"Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, em vaig convertir en independentista per sempre més"
Matthew Tree és escriptor, va néixer a Londres ara fa 48 anys, es "va ensenyar" el català el 1979 i viu a Catalunya des del 1984.
Matthew Tree és escriptor, va néixer a Londres ara fa 48 anys, es "va ensenyar" el català el 1979 i viu a Catalunya des del 1984.
Va començar a publicar en català el 1990, i des de llavors no ha parat de fer-ho. De les seves publicacions cal destacar el llibre publicat l'any 2000, CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, escrit a partir de les seves experiències viatjant durant un mes en transports públics. També ha publicat Contra la monarquia (Ara Llibres, 2004), La puta feina (Ara Llibres, 2006) i ha conduït el programa de TV3 Passatgers, on visitava el paÃs amb transport públic en companyia de convidats especials. Matthew Tree col·labora habitualment amb mitjans catalans i és un dels nostres valedors a nivell internacional.
A aquestes alçades ja som molts els que sabem una mica de la teva vida: ets de Londres, i després d'uns quants estius a Osona ja fa una bona colla d'anys acabes fent de Catalunya casa teva. No ets el primer ni l'únic, però segurament serà s dels poquets que opta pel català com a llengua d'escriptura a nivell professional, no exclusivament, però sà majorità riament. Perquè escriure en català podent escriure en la teva llengua materna, d'un abast internacional sense lÃmits? Què té el català que no tinguin les altres llengües?
De fet, mai no he deixat d'escriure en anglès durant tots aquests anys però sà que es podria dir que durant molt de temps vaig donar 'prioritat' al català .
Per què escriure en aquest idioma?
La suggerència va venir del poeta i editor Antoni Clapés, el 1989, mentre lluità vem junts per treure un suro tossut d'una ampolla de vi. Ell havia començat a publicar una sèrie de llibrets - 'plaquettes', en diu - de prosa i poesia i em va dir: 'Que no dius que ets escriptor? Bé, no puc publicar-te en anglès perquè el que publico és per al mercat català , però si escrius alguna cosa en català i em fa el pes, el publicaré'. Va ser la seva primera pregunta que em va decidir: 'No dius que ets escriptor?'. És clar, si ets escriptor, ets escriptor per damunt de tot: si et trobes en un paÃs on es parla un idioma que tu domines, sembla absurd entestar-te a escriure només en un idioma que no s'hi parla. Però és més: quan vaig començar a fer el text, em vaig sentir molt, però MOLT, a gust: tota una sèrie de problemes diguem-ne culturals i socials que sempre havia tingut amb l'anglès brità nic, van desaparèixer com el rosari de l'aurora.
Escriure en català em va desbloquejar com a escriptor i em va permetre tenir una veu pròpia (com a escriptor) per primera vegada. I, és clar, vaig començar a aconseguir lectors geogrà ficament propers, una cosa que és tan necessà ria a un escriptor com l'oxigen. En resum: el català em va ensenyar a escriure, de manera que des de fa uns sis anys finalment he après també escriure en anglès, grà cies a tota l'experiència que he tingut amb el català . Ara mateix, estic fent un llibre en anglès i un altre en català .A aquestes alçades ja tens un bon bagatge de llibres publicats.
És per aquest motiu que et conviden a la Fira del Llibre de Frankfurt, oi?
Explica'ns una mica el teu cas, perquè ja saps que el fet d'haver convidat a la cultura catalana i no a la cultura feta en català , s'ha generat una forta controvèrsia, on algunes persones exigeixen que la cultura catalana estigui representada pel català i per l'espanyol (2 de les llengües parlades al Principat -perquè n'hi ha més i no han estat convocades), però que pel mateix argument deixa fora de la cultura catalana als escriptors de fora del Principat com ara els valencians, balears o tu mateix, que fins i tot ets de més lluny.
No, a mi em conviden a la Fira de Frankfurt - juntament amb quatre o cinc escriptors estrangers més que escrivim en català - per parlar de l'experiència de ser escriptors estrangers que escriuen en català .
Entenc els motius dels organitzadors per recalcar el fet que tots som de fora, però personalment m'hauria preferit anar-hi com un escriptor català més, i punt.Pel que fa a aquest tema tan innecessà riament polèmic de la llengua, em remeto a un llibre pòstum del catedrà tic anglès Arthur Terry, especialitzat en literatura hispà nica: 'A Companion to Catalan Literature' (Londres, 2003). El Terry, que senzillament se cenyia a les normes cientÃfiques internacionals, explica - en els moments en què ha d'escriure sobre autors catalans que feien servir altres idiomes (Llull, Turmeda i Terenci Moix) - que cadascun d'aquests tres autors té una part important de la seva obra escrita en un altre idioma (llatÃ, à rab i castellà , respectivament) però que ell, Terry, només es concentrarà en la part escrita en català atès que el seu llibre parla de literatura catalana.
El criteri acadèmic internacional no permet una altra interpretació: la literatura catalana és literatura escrita - en qualsevol part de món - en català . Donar-hi més voltes seria confondre-ho tot amb factors acientÃfics, com ara la polÃtica.Segons els principis proposats per les persones que deien que la cultura catalana també incloïa l'espanyol, la cultura espanyola hauria d'incloure també la catalana quan sortÃs al món, i això no passa pas.
Què creus que defineix la cultura catalana o qualsevol altra cultura del món doncs? Com se'n pot mesurar la seva riquesa?
La llengua ho defineix tot. Ho diuen els antropòlegs des de fa anys: les llengües són la base de tota la cultura humana. Sense llenguatge, no pot haver-hi ni música, ni pintura, ni cultura social ni cap altra forma de cultura, ja que les relacions que s'estableixen per generar aquestes activitats s'estableixen grà cies a l'ús d'una llengua. Cada llengua, doncs, genera un univers cultural propi, i tots aquests universos culturals tenen el mateix valor, són igualment và lids, són igualment universals.
És la independència la millor manera de defensar la llengua i la cultura pròpia dels atacs de fora? Els catalans tindrÃem aquests problemes si fossim un territori independent? Recolzaries una possible independència de Catalunya? Perquè sÃ... o perquè no?
He passat per gairebé totes les modalitats polÃtiques en aquest sentit: regionalisme, federalisme, etc. Després d'haver vist la immensa onada d'odi nacionalista que va generar el nou Estatut, però, em vaig convertir en independentista per sempre més. Hi ha coses que no es poden acceptar, i aquest nacionalisme agressiu contra una cultura interna, n'és una. Amb la independència garantim la supervivència d'una cultura universal que fa aigües allà on no té cap protecció polÃtica (al PaÃs Valencià o a la Franja. p.e.).
Em defineixo com un independentista no-nacionalista.
Com a londinenc, com valores el cas Irlanda del Nord? I el cas d'Escòcia, on aquests darrers dies el partit independentista ha guanyat les eleccions? I el cas de Gal.les, on està començant a treure el cap la idea independentista? Tenen clares similituds amb el cas català , o el Regne Unit poc té a veure amb l'estat espanyol? Creus que el Regne Unit és més tolerant pel fet de permetre major autonomia en alguns camps com els esports, on cada part disposa de la seva selecció pròpia?
L'Irlanda del Nord és el resultat d'un intent per part dels anglesos de nedar i guardar la roba quan el procés d'independència d'Irlanda, als anys vint. La solució, per tant, seria la fusió de l'Irlanda del Nord amb la del sud (la comunitat protestant de la qual hi viu sense cap mena de problema, per cert). Gal.les segurament es quedarà dins el Regne Unit però amb un enfortiment cada vegada més notable de la llengua i cultura gal.leses, però crec que Escòcia serà independent d'aquà uns cinc anys, o potser deu com a molt, i aquest serà un model possible per a Catalunya: un paÃs sense estat que forma part d'un estat que pertany a la Unió Europea, es deslliga pacÃficament i democrà ticament d'aquest estat.
La diferència és que hi ha nacionalistes espanyols per als quals la unitat de l'estat espanyol no és un concepte polÃtic, sinó un dogma religiós. A Anglaterra també n'hi ha, però són pocs i estan polÃticament arraconats als partits d'ultradreta.
El futbol?
Les seleccions nacionals ajuden en el sentit que països com Escòcia i Gal.les es poden donar a conèixer a la resta del món. Un paÃs amagat - com Catalunya - és un paÃs que està a un pas d'esborrar-se del mapa.El mapa d'Europa s'ha anat modificant al llarg de tot el s.XX. Mai com ara hi havien hagut tants estats.
Malgrat tot, la Unió Europa està deixant clar que aquesta nova organització macro-polÃtica només tindrà en compte els estats enlloc de les nacions. Aixà ho demostra a l'hora de designar les llengües oficials, on només tenen representació les llengües oficials de cada estat membre encara que aquestes tinguin un reduït nombre de parlants, i quasi en cap cas tenen representació les llengües no-oficials encara que aquestes tinguin un elevat nombre de parlants (com el cas del català ).
Què creus que està passant? Són bons aquests criteris, que eximeixen el debat a nivell europeu i el deixen que sigui cada estat qui designi la llengua o les llengües que considera oficials al seu territori, i per tant, oficials a Europa?
La Unió Europea és un macroexemple de com es pot nedar i guardar la roba (perdoneu l'ús de la mateixa expressió dos cops en una sola entrevista) sense que ningú se n'adoni. Segons el pensament automà tic de la immensa majoria de la gent - els lÃders polÃtics inclosos - l'estat és la nació, i afeblir l'estat és afeblir la nació.
No es qüestiona per res el concepte d'estat-nació. Però alhora els mateixos lÃders - i la gent - parlen de la dissolució de les fronteres a la Unió Europea, de la llibertat de moviments, etc., sense tenir en compte que si això fos realment cert, significaria l'aparició de països transfronterers: Euskadi sencera, Catalunya sencera, Irlanda del Nord i Eire etc. I no acaben d'aparèixer.
Els nostres néts i besnéts continuaran usant la llengua catalana de la mateixa manera que ho podem fer nosaltres en, posem per cas, aquesta mateixa entrevista o creus que llavors ja només serà una cosa folklòrica d'alguna gent gran? Pot ser que el futur sigui més esperançador? Què creus què passarà , ja no només amb el català , sinó amb totes les llengües petites?
Algunes llengües - el flamenc que es parla al nord de França, p.e. - desapareixeran o es mantindran a nivell testimonial (que és el que segurament passarà amb el gaèlic escocès). El català és un dels pocs idiomes que té la possibilitat de sobreviure com un idioma normal, com el castellà o el francès.
Tot plegat depèn dels parlants - evidentment - de la situació polÃtica i de molts altres factors. Un problema greu és que molta gent encara pensa com el Gregorio Salvador, les teories lingüÃstiques del qual són dels primers anys cinquanta: com més gran és un idioma, més important és i com més petit, més mereix morir-se.
Tant és aixà que a Holanda, hi ha lingüistes que preveuen la mort de l'holandès d'aquà a 50 anys! Diuen que els fills no el parlaran al cap d'un parell de generacions, per ser un idioma petit i poc important...Arreu del territori català ja t'has convertit en una mena de figura pública grà cies als teus llibres, a les teves col.laboracions a la rà dio i a la televisió, però molt especialment pel fet de ser de fora.
Tan gran és la fama que sovint se t'escolta més a través dels teus imitadors en programes com el 'Minoria Absoluta' que no pas a tu mateix, ara que sembla que no tens tanta vida pública. Com valores el fet de que t'imitin? Et fa grà cia o et fa rà bia? Creus que t'exageren massa o t'encerten molt? Rius amb el teu imitador?
Conec una mica el meu imitador, i ho fa molt bé. Les poques vegades que l'he escoltat, m'ha fet riure. Com que no dono cap importà ncia al fet de ser una mica conegut, lògicament no en dono gaire al fet de ser una mica imitat.M'agradaria pensar - potser m'enganyo a mi mateix - que el contingut dels llibres, sobretot, però també d'algun programa o article - sempre ha estat més important que el fet que sóc estranger. Les reaccions dels lectors semblarien confirmar això: no em feliciten pel fet de ser de fora, sinó per un conte que els ha agradat, per les emocions transmeses en un text, etc., més o menys com farien amb qualsevol altre escriptor. L'últim llibre, una diatriba dita 'La puta feina', no té res a veure amb ser anglès i viure a Catalunya, i és el meu segon llibre més venut.
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada