" /></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">En aquest primer cicle, KULT ha portat veus de fora alhora que ha plantejat noves sessions i altres projectes, com ara fires de llibre radical en diferents localitats o un espai de participació més extens de la seva comunitat de seguidores. Amb tot, els debats han servit per reflexionar sobre “què és la cultura?” o el paper que aquesta pot jugar en la perspectiva de generar comunitats participatives, democràtiques i crítiques.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Quant a la definició de cultura, KULT considera que avui està associada als usos, costums i imaginaris que imposen les elits dirigents. Una realitat davant la qual, tal com assenyala Helios F. Garcés, un dels ponents, obliga a dibuixar un model alternatiu que sorgeixi d’un sistema social diferent a l’actual. “Mentre no aconseguim aquest nou model -indica Laura Arau-, aboguem per difondre consciència a còpia de deixar-nos travessar per nous imaginaris que sorgeixin des de baix, amb mirada feminista, des de llocs diversos i compromesos amb els Països Catalans”. </p></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1534" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-builder-blocks clearfix" style="box-sizing: border-box;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: 1px solid grey; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Debat a bat</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; width: 651px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Respecte a la capacitat transformadora de la cultura, eix de la conferència celebrada el 21 d’octubre passat i en què van participar diversos editors, activistes i agitadors culturals, es va analitzar el rol que ha de jugar l’administració pública. A propòsit d’això, Mercè Pérez, editora i cooperativista de Sembra Llibres, va assenyalar el perill que les expressions més rupturistes i irreverents siguin “fagocitades per les institucions”.</p><div class="right-highlighted" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: right; font-size: 26px; font-style: italic; line-height: 30px; margin: 16px 10px 40px 214.823px; padding-top: 40px; width: 429.656px;">“Entenem que els diners públics son de totes i, per tant, hem de poder-hi accedir per generar pensament crític", assenyala Laura Arau, una de les impulsores de KULT</div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">En canvi, per Laura Arau, la clau està que els seus projecte depengui d’elles. “Entenem que els diners públics son de totes i, per tant, hem de poder-hi accedir per generar pensament crític”, per tot seguit admetre que “moltes entitats estan còmodes amb el model capitalista i utilitzen aquest pensament per treure’n rèdit econòmic”.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Una altra proposta en aquesta línia va expressar-la sociòloga i membre de l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, Judit Font, que va apel·lar a crear projectes que estiguin travessats per diferents lluites i localitzats en un espai concret, és a dir, que garanteixin l’accés a la cultura segons els seus interessos culturals que demanda una part del territori.</p><div class="image-left" style="box-sizing: border-box; padding-right: 214.823px;"><img alt="" height="600" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/fc3n58bweaurbvv_0.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="800" /></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">És aquí on els ponents van coincidir que l’accés a la cultura no ha de servir sols per gaudir-la; també per participar-hi activament. Així ho apuntava el filòsof i professor d’Ètica Xavier Antich, al torn que Fernando Paniagua, membre de No Callarem, instava a generar entorns de cultura més enllà dels equipaments habituals, en referència als ateneus o centres socials. Concretament, Paniagua va proposar que les escoles, els mercats i fins i tot els Centres d’Atenció Primària esdevinguin escenaris de creació enriquidors aprofitant la barreja de població que els frequenta.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"><u style="box-sizing: border-box;">El següent debat de KULT se celebrarà el pròxim 2 de desembre i versarà sobre el model cultural dels Països Catalans. No requereix inscripció prèvia i podrà seguir-se via streaming</u>.</p></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="field field-name-field-autoria field-type-field-collection field-label-inline clearfix" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 651px;"><div class="field-label" style="box-sizing: border-box; display: inline; float: left; font-size: 18px; line-height: 22px; margin-right: 10px; width: auto;">Autoria: </div><div class="field-items" style="box-sizing: border-box; display: inline; float: left; width: auto;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; display: inline; float: left; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; width: auto;"><div about="/field-collection/field-autoria/1535" class="entity entity-field-collection-item field-collection-item-field-autoria clearfix" style="box-sizing: border-box; display: inline;" typeof=""><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div class="field field-name-field-autor field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; width: auto;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box; float: none;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;">Dani Font</div></div></div><div class="field field-name-field-enllac field-type-link-field field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px 0px 0px 4px; padding-left: 8px; position: relative; width: auto;"><div class="field-authors-link" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 4px; padding-right: 0px; position: relative; width: auto;"><span class="link-item" style="box-sizing: border-box;"><a href="https://twitter.com/NRevista1" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" target="_blank">@NRevista1</a></span></div></div></div></div></div></div></div></div></article>

Dani Font

@NRevista1

18 NOV. 2021

Cultura21, el projecte cooperatiu impulsat fa deu anys per l’editorial Tigre de Paper, Catarsi Magazín, Bellaterra Edicions i la Literal, la fira d’idees i llibres radicals, dona un salt qualitatiu amb la creació de la plataforma KULT.

La comunicadora Laura Arau explica que la transició de Cultura21 a KULT va més enllà d’un canvi de nom. “Feia temps que pensàvem que l’etiqueta Cultura21 no ens definia i, de fet, no l’hem utilitzada mai per comunicar-nos públicament. Sempre ens hem recolzat amb Tigre de Paper, que va ser el primer dels nostres projectes”. Amb el temps -afegeix la sòcia cooperativista de KULT-, la plataforma va sumar altres iniciatives que es comunicaven per separat, “fins a adonar-nos que calia englobar-les sota un mateix paraigües i, alhora, cuidar la comunitat i teixir una xarxa arreu dels Països Catalans”.

L’objectiu de la nova plataforma és assolir 2.000 sòcies a fi d’impulsar propostes “polítiques” que han de veure la llum mitjançant l’esforç comunitari

L’objectiu d’aquesta nova plataforma és assolir 2.000 sòcies, el doble de les actuals, a fi d’impulsar propostes que Arau defineix com a “polítiques” i que han de veure la llum mitjançant l’esforç comunitari. “El repte passa per construir una comunitat activa arreu del país”, raó per la qual KULT ja busca persones que estenguin el missatge i alliberar-ne una que coordini la xarxa d’entitats i cooperatives distribuïdes arreu del territori.

Repensar la cultura

Fins a constituir KULT, els seus promotors han impulsar debats amb antropòlogues, escriptores i artistes a Barcelona. “Volíem aportar la nostra mirada del territori a través de persones d’arreu dels Països Catalans que són referencials en el seu àmbit”, assenyala Arau.

En aquest primer cicle, KULT ha portat veus de fora alhora que ha plantejat noves sessions i altres projectes, com ara fires de llibre radical en diferents localitats o un espai de participació més extens de la seva comunitat de seguidores. Amb tot, els debats han servit per reflexionar sobre “què és la cultura?” o el paper que aquesta pot jugar en la perspectiva de generar comunitats participatives, democràtiques i crítiques.

Quant a la definició de cultura, KULT considera que avui està associada als usos, costums i imaginaris que imposen les elits dirigents. Una realitat davant la qual, tal com assenyala Helios F. Garcés, un dels ponents, obliga a dibuixar un model alternatiu que sorgeixi d’un sistema social diferent a l’actual. “Mentre no aconseguim aquest nou model -indica Laura Arau-, aboguem per difondre consciència a còpia de deixar-nos travessar per nous imaginaris que sorgeixin des de baix, amb mirada feminista, des de llocs diversos i compromesos amb els Països Catalans”.

Debat a bat

Respecte a la capacitat transformadora de la cultura, eix de la conferència celebrada el 21 d’octubre passat i en què van participar diversos editors, activistes i agitadors culturals, es va analitzar el rol que ha de jugar l’administració pública. A propòsit d’això, Mercè Pérez, editora i cooperativista de Sembra Llibres, va assenyalar el perill que les expressions més rupturistes i irreverents siguin “fagocitades per les institucions”.

“Entenem que els diners públics son de totes i, per tant, hem de poder-hi accedir per generar pensament crític", assenyala Laura Arau, una de les impulsores de KULT

En canvi, per Laura Arau, la clau està que els seus projecte depengui d’elles. “Entenem que els diners públics son de totes i, per tant, hem de poder-hi accedir per generar pensament crític”, per tot seguit admetre que “moltes entitats estan còmodes amb el model capitalista i utilitzen aquest pensament per treure’n rèdit econòmic”.

Una altra proposta en aquesta línia va expressar-la sociòloga i membre de l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, Judit Font, que va apel·lar a crear projectes que estiguin travessats per diferents lluites i localitzats en un espai concret, és a dir, que garanteixin l’accés a la cultura segons els seus interessos culturals que demanda una part del territori.

És aquí on els ponents van coincidir que l’accés a la cultura no ha de servir sols per gaudir-la; també per participar-hi activament. Així ho apuntava el filòsof i professor d’Ètica Xavier Antich, al torn que Fernando Paniagua, membre de No Callarem, instava a generar entorns de cultura més enllà dels equipaments habituals, en referència als ateneus o centres socials. Concretament, Paniagua va proposar que les escoles, els mercats i fins i tot els Centres d’Atenció Primària esdevinguin escenaris de creació enriquidors aprofitant la barreja de població que els frequenta.

El següent debat de KULT se celebrarà el pròxim 2 de desembre i versarà sobre el model cultural dels Països Catalans. No requereix inscripció prèvia i podrà seguir-se via streaming.

Autoria:

Dani Font

@NRevista1

<p> <a class="imagefield imagefield-lightbox2 imagefield-lightbox2-article imagefield-field_photo imagecache imagecache-field_photo imagecache-article imagecache-field_photo-article lightbox-processed" href="https://libcom.org/files/images/history/Alfa-Romeo-strike-assembly.jpg" rel="lightbox[field_photo][Alfa Romeo Arese plant strike assembly, 1960s/70s]" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; color: #005689; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;"><img alt="Alfa Romeo Arese plant strike assembly, 1960s/70s" height="300" src="https://libcom.org/files/imagecache/article/images/history/Alfa-Romeo-strike-assembly.jpg" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; height: auto; margin: 0px 0px 18px; max-width: 460px; padding: 0px; vertical-align: bottom; width: 460px;" title="Alfa Romeo Arese plant strike assembly, 1960s/70s" width="460" /></a></p><div class="field field-type-text field-field-introduction" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="field-items" style="background: transparent; border: 0px; color: #666666; font-size: 14.5px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="field-item odd" style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><p _msthash="794300" _msttexthash="11519456" style="background: transparent; border: 0px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un fascinant i detallat relat en primera persona de les lluites dels treballadors al fabricant d'automòbils estatal italià, Alfa Romeo de 1971 a 1972.</p></div></div></div><p _msthash="204074" _msttexthash="811825144" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest</span><br _istranslated="1" />és el relat del dia a dia d'una lluita duta a terme pels treballadors d'Alfa Romeo de novembre de 1971 a febrer de 1972 amb motiu de la renovació del contracte. Les lluites narrades en aquest document van tenir lloc en dues de les cinc plantes d'Alfa Romeo a Itàlia, les plantes de Portello i Arese, ambdues situades a la zona de Milà. En conjunt, les dues plantes donen feina a 19.000 treballadors (inclosos els empleats d'oficina), i es negocia un nou contracte cada tres anys. La planta de Portello és la més antiga de les dues i li queden pocs departaments de producció. Aviat la major part de les seves operacions es traslladaran a Arese. La majoria dels seus treballadors són gent gran, encara lligada al sindicalisme per una llarga tradició de lluita. Arese és la planta més nova, encara en procés de finalització. Alberga la majoria dels departaments de producció, i la majoria dels seus treballadors són joves i sense tradició sindical. A més, el 65% dels treballadors de les línies de muntatge (enfront del 25% en els departaments de no producció) són immigrants de les regions del sud d'Itàlia, i aquest element de la classe obrera ha estat a l'avantguarda de les lluites des del 68. Per aquest motiu el nivell de militància i mobilització massiva va ser més gran a la planta d'Arese.</p><p _msthash="204191" _msttexthash="215187635" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El document va ser produït per un grup de militants que s'autodenvolucionen "Assemblea Autònoma" (AA) que es defineix a si mateixa com "una organització de base, nascuda com una cèl·lula comunista amb l'objectiu de convertir-se en un punt de referència per a tots els treballadors de la planta, i de contribuir a la construcció del futur partit revolucionari. L'objectiu de l'AA durant els quatre mesos de lluita era convertir-se en un punt de referència polític permanent per a tots els obrers, arrabades als funcionaris sindicals i al Partit Comunista Italià (PCI) el control de les lluites, i d'aquesta manera estar en condicions de "parlar amb les masses".</p><p _msthash="204308" _msttexthash="731198559" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El valor d'aquest document rau en la naturalesa polièdida de la lluita que descriu. Els obrers estaven lluitant contra una forma de capitalisme d'estat, en què Alfa Romeo, encara que oficialment classificat com una corporació amb "participació estatal", és en realitat completament propietat de l'estat. Aquest punt és important perquè explica la pressió que sent el PCI per actuar "responsablement a través de fiom (el PCI i el sindicat socialdemòcrata d'esquerres) en vista de la seva possible futura participació en una nova coalició de centreesquerra al Govern. També explica l'estratègia de cooptacions adoptada pels funcionaris sindicals, els seus intents d'aigualir les demandes més radicals avançades pels treballadors, i en particular, la seva determinació de convertir els consells dels delegats de la planta de les botigues en canals de control sobre les files. La data de la lluita és d'especial importància. Menys d'un any abans de la renovació dels contractes nacionals de 1972, va servir de camp de proves per als patrons i els sindicats per ajudar a mesurar el nivell de militància dels treballadors i el que podria estar en reserva durant la nova onada de lluites només uns mesos de descans.</p><p _msthash="204425" _msttexthash="335064821" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L'objectiu clau per als militants d'Alfa Romeo va ser el de mobilitzar els treballadors per a un atac contra l'estructura de classificació laboral de l'empresa, per obligar la direcció a alterar-la per correspondre al procés objectiu de massificació que es produeix en la producció d'automòbils. També significava atacar la lògica capitalista subjacent a tot el sistema de classificació d'ocupació amb els seus mecanismes incorporats de selecció basats no en l'experiència real dels treballadors (que en tot cas està sent soscavada pel procés de massificació), sinó més aviat en la submissió dels treballadors a l'autoritat directiva, els objectius i els valors. (Com diu l'AA: "Vostè serà 'seleccionat' no sobre la base del que sap o és capaç de fer, sinó sobre la base de la seva voluntat de llepar-se el cul.")</p><p _msthash="204542" _msttexthash="707506267" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els militants van proposar, per tant, que les sis categories que conformaven l'estructura de classificació d'ocupació de l'empresa fossin substituïdes per quatre nivells de "classificació" amb el pas automàtic d'un nivell a un altre (sobre la base de l'antiguitat i el consentiment dels treballadors), sota la supervisió del consell de delegats. Una proposta similar es va avançar per als empleats de l'oficina. Aquestes demandes, com mostra el document, només estaven parcialment assegurades. Es va introduir la noció de "nivells", i es va concedir el pas automàtic del segon al tercer nivell, però amb la gestió encara fermament en el control del procés de "promoció". No obstant això, fins i tot si els guanys reals eren escassos, les lluites al voltant d'aquesta demanda central servien per mobilitzar la massa obrera i dur a terme l'atac contra la ideologia capitalista del treball. Finalment, el valor d'aquest document rau en mostrar les formes concretes de lluita que els obrers van crear dia a dia, la seua capacitat d'anticipar-se al pròxim moviment dels patrons i dels sindicats, i el seu èxit en l'anàlisi de la seua lluita en termes de la seua significació política més àmplia.</p><p _msthash="204659" _msttexthash="763408620" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Novembre 12 (divendres)</span><br _istranslated="1" />El consell de delegats ha decidit avui entre sis i set hores de vaga per a la setmana que ve. Hi va haver una lluita entre dues línies: la dels sindicats i la de les avantguardes militants. Els sindicats volien donar a l'executiu el poder de decidir quantes hores fer vaga i de quina manera. Tot i que aquesta línia va ser rebutjada, els sindicats van poder limitar la durada de les vagues a sis hores. La línia presa pels guàrdies militants demanava almenys nou o deu hores i una manera més incisiva de dur a terme les vagues, com piquets, marxes a l'interior de la fàbrica, i així successivament. La línia sindical es basa en la convicció que en l'actualitat la voluntat de lluitar per part de la classe obrera està en un reflux baix: "La realitat és la que és; també podem adaptar-nos-hi, intentar no avançar-nos a nosaltres mateixos... (Els sindicats "bombers" s'han acostumat tant a llançar aigua a les flames que ara la llancen fins i tot quan no hi ha foc.) Nosaltres, des de l'Assemblea Autònoma, no som gaire més optimistes, però creiem que si la realitat és realment el que és, primer hem d'intentar analitzar i entendre aquesta situació i després intentar canviar-la impulsant una mobilització més àmplia i més forta.</p><p _msthash="204776" _msttexthash="2190266" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">15 de novembre (dilluns)</span><br _istranslated="1" />Avui hi ha una vaga d'una hora i mitja.</p><p _msthash="222755" _msttexthash="986883625" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta de Portello se celebra una assemblea general a la cafeteria. Un funcionari de la UILM (el sindicat socialdemòcrata de dretes) parla durant més de 45 minuts. Ningú pot esbrinar el que està tractant de dir, i ell està fortament esbroncat. A mesura que els treballadors comencen a descartar que arribi un funcionari de la FIOM i fan un anunci que explota en l'assemblea com una bomba: "La direcció", diu, "a causa de dificultats tècniques, no va poder completar les nòmines, i com a resultat, en lloc de rebre un xec quinzenal regular, cada treballador rebrà 50 dòlars". Immediatament, un company agafa el micròfon i crida "Anem a visitar la direcció". Una processó es forma immediatament i comença a obrir-se camí cap a l'edifici que alberga les oficines executives. Un grup es dirigeix a l'oficina del president cridant "Luraghi, feixista, ets el primer de la llista!" A mesura que es va fent córrer la notícia que la vaga continuarà, la processó s'obrirà camí a través de cada departament i oficina, traient a tothom. Fins i tot els treballadors que solen esquinçar la feina quan s'assabenten que en lloc de les seves nòmines habituals només obtindran 50 dòlars. Els "bombers" sindicals intenten apagar les flames apel·lant a una "decisió democràtica", però ningú escolta. Molts departaments romanen tancats tot el dia, i desenes de treballadors tornen a casa, inclosos els que van arribar per al segon torn.</p><p _msthash="222885" _msttexthash="1143990354" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta d'Arese, un altre funcionari de la FIOM porta la notícia de les nòmines reduïdes, i tot l'infern es desfà a l'assemblea general. Entre crits i burles i un llit total, l'oficial intenta explicar: "Camarades, aquest és un moviment calculat per part de l'empresa; No acceptem la provocació. Proposo que es formi i s'enviï una delegació..." Per a la direcció, sens dubte volia dir; Però ja estem en camí, tots junts en massa. A l'infern amb una delegació! La llarga processó d'obrers que es dirigeixen a les oficines executives amb els punys alçats em dóna la sensació d'estar a Sant Petersburg durant la Revolució d'Octubre. Al voltant de 500 de nosaltres ens aglomerem al voltant d'un dels executius que manifesten la nostra demanda: "Volem els diners, tots ara". Mentrestant, sota la finestra de fora, s'està celebrant una assemblea per decidir com continuar la lluita: "Marxem tots cap a Milà!" "Continuem la vaga tot el dia!" Però una vegada més passa una proposta sindical (FIOM): "Estiguem tranquils, camarades; La lluita no s'acabarà avui. Anem a mostrar una mica de bon sentit...". Moral: La vaga acaba a les 13.00 hores. Per sort, aquesta decisió només es va prendre en part. Els departaments de tapisseria i cera fan vaga per a la resta del dia, i molts treballadors, fins i tot els del segon torn, s'asseuen davant de les seves màquines amb els braços plegats. He estat a la fàbrica molts anys, però mai havia vist tan bones assemblees on tothom se sent lliure de parlar i on finalment comencem a discutir situacions polítiques.</p><p _msthash="223015" _msttexthash="875689464" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">16 DE NOVEMBRE (dimarts)</span><br _istranslated="1" />A la planta de Portello: Es formen processons internes, i per primera vegada un grup de personal d'oficina (un centenar d'ells) entren a tots els departaments, pentinant-los per esquirols. En el departament de motors alguns dels treballadors no poden creure els seus ulls: "Com és possible?", Diuen. "Ara el personal de l'oficina ve a treure els treballadors!" La forta participació dels empleats de l'oficina és una de les característiques més importants d'aquesta lluita: alguns d'ells, que fins ahir sortien de la fàbrica per anar a la cafeteria local, són aquí al nostre costat en la processó de tota la planta. El treball lent i minuciós, persona a persona, comença a donar fruits. Els primers signes de consciència elevada comencen a mostrar-se; fins i tot els empleats i tècnics de l'oficina comencen a entendre que són explotats: estan començant a rebel·lar-se contra els seus supervisors i caps; Es neguen a fer hores extres. En definitiva, estan descobrint la lluita de classes i mirant a l'avantguarda obrera per a un punt de referència. Avui, quan amb molta il·lusió han anat a treure les crostes de cada departament, un tècnic s'ha acostat a mi i m'ha dit: "Saps, fins ara només venia aquí a veure les màquines; Però avui he entès que aquí també hi ha homes. A partir d'ara serà diferent per a mi".</p><p _msthash="223145" _msttexthash="426769564" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta d'Arese, aquest matí a les 6 del matí, l'AA ha fet un fulletó sobre la vaga de lloguers en un districte de Milà on viuen diversos treballadors d'Alfa, doncs, en vaga entre les 9:30 i les 10:30. Tot i que una hora és massa breu, no vam deixar passar l'oportunitat d'una processó en planta: vam marxar junts, traient totes les crostes. Al Centre d'Informàtica tothom estava treballant: els vam obligar a tots a sortir i vam començar a discutir les propostes de contracte, com dur a terme la lluita, com els caps es mengen els nostres salaris fora de la fàbrica, i com hem de respondre, és a dir, amb vagues de lloguers, lluites veïnals, i semblants, i no asseguts davant del televisor tota la nit com els morons, Perquè això és el que volen els empresaris. La discussió es prolonga perquè els obrers volen expressar les seues crítiques a la forma en què s'està gestionant la lluita, és a dir, amb només una hora de vaga a la vegada.</p><p _msthash="223275" _msttexthash="875263363" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">NOVEMBER 17 (Wednesday)</span><br />We found out that a meeting was held last night by management personnel. All of them are really pissed off because they can’t work undisturbed in the factory. Well, we had a meeting too, and decided to form a picket line at the Portello plant until 10 o’clock, and this time the “firemen” could not pull back. The picket line turned out to be really tough. The usual scabs who hang around the entrance are rather pathetic; they just stand there and don’t have the guts to come forward, not even to talk. They form little groups, like bigots outside a church; they whisper, shake their heads, deplore, and so on. But they don’t move; they wait for someone else to cross the picket line for them. As always when a picket line is formed, the comrades use the occasion to discuss political questions, to clear up doubts and encourage those who waver. The results of these discussions aren’t always immediate, but in the long run they leave their mark; you find people beside you in later struggles that you’d never expect.</p><p _msthash="223405" _msttexthash="452131953" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta d'Arese, hi ha una vaga de 9:30 a 11:00. No hi ha piquets, però se celebra una processó multitudinària. Hi ha més de 3.000 treballadors, i fan les rondes i netegen tota la fàbrica. Al capdavant de la marxa hi ha una pancarta gegant amb els tres noms sindicals metal·lúrgics (FIOM, FIM i UILM) i la frase a sota de "el consell de delegats". Al capdavant també hi ha el nostre Armstrong, un camarada que toca la trompeta i pot treure cançons proletàries favorites com The Internationale. De sobte, en la distància sentim un soroll ensordidor: uns quants camarades han aconseguit obrir alguns vehicles en l'última fase de producció i estan tocant totes les banyes a l'uníson! Per als sindicalistes el més important és que aquest "llarg passeig" a la fàbrica siga "ordenat i responsable", però els camarades no obliden que el seu deure és expulsar les crostes, i a intervals abandonen la processó i, formant grups separats, s'endinsen en els departaments.</p><p _msthash="223535" _msttexthash="534102621" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">19 DE NOVEMBRE (divendres)</span><br _istranslated="1" />A la planta de Portello, els treballadors de l'oficina fan vaga a partir de les 15.00 hores. Es reuneixen i decideixen pentinar tota la planta per esquirols, perquè "no està bé anar a les mateixes oficines". Diverses oficines ja estan buides perquè els gerents, ulls del cap, estan absents. Però no hi falten les crostes. Els que comencen la vaga a les 16.00 hores s'uneixen a la processó. Per agafar les crostes per sorpresa pugem les escales tranquil·lament, i després obrim la porta amb una sortida, cridant i xiulant a l'uníson. El més comú que crida, clarament i amb sentiment, és "Voltors!" En algunes oficines, amb l'esperança de romandre ocults, els empleats estan a les fosques, però un cop dels nostres xiulets és suficient per dispersar-los com els cabissin descoberts a la llum. Es reuneixen en petits grups davant de la porta principal, on hi ha dos comissaris de policia. <a _istranslated="1" class="bb-url" href="https://libcom.org/history/1862-1999-revolutionary-song-in-italy" style="background: transparent; border: 0px; color: #005689; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">Tots cantem</a> la Balada de <a _istranslated="1" class="bb-url" href="http://libcom.org/history/pinelli-giuseppe-pino-1928-1969" style="background: transparent; border: 0px; color: #005689; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">Pinelli (un anarquista assassinat per la policia el 69)</a> i "Calabresi Assassin" (el cap de policia acusat de matar-lo).</p><p _msthash="223665" _msttexthash="1307358923" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ahir la policia va atacar la línia de piquets a Milà, i aquí a Arese la resposta és lenta i inadequada.<span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span><br _istranslated="1" />Avui els treballadors han llegit al diari que algú de la planta de Portello ha estat colpejat a la cara amb un rifle policial durant un atac, i quan entren a la planta enfadats per aquesta notícia, veuen un enorme cartell sindical que anuncia "dues hores de vaga amb una marxa al voltant de la cafeteria". A hores d'ara el sindicat ha demostrat clarament que prefereix que les processons de planta siguin "només passejos" i no "caça d'esquirols", alguna tàctica! La policia està atacant i caminem per la cafeteria com asses! A les 9 hores, quan comença la vaga de dues hores, només dos companys d'AA necessiten sortir de la processó que més d'un centenar de treballadors segueixen immediatament i van a caçar crostes fins i tot en els departaments més petits i remots de la fàbrica. Durant la tarda, alguns de nosaltres ens assabentem que en un dels nostres departaments cinc treballadors estan estafant. Es prepara un número especial de Pasquino identificant les cinc crostes i prometent "Pasquino tornarà a colpejar!" (Pasquino és un full informatiu que apareix a les parets de tota la planta, en els llocs més inversemblants: els departaments, els lavabos, la cafeteria, i així successivament , i sempre quan menys s'espera. Ningú sap qui l'escriu, però tothom ho té por, i en aquesta lluita s'ha convertit en el signe d'en Zorro.) El Pasquino que va anomenar les cinc crostes va tenir un efecte devastador: durant dues hores van ser escridassats i xisejats, i ni tan sols tenien els budells per marxar; Es van veure superats per la vergonya.</p><p _msthash="223795" _msttexthash="1137285032" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">DEL 9 DE DESEMBRE AL 9</span><br _istranslated="1" />DE GENER Mentre mirem les nostres notes veiem que entre el 9 de desembre i el 9 de gener la lluita es va mantenir igualada però sense problemes. Entre altres coses, aquest mes ha estat ple de vacances i el ritme d'absència a la planta ha estat molt elevat. Durant les vacances de Nadal, per exemple, molts treballadors van prendre una baixa especial o dies de malaltia. Hi va haver dies en què la planta funcionava amb només el 50% dels empleats. Les vagues van continuar a un ritme constant però lent una hora o una hora i mitja gairebé cada dia, com una caiguda en la galleda dels beneficis dels patrons que impedia el 1000, però al mateix temps desmoralitzar els treballadors. Una sèrie de treballadors (i no només nosaltres de l'AA) han entès que resistir-se realment significa trencar els plans del cap de l'Estat, per evitar que 'Papa' IRI, el holding estatal, faci el que vulgui. Aquests treballadors estaven al nostre costat mentre cacàvem les crostes, mentre desfilàvem en els piquets, mentre discutim i denunciàvem la línia política dels sindicats i de Cs, per a qui la lluita obrera és només una eina per fer xantatge al Govern. Per a ells, fer política significa dir als imbècils en el poder: "Ja veus, aquesta petita flama podria convertir-se en un gran foc si no estiguéssim aquí per controlar-la, així que millor que ens donis el que estem demanant". Nosaltres a les plantes estem en aquest petit joc i ja n'hem tingut prou de la seva merda; Cada vegada més treballadors comencen a entendre i organitzar-se.</p><p _msthash="223925" _msttexthash="134935788" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">GENER 10 (dilluns)</span><br _istranslated="1" />Finalment tenim un avanç, com un despertar després d'un llarg somni. Les processons a la planta de Portello aquest matí han estat agressives i combatives. Amb una renovada militància, els manifestants es van vessar als carrers que envolten la planta i van bloquejar el trànsit durant quilòmetres. A l'interior de la planta, el segon torn va formar una processó interna per evitar les hores extres a partir de les 17:00 hores, i també va bloquejar el trànsit entrant a la porta número 3 de la fàbrica.</p><p _msthash="222872" _msttexthash="1131969202" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta d'Arese se celebra una assemblea general a les 8:30h. El funcionari sindical (FIOM) parla i proposa l'habitual vaga de dues hores i mitja. Tota l'empresa de treballadors boos i hisses, i es veu obligat a renunciar. Llavors un company d'AA pren el mike i demana als treballadors que s'uneixin i ocupin la planta, instant que la situació estigui madura per a aquesta acció. Tothom aplaudeix amb entusiasme mentre el funcionari de la FIOM intenta en va recuperar el control de l'assemblea. Un company de la Federació de la Joventut Comunista del PCIs que ha cooperat estretament amb l'AA pren el relleu i proposa que l'autopista utilitzada per moure els productes acabats de la planta es bloquegi fins a les 15:00. L'assemblea aprova per unanimitat i a mesura que els treballadors comencen a presentar-se per planificar l'acció el funcionari de la FIOM aconsegueix apoderar-se del micròfon. Enmig de la confusió, comença la seva oració en el sentit que hem de romandre dins de certs límits (què?) no permetre que certes minories es facin càrrec de la lluita, i així successivament. Però a hores d'ara més de la meitat dels treballadors han desaparegut, i quan només una quarta part d'ells es queden el "bomber (algú que reprimeix l'autoactivitat de la classe treballadora)" proposa la limitada vaga amb una processó a la planta. Demana un espectacle de mans, i uns 30 vots "sí". Sense més preàmbuls declara que la proposta ha estat acceptada i tanca la reunió amb una frase històrica: "L'assemblea obrera és sobirana!"</p><p _msthash="223002" _msttexthash="602990310" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Mentrestant, els treballadors del segon torn estan bloquejant l'autopista, demostrant que no donen una merda sobre les directives del sindicat. Hi ha uns 3.000 treballadors, i la línia de cotxes aturats s'estén per molts quilòmetres. El funcionari de la FIOM està donant la volta a la planta dient que demà bloquejarem les sortides de la fàbrica on s'envien els productes. (És com dir: "Escolta, cap, demà et robaré les vaques". Té temps d'amagar-los. De fet, durant el malson, els cotxes seran enviats fora de la planta.) També està dient que el torn de nit hauria d'anar a la vaga, mentre que Management està demanant a tots els departaments que vulguin treballar el torn de nit, posant l'accent en el pagament d'hores extraordinàries. Aquesta societat deixa centenars de treballadors a casa, mentre que tant en plantes grans com petites els que treballen es veuen obligats a fer hores extres, treballar en torns de nit i tolerar l'acceleració. És una societat basada en el benefici i, per tant, en l'explotació. No és res de nou. Però no només plorem per això com els sindicats; Continuem amb la demolició.</p><p _msthash="223132" _msttexthash="648690926" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">12 DE GENER (dimecres)</span><br _istranslated="1" />Mentre a la planta d'Arese el bloqueig de totes les sortides de la planta continua impedint que els cotxes acabats surtin de les zones de producció, a la planta de Portello es convoca un muntatge per a les 9 del matí a la cafeteria. El nivell de participació és alt, per no dir total. Hi ha entre 2.500 i 3.000 treballadors, i el nivell de militància és alt. Tan aviat com l'oficial de la FIOM pren el micròfon, el hissing indica que els treballadors volen dues coses: la processó a la planta i el bloqueig del trànsit de l'autopista. L'oficial intenta aturar-se durant el temps, proposant una simple vaga fins a les 11 del matí, però el xiueig es fa més fort. Intenta explicar que bloquejar el trànsit és una manera de cedir a la provocació, però no el deixaran seguir endavant. A continuació proposa una vaga fins a les 12, però l'assemblea crida que això no és suficient. En aquest punt un altre funcionari de la FIOM pren el micròfon i diu que la naturalesa de l'acció de vaga la va decidir ahir l'executiu: fins a les 12 de la nit i sense processó exterior, però si l'assemblea ho considera necessari, es pot fer una breu marxa fora de la planta.</p><p _msthash="223262" _msttexthash="2048470957" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Es forma una gran processó, i després de netejar tota la fàbrica surt per les portes de la fàbrica cap a Viale Scarampo, un dels carrers més deserts de Milà. A mesura que avança, ja considerablement esmorteïda pels "bombers", passa davant de l'hospital per als malalts terminals, on s'està formant una processó fúnebre. En aquest punt, el ritme de la marxa obrera realment s'alenteix i sembla part del funeral. A mesura que la processó talla un carrer lateral, la pancarta del consell de delegats que havia anat liderant acaba a la part posterior. Quan arribem a Via Trevino, la policia espera en una formació de tisores. Els obrers comencen a cantar "Feixistes, venedors, servents del cap!" mentre que la tisora es trenca en dos sota l'impacte de la processó que pressiona cap endavant. La policia es veu obligada a retirar-se mentre els treballadors continuen cridant, mentre que els sindicalistes formen un cordó per protegir la policia dels treballadors! Uns quants cops de puny volen entre els elements més combatius de les files obreres i els "bombers" sindicals que els acusen de voler confrontar-se i actuar com a provocadors. (Com si la policia, aparcada davant de les portes de la fàbrica cada dia, no fos una provocació permanent.) En qualsevol cas, la policia torna als seus camions i la processó torna a la planta. Haver obligat la policia a retirar-se és una gran victòria. I els sindicats han mostrat els seus veritables colors: l'assemblea inútil que va durar més d'una hora, la processó a la part posterior de la fàbrica, la por a l'enfrontament amb la policia com si els obrers fossin l'atac kamikaze contra les avantguardes, l'apel·lació constant a l'executiu com a única seu del poder de decisió, La lluita de classes lliurada amb guants blancs, totes aquestes són formes diferents d'una mateixa moneda, de la mateixa vella tàctica sindical. Encén la lluita prou com per mantenir la credibilitat, però sempre està disposada a llançar-hi aigua tan aviat com la pressió de la base amenaci de soscavar el seu control de la situació.</p><p _msthash="223392" _msttexthash="231131420" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">GENER 14 (divendres)</span><br _istranslated="1" />Durant la nit rebem notícies que Frank Atzeni, un camarada d'AA, ha estat suspès indefinidament, i com és habitual les acusacions contra ell han estat presentades per un cert Calàbrit de l'oficina de personal. Frank és un dels companys més actius i dedicats a l'AA, i ha lluitat dur en els últims dies contra el problema del torn de nit. Tan aviat com la paraula comença a difondre que ha estat suspès, els seus companys de treball van deixar espontàniament les seves eines. Més tard, a la tarda, se celebra una reunió a l'oficina de la FIM (el sindicat de treballadors del metall democristià), i sorgeix una nova orientació per a la lluita: l'ocupació de la fàbrica.</p><p _msthash="223522" _msttexthash="119261155" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">15 DE GENER (dissabte)</span><br _istranslated="1" />Tot i que és dissabte i no estem treballant avui, les piquetes es formen a partir de les 6 del matí tant a les plantes d'Arese com de Portello per evitar les hores extraordinàries. A Arese, els piquets de les 6 del matí alleugen els que hi han estat tota la nit assegurant-se que no surtin vehicles acabats de la zona de producció. Més tard al matí ens reunim de l'AA per examinar la situació, i decidim donar suport a la proposta d'ocupació a causa de diversos factors nous:</p><p _msthash="223652" _msttexthash="117901823" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(1) Durant l'última setmana la lluita ha estat més agressiva i incisiva. Tot i que el sindicat ha estat intentant "apagar el foc", diverses coses han mostrat la voluntat dels treballadors de lluitar: el xoc amb la policia, les vagues espontànies al voltant del problema del torn de nit iniciat i dut a terme pels mateixos treballadors, la resposta immediata a cada intent destinat a dividir les files. Després de dos mesos i mig de lluita, la classe obrera està definitivament de genolls.</p><p _msthash="223782" _msttexthash="44792709" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(2) El sindicat ha hagut de reconèixer que no pot imposar vagues lleugeres ni diluïdes, i que en aquest punt hem de prendre el toro per les banyes. És significatiu, per exemple, que el funcionari sindical (FIOM) que sempre s'ha enfrontat amb Frank Atzeni estigui ara obertament a favor de l'ocupació.</p><p _msthash="223912" _msttexthash="34332688" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(3) La lluita ha passat, ara més que mai, del nivell de meres demandes (el contracte) a un nivell més polític (la repressió de l'IRI "Papa" i el renovat intent d'alinear aquelles empreses que tenen propietat parcial de l'Estat amb les forces de dretes en el poder).</p><p _msthash="224042" _msttexthash="418349893" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L'ocupació de la fàbrica funcionaria com a punt de referència per a altres lluites. Sine 1947, no hi ha hagut ocupacions de grans plantes, excepte en els casos en què la fallida les tancava. El sindicat sap que davant les negociacions mal estancades i la suspensió de Frank Atzeni, la classe obrera actuarà amb contundència i autonomia. Per tant, decideix fer-se càrrec de la situació encara que només sigui per evitar la vergonya de ser desemparat. De fet, en la reunió de la tarda de l'executiva, quan es proposa formalment l'ocupació, el funcionari de la FIOM surt immediatament a donar-li suport i insta a una sèrie d'accions com diàlegs oberts amb els partits democràtics i altres forces populars, reunions amb autoritats municipals, diàlegs amb altres consells i fàbriques de delegats, i així successivament. Qualsevol decisió, però, es posposa fins demà, quan es reunirà el ple de l'executiu de la fàbrica.</p><p _msthash="222989" _msttexthash="343609175" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">16 DE GENER (diumenge)</span><br _istranslated="1" />La delegació torna de Roma, on les negociacions entre el Govern, els sindicats i l'empresa estan estancades des de fa temps. Explica en una reunió executiva "oberta" que no hi ha hagut més negociacions, sinó només una "sèrie de reunions" que aparentment no han resolt res. La companyia insisteix que el pas automàtic proposat de categoria a categoria perjudicaria els treballadors de les categories superiors, i només acceptarà el pas automàtic de la categoria 1 a la categoria 2 per tal d'eliminar els casos més evidents de discriminació. En aquest punt, l'empresa és intransigent. A Roma, per tant, no ha passat res a dir, però la delegació insisteix que no hi ha hagut una ruptura en les negociacions, només un "ajornament". Quina és la diferència, amb les negociacions "ajornades" ara per més de dos mesos?</p><p _msthash="223119" _msttexthash="2013662482" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El problema és què dir i què fer demà a la fàbrica. Tan aviat com el funcionari local de la FIOM comença a resumir el consens sorgit de la reunió executiva d'ahir (ocupació de la fàbrica), el representant regional de la FIOM, que està més amunt en la jerarquia, diu: "L'ocupació d'una fàbrica és una cosa seriosa que no s'ha de prendre a la lleugera. No podem improvisar i arriscar-nos a caure en l'aventurerisme. Hem de ser disciplinats". (Qualsevol disciplina, pel que sembla, és responsabilitat de la classe obrera.) "Si ocupem, molts dels treballadors que no afavoreixen el pas automàtic se'n van a casa. Compte amb l'espontaneisme. No tenim dret a decidir". (Fals democratisme, ja que quan la base pressiona per alguna cosa en el consell de delegats, se'ls diu que la decisió final pertany a l'executiu.) "Hem d'anar avançant a poc a poc. Demà podem començar amb unes hores més de vaga, i després convocarem el consell de delegats, i després, altres reunions amb els partits democràtics, telegrames a . . . (etc., etc.). Es tracta d'una típica "operació de bombers" de principi a fi. Fins i tot hi ha un funcionari de la FIOM que pretén no saber què significa la paraula "ocupació". Segons ell, se suposa que tots ens quedem a la planta i treballem per mostrar als caps que podem treballar sense ells. Increïble! L'oficial local de la FIOM que havia sortit a favor de l'ocupació fa una cara. El problema per a la unió no és clarament el de donar una sortida militant a la lluita, sinó la de retenir-la perquè no exploti i es faci un embolic. El que preval, doncs, en l'executiu, és la idea de tenir una assemblea general demà al matí, potser una vaga de tot el dia; després, dimarts, la reunió del consell de delegats, després les reunions amb altres fàbriques amb possibles manifestacions, després potser un viatge ràpid a Roma amb molta fanfàrria, després una manifestació davant de l'alcaldia, etcètera. En resum, hi ha molt "turisme polític". En aquest punt, però, simplement hem d'esperar a veure què pensen els treballadors d'això demà.</p><p _msthash="223249" _msttexthash="1047843797" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">19 DE GENER (dimecres)</span><br _istranslated="1" />Avui, amb vagues entre les 9 i les 11 del matí, s'han convocat diverses assemblees a planta per al personal d'oficines de la planta de Portello. En un d'aquests, en el qual estic present, un camarada d'AA pren la paraula i insisteix en dos temes que considerem crucials: la suspensió de Frank Atzenl, i l'ocupació de la fàbrica. Atzeni ha de ser reinstaurada, diu el camarada, perquè sempre ha estat a l'avantguarda de les lluites. En colpejar-lo, l'empresa ens ha colpejat a tots en primera línia. (Em ve al cap una cosa que un company de línia de Frank em va dir sobre ell: "Frank val més per a nosaltres que un bon acord, i no només per raons d'amistat. Sabem que amb ell a la planta hem guanyat; sense ell, ni tan sols el millor acord seria una derrota, perquè seríem més vulnerables: els caps també ens podrien colpejar en el moment en què aixequem el cap". El camarada toca llavors la idea de l'ocupació com un "moment polític que uneix". L'ocupació ens ajudaria a sentir-nos més units i part de la mateixa lluita. Ens permetria discutir qüestions polítiques generals, reunir-nos amb militants d'altres plantes i escoltar de primera mà les seves pròpies lluites. Aquesta reunió amb el personal de l'oficina va ser realment instructiva. Va demostrar que hi ha moltes persones que estan desinformades i mai discuteixen assumptes polítics, però que tan aviat com comencen a formar idees clares, estan allà mateix amb vosaltres en les lluites.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><img alt="" class="bb-image" src="https://libcom.org/files/AlfaRomeo1972.jpg" style="background: transparent; border: 0px; height: auto; margin: 0px 0px 18px; max-width: 460px; padding: 0px; vertical-align: bottom;" /><br /><span _msthash="223379" _msttexthash="23148424" style="background: transparent; border: 0px; font-style: italic; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marxa de davanters Alfa Romeo, 21 de gener de 1972. La pancarta diu "La classe treballadora va al cel", el títol d'una excel·lent pel·lícula sobre les lluites dels treballadors de l'automòbil a Itàlia des de 1971.</span></p><p _msthash="223509" _msttexthash="150163598" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">31 DE GENER (dilluns)</span><br _istranslated="1" />Els sindicats han anat minimitzant sistemàticament la idea d'una ocupació, dient que com a màxim hauríem de tenir-ne una de "simbòlica" que només dura un dia. Mentrestant, Frank Atzenl ha estat reinstaurada, i això és sens dubte un retrocés significatiu per a l'empresa i és rebut pels treballadors com una gran victòria. Aquest matí l'AA ha repartit un fulletó tant a les plantes de Portello com d'Arese. Intenta aclarir la naturalesa i la importància de l'ocupació proposada, i celebra la reinstauració de Frank Atzeni.</p><p _msthash="223639" _msttexthash="291774093" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta d'Arese els treballadors estan realment emprenyats quan s'assabenten que només hi haurà una hora de vaga per celebrar l'assemblea general. L'assemblea comença a les 9 del matí, i hi ha un munt de participants. Quan l'oficial de la FIOM comença a parlar es pot sentir la tensió entre els treballadors: l'assemblea se sent com una bomba a punt per esclatar. El funcionari explica amb detall les negociacions a Roma; Òbviament vol que passi tota l'hora sense donar als treballadors l'oportunitat de prendre la paraula. Però després de mitja hora es pot sentir un murmuri inquiet que es fa més fort per minut, i algú crida que la reunió s'ha de prolongar fins a les 11. L'oficial hi està d'acord, però més aviat desgraciadament i amb poca convicció en la seva veu.</p><p _msthash="223769" _msttexthash="251633668" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els treballadors insisteixen que la reunió es prolongui oficialment, i a mesura que l'oficial continua repetint-se, estancant-se durant el temps, un camarada de l'AA salta sobtadament a la plataforma i s'allunya del sindicalista. Els buròcrates abaixen immediatament el volum perquè ningú pugui sentir res. L'infern es desfà quan els obrers comencen a esbronquir i als seus i criden insults. Un altre funcionari de la FIOM intervé i intenta llançar aigua a les flames, però gairebé immediatament uns quants companys de l'AA prenen la paraula i la proposta d'ocupació és acceptada per l'assemblea. Es tornarà a debatre demà al consell de delegats, però l'ocupació sembla una cosa segura en aquest punt.</p><p _msthash="223899" _msttexthash="2400457878" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">També a la planta de Portello l'assemblea general és molt tempestuosa. A les 9 del matí, quan entro a la cafeteria, la gent està negociant sobre la taula amb la seva plata, cridant i burlant-se. Molts han llegit els diaris del matí i saben que les negociacions encara estan estancades. Tan aviat com el funcionari sindical comença a parlar de les negociacions de Roma, l'assemblea explota i tothom comença a cridar "Ocupació, ocupació!" L'oficial està perdent els estreps, però intenta recuperar el control de la situació proposant una vaga regional, o fins i tot nacional, de tots els treballadors del metall, amb un viatge en tren a Roma, però el seu discurs continua, i finalment accepta una ocupació, però "només per un dia". La reacció dels obrers, que responen immediatament "dos, dos, tres, tres..." Li fa adonar-se que està perdent ràpidament el seu control sobre les coses i perdent la cara a més. A continuació, diu que es faran reunions a cada departament per considerar l'ocupació més enllà, amb els resultats que es donaran a conèixer en la reunió del consell de delegats de demà. A les 10:15, se celebra una assemblea que inclou al voltant de 200 treballadors d'oficines, entre els quals hi ha moltes crostes habituals. Un funcionari de la FIOM revisa els resultats de les negociacions de Roma. Un camarada d'AA aprofita l'ocasió per aclarir una vegada més la importància estratègica de l'ocupació: més lluita militant i una fàbrica completament oberta. A la 1:30 la gent es reuneix davant de la cafeteria i parla de com han anat les reunions als departaments. Tots els camarades estan entauats, en totes les assemblees separades, incloses les del personal d'oficina; la proposta d'ocupació ha estat acceptada, en molts casos per unanimitat. Sembla que la idea s'ha incendiat realment, i tothom ho està discutint com si fos un fet consumat. S'estan considerant detalls organitzatius, com la vigilància constant contra les represàlies feixistes, la coordinació d'iniciatives dins i fora de la planta, i així successivament. Gairebé sembla una cosa massa gran i massa bona per ser veritat, però si el sindicat intenta de nou demà retirar-se, quedarà completament desacreditat als ulls dels treballadors.</p><p _msthash="224029" _msttexthash="571946362" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">2 DE FEBRER (dimecres)</span><br _istranslated="1" />A la planta de Portello s'estableixen piquets de piquets de 7 a 10 h. A Arese les vagues són de 2:30 a 4:30. La gent parla de l'ocupació com si com a part d'avui. Des de les 7.30 hores la comissió nominada ahir a la planta de Portello s'ha anat reunint per estudiar els detalls de l'ocupació. Tan bon punt la discussió se centra en la durada de l'ocupació hi ha una polarització immediata: d'una banda la burocràcia del PC i dels sindicats que temen les dificultats que puguin sorgir si el "dia de lluita" es prolonga durant tota la nit, i per tant proposen que s'estén de 7 a 23 hores; d'altra banda els companys d'AA, altres companys, i la FIM, que volen que l'ocupació comence avui i acabe a les 9 del matí l'endemà. La discussió s'escalfa bastant; la FIOM fins i tot té por de la paraula "ocupació" i prefereix referir-se a l'esdeveniment com "una assemblea permanent en control de la fàbrica". Quan un dels camarades diu alguna cosa sobre els treballadors que es converteixen en "propietaris de la fàbrica", els buròcrates li salten amb paraules com "extremista" i "provocador".</p><p _msthash="224159" _msttexthash="937458925" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La FIOM insisteix que l'ocupació no pot començar avui perquè donaria a l'empresa un pretext per a un tancament patronal. En realitat, vol mantenir-se dins de les regles del joc de la Unió-cap; només confia en les negociacions de primer nivell, i no vol presentar-se demà a la taula de negociació a Roma amb la fàbrica ja ocupada. A les 11:30 arriba la notícia que molts treballadors dels departaments i oficines volen ocupar immediatament! En moltes oficines, els gerents van al voltant demanant al personal que prengui temps de vacances o un permís especial per demà. També s'anuncia que se suspenen tots els serveis de la planta. La comissió finalment arriba a un compromís, i està previst que l'ocupació comenci a les 9 del matí de demà i duri un total de 24 hores. A les 2:30, se celebra una assemblea a la planta d'Arese per informar els treballadors de la decisió. El funcionari de la FIOM tria les seves paraules amb tal habilitat que la seva pujada a l'escala sindical està pràcticament assegurada. Diu que s'han de respectar les decisions del consell de delegats (l'assemblea ja no és sobirana) i que s'ha d'extremar la precaució de no permetre que els lapsus en l'espontaneisme, l'aventurisme, l'extremisme, i així successivament. Un camarada intenta interrompre, però els buròcrates del PC que vigilen els micròfons diuen "Que sigui; és l'extremista habitual; Una minoria d'una".</p><p _msthash="223106" _msttexthash="505734151" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A la planta d'Arese, el funcionari de la FIOM aclareix a l'assemblea que no estem tenint una "ocupació" (Déu ho prohibeixi!), sinó més aviat una "assemblea permanent". Ocupació o no ocupació, les fortes línies de piquets continuen en el punt de producció acabada, el lloc més vulnerable per al cap. Els treballadors saben el que fan. A la tarda, l'empresa avisa el sindicat que com que s'han comportat de manera tan "responsable", demà es considerarà una jornada laboral habitual i tothom cobrarà. El joc està totalment dins de les regles: "Podria matar-te si volgués, però només et faré mal una mica, i a canvi, cap, em donaràs una mica". Aquesta és la unió, el campió de la marxa al revés! És tan bo equilibrar l'accelerador i els frens que sempre troba una plaça d'aparcament "autoritzada". Nascuda de les avantguardes fabrils, la idea de l'ocupació va ser al principi menyspreada pel sindicat, després va lluitar contra, i finalment, perquè la massa obrera la volia, aprovada, però només per immobilitzar-la.</p><p _msthash="223236" _msttexthash="283661443" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">3-4 de febrer (dijous i divendres)</span><br _istranslated="1" />Portello: Hi ha una assemblea general a les 9 del matí, i absolutament tothom hi és present, fins i tot aquells que mai han estat en vaga abans. És el punt més alt de la lluita fins ara. Entre els participants a l'assemblea hi ha polítics, sindicalistes i diversos grups polítics. Fins i tot hi ha el PC, que com de costum expressa la seva solidaritat, deixa un xec de $ 160 (repugnant!), i es divideix. Fins i tot arriba un representant del Partit Socialista Italià, diu unes paraules, i se'n va sense ni tan sols asseure's, una formalitat com tallar un llaç inaugural. Si això passa molt més temps, l'assemblea es convertirà en un petit escenari en el qual tothom, des dels revisionistes fins als caps, pot desfilar davant dels obrers.</p><p _msthash="223366" _msttexthash="820500278" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A les portes hi ha treballadors que "vigilen la fàbrica". En realitat, totes les portes s'han tancat excepte la porta 5, que els treballadors han bloquejat amb enormes barrils metàl·lics, i la porta 1, perquè el sindicat va dir que els executius han d'anar i venir sense desaproormar-se. Els militants decideixen qui entra i qui se'n va. Els buròcrates del PC i del sindicat FIOM intenten deixar entrar només el poble i els grups, aproven, però nosaltres fem exactament el mateix. Pel que fa als estudiants, el CP havia intentat limitar la seva participació a només tres delegats del moviment estudiantil de la Universitat Estatal de Milà. Els vam obligar, però, a admetre tres delegats de cada fàbrica. El matí s'acaba ràpidament, i estem farts de tots els grans trets que parlen i després se'n van. Proposem que l'assemblea es divideixi en grups més petits que puguin estudiar temes específics amb més cura, i procedir a formar un grup d'un centenar que estableixi la seva pròpia agenda. Uns minuts més tard, arriben uns buròcrates i amb gran alarma anuncien que tots els executius han abandonat la planta (no és això el que volíem?), que Alfa havia suspès tots els serveis (cafeteria, guàrdies, i així successivament), i que hem de demanar a tots els estudiants que marxin immediatament.</p><p _msthash="223496" _msttexthash="2880631312" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El que realment els molesta és que molts ja han abandonat l'assemblea general per unir-se a petits grups de discussió. Hi ha una participació massiva real per part dels treballadors i del personal d'oficina, i en realitat és una ocupació ara que tots els executius han abandonat el vaixell i la fàbrica està en mans dels treballadors, que vigilen les portes vigilantment per evitar qualsevol atac feixista. Contràriament a les expectatives dels buròcrates, tothom s'ha quedat a la fàbrica, preferint participar en debats col·lectius i conscients que aquesta nova forma de lluita és una demostració de la força de la classe obrera. Després d'un breu descans per agafar un entrepà, l'assemblea general i els grups de discussió es reuneixen per a la tarda. A la planta inferior de la cafeteria es forma un grup d'estudi amb prop d'un centenar de persones. S'aborden diverses qüestions des dels problemes especials del personal d'oficines fins a la repressió dins i fora de la planta fins a la línia del CP i l'actual moviment a la dreta per part del Govern. Aquesta va ser una lliçó per al PC i els sindicats que van intentar desemfatitzar el valor polític de l'ocupació i que només havien portat aquelles persones que aprovaven. (Al matí, per exemple, s'havien negat a donar la paraula a un grup de militants de "Il Manifesto").) Al voltant de les 19.00 hores el sindicat vol tancar la planta a tots els forasters, però es pren la decisió de permetre l'entrada de treballadors d'altres fàbriques fins a les 22 hores. Molta gent ha tornat a casa per passar la nit, i els pocs centenars que queden estan organitzant la llista per al servei de guàrdia durant tota la nit. Mentre totes les portes principals continuen sent piquetejades, a l'interior de la planta hi ha una vigilància constant en tots els departaments, i a l'exterior hi ha grups de militants en cotxes que controlen totes les persones que semblen sospitoses. En un moment donat, dos homes en un cotxe són detinguts i se'ls demana els seus dnis. Realment semblen sospitosos, i resulten ser dos policies que pengen per la zona fins a les cinc de la matinada. Alguns de nosaltres anem a dormir en escriptoris, mentre que altres, més ben organitzats, han portat els seus sacs de dormir. Fins i tot el seient del darrere d'un cotxe està prou bé quan estàs molt adormit, i tots estem morts cansats i molt freds. A les portes cremen grans fogueres per mantenir calentes les que hi ha a l'exterior.</p><p _msthash="223626" _msttexthash="369640284" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Arese: El dia de l'ocupació de la fàbrica: Els arranjaments de seguretat es lliuren a un funcionari de la FIOM que té cura de no donar-nos de l'AA els braçalets vermells identificant a tots els involucrats en el manteniment de l'ordre. Amb braçalets o sense, estem en les línies de piquets. Hi ha un ambient feliç perquè la planta està en mans dels treballadors, que canten cançons de lluita mentre fan les rondes en els diferents departaments. Al llarg del matí entren a la planta delegacions de partits polítics, governs municipals, altres fàbriques i grups estudiantils. La cafeteria no està en servei, i a les 14:00 tots estem de fam. Molts han marxat a dinar a casa o en un restaurant proper, i tornaran més tard a la tarda. Els militants de "Red Rescue" porten una mica de vi, i al voltant de les 2:30 arriben uns 3.000 entrepans, compliments de diverses cooperatives del barri.</p><p _msthash="223756" _msttexthash="837020938" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una de les parts més emocionants de la jornada va ser l'actuació de La Comune, de Dario Fo, un grup de teatre radical. El mimetisme, Vidal, mostrava l'alienació que pateixen els treballadors en la societat capitalista, i va fer un drama mimímic sobre la desaparició de la societat actual. L'espectacle va ser àmpliament entès i aplaudit amb entusiasme pels treballadors. Cantem cançons de lluita dirigides per Paul Ciarchi (també de La Comune) fins a la 1:30 am. Quan el revisionisme va ser atacat durant tota la nit, es podia veure els buròcrates esquinçant-se en el malestar. Finalment alguns de nosaltres vam anar a dormir i altres van anar a piquetar la porta de productes acabats. Si se'ns demanés una valoració general de l'ocupació actual, hauríem de dir que no era tot el que esperàvem que fos, però al mateix temps contenia algunes coses molt positives. Sobretot va ser una victòria arrabassada als sindicats pels treballadors de la base, i fins i tot en la forma en què es va dur a terme, als sindicats se'ls va impedir convertir-la en una plataforma per als partits polítics i "grans trets". Vam tenir èxit en portar a les plantes treballadors d'altres fàbriques, estudiants de moltes escoles i militants d'una varietat de grups polítics que tracten amb els sindicats des d'una posició de poder.</p><p _msthash="223886" _msttexthash="850283694" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">FEBRER 12-13 (dissabte i diumenge)</span><br _istranslated="1" />Dijous a la nit uns treballadors van arrencar les vies del tren que travessen part del recinte de la fàbrica per evitar que un tren amb 250 vas acabats sortís. El sindicat va emetre un comunicat que va ser recollit dissabte acusant que les forces "externes" a la fàbrica eren responsables d'aquesta acció "típicament feixista". Va ser la manera del sindicat d'atacar els treballadors qui insisteix que el piquet contra els productes acabats ha de continuar costi el que costi perquè és l'única forma de lluita que està colpejant l'empresa en els budells. (Els concessionaris, tant nacionals com estrangers, estan pressionant per als cotxes.) Ja fa uns dies, un contingent de 200 policies va aconseguir treure de les portes de la planta vuit camions (que transportaven uns 60 cotxes nous) i el sindicat no va dir ni una paraula. Aquesta tarda (dissabte), mentre nosaltres de l'AA estem en una reunió, uns quants companys arriben des d'Arese i expliquen que els reforços policials estan de camí a la zona de piquets de productes acabats i tenen previst ajudar el tren a passar per les piquetes, ja que les vies han estat reparades. Marxem immediatament cap a la planta d'Arese, on a l'arribada ens trobem amb més de 1.000 policies. No sabem si intentaran treure el tren o si utilitzaran els camions.</p><p _msthash="224016" _msttexthash="765630203" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Al voltant de la 1:00 am, 30 camions apareixen fora de les portes. (A les 7 de la tarda una dotzena d'ells havien entrat per una altra porta, i la mateixa policia els havia carregat els cotxes!) Comencem a parlar amb els camioners: "La nostra lluita", diem, "és també la vostra lluita. Estàs explotat tal com nosaltres. Si entreu, tots els nostres sacrificis per mantenir el piquet dels productes acabats dia i nit pujaran en fum. Després de més d'una hora de discussió, són persuadits i es neguen a entrar a les portes. Un escamot de policies, estacionats a l'interior, va anar a les portes i va intentar desfer-se d'un grup de companys que estan asseguts a terra prop de les portes. Criden "Rauss igual que els nazis". Diuen que la seva feina és vetllar pel respecte a la llei i al dret al treball, i que si no ens movem ens arrossegaran. Un d'ells, a qui un camarada li pregunta si té l'autorització adequada, respon que no dóna una merda sobre l'autorització, i que ells mateixos són l'única autoritat necessària. Demanen als conductors de camions que es presentin, però els conductors no es mouen. Els agents estan esquitxant d'ira mentre els conductors els desafien obertament. Després de 10 minuts es retiren a la planta, tancant les portes darrere d'ells.</p><p _msthash="224146" _msttexthash="3000806731" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Mentrestant, altres companys arriben després de ser notificats de la situació d'emergència. (Fins i tot un senador del PC va aparèixer, però després de mirar al voltant d'uns minuts, va marxar.) Un camarada de <a _istranslated="1" class="bb-url" href="http://libcom.org/history/1971-the-quarto-oggiaro-occupation" style="background: transparent; border: 0px; color: #005689; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">Quarto Oggiaro</a> havia trucat a tothom des del seu telèfon mòbil, i per alguna estranya coincidència la policia va bloquejar totes les carreteres que sortien de Quarto Oggiaro. El seu telèfon estava sent punxat. Però la nostra principal preocupació és el tren: Ara que les vies estan en bona reparació, no serà tan fàcil aturar-lo. Al voltant de les 3:30 de la matinada tota la policia pren les seves posicions, i després d'obrir les portes van deixar sortir 10 camions que transportaven uns 75 cotxes. La policia està brandant els seus rifles i utilitzant-los per mantenir els treballadors que estan pressionant cap endavant i cridant "Feixistes, feixistes!" als camioners que passen. Alguns dels policies semblen apedregats i inestables, i les seves cares estan enfadades i plenes d'odi. Som pocs els que resistim eficaçment, però de totes maneres ho aconseguim posar-lo sobre els porcs. Mentre un gran grup de nosaltres crea un incident per causar commoció i mantenir la policia ocupada, un grup més petit es cola silenciosament a una zona per on els camions passaran per sortir del recinte. Aconsegueixen danyar gairebé tots els cotxes dels últims cinc camions llançant pedres. La policia està molt avergonyida, i els camioners que s'havien quedat fora ara s'adonen que seria impossible sortir amb cotxes indemnes durant la resta de la nit. Els policies que van escortar els camioners fora de les portes de la fàbrica ara s'enfronten amb un grup de companys prop de la sortida. Esperen que un dels camions amb prou feines avanci, i després carreguin els treballadors. Tornem als conductors per advertir-los que si no s'aclareixen, la responsabilitat del que pugui passar estarà sobre les seves espatlles. Al cap d'uns cinc minuts se'n van, i poc després la policia també se'n va. Amb 30 camions i un tren, podrien haver-se endés uns 500 vehicles. Com a resultat, només en van treure 75, i més de la meitat d'ells van resultar danyats. Malgrat la gran exhibició del poder policial, de tota proporció als nostres escassos números, vam aconseguir una victòria (a) perquè vam ser capaços de persuadir els camioners perquè vinguessin al nostre costat, i (b) perquè la policia mai va pensar que podríem portar tants camarades a la planta d'Arese amb tan poca antelació.</p><p _msthash="224276" _msttexthash="148855291" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">18 DE FEBRER (divendres)</span><br _istranslated="1" />Portello: Aquest matí el consell de delegats ha celebrat una reunió en la qual el funcionari de la FIOM ha explicat el text de l'acord finalment assolit aquesta setmana a Roma. El "passatge automàtic" hi és, però només de nom. S'hi apliquen fortes limitacions: Hi ha més de quatre nivells, perquè dins del primer nivell hi ha els que mai passen al segon, i dins del segon i tercer hi ha criteris discriminatoris entre els treballadors, per no parlar del quart nivell, que conserva un coeficient que ascendeix a un altre nivell.</p><p _msthash="223223" _msttexthash="604169813" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per als treballadors de l'oficina, hi ha molt poc del que volien. El sindicat parla de "zones a delimitar" en relació amb el pas del segon al tercer, potser amb l'ajuda d'una comissió especial que, quan es tradueix, com tots sabem, significa: ajornar el problema fins que no hi hagi més mobilització massiva, de manera que l'empresa tingui l'oportunitat de maniobrar però i quan vulgui. L'única cosa nova: un bo de $ 72 per a tothom, incloses les crostes. El PCI, amb un to triomfal, celebra el contracte declarant-lo "una gran victòria", però després algú assenyala que el pas automàtic és una farsa, que els nivells són més de quatre, i que els empleats de l'oficina no han guanyat res. Hi ha un aire d'insatisfacció general, però els sindicats diuen que no podem continuar amb la lluita, que la classe obrera està cansada i que, per tant, l'acord ha de ser acceptat tal com està. Fins i tot nosaltres de l'AA sabem molt bé que després de 150 hores de vaga la lluita ha arribat a la seva fi, però no tenim por de dir que l'acord, lluny de ser una gran victòria, és una amarga decepció, especialment per al personal d'oficina.</p><p _msthash="223353" _msttexthash="2149294485" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _istranslated="1" style="background: transparent; border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">21 DE FEBRER (dilluns)</span><br _istranslated="1" />Portello: Hi ha una assemblea general a la cafeteria de 10 a 11 h. Tothom hi és; treballadors, empleats d'oficina, unes 3.000 persones. El funcionari de la FIM repassa els principals punts de l'acord. Continua i continua durant més de mitja hora i aviat es poden sentir murmuris i murmuris inquiets per tota la sala. Finalment, diu: "Ara votarem, una mera formalitat, però a veure: Qui està a favor de l'acord?" Al voltant del 60% aixequen les mans entre crits i burles. La gent crida "Sellouts, pallassos..." Per a una nova demostració de suport, el funcionari sindical es pregunta adament: "Els que estan a favor de continuar la lluita aixequen les mans". Malgrat aquesta formulació (molts, per descomptat, s'oposen a l'acord, però prefereixen no continuar la vaga) al voltant del 40% aixequen les mans. Els crits es fan més insistents, però l'oficial declara amb la cara perfectament recta "L'aclaparadora majoria aprova posar fi a la lluita!" i després fa una sortida ràpida. Els crits i els crits continuen mentre els membres del Llautó del PC estan allà perduts per les paraules. No tenen el coratge d'involucrar els treballadors en la conversa, ja que l'assemblea es divideix en grups més petits per discutir l'acord i la forma en què es va celebrar l'assemblea. Molts es pregunten per què no es van celebrar reunions separades de departament. Altres diuen que si no s'arriba al pas automàtic amb aquest acord, la lluita continuarà i desencadenarà una cadena de gats salvatges en tots els departaments. Els que parlen no són de les files de les avantguardes, sinó dels treballadors ordinaris de la base. Especialment entre els empleats de l'oficina la insatisfacció és alta, i serà important evitar un gir cap a la dreta. Haurem d'esforçar-nos per organitzar-nos de manera autònoma a nivell de base. Després de tancar la reunió, un grup d'empleats d'oficines s'acosten i pregunten si poden unir-se a l'AA perquè han decidit no renovar la seva afiliació sindical. Expliquem que l'AA no té membres formals, però que són benvinguts a les reunions de l'AA en qualsevol moment.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #1f1e23; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span _msthash="223483" _msttexthash="3956056" style="background: transparent; border: 0px; font-style: italic; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br _istranslated="1" />Traducció de Bruno i Judy Ramírez. Des d'Amèrica Radical, vol. 7, #2. Març-abril de 1973.</span></p>

Un fascinant i detallat relat en primera persona de les lluites dels treballadors al fabricant d'automòbils estatal italià, Alfa Romeo de 1971 a 1972.

Aquest
és el relat del dia a dia d'una lluita duta a terme pels treballadors d'Alfa Romeo de novembre de 1971 a febrer de 1972 amb motiu de la renovació del contracte. Les lluites narrades en aquest document van tenir lloc en dues de les cinc plantes d'Alfa Romeo a Itàlia, les plantes de Portello i Arese, ambdues situades a la zona de Milà. En conjunt, les dues plantes donen feina a 19.000 treballadors (inclosos els empleats d'oficina), i es negocia un nou contracte cada tres anys. La planta de Portello és la més antiga de les dues i li queden pocs departaments de producció. Aviat la major part de les seves operacions es traslladaran a Arese. La majoria dels seus treballadors són gent gran, encara lligada al sindicalisme per una llarga tradició de lluita. Arese és la planta més nova, encara en procés de finalització. Alberga la majoria dels departaments de producció, i la majoria dels seus treballadors són joves i sense tradició sindical. A més, el 65% dels treballadors de les línies de muntatge (enfront del 25% en els departaments de no producció) són immigrants de les regions del sud d'Itàlia, i aquest element de la classe obrera ha estat a l'avantguarda de les lluites des del 68. Per aquest motiu el nivell de militància i mobilització massiva va ser més gran a la planta d'Arese.

El document va ser produït per un grup de militants que s'autodenvolucionen "Assemblea Autònoma" (AA) que es defineix a si mateixa com "una organització de base, nascuda com una cèl·lula comunista amb l'objectiu de convertir-se en un punt de referència per a tots els treballadors de la planta, i de contribuir a la construcció del futur partit revolucionari. L'objectiu de l'AA durant els quatre mesos de lluita era convertir-se en un punt de referència polític permanent per a tots els obrers, arrabades als funcionaris sindicals i al Partit Comunista Italià (PCI) el control de les lluites, i d'aquesta manera estar en condicions de "parlar amb les masses".

El valor d'aquest document rau en la naturalesa polièdida de la lluita que descriu. Els obrers estaven lluitant contra una forma de capitalisme d'estat, en què Alfa Romeo, encara que oficialment classificat com una corporació amb "participació estatal", és en realitat completament propietat de l'estat. Aquest punt és important perquè explica la pressió que sent el PCI per actuar "responsablement a través de fiom (el PCI i el sindicat socialdemòcrata d'esquerres) en vista de la seva possible futura participació en una nova coalició de centreesquerra al Govern. També explica l'estratègia de cooptacions adoptada pels funcionaris sindicals, els seus intents d'aigualir les demandes més radicals avançades pels treballadors, i en particular, la seva determinació de convertir els consells dels delegats de la planta de les botigues en canals de control sobre les files. La data de la lluita és d'especial importància. Menys d'un any abans de la renovació dels contractes nacionals de 1972, va servir de camp de proves per als patrons i els sindicats per ajudar a mesurar el nivell de militància dels treballadors i el que podria estar en reserva durant la nova onada de lluites només uns mesos de descans.

L'objectiu clau per als militants d'Alfa Romeo va ser el de mobilitzar els treballadors per a un atac contra l'estructura de classificació laboral de l'empresa, per obligar la direcció a alterar-la per correspondre al procés objectiu de massificació que es produeix en la producció d'automòbils. També significava atacar la lògica capitalista subjacent a tot el sistema de classificació d'ocupació amb els seus mecanismes incorporats de selecció basats no en l'experiència real dels treballadors (que en tot cas està sent soscavada pel procés de massificació), sinó més aviat en la submissió dels treballadors a l'autoritat directiva, els objectius i els valors. (Com diu l'AA: "Vostè serà 'seleccionat' no sobre la base del que sap o és capaç de fer, sinó sobre la base de la seva voluntat de llepar-se el cul.")

Els militants van proposar, per tant, que les sis categories que conformaven l'estructura de classificació d'ocupació de l'empresa fossin substituïdes per quatre nivells de "classificació" amb el pas automàtic d'un nivell a un altre (sobre la base de l'antiguitat i el consentiment dels treballadors), sota la supervisió del consell de delegats. Una proposta similar es va avançar per als empleats de l'oficina. Aquestes demandes, com mostra el document, només estaven parcialment assegurades. Es va introduir la noció de "nivells", i es va concedir el pas automàtic del segon al tercer nivell, però amb la gestió encara fermament en el control del procés de "promoció". No obstant això, fins i tot si els guanys reals eren escassos, les lluites al voltant d'aquesta demanda central servien per mobilitzar la massa obrera i dur a terme l'atac contra la ideologia capitalista del treball. Finalment, el valor d'aquest document rau en mostrar les formes concretes de lluita que els obrers van crear dia a dia, la seua capacitat d'anticipar-se al pròxim moviment dels patrons i dels sindicats, i el seu èxit en l'anàlisi de la seua lluita en termes de la seua significació política més àmplia.

Novembre 12 (divendres)
El consell de delegats ha decidit avui entre sis i set hores de vaga per a la setmana que ve. Hi va haver una lluita entre dues línies: la dels sindicats i la de les avantguardes militants. Els sindicats volien donar a l'executiu el poder de decidir quantes hores fer vaga i de quina manera. Tot i que aquesta línia va ser rebutjada, els sindicats van poder limitar la durada de les vagues a sis hores. La línia presa pels guàrdies militants demanava almenys nou o deu hores i una manera més incisiva de dur a terme les vagues, com piquets, marxes a l'interior de la fàbrica, i així successivament. La línia sindical es basa en la convicció que en l'actualitat la voluntat de lluitar per part de la classe obrera està en un reflux baix: "La realitat és la que és; també podem adaptar-nos-hi, intentar no avançar-nos a nosaltres mateixos... (Els sindicats "bombers" s'han acostumat tant a llançar aigua a les flames que ara la llancen fins i tot quan no hi ha foc.) Nosaltres, des de l'Assemblea Autònoma, no som gaire més optimistes, però creiem que si la realitat és realment el que és, primer hem d'intentar analitzar i entendre aquesta situació i després intentar canviar-la impulsant una mobilització més àmplia i més forta.

15 de novembre (dilluns)
Avui hi ha una vaga d'una hora i mitja.

A la planta de Portello se celebra una assemblea general a la cafeteria. Un funcionari de la UILM (el sindicat socialdemòcrata de dretes) parla durant més de 45 minuts. Ningú pot esbrinar el que està tractant de dir, i ell està fortament esbroncat. A mesura que els treballadors comencen a descartar que arribi un funcionari de la FIOM i fan un anunci que explota en l'assemblea com una bomba: "La direcció", diu, "a causa de dificultats tècniques, no va poder completar les nòmines, i com a resultat, en lloc de rebre un xec quinzenal regular, cada treballador rebrà 50 dòlars". Immediatament, un company agafa el micròfon i crida "Anem a visitar la direcció". Una processó es forma immediatament i comença a obrir-se camí cap a l'edifici que alberga les oficines executives. Un grup es dirigeix a l'oficina del president cridant "Luraghi, feixista, ets el primer de la llista!" A mesura que es va fent córrer la notícia que la vaga continuarà, la processó s'obrirà camí a través de cada departament i oficina, traient a tothom. Fins i tot els treballadors que solen esquinçar la feina quan s'assabenten que en lloc de les seves nòmines habituals només obtindran 50 dòlars. Els "bombers" sindicals intenten apagar les flames apel·lant a una "decisió democràtica", però ningú escolta. Molts departaments romanen tancats tot el dia, i desenes de treballadors tornen a casa, inclosos els que van arribar per al segon torn.

A la planta d'Arese, un altre funcionari de la FIOM porta la notícia de les nòmines reduïdes, i tot l'infern es desfà a l'assemblea general. Entre crits i burles i un llit total, l'oficial intenta explicar: "Camarades, aquest és un moviment calculat per part de l'empresa; No acceptem la provocació. Proposo que es formi i s'enviï una delegació..." Per a la direcció, sens dubte volia dir; Però ja estem en camí, tots junts en massa. A l'infern amb una delegació! La llarga processó d'obrers que es dirigeixen a les oficines executives amb els punys alçats em dóna la sensació d'estar a Sant Petersburg durant la Revolució d'Octubre. Al voltant de 500 de nosaltres ens aglomerem al voltant d'un dels executius que manifesten la nostra demanda: "Volem els diners, tots ara". Mentrestant, sota la finestra de fora, s'està celebrant una assemblea per decidir com continuar la lluita: "Marxem tots cap a Milà!" "Continuem la vaga tot el dia!" Però una vegada més passa una proposta sindical (FIOM): "Estiguem tranquils, camarades; La lluita no s'acabarà avui. Anem a mostrar una mica de bon sentit...". Moral: La vaga acaba a les 13.00 hores. Per sort, aquesta decisió només es va prendre en part. Els departaments de tapisseria i cera fan vaga per a la resta del dia, i molts treballadors, fins i tot els del segon torn, s'asseuen davant de les seves màquines amb els braços plegats. He estat a la fàbrica molts anys, però mai havia vist tan bones assemblees on tothom se sent lliure de parlar i on finalment comencem a discutir situacions polítiques.

16 DE NOVEMBRE (dimarts)
A la planta de Portello: Es formen processons internes, i per primera vegada un grup de personal d'oficina (un centenar d'ells) entren a tots els departaments, pentinant-los per esquirols. En el departament de motors alguns dels treballadors no poden creure els seus ulls: "Com és possible?", Diuen. "Ara el personal de l'oficina ve a treure els treballadors!" La forta participació dels empleats de l'oficina és una de les característiques més importants d'aquesta lluita: alguns d'ells, que fins ahir sortien de la fàbrica per anar a la cafeteria local, són aquí al nostre costat en la processó de tota la planta. El treball lent i minuciós, persona a persona, comença a donar fruits. Els primers signes de consciència elevada comencen a mostrar-se; fins i tot els empleats i tècnics de l'oficina comencen a entendre que són explotats: estan començant a rebel·lar-se contra els seus supervisors i caps; Es neguen a fer hores extres. En definitiva, estan descobrint la lluita de classes i mirant a l'avantguarda obrera per a un punt de referència. Avui, quan amb molta il·lusió han anat a treure les crostes de cada departament, un tècnic s'ha acostat a mi i m'ha dit: "Saps, fins ara només venia aquí a veure les màquines; Però avui he entès que aquí també hi ha homes. A partir d'ara serà diferent per a mi".

A la planta d'Arese, aquest matí a les 6 del matí, l'AA ha fet un fulletó sobre la vaga de lloguers en un districte de Milà on viuen diversos treballadors d'Alfa, doncs, en vaga entre les 9:30 i les 10:30. Tot i que una hora és massa breu, no vam deixar passar l'oportunitat d'una processó en planta: vam marxar junts, traient totes les crostes. Al Centre d'Informàtica tothom estava treballant: els vam obligar a tots a sortir i vam començar a discutir les propostes de contracte, com dur a terme la lluita, com els caps es mengen els nostres salaris fora de la fàbrica, i com hem de respondre, és a dir, amb vagues de lloguers, lluites veïnals, i semblants, i no asseguts davant del televisor tota la nit com els morons, Perquè això és el que volen els empresaris. La discussió es prolonga perquè els obrers volen expressar les seues crítiques a la forma en què s'està gestionant la lluita, és a dir, amb només una hora de vaga a la vegada.

NOVEMBER 17 (Wednesday)
We found out that a meeting was held last night by management personnel. All of them are really pissed off because they can’t work undisturbed in the factory. Well, we had a meeting too, and decided to form a picket line at the Portello plant until 10 o’clock, and this time the “firemen” could not pull back. The picket line turned out to be really tough. The usual scabs who hang around the entrance are rather pathetic; they just stand there and don’t have the guts to come forward, not even to talk. They form little groups, like bigots outside a church; they whisper, shake their heads, deplore, and so on. But they don’t move; they wait for someone else to cross the picket line for them. As always when a picket line is formed, the comrades use the occasion to discuss political questions, to clear up doubts and encourage those who waver. The results of these discussions aren’t always immediate, but in the long run they leave their mark; you find people beside you in later struggles that you’d never expect.

A la planta d'Arese, hi ha una vaga de 9:30 a 11:00. No hi ha piquets, però se celebra una processó multitudinària. Hi ha més de 3.000 treballadors, i fan les rondes i netegen tota la fàbrica. Al capdavant de la marxa hi ha una pancarta gegant amb els tres noms sindicals metal·lúrgics (FIOM, FIM i UILM) i la frase a sota de "el consell de delegats". Al capdavant també hi ha el nostre Armstrong, un camarada que toca la trompeta i pot treure cançons proletàries favorites com The Internationale. De sobte, en la distància sentim un soroll ensordidor: uns quants camarades han aconseguit obrir alguns vehicles en l'última fase de producció i estan tocant totes les banyes a l'uníson! Per als sindicalistes el més important és que aquest "llarg passeig" a la fàbrica siga "ordenat i responsable", però els camarades no obliden que el seu deure és expulsar les crostes, i a intervals abandonen la processó i, formant grups separats, s'endinsen en els departaments.

19 DE NOVEMBRE (divendres)
A la planta de Portello, els treballadors de l'oficina fan vaga a partir de les 15.00 hores. Es reuneixen i decideixen pentinar tota la planta per esquirols, perquè "no està bé anar a les mateixes oficines". Diverses oficines ja estan buides perquè els gerents, ulls del cap, estan absents. Però no hi falten les crostes. Els que comencen la vaga a les 16.00 hores s'uneixen a la processó. Per agafar les crostes per sorpresa pugem les escales tranquil·lament, i després obrim la porta amb una sortida, cridant i xiulant a l'uníson. El més comú que crida, clarament i amb sentiment, és "Voltors!" En algunes oficines, amb l'esperança de romandre ocults, els empleats estan a les fosques, però un cop dels nostres xiulets és suficient per dispersar-los com els cabissin descoberts a la llum. Es reuneixen en petits grups davant de la porta principal, on hi ha dos comissaris de policia. Tots cantem la Balada de Pinelli (un anarquista assassinat per la policia el 69) i "Calabresi Assassin" (el cap de policia acusat de matar-lo).

Ahir la policia va atacar la línia de piquets a Milà, i aquí a Arese la resposta és lenta i inadequada.
Avui els treballadors han llegit al diari que algú de la planta de Portello ha estat colpejat a la cara amb un rifle policial durant un atac, i quan entren a la planta enfadats per aquesta notícia, veuen un enorme cartell sindical que anuncia "dues hores de vaga amb una marxa al voltant de la cafeteria". A hores d'ara el sindicat ha demostrat clarament que prefereix que les processons de planta siguin "només passejos" i no "caça d'esquirols", alguna tàctica! La policia està atacant i caminem per la cafeteria com asses! A les 9 hores, quan comença la vaga de dues hores, només dos companys d'AA necessiten sortir de la processó que més d'un centenar de treballadors segueixen immediatament i van a caçar crostes fins i tot en els departaments més petits i remots de la fàbrica. Durant la tarda, alguns de nosaltres ens assabentem que en un dels nostres departaments cinc treballadors estan estafant. Es prepara un número especial de Pasquino identificant les cinc crostes i prometent "Pasquino tornarà a colpejar!" (Pasquino és un full informatiu que apareix a les parets de tota la planta, en els llocs més inversemblants: els departaments, els lavabos, la cafeteria, i així successivament , i sempre quan menys s'espera. Ningú sap qui l'escriu, però tothom ho té por, i en aquesta lluita s'ha convertit en el signe d'en Zorro.) El Pasquino que va anomenar les cinc crostes va tenir un efecte devastador: durant dues hores van ser escridassats i xisejats, i ni tan sols tenien els budells per marxar; Es van veure superats per la vergonya.

DEL 9 DE DESEMBRE AL 9
DE GENER Mentre mirem les nostres notes veiem que entre el 9 de desembre i el 9 de gener la lluita es va mantenir igualada però sense problemes. Entre altres coses, aquest mes ha estat ple de vacances i el ritme d'absència a la planta ha estat molt elevat. Durant les vacances de Nadal, per exemple, molts treballadors van prendre una baixa especial o dies de malaltia. Hi va haver dies en què la planta funcionava amb només el 50% dels empleats. Les vagues van continuar a un ritme constant però lent una hora o una hora i mitja gairebé cada dia, com una caiguda en la galleda dels beneficis dels patrons que impedia el 1000, però al mateix temps desmoralitzar els treballadors. Una sèrie de treballadors (i no només nosaltres de l'AA) han entès que resistir-se realment significa trencar els plans del cap de l'Estat, per evitar que 'Papa' IRI, el holding estatal, faci el que vulgui. Aquests treballadors estaven al nostre costat mentre cacàvem les crostes, mentre desfilàvem en els piquets, mentre discutim i denunciàvem la línia política dels sindicats i de Cs, per a qui la lluita obrera és només una eina per fer xantatge al Govern. Per a ells, fer política significa dir als imbècils en el poder: "Ja veus, aquesta petita flama podria convertir-se en un gran foc si no estiguéssim aquí per controlar-la, així que millor que ens donis el que estem demanant". Nosaltres a les plantes estem en aquest petit joc i ja n'hem tingut prou de la seva merda; Cada vegada més treballadors comencen a entendre i organitzar-se.

GENER 10 (dilluns)
Finalment tenim un avanç, com un despertar després d'un llarg somni. Les processons a la planta de Portello aquest matí han estat agressives i combatives. Amb una renovada militància, els manifestants es van vessar als carrers que envolten la planta i van bloquejar el trànsit durant quilòmetres. A l'interior de la planta, el segon torn va formar una processó interna per evitar les hores extres a partir de les 17:00 hores, i també va bloquejar el trànsit entrant a la porta número 3 de la fàbrica.

A la planta d'Arese se celebra una assemblea general a les 8:30h. El funcionari sindical (FIOM) parla i proposa l'habitual vaga de dues hores i mitja. Tota l'empresa de treballadors boos i hisses, i es veu obligat a renunciar. Llavors un company d'AA pren el mike i demana als treballadors que s'uneixin i ocupin la planta, instant que la situació estigui madura per a aquesta acció. Tothom aplaudeix amb entusiasme mentre el funcionari de la FIOM intenta en va recuperar el control de l'assemblea. Un company de la Federació de la Joventut Comunista del PCIs que ha cooperat estretament amb l'AA pren el relleu i proposa que l'autopista utilitzada per moure els productes acabats de la planta es bloquegi fins a les 15:00. L'assemblea aprova per unanimitat i a mesura que els treballadors comencen a presentar-se per planificar l'acció el funcionari de la FIOM aconsegueix apoderar-se del micròfon. Enmig de la confusió, comença la seva oració en el sentit que hem de romandre dins de certs límits (què?) no permetre que certes minories es facin càrrec de la lluita, i així successivament. Però a hores d'ara més de la meitat dels treballadors han desaparegut, i quan només una quarta part d'ells es queden el "bomber (algú que reprimeix l'autoactivitat de la classe treballadora)" proposa la limitada vaga amb una processó a la planta. Demana un espectacle de mans, i uns 30 vots "sí". Sense més preàmbuls declara que la proposta ha estat acceptada i tanca la reunió amb una frase històrica: "L'assemblea obrera és sobirana!"

Mentrestant, els treballadors del segon torn estan bloquejant l'autopista, demostrant que no donen una merda sobre les directives del sindicat. Hi ha uns 3.000 treballadors, i la línia de cotxes aturats s'estén per molts quilòmetres. El funcionari de la FIOM està donant la volta a la planta dient que demà bloquejarem les sortides de la fàbrica on s'envien els productes. (És com dir: "Escolta, cap, demà et robaré les vaques". Té temps d'amagar-los. De fet, durant el malson, els cotxes seran enviats fora de la planta.) També està dient que el torn de nit hauria d'anar a la vaga, mentre que Management està demanant a tots els departaments que vulguin treballar el torn de nit, posant l'accent en el pagament d'hores extraordinàries. Aquesta societat deixa centenars de treballadors a casa, mentre que tant en plantes grans com petites els que treballen es veuen obligats a fer hores extres, treballar en torns de nit i tolerar l'acceleració. És una societat basada en el benefici i, per tant, en l'explotació. No és res de nou. Però no només plorem per això com els sindicats; Continuem amb la demolició.

12 DE GENER (dimecres)
Mentre a la planta d'Arese el bloqueig de totes les sortides de la planta continua impedint que els cotxes acabats surtin de les zones de producció, a la planta de Portello es convoca un muntatge per a les 9 del matí a la cafeteria. El nivell de participació és alt, per no dir total. Hi ha entre 2.500 i 3.000 treballadors, i el nivell de militància és alt. Tan aviat com l'oficial de la FIOM pren el micròfon, el hissing indica que els treballadors volen dues coses: la processó a la planta i el bloqueig del trànsit de l'autopista. L'oficial intenta aturar-se durant el temps, proposant una simple vaga fins a les 11 del matí, però el xiueig es fa més fort. Intenta explicar que bloquejar el trànsit és una manera de cedir a la provocació, però no el deixaran seguir endavant. A continuació proposa una vaga fins a les 12, però l'assemblea crida que això no és suficient. En aquest punt un altre funcionari de la FIOM pren el micròfon i diu que la naturalesa de l'acció de vaga la va decidir ahir l'executiu: fins a les 12 de la nit i sense processó exterior, però si l'assemblea ho considera necessari, es pot fer una breu marxa fora de la planta.

Es forma una gran processó, i després de netejar tota la fàbrica surt per les portes de la fàbrica cap a Viale Scarampo, un dels carrers més deserts de Milà. A mesura que avança, ja considerablement esmorteïda pels "bombers", passa davant de l'hospital per als malalts terminals, on s'està formant una processó fúnebre. En aquest punt, el ritme de la marxa obrera realment s'alenteix i sembla part del funeral. A mesura que la processó talla un carrer lateral, la pancarta del consell de delegats que havia anat liderant acaba a la part posterior. Quan arribem a Via Trevino, la policia espera en una formació de tisores. Els obrers comencen a cantar "Feixistes, venedors, servents del cap!" mentre que la tisora es trenca en dos sota l'impacte de la processó que pressiona cap endavant. La policia es veu obligada a retirar-se mentre els treballadors continuen cridant, mentre que els sindicalistes formen un cordó per protegir la policia dels treballadors! Uns quants cops de puny volen entre els elements més combatius de les files obreres i els "bombers" sindicals que els acusen de voler confrontar-se i actuar com a provocadors. (Com si la policia, aparcada davant de les portes de la fàbrica cada dia, no fos una provocació permanent.) En qualsevol cas, la policia torna als seus camions i la processó torna a la planta. Haver obligat la policia a retirar-se és una gran victòria. I els sindicats han mostrat els seus veritables colors: l'assemblea inútil que va durar més d'una hora, la processó a la part posterior de la fàbrica, la por a l'enfrontament amb la policia com si els obrers fossin l'atac kamikaze contra les avantguardes, l'apel·lació constant a l'executiu com a única seu del poder de decisió, La lluita de classes lliurada amb guants blancs, totes aquestes són formes diferents d'una mateixa moneda, de la mateixa vella tàctica sindical. Encén la lluita prou com per mantenir la credibilitat, però sempre està disposada a llançar-hi aigua tan aviat com la pressió de la base amenaci de soscavar el seu control de la situació.

GENER 14 (divendres)
Durant la nit rebem notícies que Frank Atzeni, un camarada d'AA, ha estat suspès indefinidament, i com és habitual les acusacions contra ell han estat presentades per un cert Calàbrit de l'oficina de personal. Frank és un dels companys més actius i dedicats a l'AA, i ha lluitat dur en els últims dies contra el problema del torn de nit. Tan aviat com la paraula comença a difondre que ha estat suspès, els seus companys de treball van deixar espontàniament les seves eines. Més tard, a la tarda, se celebra una reunió a l'oficina de la FIM (el sindicat de treballadors del metall democristià), i sorgeix una nova orientació per a la lluita: l'ocupació de la fàbrica.

15 DE GENER (dissabte)
Tot i que és dissabte i no estem treballant avui, les piquetes es formen a partir de les 6 del matí tant a les plantes d'Arese com de Portello per evitar les hores extraordinàries. A Arese, els piquets de les 6 del matí alleugen els que hi han estat tota la nit assegurant-se que no surtin vehicles acabats de la zona de producció. Més tard al matí ens reunim de l'AA per examinar la situació, i decidim donar suport a la proposta d'ocupació a causa de diversos factors nous:

(1) Durant l'última setmana la lluita ha estat més agressiva i incisiva. Tot i que el sindicat ha estat intentant "apagar el foc", diverses coses han mostrat la voluntat dels treballadors de lluitar: el xoc amb la policia, les vagues espontànies al voltant del problema del torn de nit iniciat i dut a terme pels mateixos treballadors, la resposta immediata a cada intent destinat a dividir les files. Després de dos mesos i mig de lluita, la classe obrera està definitivament de genolls.

(2) El sindicat ha hagut de reconèixer que no pot imposar vagues lleugeres ni diluïdes, i que en aquest punt hem de prendre el toro per les banyes. És significatiu, per exemple, que el funcionari sindical (FIOM) que sempre s'ha enfrontat amb Frank Atzeni estigui ara obertament a favor de l'ocupació.

(3) La lluita ha passat, ara més que mai, del nivell de meres demandes (el contracte) a un nivell més polític (la repressió de l'IRI "Papa" i el renovat intent d'alinear aquelles empreses que tenen propietat parcial de l'Estat amb les forces de dretes en el poder).

L'ocupació de la fàbrica funcionaria com a punt de referència per a altres lluites. Sine 1947, no hi ha hagut ocupacions de grans plantes, excepte en els casos en què la fallida les tancava. El sindicat sap que davant les negociacions mal estancades i la suspensió de Frank Atzeni, la classe obrera actuarà amb contundència i autonomia. Per tant, decideix fer-se càrrec de la situació encara que només sigui per evitar la vergonya de ser desemparat. De fet, en la reunió de la tarda de l'executiva, quan es proposa formalment l'ocupació, el funcionari de la FIOM surt immediatament a donar-li suport i insta a una sèrie d'accions com diàlegs oberts amb els partits democràtics i altres forces populars, reunions amb autoritats municipals, diàlegs amb altres consells i fàbriques de delegats, i així successivament. Qualsevol decisió, però, es posposa fins demà, quan es reunirà el ple de l'executiu de la fàbrica.

16 DE GENER (diumenge)
La delegació torna de Roma, on les negociacions entre el Govern, els sindicats i l'empresa estan estancades des de fa temps. Explica en una reunió executiva "oberta" que no hi ha hagut més negociacions, sinó només una "sèrie de reunions" que aparentment no han resolt res. La companyia insisteix que el pas automàtic proposat de categoria a categoria perjudicaria els treballadors de les categories superiors, i només acceptarà el pas automàtic de la categoria 1 a la categoria 2 per tal d'eliminar els casos més evidents de discriminació. En aquest punt, l'empresa és intransigent. A Roma, per tant, no ha passat res a dir, però la delegació insisteix que no hi ha hagut una ruptura en les negociacions, només un "ajornament". Quina és la diferència, amb les negociacions "ajornades" ara per més de dos mesos?

El problema és què dir i què fer demà a la fàbrica. Tan aviat com el funcionari local de la FIOM comença a resumir el consens sorgit de la reunió executiva d'ahir (ocupació de la fàbrica), el representant regional de la FIOM, que està més amunt en la jerarquia, diu: "L'ocupació d'una fàbrica és una cosa seriosa que no s'ha de prendre a la lleugera. No podem improvisar i arriscar-nos a caure en l'aventurerisme. Hem de ser disciplinats". (Qualsevol disciplina, pel que sembla, és responsabilitat de la classe obrera.) "Si ocupem, molts dels treballadors que no afavoreixen el pas automàtic se'n van a casa. Compte amb l'espontaneisme. No tenim dret a decidir". (Fals democratisme, ja que quan la base pressiona per alguna cosa en el consell de delegats, se'ls diu que la decisió final pertany a l'executiu.) "Hem d'anar avançant a poc a poc. Demà podem començar amb unes hores més de vaga, i després convocarem el consell de delegats, i després, altres reunions amb els partits democràtics, telegrames a . . . (etc., etc.). Es tracta d'una típica "operació de bombers" de principi a fi. Fins i tot hi ha un funcionari de la FIOM que pretén no saber què significa la paraula "ocupació". Segons ell, se suposa que tots ens quedem a la planta i treballem per mostrar als caps que podem treballar sense ells. Increïble! L'oficial local de la FIOM que havia sortit a favor de l'ocupació fa una cara. El problema per a la unió no és clarament el de donar una sortida militant a la lluita, sinó la de retenir-la perquè no exploti i es faci un embolic. El que preval, doncs, en l'executiu, és la idea de tenir una assemblea general demà al matí, potser una vaga de tot el dia; després, dimarts, la reunió del consell de delegats, després les reunions amb altres fàbriques amb possibles manifestacions, després potser un viatge ràpid a Roma amb molta fanfàrria, després una manifestació davant de l'alcaldia, etcètera. En resum, hi ha molt "turisme polític". En aquest punt, però, simplement hem d'esperar a veure què pensen els treballadors d'això demà.

19 DE GENER (dimecres)
Avui, amb vagues entre les 9 i les 11 del matí, s'han convocat diverses assemblees a planta per al personal d'oficines de la planta de Portello. En un d'aquests, en el qual estic present, un camarada d'AA pren la paraula i insisteix en dos temes que considerem crucials: la suspensió de Frank Atzenl, i l'ocupació de la fàbrica. Atzeni ha de ser reinstaurada, diu el camarada, perquè sempre ha estat a l'avantguarda de les lluites. En colpejar-lo, l'empresa ens ha colpejat a tots en primera línia. (Em ve al cap una cosa que un company de línia de Frank em va dir sobre ell: "Frank val més per a nosaltres que un bon acord, i no només per raons d'amistat. Sabem que amb ell a la planta hem guanyat; sense ell, ni tan sols el millor acord seria una derrota, perquè seríem més vulnerables: els caps també ens podrien colpejar en el moment en què aixequem el cap". El camarada toca llavors la idea de l'ocupació com un "moment polític que uneix". L'ocupació ens ajudaria a sentir-nos més units i part de la mateixa lluita. Ens permetria discutir qüestions polítiques generals, reunir-nos amb militants d'altres plantes i escoltar de primera mà les seves pròpies lluites. Aquesta reunió amb el personal de l'oficina va ser realment instructiva. Va demostrar que hi ha moltes persones que estan desinformades i mai discuteixen assumptes polítics, però que tan aviat com comencen a formar idees clares, estan allà mateix amb vosaltres en les lluites.

Marxa de davanters Alfa Romeo, 21 de gener de 1972. La pancarta diu "La classe treballadora va al cel", el títol d'una excel·lent pel·lícula sobre les lluites dels treballadors de l'automòbil a Itàlia des de 1971.

31 DE GENER (dilluns)
Els sindicats han anat minimitzant sistemàticament la idea d'una ocupació, dient que com a màxim hauríem de tenir-ne una de "simbòlica" que només dura un dia. Mentrestant, Frank Atzenl ha estat reinstaurada, i això és sens dubte un retrocés significatiu per a l'empresa i és rebut pels treballadors com una gran victòria. Aquest matí l'AA ha repartit un fulletó tant a les plantes de Portello com d'Arese. Intenta aclarir la naturalesa i la importància de l'ocupació proposada, i celebra la reinstauració de Frank Atzeni.

A la planta d'Arese els treballadors estan realment emprenyats quan s'assabenten que només hi haurà una hora de vaga per celebrar l'assemblea general. L'assemblea comença a les 9 del matí, i hi ha un munt de participants. Quan l'oficial de la FIOM comença a parlar es pot sentir la tensió entre els treballadors: l'assemblea se sent com una bomba a punt per esclatar. El funcionari explica amb detall les negociacions a Roma; Òbviament vol que passi tota l'hora sense donar als treballadors l'oportunitat de prendre la paraula. Però després de mitja hora es pot sentir un murmuri inquiet que es fa més fort per minut, i algú crida que la reunió s'ha de prolongar fins a les 11. L'oficial hi està d'acord, però més aviat desgraciadament i amb poca convicció en la seva veu.

Els treballadors insisteixen que la reunió es prolongui oficialment, i a mesura que l'oficial continua repetint-se, estancant-se durant el temps, un camarada de l'AA salta sobtadament a la plataforma i s'allunya del sindicalista. Els buròcrates abaixen immediatament el volum perquè ningú pugui sentir res. L'infern es desfà quan els obrers comencen a esbronquir i als seus i criden insults. Un altre funcionari de la FIOM intervé i intenta llançar aigua a les flames, però gairebé immediatament uns quants companys de l'AA prenen la paraula i la proposta d'ocupació és acceptada per l'assemblea. Es tornarà a debatre demà al consell de delegats, però l'ocupació sembla una cosa segura en aquest punt.

També a la planta de Portello l'assemblea general és molt tempestuosa. A les 9 del matí, quan entro a la cafeteria, la gent està negociant sobre la taula amb la seva plata, cridant i burlant-se. Molts han llegit els diaris del matí i saben que les negociacions encara estan estancades. Tan aviat com el funcionari sindical comença a parlar de les negociacions de Roma, l'assemblea explota i tothom comença a cridar "Ocupació, ocupació!" L'oficial està perdent els estreps, però intenta recuperar el control de la situació proposant una vaga regional, o fins i tot nacional, de tots els treballadors del metall, amb un viatge en tren a Roma, però el seu discurs continua, i finalment accepta una ocupació, però "només per un dia". La reacció dels obrers, que responen immediatament "dos, dos, tres, tres..." Li fa adonar-se que està perdent ràpidament el seu control sobre les coses i perdent la cara a més. A continuació, diu que es faran reunions a cada departament per considerar l'ocupació més enllà, amb els resultats que es donaran a conèixer en la reunió del consell de delegats de demà. A les 10:15, se celebra una assemblea que inclou al voltant de 200 treballadors d'oficines, entre els quals hi ha moltes crostes habituals. Un funcionari de la FIOM revisa els resultats de les negociacions de Roma. Un camarada d'AA aprofita l'ocasió per aclarir una vegada més la importància estratègica de l'ocupació: més lluita militant i una fàbrica completament oberta. A la 1:30 la gent es reuneix davant de la cafeteria i parla de com han anat les reunions als departaments. Tots els camarades estan entauats, en totes les assemblees separades, incloses les del personal d'oficina; la proposta d'ocupació ha estat acceptada, en molts casos per unanimitat. Sembla que la idea s'ha incendiat realment, i tothom ho està discutint com si fos un fet consumat. S'estan considerant detalls organitzatius, com la vigilància constant contra les represàlies feixistes, la coordinació d'iniciatives dins i fora de la planta, i així successivament. Gairebé sembla una cosa massa gran i massa bona per ser veritat, però si el sindicat intenta de nou demà retirar-se, quedarà completament desacreditat als ulls dels treballadors.

2 DE FEBRER (dimecres)
A la planta de Portello s'estableixen piquets de piquets de 7 a 10 h. A Arese les vagues són de 2:30 a 4:30. La gent parla de l'ocupació com si com a part d'avui. Des de les 7.30 hores la comissió nominada ahir a la planta de Portello s'ha anat reunint per estudiar els detalls de l'ocupació. Tan bon punt la discussió se centra en la durada de l'ocupació hi ha una polarització immediata: d'una banda la burocràcia del PC i dels sindicats que temen les dificultats que puguin sorgir si el "dia de lluita" es prolonga durant tota la nit, i per tant proposen que s'estén de 7 a 23 hores; d'altra banda els companys d'AA, altres companys, i la FIM, que volen que l'ocupació comence avui i acabe a les 9 del matí l'endemà. La discussió s'escalfa bastant; la FIOM fins i tot té por de la paraula "ocupació" i prefereix referir-se a l'esdeveniment com "una assemblea permanent en control de la fàbrica". Quan un dels camarades diu alguna cosa sobre els treballadors que es converteixen en "propietaris de la fàbrica", els buròcrates li salten amb paraules com "extremista" i "provocador".

La FIOM insisteix que l'ocupació no pot començar avui perquè donaria a l'empresa un pretext per a un tancament patronal. En realitat, vol mantenir-se dins de les regles del joc de la Unió-cap; només confia en les negociacions de primer nivell, i no vol presentar-se demà a la taula de negociació a Roma amb la fàbrica ja ocupada. A les 11:30 arriba la notícia que molts treballadors dels departaments i oficines volen ocupar immediatament! En moltes oficines, els gerents van al voltant demanant al personal que prengui temps de vacances o un permís especial per demà. També s'anuncia que se suspenen tots els serveis de la planta. La comissió finalment arriba a un compromís, i està previst que l'ocupació comenci a les 9 del matí de demà i duri un total de 24 hores. A les 2:30, se celebra una assemblea a la planta d'Arese per informar els treballadors de la decisió. El funcionari de la FIOM tria les seves paraules amb tal habilitat que la seva pujada a l'escala sindical està pràcticament assegurada. Diu que s'han de respectar les decisions del consell de delegats (l'assemblea ja no és sobirana) i que s'ha d'extremar la precaució de no permetre que els lapsus en l'espontaneisme, l'aventurisme, l'extremisme, i així successivament. Un camarada intenta interrompre, però els buròcrates del PC que vigilen els micròfons diuen "Que sigui; és l'extremista habitual; Una minoria d'una".

A la planta d'Arese, el funcionari de la FIOM aclareix a l'assemblea que no estem tenint una "ocupació" (Déu ho prohibeixi!), sinó més aviat una "assemblea permanent". Ocupació o no ocupació, les fortes línies de piquets continuen en el punt de producció acabada, el lloc més vulnerable per al cap. Els treballadors saben el que fan. A la tarda, l'empresa avisa el sindicat que com que s'han comportat de manera tan "responsable", demà es considerarà una jornada laboral habitual i tothom cobrarà. El joc està totalment dins de les regles: "Podria matar-te si volgués, però només et faré mal una mica, i a canvi, cap, em donaràs una mica". Aquesta és la unió, el campió de la marxa al revés! És tan bo equilibrar l'accelerador i els frens que sempre troba una plaça d'aparcament "autoritzada". Nascuda de les avantguardes fabrils, la idea de l'ocupació va ser al principi menyspreada pel sindicat, després va lluitar contra, i finalment, perquè la massa obrera la volia, aprovada, però només per immobilitzar-la.

3-4 de febrer (dijous i divendres)
Portello: Hi ha una assemblea general a les 9 del matí, i absolutament tothom hi és present, fins i tot aquells que mai han estat en vaga abans. És el punt més alt de la lluita fins ara. Entre els participants a l'assemblea hi ha polítics, sindicalistes i diversos grups polítics. Fins i tot hi ha el PC, que com de costum expressa la seva solidaritat, deixa un xec de $ 160 (repugnant!), i es divideix. Fins i tot arriba un representant del Partit Socialista Italià, diu unes paraules, i se'n va sense ni tan sols asseure's, una formalitat com tallar un llaç inaugural. Si això passa molt més temps, l'assemblea es convertirà en un petit escenari en el qual tothom, des dels revisionistes fins als caps, pot desfilar davant dels obrers.

A les portes hi ha treballadors que "vigilen la fàbrica". En realitat, totes les portes s'han tancat excepte la porta 5, que els treballadors han bloquejat amb enormes barrils metàl·lics, i la porta 1, perquè el sindicat va dir que els executius han d'anar i venir sense desaproormar-se. Els militants decideixen qui entra i qui se'n va. Els buròcrates del PC i del sindicat FIOM intenten deixar entrar només el poble i els grups, aproven, però nosaltres fem exactament el mateix. Pel que fa als estudiants, el CP havia intentat limitar la seva participació a només tres delegats del moviment estudiantil de la Universitat Estatal de Milà. Els vam obligar, però, a admetre tres delegats de cada fàbrica. El matí s'acaba ràpidament, i estem farts de tots els grans trets que parlen i després se'n van. Proposem que l'assemblea es divideixi en grups més petits que puguin estudiar temes específics amb més cura, i procedir a formar un grup d'un centenar que estableixi la seva pròpia agenda. Uns minuts més tard, arriben uns buròcrates i amb gran alarma anuncien que tots els executius han abandonat la planta (no és això el que volíem?), que Alfa havia suspès tots els serveis (cafeteria, guàrdies, i així successivament), i que hem de demanar a tots els estudiants que marxin immediatament.

El que realment els molesta és que molts ja han abandonat l'assemblea general per unir-se a petits grups de discussió. Hi ha una participació massiva real per part dels treballadors i del personal d'oficina, i en realitat és una ocupació ara que tots els executius han abandonat el vaixell i la fàbrica està en mans dels treballadors, que vigilen les portes vigilantment per evitar qualsevol atac feixista. Contràriament a les expectatives dels buròcrates, tothom s'ha quedat a la fàbrica, preferint participar en debats col·lectius i conscients que aquesta nova forma de lluita és una demostració de la força de la classe obrera. Després d'un breu descans per agafar un entrepà, l'assemblea general i els grups de discussió es reuneixen per a la tarda. A la planta inferior de la cafeteria es forma un grup d'estudi amb prop d'un centenar de persones. S'aborden diverses qüestions des dels problemes especials del personal d'oficines fins a la repressió dins i fora de la planta fins a la línia del CP i l'actual moviment a la dreta per part del Govern. Aquesta va ser una lliçó per al PC i els sindicats que van intentar desemfatitzar el valor polític de l'ocupació i que només havien portat aquelles persones que aprovaven. (Al matí, per exemple, s'havien negat a donar la paraula a un grup de militants de "Il Manifesto").) Al voltant de les 19.00 hores el sindicat vol tancar la planta a tots els forasters, però es pren la decisió de permetre l'entrada de treballadors d'altres fàbriques fins a les 22 hores. Molta gent ha tornat a casa per passar la nit, i els pocs centenars que queden estan organitzant la llista per al servei de guàrdia durant tota la nit. Mentre totes les portes principals continuen sent piquetejades, a l'interior de la planta hi ha una vigilància constant en tots els departaments, i a l'exterior hi ha grups de militants en cotxes que controlen totes les persones que semblen sospitoses. En un moment donat, dos homes en un cotxe són detinguts i se'ls demana els seus dnis. Realment semblen sospitosos, i resulten ser dos policies que pengen per la zona fins a les cinc de la matinada. Alguns de nosaltres anem a dormir en escriptoris, mentre que altres, més ben organitzats, han portat els seus sacs de dormir. Fins i tot el seient del darrere d'un cotxe està prou bé quan estàs molt adormit, i tots estem morts cansats i molt freds. A les portes cremen grans fogueres per mantenir calentes les que hi ha a l'exterior.

Arese: El dia de l'ocupació de la fàbrica: Els arranjaments de seguretat es lliuren a un funcionari de la FIOM que té cura de no donar-nos de l'AA els braçalets vermells identificant a tots els involucrats en el manteniment de l'ordre. Amb braçalets o sense, estem en les línies de piquets. Hi ha un ambient feliç perquè la planta està en mans dels treballadors, que canten cançons de lluita mentre fan les rondes en els diferents departaments. Al llarg del matí entren a la planta delegacions de partits polítics, governs municipals, altres fàbriques i grups estudiantils. La cafeteria no està en servei, i a les 14:00 tots estem de fam. Molts han marxat a dinar a casa o en un restaurant proper, i tornaran més tard a la tarda. Els militants de "Red Rescue" porten una mica de vi, i al voltant de les 2:30 arriben uns 3.000 entrepans, compliments de diverses cooperatives del barri.

Una de les parts més emocionants de la jornada va ser l'actuació de La Comune, de Dario Fo, un grup de teatre radical. El mimetisme, Vidal, mostrava l'alienació que pateixen els treballadors en la societat capitalista, i va fer un drama mimímic sobre la desaparició de la societat actual. L'espectacle va ser àmpliament entès i aplaudit amb entusiasme pels treballadors. Cantem cançons de lluita dirigides per Paul Ciarchi (també de La Comune) fins a la 1:30 am. Quan el revisionisme va ser atacat durant tota la nit, es podia veure els buròcrates esquinçant-se en el malestar. Finalment alguns de nosaltres vam anar a dormir i altres van anar a piquetar la porta de productes acabats. Si se'ns demanés una valoració general de l'ocupació actual, hauríem de dir que no era tot el que esperàvem que fos, però al mateix temps contenia algunes coses molt positives. Sobretot va ser una victòria arrabassada als sindicats pels treballadors de la base, i fins i tot en la forma en què es va dur a terme, als sindicats se'ls va impedir convertir-la en una plataforma per als partits polítics i "grans trets". Vam tenir èxit en portar a les plantes treballadors d'altres fàbriques, estudiants de moltes escoles i militants d'una varietat de grups polítics que tracten amb els sindicats des d'una posició de poder.

FEBRER 12-13 (dissabte i diumenge)
Dijous a la nit uns treballadors van arrencar les vies del tren que travessen part del recinte de la fàbrica per evitar que un tren amb 250 vas acabats sortís. El sindicat va emetre un comunicat que va ser recollit dissabte acusant que les forces "externes" a la fàbrica eren responsables d'aquesta acció "típicament feixista". Va ser la manera del sindicat d'atacar els treballadors qui insisteix que el piquet contra els productes acabats ha de continuar costi el que costi perquè és l'única forma de lluita que està colpejant l'empresa en els budells. (Els concessionaris, tant nacionals com estrangers, estan pressionant per als cotxes.) Ja fa uns dies, un contingent de 200 policies va aconseguir treure de les portes de la planta vuit camions (que transportaven uns 60 cotxes nous) i el sindicat no va dir ni una paraula. Aquesta tarda (dissabte), mentre nosaltres de l'AA estem en una reunió, uns quants companys arriben des d'Arese i expliquen que els reforços policials estan de camí a la zona de piquets de productes acabats i tenen previst ajudar el tren a passar per les piquetes, ja que les vies han estat reparades. Marxem immediatament cap a la planta d'Arese, on a l'arribada ens trobem amb més de 1.000 policies. No sabem si intentaran treure el tren o si utilitzaran els camions.

Al voltant de la 1:00 am, 30 camions apareixen fora de les portes. (A les 7 de la tarda una dotzena d'ells havien entrat per una altra porta, i la mateixa policia els havia carregat els cotxes!) Comencem a parlar amb els camioners: "La nostra lluita", diem, "és també la vostra lluita. Estàs explotat tal com nosaltres. Si entreu, tots els nostres sacrificis per mantenir el piquet dels productes acabats dia i nit pujaran en fum. Després de més d'una hora de discussió, són persuadits i es neguen a entrar a les portes. Un escamot de policies, estacionats a l'interior, va anar a les portes i va intentar desfer-se d'un grup de companys que estan asseguts a terra prop de les portes. Criden "Rauss igual que els nazis". Diuen que la seva feina és vetllar pel respecte a la llei i al dret al treball, i que si no ens movem ens arrossegaran. Un d'ells, a qui un camarada li pregunta si té l'autorització adequada, respon que no dóna una merda sobre l'autorització, i que ells mateixos són l'única autoritat necessària. Demanen als conductors de camions que es presentin, però els conductors no es mouen. Els agents estan esquitxant d'ira mentre els conductors els desafien obertament. Després de 10 minuts es retiren a la planta, tancant les portes darrere d'ells.

Mentrestant, altres companys arriben després de ser notificats de la situació d'emergència. (Fins i tot un senador del PC va aparèixer, però després de mirar al voltant d'uns minuts, va marxar.) Un camarada de Quarto Oggiaro havia trucat a tothom des del seu telèfon mòbil, i per alguna estranya coincidència la policia va bloquejar totes les carreteres que sortien de Quarto Oggiaro. El seu telèfon estava sent punxat. Però la nostra principal preocupació és el tren: Ara que les vies estan en bona reparació, no serà tan fàcil aturar-lo. Al voltant de les 3:30 de la matinada tota la policia pren les seves posicions, i després d'obrir les portes van deixar sortir 10 camions que transportaven uns 75 cotxes. La policia està brandant els seus rifles i utilitzant-los per mantenir els treballadors que estan pressionant cap endavant i cridant "Feixistes, feixistes!" als camioners que passen. Alguns dels policies semblen apedregats i inestables, i les seves cares estan enfadades i plenes d'odi. Som pocs els que resistim eficaçment, però de totes maneres ho aconseguim posar-lo sobre els porcs. Mentre un gran grup de nosaltres crea un incident per causar commoció i mantenir la policia ocupada, un grup més petit es cola silenciosament a una zona per on els camions passaran per sortir del recinte. Aconsegueixen danyar gairebé tots els cotxes dels últims cinc camions llançant pedres. La policia està molt avergonyida, i els camioners que s'havien quedat fora ara s'adonen que seria impossible sortir amb cotxes indemnes durant la resta de la nit. Els policies que van escortar els camioners fora de les portes de la fàbrica ara s'enfronten amb un grup de companys prop de la sortida. Esperen que un dels camions amb prou feines avanci, i després carreguin els treballadors. Tornem als conductors per advertir-los que si no s'aclareixen, la responsabilitat del que pugui passar estarà sobre les seves espatlles. Al cap d'uns cinc minuts se'n van, i poc després la policia també se'n va. Amb 30 camions i un tren, podrien haver-se endés uns 500 vehicles. Com a resultat, només en van treure 75, i més de la meitat d'ells van resultar danyats. Malgrat la gran exhibició del poder policial, de tota proporció als nostres escassos números, vam aconseguir una victòria (a) perquè vam ser capaços de persuadir els camioners perquè vinguessin al nostre costat, i (b) perquè la policia mai va pensar que podríem portar tants camarades a la planta d'Arese amb tan poca antelació.

18 DE FEBRER (divendres)
Portello: Aquest matí el consell de delegats ha celebrat una reunió en la qual el funcionari de la FIOM ha explicat el text de l'acord finalment assolit aquesta setmana a Roma. El "passatge automàtic" hi és, però només de nom. S'hi apliquen fortes limitacions: Hi ha més de quatre nivells, perquè dins del primer nivell hi ha els que mai passen al segon, i dins del segon i tercer hi ha criteris discriminatoris entre els treballadors, per no parlar del quart nivell, que conserva un coeficient que ascendeix a un altre nivell.

Per als treballadors de l'oficina, hi ha molt poc del que volien. El sindicat parla de "zones a delimitar" en relació amb el pas del segon al tercer, potser amb l'ajuda d'una comissió especial que, quan es tradueix, com tots sabem, significa: ajornar el problema fins que no hi hagi més mobilització massiva, de manera que l'empresa tingui l'oportunitat de maniobrar però i quan vulgui. L'única cosa nova: un bo de $ 72 per a tothom, incloses les crostes. El PCI, amb un to triomfal, celebra el contracte declarant-lo "una gran victòria", però després algú assenyala que el pas automàtic és una farsa, que els nivells són més de quatre, i que els empleats de l'oficina no han guanyat res. Hi ha un aire d'insatisfacció general, però els sindicats diuen que no podem continuar amb la lluita, que la classe obrera està cansada i que, per tant, l'acord ha de ser acceptat tal com està. Fins i tot nosaltres de l'AA sabem molt bé que després de 150 hores de vaga la lluita ha arribat a la seva fi, però no tenim por de dir que l'acord, lluny de ser una gran victòria, és una amarga decepció, especialment per al personal d'oficina.

21 DE FEBRER (dilluns)
Portello: Hi ha una assemblea general a la cafeteria de 10 a 11 h. Tothom hi és; treballadors, empleats d'oficina, unes 3.000 persones. El funcionari de la FIM repassa els principals punts de l'acord. Continua i continua durant més de mitja hora i aviat es poden sentir murmuris i murmuris inquiets per tota la sala. Finalment, diu: "Ara votarem, una mera formalitat, però a veure: Qui està a favor de l'acord?" Al voltant del 60% aixequen les mans entre crits i burles. La gent crida "Sellouts, pallassos..." Per a una nova demostració de suport, el funcionari sindical es pregunta adament: "Els que estan a favor de continuar la lluita aixequen les mans". Malgrat aquesta formulació (molts, per descomptat, s'oposen a l'acord, però prefereixen no continuar la vaga) al voltant del 40% aixequen les mans. Els crits es fan més insistents, però l'oficial declara amb la cara perfectament recta "L'aclaparadora majoria aprova posar fi a la lluita!" i després fa una sortida ràpida. Els crits i els crits continuen mentre els membres del Llautó del PC estan allà perduts per les paraules. No tenen el coratge d'involucrar els treballadors en la conversa, ja que l'assemblea es divideix en grups més petits per discutir l'acord i la forma en què es va celebrar l'assemblea. Molts es pregunten per què no es van celebrar reunions separades de departament. Altres diuen que si no s'arriba al pas automàtic amb aquest acord, la lluita continuarà i desencadenarà una cadena de gats salvatges en tots els departaments. Els que parlen no són de les files de les avantguardes, sinó dels treballadors ordinaris de la base. Especialment entre els empleats de l'oficina la insatisfacció és alta, i serà important evitar un gir cap a la dreta. Haurem d'esforçar-nos per organitzar-nos de manera autònoma a nivell de base. Després de tancar la reunió, un grup d'empleats d'oficines s'acosten i pregunten si poden unir-se a l'AA perquè han decidit no renovar la seva afiliació sindical. Expliquem que l'AA no té membres formals, però que són benvinguts a les reunions de l'AA en qualsevol moment.

Traducció de Bruno i Judy Ramírez. Des d'Amèrica Radical, vol. 7, #2. Març-abril de 1973.