Gran purga al taulell turc

La condemna del cop va ser gairebé unànime a Turquia. Els tres partits del parlament turc, a més de l'AKP –el Partit Republicà del Poble (CHP), el Partit d'Acció Nacionalista (MHP) i el prokurd Partit de la Democràcia del Poble (HDP)– van emetre comunicats gairebé immediats per a rebutjar el cop.

La sublevació ha servit de bàlsam al president Recep Tayyip Erdogan, criticat per part de l'opinió internacional per les polítiques que manté en els diferents fronts exteriors a on opera Turquia. D'una banda pel pols que manté per a derrocar a Bashar el Assad a Síria, donant suport a milícies islamistes i amb una ambigua relació amb l'Estat Islàmic. De l'altra, per la tensió que hi ha amb els governs de Rússia i Egipte. També en clau interna, on Erdogan s'enfrontava a les crítiques de grups i sectors polítics opositors pel desgast i les baixes que suposa l'operació militar al Kurdistan o a les protestes de moviments articulats arran de les protestes del parc Gezi, com els de la resistència a l'explotació minera a Cerattepe.

Tot i així, l'èxit de la crida per xarxes socials, televisió o mesquites que el president va fer perquè la població s'enfrontés amb els colpistes al carrer ha demostrat el potent suport popular de què disposa el dirigent de l'AKP. La nit de l'alçament es van viure grans manifestacions de seguidors d'Erdogan a les principals ciutats del país i també a ciutats de majoria kurda. Algunes d'elles amb enfrontaments contra militars, la majoria soldats de lleva, amb pressa de tancs, linxament i execució de soldats incloses.

En aquest sentit, dins de les peticions d'alguns manifestants i parlamentaris afins hi ha la reinstauració de la pena de mort per als colpistes. Derogada l'any 2004 pel mateix Erdogan, qui ha manifestat que el tema es debatrà en sessió parlamentaria, preguntant-se obertament en un debat públic televisat "perquè hauríem d'alimentar durant anys als traïdors a la presó?". El partit MHP ja s'ha mostrat públicament favorable a la reinstauració de la pena capital. Per la seva banda, el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, s'ha afanyat a assegurar que "un país amb pena de mort no pot ser membre de la Unió Europea". Al mateix temps, la Comissió Europea ha anunciat l'endarreriment fins al 2017 de la data perquè els ciutadans turcs puguin viatjar a Europa sense visat. Aquesta era una de les condicions que Ankara va sol·licitar durant les negociacions amb la UE a canvi de la contenció i devolució de refugiades des de les illes gregues.

El ministre de justícia Bekir Bozdag, ha indicat que, de moment, 6000 persones han estat detingudes en el marc de les depuracions a tot l'Estat. D'una banda, l'operació ha afectat la facció de l'exèrcit sublevada, amb més de 2800 militars detinguts, incloent-hi 100 generals i almiralls. Entre ells hi ha el general Adem Huduti, número dos de l'exèrcit de terra i que el passat mes de febrer va comandar l'operatiu sobre Cizre, on 167 kurds van ser cremats vius en soterranis d'edificis. Segons explica KurdisCat (Comitè català de solidaritat amb el poble kurd) en un comunicat, la detenció de l'almirall de la flota del Mar Negre Ali Yacizi, principal assessor militar d'Erdogan, "qüestiona si els colpistes creien actuar realment contra el president o, ben al contrari, al seu servei".

Finalment, la depuració arriba també a escoles i universitats. A més dels 15.000 funcionaris cessats a l'educació pública, s'ha retirat el permís d'ensenyament a 21.000 professors del sistema privat. Pel que fa als mitjans de comunicació, de moment Erdogan va decretar el tancament de 20 portals web presumptament afins a Fethullah Gülen i el FETO. Aquest és l'acrònim amb el qual el president es refereix a 'l'estructura paral·lela' a l'Estat que presumptament gestiona aquest clergue exiliat als Estats Units, enemic públic número u després del cop fallit.

 

Gülen és un vell mentor i amic d'Erdogan. Junts van assentar les bases d'un imperi de mitjans i escoles d'orientació islàmica a Turquia, que durant una dècada va reformar i perseguir als sectors més seculars de l'administració i la policia. El mateix Erdogan va beneficiar-se del resultat del sorgiment d'aquestes noves elits, accedint a la presidència de Turquia l'any 2002. Gülen és seguidor del hanafisme, una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, partidària de què el fidel analitzi, amb "judicis racionals i sense dogmatisme", la comprensió de la realitat. Per això, el clergue dirigeix i finança amb recursos propis una potent xarxa anomenada Hizmet (Servei) que ha creat escoles o entitats d'ajuda humanitària en l'eix del proselitisme musulmà, sota els principis "d'altruisme, caritat i educació".

La Confederació de Comunitats del Kurdistan (KCK), va emetre un comunicat poc després dels fets, mostrant-se crítica amb els actors implicats en el cop i mantenint certa posició de neutralitat. "Ja va haver-hi un cop d'Estat d'Erdogan i els seus aliats feixistes fa un any. El Palau Gladio (la força secreta d'Erdogan, en al·lusió a l'organització clandestina de l'OTAN que efectuava atemptats), juntament amb el Partit d'Acció Nacionalista (MHP) i poders militars nacionalistes van realitzar una ofensiva amb la finalitat de suprimir el moviment d'alliberament kurd i les forces democràtiques. Van cremar ciutats i massacrar centenars de civils. Recentment s'han aprovat noves lleis que donen immunitat a les forces de l'Estat, el que impedeix un judici pels crims que han comès", denuncien. I per això consideren que, més perillós que l'intent de cop d'Estat, és el fet de "retratar a Erdogan i la dictadura feixista d'AKP com si fossin democràtiques".

Per a KurdisCat, "l'actual purga contra faccions de l'exèrcit ha deixat la guerra en standby, tot i que no afectarà directament a l'ofensiva contra els kurds, que rebran igualment quan l'exèrcit, ja purgat, es recomposi". En aquesta línia, apunten que 300 policies més han estat detinguts dimarts a la seva base de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc.

 

L'eliminació dels vestigis de secularisme a Turquia sembla ser un dels principals efectes del fallit cop. Tot i ser un estat oficialment laic, el govern de l'AKP ha edificat prop de 10.000 mesquites en una dècada i n'ha repartit unes quantes a cadascuna de les universitats de Turquia. A través del RTÜK, institució governamental de censura moral dels mitjans audiovisuals, el control i les sancions als mitjans i la televisió en cas de difamació del nom de Déu són freqüents.

Diferents declaracions i posicionaments governamentals –la pressió a la dona per l'ús del vel o com donar permís als funcionaris per anar a l'oració els divendres– així com diferents normatives d'aplicació quotidiana estan reforçant implícitament el paper de l'islamisme en la societat turca. Els propers objectius semblen dirigir-se a transformar la Constitució en islàmica i nodrir l'exèrcit, actualment afeblit per la purga, amb soldats fidels, no amb kemalistes seculars.

D'altra banda, la concentració de poders en mans del president s'estén com a nova forma de govern del país. La imatge del Parlament bombardejat el dissabte podria intuir una espècie de metàfora de la nova incapacitat que tindrà com a òrgan a partir d'ara. Després de les eleccions de l'any 2014, Erdogan va manifestar el seu desig d'exercir de figura visible en una presidència "activa, intervencionista i no cerimonial", així com l'interès a reformar la Constitució per a transformar Turquia en una república presidencialista.

La megalòmana finca ocupa 200.000 metres quadrats i disposa de 1000 habitacions i sales de guerra subterrànies que inclouen búnquers i túnels de protecció enfront d'atacs químics. Tot i els nombrosos intents judicials per a detenir el projecte, construït en una zona boscosa no edificable d'Ankara, el seu cost s'estima en 275 milions d'euros.