Antonio Gramsci

La seua infantesa restà marcada per l'empresonament el pare el març del 1897 per tràfic d'influències, que provocà greus dificultats econòmiques a la família, i per una caiguda que tindria com a conseqüència una malformació irreversible de la columna vertebral. Aquesta limitació física el dugué a la tasca intel·lectual.

A Càller s'inicia com a corresponsal d'“Unione Sarda”. Més tard anà a Torí, per estudiar a la Universitat, on conegué Palmiro Togliatti, també sard, i guanyador com ell, d'una borsa d'estudi per estudiants pobres. D'aquesta època de privacions, data la seua amistat amb Tasca i Terracini. El 1915 abandona la Universitat. En aquells temps pren part en les agitacions contra la guerra imperialista, i entra en contacte amb la premsa socialista. Influït per l'antipositivisme i l'antideterminisme de Bendetto Croce, ataca el positivisme del reformisme i del maximalisme socialista de la II Internacional, alhora que exalta el voluntarisme dels bolxevics (La rivoluzione contro il capitale, 1918).

Insisteix en la importància de les relacions entre la superstructura i l'estructura econòmica, i en el paper de l'intel·lectual en la societat. El 1919 fundà amb Tasca i Terracini el setmanari “Ordine Nuovo”, que el gener del 1921 esdevé diari. El 1920, el grup d'“Ordine Nuovo” prengué part activa en l'orientació del moviment d'ocupació de fàbriques per part del proletariat torinès. L'ensulsiada del moviment li féu comprendre la necessitat del partit polític, si bé aleshores s'havia mantingut al marge del partit socialista italià. En el Congrés de Livorno (1921) es constitueix el Partito Comunista d'Italia. El 1922 conegué a Moscou Julka Schucht, que esdevindria la seua companya, i amb la qual tindria dos fills.

En el PCI, Gramsci s'imposa a Bordiga, i segueix les directrius de la Internacional Comunista. El febrer del 1924 aparegué el primer número de “L'Unità”. El maig, Gramsci és elegit diputat pel Vènet, la qual cosa li donà immunitat parlamentària davant el govern feixista de Mussolini. Amb tot, el 1926 és detingut i empresonat. Des de la presó se centra en l'estudi històric i filosòfic, en la importància del paper de l'interl·lectual. Des de Roma la seua cunyada Tatiana Schucht organitzà un Comitè internacional per l'alliberament de Gramsci. El govern feixista, davant la pressió, el traslladà a la presó-hospital de Formia i, quan s'agreujà el seu estat de salut a la clínia Quissiana, on morí.