Clara E. Mattei treu el fuet contra els economistes que van inventar l'austeritat

En un món on la crisi econòmica sembla el teló de fons de la nova realitat política, la publicació en espanyol del llibre  L'ordre del capital ,  de Clara E. Mattei , editat per Capità Swing, constitueix, d'entrada, tota una crida d'atenció. És una obra controvertida, però interessant, en què, mitjançant la investigació històrica i econòmica, Mattei desmunta el mite de l'austeritat com una política econòmica necessària i revela el seu suposat propòsit: garantir la supremacia del capital en temps d'agitació social. Clara E. Mattei treu, doncs, el fuet contra els economistes que van inventar l'austeritat.

Al llarg de la història moderna, segons aquesta autora, els governs han aplicat mesures d'austeritat amb el pretext d'aconseguir la solvència fiscal. Retallades en salaris, disminució de la despesa pública i eliminació de beneficis socials s'han presentat com a sacrificis inevitables per a l'estabilitat econòmica. Mattei, però, planteja una pregunta fonamental: I si la solvència mai no va ser realment l'objectiu?

La seva anàlisi es remunta a la Gran Bretanya i Itàlia d'entreguerres, on després de la Primera Guerra Mundial, l'auge de la classe treballadora va representar una amenaça per a les elits econòmiques. En resposta, els governs van instaurar polítiques d'austeritat que van sufocar l'organització laboral i van reforçar la desigualtat, assegurant que el capital romangués en mans d'uns quants. No és casualitat que aquestes mesures aplanessin el camí al feixisme: l'austeritat no només empobreix la població, sinó que també genera les condicions per a l'ascens de règims autoritaris.

Mattei documenta com economistes com Alberto de Stefani van defensar l'austeritat com una necessitat tècnica quan, en realitat, la seva funció era política: restringir el poder de la classe treballadora i consolidar el domini de les elits empresarials. Aquesta dinàmica no ha desaparegut amb el temps. Des de la crisi financera del 2008 fins a les mesures postpandèmia, l' efecte de l'austeritat  ha estat el mateix: empobriment social, creixent desigualtat i enfortiment d'estructures polítiques que restringeixen alternatives al capitalisme neoliberal.