per Borrokagaraiada!
Si fem una ullada a la premsa espanyola, especialment a la controlada en major o menor mesura pel PP, podria semblar que si fa no, Euskal Herria hagués fet un pas decisori en el camí a la seva independència davant la impotència d'un estat sense defenses que agenollat veu com el transcórrer del temps el porta a una derrota irremissible i dolorosa. La tristesa i la ràbia s'apodera de columnistes i altres altaveus mediàtics.
D'altra banda, a la premsa propera al PSOE s'ha mostrat moderació i contextualització política de la legalització de Sortu, en gran mesura justificant la decisió però al mateix temps lloant la política il.legalitzadora i tractant de contemporitzar els efectes instintius del nacionalisme espanyol tampoc aliens a la seva pròpia òrbita social.
A Euskal Herria però la notícia de la legalització de Sortu ha estat acollida amb satisfacció i amb una alegria continguda en alguns casos i desmesurada en d'altres.
Què s'amaga realment darrere de tot aquest fum i soroll mediàtic?
La legalització de Sortu és un element que sintetitza totes les estratègies polítiques existents que incideixen en el tauler del conflicte polític. Per l'esquerra abertzale suposa comptar amb una eina legal imprescindible i necessària però el cost polític, ideològic i organitzatiu requerit ha estat molt elevat. Aquest era precisament un dels objectius possibilistes dels processos il.legalitzadors. Tancar la porta a l'esquerra abertzale en l'àmbit institucional obrint-li una nova per on només es pugui passar modelat.
Les dues estratègies base dels poders de l'estat que coincideixen cadascuna bàsicament amb els postulats del PP i del PSOE, encara que no totalment i en tota la seva extensió, són d'una banda, la que vol intensificar la violència d'estat i escenificar una derrota irreal del independentisme via policial on encaixen les falsificacions del cens, detencions, repressió, manteniment de les il · legalitzacions mentre s'intenten amagar realitats de l'actual conjuntura política en un immobilisme radical ...
... I l'altra, la que estaria d'acord en moure alguna cosa perquè no es mogui res. Concretament la legalització de Sortu, alguns moviments amb els presos i tancar el conflicte amb l'esperança que l'esquerra abertzale suposadament despullada de la seva intensitat combativa acabi sucumbint assimilada.
Des d'aquesta perspectiva ia causa de la composició del tribunal que ha dictat sentència i que està majoritàriament (encara que per poc marge) influït pels partidaris de la segona opció estratègica de l'estat la legalització ha estat l'opció escollida. D'una manera semblant va passar amb Bildu i Amaiur. Així que aquesta decisió és més una extensió de les prèvies decisions adoptades en comptes d'alguna cosa netament nova.
De tota manera cal constatar que l'aposta prioritària i inicial de l'estat no residia simplement en condicionar l'esquerra abertzale sinó en la seva marginació i eliminació total. En aquest sentit el muntatge polític de l'estat és un fet irrebatible. La legalització de Sortu per tant és un element que ha estat forçat i que obliga a resituar la política d'estat de cara a Euskal Herria on aquestes dues estratègies base xoquen entre si i necessiten d'una nova síntesi sota perill d'accelerar el procés d'alliberament nacional basc.
L'estat compta amb molta experiència històrica amb vista a l'assimilació i amb molts èxits en aquest terreny però possiblement no estigui preparat encara per poder filar prou prim, cosa que és requerida per a tal menester, pel fet que la societat espanyola ha estat alliçonada a un discurs de victòria o derrota total i viu sota un total engany pel que fa a la veritable realitat social i política d'Euskal Herria. L'esquerra abertzale i el moviment sobiranista en general per la seva banda també haurà de fer front a situacions en les que probablement tampoc estiguin prou preparats encara a causa en gran part a totes les erosions patides en els últims temps.
¿Victòria o derrota?
Possiblement cap de les dues coses, ni per l'estat ni per l'esquerra abertzale i la societat basca. Sinó un punt de partida amb moltes incerteses tant per uns com pels altres. Una manera de començar a aclarir-és dotar Sortu dels elements que li facin possible enfrontar-se amb fermesa als reptes existents, per a això serà fonamental que la classe treballadora s'impliqui en el projecte amb la mateixa energia històrica que ha fet ser a l'esquerra abertzale el que és. Ja que serà aquest i no un altre el factor que pot desnivellar la balança en favor de les classes populars en el camí cap a la independència i el socialisme, sense miratges, sense delegacionismos. Sabent diferenciar entre instruments i objectius estratègics i les seves necessitats que en molts apartats superen a la caracterització i funció del partit, revertint les tares contretes i reforçant les potencialitats guanyades. Aquesta tasca no es pot deixar en mans de ningú sinó del conjunt del moviment d'alliberament nacional basc passant per totes i cadascuna de les persones que han donat i donen cos al projecte d'alliberament nacional i social de l'esquerra abertzale de cara a una nova Euskal Herria.
Deia Malcolm X: "Com pots agrair a algú per donar-te el que et pertany?. Com pots llavors agrair per donar-te només alguna part del que et pertany?".
I és que Euskal Herria ha guanyat un trosset més del que li pertany però encara està gairebé tot per guanyar mentre que l'estat té gairebé tot per perdre.
D'altra banda, a la premsa propera al PSOE s'ha mostrat moderació i contextualització política de la legalització de Sortu, en gran mesura justificant la decisió però al mateix temps lloant la política il.legalitzadora i tractant de contemporitzar els efectes instintius del nacionalisme espanyol tampoc aliens a la seva pròpia òrbita social.
A Euskal Herria però la notícia de la legalització de Sortu ha estat acollida amb satisfacció i amb una alegria continguda en alguns casos i desmesurada en d'altres.
Què s'amaga realment darrere de tot aquest fum i soroll mediàtic?
La legalització de Sortu és un element que sintetitza totes les estratègies polítiques existents que incideixen en el tauler del conflicte polític. Per l'esquerra abertzale suposa comptar amb una eina legal imprescindible i necessària però el cost polític, ideològic i organitzatiu requerit ha estat molt elevat. Aquest era precisament un dels objectius possibilistes dels processos il.legalitzadors. Tancar la porta a l'esquerra abertzale en l'àmbit institucional obrint-li una nova per on només es pugui passar modelat.
Les dues estratègies base dels poders de l'estat que coincideixen cadascuna bàsicament amb els postulats del PP i del PSOE, encara que no totalment i en tota la seva extensió, són d'una banda, la que vol intensificar la violència d'estat i escenificar una derrota irreal del independentisme via policial on encaixen les falsificacions del cens, detencions, repressió, manteniment de les il · legalitzacions mentre s'intenten amagar realitats de l'actual conjuntura política en un immobilisme radical ...
... I l'altra, la que estaria d'acord en moure alguna cosa perquè no es mogui res. Concretament la legalització de Sortu, alguns moviments amb els presos i tancar el conflicte amb l'esperança que l'esquerra abertzale suposadament despullada de la seva intensitat combativa acabi sucumbint assimilada.
Des d'aquesta perspectiva ia causa de la composició del tribunal que ha dictat sentència i que està majoritàriament (encara que per poc marge) influït pels partidaris de la segona opció estratègica de l'estat la legalització ha estat l'opció escollida. D'una manera semblant va passar amb Bildu i Amaiur. Així que aquesta decisió és més una extensió de les prèvies decisions adoptades en comptes d'alguna cosa netament nova.
De tota manera cal constatar que l'aposta prioritària i inicial de l'estat no residia simplement en condicionar l'esquerra abertzale sinó en la seva marginació i eliminació total. En aquest sentit el muntatge polític de l'estat és un fet irrebatible. La legalització de Sortu per tant és un element que ha estat forçat i que obliga a resituar la política d'estat de cara a Euskal Herria on aquestes dues estratègies base xoquen entre si i necessiten d'una nova síntesi sota perill d'accelerar el procés d'alliberament nacional basc.
L'estat compta amb molta experiència històrica amb vista a l'assimilació i amb molts èxits en aquest terreny però possiblement no estigui preparat encara per poder filar prou prim, cosa que és requerida per a tal menester, pel fet que la societat espanyola ha estat alliçonada a un discurs de victòria o derrota total i viu sota un total engany pel que fa a la veritable realitat social i política d'Euskal Herria. L'esquerra abertzale i el moviment sobiranista en general per la seva banda també haurà de fer front a situacions en les que probablement tampoc estiguin prou preparats encara a causa en gran part a totes les erosions patides en els últims temps.
¿Victòria o derrota?
Possiblement cap de les dues coses, ni per l'estat ni per l'esquerra abertzale i la societat basca. Sinó un punt de partida amb moltes incerteses tant per uns com pels altres. Una manera de començar a aclarir-és dotar Sortu dels elements que li facin possible enfrontar-se amb fermesa als reptes existents, per a això serà fonamental que la classe treballadora s'impliqui en el projecte amb la mateixa energia històrica que ha fet ser a l'esquerra abertzale el que és. Ja que serà aquest i no un altre el factor que pot desnivellar la balança en favor de les classes populars en el camí cap a la independència i el socialisme, sense miratges, sense delegacionismos. Sabent diferenciar entre instruments i objectius estratègics i les seves necessitats que en molts apartats superen a la caracterització i funció del partit, revertint les tares contretes i reforçant les potencialitats guanyades. Aquesta tasca no es pot deixar en mans de ningú sinó del conjunt del moviment d'alliberament nacional basc passant per totes i cadascuna de les persones que han donat i donen cos al projecte d'alliberament nacional i social de l'esquerra abertzale de cara a una nova Euskal Herria.
Deia Malcolm X: "Com pots agrair a algú per donar-te el que et pertany?. Com pots llavors agrair per donar-te només alguna part del que et pertany?".
I és que Euskal Herria ha guanyat un trosset més del que li pertany però encara està gairebé tot per guanyar mentre que l'estat té gairebé tot per perdre.
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada