El Socialisme del Segle XXI va trencar els controls ideològics del sistema capitalista
per Heinz Dieterich
1. Derrota estratègica del sistema en el camp de les idees
La teoria científica del Socialisme del Segle XXI ha assolit trencar la primera línia de defensa ideològica del sistema capitalista que pretenia mantenir-lo com una realitat impensable, com un tabú. Avui dia, el debat sobre la nova teoria és ja un debat mundial i aquest fet constituïx una derrota estratègica per al sistema.
Davant aquesta derrota les dues expressions polítiques del gran cabdal, el corrent feixista i el corrent socialdemòcrata-liberal, mobilitzaran als seus aparells ideològics, els seus intel·lectuals orgànics, les seves fundacions i els seus serveis d'intel·ligència, per a impedir la creixent expansió de la nova idea-força.
Fa una setmana, José Maria Aznar, ex cap del govern espanyol, va definir en “el seu Informe Estratègic sobre Amèrica Llatina” davant l'oligarquia de la capital econòmica de l'Equador, Guayaquil, el “Socialisme del segle XXI” com “un nou comunisme” i va cridar a la unitat de qui s'oposen a aquesta tendència. Poques hores després d'Aznar, altre venedor ambulant de l'imperialisme espanyol, Felipe González, va consolar als congregats liberal-socialdemòcrates en la mateixa ciutat, reassegurant-los que el futur “del segle XXI és de la socialdemocràcia”.
2. Per què van fallar els mecanismes de control?
2.1 Qualitat científica i caràcter de classe de la teoria
Hi ha diversos factors que expliquen perquè els sistemes de contenció ideològica del Capital van fallar. El primer és la qualitat científica de la teoria que és el nucli cognitiu de la transformació cap al Socialisme del Segle XXI i que es nodreix de tres mil anys d'experiència social i dos-cents anys de ciència econòmica.
La qualitat epistemològica de la teoria es complementa amb el seu caràcter de classe, que els seus tres teoremes constitutius ho defineixen com un model inconfundiblement anticapitalista: a) l'apropiació del cent per cent del valor pels treballadors, menys fons d'inversió i fons socials, el que li confereix un alt Valor Adquisitiu Disponible (VAD) a les majories; b) l'intercanvi per equivalències i, c) la democràcia participativa. Aquesta identitat és prou concreta per a vincular-se amb la realitat burgesa contemporània ---el que és vital per a fer aliances polítiques--- però, impossibilita confondre-la amb qualsevol projecte reformista, socialista-tradicional o sectari “d'esquerra”.
2.2 La dialèctica negativa del capitalisme científic
Les grans tendències de finançament i evolució de la ciència actual són determinades per les tecnologies de punta, particularment la informàtica. Sent aquesta el sistema “neuronal” de la indústria, del comerç i dels serveis, la seva extraordinària expansió i la de les ciències relacionades és vital per a les empreses i el sistema. Sota el flagel de la llei del valor aquest desenvolupament accelera la generació de forces productives cibernètiques i reforça precipitadament el caràcter cibernètic de la producció capitalista. Però, la cibernètica és el brou de cultiu natural en el qual floreix el Socialisme del Segle XXI, de tal manera, que la necessitat sistèmica capitalista serveix directament als requeriments logístics de l'economia d'equivalència i la democràcia participativa. És a dir, cada innovació del Capital en aquestes ciències és un pas més cap a la seva pròpia tomba.
2.3 Aurora de la raó crítica socialista
L'època glacial del debat mundial, provocat per la caiguda del socialisme històric, ha acabat. Val la sentència de Bertolt Brecht que ningú pot parar una idea, el temps de la qual ha arribat. Científics joves, veterans del socialisme històric i revolucionaris socials estan sent “arrossegats” cap a la nova “aurora de la raó”, com diria Hegel. Els aportis de l'Escola d'Escòcia i de l'Escola de Bremen que van trencar el tabú imposat, es relacionen cada vegada més amb les valuoses experiències dels ex països socialistes, com l'assaig de l'economista rus Menshikov sobri Kantorovich (Topicality of Kantorovich's Economic Model), o del grup de científics checoslovacos de Oldrich Kyn et al., vinculats a l'Oficina Central de Planeación, qui van calcular primerament valors amb matrius de insumo-producte i, en 1967, 25,000 preus de l'economia checoslovaka.
Apareixen cada vegada més avanços, per exemple, de grups que són del Bloc Regional de Poder Popular (BRPP) o cooperen amb ell: en un país andí s'avança el programari de comptabilitat socialista; a Argentina, els obrers construïxen i calculen un buquetanque en termes de valor; a Equador, una coalició entre sindicalistes electricistes (Enllaç), camperols-indígenes (Fenocin) i Drets Humans (APDH) va trencar el cèrcol informatiu, va assolir un debat de deu dies en els principals periòdics, ràdios i televisions del país i va crear una pàgina digital de suport al President Rafael Corretja i al Socialisme del Segle XXI (www.elcorreazo.com); a Xile, el Pol Esquerre de la Memòria va assolir reunir amplis sectors d'esquerra i de moviments socials en la presentació de l'obra, Hugo Chávez i el Socialisme del Segle XXI, amb delegats del BRPP d'Argentina, Paraguai, Perú, Bolívia i Mèxic; a Veneçuela hi ha sectors camperols que pretenen passar a la comptabilitat socialista; a Cuba, Pedro Campos analitza els efectes negatius de l'estatització de cooperatives de canya a inicis dels seixanta, i l'economista Zubair Hasan de la International Islamic University, Malaysia (IIUM) va fer un estudi comparatiu del valor en Ibn Khaldun, Ricardo i Marx (Labour as a source of value and cabdal formation: Ibn Khaldun, Ricardo, and Marx - A comparison.)
2.4 El paper dels Presidents
És un merito històrica d'Hugo Chávez, haver proclamat en l'any 2005 la necessitat del Socialisme del Segle XXI. Les seves repetides intervencions públiques posteriors van mantenir viva la flama. No obstant això, mentre era l'únic mandatari del nou discurs a Amèrica Llatina, la burgesia mundial va pensar que l'efecte de contagi anava a ser marginal i controlable. Aquesta idea va començar a afeblir-se, quan Rafael Corretja es va acostar al projecte de la nova civilització postcapitalista, i es va esfondrar amb la seva última declaració a Buenos Aires, que va “a construir el Socialisme del Segle XXI en l'Equador”. Sobre la base de la seva formació professional d'economista haurà prompte aportacions importants. La cadena del Socialisme del Segle XXI es perllonga amb altre futur President, el bisbe Fernando Lugo del Paraguai qui comença a identificar-se públicament amb el Nou Projecte Històric.
3. La contraofensiva del Capital
Havent perdut el Sistema la primera batalla en el camp de les idees, muntarà ara la seva contra ofensiva. La dreta tipus Aznar utilitzarà la repressió policíaca-judicial i extrajudicial on li serà possible, a més dels amplis fons dels plutòcrates que combreguen amb ell. Els socialdemòcrates, liberals i burocràcies cristianes bloquejaran qualsevol finançament per a grups socials que s'adhereixin al Socialisme del Segle XXI, i utilitzaran els seus aparells ideològics i acadèmics per a tergiversar la nova teoria i difamar al nou moviment.
Part d'aquest fenomen és l'enorme mercat d'esdeveniments públics, finançat per governs desarrollistas i controlat pels seus intel·lectuals orgànics; igual que sectors de l'estèril aparell acadèmic universitari. Aquest mercat ja ha entrat en una simulació que pretén una assimilació light del tema. No obstant això, aquesta simulació és fàcil de detectar. Tot subjecte llatinoamericà, el programa del qual d'economia política no es basa en els tres principis constitutius esmentats, i la programàtica política dels quals no conté integralment els tres eixos d'alliberament ---desenvolupament democràtic regional, Socialisme del Segle XXI i aliança estratègica republicana entre pobles i governs--- no és autèntic, sinó resultat de la mimesis.
4. El pròxim pas
En un dels seus tants centelleigs genials Marx deia: “La teoria es converteix en força material quan s'endinsa en les masses”. (Die Theorie wird zur materiellen Gewalt, wenn sie die Massen ergreift.) Ara per ara, la teoria s'ha “endinsat” en la comunitat científica mundial i el següent pas és fer que “s'endinsi en les masses”.
Les estratègies del sistema poden alentir aquest procés, però no assoliran avortar-lo. El Socialisme del Segle XXI és un producte col·lectiu de milers d'anys i un patrimoni de la humanitat, que el seu avanci ningú assolirà parar.
1. Derrota estratègica del sistema en el camp de les idees
La teoria científica del Socialisme del Segle XXI ha assolit trencar la primera línia de defensa ideològica del sistema capitalista que pretenia mantenir-lo com una realitat impensable, com un tabú. Avui dia, el debat sobre la nova teoria és ja un debat mundial i aquest fet constituïx una derrota estratègica per al sistema.
Davant aquesta derrota les dues expressions polítiques del gran cabdal, el corrent feixista i el corrent socialdemòcrata-liberal, mobilitzaran als seus aparells ideològics, els seus intel·lectuals orgànics, les seves fundacions i els seus serveis d'intel·ligència, per a impedir la creixent expansió de la nova idea-força.
Fa una setmana, José Maria Aznar, ex cap del govern espanyol, va definir en “el seu Informe Estratègic sobre Amèrica Llatina” davant l'oligarquia de la capital econòmica de l'Equador, Guayaquil, el “Socialisme del segle XXI” com “un nou comunisme” i va cridar a la unitat de qui s'oposen a aquesta tendència. Poques hores després d'Aznar, altre venedor ambulant de l'imperialisme espanyol, Felipe González, va consolar als congregats liberal-socialdemòcrates en la mateixa ciutat, reassegurant-los que el futur “del segle XXI és de la socialdemocràcia”.
2. Per què van fallar els mecanismes de control?
2.1 Qualitat científica i caràcter de classe de la teoria
Hi ha diversos factors que expliquen perquè els sistemes de contenció ideològica del Capital van fallar. El primer és la qualitat científica de la teoria que és el nucli cognitiu de la transformació cap al Socialisme del Segle XXI i que es nodreix de tres mil anys d'experiència social i dos-cents anys de ciència econòmica.
La qualitat epistemològica de la teoria es complementa amb el seu caràcter de classe, que els seus tres teoremes constitutius ho defineixen com un model inconfundiblement anticapitalista: a) l'apropiació del cent per cent del valor pels treballadors, menys fons d'inversió i fons socials, el que li confereix un alt Valor Adquisitiu Disponible (VAD) a les majories; b) l'intercanvi per equivalències i, c) la democràcia participativa. Aquesta identitat és prou concreta per a vincular-se amb la realitat burgesa contemporània ---el que és vital per a fer aliances polítiques--- però, impossibilita confondre-la amb qualsevol projecte reformista, socialista-tradicional o sectari “d'esquerra”.
2.2 La dialèctica negativa del capitalisme científic
Les grans tendències de finançament i evolució de la ciència actual són determinades per les tecnologies de punta, particularment la informàtica. Sent aquesta el sistema “neuronal” de la indústria, del comerç i dels serveis, la seva extraordinària expansió i la de les ciències relacionades és vital per a les empreses i el sistema. Sota el flagel de la llei del valor aquest desenvolupament accelera la generació de forces productives cibernètiques i reforça precipitadament el caràcter cibernètic de la producció capitalista. Però, la cibernètica és el brou de cultiu natural en el qual floreix el Socialisme del Segle XXI, de tal manera, que la necessitat sistèmica capitalista serveix directament als requeriments logístics de l'economia d'equivalència i la democràcia participativa. És a dir, cada innovació del Capital en aquestes ciències és un pas més cap a la seva pròpia tomba.
2.3 Aurora de la raó crítica socialista
L'època glacial del debat mundial, provocat per la caiguda del socialisme històric, ha acabat. Val la sentència de Bertolt Brecht que ningú pot parar una idea, el temps de la qual ha arribat. Científics joves, veterans del socialisme històric i revolucionaris socials estan sent “arrossegats” cap a la nova “aurora de la raó”, com diria Hegel. Els aportis de l'Escola d'Escòcia i de l'Escola de Bremen que van trencar el tabú imposat, es relacionen cada vegada més amb les valuoses experiències dels ex països socialistes, com l'assaig de l'economista rus Menshikov sobri Kantorovich (Topicality of Kantorovich's Economic Model), o del grup de científics checoslovacos de Oldrich Kyn et al., vinculats a l'Oficina Central de Planeación, qui van calcular primerament valors amb matrius de insumo-producte i, en 1967, 25,000 preus de l'economia checoslovaka.
Apareixen cada vegada més avanços, per exemple, de grups que són del Bloc Regional de Poder Popular (BRPP) o cooperen amb ell: en un país andí s'avança el programari de comptabilitat socialista; a Argentina, els obrers construïxen i calculen un buquetanque en termes de valor; a Equador, una coalició entre sindicalistes electricistes (Enllaç), camperols-indígenes (Fenocin) i Drets Humans (APDH) va trencar el cèrcol informatiu, va assolir un debat de deu dies en els principals periòdics, ràdios i televisions del país i va crear una pàgina digital de suport al President Rafael Corretja i al Socialisme del Segle XXI (www.elcorreazo.com); a Xile, el Pol Esquerre de la Memòria va assolir reunir amplis sectors d'esquerra i de moviments socials en la presentació de l'obra, Hugo Chávez i el Socialisme del Segle XXI, amb delegats del BRPP d'Argentina, Paraguai, Perú, Bolívia i Mèxic; a Veneçuela hi ha sectors camperols que pretenen passar a la comptabilitat socialista; a Cuba, Pedro Campos analitza els efectes negatius de l'estatització de cooperatives de canya a inicis dels seixanta, i l'economista Zubair Hasan de la International Islamic University, Malaysia (IIUM) va fer un estudi comparatiu del valor en Ibn Khaldun, Ricardo i Marx (Labour as a source of value and cabdal formation: Ibn Khaldun, Ricardo, and Marx - A comparison.)
2.4 El paper dels Presidents
És un merito històrica d'Hugo Chávez, haver proclamat en l'any 2005 la necessitat del Socialisme del Segle XXI. Les seves repetides intervencions públiques posteriors van mantenir viva la flama. No obstant això, mentre era l'únic mandatari del nou discurs a Amèrica Llatina, la burgesia mundial va pensar que l'efecte de contagi anava a ser marginal i controlable. Aquesta idea va començar a afeblir-se, quan Rafael Corretja es va acostar al projecte de la nova civilització postcapitalista, i es va esfondrar amb la seva última declaració a Buenos Aires, que va “a construir el Socialisme del Segle XXI en l'Equador”. Sobre la base de la seva formació professional d'economista haurà prompte aportacions importants. La cadena del Socialisme del Segle XXI es perllonga amb altre futur President, el bisbe Fernando Lugo del Paraguai qui comença a identificar-se públicament amb el Nou Projecte Històric.
3. La contraofensiva del Capital
Havent perdut el Sistema la primera batalla en el camp de les idees, muntarà ara la seva contra ofensiva. La dreta tipus Aznar utilitzarà la repressió policíaca-judicial i extrajudicial on li serà possible, a més dels amplis fons dels plutòcrates que combreguen amb ell. Els socialdemòcrates, liberals i burocràcies cristianes bloquejaran qualsevol finançament per a grups socials que s'adhereixin al Socialisme del Segle XXI, i utilitzaran els seus aparells ideològics i acadèmics per a tergiversar la nova teoria i difamar al nou moviment.
Part d'aquest fenomen és l'enorme mercat d'esdeveniments públics, finançat per governs desarrollistas i controlat pels seus intel·lectuals orgànics; igual que sectors de l'estèril aparell acadèmic universitari. Aquest mercat ja ha entrat en una simulació que pretén una assimilació light del tema. No obstant això, aquesta simulació és fàcil de detectar. Tot subjecte llatinoamericà, el programa del qual d'economia política no es basa en els tres principis constitutius esmentats, i la programàtica política dels quals no conté integralment els tres eixos d'alliberament ---desenvolupament democràtic regional, Socialisme del Segle XXI i aliança estratègica republicana entre pobles i governs--- no és autèntic, sinó resultat de la mimesis.
4. El pròxim pas
En un dels seus tants centelleigs genials Marx deia: “La teoria es converteix en força material quan s'endinsa en les masses”. (Die Theorie wird zur materiellen Gewalt, wenn sie die Massen ergreift.) Ara per ara, la teoria s'ha “endinsat” en la comunitat científica mundial i el següent pas és fer que “s'endinsi en les masses”.
Les estratègies del sistema poden alentir aquest procés, però no assoliran avortar-lo. El Socialisme del Segle XXI és un producte col·lectiu de milers d'anys i un patrimoni de la humanitat, que el seu avanci ningú assolirà parar.
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada