Els britànics han decidit deixar la UE. I ha esclatat l'escàndol. Ara sembla que el fet que hagin guanyat els partidaris d'abandonar-la és una terrible desgràcia, per als britànics, per a Europa i per al món sencer. I es multipliquen els qualificatius contra qui ha votat pel Brèxit amb un terrible menyspreu: irracionals, irresponsables, estúpids,... (Carlin, periodista anglès que treballa per El País). És aquesta la seva visió de la democràcia? Si tan terrible és aquest resultat, per què es va permetre aquest referèndum? Fa tota la impressió que el van consentir perquè en cap moment van pensar que els partidaris de sortir-ne guanyarien. Quantes trampes en aquesta consulta!

El resultat em porta a interpretar-lo en clau de classe. Han votat per quedar-se les elits, els negocis, el iupis de la City, la gent que té feina, la que li va bé i els joves que, il·lusos!, pensen, com a joves que són, que a ells també els anirà bé. No és casualitat que sigui la Borsa i la moneda les que mostren més sobresalt davant la sortida, mostrant que són els capitals el que estan més preocupats davant la mínima possibilitat de no poder seguir fent magnífics negocis. I han votat per sortir aquells que han estat deixats al marge, els treballadors de les antigues zones industrials que no tenen feina, els ancians amb les seves pensions fortament retallades, els que viuen a les zones rurals quasi abandonades, els que pateixen la competència dels immigrants en la seva recerca de treball, d'habitatge, de recursos socials. Els pobres, en una paraula. Aquesta votació ha mostrat clarament a qui fa mal “Europa”. El referèndum ha suposat una oportunitat per fer sentir la seva veu i estan dient que les seves vides s'estan deteriorant.

Oportunitat que han aprofitat els xenòfobs que sempre han existit al país i, molt actius, ha sabut ara aprofitar el moment. Cal dir que el rebuig als immigrants que ha reforçat aquest vot de sortida és terrible, que algunes de les raons d'aquest vot de sortida mostren la deshumanització de milions d'habitants del Regne Unit i la seva misèria ideològica. Són raons tremendament equivocades, per descomptat, que com a tals s'han de rebutjar, però, són millors les que regeixen el vot dels que només pensen que així tindran millors condicions de treball i de vida, ells, sense pensar en els milions que aquesta “Europa” està deixant de costat? Més de la meitat del Regne Unit se sent molt malament en aquesta comunitat. Lisa MCKencie, sociòloga anglesa especialista en relacions laborals, diu: A jutjar per les meves investigacions, jo sostindria que el debat del referèndum en el sí de les comunitats de classe treballadora no té a veure amb la immigració, malgrat la retòrica. Té a veure amb la precarietat i la por. Tal com em va dir un grup de dones de l'est de Londres: “Estic farta de que em diguin racista perquè em preocupo de la meva mare i del meu propi fill”, i “No envejo a ningú que necessiti un sostre i no se'l pugui permetre tampoc”. (SP, juny 2016).

Si es pensa amb una mica de calma, es pot observar que el mateix succeeix a molts altres països de la Unió, entre ells el nostre, per què no han de tenir dret a mostrar el seu malestar? Per què els dirigents econòmics i polítics, aquells a qui va bé, no volen adonar-se'n?

La UE ha de canviar si vol que les ciutadanies l'apreciïn. I ho estan dient tots els dirigents. El fet dolent és que no se sap cap a on canviarà, perquè el Sr. Hollande, per exemple, diu: “s'ha de reforçar la UE en defensa, seguretat, control de fronteres, ocupació...”, els altres dirigents demanen calma i tranquil·litat. És aquest el canvi que impulsaran? No volen adonar-se que el que fa que no es valori la UE són les duríssimes conseqüències negatives que implica per a la vida de la gent a peu de carrer. No hem sentit dir que s'han d'eliminar els plans d'ajust i canviar-los per potents suports a les activitats sostenibles que generen feina, augmentar el pressupost per millorar les ajudes socials, organitzar la immigració de forma que no causi problemes als més destituïts. O simplement, explicar amb claredat que no són els immigrants els que causen els problemes, sinó un capitalisme senil incapaç de proveir de mitjans de vida decents a més de la meitat de la població d'un dels països més rics del món.

També cal destacar l'exageració dels mitjans de comunicació. Sembla que s'enfonsarà l'economia europea, inclús es parla amb alarma de les conseqüències per a Espanya. No és tan greu. Potser les empreses del Regne Unit, la City, l'empori del capital i l'especulació financera, perdin una mica d'avantatge comparatiu, però vivim en una economia globalitzada i els capitals, el comerç, la tecnologia, operen ja en el món sencer amb la coberta de la UE o sense . Que potser no està la UE plena de capitals i empreses de tots els països del món i tots els països de fora de la UE no estan ocupats per empreses europees? No expliquen massa que potser algunes empreses i capitals financers que vulguin deslocalitzar-se passaran ara al continent europeu, fet que afavorirà els països que les rebin. Els mitjans no tenen escrúpols en fer veure que uns moviments de la Borsa i la moneda que probablement duraran només uns dies -és ben sabut que el diner és molt espantadís i que la seva primera reacció es sempre intensa-, afectaran de forma duradora a, per exemple, l'ocupació al Regne Unit, a tots els treballadors espanyols a Gibraltar, als ancians britànics que cobren les seves pensions i viuen a Espanya, a les exportacions espanyoles... i s'obliden que el Regne Unit no està al Tractat de Schengen, que permet la lliure mobilitat de les persones, pel que la immigració que experimenten no té tant a veure amb la UE, i que, per contra, està a l'Organització Mundial del Comerç que impedeix que els aranzels que poden dificultar les importacions britàniques siguin alts, etc, etc, etc. És un plantejament ple de mentides i asseveracions falses. Per les dues bandes, però una vegada guanyat el referèndum, l'alarma deslligada al costat perdedor és increïble i intolerable. Fins i tot diuen que volen refer la votació! O sigui, o guanyen uns, o seguim preguntant fins que es contesti el que volem. Ja ho van fer amb el referèndum irlandès i van aconseguir el que volien. Què quedarà de la idea de democràcia si el repeteixen ara?

També avergonyeix la superficialitat de les anàlisis dels professionals -economistes, sociòlegs, politòlegs i periodistes-, que no deixen de repetir els llocs comuns i d'insistir en la terrible problemàtica que la sortida causarà, sense intentar explicar un moment el que probablement succeirà. I és més greu, perquè ells haurien de saber que la dinàmica no s'assembla massa a la que ells accepten mostrar.

Podríem continuar molt més, però no tenim espai. En resum: que el Brèxit ha mostrat la nítida divisió del Regne Unit en classes socials i que els britànics pobres (estimulats per la xenòfoba extrema dreta) han mostrat el seu malestar en tenir una oportunitat de manifestar-lo i que tenen tot el dret a fer-ho (encara que algunes de les seves raons siguin equivocades). Que potser perjudiquen, no massa, a altres classes socials i una mica més als capitals que operen a la City?, però que els pobres estan sent ja molt perjudicats des de fa molts anys i que ara volen un canvi. I que el mateix sentiment està àmpliament difós a molts països de la UE. És necessari que els dirigents de la UE entenguin correctament el missatge, i si volen que sobrevisqui, canviïn radicalment la seva política econòmica. I no acusin dels problemes que puguin sorgir de l'abandonament del Regne Unit als més pobres i marginats del país, sinó a una dinàmica de la política econòmica de la UE i dels governs dels països que la conformen, que hi han conduït a què les classes més modestes estiguin sofrint molt i puguin ser presa dels xenòfobs, en lloc de fer que la població britànica pugui viure amb dignitat en una de les parts més riques del món.

Miren Etxezarreta és catedràtica d'Economia i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa