Després d'un cicle marcat per la pèrdua d'incidència política, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha decidit emprendre l'anomenat 'Procés de Garbí', en al·lusió al vent que bufa des de baix a l'esquerra, mitjançant el qual vol reformular la seva estratègia en vistes als pròxims anys. Non Casadevall i Maria Gordillo, representants del grup motor format per 17 persones, confien que aquest espai resituï el partit anticapitalista com un actor decisiu per tal d'aconseguir un marc de llibertats i de justícia social per als Països Catalans. El 'Procés de Garbí', al qual ja s'han inscrit 1.300 persones –de les quals 400 no són militants ni simpatitzants de la CUP–, inicia el seu adéu el pròxim dia 16 amb un congrés a Girona i culminarà la primavera del 2024, quan una Assamblea Nacional aprovarà la nova línia política i organitzativa.

Què dona peu al procés de debat intern i refundació de la CUP?

Percebem la necessitat de donar respostes a una societat que aspira a tenir una vida digna davant l'actual crisi econòmica i energètica. Si fins al 2017 vam activar el conflicte i la mobilització social, conduint el país a un escenari de confrontació, com va ser el referèndum, ara hem de reconèixer les nostres limitacions i recuperar la iniciativa per fer de la CUP una eina útil davant els reptes que es plantegen.

Hi ha qui considera que l'organització s'ha situat més en el terreny de la protesta que en generar propostes concretes. Què opinen?

La nostra acció política, almenys en el terreny municipal, és molt propositiva, fins a l'extrem d'implementar solucions que fa temps no eren acceptades per la majoria de partits. És el cas de la gestió dels residus porta a porta o la municipalització de l' aigua. El problema és que es vol ridiculitzar-les i ubicar-les fora del que és assumible pel sistema, de la qual cosa som plenament conscients, ja que entenem que els rics no poden mantenir els seus privilegis, que cal acabar amb l'impacte que causa el lobby turístic i que hem d'avançar cap a un model decreixentista, ja que el creixement infinit que proposa el capitalisme ens condueix al desastre.

¿Visualitzar aquestes alternatives és un dels reptes de la CUP?

Sens dubte, perquè de forma deliberada el poder tracta d'ocultar-les. En relació amb els Jocs Olímpics d'Hivern, per exemple, plantegem el programa 'Pirineus 2030', que a banda d'impugnar el model desarrollista que encarnava la infraestructura, oferia tota una amalgama de propostes en l'àmbit social, econòmic i ecològic. Part del debat, doncs, rau en com millorar l'actuació a les institucions, un dels camps de batalla. Però també com ho volem obrir espais on la mobilització i l'organització popular serveixin de palanques per millorar la vida dels treballadors i les treballadores. Tot plegat ha estat difícil per errors propis i, de forma evident, per la voluntat de silenciar-nos mitjançant la repressió o les mateixes retallades de drets i llibertats que es venen aplicant arran de la pandèmia. D'aquí la necessitat de resituar i enfortir el projecte. Aquest l'objectiu del 'Procés de Garbí'.

Reflexió

«Si fins al 2017 vam activar el conflicte i la mobilització social, ara hem de reconèixer les nostres limitacions.

Ara per ara, els grans partits sobiranistes coincideixen a actuar segons el que anomenen «el principi de realitat». Això pot ser una oportunitat perquè la CUP acumuli sectors partidaris d'una via més rupturista?

El debat que emprenem així ho planteja, ja que la crisi sistèmica que pateixen les classes populars exigeix propostes a l'altura del moment i, a partir dels quatre eixos de la unitat popular –independència, socialisme, ecologisme i feminisme–, trobar la manera de vertebrar una eina que ofereixi solucions, en la qual la lluita institucional i del carrer han d'anar de la mà.

Es tracta de recuperar el sentit de partit-moviment?

Si en algun moment s'ha percebut certa assimilació institucional, el 'Procés de Garbí' ve a rebatre'l. Doncs no es tracta de mantenir l'aparell del partit ni prendre mesures per tal d'eixamplar únicament l'espai electoral. El sol fet de reunir en el debat gent i espais socials i veïnals, més enllà de les pròpies sigles, ja indica la manera diferent que tenim d'entendre la política i d'actuar com a organització. Un sistema de funcionament assembleari que ha estat utilitzat per caricaturitzar-nos per tal de desgastar la nostra acció política però que, a l'hora de la veritat, ha mogut els partits. Sigui per estètica o no, molts d'ells consulten les bases per prendre avui les seves decisions.

Pel que fa a les aliances, la CUP ha passat de mantenir una estreta relació amb EH Bildu i BNG a veure com aquestes formacions han confluït amb ERC i Junts respecte a l'estratègia a seguir a nivell estatal. En quina mesura això pot condicionar el futur de l'organització?

'El Procés de Garbí' abordarà aquest escenari, i sense abandonar la idea troncal de dinamitar els fonaments del règim del 78, haurà de tractar quins moviments fer. Ja ho percebem en l'última legislatura al Congrés; només que ara tot ha canviat i cal trobar noves vies per conservar la posició sense que això ens paralitzi ni ens relegui al mer simbolisme.

Debat

«Part del debat rau en com millorar l'actuació a les institucions, però també en com obrim espais on l'organització popular serveixi de palanca per millorar la vida dels i les treballadores.

   

Hi ha sectors de la CUP que insten a explorar fórmules com Guanyem Girona, el paraigua a través del qual ha aconseguit conjuminar forces fins a fer-se amb l'alcaldia de Girona. Serà un altre dels debats centrals?

Caldrà afrontar-ho. Tant la manera d' articular-nos a escala de Catalunya i la resta dels Països Catalans, com en l' àmbit municipal, on hi pot haver des d' un plantejament més homogeni fins a la proposta que cada nucli trobi la seva pròpia dinàmica. En qualsevol cas, des de la seva fundació, la CUP sempre ha fet municipalisme, i l'experiència ens demostra que algunes fórmules es repliquen amb èxit i d'altres no obtenen el resultat esperat. L' important és identificar quins han de ser els denominadors comuns i en quins llocs es poden donar concrecions tàctiques en funció de la seva especificitat. No es tracta de confrontar models, sinó de buscar una proposta que reflecteixi la unitat en la diversitat.

També s'ha llançat el discurs que la CUP ha de tenir «vocació de majoria» i «disputar l'hegemonia al poder». Això pot comportar que, en la nova etapa, el discurs sigui menys precís o que l'acosti a posicions socialdemòcrates?

Quan es parla d'obrir-nos a altres espais, ens referim a sectors nous o que no estan organitzats però que comparteixen la nostra proposta, els eixos de la qual en cap cas no poden ser desdibuixats. Per tant, el perill d'assumir posicions socialdemòcrates no el veiem en absolut.

Propostes

«La crisi sistèmica exigeix propostes a l'altura del moment i trobar la manera de vertebrar una eina que ofereixi solucions, en la qual la lluita institucional i del carrer han d'anar de la mà».

Hi ha marge per arribar altres espais socials?

Naturalment. La crisi a la qual ens ha portat el capitalisme és de tal envergadura que les nostres receptes són més vàlides que mai. El repte és fer-les arribar a la població, especialment a les capes més precaritzades, què davant la manca d' accés a un habitatge i a altres drets bàsics, s' han d' organitzar i percebre que hi ha solucions. Unes solucions que, malgrat ser complexes, cal saber-les explicar. I això vol dir introduir-les en el terreny institucional, on hem de trencar els límits que el sistema considera infranquejables, i alhora portar-les a la pràctica, ja que els canvis també es donen quan som coherents en el que diem.

Així doncs, tot i que el 'Procés de Garbí' preveu la participació de gent de procedència molt diversa, ¿estan segurs que no existeix el risc que la CUP prengui un rumb inesperat que fins i tot impliqui un canvi de sigles?

Això ho decidiran els participants. De moment, hi ha un gran interès per debatre les qüestions relatives a la conjuntura que vivim al nostre país i a nivell internacional, una anàlisi retrospectiva sobre el paper que ha tingut l'organització en el darrer cicle polític i quines han de ser les bases que definiran una estratègia per a la construcció d'una República independent, socialista, feminista i ecologista per als Països Catalans. Tot això cristal·litzarà la pròxima primavera en una proposta el contingut de la qual s'aprovarà en una Assamblea Nacional i que no vindrà condicionada per si hi ha eleccions o altres conjuntures. El debat no ha fet més que començar i, per tant, tot està obert.