Paral·lelament al programa governamental de depuracions i detencions arran de l'intent de cop d'estat militar, Turquia elimina els vestigis de secularisme i avança cap a un règim islà mic presidencialista al voltant de la figura d'Erdogan
La sublevació ha servit de bà lsam al president Recep Tayyip Erdogan, criticat per part de l'opinió internacional per les polÃtiques que manté en els diferents fronts exteriors a on opera Turquia
En un Estat on els tentacles de la policia i els milers d'espies del MIT (servei d'intel·ligència turc) arriben a totes les capes de la societat, no és la primera vegada que diversos sectors polÃtics i socials plantegen la possible participació del govern en autocops per reforçar la seva legitimitat. La xarxa Ergenekon va ser el darrer d'aquests episodis conspiracionistes. Aquesta suposada organització estaria formada per militars, policies, sindicalistes i acadèmics nacionalistes i kemalistes (seguidors dels principis laics d'Atatürk, pare de la pà tria) que presumptament pretenien fer un cop d'Estat l'any 2003. Prop de 265 persones han estat detingudes els darrers anys per pertà nyer a aquesta xarxa, tot i que van ser posades en llibertat l'abril passat per falta de proves.
El fet que els tentacles de la policia i els milers d'espies arribin a totes les capes de la societat fa que diversos sectors plantegin la possible participació del govern en 'autocops'
En aquesta espiral de violència, cal afegir l'assassinat, dilluns passat, del tinent d'alcalde d'Istanbul, Cemil Candaş, d'un tret al clatell a la seva oficina del barri de Sisli. Candas era membre del Partit Republicà del Poble (CHP), partit de tall kemalista, secular i socialdemòcrata, i actualment el principal partit de l'oposició a l'Assemblea Nacional turca.
Cop d'Estat balsà mic
La condemna del cop va ser gairebé unà nime a Turquia. Els tres partits del parlament turc, a més de l'AKP –el Partit Republicà del Poble (CHP), el Partit d'Acció Nacionalista (MHP) i el prokurd Partit de la Democrà cia del Poble (HDP)– van emetre comunicats gairebé immediats per a rebutjar el cop.
La sublevació ha servit de bà lsam al president Recep Tayyip Erdogan, criticat per part de l'opinió internacional per les polÃtiques que manté en els diferents fronts exteriors a on opera Turquia. D'una banda pel pols que manté per a derrocar a Bashar el Assad a SÃria, donant suport a milÃcies islamistes i amb una ambigua relació amb l'Estat Islà mic. De l'altra, per la tensió que hi ha amb els governs de Rússia i Egipte. També en clau interna, on Erdogan s'enfrontava a les crÃtiques de grups i sectors polÃtics opositors pel desgast i les baixes que suposa l'operació militar al Kurdistan o a les protestes de moviments articulats arran de les protestes del parc Gezi, com els de la resistència a l'explotació minera a Cerattepe.
El president anuncia la represa dels plans urbanÃstics per a eliminar l'última zona verda del centre d'Istambul, el parc de Gezi, al costat de la plaça Taksim i convertir-lo en una gran mesquita
En aquesta lÃnia, el president ha anunciat la represa dels plans urbanÃstics per a eliminar l'última zona verda del centre d'Istambul, el parc de Gezi, al costat de la plaça Taksim i convertir-lo en una gran mesquita. Un any després de la resistència d'activistes contraris al projecte, el hashtag OccupyGezi ha tornat a ser trending topic a Turquia aquest dimarts. Finalment, l'esquerra revolucionà ria turca, sectors kemalistes i laïcistes aixà com la minoria kurda també han criticat la forta deriva autorità ria, repressiva i islamitzadora d'Erdogan.
Tot i aixÃ, l'èxit de la crida per xarxes socials, televisió o mesquites que el president va fer perquè la població s'enfrontés amb els colpistes al carrer ha demostrat el potent suport popular de què disposa el dirigent de l'AKP. La nit de l'alçament es van viure grans manifestacions de seguidors d'Erdogan a les principals ciutats del paÃs i també a ciutats de majoria kurda. Algunes d'elles amb enfrontaments contra militars, la majoria soldats de lleva, amb pressa de tancs, linxament i execució de soldats incloses.
En aquest sentit, dins de les peticions d'alguns manifestants i parlamentaris afins hi ha la reinstauració de la pena de mort per als colpistes. Derogada l'any 2004 pel mateix Erdogan, qui ha manifestat que el tema es debatrà en sessió parlamentaria, preguntant-se obertament en un debat públic televisat "perquè haurÃem d'alimentar durant anys als traïdors a la presó?". El partit MHP ja s'ha mostrat públicament favorable a la reinstauració de la pena capital. Per la seva banda, el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, s'ha afanyat a assegurar que "un paÃs amb pena de mort no pot ser membre de la Unió Europea". Al mateix temps, la Comissió Europea ha anunciat l'endarreriment fins al 2017 de la data perquè els ciutadans turcs puguin viatjar a Europa sense visat. Aquesta era una de les condicions que Ankara va sol·licitar durant les negociacions amb la UE a canvi de la contenció i devolució de refugiades des de les illes gregues.
La gran depuració, en marxa
El ministre de justÃcia Bekir Bozdag, ha indicat que, de moment, 6000 persones han estat detingudes en el marc de les depuracions a tot l'Estat. D'una banda, l'operació ha afectat la facció de l'exèrcit sublevada, amb més de 2800 militars detinguts, incloent-hi 100 generals i almiralls. Entre ells hi ha el general Adem Huduti, número dos de l'exèrcit de terra i que el passat mes de febrer va comandar l'operatiu sobre Cizre, on 167 kurds van ser cremats vius en soterranis d'edificis. Segons explica KurdisCat (Comitè català de solidaritat amb el poble kurd) en un comunicat, la detenció de l'almirall de la flota del Mar Negre Ali Yacizi, principal assessor militar d'Erdogan, "qüestiona si els colpistes creien actuar realment contra el president o, ben al contrari, al seu servei".
2.745 jutges han estat detinguts per suposada afinitat al gülenisme i se'ls han obert causes administratives o criminals. Aquestes depuracions representen un 36% del total de jutges existents al paÃs
D'altra banda, segons informava el rotatiu turc Hürriyet, a dia 18 de juliol, 7900 policies haurien estat suspesos de feina i acomiadats –200 d'aquests detinguts–; aixà com 614 gendarmes, 30 governadors de provÃncia i 47 governadors de districtes. El poder judicial també s'ha vist afectat per l'operació de neteja. 2745 jutges del HSYK, el Consell suprem de jutges turc, han estat detinguts per suposada afinitat al gülenisme i se'ls han obert causes bé administratives o criminals. Aquestes depuracions representen un 36% del total de jutges existents al paÃs. Com destacaven fonts de KurdisCat: "Ja va haver-hi una notable purga judicial l'any 2013. Ara simplement són els jutges que el règim no considera afins. A Turquia, avui, hi ha un règim més que un govern".
Finalment, la depuració arriba també a escoles i universitats. A més dels 15.000 funcionaris cessats a l'educació pública, s'ha retirat el permÃs d'ensenyament a 21.000 professors del sistema privat. Pel que fa als mitjans de comunicació, de moment Erdogan va decretar el tancament de 20 portals web presumptament afins a Fethullah Gülen i el FETO. Aquest és l'acrònim amb el qual el president es refereix a 'l'estructura paral·lela' a l'Estat que presumptament gestiona aquest clergue exiliat als Estats Units, enemic públic número u després del cop fallit.
Fetüllah Gülen, el nou cap de turc
Gülen és un vell mentor i amic d'Erdogan. Junts van assentar les bases d'un imperi de mitjans i escoles d'orientació islà mica a Turquia, que durant una dècada va reformar i perseguir als sectors més seculars de l'administració i la policia. El mateix Erdogan va beneficiar-se del resultat del sorgiment d'aquestes noves elits, accedint a la presidència de Turquia l'any 2002. Gülen és seguidor del hanafisme, una de les quatre escoles jurÃdiques de l'islam sunnita, partidà ria de què el fidel analitzi, amb "judicis racionals i sense dogmatisme", la comprensió de la realitat. Per això, el clergue dirigeix i finança amb recursos propis una potent xarxa anomenada Hizmet (Servei) que ha creat escoles o entitats d'ajuda humanità ria en l'eix del proselitisme musulmà , sota els principis "d'altruisme, caritat i educació".
L'enemistat entre Erdogan i Gülen sorgeix arran de l'escà ndol de la xarxa de corrupció d'Erdogan i el seu fill, amb gravacions on s'escolta el president dient a on dur els diners provinents de la corrupció
L'enemistat entre ambdós sorgeix arran de l'escà ndol de la xarxa de corrupció d'Erdogan i el seu fill, amb gravacions on s'escolta el president dient a on dur els diners provinents de la corrupció. El posicionament de Gülen enfront del president va ser el detonant d'aquesta enemistat. D'aleshores ençà , Erdogan ha acusat al seu vell amic d'estar al darrere d'un 'Estat dins l'Estat', que conspiraria per a desestabilitzar el paÃs i imposar aixà les idees de Gülen, una tercera via a cavall entre islamisme, ciència i democrà cia. Rebatejada com a FETO, (Fetüllah Terrorist Organization), Hizmet és considerada una organització terrorista des de maig d'aquest any. Tot i aixÃ, com destaca KurdisCat, "si en algun lloc Gülen no ha estat mai gaire apreciat és entre els militars, on la seva xarxa no ha pogut penetrar".
El mateix Fetüllah Gülen, exiliat a Pennsilvà nia des del 2009, va condemnar l'intent colpista immediatament i va apuntar que era un autocop d'Erdogan. L'agència de notÃcies Anadolu ha confirmat aquest dimarts que el govern turc ja ha enviat una petició formal als Estats Units per a l'extradició del clergue a Turquia.
I el Kurdistan?
La Confederació de Comunitats del Kurdistan (KCK), va emetre un comunicat poc després dels fets, mostrant-se crÃtica amb els actors implicats en el cop i mantenint certa posició de neutralitat. "Ja va haver-hi un cop d'Estat d'Erdogan i els seus aliats feixistes fa un any. El Palau Gladio (la força secreta d'Erdogan, en al·lusió a l'organització clandestina de l'OTAN que efectuava atemptats), juntament amb el Partit d'Acció Nacionalista (MHP) i poders militars nacionalistes van realitzar una ofensiva amb la finalitat de suprimir el moviment d'alliberament kurd i les forces democrà tiques. Van cremar ciutats i massacrar centenars de civils. Recentment s'han aprovat noves lleis que donen immunitat a les forces de l'Estat, el que impedeix un judici pels crims que han comès", denuncien. I per això consideren que, més perillós que l'intent de cop d'Estat, és el fet de "retratar a Erdogan i la dictadura feixista d'AKP com si fossin democrà tiques".
Per a KurdisCat, "l'actual purga contra faccions de l'exèrcit ha deixat la guerra en standby, tot i que no afectarà directament a l'ofensiva contra els kurds, que rebran igualment quan l'exèrcit, ja purgat, es recomposi". En aquesta lÃnia, apunten que 300 policies més han estat detinguts dimarts a la seva base de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc.
Islamització i presidencialisme
L'eliminació dels vestigis de secularisme a Turquia sembla ser un dels principals efectes del fallit cop. Tot i ser un estat oficialment laic, el govern de l'AKP ha edificat prop de 10.000 mesquites en una dècada i n'ha repartit unes quantes a cadascuna de les universitats de Turquia. A través del RTÜK, institució governamental de censura moral dels mitjans audiovisuals, el control i les sancions als mitjans i la televisió en cas de difamació del nom de Déu són freqüents.
Diferents declaracions i posicionaments governamentals –la pressió a la dona per l'ús del vel o com donar permÃs als funcionaris per anar a l'oració els divendres– aixà com diferents normatives d'aplicació quotidiana estan reforçant implÃcitament el paper de l'islamisme en la societat turca. Els propers objectius semblen dirigir-se a transformar la Constitució en islà mica i nodrir l'exèrcit, actualment afeblit per la purga, amb soldats fidels, no amb kemalistes seculars.
D'altra banda, la concentració de poders en mans del president s'estén com a nova forma de govern del paÃs. La imatge del Parlament bombardejat el dissabte podria intuir una espècie de metà fora de la nova incapacitat que tindrà com a òrgan a partir d'ara. Després de les eleccions de l'any 2014, Erdogan va manifestar el seu desig d'exercir de figura visible en una presidència "activa, intervencionista i no cerimonial", aixà com l'interès a reformar la Constitució per a transformar Turquia en una república presidencialista.
La filtració dels anomenats "Arxius pelÃcan", el passat mes d'abril, mostrava les diferències entre Erdogan i el primer ministre respecte a la qüestió presidencialista
L'oposició i fonts del seu propi partit ho van rebutjar: el primer ministre Ahmet Davutoglu va anunciar el passat mes de maig que no continuaria com a lÃder del partit. La filtració dels anomenats "Arxius pelÃcan", el passat mes d'abril, mostrava les diferències entre Erdogan i el primer ministre respecte a la qüestió presidencialista. El nou primer ministre Binali Yeldirim es mostra més fidel a Erdogan i sembla que facilitarà els plans del president. De moment però, Erdogan ja té el seu gran palau. Inaugurat a finals de l'any 2014 i conegut popularment com a AkSaray, jugant amb les inicials del partit AK Parti, el palau hauria estat parcialment bombardejat per l'aviació colpista durant la sublevació.
La megalòmana finca ocupa 200.000 metres quadrats i disposa de 1000 habitacions i sales de guerra subterrà nies que inclouen búnquers i túnels de protecció enfront d'atacs quÃmics. Tot i els nombrosos intents judicials per a detenir el projecte, construït en una zona boscosa no edificable d'Ankara, el seu cost s'estima en 275 milions d'euros.
Wikileaks entra en escena
La nit de dilluns a dimarts, 20 de juliol, es va obrir un nou front emmarcat dins de la guerra de depuracions i repressió amb un impacte que ha transcendit les mateixes fronteres turques. Com a prova, la declaració de dilluns de Wikileaks, que pocs dies després del cop havia anunciat la imminent filtració de 294.548 correus electrònics interns enviats entre dirigents de l'AKP des de l'any 2010 i fins una setmana abans del cop.
El portal de filtracions ha fet públics 294.548 e-mails interns enviats entre dirigents de l'AKP des de l'any 2010 i fins una setmana abans del cop
A les 11 de la nit, l'organització va complir amb l'anunci i va fer públic al seu portal el llistat d'e-mails.
Tot i aixÃ, va anunciar que la pà gina estava rebent atacs DdoS de gran magnitud que van fer caure els servidors i van impedir l'accés al web d'internautes de tot el món. Wikileaks va indicar que no estaven segurs de l'origen dels atacs, però que sospitaven de Turquia o dels seus aliats. El portal va recomanar utilitzar els navegadors TorBrowser i Utorrent.
Finalment, alguns navegants van aconseguir esquivar els bloqueigs i van accedir a la informació. El portal va assegurar que no publica la informació a favor o en contra de cap partit, sinó "en honor a la veritat".
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada