Fidel: No lluitem per glòria ni honors; lluitem per idees que considerem justes

Intervenció del líder històric de la Revolució Cubana, Comandant en Cap Fidel Castro Ruz, durant la Sessió de Constitució de la VIII Legislatura de l'Assemblea Nacional del Poder Popular.

Benvolguts companys:

Agraeixo profundament el noble gest del poble en triar-me com a diputat a l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba.

No serà molt el temps que ocupi en la intervenció d'avui, ni tampoc l'espai d'aquest escó com a diputat, i no per falta de voluntat, sinó per imperatiu de la naturalesa.

Mai vaig pensar que la meva existència es perllongués tant, i que l'enemic fos suficientment maldestre en el seu odiós ofici d'eliminar adversaris decidits a lluitar.

En aquesta desigual lluita, el nostre poble va demostrar la seva sorprenent capacitat de resistir i de vèncer. Sí, perquè cada any de resistència entre 1959 i 2013 va ser una victòria que el nostre petit país té dret a proclamar!

No lluitem per glòria ni honors; lluitem per idees que considerem justes, a les quals, com a hereus d'una llarga llista d'exemples, milions de cubans han consagrat la seva joventut i la seva vida. Una xifra ho expressa tot: a vuit-centes mil persones s'eleva el nombre dels cubans que han complert abnegades missions internacionalistes. Si al triomf de la Revolució l'any 1959 no arribàvem a 7 milions d'habitants, es pot mesurar el significat de tals esforços.

Això no obstant això no ho expressa tot. A l'octubre de 1962, la nació va ser a punt de convertir-se en camp de batalla nuclear. Un any i mitjà abans, a l'abril de 1961, una expedició mercenària entrenada, armada i escortada per la Marina d'Estats Units, va desembarcar en Badia de Cochinos i va ser a punt de provocar una sagnant guerra que hauria costat als invasors nord-americans centenars de milers de vides —ho afirmo sense exageració— i al nostre país, destrucció i pèrdues humanes realment incalculables.
Posseíem llavors al voltant de quatre-centes mil armes i sabíem com usar-les. En menys de 72 hores el fulminant contraatac revolucionari va evitar aquella tragèdia, tant a Cuba, com al poble d'Estats Units.

Vam ser víctimes de la “guerra bruta” durant molt temps, i 25 anys després de la Crisi d'Octubre, tropes internacionalistes defensaven Angola dels invasors racistes sud-africans, proveïts ja en aquesta època de diverses armes nuclears amb tecnologia i parts essencials subministrades per Israel amb l'aprovació d'Estats Units. En aquella ocasió la victòria de Cuito Cuanavale, i el posterior avanç resolt i audaç de les forces cubanes i angolanes, equipades amb els mitjans aeris, antiaeris i l'organització adequada per alliberar territoris encara ocupats pels invasors, van dissuadir a Sud-àfrica, que no li quedava una altra alternativa que abandonar les seves ambicions nuclears i asseure's en la taula de negociacions: L'odiós sistema racista va deixar d'existir.

Entre tots hem dut a terme la modesta proesa d'una Revolució profunda que, partint de zero, el nostre poble va ser capaç de realitzar. Als primers nuclis revolucionaris es van ser sumant uns altres. Ens unia el desig de lluitar i el dolor per la tragèdia del país davant el cop brutal. Mentre uns tenien esperances en un futur al que veien encara molt llunyà, uns altres meditàvem ja en la necessitat de donar un salt en la història.

Entre el cop d'estat del 10 de Març de 1952 i el 1º de Gener de 1959 van transcórrer solament 6 anys i 296 dies; per primera vegada, en la nostra Pàtria, el poder havia quedat totalment en mans del poble.
La batalla va començar llavors contra la ignorància política i els principis antisocialistes que l'imperi i la burgesia havien sembrat al nostre país. La lluita de classes deslligada a poques milles de la seu de l'imperi va ser l'escola política més eficient que ha tingut mai un país; parlo d'una escola que va obrir les seves portes fa més de 50 anys. Homes i dones, des dels pioners fins a les persones que posseeixin molts més anys, hem estat alumnes d'aquesta escola.

No obstant això la gran batalla que, d'acord al que m'explicava Raúl fa uns dies, s'imposa, és la necessitat d'una lluita enèrgica i sense treva contra els mals hàbits i els errors que en les més diverses esferes cometen diàriament molts ciutadans, fins i tot militants.
La humanitat ha entrat en una etapa única de la seva història. Els últims decennis no guarden relació alguna amb els milers de segles que la van precedir.

L'any 2011 la població mundial va arribar a 7 mil milions d'habitants, la qual cosa constitueix una xifra alarmant. En sol dos segles la població del món es va multiplicar per set, aconseguint un ritme de necessitats alimentàries vitals que la ciència, la tecnologia i els recursos naturals del planeta estan molt lluny d'aconseguir.

Poden fer-se desenes de càlculs, parlar de Malthus o de l'Arca de Noé, prou saber el que és un gram i el que produeix una hectàrea de qualsevol aliment i treure les seves conclusions.

Potser el Primer Ministre anglès o el president Obama sàpiguen la resposta que perllongui uns dies més la vida humana, la multiplicació dels pans i els peixos, i les paraules màgiques per persuadir als africans, els habitants de l'Índia, Amèrica llatina i tots els països del Tercer Món, que no tinguin fills.

Fa dos dies una agència internacional recordava que un multimilionari nord-americà, Dennis Tito, havia gastat 20 milions de dòlars per pagar el seu viatge a l'Estació Espacial Internacional, on va romandre diversos dies l'any 2001.

Ara Tito, que sembla ser de debò un fanàtic de l'exploració espacial, estava discutint els detalls per a més missions al planeta Mart. El viatge durarà 501 dies. Això sí és gaudir la plusvàlua! Mentre els pols es fonen veloçment, el nivell dels mars puja pel canvi climàtic, inundant grans àrees en unes poques desenes d'anys, tot la qual cosa suposa que no hi haurà guerres i les sofisticades armes que s'estan produint a ritme accelerat no s'usaran mai. Qui els entén?

Concloc per complir la meva promesa de ser breu en aquestes paraules de salutació a la nostra Assemblea Nacional.

En el 118 Aniversari del Crit de Baire i el 160 del naixement del nostre Heroi Nacional, em complau rendir tribut al revolucionari, antiimperialista i bolivarià que va sembrar en els nostres joves les primeres llavors del deure.

Moltes gràcies!