Milions d’euros de l’Obra Social de “la Caixa” per a la Policia i la Guàrdia Civil

Milions d’euros provinents de l’Obra Social de “la Caixa” haurien anat a parar a donar suport a les fundacions de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil espanyoles. Una investigació periodística inèdita de Rafa Burgos, que veurà la llum en un llibre els propers mesos si el Verkami per finançar-la té èxit, revela que l’ens solidari del principal banc català porta anys finançant amb centenars de milers d’euros activitats socials, culturals i educatives de les forces de seguretat de l’Estat.

Aquest és un dels molts assumptes espinosos i silenciats fins ara que denuncia el llibre “la Caixa”. Una història mai no explicada (Pol·len Edicions). La investigació de Rafa Burgos també destapa algunes ombres poc explicades sobre l’imperi de la principal entitat financera catalana: les inversions en indústria armamentista i en fracking, els avantatges fiscals acumulats durant dècades, l’escàndol de les participacions preferents i de les primes úniques, els foscos orígens franquistes del patrimoni immobiliari del banc, o els vincles de l’entitat catalana amb la dictadura de Primo de Rivera i amb el franquisme.

“A Catalunya es pot parlar de tot menys de “la Caixa”, assegura Rafa Burgos. Així, doncs, parlem-ne? CRÍTIC us pot avançar un dels capítols més polèmics d’aquesta investigació periodística.

“Milions d’euros de l’Obra Social de “la Caixa” per a la Policia i la Guàrdia Civil”

“La porositat entre “la Caixa” i els cossos i les forces de seguretat de l’Estat espanyol és alta. Sense anar més lluny, la Fundación Policía Española i la Fundación Guardia Civil tenen signats uns convenis de col·laboració amb la Fundació “la Caixa” per ‘afavorir les activitats pròpies de l’entitat en el desenvolupament del seu objectiu fundacional’. El president de la primera és el comissari Rafael del Río Sendino, que va ser cap superior de la Regió Policial de Catalunya. Un càrrec que també ha ocupat José Irineo López, abans que passés a coordinar la seguretat de la multinacional Agbar. Río Sendino havia estat el cap de seguretat d’Iberia o el president de la Fundación Cáritas para la Cooperación. Els convenis signats amb la Fundació “la Caixa” suposen una aportació econòmica important per a totes dues.

L’ens, que té la seu en una de les torres negres de l’avinguda Diagonal de Barcelona, comptarà amb un pressupost de 710 milions d’euros per al 2026. El seu president, Isidre Fainé, va ser reelegit al mes de gener passat, fet que li permetrà continuar quatre anys més al capdavant. El pla estratègic de la Fundació per al proper quinquenni preveu destinar-hi 800 milions el 2030. El pressupost es distribueix en quatre àrees d’actuació: programes socials, cultura i ciència, investigació i salut, educació i beques.

“La fundació de la Policia va rebre 1,3 milions d’euros de “la Caixa” només en quatre anys”, diu Rafa Burgos al seu llibre

Però, tornant a les fundacions dels cossos de seguretat estatals, la de la Policia Nacional va rebre de la bancària 375.000 euros, segons els comptes corresponents a l’exercici del 2024. L’any anterior els van atorgar la mateixa quantitat. El 2023 i el 2024 serien 287.500 euros cadascun. És a dir, 1.325.000 euros en només quatre anys.

Pel que fa a la Fundación Guardia Civil, la col·laboració també ve de lluny. Així, trobem 225.000 euros en els comptes del 2019. Una quantitat considerable, sobretot si la comparem amb institucions com la Cruz Roja Española o la Fundació Privada Institut de Recerca de la Sida – Caixa, que en aquell mateix exercici van rebre cadascuna d’elles 25.000 euros menys que la del cos militar.

“L’Obra Social de “la Caixa” ha donat més de 2 milions d’euros a la fundació de la Guàrdia Civil entre el 2019 i el 2024″

En qualsevol cas, la xifra era un pròleg del que havia de venir, atès que tot just l’any següent, el 2020, creixia exponencialment fins a arribar a 1.104.000 euros. Un import que es justificava així: “Organització i realització de diverses activitats de caràcter cultural i social que l’entitat duu a terme per desenvolupar el seu objecte fundacional, així com la realització de cursos, seminaris i activitats de sensibilització social”. El 2023 n’arribaven 368.000 més, i el 2024 es repetiria la xifra. Si recapitulem, l’aportació va ser d’un total de 2.065.000 euros durant el període que va del 2019 al 2024.

Val a dir que la institució que presideix Isidre Fainé va alternant aquestes aportacions. És a dir, hi ha anys que en rep una, i l’altra, en canvi, no. D’aquí que, si comparem els quatre exercicis esmentats, la fundació de la Guàrdia Civil és la que en surt més beneficiada. Gairebé el doble respecte a la del cos policial. Tot i que n’hi ha que reben encara menys. Molt menys. És el cas dels discrets 13.200 euros que l’any 2016 van anar a parar a l’ACIME (Asociación Española de Militares y Guardias Civiles con Discapacidad).

I, per si tot això no en fos prou, des del 2007 Isidre Fainé renova l’acord que permet a membres de la Policia i de la Guàrdia Civil accedir a 126 beques per cursar estudis de postgrau en universitats espanyoles. Formen part d’un paquet general de 45 ajuts, dels quals 27 són per a la Guàrdia Civil i 10 per a la Policia Nacional. Un acord que també inclou suport econòmic perquè assisteixin a les escoles oficials d’idiomes. En aquest cas, són 81 ajuts: 49 per al primer cos i 32 per al segon. Un acord que va ser de 119.500 euros el 2007 i que en l’exercici següent augmentaria fins als 143.400 euros. Continuen atorgant-se en l’actualitat.

Un negoci segur: domiciliar les nòmines dels policies

El 2008 va ser un any força prolífic pel que fa a la relació entre la Policia Nacional i “la Caixa”. A banda dels ajuts directes, l’entitat volia atreure els joves policies nacionals acabats de sortir de l’acadèmia d’Àvila. Va encetar una campanya perquè domiciliessin la seva nòmina ‘a canvi de lliurar-los el Kit Policía‘. Un útil i pràctic obsequi format per: guants de pell sintètica per a les classes de defensa personal, un casc per reduir el soroll durant les pràctiques de tir, unes ulleres protectores, oli lubricant per a l’arma o una bala protectora per al percussor. L’èxit va ser tan gran que l’entitat en va ampliar el nombre de beneficiaris. I afegiria un nou producte al kit: un vestit de karate a triar entre tres talles.

En relació amb les beques per a postgraus i cursos d’idiomes, cal recordar que parlem de milers d’euros que l’Obra Social destina cada any per complementar la formació dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat. Una aportació que li retreu el tercer sector. Una col·laboració de la qual també surten beneficiats els ministeris de Defensa o de l’Interior en estalviar-se una partida, d’altra banda, gens modesta.

 Revisant aquests tipus d’ajuts i acords amb les forces d’ordre, vaig topar amb un cas curiós. El de la Comunitat de Madrid. Així, els fills de les famílies amb ingressos de 1.000 euros al mes no tenen accés a les beques de menjador. Mentrestant, els fills de policies o guàrdies civils destinats a la regió reben la beca de manera automàtica. Només aquest col·lectiu n’acapara el 13% del total del pressupost destinat a aquesta partida pel Govern autonòmic.

En qualsevol cas, i si tornem al repartiment de diners que fa la Fundació “la Caixa”, són partides aprovades per la Comissió Executiva que, com el Patronat, està presidida per Isidre Fainé. Un president que va haver de passar pels jutjats amb motiu de la contractació del comissari Villarejo. No era el primer executiu de l’entitat que ho feia”.

* Fragment del llibre “la Caixa”. Una història mai no explicada, fruit d’una investigació de Rafa Burgos, que està fent un Verkami per finançar la seva publicació i els mesos d’investigació que ha necessitat. Doneu-hi suport aquí.