El decreixement sostenible

íntesi que intenta resumir algunes idees sobre aquest model de desenvolupament, basada en opinions de Serge Latouche, Ramon Caralt i Vicente Manzano.

El concepte de decreixement sostenible és ara per ara tan sols una idea que cal anar omplint de contingut, però què malgrat ser força incipient (començaments del 2000), ja està creant una nova visió del món i alhora una oposició, pel fet de plantejar un canvi en "el sistema". El decreixement, per a Serge Latouche (principal ideòleg), és una possibilitat d'atrevir-se a pensar un món diferent i sobretot de 'sortir de l'economia', ja que la forma de vida actual i el model econòmic que en resulta no són 'ni sostenibles, ni desitjables'. Una bona definició tracta el decreixement com una gestió individual i col·lectiva basada en la reducció del consum total de matèries primeres, despesa energètica i reducció de les ocupacions especulatives del territori; defensant una disminució conscient i responsable de la febre consumista.

Els detractors argumenten que el fet de disminuir el consum també disminueix la producció i per tant l'ocupació; també que es desconsideren les necessitats de creixement dels països no privilegiats i, afegeixen, que representaria un retorn a d'altres èpoques anteriors, un retrocés i un retall al progrés i a l'evolució. La veritat és que el sistema de producció per al consum genera un fort desequilibri en el nostre planeta, el creixement en el consum condiciona uns estils de vida que depenen bàsicament dels béns materials. Aquesta tendència consumista comporta alhora individualisme, insolidaritat, més necessitats econòmiques, més estrés i amb una important deixadesa en les responsabilitats (familiars, comunitàries, ...).

El nostre planeta és finit en recursos, i cada cop els límits són més propers. D'aquesta constatació va aparèixer la idea del "creixement sostenible", basat en la satisfacció de les necessitats sense hipotecar les de les properes generacions (adoptada per grups d'esquerres). Es basa en preservar el medi ambient, l'ús racional de l'energia i la reducció de les energies no renovables; això sí, sense qüestionar "el sistema".

Actualment els conceptes de sostenibilitat, creixement sostenible, i també els consells de moderació en el consum són utilitzats i apropiats pels poders econòmics, que es basen en el binomi producció-consum, i també pels poders polítics que a la fi gestionen aquest sistema. Malgrat aquesta possibilitat de creixement sostenible (molts cops només són paraules i no fets), la disminució de les matèries primeres i el creixement de la població amb les seves pròpies necessitats, el fan també inviable, ja que com he dit el planeta és limitat. Els defensors d'aquest model tenen gran esperança en la ciència i la tecnologia del futur per a mitigar els efectes, però el que està succeint realment és que la tecnologia s'utilitza principalment per augmentar el consum i disminuir la mà d'obra, fet invers al perseguit. Per exemple, es produeixen vehicles molt més eficients, però es potencia l'increment del parc de vehicles. Globalment empitjorem. És evident què la reducció en el consum produeix alhora una reducció en la producció, ... però també en les necessitats de possessió. Es redueixen també les hores de treball necessàries per persona i per tant millora la seva capacitat de fruir de més temps lliure per realitzar altres tasques gratificants.

Per tant l'alternativa a l'augment del "consum-producció-destrucció mediambiental" ha de passar per altres paràmetres englobats en la idea del decreixement sostenible. Partint del manteniment de tot el positiu aconseguit (coneixement, avenços tecnològics...), eliminant tot el negatiu (consumisme, expoliació...), defensant els patrons de convivència, potenciant l'oci, defensant el territori i el medi ambient, s'augmenta la qualitat de vida. En definitiva el decreixement sostenible és una transformació del sistema, on el canvi ha de ser voluntari i lliure, on l'associacionisme i els projectes col·lectius tenen un paper clau. Compartir conjuntament la lluita, amb el lideratge dels moviments socials transformadors i amb una societat altament participativa, ha de tenir un objectiu fonamental: el canvi de sistema.

A.G.