El ministre de Relacions Exteriors de la República Popular de la Xina, Wang Yi, s'ha reunit a París amb el titular d'Afers Estrangers francès, Jean-Nöel Barrot, en el context de la cooperació bilateral estratègica entre tots dos països, ha informat l'Observatori de la Política Xina el 5 de juliol; davant de l'establiment d'aranzels, va afirmar Wang Yi, “la competitivitat no es pot millorar construint murs i barreres”.

L'endemà, el primer ministre del Consell d'Estat, Li Quiang, va intervenir a la XVII Cimera dels BRICS, celebrada a Rio de Janeiro; el també membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina (PCCh) va afirmar:

"Continuen sorgint conflictes geopolítics i friccions econòmiques i comercials, les flames de la guerra continuen cremant en algunes regions, les normes i l'ordre internacionals enfronten seriosos desafiaments, i l'autoritat i l'eficàcia dels mecanismes multilaterals s'estan debilitant".

(Estats Units va bombardejar el 22 de juny, per ordre del president, Donald Trump, instal·lacions nuclears en territori iranià; el 13 de juny, Israel ja havia atacat infraestructures iranianes amb el mateix objectiu; davant de les agressions, el canceller Wang Yi va rebutjar l'opció de la guerra i va advocar per la negociació respecte al Programa Nuclear.

Però, més enllà de la informació d'actualitat, quina rellevància ha tingut i manté l'ideari marxista a la Xina?; tant en les relacions internacionals com en la política interior. El llibre de 262 pàgines Marx&China. La sinització del marxisme , de l'investigador i assagista Xulio Ríos, publicat al maig per l'editorial Akal (a la col·lecció A Fondo), dóna resposta a la qüestió.

L'obra aborda la relació entre el gegant asiàtic i Karl Marx, des de l'època de la Revolució Comunista –que va triomfar el 1949– i Mao Zedong: el dirigent revolucionari que va proclamar la República Popular de la Xina (RPCh), i va ser líder suprem fins al 1976; així mateix durant el mandat de Deng Xiaoping, considerat pragmàtic i aperturista , a partir de les reformes iniciades el 1979.

O amb l'actual president Xi Jinping, que el 15 de juliol passat es va reunir amb el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, per reforçar la cooperació entre els dos països (la trobada es va produir després que els Estats Units amenacés d'imposar aranzels del 100% a Rússia, si no s'arribava a un acord per al final).

En què consisteix la sinització del marxisme ? Es tracta de “l'adaptació dialèctica del marxisme per part del PCX en el procés de revolució, construcció i reforma a llarg termini (…); la plasmació d'un model de socialisme pròpiament xinès no s'instrumenta al llarg d'un camí rectilini o lliure d'obstacles, sinó que és un procés inesgotable basat en l'experimentació (…)”.

El Partit Comunista de Xina va ser fundat el 1921; a més d'adaptar els fonaments del marxisme a la realitat del país, el partit ha defensat la integració d'aquests principis amb la cultura tradicional.

L'autor assenyala l'exemple del pensament maoista i la noció de recerca de la veritat a partir dels fets, que té un precedent al llibre Història de la dinastia Han .

Xulio Ríos és fundador de l'Observatori de la Política Xinesa i assessor de Casa Àsia. A més de l'assaig publicat a la col·lecció A Fondo (dirigida per Pascual Serrano), ha escrit Bienvenido, Míster Mao (2014); Xina Moderna (2016); La Xina de Xi Jinping (2018) i Una història del PCX: la metamorfosi del comunisme a la Xina (2021).

La sinització del marxisme , com a procés, es pot concretar en cinc etapes; la primera, “des de la nova revolució i el període de Mao fins a la reforma”; la segona fase, de reforma i obertura, amb focus al XIII Congrés del PCX (1987) i la teoria de Den Xiaoping (Líder Suprem des del 1978 fins al novembre del 1989).

A continuació la presidència de Jiang Zemin (1993-2003), també secretari general del PCCh des de 1989, amb la introducció del principi de la triple representativitat ; la quarta etapa té com a protagonista Hu Jintao, el lideratge polític del qual es va desplegar en la primera dècada de 2000 (va enunciar el Concepte Científic de Desenvolupament); i, finalment, l'època de Xi Jinping, president de l'RPx des del 2013.

Xulio Ríos esmenta a estudiosos en la matèria com Wang Weiguang, Li Shenming, Liu Guoguang, He Xinyuan, Wei Xinghua, Pang Xianxian, Tian Xinming, Liu Shulin, Chen Xianda, Gu Hailiang, Zhang Jingru, Zhang Jingru i Xina de la Xina : i acadèmic.

Sobre els inicis, "la Revolució d'Octubre (a Rússia) va encoratjar la propagació del marxisme a la Xina. A Li Dazhao se li reconeix la condició de pioner en aquest afany, en què també van participar figures com Chen Duxiu, un dels líders intel·lectuals del Moviment de la Nova Cultura", subratlla l'autor de Marx&China .

I, en termes generals, conclou: "Els més de 100 milions de militants comunistes xinesos s´adscriuen a un ideari eclèctic que integra visions tant universals com nacionals per fonamentar el rebuig de qualsevol invocació d´alternatives externes", per exemple les d´ideologia liberal.

L'avenç del socialisme amb característiques xineses es posa de manifest, entre d'altres factors, amb l'increment de la producció nacional; una taxa mitjana de creixement anual del PIB (en el període 1978-2023) del 9,4%, recorda Cheng Enfu al pròleg.

Però això no ha evitat problemes com la desigualtat a l'economia de mercat socialista (en què l'Estat marca les regles) o l'impacte ambiental del desenvolupament; és el context en què actua el president Xi Jinping, que s'ha centrat, a grans trets, en la modernització per assolir el somni xinès ; actualment, entre les grans firmes tecnològiques a escala mundial, destaquen Alibaba (comerç electrònic a Internet) o Tencent (productes i serveis d'Internet i intel·ligència artificial).

Rebelión ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons , respectant la seva llibertat per publicar-ho en altres fonts