Ho volem tot

Ara que ha passat l’Onze de Setembre, he recordat quan fa vint any vaig decidir pujar a la manifestació de Barcelona. A València, però, al lloc on esperàvem l'autobús que Maulets havia llogat, un bon grapat de nazis ens van rebre a hòsties. Aleshores érem adolescents i ens vam espantar. A principis dels noranta no era fàcil ser independentista a València. Tampoc ho era a cap indret dels Països Catalans. Però vint anys després les coses han canviat molt. I si hui som més vius i combatius és gràcies al treball feixuc i poc vistós que dia a dia realitzen milers de persones arreu de les nostres comarques.

Una tasca que resulta imprescindible per combatre tres segles de prohibicions, desmemòria i criminalitzacions, però també per transformar la societat des de baix. Per això hui m'agradaria reconèixer l’esforç dels i les qui planteu batalles quotidianes pel futur de tots plegats. Aquest és el nostre valor. Som un país de persones vives. Més enllà d’un Vint-i-cinc d'Abril i un Nou d'Octubre i un Trenta-u de Desembre i un Onze de Setembre i un Set de Novembre som una terra que batega cada dia, que s'il·lusiona i s'indigna, que crea alternatives davant les injustícies que volen negar els nostres drets com a persones, és a dir, com a poble. I és aquest teixit popular el que ha mantingut històricament la dignitat de no claudicar als interessos dels qui ens han venut durant tants anys.

Ara, en el context que ens ha tocat viure, és aquest model social i nacional el que continuem posant sobre la taula arreu de la nostra geografia. Perquè sí, nosaltres ho volem tot. I ja no ens alimenten molles, com va cantar l’Ovidi. I els nostres límits són la utopia, com va escriure Pedrolo. I armats d’entusiasme seguirem avançant, amb errors i encerts, però decidits, cap a la plena llibertat.