Quan tenir una feina no et treu de la pobresa

La taxa d’ocupació a Catalunya creix cada any, i l’atur, a principis del 2025, ha disminuït fins al 8%. Però les dades de pobresa laboral no apunten cap a una millora: a Catalunya: tenir feina no és sinònim de poder arribar a final de mes. Segons l’informe Pobreza laboral. Cuando trabajar no es suficiente para llegar a fin de mes, que ha elaborat Oxfam Intermón, la pobresa laboral, és a dir, la que pateix una persona que treballa, però que no arriba als ingressos mínims per sortir d’aquest context de vulnerabilitat, afecta el 13% de la població ocupada. Això significa que almenys una de cada deu persones amb feina a Espanya ha estat en situació de pobresa en els últims quinze anys.

L’estudi s’endinsa en els perfils a qui més afecta aquesta realitat i n’analitza les causes i els impactes en la qualitat de vida. N’extreu una conclusió principal: tenir feina ja no és senyal d’estabilitat econòmica, sobretot a causa de la precarietat de les condicions laborals que sovint ofereix el mercat. L’investigador Alejandro García-Gil, autor de l’informe, situa com es viu aquest fenomen a Catalunya: “S’han creat llocs de treball en condicions de pobresa, i ara hi ha més persones pobres amb feina que aturades, és a dir, s’han creat feines en situació de pobresa”. 

Una de cada deu persones amb feina a Espanya ha estat en situació de pobresa els últims quinze anys

Gairebé el 13% de les llars catalanes formades per dos adults i dos menors d’edat viuen per sota dels 24.327 euros d’ingressos anuals, la xifra que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situa com el llindar de pobresa. Això provoca que, en l’últim any, dos milions i mig de catalans es trobin en situació de carència material i que 386.000 llars hagin tingut retards en el pagament del lloguer o de la hipoteca. Aquestes mancances materials porten les persones amb feina i en situació de pobresa a presentar un nivell d’insatisfacció més gran que les que se situen per sobre del llindar: concretament, un 37% de les que es troben en un context econòmic i laboral vulnerable indiquen que no poden dur a terme una vida digna. Tot això, a més, repercuteix en la salut mental de les persones afectades: una de cada quatre persones amb pobresa laboral no està contenta amb la seva vida emocional. 

Quins col·lectius afecta més?

L’informe assenyala que la pobresa laboral augmenta amb l’edat i ubica la població de 45 a 59 anys com el sector més afectat per aquesta realitat, una dada que podria trobar la seva causa en les conseqüències de la crisi econòmica del 2007, afirma l’investigador. “Aquestes persones es caracteritzen pel fet de tenir un baix nivell formatiu i van entrar com a aprenents en sectors que han anat desapareixent. Van perdre la feina en un mercat molt dèbil”, comenta García-Gil. 

Així, l’impacte d’aquella crisi va tocar de manera directa aquestes persones, que ara presenten les xifres més altes de pobresa laboral, prop d’un 12%. Però l’abast va molt més enllà: també va afectar de manera indirecta l’oferta laboral per la qual s’ha apostat i, per tant, altres talls de població. Després de la crisi, explica l’autor de l’informe, es va produir una devaluació salarial i es va implementar un model productiu basat en els contractes temporals i en la precarietat, que ha repercutit en la qualitat del mercat de treball. Pel que fa a la gent més jove, només aquells que tenen millors condicions laborals aconsegueixen emancipar-se i la resta ha de quedar-se a viure amb els pares; per això la prevalença de pobresa laboral és menor entre aquest sector de la ciutadania.

Una de cada quatre persones en pobresa laboral té una jornada parcial sense voler-ho

Les característiques del model productiu que aboquen moltes persones a la pobresa són la baixa intensitat laboral i la precarietat dels treballadors autònoms. Una de cada quatre persones en pobresa laboral té una jornada parcial sense voler-ho, és a dir, que està treballant, però no aconsegueix una jornada completa o no s’ho pot permetre perquè ha de cuidar altres persones a càrrec seu. I també una de cada quatre persones en pobresa laboral és autònom, una dada que es contraposa a la pobresa de les persones assalariades, que pateixen una situació vulnerable només en un de cada deu treballadors. L’emprenedoria és un model que a l’investigador d’Oxfam l’ha sorprès que aparegui de manera destacada en l’informe: “Es va vendre com una vareta màgica per sortir de l’atur, però ha precaritzat moltes persones perquè suposa externalitzar els riscos de contractar un treballador”.

Altres factors que intervenen en la pobresa laboral són el lloc d’origen o el nivell formatiu. L’informe d’Oxfam assegura que les persones migrants, sobretot les extracomunitàries, són les que més precarietat pateixen i les que ocupen llocs de feina pitjor remunerats i amb pitjors condicions: en les persones nascudes fora de la Unió Europea s’observa el triple de pobresa laboral que en les nascudes a Espanya. En aquest col·lectiu, a Espanya també s’observa una alta ocupació en el sector del treball de la llar, el segon amb més pobresa laboral després de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca, amb xifres del 30%. O sigui, que tres de cada deu treballadores de la llar o del camp no guanyen prou diners per sortir d’un context econòmic vulnerable, a més de sumar-hi una alta informalitat, sous molt baixos i condicions sovint abusives. 

Pel que fa al nivell formatiu, també es té constància que, com més estudis tingui la persona, menys prevalença de pobresa laboral es pateix. Mentre que les persones amb estudis superiors experimenten un 5% de pobresa laboral, en les que només tenen estudis primaris aquesta xifra augmenta fins al 20%. Aquestes dades, i en paraules de l’informe, apunten al fet que “la desigualtat genera més desigualtat”, ja que “la desigualtat provoca en grau més alt l’abandonament dels estudis i, a la vegada, deixar d’estudiar fa més gran la bretxa de la desigualtat”. 

Què es pot fer per reduir el nombre de llars amb pobresa laboral?

Si es compara una llar amb pobresa laboral i una que no en pateix, es pot observar que en les més vulnerables hi ha moltes menys persones assalariades amb jornada completa i sobretot, més autònomes, més jornades parcials i més aturades. Les famílies formades per dos adults i dos fills i les monoparentals, de fet, són les més afectades per aquesta realitat: entre el 30% i el 40% d’aquestes famílies no arriben a final de mes tot i tenir feina. L’informe d’Oxfam ha calculat que en una família just per sobre del llindar de la pobresa, per cada menor a càrrec, els ingressos de la família haurien d’augmentar en 275 euros al mes per no caure en una situació de pobresa. “La criança pot suposar la diferència entre estar en situació de pobresa o no”, expressa l’investigador. 

Entre el 30% i el 40% de les famílies amb dos adults i dos fills i de les monoparentals no arriben a finals de mes, tot i tenir feina

Per tal de revertir aquestes dades, des d’Oxfam Intermón consideren que hi ha diverses vies a treballar. En primer lloc, millorar el mercat de treball a través, per exemple, d’unes noves mesures que es portaran al Congrés dels Diputats per tal que les empreses hagin de justificar la parcialitat dels contractes i per establir mecanismes per evitar el frau i l’abús de les hores extres, així com accions centrades en els treballadors autònoms. García-Gil també afirma que cal millorar la qualificació de les persones amb un baix nivell formatiu i que es reconeguin les titulacions de les persones migrants per tal que puguin accedir a millors feines. Oxfam també aposta per donar suport a la infància a través de prestacions a famílies amb menors per tal que tinguin més ingressos i, amb la feina, sigui suficient per viure dignament. “No hi ha una resposta única per combatre la pobresa laboral, sinó que s’ha d’afrontar amb diferents polítiques públiques que responguin a l’heterogeneïtat de perfils que viuen la desigualtat”, conclou l’informe.

* Aquest article, en una versió reduïda, ha estat publicat originàriament a la revista ‘Desiguals’, editada per CRÍTIC i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.