Archive for de febrer 2023

Home Archive for de febrer 2023

undefined

Crisi climàtica, decreixement i «reformunisme»: Entrevista amb Kohei Saito

0 Somnis Rebels 9:34 a. m. Comments

MARXISMECrisi climàtica, decreixement i «reformunisme»: Entrevista amb Kohei Saito >Somnis Rebels 9:34 a. m. 0 Comments Ferran de Vargas entrevista Kohei Saito, autor de "La naturaleza contra el capital (Bellatera, 2022) i "Una nova

undefined

El cooperativisme rellança l’economia popular a Veneçuela

0 Somnis Rebels 9:29 a. m. Comments

CooperativismeEconomiaEl cooperativisme rellança l’economia popular a Veneçuela >Somnis Rebels 9:29 a. m. 0 Comments Amb milers de treballadors i associats, la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (CECOSESOLA) s’erigeix en un dels motors del

undefined

De la Planificació Econòmica a la Sobirania Territorial: Hernani Burujabe

0 Somnis Rebels 8:41 p. m. Comments

sobiraniaDe la Planificació Econòmica a la Sobirania Territorial: Hernani Burujabe >Somnis Rebels 8:41 p. m. 0 Comments Presentem Hernani Burujabe com a plasmació pràctica del concepte Sobirania Territorial. La proposta gira entorn de la

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de febrer 2023

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">Ferran de Vargas entrevista Kohei Saito, autor de "La naturaleza contra el capital (Bellatera, 2022) i "Una nova manera de viure" (Tigre de Paper, 2022). L'autor recorre les seves principals idees i parla sobre l'estat, les reformes radicals del "reformunisme", el decreixement i la necessitat d'acabar amb el capitalisme per poder protegir la vida.</span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 37.3438px; position: relative; width: 829.906px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a href="https://catarsimagazin.cat/autor/ferran-de-vargas/" style="align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> FERRAN DE VARGAS</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">20 DE FEBRER DE 2023</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/ecologisme/" style="align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">ECOLOGISME</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><p class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">De camí al campus Komaba de la Universitat de Tòquio, assegut al tren de la línia Inokashira, em sorprenc en veure la cara de Kohei Saito en cartells publicitaris a les parets del vagó anunciant el seu darrer llibre. Travesso el campus, passant per davant l’auditori on Yukio Mishima va debatre amb els estudiants revolucionaris l’any 1969, i arribo a l’edifici on es troben els despatxos dels professors de Filosofia. És dissabte i em trobo l’edifici tancat. Per sort, passa un professor per davant i li pregunto si em pot obrir. Em pregunta amb qui m’he citat, i en sentir el nom, comenta: «És molt famós, en Saito!» </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En arribar al despatx, em rep un professor jove, de la meva generació, molt afable i fins i tot rialler. Em fa sentir acollit a l’instant. La formalitat de la seva forma de vestir, combinada amb la seva reivindicació del comunisme, emana una forma de veure el món: per a Saito la veritable radicalitat no es troba en l’estètica o la simbologia, sinó en l’anàlisi i el contingut de les propostes. Tot i tenir muntanyes de llibres escampades per tot arreu, el més visible és un sobre Stalin, damunt l’escriptori. Saito té clar que per saber quin comunisme ha de formar la utopia que guiï l’acció, hem de conèixer amb profunditat la distòpia que la perverteix. Com veurem en aquesta entrevista, Saito creu fermament en el valor de la utopia, però sospita de les quimeres.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25713 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito2-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption class="wp-element-caption" style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">“<a href="https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/una-nova-manera-de-viure" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Una nova manera de viure</a>” (Tigre de paper, 2022)</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Em consta que ha venut més de mig milió de còpies d’</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital a l’era de l’antropocè</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> al Japó des de la seva publicació el 2020.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sí, és correcte. I aquest gener vaig publicar el meu darrer llibre, una introducció a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital</em>, que ja ha venut més de cent mil còpies en menys d’un mes.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com explica aquest èxit?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’èxit d’aquests dos llibres indica clarament que hi ha un interès creixent en un enfocament més radical als problemes als que s’enfronta la societat japonesa. Especialment el gran èxit d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital a l’era de l’antropocè</em> es deu a que va aparèixer enmig de la pandèmia. Bàsicament, en aquell moment hi va haver dos qüestions que es van fer molt visibles per al poble japonès. Una és la creixent desigualtat econòmica. La població japonesa es va sentir molt indignada en veure com de malament es tractava als treballadors essencials. En l’industria de les cures, com per exemple als jardins d’infants o als geriàtrics, els treballadors no tenien bona protecció davant del virus i no podien fer teletreball, però al mateix temps eren els qui rebien els salaris més baixos mentre hi havia qui des de la distància feia molts diners enmig d’aquella situació. Aleshores es van fer els JJOO en plena pandèmia i algunes industries van aconseguir enormes beneficis mentre molta gent patia. Per tant, la meva crítica de que si seguim en aquest capitalisme neoliberal les coses aniran empitjorant, va atreure certa atenció.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però l’altre qüestió és que la pandèmia és molt típica de l’Antropocè. La intervenció humana a la natura s’ha fet tan gran sota el capitalisme global en els darrers trenta anys, que ha aparegut aquest nou tipus de virus i s’ha estès molt ràpid per tot el món. Aleshores vaig dir que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aquesta crisi que patim no és la última, sinó que és el començament d’una nova era que anomeno l’Antropocè</span>. Aquesta era es caracteritza per un<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> estat d’emergència crònic relacionat especialment amb la crisi climàtica</span>, que serà molt més duradora i tindrà un impacte disruptiu en totes les esferes del dia a dia. Això és <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">conseqüència de la velocitat en contínua acceleració de la producció capitalista.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aleshores vaig dir: d’acord, alguns intenten abordar aquests dos problemes –la crisi econòmica i la crisi mediambiental– des de dins del capitalisme però han estat fracassant durant els darrers trenta anys. Ara parlen d’inversions verdes i coses per l’estil, però aquestes propostes són massa febles davant l’escala d’aquesta crisi, són insuficients i s’utilitzen com una espècie d’excusa o <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">greenwashing</em>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Al començament d’</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital a l’era de l’antropocè</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> afirma de forma provocadora que el focus que es dirigeix sobre el consum responsable i el reciclatge és el nou opi del poble. Què diria a aquells que veuen aquest plantejament com massa radical?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Especialment al Japó els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) han estat molt populars, s’han fet virals i els pots veure a tot arreu, tothom mira programes i anuncis on es parla dels ODS cada dia, també s’inculquen a les escoles, però al mateix temps res no ha canviat. La meva afirmació és una provocació radical, si, però va captar l’atenció dels mitjans de comunicació i de molta gent.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> El tipus d’alternativa que jo proposo es basa en canviar el sistema i no el comportament individual a través de reciclar més o comprar ampolles d’aigua sostenibles. </span>Això va xocar a moltes persones que realment creuen ingènuament que el que estan fent  és en realitat molt bo, però al final no és més que una mera il·lusió. Però molta gent es va sentir atreta per aquesta advertència perquè la pandèmia i la crisi climàtica es van convertir en problemes urgents.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quin creu que es el perfil dels seus lectors?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vaig escriure <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital a l’era de l’antropocè</em><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </span>per al públic general, no acadèmic, com a llibre de butxaca. El públic japonès que acostuma a comprar aquest tipus de llibres són gent del món dels negocis de mitjana edat. En realitat vaig començar parlant dels ODS perquè la gent del món dels negocis parla molt d’això, i quan ho vaig criticar els va xocar i van pensar que havien de llegir-lo. És per això que van comprar molt el meu llibre i van llegir-lo amb entusiasme, i vaig rebre moltes invitacions per donar conferències fins i tot per part de les grans empreses.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">D’altra banda, molta gent que ara té més de seixanta anys va ser molt activa en el moviment estudiantil quan eren universitaris i és la generació que ha llegit Marx i <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital</em>. Ells també han comprat molt el meu llibre.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Més recentment percebo que la gent jove també està comprant i llegint el llibre. Avui en dia la gent jove té pocs diners i està molt ocupada amb YouTube, TikTok i coses per l’estil, i no llegeixen aquest tipus de llibres teòrics. Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">gràcies a l’èxit del llibre, els estudiants van començar a llegir-lo. I sorprenentment, ells són els que accepten més fàcilment la meva proposta radical.</span> Quan parlo de Marx i de comunisme, la gent que té aproximadament la meva edat mostra dubtes o fins i tot menyspreu per considerar-lo caduc i relacionar-lo a la Unió Soviètica i la dictadura. Quan parlo de decreixement, la gent del món dels negocis diu que entén la meva crítica al capitalisme, però que el decreixement encarà empitjorarà més la situació. Però<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> la generació més jove es planteja que potser aquesta és la via.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quin paper juga el Partit Comunista del Japó (PCJ)?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dins del PCJ no hi ha eleccions democràtiques i Kazuo Shii porta més de vint anys al capdavant del partit. Un militant que es diu Nobuyuki Matsutake va publicar recentment un llibre on proposava que el partit adoptés el sistema d’eleccions democràtiques internes, i ha estat expulsat fulminantment. Els líders del partit argumenten que aquest militant va trair l’organització i va trencar-ne les normes. En aquest sentit, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el PCJ manté l’estil antic dels partits comunistes. </span>D’altra banda, també ha ignorat totalment el meu llibre. Tenen el seu diari, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Akahata</em>, i no s’hi han referit mai al meu llibre, ni hi han escrit una crítica. Això es deu a que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la meva interpretació de Marx, el comunisme decreixentista, contrasta amb la seva defensa del creixement verd. Ells defensen una espècie de </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">green new deal</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. Les propostes del PCJ són més socialdemòcrates que comunistes</span>, però el partit manté alguns dels trets dels partits comunistes antics com per exemple l’expulsió dels crítics. Jo soc marxista i parlo de comunisme, per tant el nucli dels meus lectors és gent d’esquerres. Però la gent d’esquerres al Japó normalment és vella, i no pot acceptar la idea del decreixement. La meva única esperança és la generació més jove.  </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Podríem dir que ara és vostè més influent que el PCJ?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(Riu) És interessant que ara al Japó en els metros, els mitjans de comunicació, els diaris i fins i tot la televisió es parla de Marx. Estan oberts a noves idees. Però la gent del PCJ es manté en silenci respecte a les meves noves propostes.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els socialdemòcrates i grans capes del marxisme veuen l’estat com a principal espai de resistència enfront del capital, però vostè proposa menys dependència respecte de l’estat i més associacionisme. Creu que l’estat és perillós per la societat i per al comunisme?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No és que sigui un anarquista total i rebutgi tota intervenció estatal. Crec que una de les lliçons que hem après de la pandèmia és que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’estat encara juga un rol important fins i tot sota les condicions de la globalització</span>. Un cop més es van remarcar les fronteres nacionals, i la importància de diversos tipus d’ajuts a la gent més pobra o els hospitals va evidenciar que es necessitava intervenció estatal per protegir la vida de tothom. D’altra banda, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">malgrat critico el </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">green new deal</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">, soc conscient que per aconseguir una ràpida descarbonització necessitem una intervenció, regulació i despesa estatals massives.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El fet de no emfatitzar la importància de l’estat en el meu llibre respon més a raons estratègiques, perquè aquí al Japó quan es sent parlar de Marx i comunisme, la gent tendeix a associar-ho amb totalitarisme d’estat. El que volia era redefinir la imatge del comunisme i de Marx per a l’era de l’Antropocè. Per fer-ho, havia de separar estrictament Marx i la Unió Soviètica o la Xina. És per això que la meva visió del post-capitalisme es basa en el comú («comú-nisme») i en crear una associació d’associacions que restringeixi el poder de reificació del capital.  </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Podria parlar una mica més la seva idea del comunisme?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jo defineixo el capitalisme com una constant expansió de capital, i el capital és un procés de valorització que s’expandeix sense parar. Per aconseguir-ho, el capital ho ha de mercantilitzar tot. Per tant, la idea bàsica és que el procés d’acumulació capitalista va de la mà de la dissolució del comú a través de la mercantilització de les coses. En les societats precapitalistes no havíem de comprar moltes coses perquè en compartíem moltes incloent terres, aigua, boscos, etc. Però amb l’acumulació originària de capital moltes coses van començar a ser monopolitzades per uns pocs. Aquest procés s’ha accelerat en els darrers trenta anys amb la privatització d’hospitals, transports públics, aigua, etc. perquè el capitalisme ja no pot trobar nous espais d’acumulació. Per això ha de crear un «afora» que pot ser l’espai exterior, com fa Elon Musk, però també pot destruir aquells béns comuns.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Així doncs, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la meva proposta és molt simple: si volem protegir les nostres vides, hem de restringir aquesta expansió infinita de capital</span> perquè està envaint els fonaments bàsics de la nostra existència, i <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">per fer-ho hem de rehabilitar el comú desmercantilitzant l’aigua, l’atenció mèdica, l’electricitat, els transports públics, les escoles, i tot el que ha estat sota atac del capital </span>en els darrers trenta o quaranta anys de neoliberalisme. Però el cas és que no proposo simplement la nacionalització, sinó que<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> la meva idea del comú, influïda per Antonio Negri i Michael Hardt, més aviat emfatitza el principi de participació a nivell horitzontal</span>. Crec que el problema de l’Estat del Benestar i per suposat el tipus de socialisme de la Unió Soviètica és que el model burocràtic de dalt a baix tractava de protegir la vida i benestar de les persones però no va funcionar. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jo proposo desmercantilitzar però </span>d’una altra manera, no només contra la privatització sinó també contra la propietat estatal, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a través de l’associacionisme i una xarxa descentralitzada de cooperatives.</span></p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25714 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito3-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption class="wp-element-caption" style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">“<a href="https://www.bellaterra.coop/es/libros/la-naturaleza-contra-el-capital" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">La naturaleza contra el capital</a>” (Bellaterra, 2022)</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com es pot passar de la societat capitalista a una societat basada en l’associacionisme? Creu que seria necessària una revolució?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Crec que en el món complex d’avui en dia una cosa així com la Revolució Russa és impossible. Fins i tot si ens alcem i prenem el poder, això no canviarà el sistema complex del mercat financer, el mercat de valors, etc. En aquest sentit, gent com Andreas Malm parla de leninisme ecològic però aquest tipus d’estratègia no és gaire efectiva. Ja no podem tombar el capitalisme com a començaments del segle XX.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En aquest sentit,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> soc més proper al reformisme radical o </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">reformunisme</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. </span>Hem de reformar per transformar radicalment el mode de producció capitalista. Crec que si podem desmercantilitzar molts àmbits de la nostra vida, hi haurà més espai per involucrar-nos en activitats no comercials i no capitalistes i s’expandirà més l’esfera del comú.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> També podem introduir una jornada laboral més curta</span>, com per exemple un sistema de quatre dies laborals a la setmana, la gratuïtat del transport públic i l’educació, o més habitatge públic. Aquestes reformes serien introduïdes sota el capitalisme, però aleshores la influència d’aquestes mesures obriria un nou mode de vida en el sentit que no hauríem de preocupar-nos tant pels diners i per tant podríem decidir si estem disposats a treballar dur o a dedicar-nos més a altres activitats. Això generaria més espais per a noves iniciatives, creativitat, cooperació i ajuda mútua.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Al mateix temps,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> entenc la proposta de Malm que necessitem una transformació forta i ràpida, perquè aquesta expansió del comú sembla molt lenta</span>. Hem de reduir a la meitat les emissions de CO2 i tenim només sis o set anys. Així doncs entenc que aquesta gent parli més en termes de disrupció del sistema. Crec que aquest és el punt més difícil. Per suposat sé que existeixen diferents vies, no només la meva, i necessitem posar totes les propostes sobre la taula. El problema és que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les propostes radicals han estat marginades i ignorades perquè molta gent de l’establishment només sap parlar sobre capitalisme verd</span>. Però crec que ara la situació està canviant una mica i hi ha un interès creixent en el decreixement.    </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un té la sensació que la recuperació del comú pot ser massa lenta tenint en compte que el capital és molt ràpid i global, i que quan destrueix el comú ho fa a través de mitjans violents.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sí, però l’estalinisme ve exactament de la mateixa lògica: «el capitalisme és tan fort i gran que hem de lluitar contra ell i necessitem el partit d’avantguarda, una disciplina de ferro, no podem discutir tots els problemes amb calma, hem de decidir per tu, etc.» Aquest és el camí del maoisme climàtic. Per desgràcia existeix el perill creixent del totalitarisme. Quan les crisis s’aprofundeixen, fins i tot la gent d’esquerres desitja líders forts i transformacions molt radicals, i això comporta el perill de repetir els antics fracassos. Crec que fins i tot si sabem que aquestes propostes no canvien la situació de forma tan efectiva, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">necessitem un moviment de base i democràtic. Això és un principi que no podem abandonar mai</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Que diria a aquells que són tan pessimistes davant la crisi climàtica que ja s’han rendit?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vaig escriure <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital a l’era de l’antropocè </em>perquè volia proposar un altre futur. Per suposat hi ha molts llibres que critiquen el capitalisme, el neoliberalisme i el canvi climàtic, però des del meu punt de vista no clarifiquen quin tipus de societat hauríem de perseguir. Naomi Klein va dir que necessitem una visió més concreta del futur, i és per això que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">proposo el comunisme decreixentista com una espècie de nova utopia.</span> Evidentment soc conscient que no és quelcom que puguem aconseguir fàcilment, però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">sense aquesta utopia la dicotomia és el maoisme/estalinisme climàtic o el pessimisme dels qui diuen </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">OK, estem fotuts</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Soc conscient que la situació de la crisi climàtica empitjorarà, i especialment després de la COP 27 no crec que puguem assolir l’objectiu d’1,5 graus, crec que ens dirigim cap a més de 2 graus i això és molt perillós. Però això no significa que puguem rendir-nos, hem de seguir fent tot el possible per minimitzar els danys. Si no aconseguim l’objectiu de l’1,5, hem de fer el possible per aconseguir l’1,6, i si fracassem hem d’intentar aconseguir l’1,7, etc. Més que esperança, és molt important tenir una visió. El meu desig és que el comunisme decreixentista es converteixi en un nou punt de referència i discussió útil. No dic que les coses siguin fàcils, però crec que aquest tipus de discussió hauria de generar un nou espai d’imaginaris i polítiques.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per què creu que el marxisme és la millor eina intel·lectual per abordar la crisi climàtica?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Crec que la crisi de l’Antropocè és generada per aquest sistema de valorització infinita del capital, i per tant hem de criticar el capitalisme. Però hi ha hagut molta gent durant la història que ha criticat d’alguna forma el capitalisme. De fet la majoria d’acadèmics parla de com regular el capitalisme o de com viure millor i més eficientment dins del capitalisme, sense intentar superar o anar més enllà d’aquest sistema. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx és un dels pocs pensadors de la història que ha aprofundit de forma realment sistemàtica</span> no només en els problemes del capitalisme sinó també <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">en certa visió del post-capitalisme</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">lamentablement, durant el segle XX Marx ha estat entès com una espècie de productivista prometeic</span>. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, es va tractar Marx com un pensador desfasat, i aleshores van arribar els moviments verds i decreixentistes, que no han estat gaire explícits sobre la necessitat d’anar més enllà del capitalisme. Si puc contribuir a entendre que Marx era un pensador realment ecologista i fins i tot no-productivista i decreixentista, s’obre un nou espai on la gent provinent de l’ecologisme polític, el decreixementisme i el marxisme pot pensar plegada en una nova manera de viure més enllà del capitalisme.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vostè contraposa el Marx d’</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El manifest comunista </em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i el d’</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. Pot explicar aquest salt d’un Marx a l’altre? I quin rol juguen els quaderns de notes de Marx per entendre aquest salt?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El pas d’</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El manifest comunista </em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> és en part el pas cap al reformunisme</span>. En el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Manifest</em>, Marx era més optimista i pensava que una revolució seria suficient per tombar el capitalisme. Però aleshores la revolució fracassà, després va esclatar una crisi que no va donar lloc cap altra revolució, i Marx va reconèixer com de fort és el capitalisme. Si llegeixes <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital</em>, especialment el volum primer, parla d’escurçar la jornada laboral, d’establir escoles taller i cases d’oficis on els treballadors puguin aprendre determinades tècniques, o de reformes molt importants sota condicions capitalistes. D’altra banda, al mateix temps també <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">es va apropar a les postures de l’associacionisme.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx també es va tornar més ecològic. En les dècades de 1840 i 1850 era més optimista respecte al progrés tecnològic, però en la de 1860 va adoptar una mirada més crítica</span> especialment en observar com els treballadors havien estat degradats a una espècie d’accessori de la màquina, i en l’agricultura les terres havien estat destruïdes per la tecnologia. Així doncs, Marx veu que el capitalisme en realitat no du al progrés. Crec que aquesta transformació és molt important. En canvi, John Bellamy Foster creu que Marx sempre va ser ecològic.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Observant els seus quaderns de notes, que han estat ignorats durant molt de temps, podem veure com Marx desenvolupa aquestes idees a començaments de la dècada de 1860. Podem descobrir nous aspectes de Marx que poden ser molt útils per traçar el seu pensament després d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital</em>, perquè després d’aquesta obra no va publicar gaire i en canvi es va posar a estudiar a consciència les ciències naturals i les societats precapitalistes al mateix temps. Com explico al meu llibre, és molt important preguntar-nos per què Marx es va posar a estudiar aquests temes aparentment no relacionats. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx es va tornar més ecològic i per això va estudiar les ciències naturals, i va parar atenció a les societats precapitalistes</span> perquè sovint eren més sostenibles.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Aquestes societats imposaven moltes restriccions en el que es podia produir i com es podia consumir</span>. Les regulacions comunals sobre les terres, els boscos i altres recursos feien que aquestes societats fossin no només igualitàries sinó també ecològiques.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Finalment, en la dècada de 1880, Marx va dir que la societat russa podia saltar al socialisme sense passar pel capitalisme, però també va dir que la societat occidental havia d’aprendre a tornar a aquest tipus elevat de societat arcaica. En aquest sentit,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> crec que Marx es va convertir en un comunista decreixentista, prenent com a model aquestes societats precapitalistes com a ideals per a la societat post-capitalista.</span> </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Voldria fer-li una pregunta més personal: com es va interessar pel marxisme?</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vaig entrar a la Universitat de Tòquio el 2005, i vaig fer alguns amics que estudiaven el marxisme relacionat amb problemes contemporanis de la societat japonesa, com la desigualtat, el treball precari i la responsabilitat de guerra (com per exemple la qüestió de les dones de consol). Em vaig posar a estudiar aquests problemes amb els meus amics, i em vaig adonar que moltes qüestions estaven relacionades: per exemple, la guerra està relacionada amb l’imperialisme i l’imperialisme és una forma de capitalisme, o la precarietat laboral té a veure amb les reformes neoliberals que són també una forma de capitalisme. Progressivament em vaig conscienciar que molts problemes actuals tenen el seu origen en el capitalisme, i vaig voler saber més sobre aquest sistema. Aleshores vaig llegir Marx i acadèmics marxistes, malgrat al començament m’era molt difícil d’entendre.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Especialment després del desastre nuclear de Fukushima el 2011, vaig arribar a reflexionar sobre el problema de la desigualtat entre Tòquio i les zones rurals. Les plantes nuclears de la zona rural de Fukushima produeixen electricitat per a la gent de Tòquio, però els principals perills d’aquesta energia els pateixen els habitants de Fukushima. Jo em preguntava com s’explica la desigualtat i destrucció de la natura causades per aquestes tecnologies, i em vaig anar interessant per la qüestió de la sostenibilitat i la relació entre l’ésser humà i la natura mediada per la tecnologia.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx tenia reputació de productivista, i en aquell moment jo no estava segur que fos un punt de referència gaire útil més enllà de qüestions com la lluita de classes i l’explotació. Però aleshores vaig conèixer el projecte MEGA i alguns dels acadèmics que ara conec molt bé n’eren membres que es dedicaven a editar els quaderns de notes de Marx, i resulta que els quaderns en els que treballaven els acadèmics japonesos eren sobre les ciències naturals. Aleshores vaig pensar que seria una bona manera d’estudiar els temes que m’interessaven, i la veritat és que va funcionar molt bé i vaig fer la meva tesi doctoral sobre això, malgrat que havia fet la meva tesi de màster sobre Hegel.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Al principi havia de fer el doctorat també sobre Hegel, però en el moment en que escrivia la tesi del màster va succeir el desastre de Fukushima i no estava del tot segur de si havia de parlar de qüestions tan filosòfiques i abstractes.  </p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25712 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/saito1-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption class="wp-element-caption" style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Samezō Kuruma</span></figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tenint en compte la importància del marxisme japonès malgrat el relatiu desconeixement que se’n té a Europa, voldria preguntar-li si hi ha algun teòric marxista japonès que hagi tingut una influència especial en el desenvolupament de les seves pròpies idees.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un dels marxistes japonesos més famosos és Kōzō Uno. Però jo no pertanyo a l’Escola Uno, mai he estat gaire influït per les seves idees. Ell va tenir una gran influencia sobre Kojin Karatani, un altre marxista japonès força famós de tendències més postmodernes amb qui no comparteixo moltes coses malgrat ser també associacionista. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La meva tradició prové de Samezō Kuruma, de qui Teinosuke </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ōtani va ser deixeble. També he d’esmentar al meu bon amic Ryuji Sasaki.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una de <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les característiques de la nostra escola</span> o enfocament, a diferència d’Uno i la seva escola, consisteix a <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">llegir </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital </em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">o altres textos de Marx en alemany i parar atenció als manuscrits, cartes i quaderns de notes</span>. Uno considerava que <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital </em>era una barreja d’ideologia i ciència, i que es podia eliminar la part ideològica i extreure la ciència pura dels principis de l’economia política. Així doncs, ell reconstruïa les coses i ometia moltes parts per tal de fer el seu propi sistema. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Nosaltres més aviat intentem traçar per què Marx escriu com escriu</span>. En comptes de dir simplement que s’equivocava o estava confós <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">intentem pensar</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> amb </em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx</span> i perquè havia d’escriure d’aquesta manera, fins i tot quan és confusa. Quan és confusa, hi ha d’haver alguna raó per la qual ho és. Així doncs, som més empàtics amb Marx. Alguns malentenen que nosaltres el dogmatitzem o intentem protegir-lo buscant en els quaderns de notes i manuscrits per trobar-li una defensa, però no és la nostra intenció. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Crec que és obvi que la teoria de Marx és limitada, que no ho explica tot</span>, especialment en el segle XXI. A més <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El capital </em>és una obra inacabada, i especialment el volum tercer és força immadur<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. Però hem de clarificar fins quin punt va arribar Marx, i per fer-ho hem de seguir el seu propi pensament.</span> Reconeixem els límits, però al mateix temps tractem de clarificar aquests límits amb més cura. Per exemple, Marx no va predir el canvi climàtic, però sabia que el capitalisme contenia la contradicció ecològica que ha acabat generant el canvi climàtic.  </p></div></div>

Ferran de Vargas entrevista Kohei Saito, autor de "La naturaleza contra el capital (Bellatera, 2022) i "Una nova manera de viure" (Tigre de Paper, 2022). L'autor recorre les seves principals idees i parla sobre l'estat, les reformes radicals del "reformunisme", el decreixement i la necessitat d'acabar amb el capitalisme per poder protegir la vida.

PER FERRAN DE VARGAS
20 DE FEBRER DE 2023
ECOLOGISME

De camí al campus Komaba de la Universitat de Tòquio, assegut al tren de la línia Inokashira, em sorprenc en veure la cara de Kohei Saito en cartells publicitaris a les parets del vagó anunciant el seu darrer llibre. Travesso el campus, passant per davant l’auditori on Yukio Mishima va debatre amb els estudiants revolucionaris l’any 1969, i arribo a l’edifici on es troben els despatxos dels professors de Filosofia. És dissabte i em trobo l’edifici tancat. Per sort, passa un professor per davant i li pregunto si em pot obrir. Em pregunta amb qui m’he citat, i en sentir el nom, comenta: «És molt famós, en Saito!»

En arribar al despatx, em rep un professor jove, de la meva generació, molt afable i fins i tot rialler. Em fa sentir acollit a l’instant. La formalitat de la seva forma de vestir, combinada amb la seva reivindicació del comunisme, emana una forma de veure el món: per a Saito la veritable radicalitat no es troba en l’estètica o la simbologia, sinó en l’anàlisi i el contingut de les propostes. Tot i tenir muntanyes de llibres escampades per tot arreu, el més visible és un sobre Stalin, damunt l’escriptori. Saito té clar que per saber quin comunisme ha de formar la utopia que guiï l’acció, hem de conèixer amb profunditat la distòpia que la perverteix. Com veurem en aquesta entrevista, Saito creu fermament en el valor de la utopia, però sospita de les quimeres.

“Una nova manera de viure” (Tigre de paper, 2022)

Em consta que ha venut més de mig milió de còpies d’El capital a l’era de l’antropocè al Japó des de la seva publicació el 2020.

Sí, és correcte. I aquest gener vaig publicar el meu darrer llibre, una introducció a El capital, que ja ha venut més de cent mil còpies en menys d’un mes.

Com explica aquest èxit?

L’èxit d’aquests dos llibres indica clarament que hi ha un interès creixent en un enfocament més radical als problemes als que s’enfronta la societat japonesa. Especialment el gran èxit d’El capital a l’era de l’antropocè es deu a que va aparèixer enmig de la pandèmia. Bàsicament, en aquell moment hi va haver dos qüestions que es van fer molt visibles per al poble japonès. Una és la creixent desigualtat econòmica. La població japonesa es va sentir molt indignada en veure com de malament es tractava als treballadors essencials. En l’industria de les cures, com per exemple als jardins d’infants o als geriàtrics, els treballadors no tenien bona protecció davant del virus i no podien fer teletreball, però al mateix temps eren els qui rebien els salaris més baixos mentre hi havia qui des de la distància feia molts diners enmig d’aquella situació. Aleshores es van fer els JJOO en plena pandèmia i algunes industries van aconseguir enormes beneficis mentre molta gent patia. Per tant, la meva crítica de que si seguim en aquest capitalisme neoliberal les coses aniran empitjorant, va atreure certa atenció.

Però l’altre qüestió és que la pandèmia és molt típica de l’Antropocè. La intervenció humana a la natura s’ha fet tan gran sota el capitalisme global en els darrers trenta anys, que ha aparegut aquest nou tipus de virus i s’ha estès molt ràpid per tot el món. Aleshores vaig dir que aquesta crisi que patim no és la última, sinó que és el començament d’una nova era que anomeno l’Antropocè. Aquesta era es caracteritza per un estat d’emergència crònic relacionat especialment amb la crisi climàtica, que serà molt més duradora i tindrà un impacte disruptiu en totes les esferes del dia a dia. Això és conseqüència de la velocitat en contínua acceleració de la producció capitalista.

Aleshores vaig dir: d’acord, alguns intenten abordar aquests dos problemes –la crisi econòmica i la crisi mediambiental– des de dins del capitalisme però han estat fracassant durant els darrers trenta anys. Ara parlen d’inversions verdes i coses per l’estil, però aquestes propostes són massa febles davant l’escala d’aquesta crisi, són insuficients i s’utilitzen com una espècie d’excusa o greenwashing.

Al començament d’El capital a l’era de l’antropocè afirma de forma provocadora que el focus que es dirigeix sobre el consum responsable i el reciclatge és el nou opi del poble. Què diria a aquells que veuen aquest plantejament com massa radical?

Especialment al Japó els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) han estat molt populars, s’han fet virals i els pots veure a tot arreu, tothom mira programes i anuncis on es parla dels ODS cada dia, també s’inculquen a les escoles, però al mateix temps res no ha canviat. La meva afirmació és una provocació radical, si, però va captar l’atenció dels mitjans de comunicació i de molta gent. El tipus d’alternativa que jo proposo es basa en canviar el sistema i no el comportament individual a través de reciclar més o comprar ampolles d’aigua sostenibles. Això va xocar a moltes persones que realment creuen ingènuament que el que estan fent és en realitat molt bo, però al final no és més que una mera il·lusió. Però molta gent es va sentir atreta per aquesta advertència perquè la pandèmia i la crisi climàtica es van convertir en problemes urgents.

Quin creu que es el perfil dels seus lectors?

Vaig escriure El capital a l’era de l’antropocè per al públic general, no acadèmic, com a llibre de butxaca. El públic japonès que acostuma a comprar aquest tipus de llibres són gent del món dels negocis de mitjana edat. En realitat vaig començar parlant dels ODS perquè la gent del món dels negocis parla molt d’això, i quan ho vaig criticar els va xocar i van pensar que havien de llegir-lo. És per això que van comprar molt el meu llibre i van llegir-lo amb entusiasme, i vaig rebre moltes invitacions per donar conferències fins i tot per part de les grans empreses.

D’altra banda, molta gent que ara té més de seixanta anys va ser molt activa en el moviment estudiantil quan eren universitaris i és la generació que ha llegit Marx i El capital. Ells també han comprat molt el meu llibre.

Més recentment percebo que la gent jove també està comprant i llegint el llibre. Avui en dia la gent jove té pocs diners i està molt ocupada amb YouTube, TikTok i coses per l’estil, i no llegeixen aquest tipus de llibres teòrics. Però gràcies a l’èxit del llibre, els estudiants van començar a llegir-lo. I sorprenentment, ells són els que accepten més fàcilment la meva proposta radical. Quan parlo de Marx i de comunisme, la gent que té aproximadament la meva edat mostra dubtes o fins i tot menyspreu per considerar-lo caduc i relacionar-lo a la Unió Soviètica i la dictadura. Quan parlo de decreixement, la gent del món dels negocis diu que entén la meva crítica al capitalisme, però que el decreixement encarà empitjorarà més la situació. Però la generació més jove es planteja que potser aquesta és la via.

Quin paper juga el Partit Comunista del Japó (PCJ)?

Dins del PCJ no hi ha eleccions democràtiques i Kazuo Shii porta més de vint anys al capdavant del partit. Un militant que es diu Nobuyuki Matsutake va publicar recentment un llibre on proposava que el partit adoptés el sistema d’eleccions democràtiques internes, i ha estat expulsat fulminantment. Els líders del partit argumenten que aquest militant va trair l’organització i va trencar-ne les normes. En aquest sentit, el PCJ manté l’estil antic dels partits comunistes. D’altra banda, també ha ignorat totalment el meu llibre. Tenen el seu diari, Akahata, i no s’hi han referit mai al meu llibre, ni hi han escrit una crítica. Això es deu a que la meva interpretació de Marx, el comunisme decreixentista, contrasta amb la seva defensa del creixement verd. Ells defensen una espècie de green new deal. Les propostes del PCJ són més socialdemòcrates que comunistes, però el partit manté alguns dels trets dels partits comunistes antics com per exemple l’expulsió dels crítics. Jo soc marxista i parlo de comunisme, per tant el nucli dels meus lectors és gent d’esquerres. Però la gent d’esquerres al Japó normalment és vella, i no pot acceptar la idea del decreixement. La meva única esperança és la generació més jove.

Podríem dir que ara és vostè més influent que el PCJ?

(Riu) És interessant que ara al Japó en els metros, els mitjans de comunicació, els diaris i fins i tot la televisió es parla de Marx. Estan oberts a noves idees. Però la gent del PCJ es manté en silenci respecte a les meves noves propostes.

Els socialdemòcrates i grans capes del marxisme veuen l’estat com a principal espai de resistència enfront del capital, però vostè proposa menys dependència respecte de l’estat i més associacionisme. Creu que l’estat és perillós per la societat i per al comunisme?

No és que sigui un anarquista total i rebutgi tota intervenció estatal. Crec que una de les lliçons que hem après de la pandèmia és que l’estat encara juga un rol important fins i tot sota les condicions de la globalització. Un cop més es van remarcar les fronteres nacionals, i la importància de diversos tipus d’ajuts a la gent més pobra o els hospitals va evidenciar que es necessitava intervenció estatal per protegir la vida de tothom. D’altra banda, malgrat critico el green new deal, soc conscient que per aconseguir una ràpida descarbonització necessitem una intervenció, regulació i despesa estatals massives.

El fet de no emfatitzar la importància de l’estat en el meu llibre respon més a raons estratègiques, perquè aquí al Japó quan es sent parlar de Marx i comunisme, la gent tendeix a associar-ho amb totalitarisme d’estat. El que volia era redefinir la imatge del comunisme i de Marx per a l’era de l’Antropocè. Per fer-ho, havia de separar estrictament Marx i la Unió Soviètica o la Xina. És per això que la meva visió del post-capitalisme es basa en el comú («comú-nisme») i en crear una associació d’associacions que restringeixi el poder de reificació del capital.

Podria parlar una mica més la seva idea del comunisme?

Jo defineixo el capitalisme com una constant expansió de capital, i el capital és un procés de valorització que s’expandeix sense parar. Per aconseguir-ho, el capital ho ha de mercantilitzar tot. Per tant, la idea bàsica és que el procés d’acumulació capitalista va de la mà de la dissolució del comú a través de la mercantilització de les coses. En les societats precapitalistes no havíem de comprar moltes coses perquè en compartíem moltes incloent terres, aigua, boscos, etc. Però amb l’acumulació originària de capital moltes coses van començar a ser monopolitzades per uns pocs. Aquest procés s’ha accelerat en els darrers trenta anys amb la privatització d’hospitals, transports públics, aigua, etc. perquè el capitalisme ja no pot trobar nous espais d’acumulació. Per això ha de crear un «afora» que pot ser l’espai exterior, com fa Elon Musk, però també pot destruir aquells béns comuns.

Així doncs, la meva proposta és molt simple: si volem protegir les nostres vides, hem de restringir aquesta expansió infinita de capital perquè està envaint els fonaments bàsics de la nostra existència, i per fer-ho hem de rehabilitar el comú desmercantilitzant l’aigua, l’atenció mèdica, l’electricitat, els transports públics, les escoles, i tot el que ha estat sota atac del capital en els darrers trenta o quaranta anys de neoliberalisme. Però el cas és que no proposo simplement la nacionalització, sinó que la meva idea del comú, influïda per Antonio Negri i Michael Hardt, més aviat emfatitza el principi de participació a nivell horitzontal. Crec que el problema de l’Estat del Benestar i per suposat el tipus de socialisme de la Unió Soviètica és que el model burocràtic de dalt a baix tractava de protegir la vida i benestar de les persones però no va funcionar. Jo proposo desmercantilitzar però d’una altra manera, no només contra la privatització sinó també contra la propietat estatal, a través de l’associacionisme i una xarxa descentralitzada de cooperatives.

“La naturaleza contra el capital” (Bellaterra, 2022)

Com es pot passar de la societat capitalista a una societat basada en l’associacionisme? Creu que seria necessària una revolució?

Crec que en el món complex d’avui en dia una cosa així com la Revolució Russa és impossible. Fins i tot si ens alcem i prenem el poder, això no canviarà el sistema complex del mercat financer, el mercat de valors, etc. En aquest sentit, gent com Andreas Malm parla de leninisme ecològic però aquest tipus d’estratègia no és gaire efectiva. Ja no podem tombar el capitalisme com a començaments del segle XX.

En aquest sentit, soc més proper al reformisme radical o «reformunisme». Hem de reformar per transformar radicalment el mode de producció capitalista. Crec que si podem desmercantilitzar molts àmbits de la nostra vida, hi haurà més espai per involucrar-nos en activitats no comercials i no capitalistes i s’expandirà més l’esfera del comú. També podem introduir una jornada laboral més curta, com per exemple un sistema de quatre dies laborals a la setmana, la gratuïtat del transport públic i l’educació, o més habitatge públic. Aquestes reformes serien introduïdes sota el capitalisme, però aleshores la influència d’aquestes mesures obriria un nou mode de vida en el sentit que no hauríem de preocupar-nos tant pels diners i per tant podríem decidir si estem disposats a treballar dur o a dedicar-nos més a altres activitats. Això generaria més espais per a noves iniciatives, creativitat, cooperació i ajuda mútua.

Al mateix temps, entenc la proposta de Malm que necessitem una transformació forta i ràpida, perquè aquesta expansió del comú sembla molt lenta. Hem de reduir a la meitat les emissions de CO2 i tenim només sis o set anys. Així doncs entenc que aquesta gent parli més en termes de disrupció del sistema. Crec que aquest és el punt més difícil. Per suposat sé que existeixen diferents vies, no només la meva, i necessitem posar totes les propostes sobre la taula. El problema és que les propostes radicals han estat marginades i ignorades perquè molta gent de l’establishment només sap parlar sobre capitalisme verd. Però crec que ara la situació està canviant una mica i hi ha un interès creixent en el decreixement.

Un té la sensació que la recuperació del comú pot ser massa lenta tenint en compte que el capital és molt ràpid i global, i que quan destrueix el comú ho fa a través de mitjans violents.

Sí, però l’estalinisme ve exactament de la mateixa lògica: «el capitalisme és tan fort i gran que hem de lluitar contra ell i necessitem el partit d’avantguarda, una disciplina de ferro, no podem discutir tots els problemes amb calma, hem de decidir per tu, etc.» Aquest és el camí del maoisme climàtic. Per desgràcia existeix el perill creixent del totalitarisme. Quan les crisis s’aprofundeixen, fins i tot la gent d’esquerres desitja líders forts i transformacions molt radicals, i això comporta el perill de repetir els antics fracassos. Crec que fins i tot si sabem que aquestes propostes no canvien la situació de forma tan efectiva, necessitem un moviment de base i democràtic. Això és un principi que no podem abandonar mai.

Que diria a aquells que són tan pessimistes davant la crisi climàtica que ja s’han rendit?

Vaig escriure El capital a l’era de l’antropocè perquè volia proposar un altre futur. Per suposat hi ha molts llibres que critiquen el capitalisme, el neoliberalisme i el canvi climàtic, però des del meu punt de vista no clarifiquen quin tipus de societat hauríem de perseguir. Naomi Klein va dir que necessitem una visió més concreta del futur, i és per això que proposo el comunisme decreixentista com una espècie de nova utopia. Evidentment soc conscient que no és quelcom que puguem aconseguir fàcilment, però sense aquesta utopia la dicotomia és el maoisme/estalinisme climàtic o el pessimisme dels qui diuen «OK, estem fotuts».

Soc conscient que la situació de la crisi climàtica empitjorarà, i especialment després de la COP 27 no crec que puguem assolir l’objectiu d’1,5 graus, crec que ens dirigim cap a més de 2 graus i això és molt perillós. Però això no significa que puguem rendir-nos, hem de seguir fent tot el possible per minimitzar els danys. Si no aconseguim l’objectiu de l’1,5, hem de fer el possible per aconseguir l’1,6, i si fracassem hem d’intentar aconseguir l’1,7, etc. Més que esperança, és molt important tenir una visió. El meu desig és que el comunisme decreixentista es converteixi en un nou punt de referència i discussió útil. No dic que les coses siguin fàcils, però crec que aquest tipus de discussió hauria de generar un nou espai d’imaginaris i polítiques.

Per què creu que el marxisme és la millor eina intel·lectual per abordar la crisi climàtica?

Crec que la crisi de l’Antropocè és generada per aquest sistema de valorització infinita del capital, i per tant hem de criticar el capitalisme. Però hi ha hagut molta gent durant la història que ha criticat d’alguna forma el capitalisme. De fet la majoria d’acadèmics parla de com regular el capitalisme o de com viure millor i més eficientment dins del capitalisme, sense intentar superar o anar més enllà d’aquest sistema. Marx és un dels pocs pensadors de la història que ha aprofundit de forma realment sistemàtica no només en els problemes del capitalisme sinó també en certa visió del post-capitalisme.

Però lamentablement, durant el segle XX Marx ha estat entès com una espècie de productivista prometeic. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, es va tractar Marx com un pensador desfasat, i aleshores van arribar els moviments verds i decreixentistes, que no han estat gaire explícits sobre la necessitat d’anar més enllà del capitalisme. Si puc contribuir a entendre que Marx era un pensador realment ecologista i fins i tot no-productivista i decreixentista, s’obre un nou espai on la gent provinent de l’ecologisme polític, el decreixementisme i el marxisme pot pensar plegada en una nova manera de viure més enllà del capitalisme.

Vostè contraposa el Marx d’El manifest comunista i el d’El capital. Pot explicar aquest salt d’un Marx a l’altre? I quin rol juguen els quaderns de notes de Marx per entendre aquest salt?

El pas d’El manifest comunista a El capital és en part el pas cap al reformunisme. En el Manifest, Marx era més optimista i pensava que una revolució seria suficient per tombar el capitalisme. Però aleshores la revolució fracassà, després va esclatar una crisi que no va donar lloc cap altra revolució, i Marx va reconèixer com de fort és el capitalisme. Si llegeixes El capital, especialment el volum primer, parla d’escurçar la jornada laboral, d’establir escoles taller i cases d’oficis on els treballadors puguin aprendre determinades tècniques, o de reformes molt importants sota condicions capitalistes. D’altra banda, al mateix temps també es va apropar a les postures de l’associacionisme.

Però Marx també es va tornar més ecològic. En les dècades de 1840 i 1850 era més optimista respecte al progrés tecnològic, però en la de 1860 va adoptar una mirada més crítica especialment en observar com els treballadors havien estat degradats a una espècie d’accessori de la màquina, i en l’agricultura les terres havien estat destruïdes per la tecnologia. Així doncs, Marx veu que el capitalisme en realitat no du al progrés. Crec que aquesta transformació és molt important. En canvi, John Bellamy Foster creu que Marx sempre va ser ecològic.

Observant els seus quaderns de notes, que han estat ignorats durant molt de temps, podem veure com Marx desenvolupa aquestes idees a començaments de la dècada de 1860. Podem descobrir nous aspectes de Marx que poden ser molt útils per traçar el seu pensament després d’El capital, perquè després d’aquesta obra no va publicar gaire i en canvi es va posar a estudiar a consciència les ciències naturals i les societats precapitalistes al mateix temps. Com explico al meu llibre, és molt important preguntar-nos per què Marx es va posar a estudiar aquests temes aparentment no relacionats. Marx es va tornar més ecològic i per això va estudiar les ciències naturals, i va parar atenció a les societats precapitalistes perquè sovint eren més sostenibles. Aquestes societats imposaven moltes restriccions en el que es podia produir i com es podia consumir. Les regulacions comunals sobre les terres, els boscos i altres recursos feien que aquestes societats fossin no només igualitàries sinó també ecològiques.

Finalment, en la dècada de 1880, Marx va dir que la societat russa podia saltar al socialisme sense passar pel capitalisme, però també va dir que la societat occidental havia d’aprendre a tornar a aquest tipus elevat de societat arcaica. En aquest sentit, crec que Marx es va convertir en un comunista decreixentista, prenent com a model aquestes societats precapitalistes com a ideals per a la societat post-capitalista.

Voldria fer-li una pregunta més personal: com es va interessar pel marxisme?

Vaig entrar a la Universitat de Tòquio el 2005, i vaig fer alguns amics que estudiaven el marxisme relacionat amb problemes contemporanis de la societat japonesa, com la desigualtat, el treball precari i la responsabilitat de guerra (com per exemple la qüestió de les dones de consol). Em vaig posar a estudiar aquests problemes amb els meus amics, i em vaig adonar que moltes qüestions estaven relacionades: per exemple, la guerra està relacionada amb l’imperialisme i l’imperialisme és una forma de capitalisme, o la precarietat laboral té a veure amb les reformes neoliberals que són també una forma de capitalisme. Progressivament em vaig conscienciar que molts problemes actuals tenen el seu origen en el capitalisme, i vaig voler saber més sobre aquest sistema. Aleshores vaig llegir Marx i acadèmics marxistes, malgrat al començament m’era molt difícil d’entendre.

Especialment després del desastre nuclear de Fukushima el 2011, vaig arribar a reflexionar sobre el problema de la desigualtat entre Tòquio i les zones rurals. Les plantes nuclears de la zona rural de Fukushima produeixen electricitat per a la gent de Tòquio, però els principals perills d’aquesta energia els pateixen els habitants de Fukushima. Jo em preguntava com s’explica la desigualtat i destrucció de la natura causades per aquestes tecnologies, i em vaig anar interessant per la qüestió de la sostenibilitat i la relació entre l’ésser humà i la natura mediada per la tecnologia.

Marx tenia reputació de productivista, i en aquell moment jo no estava segur que fos un punt de referència gaire útil més enllà de qüestions com la lluita de classes i l’explotació. Però aleshores vaig conèixer el projecte MEGA i alguns dels acadèmics que ara conec molt bé n’eren membres que es dedicaven a editar els quaderns de notes de Marx, i resulta que els quaderns en els que treballaven els acadèmics japonesos eren sobre les ciències naturals. Aleshores vaig pensar que seria una bona manera d’estudiar els temes que m’interessaven, i la veritat és que va funcionar molt bé i vaig fer la meva tesi doctoral sobre això, malgrat que havia fet la meva tesi de màster sobre Hegel.

Al principi havia de fer el doctorat també sobre Hegel, però en el moment en que escrivia la tesi del màster va succeir el desastre de Fukushima i no estava del tot segur de si havia de parlar de qüestions tan filosòfiques i abstractes.

Tenint en compte la importància del marxisme japonès malgrat el relatiu desconeixement que se’n té a Europa, voldria preguntar-li si hi ha algun teòric marxista japonès que hagi tingut una influència especial en el desenvolupament de les seves pròpies idees.

Un dels marxistes japonesos més famosos és Kōzō Uno. Però jo no pertanyo a l’Escola Uno, mai he estat gaire influït per les seves idees. Ell va tenir una gran influencia sobre Kojin Karatani, un altre marxista japonès força famós de tendències més postmodernes amb qui no comparteixo moltes coses malgrat ser també associacionista. La meva tradició prové de Samezō Kuruma, de qui Teinosuke Ōtani va ser deixeble. També he d’esmentar al meu bon amic Ryuji Sasaki.

Una de les característiques de la nostra escola o enfocament, a diferència d’Uno i la seva escola, consisteix a llegir El capital o altres textos de Marx en alemany i parar atenció als manuscrits, cartes i quaderns de notes. Uno considerava que El capital era una barreja d’ideologia i ciència, i que es podia eliminar la part ideològica i extreure la ciència pura dels principis de l’economia política. Així doncs, ell reconstruïa les coses i ometia moltes parts per tal de fer el seu propi sistema. Nosaltres més aviat intentem traçar per què Marx escriu com escriu. En comptes de dir simplement que s’equivocava o estava confós intentem pensar amb Marx i perquè havia d’escriure d’aquesta manera, fins i tot quan és confusa. Quan és confusa, hi ha d’haver alguna raó per la qual ho és. Així doncs, som més empàtics amb Marx. Alguns malentenen que nosaltres el dogmatitzem o intentem protegir-lo buscant en els quaderns de notes i manuscrits per trobar-li una defensa, però no és la nostra intenció. Crec que és obvi que la teoria de Marx és limitada, que no ho explica tot, especialment en el segle XXI. A més El capital és una obra inacabada, i especialment el volum tercer és força immadur. Però hem de clarificar fins quin punt va arribar Marx, i per fer-ho hem de seguir el seu propi pensament. Reconeixem els límits, però al mateix temps tractem de clarificar aquests límits amb més cura. Per exemple, Marx no va predir el canvi climàtic, però sabia que el capitalisme contenia la contradicció ecològica que ha acabat generant el canvi climàtic.

<p> <span style="background-color: white; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 26px;">Amb milers de treballadors i associats, la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (</span><a href="https://cecosesola.org/" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: black; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 26px; text-decoration-line: none;">CECOSESOLA</a><span style="background-color: white; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 26px;">) s’erigeix en un dels motors del desenvolupament comunitari a l’oest del país Sud-americà.</span></p><div class="field field-name-field-image field-type-image field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><figure class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; width: 651.667px;"><a class="active" href="https://nexe.coop/reportatge/el-cooperativisme-rellan%C3%A7a-l%E2%80%99economia-popular-vene%C3%A7uela" style="box-sizing: border-box; color: black; text-decoration-line: none;"><img alt="" height="738" src="https://nexe.coop/sites/default/files/images/reportatges/0_0.jpg" style="border-style: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 651.667px;" typeof="foaf:Image" width="1024" /></a></figure><figcaption style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 6px; width: 651.667px;"></figcaption></div></div><div class="field-collection-container clearfix" style="background-color: white; border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; float: left; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1em; width: 651.667px;"><div class="field field-name-field-builder-blocks field-type-field-collection field-label-hidden" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1883" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 651.667px;"><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 651.667px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Avui dia, les cooperatives subministren productes de primera necessitat a centenars de milers de veneçolans. Un dels actors que més hi contribueix és la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (CECOSESOLA), la qual compta amb 1.300 treballadors que, sense escales salarials, decideixen per consens l’estratègia de producció i venda de fruita i verdura als mercats populars de l’oest del país Sud-americà. Però no sols això. També, a través dels seus centres de salut, assisteix a centenars de persones, entre les quals dones que requereixen llevadores pel part.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1884" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 651.667px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: 1px solid grey; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Naixement i crisi</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 651.667px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">La història de CECOSESOLA té el seu origen a la dècada dels anys 50, quan la líder comunitària Teresa Correa va començar a impartir tallers a diferents pobles andins. Allà, va plantejar a les cooperatives que s’estaven creant l’oportunitat d’establir llaços de solidaritat i mecanismes de coordinació mútua.</p><div class="image-left" style="box-sizing: border-box; padding-right: 215.042px;"><img alt="" height="529" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/1_1.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="800" /></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Bona part de la formació va adreçar-la a empoderar a les dones, a qui va donar eines per participar de manera democràtica en l’activitat agrícola. “Van adonar-se que, des de l’ambient de respecte i exigència, però també de llibertat d’acció, transparència i treball compartit, cadascuna podia treure el millor de si mateixa i contribuir al progrés de la comunitat”, explica Correa.</p><div class="right-highlighted" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: right; font-size: 26px; font-style: italic; line-height: 30px; margin: 16px 10px 40px 215.042px; padding-top: 40px; width: 430.094px;">"Volíem emprendre un procés de transformació col·lectiva on tothom pogués intervenir en les decisions en peu d’igualtat”, expliquen els portaveus de CECOSESOLA</div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">CECOSESOLA es va constituir oficialment el desembre de 1967 a la ciutat de Barquisimeto, capital de l’Estat Lara, i al cap d’uns mesos es va legalitzar com una Central de Cooperatives basada en un esquema d’organització tradicional. Un model de gestió que aviat van voler canviar per garantir un funcionament més horitzontal i sense jerarquies. “Volíem emprendre un procés de transformació col·lectiva on tothom pogués intervenir en les decisions en peu d’igualtat”, expliquen els seus portaveus.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">A partir d’aleshores, la cooperativa va emprendre diversos projectes, entre els quals un servei públic de transport que seria gestionat amb la participació plena de la comunitat usuària. Malauradament, l’any 1980 i a causa de la crisi econòmica que va afectar el país, el govern de l’Estat va prendre les seves instal·lacions i el consell municipal de l’època es va encarregar del servei, que a partir d’aleshores es va encarir.</p><div class="image-right" style="box-sizing: border-box; padding-left: 215.042px;"><img alt="" height="600" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/2_4.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="800" /></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1885" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 651.667px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: 1px solid grey; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Reviscolar en comunitat</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 651.667px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Van haver de passar tres anys de travessia fins que CECOSESOLA va tornar a repuntar. I ho va fer impulsant fires de consum familiar organitzades amb sistemes de tiquet per a garantir l’ingrés ordenat i just a la col·lectivitat. Amb el llegat d’aquesta vivència, i malgrat no comptar amb capital financer, ha aconseguit consolidar 20 espais de venda, la majoria situades a Barquisimeto, capital de Lara, alhora que ha vist néixer les conegudes com a Unitats de Producció Comunitària, en què diferents membres de la comunitat elaboren de manera artesanal pastes, mel, polpes de fruites, salses, cafè i nombrosos articles de neteja personal i de la llar.</p><div class="left-highlighted" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 26px; font-style: italic; line-height: 30px; margin: 16px 215.042px 40px 10px; padding-top: 40px; width: 430.094px;">El seu Centre Integral Cooperatiu de Salut, amb dos quiròfans, 20 llits i 30 especialitats mèdiques, és un referent de l’atenció sanitària a la regió</div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">L’altre gran pol d’activitat és el Centre Integral Cooperatiu de Salut, també a Barquisimeto, que amb dos quiròfans, 20 llits i 30 especialitats mèdiques, és un exemple de la perseverança i un referent de l’atenció sanitària a la regió.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Aquests dos projectes, i altres menors que s’han gestat a iniciativa dels cooperativistes i associats, queden recollits al llibre digital <em style="box-sizing: border-box;">CECOSESOLA, otro mundo posible</em>, que la cooperativa va editar l’any passat amb motiu del cinquanta aniversari de la seva fundació. Un volum que repassa el procés que l’ha dut a erigir-se en un potent organisme d’integració cooperativa, a través de la qual es despleguen un ventall d’iniciatives que abracen des de la producció agrícola, la producció agroindustrial en petita escala, serveis funeraris, de salut, estalvi i préstec, a més d’un fons d’ajuda mútua i la distribució d’aliments als sectors més depauperats de la població.</p><div class="image-right" style="box-sizing: border-box; padding-left: 215.042px;"><img alt="" height="600" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/3_3.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="599" /></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Avui, CECOSESOLA atén més de 200.000 famílies consumidores i factura prop de 180 milions de dòlars l’any, fet que la converteix en la major organització comunitària de distribució de béns i serveis de Veneçuela.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full field-collection-view-final" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1886" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 651.667px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: 1px solid grey; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">ELS PILARS DE L’ÈXIT</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 651.667px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Les raons que han convertit CECOSESOLA en una experiència d’èxit tenen a veure amb la voluntat dels seus integrants de diferenciar-se de la cooperativa tradicional per ser solidaris entre ells mateixos i obrir-se a la comunitat.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Prova d’això és que la gestió rau en tots els empleats, que dissenyen i organitzen les activitats per mitjà d’un sistema de participació que fomenta l’equitat, el suport mutu i la corresponsabilitat. “Anem construint acords i decisions consensuades, donant llibertat a què qualsevol persona pugui prendre decisions, que és assumida pel conjunt del personal i que sempre està subjecta a reconsideració del col·lectiu”, expliquen els seus portaveus.</p><div class="image-left" style="box-sizing: border-box; padding-right: 215.042px;"><img alt="" height="600" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/4_2.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="800" /></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Aquesta manera de treballar es materialitza en els següents aspectes:</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">· TROBADES: </strong>reflexionen col·lectivament sobre els afers administratius però també sobre les maneres que tenen els membres de la cooperativa de relacionar-se.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">· TASQUES:</strong> la rotació de les diferents responsabilitats possibilita que a la cooperativa es desdibuixin les parcel·les, la competència i qualsevol possibilitat de jerarquies.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">· DESCENTRALITZACIÓ:</strong> cada espai o projecte de la xarxa cooperativa gestiona les seves pròpies activitats.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">· INTERCANVIS: </strong>a força de mantenir la proximitat entre els diferents projectes, incentiva la relació personal dels seus integrants.</p></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>

Amb milers de treballadors i associats, la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (CECOSESOLA) s’erigeix en un dels motors del desenvolupament comunitari a l’oest del país Sud-americà.

Avui dia, les cooperatives subministren productes de primera necessitat a centenars de milers de veneçolans. Un dels actors que més hi contribueix és la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (CECOSESOLA), la qual compta amb 1.300 treballadors que, sense escales salarials, decideixen per consens l’estratègia de producció i venda de fruita i verdura als mercats populars de l’oest del país Sud-americà. Però no sols això. També, a través dels seus centres de salut, assisteix a centenars de persones, entre les quals dones que requereixen llevadores pel part.

Naixement i crisi

La història de CECOSESOLA té el seu origen a la dècada dels anys 50, quan la líder comunitària Teresa Correa va començar a impartir tallers a diferents pobles andins. Allà, va plantejar a les cooperatives que s’estaven creant l’oportunitat d’establir llaços de solidaritat i mecanismes de coordinació mútua.

Bona part de la formació va adreçar-la a empoderar a les dones, a qui va donar eines per participar de manera democràtica en l’activitat agrícola. “Van adonar-se que, des de l’ambient de respecte i exigència, però també de llibertat d’acció, transparència i treball compartit, cadascuna podia treure el millor de si mateixa i contribuir al progrés de la comunitat”, explica Correa.

"Volíem emprendre un procés de transformació col·lectiva on tothom pogués intervenir en les decisions en peu d’igualtat”, expliquen els portaveus de CECOSESOLA

CECOSESOLA es va constituir oficialment el desembre de 1967 a la ciutat de Barquisimeto, capital de l’Estat Lara, i al cap d’uns mesos es va legalitzar com una Central de Cooperatives basada en un esquema d’organització tradicional. Un model de gestió que aviat van voler canviar per garantir un funcionament més horitzontal i sense jerarquies. “Volíem emprendre un procés de transformació col·lectiva on tothom pogués intervenir en les decisions en peu d’igualtat”, expliquen els seus portaveus.

A partir d’aleshores, la cooperativa va emprendre diversos projectes, entre els quals un servei públic de transport que seria gestionat amb la participació plena de la comunitat usuària. Malauradament, l’any 1980 i a causa de la crisi econòmica que va afectar el país, el govern de l’Estat va prendre les seves instal·lacions i el consell municipal de l’època es va encarregar del servei, que a partir d’aleshores es va encarir.

Reviscolar en comunitat

Van haver de passar tres anys de travessia fins que CECOSESOLA va tornar a repuntar. I ho va fer impulsant fires de consum familiar organitzades amb sistemes de tiquet per a garantir l’ingrés ordenat i just a la col·lectivitat. Amb el llegat d’aquesta vivència, i malgrat no comptar amb capital financer, ha aconseguit consolidar 20 espais de venda, la majoria situades a Barquisimeto, capital de Lara, alhora que ha vist néixer les conegudes com a Unitats de Producció Comunitària, en què diferents membres de la comunitat elaboren de manera artesanal pastes, mel, polpes de fruites, salses, cafè i nombrosos articles de neteja personal i de la llar.

El seu Centre Integral Cooperatiu de Salut, amb dos quiròfans, 20 llits i 30 especialitats mèdiques, és un referent de l’atenció sanitària a la regió

L’altre gran pol d’activitat és el Centre Integral Cooperatiu de Salut, també a Barquisimeto, que amb dos quiròfans, 20 llits i 30 especialitats mèdiques, és un exemple de la perseverança i un referent de l’atenció sanitària a la regió.

Aquests dos projectes, i altres menors que s’han gestat a iniciativa dels cooperativistes i associats, queden recollits al llibre digital CECOSESOLA, otro mundo posible, que la cooperativa va editar l’any passat amb motiu del cinquanta aniversari de la seva fundació. Un volum que repassa el procés que l’ha dut a erigir-se en un potent organisme d’integració cooperativa, a través de la qual es despleguen un ventall d’iniciatives que abracen des de la producció agrícola, la producció agroindustrial en petita escala, serveis funeraris, de salut, estalvi i préstec, a més d’un fons d’ajuda mútua i la distribució d’aliments als sectors més depauperats de la població.

Avui, CECOSESOLA atén més de 200.000 famílies consumidores i factura prop de 180 milions de dòlars l’any, fet que la converteix en la major organització comunitària de distribució de béns i serveis de Veneçuela.

ELS PILARS DE L’ÈXIT

Les raons que han convertit CECOSESOLA en una experiència d’èxit tenen a veure amb la voluntat dels seus integrants de diferenciar-se de la cooperativa tradicional per ser solidaris entre ells mateixos i obrir-se a la comunitat.

Prova d’això és que la gestió rau en tots els empleats, que dissenyen i organitzen les activitats per mitjà d’un sistema de participació que fomenta l’equitat, el suport mutu i la corresponsabilitat. “Anem construint acords i decisions consensuades, donant llibertat a què qualsevol persona pugui prendre decisions, que és assumida pel conjunt del personal i que sempre està subjecta a reconsideració del col·lectiu”, expliquen els seus portaveus.

Aquesta manera de treballar es materialitza en els següents aspectes:

· TROBADES: reflexionen col·lectivament sobre els afers administratius però també sobre les maneres que tenen els membres de la cooperativa de relacionar-se.

· TASQUES: la rotació de les diferents responsabilitats possibilita que a la cooperativa es desdibuixin les parcel·les, la competència i qualsevol possibilitat de jerarquies.

· DESCENTRALITZACIÓ: cada espai o projecte de la xarxa cooperativa gestiona les seves pròpies activitats.

· INTERCANVIS: a força de mantenir la proximitat entre els diferents projectes, incentiva la relació personal dels seus integrants.

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">Presentem Hernani Burujabe com a plasmació pràctica del concepte Sobirania Territorial. La proposta gira entorn de la creació d'una estructura de planificació econòmica territorial que s'està desenvolupant en l'àmbit local, però que té ambició de materialitzar-se també en altres escales espacials i administratives.</span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 37.3438px; position: relative; width: 829.906px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a href="https://catarsimagazin.cat/autor/andoni-egia-olaizola/" style="align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> ANDONI EGIA OLAIZOLA</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">13 DE FEBRER DE 2023</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/socialisme/" style="align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">SOCIALISME</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><p class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Estem immerses en la guerra que li ha declarat el capital a la vida. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Estem en guerra perquè les condicions de possibilitat per a la reproducció ampliada del capital són antitètiques a les condicions de possibilitat per a la reproducció ampliada de la vida</span>. És per això que diem que el capitalisme és un sistema biocida i ecocida. Aquesta guerra es lliura en les disputes quotidianes sobre les dimensions polític-institucionals, econòmiques i socials, i que són en la nostra opinió les dimensions que estructuren l’orientació política, econòmica i social dels territoris de les nostres vides compartides:</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dimensió polític-institucional:</span> poder corporatiu VS. democratització i descentralització del poder.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dimensió econòmica:</span> privatització i mercantilització dels sectors estratègics VS. publificació i socialització dels mitjans de producció en els sectors estratègics.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dimensió social:</span> Feixistització, competitivitat i individualisme VS. Col·lectivitat i cooperació sobre un teixit social dens i articulat, base de qualsevol temptativa antagonista.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En aquest sentit, plantegem que és en aquestes dimensions on hem de perimetrar els contorns d’aquesta guerra, ja que creiem que ens ofereixen materialitats concretes des de les quals pensar, actuar i passar a l’ofensiva.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25657 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani1-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Territori</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tota proposta que pretengui superar el mode de producció i de vida capitalista ha de pensar i actuar en, des de, per i per al territori. El territori és central en el procés de valorització i acumulació de capital. És causa i és conseqüència. És el que articula la dimensió política, econòmica i social per a generar processos d’acumulació de capital i és, també, el resultat de la concreció espacial del procés de valorització del capital. És a dir, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">és el procés de valorització del capital el que converteix l’espai abstracte en territori concret, en territori del capital</span>: determinant l’estructura productiva i la seva inserció en les cadenes globals de producció i en la divisió internacional del treball.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En conseqüència, és aquesta alienació respecte als mitjans de producció del territori la que ens impedeix promoure models de (des)desenvolupament endògens, auto-centrats, democràtics i ecològics. És per això que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">plantegem el concepte de Sobirania Territorial com el procés de re-apropiació i socialització dels mitjans de producció del territori.</span> D’aquesta manera, l’objectiu és que el territori passi de ser la clau dels processos d’acumulació de capital, a ser la base material de la (re)producció ampliada de la vida.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sobirania Territorial</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quan parlem de Sobirania Territorial ens referim a la propietat, al poder de decisió i de gestió sobre els mitjans, sobre els recursos i sobre els processos que estructuren els territoris, i que permeten als pobles organitzar-se i desenvolupar-se tal com decideixin. És a dir, ens referim a <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">recuperar i a reconstruir les condicions materials que fan possible l’autodeterminació econòmica dels pobles.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La Sobirania Territorial és el resultat del procés de desplegament i articulació estratègica de les sobiranies sectorials (energia, alimentació, treball, telecomunicacions, finances o habitatge) en el territori a través d’una estratègia multiescalar (escala: dimensió espacial de qualsevol fenomen o procés).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quan parlem del <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">desplegament de les sobiranies sectorials, ens referim a l’articulació de tota la cadena productiva que compon cada sector</span>: recursos i matèries primeres, disseny, transformació, distribució, comercialització i consum sota un marc de planificació públic, comunitari/popular, econòmic. L’objectiu és posar sota control democràtic la identificació de les necessitats, dels recursos necessaris i la planificació dels processos productius a cada sector, així com la gestió de l’excedent generat.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25658 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hrnani4-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Planificació Econòmica Pública-Econòmica-Comunitària</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Seguint a Martín Arboleda en el seu llibre «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Governar La Utopia</em><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</em>, entenem la<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> planificació econòmica democràtica </span>com una «aspiració a conduir el procés general de reproducció socioeconòmica a partir de trajectòries de desenvolupament fixades democràticament».</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per a això, plantegem l’articulació de les tres dimensions que estructuren l’orientació política, econòmica i social dels territoris en una nova arquitectura política, i atorguem una funció específica a cadascuna d’elles:</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dimensió polític-institucional:</span> Publificació i socialització dels mitjans de producció de tota la cadena productiva que composa cada sector estratègic.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dimensió social:</span> Identificar les «decessitats» a cada sector estratègic i determinar els recursos necessaris i els processos productius per a la seva satisfacció. És a dir: planificar l’economia.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> •<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Dimensió econòmica: </span>Dinamitzar els mitjans de producció prèviament publificats i socialitzats sota la direcció marcada en la planificació comunitària de l’economia, sempre sobre principis d’autogestió, democràcia, igualtat i retorn de l’excedent generat.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hernani Burujabe</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hernani Burujabe és un procés que pretén <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">materialitzar de manera pràctica el concepte de Sobirania Territorial</span>. Es va presentar de manera pública l’1 d’octubre del 2021, encara que es va dissenyar i va començar a desenvolupar-se en plena pandèmia com a resposta a l’emergència socioeconòmica generada. És un <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">procés que pretén generar les condicions econòmiques i polítiques que permetin sostenir la reproducció ampliada de la vida fora dels processos de valorització de capital.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La metodologia és intervenir en tota la cadena de valor de cada sector, amb l’objectiu de territorializar i socialitzar tot el valor generat, per a després, poder articular tots els sectors a través de la moneda social, i posar així el desenvolupament de l’economia i el territori sota control democràtic. Per a això <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">s’han identificat 8 sectors estratègics als quals se’ls ha aplicat el model de planificació </span>descrit més amunt:</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Alimentació:</span> Compra pública de terres i cessió a l’associació de productorxs; promoció d’una escola agrària; promoció d’un obrador-cuina central públic i cessió a una empresa d’inserció per a joves migrants no acompanyats; promoció d’una botiga de producte local i anàlisi de viabilitat d’una marca comercial que articuli orgànicament tota la cadena de valor.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Energia:</span> Promoció i participació pública en una comunitat energètica local i finançament públic de les inversions.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cures:</span> Creació d’un servei d’acompanyament per a dones majors en estat de solitud no desitjada mitjançant la cooperativa de cures de dones migrades; i creació d’un grup ciutadà cap a la democratització de les cures.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Telecomunicacions:</span> Instal·lació d’una xarxa pública de fibra òptica i creació d’una operadora públic-cooperativa (en fase d’anàlisi de viabilitat)</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Biodiversitat:</span> Compra pública de sòl forestal per a plantar bosc autòcton.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Habitatge:</span> Oficina públic-comunitària i foment de promocions no especulatives d’habitatge.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> • <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Treball-empresa:</span> Foment de les empreses cooperatives necessàries per a l’articulació de la cadena productiva en cada sector. Per exemple una empresa d’instal·ladors de plaques solars; un servei de distribució del primer sector…</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> •<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Moneda:</span> Descompte del 10% sobre la despesa realitzada amb la moneda en el comerç local. L’objectiu és que sigui l’instrument de pagament en tots els sectors i ens permeti articular tota la cadena de valor de cada sector, així com articular tots els sectors entre si, i territorializar i «controlar» l’economia.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25659 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani2-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El pressupost destinat el 2022 és d’1.500.000 i per a 2023 es preveu un pressupost de 2.500.000 d’euros sobre un total de 31 milions de pressupost municipal.La Nova Arquitectura Política que estem construint per a materialitzar la planificació econòmica és la següent:</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Taules sectorials: </span>Són les taules en les quals s’ajunten la dimensió econòmica i la dimensió institucional, és a dir, la regidoria i la tècnic municipal de cada sector amb els subjectes econòmics que componen tota la cadena productiva. Es reuneixen una vegada a la mes i és on es fa la planificació estratègica sectorial, s’acorden els projectes a realitzar i s’assignen els recursos públics necessaris.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fòrum de les sobiranies</span>: És l’espai per a l’auto-organització econòmica popular, a la qual s’ajunten les empreses de la dimensió econòmica (tots els sectors) i la dimensió comunitària. Es reuneixen una vegada al mes i és l’espai on es busquen les sinergies existents entre els sectors i en els quals es transversalizarán els eixos i els subjectes polítics que responen als conflictes que componen la guerra entre el capital i la vida. És a dir, és l’espai on es transversalitzar el feminisme, la interculturalitat, l’ecologia, allò basc i la perspectiva de classe en el desplegament de les sobiranies sectorials.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Consell de les sobiranies:</span> És un espai que està encara en procés de construcció, però està <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">cridat a ser l’espai on s’articulin tots els plans sectorials en una planificació econòmica integral</span>. L’ambició (i la dificultat) és que sigui un espai obert a la participació directa i igualitària de tota la població d’Hernani (20.000 habitants). És a dir, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">serà l’òrgan màxim de govern d’Hernani Burujabe</span>, l’espai on es realitzarà la planificació econòmica democràtica.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Al maig del 2022 es va realitzar la primera sessió en la qual es van exposar tots els plans sectorials i es va poder apreciar de manera coherent i integral el desplegament de cada sobirania. Es planteja fer dues sessions a l’any: en la primera es presentaran totes les planificacions sectorials anuals, s’assignaran els recursos econòmics públics i s’establiran les prioritats; i en la segona es farà la valoració dels objectius aconseguits i dels recursos utilitzats.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Límits</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Creiem necessari plantejar els límits amb els que ens estem trobant només començar el procés d’Hernani Burujabe. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El principal límit és l’estructura jurídica i política que determina la funció de l’administració pública en el capitalisme neoliberal actual</span>. En aquest sentit, la principal funció és la de mantenir les condicions per al desenvolupament del lliure mercat, i la de generar les condicions de possibilitat de l’acumulació privada de capital. Així, el principal límit l’estem trobant a l’hora publificar i socialitzar els mitjans de producció dels sectors estratègics. Així doncs, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">es fa imprescindible la superació de l’actual règim polític-jurídic</span>.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25660 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/hernani3-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cap a la construcció d’una Nova Geografia del Poder</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per a acabar, volem convidar a una reflexió sobre les oportunitats que ens presenta la concreció del concepte de Sobirania Territorial per a avançar en la Transició Ecosocialista i l’autodeterminació nacional.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sabem que<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> l’escala municipal és condició necessària però no suficient</span> per a generar transicions ecosocialistes, però creiem que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la major virtut de la proposta presentada és precisament la capacitat que té per a aplicar-se en totes i cadascuna de les escales</span>. Permet, a més a més, articular el procés de construcció d’escales territorials sobiranes amb el procés de construcció material de la sobirania nacional; és a dir, amb la base material de la construcció i l’alliberament nacionals.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tal com suggereixen Agnew i Oslender (2010) <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">pensar el desplegament de </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">territorialitats superposades</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">sobiranes permet generar règims d’autoritat territorial alternatius</span>, avançar posicions en aquesta guerra contra l’estat i el capital, i construir aquí i ara altres presents possibles que disputin el «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">There Is No Alternative</em><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</em> al qual ens aboca el realisme capitalista terminal imperant.</p></div></div>

Presentem Hernani Burujabe com a plasmació pràctica del concepte Sobirania Territorial. La proposta gira entorn de la creació d'una estructura de planificació econòmica territorial que s'està desenvolupant en l'àmbit local, però que té ambició de materialitzar-se també en altres escales espacials i administratives.

Estem immerses en la guerra que li ha declarat el capital a la vida. Estem en guerra perquè les condicions de possibilitat per a la reproducció ampliada del capital són antitètiques a les condicions de possibilitat per a la reproducció ampliada de la vida. És per això que diem que el capitalisme és un sistema biocida i ecocida. Aquesta guerra es lliura en les disputes quotidianes sobre les dimensions polític-institucionals, econòmiques i socials, i que són en la nostra opinió les dimensions que estructuren l’orientació política, econòmica i social dels territoris de les nostres vides compartides:

• Dimensió polític-institucional: poder corporatiu VS. democratització i descentralització del poder.

• Dimensió econòmica: privatització i mercantilització dels sectors estratègics VS. publificació i socialització dels mitjans de producció en els sectors estratègics.

• Dimensió social: Feixistització, competitivitat i individualisme VS. Col·lectivitat i cooperació sobre un teixit social dens i articulat, base de qualsevol temptativa antagonista.

En aquest sentit, plantegem que és en aquestes dimensions on hem de perimetrar els contorns d’aquesta guerra, ja que creiem que ens ofereixen materialitats concretes des de les quals pensar, actuar i passar a l’ofensiva.

Territori

Tota proposta que pretengui superar el mode de producció i de vida capitalista ha de pensar i actuar en, des de, per i per al territori. El territori és central en el procés de valorització i acumulació de capital. És causa i és conseqüència. És el que articula la dimensió política, econòmica i social per a generar processos d’acumulació de capital i és, també, el resultat de la concreció espacial del procés de valorització del capital. És a dir, és el procés de valorització del capital el que converteix l’espai abstracte en territori concret, en territori del capital: determinant l’estructura productiva i la seva inserció en les cadenes globals de producció i en la divisió internacional del treball.

En conseqüència, és aquesta alienació respecte als mitjans de producció del territori la que ens impedeix promoure models de (des)desenvolupament endògens, auto-centrats, democràtics i ecològics. És per això que plantegem el concepte de Sobirania Territorial com el procés de re-apropiació i socialització dels mitjans de producció del territori. D’aquesta manera, l’objectiu és que el territori passi de ser la clau dels processos d’acumulació de capital, a ser la base material de la (re)producció ampliada de la vida.

Sobirania Territorial

Quan parlem de Sobirania Territorial ens referim a la propietat, al poder de decisió i de gestió sobre els mitjans, sobre els recursos i sobre els processos que estructuren els territoris, i que permeten als pobles organitzar-se i desenvolupar-se tal com decideixin. És a dir, ens referim a recuperar i a reconstruir les condicions materials que fan possible l’autodeterminació econòmica dels pobles.

La Sobirania Territorial és el resultat del procés de desplegament i articulació estratègica de les sobiranies sectorials (energia, alimentació, treball, telecomunicacions, finances o habitatge) en el territori a través d’una estratègia multiescalar (escala: dimensió espacial de qualsevol fenomen o procés).

Quan parlem del desplegament de les sobiranies sectorials, ens referim a l’articulació de tota la cadena productiva que compon cada sector: recursos i matèries primeres, disseny, transformació, distribució, comercialització i consum sota un marc de planificació públic, comunitari/popular, econòmic. L’objectiu és posar sota control democràtic la identificació de les necessitats, dels recursos necessaris i la planificació dels processos productius a cada sector, així com la gestió de l’excedent generat.

Planificació Econòmica Pública-Econòmica-Comunitària

Seguint a Martín Arboleda en el seu llibre «Governar La Utopia», entenem la planificació econòmica democràtica com una «aspiració a conduir el procés general de reproducció socioeconòmica a partir de trajectòries de desenvolupament fixades democràticament».

Per a això, plantegem l’articulació de les tres dimensions que estructuren l’orientació política, econòmica i social dels territoris en una nova arquitectura política, i atorguem una funció específica a cadascuna d’elles:

• Dimensió polític-institucional: Publificació i socialització dels mitjans de producció de tota la cadena productiva que composa cada sector estratègic.

• Dimensió social: Identificar les «decessitats» a cada sector estratègic i determinar els recursos necessaris i els processos productius per a la seva satisfacció. És a dir: planificar l’economia.

• Dimensió econòmica: Dinamitzar els mitjans de producció prèviament publificats i socialitzats sota la direcció marcada en la planificació comunitària de l’economia, sempre sobre principis d’autogestió, democràcia, igualtat i retorn de l’excedent generat.

Hernani Burujabe

Hernani Burujabe és un procés que pretén materialitzar de manera pràctica el concepte de Sobirania Territorial. Es va presentar de manera pública l’1 d’octubre del 2021, encara que es va dissenyar i va començar a desenvolupar-se en plena pandèmia com a resposta a l’emergència socioeconòmica generada. És un procés que pretén generar les condicions econòmiques i polítiques que permetin sostenir la reproducció ampliada de la vida fora dels processos de valorització de capital.

La metodologia és intervenir en tota la cadena de valor de cada sector, amb l’objectiu de territorializar i socialitzar tot el valor generat, per a després, poder articular tots els sectors a través de la moneda social, i posar així el desenvolupament de l’economia i el territori sota control democràtic. Per a això s’han identificat 8 sectors estratègics als quals se’ls ha aplicat el model de planificació descrit més amunt:

• Alimentació: Compra pública de terres i cessió a l’associació de productorxs; promoció d’una escola agrària; promoció d’un obrador-cuina central públic i cessió a una empresa d’inserció per a joves migrants no acompanyats; promoció d’una botiga de producte local i anàlisi de viabilitat d’una marca comercial que articuli orgànicament tota la cadena de valor.

• Energia: Promoció i participació pública en una comunitat energètica local i finançament públic de les inversions.

• Cures: Creació d’un servei d’acompanyament per a dones majors en estat de solitud no desitjada mitjançant la cooperativa de cures de dones migrades; i creació d’un grup ciutadà cap a la democratització de les cures.

• Telecomunicacions: Instal·lació d’una xarxa pública de fibra òptica i creació d’una operadora públic-cooperativa (en fase d’anàlisi de viabilitat)

• Biodiversitat: Compra pública de sòl forestal per a plantar bosc autòcton.

• Habitatge: Oficina públic-comunitària i foment de promocions no especulatives d’habitatge.

• Treball-empresa: Foment de les empreses cooperatives necessàries per a l’articulació de la cadena productiva en cada sector. Per exemple una empresa d’instal·ladors de plaques solars; un servei de distribució del primer sector…

• Moneda: Descompte del 10% sobre la despesa realitzada amb la moneda en el comerç local. L’objectiu és que sigui l’instrument de pagament en tots els sectors i ens permeti articular tota la cadena de valor de cada sector, així com articular tots els sectors entre si, i territorializar i «controlar» l’economia.

El pressupost destinat el 2022 és d’1.500.000 i per a 2023 es preveu un pressupost de 2.500.000 d’euros sobre un total de 31 milions de pressupost municipal.La Nova Arquitectura Política que estem construint per a materialitzar la planificació econòmica és la següent:

Taules sectorials: Són les taules en les quals s’ajunten la dimensió econòmica i la dimensió institucional, és a dir, la regidoria i la tècnic municipal de cada sector amb els subjectes econòmics que componen tota la cadena productiva. Es reuneixen una vegada a la mes i és on es fa la planificació estratègica sectorial, s’acorden els projectes a realitzar i s’assignen els recursos públics necessaris.

Fòrum de les sobiranies: És l’espai per a l’auto-organització econòmica popular, a la qual s’ajunten les empreses de la dimensió econòmica (tots els sectors) i la dimensió comunitària. Es reuneixen una vegada al mes i és l’espai on es busquen les sinergies existents entre els sectors i en els quals es transversalizarán els eixos i els subjectes polítics que responen als conflictes que componen la guerra entre el capital i la vida. És a dir, és l’espai on es transversalitzar el feminisme, la interculturalitat, l’ecologia, allò basc i la perspectiva de classe en el desplegament de les sobiranies sectorials.

Consell de les sobiranies: És un espai que està encara en procés de construcció, però està cridat a ser l’espai on s’articulin tots els plans sectorials en una planificació econòmica integral. L’ambició (i la dificultat) és que sigui un espai obert a la participació directa i igualitària de tota la població d’Hernani (20.000 habitants). És a dir, serà l’òrgan màxim de govern d’Hernani Burujabe, l’espai on es realitzarà la planificació econòmica democràtica.

Al maig del 2022 es va realitzar la primera sessió en la qual es van exposar tots els plans sectorials i es va poder apreciar de manera coherent i integral el desplegament de cada sobirania. Es planteja fer dues sessions a l’any: en la primera es presentaran totes les planificacions sectorials anuals, s’assignaran els recursos econòmics públics i s’establiran les prioritats; i en la segona es farà la valoració dels objectius aconseguits i dels recursos utilitzats.

Límits

Creiem necessari plantejar els límits amb els que ens estem trobant només començar el procés d’Hernani Burujabe. El principal límit és l’estructura jurídica i política que determina la funció de l’administració pública en el capitalisme neoliberal actual. En aquest sentit, la principal funció és la de mantenir les condicions per al desenvolupament del lliure mercat, i la de generar les condicions de possibilitat de l’acumulació privada de capital. Així, el principal límit l’estem trobant a l’hora publificar i socialitzar els mitjans de producció dels sectors estratègics. Així doncs, es fa imprescindible la superació de l’actual règim polític-jurídic.

Cap a la construcció d’una Nova Geografia del Poder

Per a acabar, volem convidar a una reflexió sobre les oportunitats que ens presenta la concreció del concepte de Sobirania Territorial per a avançar en la Transició Ecosocialista i l’autodeterminació nacional.

Sabem que l’escala municipal és condició necessària però no suficient per a generar transicions ecosocialistes, però creiem que la major virtut de la proposta presentada és precisament la capacitat que té per a aplicar-se en totes i cadascuna de les escales. Permet, a més a més, articular el procés de construcció d’escales territorials sobiranes amb el procés de construcció material de la sobirania nacional; és a dir, amb la base material de la construcció i l’alliberament nacionals.

Tal com suggereixen Agnew i Oslender (2010) pensar el desplegament de «territorialitats superposades» i sobiranes permet generar règims d’autoritat territorial alternatius, avançar posicions en aquesta guerra contra l’estat i el capital, i construir aquí i ara altres presents possibles que disputin el «There Is No Alternative» al qual ens aboca el realisme capitalista terminal imperant.