Arantxa Tirado “Per molt que ho diguin, Trump no ha detingut Maduro, l’ha segrestat, i Veneçuela no és una dictadura”

 Diàriament, Arantxa Tirado (Barcelona, 1978) rep atacs furibunds a Twitter de trols i cunyats antichavistes. Ella, però, no s’arronsa i hi diu la seva sense por. És politòloga, doctora en Relacions Internacionals i doctora en Estudis Llatinoamericans per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Ha residit a Veneçuela, va fer la seva tesi doctoral sobre les relacions exteriors del chavisme, i el seu llibre Venezuela. Más allá de mentiras y mitos (Akal, 2019) és una referència per a l’esquerra llatinoamericana. Actualment és professora associada de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Com analitzes el que està passant a Veneçuela?

Això és un atac que té conseqüències continentals i, fins i tot, irradiació mundial. El que estem veient és l’acceleració d’un procés que ve de lluny. Aquesta pressió brutal contra el Govern de Veneçuela ja es va iniciar en el primer mandat de Donald Trump. Això és la segona part del que es va començar en aquella època: recordem, per als que no tenen memòria, l’experiment del Govern paral·lel de Juan Guaidó, l’intent de canvi de règim el 2019, el robatori de l’ambaixada veneçolana a Washington o la retenció de les reserves d’or veneçolanes a la banca internacional. El fracàs d’aquells intents ha portat els Estats Units a aprofundir en la pressió ja directament amb bombardejos al mar a suposades narcollanxes i vaixells petroliers i, finalment, ahir a bombardejar en terra i acabar segrestant el president, Nicolás Maduro.

Però aquest posicionament contra la Veneçuela bolivariana no és exclusiu de Trump, no?

Això és una política d’Estat que transcendeix l’alternança governamental a Washington. Busquen un canvi de règim des que el 1999 es veu que Hugo Chávez no serà un mandatari dòcil més al país que té les principals reserves de petroli del món. Els Estats Units ho conceptualitzen com una amenaça a la seva seguretat i en aquest mandat de Trump han construït un enemic en la forma del narcoterrorista Nicolás Maduro. És una més de les invencions dels Estats Units per justificar les seves ingerències o derrocaments de governs que no els són afins. Recorda molt l’operació per treure Manuel Noriega a Panamà, però també les mentides que es van construir per justificar l’atac contra l’Iraq, també pel petroli.

“Potser hi ha hagut algun tipus de traïció o de fallida interna per part d’algun sector de les forces armades veneçolanes”

On creus que ens hauríem de fixar?

El que m’ha sorprès no és que hagin bombardejat un altre país, sinó el fet que hagin estat capaços de segrestar el president Maduro. Això indica que potser hi ha hagut algun tipus de traïció o de fallida interna per part d’algun sector de la Força Armada Nacional Bolivariana o de la seva guàrdia de seguretat, del seu cercle més íntim. Però és curiós, perquè en aquests mesos previs l’oposició veneçolana, arran del premi Nobel a María Corina Machado, parlava ja obertament d’un terme que ara s’ha rescatat per part d’alguns periodistes opositors des de Caracas: l'”extracció quirúrgica” de Maduro.

Com han pogut arribar fins al lloc on dormia Nicolás Maduro? Les mesures de seguretat eren molt extremes. Canviava de domicili cada dia. No duia telèfons mòbils per evitar el rastreig. Estava en alerta màxima.

Els mateixos analistes d’oposició ho veien difícil perquè s’adonaven que era molt complicat penetrar en aquest cercle més íntim de Maduro i en la seva seguretat. Per a mi, el fet sorprenent és que hagin estat capaços de fer aquesta mena, com diuen, d””extracció quirúrgica”. Però, fins a quin punt ha estat quirúrgic, això? La veritat és que encara no en sabem gairebé res, queda el dubte de si hi ha hagut un enfrontament, de si hi ha hagut morts entre els soldats que custodiaven el president o bé si ell ha optat per lliurar-se per evitar un vessament de sang.

Alguns mitjans de comunicació diuen que Maduro ha estat “detingut”. D’altres parlen en termes militars d'”extracció”. D’altres prefereixen el concepte “capturat”. I els més crítics diuen que és un “segrest”. Tu com en diries? El llenguatge és molt important.

“Extracció” em sembla un eufemisme que pretén ser asèptic, tractant Maduro com si fos un virus que cal extreure per erradicar una malaltia. “Captura” tampoc ho veig clar perquè, quan dius que captures algú, és algú que estava en cerca i captura, un criminal. Però Maduro estava governant al seu país. Passejava per Caracas. Fins i tot acabava de donar una entrevista al periodista Ignacio Ramonet. Per a mi, i crec que els experts en dret internacional hi coincidiran, això és un segrest i un crim d’agressió. I, alhora, suposa l’inici d’un cop d’estat o d’un canvi de règim, segons el que ha declarat el mateix Trump en una roda de premsa: ha arribat a dir que ara seran els Estats Units els que governaran Veneçuela.

Si cau Maduro, cau la revolució? Mitjans i governs occidentals creuen que, si “extreuen” el virus de Maduro, caurà tot el sistema com un castell de cartes.

Elliott Abrams, un funcionari amb una llarga trajectòria en la guerra bruta i la contrainsurgència, va enviar fa poc un missatge directe a la Força Armada Nacional Bolivariana: “Vostès no se n’han d’anar, Maduro se n’ha d’anar”. Aquest sector de línia dura ha estat pressionant Donald Trump dient-li que no podia atacar narcollanxes i no completar la feina, i veiem que finalment Trump ha decidit acabar la feina. Segurament, les pressions envers l’exèrcit veneçolà han estat i estan sent brutals, i que podria estar succeint algun tipus de trencadissa. No ho sabem encara, però.

Que aquesta traïció hipotètica es tradueixi en una traïció més àmplia en els comandaments de les forces armades està per veure. Ara mateix, el general Vladimir Padrino, ministre de Defensa, ha sortit a marcar línia, igual que Diosdado Cabello, que representa el sector del poder militar, denunciant les accions dels Estats Units. També Delcy Rodríguez, la vicepresidenta, que seria qui en principi hauria d’assumir el càrrec de presidenta interina. Això és important perquè l’oposició ja està posicionant als mitjans que s’han de convocar eleccions. Però, segons la Constitució de Veneçuela, no hi ha una falta absoluta del president perquè no existeix cap supòsit on digui que el president s’absentarà per un segrest. Si segueix el conjunt del Govern i no hi ha una trencadissa interna a la Força Armada Nacional Bolivariana, la revolució seguirà amb la direcció que ha tingut fins ara, només que amb un altre president o presidenta.

“María Corina Machado i aquest sector de l’oposició d’ultradreta tenen més seguidors fora de Veneçuela que a Veneçuela”

Com reaccionaran els carrers a Caracas?

De moment, hi ha hagut diverses mobilitzacions en defensa del retorn de Maduro i de la institucionalitat veneçolana, però crec, i n’he parlat amb diversos amics i companys veneçolans que són allà i aquí, que molta gent encara està processant els esdeveniments. Ningú no s’esperava aquesta operació de segrest de Maduro. Estan en xoc.