Archive for d’abril 2007

Home Archive for d’abril 2007

undefined

Ja en tenim prou!!

0 Somnis Rebels 6:52 p. m. Comments

Països CatalansJa en tenim prou!! >Somnis Rebels 6:52 p. m. 0 Comments COMUNICAT DAVANT LA RESOLUCIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL Companyes i companys:Davant la resolució de la Junta Electoral, a instàncies del PP, prohibint

undefined

Entrevista a Pernando Barerena

0 Somnis Rebels 1:44 p. m. Comments

EuropaEntrevista a Pernando Barerena >Somnis Rebels 1:44 p. m. 0 Comments 'L'oportunitat històrica de desenvolupar un procés de solucions segueix més a prop que mai'Pernando Barrena ha estat entrevistat en exclusiva per directe!cat. El

undefined

Fahrenheit 9/11

0 Somnis Rebels 10:31 a. m. Comments

videoFahrenheit 9/11 >Somnis Rebels 10:31 a. m. 0 Comments Online Videos by Veoh.com Continue ReadingvideoFahrenheit 9/11 >Somnis Rebels 10:31 a. m. 0 Comments Online Videos by Veoh.com Continue Reading

undefined

La xarxa d´Al-Qaeda, avui (1a part)

0 Somnis Rebels 9:29 a. m. Comments

OrientLa xarxa d´Al-Qaeda, avui (1a part) >Somnis Rebels 9:29 a. m. 0 Comments Marroquins i algerians competeixen per liderar Al-Qaeda al Magrib Els recents atacs a Casablanca i Alger, amb el resultat de dotzenes

undefined

El davantal

0 Somnis Rebels 11:24 a. m. Comments

LlenguaEl davantal >Somnis Rebels 11:24 a. m. 0 Comments El nou atac a la recepció de TV3 al País Valencià i l'espai de comunicació nacional català L'amenaça que pesa sobre la recepció de les

undefined

Entrevista a ex-militant del MIL

0 Somnis Rebels 10:46 a. m. Comments

Països CatalansEntrevista a ex-militant del MIL >Somnis Rebels 10:46 a. m. 0 Comments "La gent ha de veure que el sistema no és invencible"Entrevista a Ricard de Vargas, exmilitant del MILFou membre del MIL

undefined

La CUP i les eleccions municipals

0 Somnis Rebels 11:15 p. m. Comments

Països CatalansLa CUP i les eleccions municipals >Somnis Rebels 11:15 p. m. 0 Comments Com combatre la sociatadependència[Article publicat al núm. 33 del Malapell, butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular de Sabadell]S’apropa el mes

undefined

Sindicalisme i Sobiranisme

0 Somnis Rebels 1:45 p. m. Comments

LaboralSindicalisme i Sobiranisme >Somnis Rebels 1:45 p. m. 0 Comments per Núria ClotetAra més que mai, ens cal projectar les aspiracions sindicals en clau reivindicativa i nacional, ja que només podrem avançar en benestar

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’abril 2007

<div align="justify"><br /><strong>COMUNICAT DAVANT LA RESOLUCIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL</strong></div><div align="justify"> </div><div align="justify">Companyes i companys:Davant la resolució de la Junta Electoral, a instàncies del PP, prohibint les projeccions als Ajuntaments i locals que en depenen i, de manera lesiva per a l'autonomia universitària, a la Universitat de València, la nostra posició és la següent:</div><div align="justify"><br />Primer, si teníeu programada la projecció en centres municipals, és la JECV qui ha de comunicar a l'Ajuntament que no s'hi pot fer. Si no us diu res l'Ajuntament, endavant.<br />Si us ho comunica, podeu penjar un cartell informatiu al lloc previst tot denunciant l'acció del PP contra la llibertat d'expressió. </div><div align="justify"><br />Segon, buscar altres llocs on projectar la pel·li. </div><div align="justify"><br />Tercer, recordem que JNTP és una plataforma horitzontal, sense dirigents, i que cada col·lectiu local i/o sectorial pot actuar com millor crega d'acord amb la seua realitat pròxima.<br />Quart, finalment, us encoratgem a denunciar, per tots els mitjans al vostre abast, les polítiques antisocials i contra la lliure circulació de les idees que practica el PP. Gràcies per la vostra atenció,</div><div align="justify"> </div><div align="justify"><object height="350" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/PAArCOvNFkU"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/PAArCOvNFkU" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="350"></embed></object></div>

COMUNICAT DAVANT LA RESOLUCIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL

Companyes i companys:Davant la resolució de la Junta Electoral, a instàncies del PP, prohibint les projeccions als Ajuntaments i locals que en depenen i, de manera lesiva per a l'autonomia universitària, a la Universitat de València, la nostra posició és la següent:

Primer, si teníeu programada la projecció en centres municipals, és la JECV qui ha de comunicar a l'Ajuntament que no s'hi pot fer. Si no us diu res l'Ajuntament, endavant.
Si us ho comunica, podeu penjar un cartell informatiu al lloc previst tot denunciant l'acció del PP contra la llibertat d'expressió.

Segon, buscar altres llocs on projectar la pel·li.

Tercer, recordem que JNTP és una plataforma horitzontal, sense dirigents, i que cada col·lectiu local i/o sectorial pot actuar com millor crega d'acord amb la seua realitat pròxima.
Quart, finalment, us encoratgem a denunciar, per tots els mitjans al vostre abast, les polítiques antisocials i contra la lliure circulació de les idees que practica el PP. Gràcies per la vostra atenció,

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIHAwGbDj5Nq4Chowfs3DSsEcAKBIhUKH2wpuafVhLHEe49NCBV33rvN_XBq6mGg8EHUmCune7YycS6rV4GYD30Z7WNP_JINyg_pTAp1-e9gCYS2BNsY-G5lKgii5RNd0J06zn_g/s1600-h/1154781345_0.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056979341187541186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIHAwGbDj5Nq4Chowfs3DSsEcAKBIhUKH2wpuafVhLHEe49NCBV33rvN_XBq6mGg8EHUmCune7YycS6rV4GYD30Z7WNP_JINyg_pTAp1-e9gCYS2BNsY-G5lKgii5RNd0J06zn_g/s320/1154781345_0.jpg" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" /></a><br /><div align="justify"><strong>'L'oportunitat històrica de desenvolupar un procés de solucions segueix més a prop que mai'<br /></strong><br />Pernando Barrena ha estat entrevistat en exclusiva per directe!cat. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El dirigent de l'esquerra abertzale creu que, entre altres coses, els partits centralistes duen mesos posant obstacles al procés i anteposen els seus interessos als del poble. Barrena afirma que el procés és una oportunitat històrica i que segueix més a prop que mai. Pel dirigent el fet que una part de la societat no pugui presentar-se o no pugui triar la seva opció política és una vulneració dels drets fonamentals inacceptable.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>- L'objectiu ara mateix són les eleccions del 27 de maig. Creuen que podran presentar-se sota qualsevol denominació?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">- Fa quatre anys que les institucions basques no representen la voluntat popular. Quatre anys ja que la institucions són antidemocràtiques. Això no es pot tornar a repetir. L'esquerra abertzale es va comprometre i segueix compromesa en la recerca d'una solució democràtica per a Euskal Herria. Per això es compromet a estar en les institucions. No solament perquè és un dret democràtic, sinó perquè sobretot així ho demana la ciutadania i així ho necessita el procés. - </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Quina seria la resposta de l'esquerra abertzale si es quedés fora dels comicis?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">- Que una part de la societat no pugui presentar-se o no pugui triar la seva opció política és una vulneració dels drets fonamentals inacceptable per qualsevol persona, societat o institució que es defineix com a democràtica. Estem convençuts que aquest cas no es donarà perquè la immensa majoria d'aquest poble així ho desitja. I si es donés estaríem davant un greu atac a les llibertats democràtiques en aquest país.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>- I… com reaccionaria el seu electorat si es quedés si sense representació?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">- Com reaccionaria una societat que veu que els seus drets democràtics estan privats? El que és segur és que ens correspon a tots i totes que tal escenari no succeeixi. El procés necessita unes bases sòlides i democràtiques per a avançar. Si hi ha voluntat hi ha possibilitats que un nou escenari es doni a Euskal Herria. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Les declaracions del PSOE i del PP, intransigents amb qualsevol participació electoral de l'esquerra abertzale, fan que els intents convençuts de pau de l'independentisme siguin inútils?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">- L'esquerra abertzale intenta i es compromet. Fa passos concrets per a buscar solucions: Un exemple és la proposta de Anoeta, o la proposta política per a un marc democràtic acceptable per totes les parts. També un pas és el registre d'un partit que compleix escrupolosament amb la llei de partits. L'esquerra abertzale seguirà buscant solucions a pesar de qualsevol intent de sabotejar la voluntat d'aquest poble d'avançar cap a un escenari de pau estable, justa i duradora. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>- S'entén que el procés de pau, si vostès aconseguissin representació, agafaria força?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Perquè un procés de solucions polítiques prengui força és necessari assentar les bases democràtiques. Tenint en compte la pluralitat de la societat, totes les parts deuen tenir les mateixes oportunitats. Per a establir un diàleg i negociació entre les diferents parts, totes han de poder participar-hi en igualtat de condicions. Si l'esquerra abertzale en aquest cas, que ha tingut fins a ara la seva representació institucional prohibida, pot presentar-se en igualtat de condicions que els altres, això reforçaria el procés sense cap dubte. Així també es reforçarien les condicions democràtiques d'un procés de solucions polítiques. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>- Com pot ser que Zapatero i Ibarretxe vegin el procés més lluny que mai? És una realitat o un interès electoral?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Per als partits que veuen fonamentalment la seva subsistència en funció dels vots i de la quota de poder a la qual puguin accedir, el període electoral és fonamental i tot val per a recaptar vots. Un procés de solucions polítiques que dugui aquest país cap a un nou escenari on la ciutadania pugui exercir el dret d'autodeterminació, solament beneficia al poble i pot canviar l'ordre de poders establert. Els partits que duen anys amb quotes de poder solament els interessa calcular com aquesta quota pot mantenir-se en un nou escenari i si és necessari els interessos partidistes suplanten els interessos del poble. Per a l'esquerra abertzale l'oportunitat històrica de desenvolupar un procés de solucions segueix més a prop que mai. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>- L'entrevista d'ETA a Gara mantenia els compromisos de la treva. Com valora vostè tal comunicat?</strong> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Tota iniciativa que vagi a favor del procés és positiva. ETA s'ha tornat a comprometre en un procés de solucions i per a l'esquerra abertzale és un factor positiu. Ara bé, manca que els compromisos vinguin de totes les parts perquè el procés pugui avançar, i creiem que no cal desaprofitar aquesta oportunitat. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>-Creu que els partits centralistes prenen qualsevol moviment d'ETA com a comodí per a evitar de totes, totes, que vostès puguin presentar-se? </strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Els partits centralistes duen mesos posant obstacles al procés i anteposant els interessos partidistes als del poble. La qüestió fonamental és saber a què estan disposats a oferir al nostre poble per tal d'aconseguir una solució del conflicte polític i totes les seves conseqüències</div>

'L'oportunitat històrica de desenvolupar un procés de solucions segueix més a prop que mai'

Pernando Barrena ha estat entrevistat en exclusiva per directe!cat.

El dirigent de l'esquerra abertzale creu que, entre altres coses, els partits centralistes duen mesos posant obstacles al procés i anteposen els seus interessos als del poble. Barrena afirma que el procés és una oportunitat històrica i que segueix més a prop que mai. Pel dirigent el fet que una part de la societat no pugui presentar-se o no pugui triar la seva opció política és una vulneració dels drets fonamentals inacceptable.

- L'objectiu ara mateix són les eleccions del 27 de maig. Creuen que podran presentar-se sota qualsevol denominació?

- Fa quatre anys que les institucions basques no representen la voluntat popular. Quatre anys ja que la institucions són antidemocràtiques. Això no es pot tornar a repetir. L'esquerra abertzale es va comprometre i segueix compromesa en la recerca d'una solució democràtica per a Euskal Herria. Per això es compromet a estar en les institucions. No solament perquè és un dret democràtic, sinó perquè sobretot així ho demana la ciutadania i així ho necessita el procés. -

Quina seria la resposta de l'esquerra abertzale si es quedés fora dels comicis?

- Que una part de la societat no pugui presentar-se o no pugui triar la seva opció política és una vulneració dels drets fonamentals inacceptable per qualsevol persona, societat o institució que es defineix com a democràtica. Estem convençuts que aquest cas no es donarà perquè la immensa majoria d'aquest poble així ho desitja. I si es donés estaríem davant un greu atac a les llibertats democràtiques en aquest país.

- I… com reaccionaria el seu electorat si es quedés si sense representació?

- Com reaccionaria una societat que veu que els seus drets democràtics estan privats? El que és segur és que ens correspon a tots i totes que tal escenari no succeeixi. El procés necessita unes bases sòlides i democràtiques per a avançar. Si hi ha voluntat hi ha possibilitats que un nou escenari es doni a Euskal Herria.

Les declaracions del PSOE i del PP, intransigents amb qualsevol participació electoral de l'esquerra abertzale, fan que els intents convençuts de pau de l'independentisme siguin inútils?

- L'esquerra abertzale intenta i es compromet. Fa passos concrets per a buscar solucions: Un exemple és la proposta de Anoeta, o la proposta política per a un marc democràtic acceptable per totes les parts. També un pas és el registre d'un partit que compleix escrupolosament amb la llei de partits. L'esquerra abertzale seguirà buscant solucions a pesar de qualsevol intent de sabotejar la voluntat d'aquest poble d'avançar cap a un escenari de pau estable, justa i duradora.

- S'entén que el procés de pau, si vostès aconseguissin representació, agafaria força?

Perquè un procés de solucions polítiques prengui força és necessari assentar les bases democràtiques. Tenint en compte la pluralitat de la societat, totes les parts deuen tenir les mateixes oportunitats. Per a establir un diàleg i negociació entre les diferents parts, totes han de poder participar-hi en igualtat de condicions. Si l'esquerra abertzale en aquest cas, que ha tingut fins a ara la seva representació institucional prohibida, pot presentar-se en igualtat de condicions que els altres, això reforçaria el procés sense cap dubte. Així també es reforçarien les condicions democràtiques d'un procés de solucions polítiques.

- Com pot ser que Zapatero i Ibarretxe vegin el procés més lluny que mai? És una realitat o un interès electoral?

Per als partits que veuen fonamentalment la seva subsistència en funció dels vots i de la quota de poder a la qual puguin accedir, el període electoral és fonamental i tot val per a recaptar vots. Un procés de solucions polítiques que dugui aquest país cap a un nou escenari on la ciutadania pugui exercir el dret d'autodeterminació, solament beneficia al poble i pot canviar l'ordre de poders establert. Els partits que duen anys amb quotes de poder solament els interessa calcular com aquesta quota pot mantenir-se en un nou escenari i si és necessari els interessos partidistes suplanten els interessos del poble. Per a l'esquerra abertzale l'oportunitat històrica de desenvolupar un procés de solucions segueix més a prop que mai.

- L'entrevista d'ETA a Gara mantenia els compromisos de la treva. Com valora vostè tal comunicat?

Tota iniciativa que vagi a favor del procés és positiva. ETA s'ha tornat a comprometre en un procés de solucions i per a l'esquerra abertzale és un factor positiu. Ara bé, manca que els compromisos vinguin de totes les parts perquè el procés pugui avançar, i creiem que no cal desaprofitar aquesta oportunitat.

-Creu que els partits centralistes prenen qualsevol moviment d'ETA com a comodí per a evitar de totes, totes, que vostès puguin presentar-se?

Els partits centralistes duen mesos posant obstacles al procés i anteposant els interessos partidistes als del poble. La qüestió fonamental és saber a què estan disposats a oferir al nostre poble per tal d'aconseguir una solució del conflicte polític i totes les seves conseqüències

Online Videos by Veoh.com

<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKOk4kUdU-oD8z8JvwdHZTetAEfNAM2nW-YIaGvx6aO_1Jfb4jPSre5SFCzqfbtOxC646gx4hyphenhyphenf4ES8YBt43guHYaqE0wABr8L9lnH9hSu2cdqXPkKAC0gFmGJT1ZHkdNTDTUcg/s1600-h/alqaeda.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5055799771369367730" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKOk4kUdU-oD8z8JvwdHZTetAEfNAM2nW-YIaGvx6aO_1Jfb4jPSre5SFCzqfbtOxC646gx4hyphenhyphenf4ES8YBt43guHYaqE0wABr8L9lnH9hSu2cdqXPkKAC0gFmGJT1ZHkdNTDTUcg/s320/alqaeda.jpg" style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" /></a><br /><table class="contentpaneopen"><tbody><tr><td class="contentheading" width="100%">               <br /></td>        <td class="buttonheading" align="right" width="100%">     <a href="http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=691" target="_blank" onclick="window.open('http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=691','win2','status=no,toolbar=no,scrollbars=yes,titlebar=no,menubar=no,resizable=yes,width=640,height=480,directories=no,location=no'); return false;" title="PDF">      </a>    </td>       <td class="buttonheading" align="right" width="100%">     <a href="http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=691&itemid=29" target="_blank" onclick="window.open('http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=691&itemid=29','win2','status=no,toolbar=no,scrollbars=yes,titlebar=no,menubar=no,resizable=yes,width=400,height=250,directories=no,location=no'); return false;" title="a/e">      </a>    </td>       </tr>    </tbody></table>                     <p style="font-weight: bold;"> <em>Marroquins i algerians competeixen per liderar Al-Qaeda al Magrib</em> </p> <p align="justify"><br /></p><p align="justify"> Els recents atacs a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/2007_Casablanca_bombings">Casablanca</a> i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/2007_Algiers_bombings">Alger</a>, amb el resultat de dotzenes de morts, incloent-hi els propis activistes, han encès molts llums d’alarma a les capitals occidentals. Tot sembla indicar que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Qaida">Al-Qaeda</a> aposta per obrir un nou front de lluita, aquest cop a l’Àfrica del Nord , incloent-hi el Magrib, el Sàhara i el Sahel.  Una enorme àrea geogràfica que inclou els següents estats: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Mauritània, Mali, Niger i fins i tot el Txad. I que a més a més limita amb d’altres de tan estratègics com Nigèria, Ghana o Senegal, a l’Àfrica més occidental. </p>   <div align="justify"> D’aquesta manera, els activistes obliguen els Estats Units a fer un esforç suplementari de desplegament de forces en un nou i immens entorn, tot just en el moment on són públiques i notòries les dificultats d’augmentar el nombre de personal militar en zones de conflicte desfermat com són els casos d’Iraq i Afganistan. </div> <div align="justify">   </div> <div align="justify"> D’ençà el 2003, els Estats Units són cada cop més conscients de la rellevància d’aquesta àrea geogràfica en particular, i de tot el continent africà, en general. Ho demostren algunes de les darreres polítiques que han portat a terme en la regió, tals com la <a href="http://www.globalsecurity.org/military/ops/pan-sahel.htm">Iniciativa del Pan-Sahel</a> (2003-2004), que tractà de coordinar les forces de seguretat de Mauritània, Mali, Niger i el Txad per combatre els moviments islamistes; la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Trans-Saharan_Counterterrorism_Initiative">Iniciativa Contraterrorisme del Trans-Sahara</a> (2005), finançada amb més de 500 milions de dolars, i que afecta a la pràctica totalitat de països esmentats més amunt, tret de Líbia; la Operació d’entrenament Flintlock realitzada el mateix 2005, i que contemplà llavors el major desplegament de tropes americanes a l’Àfrica des de la Segona Guerra Mundial, i més recentment, la decisió de formar l’<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/USAFRICOM">USAFRICOM</a> (2007), és a dir, un nou alt comandament militar americà que tindrà sota la seva jurisdicció tot el continent americà, tret d’Egipte, i que es considera que serà plenament operatiu el mes de setembre del 2008.  </div> <div align="justify">   </div> <div align="justify"> ornant, però, a la xarxa Al-Qaeda, la seva presència a la zona, i més concretament al Magrib, es canalitza a través d’organitzacions locals, però que cada cop més assumeixen plantejaments pan-islamistes, en detriment dels exclusivament domèstics, si bé aquests no són abandonats del tot. Dues organitzacions associades a al-Qaeda són l’algerià  Grup Salafista del Predicament i el Combat (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Al-Qaeda_group_in_the_Maghreb" target="_blank">GSPC</a>) i el  Grup Islàmic Combatent Marroquí (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Moroccan_Islamic_Combatant_Group" target="_blank">GICM</a>). També cal esmentar l’existència del Front Islàmic de Tunísia (FIT) i del  Grup Islàmic de Combat Libi (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Libyan_Islamic_Fighting_Group" target="_blank">GICL</a>). D’aquests dos últims, se sap que el primer ha rebut ajuda del GSPC, mentre que el segon, segons algunes fonts, nega qualsevol vinculació amb Al-Qaeda i, a diferència de la resta, mena una lluita circumscrita a l’àmbit domèstic que té per objectiu fonamental enderrocar el govern titella, de Muammar al-Gaddafi.  </div> <div align="justify">   </div> <div align="justify"> Val a dir que, després d’une fracassades negociacions de fusió, sembla haver-se establert una competència aferrissada entre el GSPC i el GICM per tal d’esdevenir l’interlocutor regional amb les instàncies supremes d’Al-Qaeda. En aquest sentit, el GICM emfasitza la densa xarxa d’activistes potencials que ha bastit en els darrers anys a Europa, a més a més dels seus propis membres al Marroc. No debades, membres del GICM o propers van prendre part en els atemptats de Madrid (Espanya) del 2004. </div> <div align="justify">   </div> <div align="justify"> Per igualar o superar l’aposta dels marroquins, el GSPC va anunciar el 26 de gener passat, que canviava de nom, i passava a anomenar-se Al-Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI). Per confirmar el seu canvi d’estratègia de lluita, aquest grup, amb anterioritat a les mortíferes accions a Alger, de la setmana passada, va protagonitzar atacs contra vehicles d’una empresa americana i d’una de russa, que treballaven en el sector de l’energia, alhora que feia una crida a tots els algerians a allunyar-se dels estrangers croats (cristians) residents al país. També cal destacar el fet que les seves actuacions han superat els límits territorials algerians: a més de la ja esmentada ajuda als islamistes de Tunísia, el GSPC-AQMI, sembla trobar-se rere els atacs a instal.lacions militars a Mauritània, amb una voluntat clara d’expandir-se per la regió. Cal tenir en compte que es considera que el grup algerià té el seu quarter general i els seus principals camps d’entrenament en el desert del Sahel, és a dir, clarament en la part més meridional del país, fronterera a més de Mauritània, amb Mali i Niger. Per la seva banda, i a l’igual que el GICM, també se suposa que compta amb xarxes de base que recluten joves algerians a Europa, principalment, a França. </div> <div align="justify">   </div> <div align="justify"> En definitiva, sembla consolidar-se l’aposta per la lluita global feta pels dirigents d’Al-Qaeda. Una lluita que aniria des del Marroc fins a les Filipines –amb l’afegit d’una possible extensió cap Al-Andalus, la Xina i els nous estats asiàtics sorgits de l’enfonsament de l’antiga URSS. Es dibuixa, així un escenari davant el qual, difícilment els Estats Units poden fer front, tenint present que cada cop és més intensa l’oposició interna, a continuar la guerra en els dos fronts actualment calents: l’Afganistan i, per descomptat, l’Iraq. En seguirem parlant<br /><br />J<em>osep Sort </em><br /></div> <div align="justify">   </div>

Marroquins i algerians competeixen per liderar Al-Qaeda al Magrib

Els recents atacs a Casablanca i Alger, amb el resultat de dotzenes de morts, incloent-hi els propis activistes, han encès molts llums d’alarma a les capitals occidentals. Tot sembla indicar que Al-Qaeda aposta per obrir un nou front de lluita, aquest cop a l’Àfrica del Nord , incloent-hi el Magrib, el Sàhara i el Sahel. Una enorme àrea geogràfica que inclou els següents estats: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Mauritània, Mali, Niger i fins i tot el Txad. I que a més a més limita amb d’altres de tan estratègics com Nigèria, Ghana o Senegal, a l’Àfrica més occidental.

D’aquesta manera, els activistes obliguen els Estats Units a fer un esforç suplementari de desplegament de forces en un nou i immens entorn, tot just en el moment on són públiques i notòries les dificultats d’augmentar el nombre de personal militar en zones de conflicte desfermat com són els casos d’Iraq i Afganistan.

D’ençà el 2003, els Estats Units són cada cop més conscients de la rellevància d’aquesta àrea geogràfica en particular, i de tot el continent africà, en general. Ho demostren algunes de les darreres polítiques que han portat a terme en la regió, tals com la Iniciativa del Pan-Sahel (2003-2004), que tractà de coordinar les forces de seguretat de Mauritània, Mali, Niger i el Txad per combatre els moviments islamistes; la Iniciativa Contraterrorisme del Trans-Sahara (2005), finançada amb més de 500 milions de dolars, i que afecta a la pràctica totalitat de països esmentats més amunt, tret de Líbia; la Operació d’entrenament Flintlock realitzada el mateix 2005, i que contemplà llavors el major desplegament de tropes americanes a l’Àfrica des de la Segona Guerra Mundial, i més recentment, la decisió de formar l’USAFRICOM (2007), és a dir, un nou alt comandament militar americà que tindrà sota la seva jurisdicció tot el continent americà, tret d’Egipte, i que es considera que serà plenament operatiu el mes de setembre del 2008.

ornant, però, a la xarxa Al-Qaeda, la seva presència a la zona, i més concretament al Magrib, es canalitza a través d’organitzacions locals, però que cada cop més assumeixen plantejaments pan-islamistes, en detriment dels exclusivament domèstics, si bé aquests no són abandonats del tot. Dues organitzacions associades a al-Qaeda són l’algerià Grup Salafista del Predicament i el Combat (GSPC) i el Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM). També cal esmentar l’existència del Front Islàmic de Tunísia (FIT) i del Grup Islàmic de Combat Libi (GICL). D’aquests dos últims, se sap que el primer ha rebut ajuda del GSPC, mentre que el segon, segons algunes fonts, nega qualsevol vinculació amb Al-Qaeda i, a diferència de la resta, mena una lluita circumscrita a l’àmbit domèstic que té per objectiu fonamental enderrocar el govern titella, de Muammar al-Gaddafi.

Val a dir que, després d’une fracassades negociacions de fusió, sembla haver-se establert una competència aferrissada entre el GSPC i el GICM per tal d’esdevenir l’interlocutor regional amb les instàncies supremes d’Al-Qaeda. En aquest sentit, el GICM emfasitza la densa xarxa d’activistes potencials que ha bastit en els darrers anys a Europa, a més a més dels seus propis membres al Marroc. No debades, membres del GICM o propers van prendre part en els atemptats de Madrid (Espanya) del 2004.

Per igualar o superar l’aposta dels marroquins, el GSPC va anunciar el 26 de gener passat, que canviava de nom, i passava a anomenar-se Al-Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI). Per confirmar el seu canvi d’estratègia de lluita, aquest grup, amb anterioritat a les mortíferes accions a Alger, de la setmana passada, va protagonitzar atacs contra vehicles d’una empresa americana i d’una de russa, que treballaven en el sector de l’energia, alhora que feia una crida a tots els algerians a allunyar-se dels estrangers croats (cristians) residents al país. També cal destacar el fet que les seves actuacions han superat els límits territorials algerians: a més de la ja esmentada ajuda als islamistes de Tunísia, el GSPC-AQMI, sembla trobar-se rere els atacs a instal.lacions militars a Mauritània, amb una voluntat clara d’expandir-se per la regió. Cal tenir en compte que es considera que el grup algerià té el seu quarter general i els seus principals camps d’entrenament en el desert del Sahel, és a dir, clarament en la part més meridional del país, fronterera a més de Mauritània, amb Mali i Niger. Per la seva banda, i a l’igual que el GICM, també se suposa que compta amb xarxes de base que recluten joves algerians a Europa, principalment, a França.

En definitiva, sembla consolidar-se l’aposta per la lluita global feta pels dirigents d’Al-Qaeda. Una lluita que aniria des del Marroc fins a les Filipines –amb l’afegit d’una possible extensió cap Al-Andalus, la Xina i els nous estats asiàtics sorgits de l’enfonsament de l’antiga URSS. Es dibuixa, així un escenari davant el qual, difícilment els Estats Units poden fer front, tenint present que cada cop és més intensa l’oposició interna, a continuar la guerra en els dos fronts actualment calents: l’Afganistan i, per descomptat, l’Iraq. En seguirem parlant

Josep Sort

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGWodk7VhELWBJk7JIerAG8zRIq80AkPnQbP7OmZaxY7g9oaJopdLuGlEh68wTeMms4AY-EO8ejzfxYUCbs_GoD8FLeAwL4jbos23s6p-miJ2BCtZY_CdMCf8txBLe0ruawFJrHg/s1600-h/638amp_LlibertatG.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5055085286379808930" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGWodk7VhELWBJk7JIerAG8zRIq80AkPnQbP7OmZaxY7g9oaJopdLuGlEh68wTeMms4AY-EO8ejzfxYUCbs_GoD8FLeAwL4jbos23s6p-miJ2BCtZY_CdMCf8txBLe0ruawFJrHg/s320/638amp_LlibertatG.jpg" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" /></a><br /><div align="justify"><strong>El nou atac a la recepció de TV3 al País Valencià i l'espai de comunicació nacional català</strong> </div><br /><div align="justify"><br />L'amenaça que pesa sobre la recepció de les emissions de TV3 en digital al País Valencià no pot sorprendre ningú que conegui les arrels ideològiques del PP del País Valencià. Ara bé, els atacs a la difusió de TV3 en aquesta part de la nostra nació no són nous ni una exclusiva de la dreta reaccionària del País Valencià. </div><br /><div align="justify"><br />Per exemple, convé no oblidar que l'iniciador d'aquests atacs va ser el delegat del govern socialista Eugeni Burriel, que el maig de 1985 va precintar el repetidor de TV3 instal·lat a Sueca argumentant-ne, com ara fa el govern del PP, la il·legalitat. </div><br /><div align="justify"><br />Quatre anys més, l'estratègia va ser lleugerament diferent: l'aleshores ministre espanyol de Transport, Turisme i Comunicació, José Barrionuevo, amb el beneplàcit i la connivència del president de la generalitat de baix, el socialista Joan Lerma, va atorgar les freqüències que utilitzava TV3 a Canal 9. Aquesta vegada els arguments van ser uns suposats problemes tècnics, però es tractava d'una decisió política que pretenia impedir la recepció de TV3 al País Valencià, com ho demostra el fet que abans d'aquesta decisió s'havien assignat unes altres freqüències a TVV i, d'acord amb aquestes freqüències, s'havia encarregat a determinades empreses la fabricació del material tècnic per a adaptar les antenes individuals i col·lectives a la sintonització d'un nou canal de televisió. </div><br /><div align="justify"><br />Ara bé, el fet que no sigui un atac nou no vol dir que no sigui greu i que si a la fi es duu a terme l'ordre de precintar els repetidors, s'haurà donat un cop de moment letal a les possibilitats de construir un espai de comunicació nacional català. Parlem de possibilitats perquè si bé la construcció d'aquest espai no és possible si s'impedeix que TV3, TVV o IB3 es puguin veure arreu del país, no n'hi ha prou amb això, ja que un dels objectius fonamentals de la construcció d'un espai de comunicació nacional català hauria de ser sobretot la creació d'un imaginari nacional comú mitjançant els mitjans de comunicació. </div><br /><div align="justify"><br />Per això, aprofitant aquest atac, caldria analitzar en quina mesura TV3 ha contribuït a la creació d'aquest imaginari català comú, la qual cosa implica analitzar-ne els continguts. Aquesta anàlisi no pot ser més descoratjadora: tant sota els governs de CiU com dels tripartits s'ha renunciat a assolir aquest objectiu. Les diferents direccions van concebre i conceben TV3 i Catalunya ràdio com a mitjans regionals del Principat i mai no han tingut una vocació nacional. Aquesta vocació nacional estaria justificada, a més, per les potencialitats econòmiques d'un mercat que abasti el conjunt dels Països Catalans, potencialitats evidents ja que tant al País Valencià com a les Illes les audiències de TV3 no han estat menyspreables en determinats moments. </div><br /><div align="justify"><br />Així, els informatius de TV3 no s'han ocupat (ni s'ocupen) d'una manera regular de la realitat política, social i econòmica del País Valencià (ni de les Illes, ni de la Catalunya Nord), la qual cosa no fa sinó reflectir tant el seu caràcter regional com el seu absolut menyspreu a una part de la seva audiència. Per contra, molt sovint les notícies del País Valencià que hi apareixen tenen a veure amb fets luctuosos relacionats amb la crònica de successos. El resultat de tot plegat és que difícilment un català del sud o insular es pot identificar amb uns informatius en què la seva realitat és obviada un dia rere l'altre. D'altra banda, els catalans de la Catalunya estricta que veuen aquests mateixos informatius acaben per conèixer més la realitat política del País Basc que no pas la de la resta de territoris de la seva nació. </div><br /><div align="justify"><br />Podríem parlar també en quina mesura TV3 ha contribuït en determinats programes a la reproducció de determinats estereotips sobre els valencians o sobre l'absència gairebé total de persones de les variants del sud o insulars als informatius i a les pel·lícules o sèries doblades. </div><br /><div align="justify"><br />En la línia d'un article de Josep Gifreu el repte és construir aquest imaginari amb projecció de futur. Amb iniciatives com la de VilaWeb TV es demostra, des de la societat civil, que l'actual esclerosi en que es mouen les diferents institucions públiques als Països Catalans és perfectament superable. Ara més que mai, cal demostrar la voluntat de construir país i guanyar espais als mitjans de comunicació, com per exemple internet, per al domini lingüístic català.</div><br /><div align="justify"><br />Comptat i debatut, si realment es vol construir un espai de comunicació nacional cal garantir sens dubte la recepció de qualsevol mitjà en català arreu de la nació, però cal sobretot que els continguts d'aquests mitjans contribueixin a la creació a un imaginari nacional comú. Perquè l'espai nacional de comunicació no és només una qüestió lingüística sinó també, i sobretot, de continguts, ja que un determinat mitjà en català augmentarà la seva audiència i, per tant, reforçarà aquest espai si reflecteix la realitat de tot el país. </div>

El nou atac a la recepció de TV3 al País Valencià i l'espai de comunicació nacional català

L'amenaça que pesa sobre la recepció de les emissions de TV3 en digital al País Valencià no pot sorprendre ningú que conegui les arrels ideològiques del PP del País Valencià. Ara bé, els atacs a la difusió de TV3 en aquesta part de la nostra nació no són nous ni una exclusiva de la dreta reaccionària del País Valencià.

Per exemple, convé no oblidar que l'iniciador d'aquests atacs va ser el delegat del govern socialista Eugeni Burriel, que el maig de 1985 va precintar el repetidor de TV3 instal·lat a Sueca argumentant-ne, com ara fa el govern del PP, la il·legalitat.

Quatre anys més, l'estratègia va ser lleugerament diferent: l'aleshores ministre espanyol de Transport, Turisme i Comunicació, José Barrionuevo, amb el beneplàcit i la connivència del president de la generalitat de baix, el socialista Joan Lerma, va atorgar les freqüències que utilitzava TV3 a Canal 9. Aquesta vegada els arguments van ser uns suposats problemes tècnics, però es tractava d'una decisió política que pretenia impedir la recepció de TV3 al País Valencià, com ho demostra el fet que abans d'aquesta decisió s'havien assignat unes altres freqüències a TVV i, d'acord amb aquestes freqüències, s'havia encarregat a determinades empreses la fabricació del material tècnic per a adaptar les antenes individuals i col·lectives a la sintonització d'un nou canal de televisió.

Ara bé, el fet que no sigui un atac nou no vol dir que no sigui greu i que si a la fi es duu a terme l'ordre de precintar els repetidors, s'haurà donat un cop de moment letal a les possibilitats de construir un espai de comunicació nacional català. Parlem de possibilitats perquè si bé la construcció d'aquest espai no és possible si s'impedeix que TV3, TVV o IB3 es puguin veure arreu del país, no n'hi ha prou amb això, ja que un dels objectius fonamentals de la construcció d'un espai de comunicació nacional català hauria de ser sobretot la creació d'un imaginari nacional comú mitjançant els mitjans de comunicació.

Per això, aprofitant aquest atac, caldria analitzar en quina mesura TV3 ha contribuït a la creació d'aquest imaginari català comú, la qual cosa implica analitzar-ne els continguts. Aquesta anàlisi no pot ser més descoratjadora: tant sota els governs de CiU com dels tripartits s'ha renunciat a assolir aquest objectiu. Les diferents direccions van concebre i conceben TV3 i Catalunya ràdio com a mitjans regionals del Principat i mai no han tingut una vocació nacional. Aquesta vocació nacional estaria justificada, a més, per les potencialitats econòmiques d'un mercat que abasti el conjunt dels Països Catalans, potencialitats evidents ja que tant al País Valencià com a les Illes les audiències de TV3 no han estat menyspreables en determinats moments.

Així, els informatius de TV3 no s'han ocupat (ni s'ocupen) d'una manera regular de la realitat política, social i econòmica del País Valencià (ni de les Illes, ni de la Catalunya Nord), la qual cosa no fa sinó reflectir tant el seu caràcter regional com el seu absolut menyspreu a una part de la seva audiència. Per contra, molt sovint les notícies del País Valencià que hi apareixen tenen a veure amb fets luctuosos relacionats amb la crònica de successos. El resultat de tot plegat és que difícilment un català del sud o insular es pot identificar amb uns informatius en què la seva realitat és obviada un dia rere l'altre. D'altra banda, els catalans de la Catalunya estricta que veuen aquests mateixos informatius acaben per conèixer més la realitat política del País Basc que no pas la de la resta de territoris de la seva nació.

Podríem parlar també en quina mesura TV3 ha contribuït en determinats programes a la reproducció de determinats estereotips sobre els valencians o sobre l'absència gairebé total de persones de les variants del sud o insulars als informatius i a les pel·lícules o sèries doblades.

En la línia d'un article de Josep Gifreu el repte és construir aquest imaginari amb projecció de futur. Amb iniciatives com la de VilaWeb TV es demostra, des de la societat civil, que l'actual esclerosi en que es mouen les diferents institucions públiques als Països Catalans és perfectament superable. Ara més que mai, cal demostrar la voluntat de construir país i guanyar espais als mitjans de comunicació, com per exemple internet, per al domini lingüístic català.

Comptat i debatut, si realment es vol construir un espai de comunicació nacional cal garantir sens dubte la recepció de qualsevol mitjà en català arreu de la nació, però cal sobretot que els continguts d'aquests mitjans contribueixin a la creació a un imaginari nacional comú. Perquè l'espai nacional de comunicació no és només una qüestió lingüística sinó també, i sobretot, de continguts, ja que un determinat mitjà en català augmentarà la seva audiència i, per tant, reforçarà aquest espai si reflecteix la realitat de tot el país.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZLd-rTYghITsd3m_zm2sw9mvkMJPAM18YEmN_G2CocCo34N6N4CP8T_VLX3SBbyzyPJuWDqc0ei_zqKArHeC-2b4kAMz1qA3sLSdgDxUWybuMKzHqXtq_P-HKIYcenNamFzTwtw/s1600-h/17.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5053962131816044226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZLd-rTYghITsd3m_zm2sw9mvkMJPAM18YEmN_G2CocCo34N6N4CP8T_VLX3SBbyzyPJuWDqc0ei_zqKArHeC-2b4kAMz1qA3sLSdgDxUWybuMKzHqXtq_P-HKIYcenNamFzTwtw/s320/17.jpg" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" /></a><br /><div align="justify"><strong>"La gent ha de veure que el sistema no és invencible"</strong></div><br /><div align="justify"><br /><strong>Entrevista a Ricard de Vargas, exmilitant del MIL</strong></div><br /><div align="justify"><br />Fou membre del MIL i de l´OLLA. És historiador, escriptor i guionista de cinema. Entre els seus llibres cal destacar, Anarquisme i Alliberament Nacional, el Llamp 1987, escrit amb altres companys; La Primera Guerra Mundial (L´enfrontament de les potències imperialistes), Edicions Graó 1989, i Antologia poètica popular a la memòria de Salvador Puig Antich, el 1996. També ha publicat articles en més de 50 mitjans escrits com El Punt, Sapiens, Egin, Gara o Altres Nacions. Té un estudi inèdit "El MIL i el Moviment Obrer Autònom" i en els darrers anys ha publicat articles sobre el MIL i Puig Antich, com "Salvador Puig Antich, trenta dos anys després", publicat a El Punt el 2006. Explica la manipulació històrica que es fa amb Puig Antich i tot el moviment anticapitalista d´aquells anys. Com a guionista de televisió, ha realitzat el documental Maquis de Catalunya (set capítols que passen entre el 1939 i 1963) per TVE-2 Catalunya, el 1988 i 1989. Ha realitzat exposicions històriques com Les col·lectivitzacions a Catalunya, 1936-39 (UCE, Prada de Conflent, 1983) o El Maquis als Països Catalans 1939-1963 (Santa Coloma de Gramenet, 1984). És professor, traductor i ha col·laborat com a articulista. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>L’entrevista completa es pot llegir al portal Indymedia Alacant.Quin és el context sociopolític en el qual cal contextualitzar el naixement del MIL?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Durant el franquisme es produeix un procés d´ofensiva de la classe obrera catalana. Hi ha una progressiva radicalització del moviment obrer basat en l´autonomia, l´assemblearisme i practiques de caire anticapitalista, enfrontant-se a l´hegemonia del PSUC i d´altres grupuscles trotskistes i maoistes que operaven a CCOO, amb l´objectiu de dirigir i controlar els obrers. Com a conseqüència de la creixent conscienciació de la classe obrera, aguditzada per la brutal repressió policial, a partir del 1968, es creen a algunes fabriques comitès d´autodefensa, que proliferen en els comitès de fàbrica, amb de legats revocables. Gràcies a l´ofensiva del moviment obrer, també era ben present en la lluita als barris. Es produeixen importants vagues com la d´Harry Walker (desembre de 1970 al gener de 1971),la de la SEAT, el 71 amb un company mort, la de la Tèrmica, a Sant Adrià del Besòs, el 1973, on els obrers s´enfronten amb les forces policials i on també hi ha un mort. S´aguditza la violència obrera, la lluita de classes. Així, a principis dels 70 naix el MIL, per donar suport a tot aquest moviment autònom i anticapitalista.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>Des de l´actualitat, quines podríem dir que foren les aportacions del MIL a l´època?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">En primer lloc el MIL, neix i és una conseqüència de les lluites autònomes, antiautoritaries, i de caràcter anticapitalista del moviment obrer a Catalunya. Tots aquests avenços del moviment real de la classe obrera s´assumeixen i es potencien pel MIL, contribueix a la crítica del sectarisme militant i reforça la pràctica antiautoritària i autogestionària.Pel que fa a les aportacions del MIL, cal destacar la influència reflectida en el seu antiatoritarisme el maig del 68. Les aportacions del situacionisme amb la crítica de la vida quotidiana, la recuperació del marxisme antiautoritari i antiestatista d´entre guerres i sobre tot la influència de les lluites autònomes i vagues salvatges europees d´inicis dels 70.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>Per què s´autodissol el MIL?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Es dissol a l´agost de 1973, quan detenen Salvador Puig Antich i els altres. El MIL era un moviment de suport antiautoritari i autònom. Era contrari també al leninisme i a la concepció d´avantguarda revolucionària i del partit dirigent. Partia d´una filosofia organitzativa des de la mateixa classe obrera. Aquest antiautoritarisme s´oposa l´existència de diferents formes organitzatives del moviment obrer amb funcions separades (partit - sindicat), sense dirigents ni dirigits. La història ha demostrat que l´existència d´organitzacions permanents ha estat nefasta per al moviment obrer. Per tant, el MIL, amb les expropiacions per ajudar el moviment obrer es converteix en una organització políticomilitar al marge del moviment obrer, on només una elit s´especialitza en aquest tipus d´accions. Aquest fet entra en contradicció amb la seua ideologia; teoria i pràctica no coincideixen. Per tant es dissol, per continuar en el moviment real.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>Quins eren els referents ideològics del MIL?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El MIL recupera experiències europees de lluites autònomes, com les vagues salvatges de la Llombardia i el Piemont, on els treballadors deixen al marge els sindicats. Pel que fa a la seua pràctica, el MIL té com a referent el marxisme antiautoritari i el moviment llibertari. Mai van ser motiu d´enfrontament, ja que el més important, allò que ens unia a tots era l´acció revolucionaria.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>Per què no hi havia una bona relació amb la CNT?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">A principis dels 60 el moviment llibertari era gairebé inexistent organitzativament. El MIL era antisindicalista i, per tant, contrari a la CNT. Se´ls criticava la seua burocratització ideològica, la incapacitat de fer autocrítica sobre la Guerra del 36 i la postura a l´exili. La CNT era incapaç d´adaptar-se a les circumstàncies històriques de la classe treballadora d´aquell moment. La direcció de la CNT a l´exili es negà rotundament a col·laborar o potenciar les accions del MIL. Això contrasta amb la col·laboració de militants anarquistes de l´exili francès, que fins i tot van proporcionar les primeres armes al MIL.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>La manipulació de la història mostra les organitzacions de l´època com a antifranquista. Què en penses d´aquest període?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Pel que fa al moviment antifranquista català hi havia dos bàndols clarament diferenciats. L´hegemònic, l´Assemblea de Catalunya, on s´enquadraven la majoria de partits que treballaven per la reforma, on PSUC - PCE era la força predominant, no per un canvi revolucionari. I el sector minoritari, que creixia cada cop més, representat pel moviment obrer autònom i anticapitalista. En formaven part els Grups Obrers Autònoms i plataformes anticapitalistes que donaven suport al MIL, diversos grups autònoms i revolucionaris.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>Per què es produeix una transformació de la dictadura en la democràcia burgesa?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Per entrar a la Unió Europea, calia maquillar la dictadura en un procés democràtic. El PCE li interessava assolir quotes de poder en el sistema. En aquest procés de "normalització democràtica", coincideixen els interessos dels feixistes, els demòcrates i els capitalistes. Es produeix un pacte entre uns i altres amb l´objectiu de "repartir-se el pastís". El franquisme accepta la democràcia i els demòcrates no posen en qüestió les arrels de dominació socioeconòmiques del franquisme. D´altra banda es produeix una intensa repressió cap als moviments autònoms, l´Assemblea de Catalunya no fa res per evitar l´execució de Puig Antich. En tot aquest procés el PSUC acaba amb les lluites més radicals del moviment obrer i veïnal de mitjan i finals dels 70. El 1982, el PSOE engega tota una política repressiva de desmobilització i destrucció de les conquestes socials i laborals.</div><br /><div align="justify"><br /><strong>Com veus la situació actual als Països Catalans i a la resta del món?</strong></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">La democràcia és la nova forma del capital. El veritable canvi esdevindrà amb una transformació social radical, cal acabar amb el treball assalariat i això serà possible amb una lluita basada en la teoria i la pràctica anticapitalista. Actualment es parteix de zero. Les noves generacions nascudes fora del franquisme, s´adonen que la democràcia és falsa, que és una trampa. El jovent es troba immers en una situació d´explotació laboral i de control ideològic. La situació actual és diferent però més dura que l´anterior. Aquesta explotació i opressió tan extrema produirà una radicalització de les lluites i un aprofundiment de la consciència de classe. Tanmateix la situació s´ha clarificat òbviament. Els que ara s´enfronten d´una manera conseqüent i directa,ho fan des de posicions cada cop més autoorganitzatives autogestionàries i anticapitalistes. A nivell mundial, el capitalisme també s´ha fet molt més agressiu i, per tant, també comença a aparèixer una certa oposició. Cal ampliar la base de lluita popular, que la gent participe activament en les petites lluites. La gent ha de veure que aquest sistema no és invencible. I qualsevol lluita, encara que es perda, és important. D´altra banda és molt important que sectors de l´independentisme, abans fortament marcats per un marxisme i un leninisme doctrinaris, han confluït amb sectors del moviment llibertari, en lluites concretes. Es va trencat amb els prejudicis ideològics heretats i això a l´Estat no li fa gens ni mica de gràcia.</div>

"La gent ha de veure que el sistema no és invencible"

Entrevista a Ricard de Vargas, exmilitant del MIL

Fou membre del MIL i de l´OLLA. És historiador, escriptor i guionista de cinema. Entre els seus llibres cal destacar, Anarquisme i Alliberament Nacional, el Llamp 1987, escrit amb altres companys; La Primera Guerra Mundial (L´enfrontament de les potències imperialistes), Edicions Graó 1989, i Antologia poètica popular a la memòria de Salvador Puig Antich, el 1996. També ha publicat articles en més de 50 mitjans escrits com El Punt, Sapiens, Egin, Gara o Altres Nacions. Té un estudi inèdit "El MIL i el Moviment Obrer Autònom" i en els darrers anys ha publicat articles sobre el MIL i Puig Antich, com "Salvador Puig Antich, trenta dos anys després", publicat a El Punt el 2006. Explica la manipulació històrica que es fa amb Puig Antich i tot el moviment anticapitalista d´aquells anys. Com a guionista de televisió, ha realitzat el documental Maquis de Catalunya (set capítols que passen entre el 1939 i 1963) per TVE-2 Catalunya, el 1988 i 1989. Ha realitzat exposicions històriques com Les col·lectivitzacions a Catalunya, 1936-39 (UCE, Prada de Conflent, 1983) o El Maquis als Països Catalans 1939-1963 (Santa Coloma de Gramenet, 1984). És professor, traductor i ha col·laborat com a articulista.

L’entrevista completa es pot llegir al portal Indymedia Alacant.Quin és el context sociopolític en el qual cal contextualitzar el naixement del MIL?

Durant el franquisme es produeix un procés d´ofensiva de la classe obrera catalana. Hi ha una progressiva radicalització del moviment obrer basat en l´autonomia, l´assemblearisme i practiques de caire anticapitalista, enfrontant-se a l´hegemonia del PSUC i d´altres grupuscles trotskistes i maoistes que operaven a CCOO, amb l´objectiu de dirigir i controlar els obrers. Com a conseqüència de la creixent conscienciació de la classe obrera, aguditzada per la brutal repressió policial, a partir del 1968, es creen a algunes fabriques comitès d´autodefensa, que proliferen en els comitès de fàbrica, amb de legats revocables. Gràcies a l´ofensiva del moviment obrer, també era ben present en la lluita als barris. Es produeixen importants vagues com la d´Harry Walker (desembre de 1970 al gener de 1971),la de la SEAT, el 71 amb un company mort, la de la Tèrmica, a Sant Adrià del Besòs, el 1973, on els obrers s´enfronten amb les forces policials i on també hi ha un mort. S´aguditza la violència obrera, la lluita de classes. Així, a principis dels 70 naix el MIL, per donar suport a tot aquest moviment autònom i anticapitalista.

Des de l´actualitat, quines podríem dir que foren les aportacions del MIL a l´època?

En primer lloc el MIL, neix i és una conseqüència de les lluites autònomes, antiautoritaries, i de caràcter anticapitalista del moviment obrer a Catalunya. Tots aquests avenços del moviment real de la classe obrera s´assumeixen i es potencien pel MIL, contribueix a la crítica del sectarisme militant i reforça la pràctica antiautoritària i autogestionària.Pel que fa a les aportacions del MIL, cal destacar la influència reflectida en el seu antiatoritarisme el maig del 68. Les aportacions del situacionisme amb la crítica de la vida quotidiana, la recuperació del marxisme antiautoritari i antiestatista d´entre guerres i sobre tot la influència de les lluites autònomes i vagues salvatges europees d´inicis dels 70.

Per què s´autodissol el MIL?

Es dissol a l´agost de 1973, quan detenen Salvador Puig Antich i els altres. El MIL era un moviment de suport antiautoritari i autònom. Era contrari també al leninisme i a la concepció d´avantguarda revolucionària i del partit dirigent. Partia d´una filosofia organitzativa des de la mateixa classe obrera. Aquest antiautoritarisme s´oposa l´existència de diferents formes organitzatives del moviment obrer amb funcions separades (partit - sindicat), sense dirigents ni dirigits. La història ha demostrat que l´existència d´organitzacions permanents ha estat nefasta per al moviment obrer. Per tant, el MIL, amb les expropiacions per ajudar el moviment obrer es converteix en una organització políticomilitar al marge del moviment obrer, on només una elit s´especialitza en aquest tipus d´accions. Aquest fet entra en contradicció amb la seua ideologia; teoria i pràctica no coincideixen. Per tant es dissol, per continuar en el moviment real.

Quins eren els referents ideològics del MIL?

El MIL recupera experiències europees de lluites autònomes, com les vagues salvatges de la Llombardia i el Piemont, on els treballadors deixen al marge els sindicats. Pel que fa a la seua pràctica, el MIL té com a referent el marxisme antiautoritari i el moviment llibertari. Mai van ser motiu d´enfrontament, ja que el més important, allò que ens unia a tots era l´acció revolucionaria.

Per què no hi havia una bona relació amb la CNT?

A principis dels 60 el moviment llibertari era gairebé inexistent organitzativament. El MIL era antisindicalista i, per tant, contrari a la CNT. Se´ls criticava la seua burocratització ideològica, la incapacitat de fer autocrítica sobre la Guerra del 36 i la postura a l´exili. La CNT era incapaç d´adaptar-se a les circumstàncies històriques de la classe treballadora d´aquell moment. La direcció de la CNT a l´exili es negà rotundament a col·laborar o potenciar les accions del MIL. Això contrasta amb la col·laboració de militants anarquistes de l´exili francès, que fins i tot van proporcionar les primeres armes al MIL.

La manipulació de la història mostra les organitzacions de l´època com a antifranquista. Què en penses d´aquest període?

Pel que fa al moviment antifranquista català hi havia dos bàndols clarament diferenciats. L´hegemònic, l´Assemblea de Catalunya, on s´enquadraven la majoria de partits que treballaven per la reforma, on PSUC - PCE era la força predominant, no per un canvi revolucionari. I el sector minoritari, que creixia cada cop més, representat pel moviment obrer autònom i anticapitalista. En formaven part els Grups Obrers Autònoms i plataformes anticapitalistes que donaven suport al MIL, diversos grups autònoms i revolucionaris.

Per què es produeix una transformació de la dictadura en la democràcia burgesa?

Per entrar a la Unió Europea, calia maquillar la dictadura en un procés democràtic. El PCE li interessava assolir quotes de poder en el sistema. En aquest procés de "normalització democràtica", coincideixen els interessos dels feixistes, els demòcrates i els capitalistes. Es produeix un pacte entre uns i altres amb l´objectiu de "repartir-se el pastís". El franquisme accepta la democràcia i els demòcrates no posen en qüestió les arrels de dominació socioeconòmiques del franquisme. D´altra banda es produeix una intensa repressió cap als moviments autònoms, l´Assemblea de Catalunya no fa res per evitar l´execució de Puig Antich. En tot aquest procés el PSUC acaba amb les lluites més radicals del moviment obrer i veïnal de mitjan i finals dels 70. El 1982, el PSOE engega tota una política repressiva de desmobilització i destrucció de les conquestes socials i laborals.

Com veus la situació actual als Països Catalans i a la resta del món?

La democràcia és la nova forma del capital. El veritable canvi esdevindrà amb una transformació social radical, cal acabar amb el treball assalariat i això serà possible amb una lluita basada en la teoria i la pràctica anticapitalista. Actualment es parteix de zero. Les noves generacions nascudes fora del franquisme, s´adonen que la democràcia és falsa, que és una trampa. El jovent es troba immers en una situació d´explotació laboral i de control ideològic. La situació actual és diferent però més dura que l´anterior. Aquesta explotació i opressió tan extrema produirà una radicalització de les lluites i un aprofundiment de la consciència de classe. Tanmateix la situació s´ha clarificat òbviament. Els que ara s´enfronten d´una manera conseqüent i directa,ho fan des de posicions cada cop més autoorganitzatives autogestionàries i anticapitalistes. A nivell mundial, el capitalisme també s´ha fet molt més agressiu i, per tant, també comença a aparèixer una certa oposició. Cal ampliar la base de lluita popular, que la gent participe activament en les petites lluites. La gent ha de veure que aquest sistema no és invencible. I qualsevol lluita, encara que es perda, és important. D´altra banda és molt important que sectors de l´independentisme, abans fortament marcats per un marxisme i un leninisme doctrinaris, han confluït amb sectors del moviment llibertari, en lluites concretes. Es va trencat amb els prejudicis ideològics heretats i això a l´Estat no li fa gens ni mica de gràcia.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgThxLd1IM5VmKcM5HeBqUz8Ef_drDO-5WvtepFLu-Tb-yHGYGuOkJOOw3a8jIXdmuJRnQog2NgnVNNZSTAI5pRzTIGaVg6ofbDvGciXOhk_KWJQnuq2Z8Ajvd5EdeGouJ0seVtTQ/s1600-h/cup-logo-200.gif"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5050073953563171730" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgThxLd1IM5VmKcM5HeBqUz8Ef_drDO-5WvtepFLu-Tb-yHGYGuOkJOOw3a8jIXdmuJRnQog2NgnVNNZSTAI5pRzTIGaVg6ofbDvGciXOhk_KWJQnuq2Z8Ajvd5EdeGouJ0seVtTQ/s320/cup-logo-200.gif" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" /></a><br /><div align="justify"><strong>Com combatre la sociatadependència<br /></strong><a title="PDF" onclick="window.open('http://www.cup.cat/portal/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=316','win2','status=no,toolbar=no,scrollbars=yes,titlebar=no,menubar=no,resizable=yes,width=640,height=480,directories=no,location=no');" href="javascript:void(0)" snap_preview_added="no"></a><br /><em>[Article publicat al núm. 33 del Malapell, butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular de Sabadell]<br /></em><br />S’apropa el mes de maig i arribaran les eleccions municipals. Aquest cop viurem intensament aquest dia, ja que aquest any a moltes viles i ciutats es podran votar candidatures vinculades a l’esquerra independentista. Aquestes eleccions són importants tot i que vagin com vagin l’EI seguirà treballant diàriament per vertebrar el nostre projecte d’alliberament nacional i social. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">L’EI no es dedica a treballar només per presentar-se a les eleccions sinó que la feina la fem durant tot l’any. Però també tenim claríssim que l’assoliment de representació en alguns ajuntaments provocarà que el nostre projecte polític consolidi un altre espai d’expressió i incidència on poder desplegar la unitat popular. Aquesta eina és una peça més en el camí que ens portarà cap al procés d’emancipació. </div><br /><div align="justify"><br />Des de la CUP es convocaran assemblees obertes amb temes concrets on tothom hi podrà dir la seva. O sigui que el poble prendrà la paraula, posarem en pràctica la democràcia participativa per intentar que tothom pugui incidir en la gestió de la seva realitat municipal. La millor manera de poder defensar aquestes propostes és assolint un regidor que pugui ser la nostra veu. Una veu que proposa, una veu que denuncia, una veu que critica, una veu que construeix l’alternativa. Hi ha massa gent que s’ha pensat que ERC o ICV podien ser aquesta veu i s’ha demostrat que molts cops ja parlen en veu baixa o cada cop més no diuen res i callen. Amb aquest silenci a vegades són còmplices, però cada cop més són responsables i executors de polítiques nefastes pel territori i per les classes populars catalanes. Estan demostrant que no parlen per nosaltres. Ja no lluiten contra el poder establert sinó que s’han establert al poder. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Aquests dos partits actualment han esdevingut sociatadependents. </div><br /><div align="justify"><br />Al Vallès, l’EI s’ha implicat en l’impuls, creació i articulació de candidatures alternatives. En moltes viles i ciutats del Vallès hi haurà la possibilitat de votar una veu crítica i constructiva. Aquesta veu a Ripollet parla sota el nom de Compromís per Ripollet actualment amb sis regidors. A Badia del Vallès hi ha l’Alternativa d’Esquerres de Badia (AEB) actualment amb un regidor. A Cerdanyola hi trobem la Plataforma Activa Social (PAS) també amb un regidor. A Rubí, l’Alternativa Ciutadana per Rubí amb dos regidors. Esperem que totes aquestes candidatures sumin regidors. A Castellar, també s’està articulant una candidatura sota el nom d’Altraveu. A Barberà, també se senten veus alternatives. Hi ha ciutats on l’alternativa s’aixopluga sota la CUP com són Sant Cugat i Terrassa.<br /></div><br /><div align="justify">A la nostra ciutat creiem que per fer possible un altre Sabadell la nostra alternativa als sociatadependents és l’Entesa (ES). Actualment, tenim dos regidors i hem estat l’única veu crítica que no s’ha sotmès a l’estil Bustos que ha fet que a Sabadell el “totxo” sigui al poder. Hem estat veu l’única veu que ha fet oposició, hem estat els únics que diem les coses clares i hem parlat perquè volem transformar Sabadell. </div><br /><div align="justify"><br />Fóra interessant que a totes aquestes viles i ciutats suméssim regidors per poder mantenir el Vallès viu. </div><br /><div align="justify"><br />A la resta dels Països Catalans, la CUP es presentarà en més de cinquanta municipis. La veu es va estenent i cada cop hi ha més llocs on es comencen a dir les coses pel seu nom. Hi ha moltes viles i ciutats on ens organitzem per donar color a l’ajuntament. En aquestes eleccions municipals la veu se sentirà a Arbúcies, Badalona, Berga, Biosca, Capellades, Celrà, Dosrius, Girona, Granollers, Guíxols, Lleida, Manresa, Martorell, Mataró, Montesquiu, Navarcles, Pineda de Mar, Palamós, Ribes, Sallent, Salt, Sant Celoni, Torà, Valls, Vic, Viladamat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar... i moltes altres viles i ciutats on ens estem recuperant de l’afonia i comencem a tenir veu. </div>

Com combatre la sociatadependència

[Article publicat al núm. 33 del Malapell, butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular de Sabadell]

S’apropa el mes de maig i arribaran les eleccions municipals. Aquest cop viurem intensament aquest dia, ja que aquest any a moltes viles i ciutats es podran votar candidatures vinculades a l’esquerra independentista. Aquestes eleccions són importants tot i que vagin com vagin l’EI seguirà treballant diàriament per vertebrar el nostre projecte d’alliberament nacional i social.

L’EI no es dedica a treballar només per presentar-se a les eleccions sinó que la feina la fem durant tot l’any. Però també tenim claríssim que l’assoliment de representació en alguns ajuntaments provocarà que el nostre projecte polític consolidi un altre espai d’expressió i incidència on poder desplegar la unitat popular. Aquesta eina és una peça més en el camí que ens portarà cap al procés d’emancipació.

Des de la CUP es convocaran assemblees obertes amb temes concrets on tothom hi podrà dir la seva. O sigui que el poble prendrà la paraula, posarem en pràctica la democràcia participativa per intentar que tothom pugui incidir en la gestió de la seva realitat municipal. La millor manera de poder defensar aquestes propostes és assolint un regidor que pugui ser la nostra veu. Una veu que proposa, una veu que denuncia, una veu que critica, una veu que construeix l’alternativa. Hi ha massa gent que s’ha pensat que ERC o ICV podien ser aquesta veu i s’ha demostrat que molts cops ja parlen en veu baixa o cada cop més no diuen res i callen. Amb aquest silenci a vegades són còmplices, però cada cop més són responsables i executors de polítiques nefastes pel territori i per les classes populars catalanes. Estan demostrant que no parlen per nosaltres. Ja no lluiten contra el poder establert sinó que s’han establert al poder.

Aquests dos partits actualment han esdevingut sociatadependents.

Al Vallès, l’EI s’ha implicat en l’impuls, creació i articulació de candidatures alternatives. En moltes viles i ciutats del Vallès hi haurà la possibilitat de votar una veu crítica i constructiva. Aquesta veu a Ripollet parla sota el nom de Compromís per Ripollet actualment amb sis regidors. A Badia del Vallès hi ha l’Alternativa d’Esquerres de Badia (AEB) actualment amb un regidor. A Cerdanyola hi trobem la Plataforma Activa Social (PAS) també amb un regidor. A Rubí, l’Alternativa Ciutadana per Rubí amb dos regidors. Esperem que totes aquestes candidatures sumin regidors. A Castellar, també s’està articulant una candidatura sota el nom d’Altraveu. A Barberà, també se senten veus alternatives. Hi ha ciutats on l’alternativa s’aixopluga sota la CUP com són Sant Cugat i Terrassa.

A la nostra ciutat creiem que per fer possible un altre Sabadell la nostra alternativa als sociatadependents és l’Entesa (ES). Actualment, tenim dos regidors i hem estat l’única veu crítica que no s’ha sotmès a l’estil Bustos que ha fet que a Sabadell el “totxo” sigui al poder. Hem estat veu l’única veu que ha fet oposició, hem estat els únics que diem les coses clares i hem parlat perquè volem transformar Sabadell.

Fóra interessant que a totes aquestes viles i ciutats suméssim regidors per poder mantenir el Vallès viu.

A la resta dels Països Catalans, la CUP es presentarà en més de cinquanta municipis. La veu es va estenent i cada cop hi ha més llocs on es comencen a dir les coses pel seu nom. Hi ha moltes viles i ciutats on ens organitzem per donar color a l’ajuntament. En aquestes eleccions municipals la veu se sentirà a Arbúcies, Badalona, Berga, Biosca, Capellades, Celrà, Dosrius, Girona, Granollers, Guíxols, Lleida, Manresa, Martorell, Mataró, Montesquiu, Navarcles, Pineda de Mar, Palamós, Ribes, Sallent, Salt, Sant Celoni, Torà, Valls, Vic, Viladamat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar... i moltes altres viles i ciutats on ens estem recuperant de l’afonia i comencem a tenir veu.

<div align="justify"><em>per Núria Clotet</em></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS_H-KqGFo6caYrMW3CYDx_Qg-CCyY1iDIGuy9eTwhu_1qGgInZEZYKkt-CDTIusm9u8ZIcty7SCz1iRpwVORb8dT_rZf2z2BqPKNY6Pu3YmmvDZ9hazVVZbUuzxnE9PTNdxTGtw/s1600-h/untitled.bmp"><img alt="" border="0" height="105" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5049183849788174786" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS_H-KqGFo6caYrMW3CYDx_Qg-CCyY1iDIGuy9eTwhu_1qGgInZEZYKkt-CDTIusm9u8ZIcty7SCz1iRpwVORb8dT_rZf2z2BqPKNY6Pu3YmmvDZ9hazVVZbUuzxnE9PTNdxTGtw/s320/untitled.bmp" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" width="272" /></a><br />Ara més que mai, ens cal projectar les aspiracions sindicals en clau reivindicativa i nacional, ja que només podrem avançar en benestar social i laboral si prenem com a punt de partida la realitat catalana i si l’interlocutor final és el Govern de Catalunya. </div><br /><div align="justify"><br />En les darreres tres dècades, hem associat la lluita obrera amb organitzacions d’àmbit estatal i sense cap sensibilitat sobiranista. Però tant les persones que ens declarem obertament independentistes com les que no se’n consideren anhelem el mateix: un millor benestar a partir de condicions laborals dignes i un creixement sostingut i sostenible del nostre país. I la via per aconseguir-ho és l’alliberament nacional que ens dotarà d’un estat propi, recaptador dels nostres impostos i gestor dels nostres recursos.</div><br /><div align="justify"><br />Actualment, la Intersindical-CSC és la cinquena força sindical a Catalunya. És un sindicat nacional, independent, democràtic i participatiu que lluita perquè Catalunya sigui reconeguda, no només de fet sinó també de dret, com a marc normal de relacions laborals dins dels Països Catalans. De fet, és l’únic sindicat que té en compte el camí de l’autodeterminació com a via per a l’alliberament nacional i la transformació social. I l’únic que aposta decididament per l’ús normalitzat de la llengua catalana en tots els àmbits, especialment el professional i laboral.</div><br /><div align="justify"><br />La Intersindical podria ser una veritable plataforma de lluita social per a Catalunya i, comptant amb l’acció unitària dels diferents sindicats, es podria millorar la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors i treballadores dels Països Catalans.</div><br /><div align="justify"><br />Està clar, doncs, que la defensa dels drets de les classes treballadores catalanes està estretament imbricada amb el dinamisme de la nostra economia. Uns drets laborals i un dinamisme econòmic amenaçats simultàniament per la crisi que travessen sectors com el tèxtil o el de l’automoció. Una crisi que té les seves expressions més evidents en les deslocalitzacions i els tancaments empresarials.</div><br /><div align="justify"><br />Amb estructures sobiranistes que es vertebressin des dels diversos sectors de la societat seria la manera d’assolir l’objectiu ambiciós i humil alhora del benestar col·lectiu del nostre país. </div><br /><div align="justify"><br />Ara només ens cal convertir aquestes reflexions en un efecte dominó. I, ben aviat, comptarem amb moltes persones conscienciades d’allò que realment necessitem als Països Catalans. </div>

per Núria Clotet

Ara més que mai, ens cal projectar les aspiracions sindicals en clau reivindicativa i nacional, ja que només podrem avançar en benestar social i laboral si prenem com a punt de partida la realitat catalana i si l’interlocutor final és el Govern de Catalunya.

En les darreres tres dècades, hem associat la lluita obrera amb organitzacions d’àmbit estatal i sense cap sensibilitat sobiranista. Però tant les persones que ens declarem obertament independentistes com les que no se’n consideren anhelem el mateix: un millor benestar a partir de condicions laborals dignes i un creixement sostingut i sostenible del nostre país. I la via per aconseguir-ho és l’alliberament nacional que ens dotarà d’un estat propi, recaptador dels nostres impostos i gestor dels nostres recursos.

Actualment, la Intersindical-CSC és la cinquena força sindical a Catalunya. És un sindicat nacional, independent, democràtic i participatiu que lluita perquè Catalunya sigui reconeguda, no només de fet sinó també de dret, com a marc normal de relacions laborals dins dels Països Catalans. De fet, és l’únic sindicat que té en compte el camí de l’autodeterminació com a via per a l’alliberament nacional i la transformació social. I l’únic que aposta decididament per l’ús normalitzat de la llengua catalana en tots els àmbits, especialment el professional i laboral.

La Intersindical podria ser una veritable plataforma de lluita social per a Catalunya i, comptant amb l’acció unitària dels diferents sindicats, es podria millorar la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors i treballadores dels Països Catalans.

Està clar, doncs, que la defensa dels drets de les classes treballadores catalanes està estretament imbricada amb el dinamisme de la nostra economia. Uns drets laborals i un dinamisme econòmic amenaçats simultàniament per la crisi que travessen sectors com el tèxtil o el de l’automoció. Una crisi que té les seves expressions més evidents en les deslocalitzacions i els tancaments empresarials.

Amb estructures sobiranistes que es vertebressin des dels diversos sectors de la societat seria la manera d’assolir l’objectiu ambiciós i humil alhora del benestar col·lectiu del nostre país.

Ara només ens cal convertir aquestes reflexions en un efecte dominó. I, ben aviat, comptarem amb moltes persones conscienciades d’allò que realment necessitem als Països Catalans.