Sindicalisme i Sobiranisme

Ara més que mai, ens cal projectar les aspiracions sindicals en clau reivindicativa i nacional, ja que només podrem avançar en benestar social i laboral si prenem com a punt de partida la realitat catalana i si l’interlocutor final és el Govern de Catalunya.

En les darreres tres dècades, hem associat la lluita obrera amb organitzacions d’àmbit estatal i sense cap sensibilitat sobiranista. Però tant les persones que ens declarem obertament independentistes com les que no se’n consideren anhelem el mateix: un millor benestar a partir de condicions laborals dignes i un creixement sostingut i sostenible del nostre país. I la via per aconseguir-ho és l’alliberament nacional que ens dotarà d’un estat propi, recaptador dels nostres impostos i gestor dels nostres recursos.

Actualment, la Intersindical-CSC és la cinquena força sindical a Catalunya. És un sindicat nacional, independent, democràtic i participatiu que lluita perquè Catalunya sigui reconeguda, no només de fet sinó també de dret, com a marc normal de relacions laborals dins dels Països Catalans. De fet, és l’únic sindicat que té en compte el camí de l’autodeterminació com a via per a l’alliberament nacional i la transformació social. I l’únic que aposta decididament per l’ús normalitzat de la llengua catalana en tots els àmbits, especialment el professional i laboral.

La Intersindical podria ser una veritable plataforma de lluita social per a Catalunya i, comptant amb l’acció unitària dels diferents sindicats, es podria millorar la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors i treballadores dels Països Catalans.

Està clar, doncs, que la defensa dels drets de les classes treballadores catalanes està estretament imbricada amb el dinamisme de la nostra economia. Uns drets laborals i un dinamisme econòmic amenaçats simultàniament per la crisi que travessen sectors com el tèxtil o el de l’automoció. Una crisi que té les seves expressions més evidents en les deslocalitzacions i els tancaments empresarials.

Amb estructures sobiranistes que es vertebressin des dels diversos sectors de la societat seria la manera d’assolir l’objectiu ambiciós i humil alhora del benestar col·lectiu del nostre país.

Ara només ens cal convertir aquestes reflexions en un efecte dominó. I, ben aviat, comptarem amb moltes persones conscienciades d’allò que realment necessitem als Països Catalans.