De la Planificació Econòmica a la Sobirania Territorial: Hernani Burujabe

Estem immerses en la guerra que li ha declarat el capital a la vida. Estem en guerra perquè les condicions de possibilitat per a la reproducció ampliada del capital són antitètiques a les condicions de possibilitat per a la reproducció ampliada de la vida. És per això que diem que el capitalisme és un sistema biocida i ecocida. Aquesta guerra es lliura en les disputes quotidianes sobre les dimensions polític-institucionals, econòmiques i socials, i que són en la nostra opinió les dimensions que estructuren l’orientació política, econòmica i social dels territoris de les nostres vides compartides:

 • Dimensió polític-institucional: poder corporatiu VS. democratització i descentralització del poder.

 • Dimensió econòmica: privatització i mercantilització dels sectors estratègics VS. publificació i socialització dels mitjans de producció en els sectors estratègics.

 • Dimensió social: Feixistització, competitivitat i individualisme VS. Col·lectivitat i cooperació sobre un teixit social dens i articulat, base de qualsevol temptativa antagonista.

En aquest sentit, plantegem que és en aquestes dimensions on hem de perimetrar els contorns d’aquesta guerra, ja que creiem que ens ofereixen materialitats concretes des de les quals pensar, actuar i passar a l’ofensiva.

Territori

Tota proposta que pretengui superar el mode de producció i de vida capitalista ha de pensar i actuar en, des de, per i per al territori. El territori és central en el procés de valorització i acumulació de capital. És causa i és conseqüència. És el que articula la dimensió política, econòmica i social per a generar processos d’acumulació de capital i és, també, el resultat de la concreció espacial del procés de valorització del capital. És a dir, és el procés de valorització del capital el que converteix l’espai abstracte en territori concret, en territori del capital: determinant l’estructura productiva i la seva inserció en les cadenes globals de producció i en la divisió internacional del treball.

En conseqüència, és aquesta alienació respecte als mitjans de producció del territori la que ens impedeix promoure models de (des)desenvolupament endògens, auto-centrats, democràtics i ecològics. És per això que plantegem el concepte de Sobirania Territorial com el procés de re-apropiació i socialització dels mitjans de producció del territori. D’aquesta manera, l’objectiu és que el territori passi de ser la clau dels processos d’acumulació de capital, a ser la base material de la (re)producció ampliada de la vida.

Sobirania Territorial

Quan parlem de Sobirania Territorial ens referim a la propietat, al poder de decisió i de gestió sobre els mitjans, sobre els recursos i sobre els processos que estructuren els territoris, i que permeten als pobles organitzar-se i desenvolupar-se tal com decideixin. És a dir, ens referim a recuperar i a reconstruir les condicions materials que fan possible l’autodeterminació econòmica dels pobles.

La Sobirania Territorial és el resultat del procés de desplegament i articulació estratègica de les sobiranies sectorials (energia, alimentació, treball, telecomunicacions, finances o habitatge) en el territori a través d’una estratègia multiescalar (escala: dimensió espacial de qualsevol fenomen o procés).

Quan parlem del desplegament de les sobiranies sectorials, ens referim a l’articulació de tota la cadena productiva que compon cada sector: recursos i matèries primeres, disseny, transformació, distribució, comercialització i consum sota un marc de planificació públic, comunitari/popular, econòmic. L’objectiu és posar sota control democràtic la identificació de les necessitats, dels recursos necessaris i la planificació dels processos productius a cada sector, així com la gestió de l’excedent generat.

Planificació Econòmica Pública-Econòmica-Comunitària

Seguint a Martín Arboleda en el seu llibre «Governar La Utopia», entenem la planificació econòmica democràtica com una «aspiració a conduir el procés general de reproducció socioeconòmica a partir de trajectòries de desenvolupament fixades democràticament».

Per a això, plantegem l’articulació de les tres dimensions que estructuren l’orientació política, econòmica i social dels territoris en una nova arquitectura política, i atorguem una funció específica a cadascuna d’elles:

 • Dimensió polític-institucional: Publificació i socialització dels mitjans de producció de tota la cadena productiva que composa cada sector estratègic.

 • Dimensió social: Identificar les «decessitats» a cada sector estratègic i determinar els recursos necessaris i els processos productius per a la seva satisfacció. És a dir: planificar l’economia.

 • Dimensió econòmica: Dinamitzar els mitjans de producció prèviament publificats i socialitzats sota la direcció marcada en la planificació comunitària de l’economia, sempre sobre principis d’autogestió, democràcia, igualtat i retorn de l’excedent generat.

Hernani Burujabe

Hernani Burujabe és un procés que pretén materialitzar de manera pràctica el concepte de Sobirania Territorial. Es va presentar de manera pública l’1 d’octubre del 2021, encara que es va dissenyar i va començar a desenvolupar-se en plena pandèmia com a resposta a l’emergència socioeconòmica generada. És un procés que pretén generar les condicions econòmiques i polítiques que permetin sostenir la reproducció ampliada de la vida fora dels processos de valorització de capital.

La metodologia és intervenir en tota la cadena de valor de cada sector, amb l’objectiu de territorializar i socialitzar tot el valor generat, per a després, poder articular tots els sectors a través de la moneda social, i posar així el desenvolupament de l’economia i el territori sota control democràtic. Per a això s’han identificat 8 sectors estratègics als quals se’ls ha aplicat el model de planificació descrit més amunt:

 • Alimentació: Compra pública de terres i cessió a l’associació de productorxs; promoció d’una escola agrària; promoció d’un obrador-cuina central públic i cessió a una empresa d’inserció per a joves migrants no acompanyats; promoció d’una botiga de producte local i anàlisi de viabilitat d’una marca comercial que articuli orgànicament tota la cadena de valor.

 • Energia: Promoció i participació pública en una comunitat energètica local i finançament públic de les inversions.

 • Cures: Creació d’un servei d’acompanyament per a dones majors en estat de solitud no desitjada mitjançant la cooperativa de cures de dones migrades; i creació d’un grup ciutadà cap a la democratització de les cures.

 • Telecomunicacions: Instal·lació d’una xarxa pública de fibra òptica i creació d’una operadora públic-cooperativa (en fase d’anàlisi de viabilitat)

 • Biodiversitat: Compra pública de sòl forestal per a plantar bosc autòcton.

 • Habitatge: Oficina públic-comunitària i foment de promocions no especulatives d’habitatge.

 • Treball-empresa: Foment de les empreses cooperatives necessàries per a l’articulació de la cadena productiva en cada sector. Per exemple una empresa d’instal·ladors de plaques solars; un servei de distribució del primer sector…

 • Moneda: Descompte del 10% sobre la despesa realitzada amb la moneda en el comerç local. L’objectiu és que sigui l’instrument de pagament en tots els sectors i ens permeti articular tota la cadena de valor de cada sector, així com articular tots els sectors entre si, i territorializar i «controlar» l’economia.

El pressupost destinat el 2022 és d’1.500.000 i per a 2023 es preveu un pressupost de 2.500.000 d’euros sobre un total de 31 milions de pressupost municipal.La Nova Arquitectura Política que estem construint per a materialitzar la planificació econòmica és la següent:

Taules sectorials: Són les taules en les quals s’ajunten la dimensió econòmica i la dimensió institucional, és a dir, la regidoria i la tècnic municipal de cada sector amb els subjectes econòmics que componen tota la cadena productiva. Es reuneixen una vegada a la mes i és on es fa la planificació estratègica sectorial, s’acorden els projectes a realitzar i s’assignen els recursos públics necessaris.

Fòrum de les sobiranies: És l’espai per a l’auto-organització econòmica popular, a la qual s’ajunten les empreses de la dimensió econòmica (tots els sectors) i la dimensió comunitària. Es reuneixen una vegada al mes i és l’espai on es busquen les sinergies existents entre els sectors i en els quals es transversalizarán els eixos i els subjectes polítics que responen als conflictes que componen la guerra entre el capital i la vida. És a dir, és l’espai on es transversalitzar el feminisme, la interculturalitat, l’ecologia, allò basc i la perspectiva de classe en el desplegament de les sobiranies sectorials.

Consell de les sobiranies: És un espai que està encara en procés de construcció, però està cridat a ser l’espai on s’articulin tots els plans sectorials en una planificació econòmica integral. L’ambició (i la dificultat) és que sigui un espai obert a la participació directa i igualitària de tota la població d’Hernani (20.000 habitants). És a dir, serà l’òrgan màxim de govern d’Hernani Burujabe, l’espai on es realitzarà la planificació econòmica democràtica.

Al maig del 2022 es va realitzar la primera sessió en la qual es van exposar tots els plans sectorials i es va poder apreciar de manera coherent i integral el desplegament de cada sobirania. Es planteja fer dues sessions a l’any: en la primera es presentaran totes les planificacions sectorials anuals, s’assignaran els recursos econòmics públics i s’establiran les prioritats; i en la segona es farà la valoració dels objectius aconseguits i dels recursos utilitzats.

Límits

Creiem necessari plantejar els límits amb els que ens estem trobant només començar el procés d’Hernani Burujabe. El principal límit és l’estructura jurídica i política que determina la funció de l’administració pública en el capitalisme neoliberal actual. En aquest sentit, la principal funció és la de mantenir les condicions per al desenvolupament del lliure mercat, i la de generar les condicions de possibilitat de l’acumulació privada de capital. Així, el principal límit l’estem trobant a l’hora publificar i socialitzar els mitjans de producció dels sectors estratègics. Així doncs, es fa imprescindible la superació de l’actual règim polític-jurídic.

Cap a la construcció d’una Nova Geografia del Poder

Per a acabar, volem convidar a una reflexió sobre les oportunitats que ens presenta la concreció del concepte de Sobirania Territorial per a avançar en la Transició Ecosocialista i l’autodeterminació nacional.

Sabem que l’escala municipal és condició necessària però no suficient per a generar transicions ecosocialistes, però creiem que la major virtut de la proposta presentada és precisament la capacitat que té per a aplicar-se en totes i cadascuna de les escales. Permet, a més a més, articular el procés de construcció d’escales territorials sobiranes amb el procés de construcció material de la sobirania nacional; és a dir, amb la base material de la construcció i l’alliberament nacionals.

Tal com suggereixen Agnew i Oslender (2010) pensar el desplegament de «territorialitats superposades» i sobiranes permet generar règims d’autoritat territorial alternatius, avançar posicions en aquesta guerra contra l’estat i el capital, i construir aquí i ara altres presents possibles que disputin el «There Is No Alternative» al qual ens aboca el realisme capitalista terminal imperant.