Archive for d’abril 2013

Home Archive for d’abril 2013

undefined

El diner ocult

0 Somnis Rebels 8:55 a. m. Comments

EcónomíaEl diner ocult >Somnis Rebels 8:55 a. m. 0 Comments Escrit per Richard Wolff Les recents revelacions sobre el diner ocult fetes pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) han avergonyit governs,

undefined

Prendre la iniciativa política al marge de l’autonomisme

0 Somnis Rebels 8:44 a. m. Comments

Alliberament NacionalPaïsos CatalansPrendre la iniciativa política al marge de l’autonomisme >Somnis Rebels 8:44 a. m. 0 Comments Escrit per: Editorial de L'Accent De nou torna a ser 25 d'Abril i de nou els

undefined

Veneçuela enfronta la guerra suau

0 Somnis Rebels 7:06 p. m. Comments

America LLatinaVeneçuela enfronta la guerra suau >Somnis Rebels 7:06 p. m. 0 Comments Escrit per David Segarra En la nit després de les eleccions grups desconeguts es despleguen per tot el territori de Veneçuela.

undefined

La CUP celebra el procés constituent que impulsen Oliveres i Forcades

0 Somnis Rebels 9:54 p. m. Comments

Alliberament NacionalLa CUP celebra el procés constituent que impulsen Oliveres i Forcades >Somnis Rebels 9:54 p. m. 0 Comments Arrufat diu que el manifest reforça l'espai polític en què també es mou la CUP

undefined

L'informe Swinney ens mostra perquè cal ser radicals quan parlem de política econòmica

0 Somnis Rebels 9:26 p. m. Comments

Alliberament NacionalEcónomíaL'informe Swinney ens mostra perquè cal ser radicals quan parlem de política econòmica >Somnis Rebels 9:26 p. m. 0 Comments Escrit per: Ben Wray Publicat a: En profunditat Ben Wray, activista de

undefined

Vídeo i imatges del desallotjament del Casal de Gràcia

0 Somnis Rebels 10:07 p. m. Comments

Moviment PopularRepressióVídeo i imatges del desallotjament del Casal de Gràcia >Somnis Rebels 10:07 p. m. 0 Comments Ahir, dilluns 8 d'abril, els Mossos d'Esquadra van desallotjar el Casal Popular de Gràcia. Dues unitats de

undefined

La burgesia nacionalista: un animal mitològic

0 Somnis Rebels 6:03 p. m. Comments

Alliberament NacionalLa burgesia nacionalista: un animal mitològic >Somnis Rebels 6:03 p. m. 0 Comments Escrit per Josep Fontana Publicat a Alliberament nacional Amb motiu dels debats sobre el sobiranisme tornem a sentir com s’evoquen

undefined

Veneçuela: Breu vídeo dels Escamots Bolivarians antiimperialistes i socialistes

0 Somnis Rebels 9:58 a. m. Comments

ImperialismevideoVeneçuela: Breu vídeo dels Escamots Bolivarians antiimperialistes i socialistes >Somnis Rebels 9:58 a. m. 0 Comments "Los Caribes de la Patria Grande: el escudo de los Pueblos." Continue ReadingImperialismevideoVeneçuela: Breu vídeo dels Escamots

undefined

Marx serà analitzat i reivindicat a les XVII Jornades Independentistes Galegas

0 Somnis Rebels 9:24 a. m. Comments

FormacióGalizaMarx serà analitzat i reivindicat a les XVII Jornades Independentistes Galegas >Somnis Rebels 9:24 a. m. 0 Comments Dissetena edició de les Jornades Independentistes es centrarà en analitzar i reivindicar el marxisme com a

undefined

El Grup Barnils presenta una biografia no autoritzada del jutge Garzón

0 Somnis Rebels 9:10 a. m. Comments

CulturaInvestigacióEl Grup Barnils presenta una biografia no autoritzada del jutge Garzón >Somnis Rebels 9:10 a. m. 0 Comments El llibre, que fa un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria

undefined

Comença la marxa enrere?

0 Somnis Rebels 11:07 a. m. Comments

Alliberament NacionalComença la marxa enrere? >Somnis Rebels 11:07 a. m. 0 Comments Mentre l'Assemblea Nacional Catalana aprova un full de ruta en la línia de continuar el procés com fins ara, CiU comença a

undefined

Comunicat d'ETA per l'Aberri Eguna: l'objectiu és l'Estat basc

0 Somnis Rebels 11:04 a. m. Comments

Euskal HerriaComunicat d'ETA per l'Aberri Eguna: l'objectiu és l'Estat basc >Somnis Rebels 11:04 a. m. 0 Comments ETA ha aparegut en l'Aberri Eguna i fixa com a objectiu un Estat basc i afegeix

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’abril 2013

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Escrit per       </em></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Richard Wolff</em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a data-ved="0CAUQjRw" href="http://www.google.com/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=iRK26zKdAlkOPM&tbnid=RKoZQ7vRZZeCrM:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Fdepositphotos.com%2F5058270%2Fstock-photo-Wealth.-Background-from-packs-of-dollar.-3d.html&ei=QuF4UeuAKOGP0AWBx4GwBA&bvm=bv.45645796,d.ZWU&psig=AFQjCNHs7vMVAl5eQ0Jt_o-DVwM0wVHhlw&ust=1366962853996762" id="irc_mil" style="border: 0px currentColor; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="240" id="irc_mi" src="http://static4.depositphotos.com/1001877/505/i/950/depositphotos_5058270-Wealth.-Background-from-packs-of-dollar.-3d.jpg" style="margin-top: 0px;" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les recents revelacions sobre el diner ocult fetes pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) han avergonyit governs, grans i petits, i ensenyat les misèries de moltes empreses i individus rics. Han fet servir llocs com Lichtenstein, les Illes Verges Britàniques, les Illes Caiman, Suïssa i, per descomptat, Xipre. Bancs privats d'aquests països volien aquells diners tant com els seus governs volien els beneficis dels ingressos d'aquelles entrades de diner ocult. Els rics de tot el món van aprofitar els serveis d'aquests bancs per rentar diners associats a alguna d'il·legalitat, per a l'eludir o evadir impostos, per ocultar tractes de negocis de la vista del govern, tot això.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estimacions raonables, basades en l'informe de l'ICIJ i altres, suggereixen que en aquests comptes de diner ocult hi ha molts milers de milions de dòlars. D'això es desprèn que els debats a la majoria dels països sobre les taxes impositives no vénen al cas. Molts dels rics fa molt de temps que han trobat maneres d'evitar els impostos, sigui quin sigui el tipus. Només necessiten i utilitzen aquest "buit legal" en la legislació fiscal que els permet ocultar els seus diners (o deixar-los "offshore"), ja sigui en comptes personals o corporatius o de les dues menes.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per aquests mitjans - amb la complicitat dels bancs que competeixen frisosos per aquest negoci tan lucratiu- molts dels rics eviten qualsevol impost que els pobles dels seus països d'origen intentin imposar. Com es pot crear cap sistema fiscal realment progressiu quan els trams superiors poden amagar, i ho fan, tants diners de les autoritats fiscals? D'altra banda, amb tants països i bancs competint i oferint tantes maneres fàcils d'ocultar diners, es generen incentius per fer diners il·legalment. El blanqueig de diners per encobrir el seu origen il·legal ha estat durant molt temps molt fàcil de fer.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Revelacions recents de ICIJ també han demostrat que no només els petits països i els seus bancs locals renten diners contaminats i faciliten l'evasió fiscal. Els principals bancs del centre han pagat recentment multes enormes quan s'han vist atrapats fent aquestes coses. Moltes de les corporacions noliejades per fer negocis financers en llocs com les Illes Caiman han resultat ser filials locals dels grans bancs dels centres que les anomenen "servei a clients d'alt patrimoni amb necessitats especials."</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El diner ocult representa el vell problema de comportament financer privat, que priva la societat dels ingressos tributaris que necessita i estimula i incita la il·legalitat. Podríem intentar fer algunes noves lleis i imposar noves regulacions. Això es va fer en el passat, quan les revelacions similars provocaven una reacció. No obstant això, ja en sabem el resultat inevitable. Els rics que busquen escapar dels impostos i els criminals rics que tracten d'eludir la legalitat pagaran bé als millors talents (advocats, comptables, assessors financers, etc) per idear maneres d'evitar les noves lleis i reglaments. Ho han fet en repetides ocasions, amb èxit i, sovint ràpidament.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una solució lògica seria la de canviar un sistema econòmic que confereix a l'1-5% més privilegiat aquesta riquesa excessiva i els ingressos que poden permetre'ls pagar el luxe dels professionals costosos que es requereixen en general per a evadir "legalment" impostos de tothom paga. Amb una distribució menys desigual de la riquesa i els ingressos, no dependríem, ni tan sols necessitaríem, el repetitiu teatre de l'absurd en el qual s'estableix una regulació fiscal governamental, i tot seguit s'evadeix; s'imposa una nova regulació, i tot seguit s'eludeix - i així successivament. A més, cal tenir en compte la potencialment enorme reducció del dèficit: amb molta menys desigualtat d'ingressos i riquesa, els esquemes d'evasió fiscal serien assequibles i atractius per a menys gent, la qual cosa resultaria en una major recaptació tributària, mentre que la regulació i l'aplicació dels costos per a la inspecció baixarien en correspondència.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una altra solució lògica seria la de socialitzar la banca, almenys els bancs més importants, els grans bancs del centre. Donada la internacionalització molt desenvolupada dels bancs, això seria una socialització internacional. Seria paral·lela als esforços internacionals per fer front a una altra sèrie de problemes que enfronta el món, és a dir, la degradació del medi ambient. Els principals grans bancs del centre privat es convertirien en propietat pública i serien operats per agents directament responsables davant les autoritats polítiques. Les seves activitats s'haurien de ser transparents per al públic. Com a institucions de l'Estat, com a bancs socialitzats no tindrien cap interès en (i ho tindrien estrictament prohibit) pràctiques que privessin a l'Estat dels seus propis ingressos fiscals. Atès que els bancs dels centres europeus i dels EUA són tan grans, si se socialitzen fàcilment podrien "persuadir" als grans bancs d'altres llocs a unir-s'hi per por de ser boicotejats per la combinació socialitzada dels bancs dominants d'Europa i EUA. Tal solució tindria guanyat el suport, ara mateix, d'una clara majoria de la gent en moltes parts del món. gent que culpea la indústria financera - i els grans bancs, en particular - de gran part de la crisi, així com dels rescats posteriors (als bancs) i de les polítiques d'austeritat dels governs (a la gent).</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amagar diners en comptes a l'estranger per escapar a la detecció i/o la fiscalitat s'ha convertit en una "estratègia financera" de rutina per a moltes de les persones i les empreses més riques del món. Parcialment protegida per una legislació especial i en part per la negativa dels funcionaris responsables d'investigar o jutjar, l'ocultació de diners ha privat la majoria dels països d'enormes quantitats d'ingressos fiscals que es necessiten desesperadament i que podrien haver ajudat a que les seves economies milloressin, alhora que ajudarien a la reducció dels seus deutes. Els caps dels principals bancs mundials - els que van exigir i van obtenir rescats d'un bilió (1.000.000.000.000) de dòlars i que ara exigeixen programes d'austeritat per equilibrar els pressupostos dels governs - presideixen les institucions que fan diners ajudant als rics a evadir impostos.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amagar diners en la forma i sumes revelats darrerament pel ICIJ és una forma de profunda corrupció social. Va més enllà de les qüestions de legalitat, arriba fins al cor de l'economia política moderna. El capitalisme és un sistema que fomenta l'aprofundiment de la desigualtat econòmica a l'interior de la majoria de les nacions en tot el món d'avui - a menys que i fins que la repulsa popular i els moviments d'oposició aturin o reverteixin aquest aprofundiment-. A partir d'un cert punt, la desigualtat provoca i permet als súper rics ampliar encara més -en un frenesí semblant al del rei Mides- la seva riquesa ja prodigiosa. Les lleis es converteixen en mers obstacles per saltar per als que tenen els diners per evadir, en lloc d'acords socials vinculants. A continuació, la corrupció profunda s'instal·la. L'informe ICIR i altres documents ens fan veure tots els detalls sagnants d'aquestes vastes possessions de diners amagats. La veritable pregunta és si la gent damnificada per aquest comportament canviarà el sistema que el promou i premia.<br /><br /><br /><br /><em>20 abril 2013. Article publicat a La Fàbrica a proposta de l'autor. Traducció <a href="http://espaifabrica.cat/">http://espaifabrica.cat</a></em></span></div>

Escrit per Richard Wolff

Les recents revelacions sobre el diner ocult fetes pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) han avergonyit governs, grans i petits, i ensenyat les misèries de moltes empreses i individus rics. Han fet servir llocs com Lichtenstein, les Illes Verges Britàniques, les Illes Caiman, Suïssa i, per descomptat, Xipre. Bancs privats d'aquests països volien aquells diners tant com els seus governs volien els beneficis dels ingressos d'aquelles entrades de diner ocult. Els rics de tot el món van aprofitar els serveis d'aquests bancs per rentar diners associats a alguna d'il·legalitat, per a l'eludir o evadir impostos, per ocultar tractes de negocis de la vista del govern, tot això.

Estimacions raonables, basades en l'informe de l'ICIJ i altres, suggereixen que en aquests comptes de diner ocult hi ha molts milers de milions de dòlars. D'això es desprèn que els debats a la majoria dels països sobre les taxes impositives no vénen al cas. Molts dels rics fa molt de temps que han trobat maneres d'evitar els impostos, sigui quin sigui el tipus. Només necessiten i utilitzen aquest "buit legal" en la legislació fiscal que els permet ocultar els seus diners (o deixar-los "offshore"), ja sigui en comptes personals o corporatius o de les dues menes.

Per aquests mitjans - amb la complicitat dels bancs que competeixen frisosos per aquest negoci tan lucratiu- molts dels rics eviten qualsevol impost que els pobles dels seus països d'origen intentin imposar. Com es pot crear cap sistema fiscal realment progressiu quan els trams superiors poden amagar, i ho fan, tants diners de les autoritats fiscals? D'altra banda, amb tants països i bancs competint i oferint tantes maneres fàcils d'ocultar diners, es generen incentius per fer diners il·legalment. El blanqueig de diners per encobrir el seu origen il·legal ha estat durant molt temps molt fàcil de fer.

Revelacions recents de ICIJ també han demostrat que no només els petits països i els seus bancs locals renten diners contaminats i faciliten l'evasió fiscal. Els principals bancs del centre han pagat recentment multes enormes quan s'han vist atrapats fent aquestes coses. Moltes de les corporacions noliejades per fer negocis financers en llocs com les Illes Caiman han resultat ser filials locals dels grans bancs dels centres que les anomenen "servei a clients d'alt patrimoni amb necessitats especials."

El diner ocult representa el vell problema de comportament financer privat, que priva la societat dels ingressos tributaris que necessita i estimula i incita la il·legalitat. Podríem intentar fer algunes noves lleis i imposar noves regulacions. Això es va fer en el passat, quan les revelacions similars provocaven una reacció. No obstant això, ja en sabem el resultat inevitable. Els rics que busquen escapar dels impostos i els criminals rics que tracten d'eludir la legalitat pagaran bé als millors talents (advocats, comptables, assessors financers, etc) per idear maneres d'evitar les noves lleis i reglaments. Ho han fet en repetides ocasions, amb èxit i, sovint ràpidament.

Una solució lògica seria la de canviar un sistema econòmic que confereix a l'1-5% més privilegiat aquesta riquesa excessiva i els ingressos que poden permetre'ls pagar el luxe dels professionals costosos que es requereixen en general per a evadir "legalment" impostos de tothom paga. Amb una distribució menys desigual de la riquesa i els ingressos, no dependríem, ni tan sols necessitaríem, el repetitiu teatre de l'absurd en el qual s'estableix una regulació fiscal governamental, i tot seguit s'evadeix; s'imposa una nova regulació, i tot seguit s'eludeix - i així successivament. A més, cal tenir en compte la potencialment enorme reducció del dèficit: amb molta menys desigualtat d'ingressos i riquesa, els esquemes d'evasió fiscal serien assequibles i atractius per a menys gent, la qual cosa resultaria en una major recaptació tributària, mentre que la regulació i l'aplicació dels costos per a la inspecció baixarien en correspondència.

Una altra solució lògica seria la de socialitzar la banca, almenys els bancs més importants, els grans bancs del centre. Donada la internacionalització molt desenvolupada dels bancs, això seria una socialització internacional. Seria paral·lela als esforços internacionals per fer front a una altra sèrie de problemes que enfronta el món, és a dir, la degradació del medi ambient. Els principals grans bancs del centre privat es convertirien en propietat pública i serien operats per agents directament responsables davant les autoritats polítiques. Les seves activitats s'haurien de ser transparents per al públic. Com a institucions de l'Estat, com a bancs socialitzats no tindrien cap interès en (i ho tindrien estrictament prohibit) pràctiques que privessin a l'Estat dels seus propis ingressos fiscals. Atès que els bancs dels centres europeus i dels EUA són tan grans, si se socialitzen fàcilment podrien "persuadir" als grans bancs d'altres llocs a unir-s'hi per por de ser boicotejats per la combinació socialitzada dels bancs dominants d'Europa i EUA. Tal solució tindria guanyat el suport, ara mateix, d'una clara majoria de la gent en moltes parts del món. gent que culpea la indústria financera - i els grans bancs, en particular - de gran part de la crisi, així com dels rescats posteriors (als bancs) i de les polítiques d'austeritat dels governs (a la gent).

Amagar diners en comptes a l'estranger per escapar a la detecció i/o la fiscalitat s'ha convertit en una "estratègia financera" de rutina per a moltes de les persones i les empreses més riques del món. Parcialment protegida per una legislació especial i en part per la negativa dels funcionaris responsables d'investigar o jutjar, l'ocultació de diners ha privat la majoria dels països d'enormes quantitats d'ingressos fiscals que es necessiten desesperadament i que podrien haver ajudat a que les seves economies milloressin, alhora que ajudarien a la reducció dels seus deutes. Els caps dels principals bancs mundials - els que van exigir i van obtenir rescats d'un bilió (1.000.000.000.000) de dòlars i que ara exigeixen programes d'austeritat per equilibrar els pressupostos dels governs - presideixen les institucions que fan diners ajudant als rics a evadir impostos.

Amagar diners en la forma i sumes revelats darrerament pel ICIJ és una forma de profunda corrupció social. Va més enllà de les qüestions de legalitat, arriba fins al cor de l'economia política moderna. El capitalisme és un sistema que fomenta l'aprofundiment de la desigualtat econòmica a l'interior de la majoria de les nacions en tot el món d'avui - a menys que i fins que la repulsa popular i els moviments d'oposició aturin o reverteixin aquest aprofundiment-. A partir d'un cert punt, la desigualtat provoca i permet als súper rics ampliar encara més -en un frenesí semblant al del rei Mides- la seva riquesa ja prodigiosa. Les lleis es converteixen en mers obstacles per saltar per als que tenen els diners per evadir, en lloc d'acords socials vinculants. A continuació, la corrupció profunda s'instal·la. L'informe ICIR i altres documents ens fan veure tots els detalls sagnants d'aquestes vastes possessions de diners amagats. La veritable pregunta és si la gent damnificada per aquest comportament canviarà el sistema que el promou i premia.

20 abril 2013. Article publicat a La Fàbrica a proposta de l'autor. Traducció http://espaifabrica.cat

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Escrit per: </strong>      Editorial de L'Accent </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De nou torna a ser 25 d'Abril i de nou els carrers de València es tornaran a omplir de gent per a reivindicar la independència dels Països Catalans. Un objectiu bàsic i de futur. Un principi que s'ha mantingut inalterat des de la recuperació de la manifestació en aquesta diada. Precisament, aquesta recuperació va coincidir amb l'ascens i gestió del poder autonòmic per part del PP.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;"><img alt="25A13 bo" data-original="http://laccent.cat/images/25A13_bo.jpg" height="320" src="http://laccent.cat/images/25A13_bo.jpg" style="display: inline;" width="225" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En l'escenari institucional valencià, la fi del govern del PP per primera vegada sembla possible, i per a fer-ho possible forces com Compromís i EU són imprescindibles. Això ha generat una corrent fins i tot d'entusiasme entre el nacionalisme i l'esquerra, que ha arribat a ser un camp abonat per al possibilisme. Aquest escenari ja s'ha viscut abans en altres indrets dels Països Catalans. Primer fou el 1999 a les Illes Balears i posteriorment el 2003 a Catalunya. La il·lusió del canvi va topar, quasi de seguida, amb les limitacions de la política reformista. Pretendre aplicar polítiques diferents, innovadores o ètiques dins l'estat de les autonomies és topar contra un mur. Pretendre reformar l'estat de les autonomies sense tocar-ne les seves estructures fonamentals (la unitat d'Espanya i la impunitat dels interessos de les diverses burgesies) és senzillament impossible. Creure’s que es té el poder quan les estructures de dominació tradicional -mitjans de comunicació, xarxes clientelars, l’Església, les forces d’ordre o la mateixa justícia- continuen sota control de la dreta és autoenganyar-se estúpidament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per tant, apostar des de posicions independentistes i d'esquerres per a treballar dins un tripartit reformista significa dilapidar tot el capital polític i ideològic acumulat fins ara. És evident que un canvi en el govern valencià aconseguirà algunes conquestes que tot i que parcials, siguin importantíssimes per al nostre poble. Ara bé, més important encara és mantenir un pol de ruptura i de no integració al sistema, ja que un cop demostrats els límits del reformisme autonomista seran els principis independentistes i d'esquerres els únics amb capacitat real per a fer una ofensiva política.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cal aprendre bé la lliçó del 2003 al Principat. Una esquerra independentista que, sense cap pressió per a participar de la gestió del poder ni de les presses electorals d'ERC, es dedicà a construir moviment. Aquest 27 d'abril, Benimaclet acull la III Trobada de casals i ateneus dels Països Catalans. Gran part d'aquesta xarxa de casals es va gestar en aquell moment. Mentre ERC vivia el seu moment de glòria i la patacada posterior, l'esquerra independentista posava les bases per a esdevenir un actor polític amb entitat pròpia, no només a les institucions sinó sobretot al carrer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui, les dinàmiques institucionals tenen més capacitat d'atracció de gent de la base social independentista i d'esquerres. Els motius són diversos, però la sensació de viure moment de canvis accelerats és un esquer molt llaminer. Tant al Principat, instant a tancar files amb ERC i CiU en favor d'un full de ruta desconegut i cada vegada més ambigu, com al País Valencià o a les Illes, cridant a fer pinya amb el reformisme autonomista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest escenari, els independentistes d'esquerres cal que prenguin la iniciativa política. En les actuals circumstàncies, prendre la iniciativa política no vol dir només i de forma prioritària fer política institucional, sinó sobretot enfortir iniciatives nacional com L'ACCENT, Som Països Catalans o la Xarxa de Casals i Ateneus. Aquestes iniciatives són fonamentals per expandir el discurs i les organitzacions de l’esquerra independentista i, més encara, aquestes iniciatives trenquen fronteres, són inassimilables per l'autonomisme i són el germen sobre el qual fer créixer un moviment autònom que de mica en mica vagi construint la seva hegemonia. I deixem que els autonomistes juguin al seu possibilisme fins que es quedin sense cap possibilitat.</span></div>

Escrit per: Editorial de L'Accent

De nou torna a ser 25 d'Abril i de nou els carrers de València es tornaran a omplir de gent per a reivindicar la independència dels Països Catalans. Un objectiu bàsic i de futur. Un principi que s'ha mantingut inalterat des de la recuperació de la manifestació en aquesta diada. Precisament, aquesta recuperació va coincidir amb l'ascens i gestió del poder autonòmic per part del PP.

En l'escenari institucional valencià, la fi del govern del PP per primera vegada sembla possible, i per a fer-ho possible forces com Compromís i EU són imprescindibles. Això ha generat una corrent fins i tot d'entusiasme entre el nacionalisme i l'esquerra, que ha arribat a ser un camp abonat per al possibilisme. Aquest escenari ja s'ha viscut abans en altres indrets dels Països Catalans. Primer fou el 1999 a les Illes Balears i posteriorment el 2003 a Catalunya. La il·lusió del canvi va topar, quasi de seguida, amb les limitacions de la política reformista. Pretendre aplicar polítiques diferents, innovadores o ètiques dins l'estat de les autonomies és topar contra un mur. Pretendre reformar l'estat de les autonomies sense tocar-ne les seves estructures fonamentals (la unitat d'Espanya i la impunitat dels interessos de les diverses burgesies) és senzillament impossible. Creure’s que es té el poder quan les estructures de dominació tradicional -mitjans de comunicació, xarxes clientelars, l’Església, les forces d’ordre o la mateixa justícia- continuen sota control de la dreta és autoenganyar-se estúpidament.

Per tant, apostar des de posicions independentistes i d'esquerres per a treballar dins un tripartit reformista significa dilapidar tot el capital polític i ideològic acumulat fins ara. És evident que un canvi en el govern valencià aconseguirà algunes conquestes que tot i que parcials, siguin importantíssimes per al nostre poble. Ara bé, més important encara és mantenir un pol de ruptura i de no integració al sistema, ja que un cop demostrats els límits del reformisme autonomista seran els principis independentistes i d'esquerres els únics amb capacitat real per a fer una ofensiva política.

Cal aprendre bé la lliçó del 2003 al Principat. Una esquerra independentista que, sense cap pressió per a participar de la gestió del poder ni de les presses electorals d'ERC, es dedicà a construir moviment. Aquest 27 d'abril, Benimaclet acull la III Trobada de casals i ateneus dels Països Catalans. Gran part d'aquesta xarxa de casals es va gestar en aquell moment. Mentre ERC vivia el seu moment de glòria i la patacada posterior, l'esquerra independentista posava les bases per a esdevenir un actor polític amb entitat pròpia, no només a les institucions sinó sobretot al carrer.

Avui, les dinàmiques institucionals tenen més capacitat d'atracció de gent de la base social independentista i d'esquerres. Els motius són diversos, però la sensació de viure moment de canvis accelerats és un esquer molt llaminer. Tant al Principat, instant a tancar files amb ERC i CiU en favor d'un full de ruta desconegut i cada vegada més ambigu, com al País Valencià o a les Illes, cridant a fer pinya amb el reformisme autonomista.

En aquest escenari, els independentistes d'esquerres cal que prenguin la iniciativa política. En les actuals circumstàncies, prendre la iniciativa política no vol dir només i de forma prioritària fer política institucional, sinó sobretot enfortir iniciatives nacional com L'ACCENT, Som Països Catalans o la Xarxa de Casals i Ateneus. Aquestes iniciatives són fonamentals per expandir el discurs i les organitzacions de l’esquerra independentista i, més encara, aquestes iniciatives trenquen fronteres, són inassimilables per l'autonomisme i són el germen sobre el qual fer créixer un moviment autònom que de mica en mica vagi construint la seva hegemonia. I deixem que els autonomistes juguin al seu possibilisme fins que es quedin sense cap possibilitat.

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Escrit per       </span><a href="http://espaifabrica.cat/index.php/internacional/america/itemlist/user/174-davidsegarra" rel="author"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">David Segarra</span></a><span class="itemCategory"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">   </span></span></div>
<div class="clr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>
<div class="itemImageBlock" style="text-align: justify;">
<span class="itemImage"><a class="modal" href="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/7b17ec9e1ac0efe68976696eb1e50b37_XL.jpg" rel="{handler: 'image'}" title="Feu clic per a la vista prèvia de la imatge "><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="Veneçuela enfronta la guerra suau" src="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/7b17ec9e1ac0efe68976696eb1e50b37_L.jpg" style="height: auto; width: 300px;" /></span></a></span><div class="clr">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>
</div>
<div class="itemIntroText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="itemIntroText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En la nit després de les eleccions grups desconeguts es despleguen per tot el territori de Veneçuela. Centres hospitalaris són atacats. Seus de partits d'esquerres són cremades. Apareixen pintades assenyalant i amenaçant de mort als militants bolivarians. Periodistes són tirotejats i ferits. Grups armats aprofiten la foscor per atacar grups de veïns que han eixit a defensar les seues cases, escoles i ambulatoris. 8 xavistes, tots de classes populars, són assassinats a trets. Això passa la nit següent que la dreta veneçolana perd les eleccions. Només dos països posen en dubte la victòria de Nicolàs Maduro: Espanya i Estats Units.</span></div>
<div class="itemIntroText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
 </div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que Veneçuela posseeix la primera reserva de petroli mundial. Al segle XX quatre presidents van intentar posar sota control de la nació els recursos naturals i el petroli. Els quatre van sofrir Cops d'Estat dirigits per l'aliança entre les potències estrangeres i les elits locals. Els quatre van perdre el poder. Però l'últim, Hugo Chávez, va aconseguir revertir el Cop al 2002 gràcies a la rebel·lió massiva de les classes populars en aliança amb els sectors nacionalistes de l'exèrcit. Espanya i Estats Units van perdre el control de la major font de petroli. Però tenien un altra opció: només un any després invadien Iraq. Apoderar-se del petroli iraquià costaria la destrucció de la nació àrab, un milió de morts i un sofriment inimaginable. Veneçuela podria viure deu anys en pau gràcies a la fortalesa del poble veneçolà i la resistència d'Iraq.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant aquests onze anys que han passat, Veneçuela ha reconstruït la seua nació, que cinc segles de colonialisme havien reduït a la pobresa extrema, una inseguretat extrema i un caos extrem. La creació de la sanitat i l'educació pública, així com la lluita contra la pobresa han sigut els fronts principals. Avui Veneçuela no es pareix en res a la de fa 10 anys. El 80% de pobresa s'ha reduït a menys del 40%. Hi ha sanitat i educació públiques. I el més important: les majories invisibilitzades avui han recuperat l'orgull, la identitat i el poder sobre les seues vides. Hi han, però, enormes problemes que es tracten d'enfrontar amb la creació d'una democràcia participativa, on la ciutadania puga participar a través dels consells comunals, o assemblees obertes, i així decidir sobre les seues pròpies comunitats. Simultàniament el sistema democràtic convencional de partits continua. És una experiència que combina el sistema polític tradicional occidental i experiències assembleàries populars.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Veneçuela ha impulsat en aquests onze anys l'aliança de les nacions llatinoamericanes que ha creat una nova realitat geopolítica. Davant del món unipolar on Estats Units havia profetitzat la fi de la Història i el seu domini final, apareix un món multipolar, on el poder es reparteix a diferents regions del món. Veneçuela lidera la construcció i consolidació del bloc llatinoamericà. Entre el Cop de 2002 i el 2013 moviments nacionalistes d'esquerres van guanyant les eleccions a tot el continent generant una nova realitat i noves aliances. Apareix l'ALBA, UNASUR, CELAC i altres organitzacions continentals que visualitzen la nova independència. Arran del cop d'Estat a Paraguai al 2012, Veneçuela fa una audaç maniobra diplomàtica i entra a MERCOSUR. Junt a Brasil, Argentina i Uruguai passen a ser la cinquena economia mundial. Pel camí han caigut Haití i Hondures en altres Cops d'Estat.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb la mort de Chávez, Estats Units, Espanya i les elits veneçolanes veuen l'oportunitat. Cal un atac llamp. Es convoquen noves eleccions. Per elegir nou president. El país es troba en shock emocional. El candidat bolivarià és Nicolàs Maduro Moros, d'origen popular, ex-xofer, sindicalista i activista d'esquerres. Va acompanyar a Chávez durant més de 20 anys. Va ser ministre d'afers exteriors i va participar en el disseny de la nova arquitectura política d'Amèrica Llatina. Enfront té a Henrique Capriles Radonski, fill de dues de les famílies més riques del país, propietàries de la principal cadena de periòdics i cinemes. Advocat, format a universitats privades nacionals i internacionals. Al 2002 ja s'enfrontaren, quan Capriles va liderar un Cop d'Estat i Maduro va tindre que passar a la clandestinitat. Però és 2013 i la democràcia pareix consolidada a Veneçuela.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de 1998 el discurs antixavista havia sigut que els "primats" i les "hordes" havien pres el poder liderats pel "goril·la roig". L'extremisme de la narrativa colonial, racista i classista els va fer perdre elecció rere elecció. L'orgull nacional i popular es va anar consolidant davant dels atacs discursius de les elits veneçolanes. Però al 2007 l'estratègia antixavista canvia radicalment. S'adonen que Veneçuela ha canviat. Que les classes populars han pres consciència de si mateixes i que no poden tornar a posar-les en la gàbia. Així s'inicia un extraordinari procés que culminarà al 2013. Les elits assumeixen la narrativa bolivariana. Recuperen l'ús de la bandera nacional, de la figura de Bolívar i la constitució. Inicien un procés de penetració als barris populars, les faveles, que tant temien i despreciaven. Tots els analistes de comunicació han pogut veure com la publicitat ha passat de només mostrar gent de raça blanca a utilitzar de manera sistemàtica persones de pell fosca al darrere dels líders antixavistes. Que segueixen sent tots blancs i de classe alta.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al canvi de discurs s'uneix un canvi d'estratègia. Les elits comencen a llegir a Sun Tzu i Lakoff. L'estratègia de boxa, d'enfrontament brutal i frontal desapareix. Els seus assessors estrangers els convencen que cal paciència i intel·ligència. L'atac serà ara multifactorial, lent i buscarà no destruir el govern militarment sinó desgastar-lo lentament. S'inicia doncs l'estratègia de l'eixam: atacar per tot arreu, sense rostre, sense protagonistes, sense formes i sense identificacions. El lideratge antixavista negarà sistemàticament tota vinculació amb els rumors, la guerra psicològica o els atacs violents.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant totes les eleccions Veneçuela es veu sota un atac no identificat i que afecta tots els aspectes de la vida quotidiana. Els grans empresaris amaguen aliments per produir malestar en la població. Fins i tot acaparen elements d'higiene íntima, sagrats per les dones. Comencen sabotatges massius al sistema elèctric que afecten la tranquil·litat dels barris populars. Enginyers financers ataquen l'economia manipulant els preus del dòlar. La majoria dels grans mitjans de comunicació només donen males notícies. Els mitjans privats tenen un 90% de l'audiència a Veneçuela. El govern es veu davant de l'odissea de reconstruir una nació i simultàniament respondre a atacs en tots els fronts. Sense aparent connexió, l'atac a l'economia i els serveis públics, les males notícies dels grans mitjans i la guerra secreta de les xarxes consoliden la cosmovisió de les elits veneçolanes que ara es presenten com a neobolivarianes, neonacionalistes i neosocialistes. L'encert de l'oposició radica en presentar-se com a hereves del millor de Chávez. Són les elits que han aprés la lliçó: sí, cal respectar a les classes populars i defensar la pàtria. Però som les elits qui farem eixa tasca històrica millor que les pròpies classes populars. A fi de comptes Maduro només és un xofer. Maduro no és Chávez. Nosaltres som Chávez, estan a punt de dir en un gir d'un cinisme maquiavèl·lic.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però l'atac, invisible als ulls de l'Estat i el Govern, no ve només dels carrers o els mitjans. És un atac anònim i massiu que colpeja i penetra els cors i les ments. Arriba a les pantalles dels telèfons mòbils a través de les xarxes socials. Creant una narrativa i un marc conceptual complet i tancat que es reforça amb els grans mitjans i les declaracions dels líders opositors. Durant les últimes setmanes i a dia d'avui una enorme operació de guerra psicològica que es llança contra Veneçuela. L'objectiu: generar el major odi i frustració possible en les masses opositores antixavistes, L'instrument: desenes de fonts anònimes que generen milers de missatges falsos diaris i que arriben per Blackberry, Twitter i Facebook. En temps real el govern i milers de ciberactivistes bolivarians tracten de desmuntar cada mentida i cada muntatge, però treballen en reacció, defensant-se. La iniciativa, la capacitat de sorpresa, l'atac guerriller està en mans de les forces imperialistes. </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de Bogotà i Miami es dirigeix un atac massiu a la psicologia de milions de veneçolans. A cada minut apareixen nous rumors, noves fotos falses de violència, noves crides a la insurrecció que han aconseguit generar un clima d'histèria en milions de veneçolans. Aquestes campanyes són exactament les mateixes que es van usar en l'Europa dels anys 30 contra els jueus, als 50 contra els comunistes o contra el Xile d'Allende. Es tracta de generar el pànic, sense cap fonament, i l'odi davant de la possibilitat, mai concretada, de que l'enemic assenyalat ens ataque. L'objectiu de la guerra psicològica és tancar en si mateixos als receptors. Fer-los immunes a la realitat i la veritat, creant un món tancat que només existeix virtualment. Però que genera una verosimilitud total. Fins i tot molts dels artistes de moda donen suport als rumors i a la campanya. Potser conscientment, potser inconscientment. No importa. L'important és convertir a cada ciutadà en un portador i mobilitzador de la campanya d'odi i intolerància.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això s'ha combinat amb un atac real, als carrers, per grups de xoc desconeguts, que han volgut sembrar el pànic entre els xavistes. I també de guerra psicològica cap als xavistes als quals s'han llançat rumors de Cop d'Estat i persecució per a aconseguir generar un clima de pànic i rendició.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'objectiu d'aquesta batalla de les ments que estem visquent no és guanyar a curt termini. És sembrar la llavor de l'odi i la mobilització permanent entre les masses antixavistes. I la confusió i desmoralització en el bàndol xavista. Amb dos escenaris: enfrontament civil i caos o derrota electoral de les forces bolivarianes. L'estratègia de la tensió.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest episodi ens mostra que les guerres i les batalles es combaten primordialment a les ments i els cors.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Alguns, que sabem qui són, han llegit molt bé a Goebbels i a Sun Tzu i han llençat els seus atacs sobre Veneçuela.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les elits que han governat durant 500 anys Veneçuela estan desesperades per tornar al poder.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però la Veneçuela de 2013 no és la de 2002, quan ja va derrotar un Cop d'Estat. Ara Veneçuela és infinitament més forta tant a nivell nacional com geopolític. Amèrica Llatina, UNASUR i MERCOSUR no són poca cosa. El coratge i la saviessa del poble veneçolà no són poca cosa. El compromís democràtic i nacionalista de l'exèrcit veneçolà no és poca cosa. Veneçuela, al llarg de 500 anys de resistència, s'ha fet mestra en l'Art de la Guerra de Sun Tzu, de Bolívar i de Chávez.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
 </div>

Escrit per David Segarra

En la nit després de les eleccions grups desconeguts es despleguen per tot el territori de Veneçuela. Centres hospitalaris són atacats. Seus de partits d'esquerres són cremades. Apareixen pintades assenyalant i amenaçant de mort als militants bolivarians. Periodistes són tirotejats i ferits. Grups armats aprofiten la foscor per atacar grups de veïns que han eixit a defensar les seues cases, escoles i ambulatoris. 8 xavistes, tots de classes populars, són assassinats a trets. Això passa la nit següent que la dreta veneçolana perd les eleccions. Només dos països posen en dubte la victòria de Nicolàs Maduro: Espanya i Estats Units.

I és que Veneçuela posseeix la primera reserva de petroli mundial. Al segle XX quatre presidents van intentar posar sota control de la nació els recursos naturals i el petroli. Els quatre van sofrir Cops d'Estat dirigits per l'aliança entre les potències estrangeres i les elits locals. Els quatre van perdre el poder. Però l'últim, Hugo Chávez, va aconseguir revertir el Cop al 2002 gràcies a la rebel·lió massiva de les classes populars en aliança amb els sectors nacionalistes de l'exèrcit. Espanya i Estats Units van perdre el control de la major font de petroli. Però tenien un altra opció: només un any després invadien Iraq. Apoderar-se del petroli iraquià costaria la destrucció de la nació àrab, un milió de morts i un sofriment inimaginable. Veneçuela podria viure deu anys en pau gràcies a la fortalesa del poble veneçolà i la resistència d'Iraq.

Durant aquests onze anys que han passat, Veneçuela ha reconstruït la seua nació, que cinc segles de colonialisme havien reduït a la pobresa extrema, una inseguretat extrema i un caos extrem. La creació de la sanitat i l'educació pública, així com la lluita contra la pobresa han sigut els fronts principals. Avui Veneçuela no es pareix en res a la de fa 10 anys. El 80% de pobresa s'ha reduït a menys del 40%. Hi ha sanitat i educació públiques. I el més important: les majories invisibilitzades avui han recuperat l'orgull, la identitat i el poder sobre les seues vides. Hi han, però, enormes problemes que es tracten d'enfrontar amb la creació d'una democràcia participativa, on la ciutadania puga participar a través dels consells comunals, o assemblees obertes, i així decidir sobre les seues pròpies comunitats. Simultàniament el sistema democràtic convencional de partits continua. És una experiència que combina el sistema polític tradicional occidental i experiències assembleàries populars.

Veneçuela ha impulsat en aquests onze anys l'aliança de les nacions llatinoamericanes que ha creat una nova realitat geopolítica. Davant del món unipolar on Estats Units havia profetitzat la fi de la Història i el seu domini final, apareix un món multipolar, on el poder es reparteix a diferents regions del món. Veneçuela lidera la construcció i consolidació del bloc llatinoamericà. Entre el Cop de 2002 i el 2013 moviments nacionalistes d'esquerres van guanyant les eleccions a tot el continent generant una nova realitat i noves aliances. Apareix l'ALBA, UNASUR, CELAC i altres organitzacions continentals que visualitzen la nova independència. Arran del cop d'Estat a Paraguai al 2012, Veneçuela fa una audaç maniobra diplomàtica i entra a MERCOSUR. Junt a Brasil, Argentina i Uruguai passen a ser la cinquena economia mundial. Pel camí han caigut Haití i Hondures en altres Cops d'Estat.

Amb la mort de Chávez, Estats Units, Espanya i les elits veneçolanes veuen l'oportunitat. Cal un atac llamp. Es convoquen noves eleccions. Per elegir nou president. El país es troba en shock emocional. El candidat bolivarià és Nicolàs Maduro Moros, d'origen popular, ex-xofer, sindicalista i activista d'esquerres. Va acompanyar a Chávez durant més de 20 anys. Va ser ministre d'afers exteriors i va participar en el disseny de la nova arquitectura política d'Amèrica Llatina. Enfront té a Henrique Capriles Radonski, fill de dues de les famílies més riques del país, propietàries de la principal cadena de periòdics i cinemes. Advocat, format a universitats privades nacionals i internacionals. Al 2002 ja s'enfrontaren, quan Capriles va liderar un Cop d'Estat i Maduro va tindre que passar a la clandestinitat. Però és 2013 i la democràcia pareix consolidada a Veneçuela.

Des de 1998 el discurs antixavista havia sigut que els "primats" i les "hordes" havien pres el poder liderats pel "goril·la roig". L'extremisme de la narrativa colonial, racista i classista els va fer perdre elecció rere elecció. L'orgull nacional i popular es va anar consolidant davant dels atacs discursius de les elits veneçolanes. Però al 2007 l'estratègia antixavista canvia radicalment. S'adonen que Veneçuela ha canviat. Que les classes populars han pres consciència de si mateixes i que no poden tornar a posar-les en la gàbia. Així s'inicia un extraordinari procés que culminarà al 2013. Les elits assumeixen la narrativa bolivariana. Recuperen l'ús de la bandera nacional, de la figura de Bolívar i la constitució. Inicien un procés de penetració als barris populars, les faveles, que tant temien i despreciaven. Tots els analistes de comunicació han pogut veure com la publicitat ha passat de només mostrar gent de raça blanca a utilitzar de manera sistemàtica persones de pell fosca al darrere dels líders antixavistes. Que segueixen sent tots blancs i de classe alta.

Al canvi de discurs s'uneix un canvi d'estratègia. Les elits comencen a llegir a Sun Tzu i Lakoff. L'estratègia de boxa, d'enfrontament brutal i frontal desapareix. Els seus assessors estrangers els convencen que cal paciència i intel·ligència. L'atac serà ara multifactorial, lent i buscarà no destruir el govern militarment sinó desgastar-lo lentament. S'inicia doncs l'estratègia de l'eixam: atacar per tot arreu, sense rostre, sense protagonistes, sense formes i sense identificacions. El lideratge antixavista negarà sistemàticament tota vinculació amb els rumors, la guerra psicològica o els atacs violents.

Durant totes les eleccions Veneçuela es veu sota un atac no identificat i que afecta tots els aspectes de la vida quotidiana. Els grans empresaris amaguen aliments per produir malestar en la població. Fins i tot acaparen elements d'higiene íntima, sagrats per les dones. Comencen sabotatges massius al sistema elèctric que afecten la tranquil·litat dels barris populars. Enginyers financers ataquen l'economia manipulant els preus del dòlar. La majoria dels grans mitjans de comunicació només donen males notícies. Els mitjans privats tenen un 90% de l'audiència a Veneçuela. El govern es veu davant de l'odissea de reconstruir una nació i simultàniament respondre a atacs en tots els fronts. Sense aparent connexió, l'atac a l'economia i els serveis públics, les males notícies dels grans mitjans i la guerra secreta de les xarxes consoliden la cosmovisió de les elits veneçolanes que ara es presenten com a neobolivarianes, neonacionalistes i neosocialistes. L'encert de l'oposició radica en presentar-se com a hereves del millor de Chávez. Són les elits que han aprés la lliçó: sí, cal respectar a les classes populars i defensar la pàtria. Però som les elits qui farem eixa tasca històrica millor que les pròpies classes populars. A fi de comptes Maduro només és un xofer. Maduro no és Chávez. Nosaltres som Chávez, estan a punt de dir en un gir d'un cinisme maquiavèl·lic.

Però l'atac, invisible als ulls de l'Estat i el Govern, no ve només dels carrers o els mitjans. És un atac anònim i massiu que colpeja i penetra els cors i les ments. Arriba a les pantalles dels telèfons mòbils a través de les xarxes socials. Creant una narrativa i un marc conceptual complet i tancat que es reforça amb els grans mitjans i les declaracions dels líders opositors. Durant les últimes setmanes i a dia d'avui una enorme operació de guerra psicològica que es llança contra Veneçuela. L'objectiu: generar el major odi i frustració possible en les masses opositores antixavistes, L'instrument: desenes de fonts anònimes que generen milers de missatges falsos diaris i que arriben per Blackberry, Twitter i Facebook. En temps real el govern i milers de ciberactivistes bolivarians tracten de desmuntar cada mentida i cada muntatge, però treballen en reacció, defensant-se. La iniciativa, la capacitat de sorpresa, l'atac guerriller està en mans de les forces imperialistes.

Des de Bogotà i Miami es dirigeix un atac massiu a la psicologia de milions de veneçolans. A cada minut apareixen nous rumors, noves fotos falses de violència, noves crides a la insurrecció que han aconseguit generar un clima d'histèria en milions de veneçolans. Aquestes campanyes són exactament les mateixes que es van usar en l'Europa dels anys 30 contra els jueus, als 50 contra els comunistes o contra el Xile d'Allende. Es tracta de generar el pànic, sense cap fonament, i l'odi davant de la possibilitat, mai concretada, de que l'enemic assenyalat ens ataque. L'objectiu de la guerra psicològica és tancar en si mateixos als receptors. Fer-los immunes a la realitat i la veritat, creant un món tancat que només existeix virtualment. Però que genera una verosimilitud total. Fins i tot molts dels artistes de moda donen suport als rumors i a la campanya. Potser conscientment, potser inconscientment. No importa. L'important és convertir a cada ciutadà en un portador i mobilitzador de la campanya d'odi i intolerància.

Això s'ha combinat amb un atac real, als carrers, per grups de xoc desconeguts, que han volgut sembrar el pànic entre els xavistes. I també de guerra psicològica cap als xavistes als quals s'han llançat rumors de Cop d'Estat i persecució per a aconseguir generar un clima de pànic i rendició.

L'objectiu d'aquesta batalla de les ments que estem visquent no és guanyar a curt termini. És sembrar la llavor de l'odi i la mobilització permanent entre les masses antixavistes. I la confusió i desmoralització en el bàndol xavista. Amb dos escenaris: enfrontament civil i caos o derrota electoral de les forces bolivarianes. L'estratègia de la tensió.

Aquest episodi ens mostra que les guerres i les batalles es combaten primordialment a les ments i els cors.

Alguns, que sabem qui són, han llegit molt bé a Goebbels i a Sun Tzu i han llençat els seus atacs sobre Veneçuela.

Les elits que han governat durant 500 anys Veneçuela estan desesperades per tornar al poder.

Però la Veneçuela de 2013 no és la de 2002, quan ja va derrotar un Cop d'Estat. Ara Veneçuela és infinitament més forta tant a nivell nacional com geopolític. Amèrica Llatina, UNASUR i MERCOSUR no són poca cosa. El coratge i la saviessa del poble veneçolà no són poca cosa. El compromís democràtic i nacionalista de l'exèrcit veneçolà no és poca cosa. Veneçuela, al llarg de 500 anys de resistència, s'ha fet mestra en l'Art de la Guerra de Sun Tzu, de Bolívar i de Chávez.

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arrufat diu que el manifest reforça l'espai polític en què també es mou la CUP</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div class="excerpt" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El diputat de la CUP Quim Arrufat ha celebrat 'entusiastament' el procés constituent impulsat pel president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i la monja benedictina Teresa Forcades. Durant la compareixença per valorar l'actualitat política de la setmana, Arrufat ha dit que era 'una alegria que referents socials com Arcadi Oliveres i Teresa Forcades' reforcessin 'l'espai polític en què la CUP també es mou'. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al seu parer, la iniciativa reforça l'aposta per 'un marc unitari creat des de baix' i per 'un marc d'acumulació de forces que pugui portar a la independència i un procés constituent per construir un país no només lliure de l'estat espanyol sinó millor i més just'.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span></span><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arrufat ha assenyalat que l'Alternativa d'Esquerres amb què es presenta la Candidatura d'Unitat Popular a les eleccions recull 'altres persones i grups polítics'. És des d'aquest punt de vista que celebren que 'dues persones referents' com Oliveres i Forcades 'elevin el seu compromís polític i públic'.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span></span><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El diputat de la CUP interpreta que la proposta d'Oliveres i Forcades reforça la idea de 'sumar forces entorn d'aquesta idea de ruptura amb l'estat espanyol i de ruptura democràtica amb el règim de la dictadura financera que vivim actualment'.</span></span></div>
<div class="capsa image" style="text-align: justify;">
<ul>
<li><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" src="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/059/581/thumbnails/thumb_474__4.jpg" title="" /></span></li>
</ul>
</div>
<h3 class="capsa relacionades" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Notícies relacionades</span></h3>
<div class="content-capsa" style="text-align: justify;">
<ul>
<li><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4104311/20130412/arcadi-oliveres-sumem-cup-icv-moviments-socials-haurem-fracassat.html" title="Arcadi Oliveres: 'Si no sumem CUP, ICV i moviments socials haurem fracassat'"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arcadi Oliveres: 'Si no sumem CUP, ICV i moviments socials haurem fracassat'</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> (12.04.2013) </span></li>
<li><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">           </span></li>
<li><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4103968/20130411/santiago-vidal-vicenc-navarro-suports-proces-constituent-forcades-oliveres.html" title="Santiago Vidal i Vicenç Navarro, entre els suports a Procés Constituent de Forcades i Oliveres"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Santiago Vidal i Vicenç Navarro, entre els suports a Procés Constituent de Forcades i Oliveres</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> (11.04.2013) </span></li>
<li><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">           </span></li>
<li><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4103935/20130410/teresa-forcades-arcadi-oliveres-promouen-manifest-proces-constituent-catalunya.html" title="Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest 'per un procés constituent a Catalunya'"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest 'per un procés constituent a Catalunya'</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> (10.04.2013)            </span></li>
</ul>
</div>
<div class="banner" style="text-align: justify;">
<div class="content-capsa" style="text-align: center;">

Arrufat diu que el manifest reforça l'espai polític en què també es mou la CUP

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha celebrat 'entusiastament' el procés constituent impulsat pel president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i la monja benedictina Teresa Forcades. Durant la compareixença per valorar l'actualitat política de la setmana, Arrufat ha dit que era 'una alegria que referents socials com Arcadi Oliveres i Teresa Forcades' reforcessin 'l'espai polític en què la CUP també es mou'.

Al seu parer, la iniciativa reforça l'aposta per 'un marc unitari creat des de baix' i per 'un marc d'acumulació de forces que pugui portar a la independència i un procés constituent per construir un país no només lliure de l'estat espanyol sinó millor i més just'.

Arrufat ha assenyalat que l'Alternativa d'Esquerres amb què es presenta la Candidatura d'Unitat Popular a les eleccions recull 'altres persones i grups polítics'. És des d'aquest punt de vista que celebren que 'dues persones referents' com Oliveres i Forcades 'elevin el seu compromís polític i públic'.

El diputat de la CUP interpreta que la proposta d'Oliveres i Forcades reforça la idea de 'sumar forces entorn d'aquesta idea de ruptura amb l'estat espanyol i de ruptura democràtica amb el règim de la dictadura financera que vivim actualment'.

Notícies relacionades

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Escrit per: </strong>      Ben Wray     <span class="itemCategory"><strong>Publicat a: </strong><a href="http://www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/en-profunditat">En profunditat</a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="itemCategory"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span> </div>
<span class="itemCategory"></span><br />
<span class="itemCategory"><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Ben Wray</strong>, activista de la Campanya d'Independència Radical a Glasgow, denuncia l'impacte negatiu de l'informe Swinney per a l'independentisme. Aquest dossier, elaborat pel dirigent del SNP John Swinney i que en principi no havia de ser públic, pronosticava dificultats econòmiques per a una futura Escòcia independent que només podrien ser afrontades mitjançant un programa neoliberal.</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<em><span style="font-family: Arial;"></span></em> </div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="ric1" data-original="http://www.laccent.cat/images/stories/PPCC_enprofunditat/2013/ric1.jpg" height="160" src="http://www.laccent.cat/images/stories/PPCC_enprofunditat/2013/ric1.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="160" />El "dossier top secret" que era un "cop de martell a la SNP", segons Alistair Darling i Better Together, va ser sens dubte exagerat i distorsionat per la premsa unionista, com de costum. Però no ens enganyem, era . Si vostè fos un pensionista o beneficiari d'un subsidi, i va obrir el diari el matí de dijous, és probable que es repensi com de garantit estaria el seu futur amb la independència. The Daily Record tenia un ansiós Swinney en portada amb una extensió de dues pàgines a l'interior amb tots els dubtes plantejats en el memoràndum de Swinney. No era una lectura còmoda des d'una perspectiva independentista.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Salmond va fer tot el possible per apuntalar les coses a la sessió de control del parlament, exposant part de la demagògia de la propaganda que envolta el 'document de treball', però el mal ja estava fet: la independència és probable que es guanyi o es perdi segons si la gent sent més seguretat econòmica en una Escòcia independent o al Regne Unit, i el dossier Swinney és un bon as per a aquells que pensen que no podem tenir un futur millor que l'austeritat britànica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això és molt frustrant per a un nombre de raons. Les pensions, els beneficis estatals i el benestar en general són àrees en què el camp independentista hi hauria de treballar a fons. Després de tot, és sota el Regne Unit que se'ns està demanant treballar més, pagar més i rebre menys. És sota el Regne Unit que l'odiat impost d'habitacions i els crèdits universals s'estàn aplicant. És sota el Regne Unit que la seguretat econòmica de milions de britànics dependents de l'estat del benestar els és treta de sota els peus. No obstant això, l'argument contra el Regne Unit segueix encallat. En lloc d'atacar la inseguretat de la situació actual som atacats per la inseguretat potencial del nostre futur.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Swinney, però, no és aliè a l'ambient que l'envolta. "Aquestes mesures podrien espantar negoci d'Escòcia”, “no es pot castigar les empreses d'èxit", són les respostes dogmàtiques habituals que probablement ressonen a les orelles de Swinney dia rere dia. Les parts de l'informe Swinney que insistien en els beneficis de la independència s'inserien totes sota una lògica neoliberal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">[+ Llegiu també </span><a href="http://www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/en-profunditat/item/3111"><b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El referèndum escocès i el discurs social i econòmic</span></b></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">]</span></div>
<div class="clr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br /></div>
<h3 class="itemExtraFields" style="text-align: justify;">
</h3>
</span><br />

Escrit per: Ben Wray Publicat a: En profunditat

Ben Wray, activista de la Campanya d'Independència Radical a Glasgow, denuncia l'impacte negatiu de l'informe Swinney per a l'independentisme. Aquest dossier, elaborat pel dirigent del SNP John Swinney i que en principi no havia de ser públic, pronosticava dificultats econòmiques per a una futura Escòcia independent que només podrien ser afrontades mitjançant un programa neoliberal.

El "dossier top secret" que era un "cop de martell a la SNP", segons Alistair Darling i Better Together, va ser sens dubte exagerat i distorsionat per la premsa unionista, com de costum. Però no ens enganyem, era . Si vostè fos un pensionista o beneficiari d'un subsidi, i va obrir el diari el matí de dijous, és probable que es repensi com de garantit estaria el seu futur amb la independència. The Daily Record tenia un ansiós Swinney en portada amb una extensió de dues pàgines a l'interior amb tots els dubtes plantejats en el memoràndum de Swinney. No era una lectura còmoda des d'una perspectiva independentista.

Salmond va fer tot el possible per apuntalar les coses a la sessió de control del parlament, exposant part de la demagògia de la propaganda que envolta el 'document de treball', però el mal ja estava fet: la independència és probable que es guanyi o es perdi segons si la gent sent més seguretat econòmica en una Escòcia independent o al Regne Unit, i el dossier Swinney és un bon as per a aquells que pensen que no podem tenir un futur millor que l'austeritat britànica.

Això és molt frustrant per a un nombre de raons. Les pensions, els beneficis estatals i el benestar en general són àrees en què el camp independentista hi hauria de treballar a fons. Després de tot, és sota el Regne Unit que se'ns està demanant treballar més, pagar més i rebre menys. És sota el Regne Unit que l'odiat impost d'habitacions i els crèdits universals s'estàn aplicant. És sota el Regne Unit que la seguretat econòmica de milions de britànics dependents de l'estat del benestar els és treta de sota els peus. No obstant això, l'argument contra el Regne Unit segueix encallat. En lloc d'atacar la inseguretat de la situació actual som atacats per la inseguretat potencial del nostre futur.

Swinney, però, no és aliè a l'ambient que l'envolta. "Aquestes mesures podrien espantar negoci d'Escòcia”, “no es pot castigar les empreses d'èxit", són les respostes dogmàtiques habituals que probablement ressonen a les orelles de Swinney dia rere dia. Les parts de l'informe Swinney que insistien en els beneficis de la independència s'inserien totes sota una lògica neoliberal.

[+ Llegiu també El referèndum escocès i el discurs social i econòmic]

<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbOvC9SCWCF0Mi4Mcuo_q1a_UPySqzSom1nF_HTXTrK5iz9Ddbq9TFbBmmnBGVPTrGwZxhkm2qWtA_r9OpUCLNRL4oqn-VQBpyccUa2Kx7PdB97toC7xmOOJORSz0Th-FMfPcP/s1600/dsc_0171.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbOvC9SCWCF0Mi4Mcuo_q1a_UPySqzSom1nF_HTXTrK5iz9Ddbq9TFbBmmnBGVPTrGwZxhkm2qWtA_r9OpUCLNRL4oqn-VQBpyccUa2Kx7PdB97toC7xmOOJORSz0Th-FMfPcP/s1600/dsc_0171.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ahir, dilluns 8 d'abril, els Mossos d'Esquadra van desallotjar el Casal Popular de Gràcia. Dues unitats de set furgones de la BRIMO van procedir al desallotjament ocupant els carrers de Torrent de l’Olla i Ros de Olano. Alhora, més d’una cinquantena de persones s’hi van concentrar al mateix indret per mostrar-hi el seu rebuig després d’onze anys en què el Casal Popular ha esdevingut un espai alliberat, autogestionat i ocupat per l’Assemblea de Joves de Gràcia, ara ARRAN Gràcia...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al vespre, centenars de persones es van manifestar contra el desallotjament. Acabada la manifestació hi va haver enfrontaments entre joves graciencs i els mossos d'esquadra pels carrers del barri.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Us oferim un vídeo  realitzat per 15Mbcn.tv</strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/BrphPq4tkWI" width="560"></iframe><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">Una sèrie de fotos del desallotjament i de les protestes posteriors realitzades per Dani Codina:</span><br />
<a href="https://plus.google.com/photos/104758909837025155940/albums/5864890357112985249?authkey=COW25Zfw9pjRkAE"><span style="font-family: inherit;">https://plus.google.com/photos/104758909837025155940/albums/5864890357112985249?authkey=COW25Zfw9pjRkAE</span></a><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">A GràciaViva podeu trobar-ne una crònica sencera:</span><br />
<a href="http://graciaviva.wordpress.com/2013/04/09/desallotgen-el-casal-popular-de-gracia-amb-una-resposta-clara-i-ferma-dels-graciencs-per-continuar-apostant-per-espais-alliberats/"><span style="font-family: inherit;">http://graciaviva.wordpress.com/2013/04/09/desallotgen-el-casal-popular-de-gracia-amb-una-resposta-clara-i-ferma-dels-graciencs-per-continuar-apostant-per-espais-alliberats/</span></a>

Vídeo i imatges del desallotjament del Casal de Gràcia

Ahir, dilluns 8 d'abril, els Mossos d'Esquadra van desallotjar el Casal Popular de Gràcia. Dues unitats de set furgones de la BRIMO van procedir al desallotjament ocupant els carrers de Torrent de l’Olla i Ros de Olano. Alhora, més d’una cinquantena de persones s’hi van concentrar al mateix indret per mostrar-hi el seu rebuig després d’onze anys en què el Casal Popular ha esdevingut un espai alliberat, autogestionat i ocupat per l’Assemblea de Joves de Gràcia, ara ARRAN Gràcia...

Al vespre, centenars de persones es van manifestar contra el desallotjament. Acabada la manifestació hi va haver enfrontaments entre joves graciencs i els mossos d'esquadra pels carrers del barri.

Us oferim un vídeo realitzat per 15Mbcn.tv

Una sèrie de fotos del desallotjament i de les protestes posteriors realitzades per Dani Codina:
https://plus.google.com/photos/104758909837025155940/albums/5864890357112985249?authkey=COW25Zfw9pjRkAE

A GràciaViva podeu trobar-ne una crònica sencera:
http://graciaviva.wordpress.com/2013/04/09/desallotgen-el-casal-popular-de-gracia-amb-una-resposta-clara-i-ferma-dels-graciencs-per-continuar-apostant-per-espais-alliberats/

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Escrit per       </span><a href="http://espaifabrica.cat/index.php/alliberament-nacional/itemlist/user/216-josepfontana" rel="author"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Josep Fontana</span></a><span class="itemCategory"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">   Publicat a   </span><a href="http://espaifabrica.cat/index.php/alliberament-nacional"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Alliberament nacional</span></a></span></div>
<div class="clr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br /></div>
<br />
<div class="itemImageBlock" style="text-align: justify;">
<span class="itemImage"><a class="modal" href="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/e4695529e9bbf8b60b6165d76397876b_XL.jpg" rel="{handler: 'image'}" title="Feu clic per a la vista prèvia de la imatge "><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="La burgesia nacionalista: un animal mitològic" src="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/e4695529e9bbf8b60b6165d76397876b_L.jpg" style="height: auto; width: 300px;" /></span></a></span><br />
<div class="clr">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br /></div>
</div>
<br />
<div class="itemIntroText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb motiu dels debats sobre el <em>sobiranisme</em> tornem a sentir com s’evoquen a Madrid les malvestats d’aquella fera mitològica anomenada “burgesia nacionalista catalana”. Fa un parell de setmanes, per exemple, un lector de <em>Público</em> expressava l’opinió (seleccionada pel propi periòdic com la millor sobre el tema) que el PSOE havia de lluitar per evitar que el PSC caigués víctima de les males arts de la tal “burgesia nacionalista”.</span></div>
<br />
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I pensar que fa vuitanta-un any que visc a Catalunya i no he aconseguit veure mai ni un sol exemplar d’aquest animal mitològic! He vist, això sí, polítics burgesos que usaven un llenguatge de ressons nacionalistes per tal de satisfer els seus votants; però que, a l’hora de fer política a Madrid, es deixaven de brocs i optaven per negociar els seus interessos, valent-se, això sí, dels mèrits que els permetien presentar-se com els únics capaços de contenir i neutralitzar el perill nacionalista.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només cal donar una ullada a la història dels darrers vuitanta anys per comprovar-ho. El 1932 la Segona república espanyola va aprovar un estatut d’autonomia per a Catalunya, i la burgesia, que no controlava en aquells moments el govern, s’hi va posar des del primer moment en contra. Quan es va produir el primer conflicte, amb motiu de la llei de contractes de conreu, la tal burgesia nacionalista se’n va anar en bloc a Madrid a protestar. Els propietaris van ser rebuts pels polítics de dretes com Gil Robles, Martínez de Velasco i Anguera de Sojo, i van fer una proclamació d’espanyolisme, reclamant que el govern de Madrid assumís immediatament l’exercici de l’ordre públic a Catalunya. <em>ABC</em> ho saludava dient: “Más de diez mil catalanes realizan en la capital de España una viril demostración de españolismo”, mentre Comorera ho denunciava com “una concentración típicamente fascista”.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més tard, en el moment decisiu de juliol de 1936, tampoc no van tenir dubtes respecte del camp que havien de triar, i van marxar en bloc a la zona franquista o a l’exili per donar un suport incondicional a un règim que tenia com a un dels seus primers objectius el de liquidar l’autonomia i ofegar la cultura catalana (una tasca que han prosseguit fins avui els seus hereus del PP).</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que alguns dels que es van apuntar al franquisme, i en van treure profit en els negocis, fessin després actes de caritat de mecenatge cultural català, en secret i sense comprometre’s gaire, només pot considerar-se com una modesta assegurança respecte del futur.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo no negaré que hi hagi burgesos amb sentiments nacionalistes –algun n’he conegut- però en el seu conjunt i com a col·lectiu, cada vegada que s’han trobat en un moment de confrontació, en què els calia triar entre els seus interessos i els del país, els nostres burgesos han fet el que lògicament els pertocava: triar la seva opció de classe.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La naturalesa ambigua del seu comportament resulta evident en l’actualitat en   què els nostres polítics burgesos fan veure que s’apunten a la causa del sobiranisme, nascuda de la profunda irritació de la societat catalana davant d’una situació agreujada per l’estafa que ha resultat ser “l’estat de les autonomies”, mentre unes institucions tan representatives dels interessos burgesos com la Caixa i el Banc Sabadell, aprofiten la crisis de la banca i de les caixes d’estalvi per estendre’s Espanya endins, en un moviment que seria suïcida si es produís realment la independència.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nostra burgesia és d’un tremp que va saber interpretar Guerau de Liost quan denunciava:</span></div>
<em></em><br />
<em><div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</em><br />
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>“Tu que ets amic de Sant Jordi</em><br /> <em>i dones llonguets al drac</em><br /> <em>perquè a l’infern se’n recordi,</em><br /> <em>al sac!”.</em></span></div>

Escrit per Josep Fontana Publicat a Alliberament nacional

Amb motiu dels debats sobre el sobiranisme tornem a sentir com s’evoquen a Madrid les malvestats d’aquella fera mitològica anomenada “burgesia nacionalista catalana”. Fa un parell de setmanes, per exemple, un lector de Público expressava l’opinió (seleccionada pel propi periòdic com la millor sobre el tema) que el PSOE havia de lluitar per evitar que el PSC caigués víctima de les males arts de la tal “burgesia nacionalista”.

I pensar que fa vuitanta-un any que visc a Catalunya i no he aconseguit veure mai ni un sol exemplar d’aquest animal mitològic! He vist, això sí, polítics burgesos que usaven un llenguatge de ressons nacionalistes per tal de satisfer els seus votants; però que, a l’hora de fer política a Madrid, es deixaven de brocs i optaven per negociar els seus interessos, valent-se, això sí, dels mèrits que els permetien presentar-se com els únics capaços de contenir i neutralitzar el perill nacionalista.

Només cal donar una ullada a la història dels darrers vuitanta anys per comprovar-ho. El 1932 la Segona república espanyola va aprovar un estatut d’autonomia per a Catalunya, i la burgesia, que no controlava en aquells moments el govern, s’hi va posar des del primer moment en contra. Quan es va produir el primer conflicte, amb motiu de la llei de contractes de conreu, la tal burgesia nacionalista se’n va anar en bloc a Madrid a protestar. Els propietaris van ser rebuts pels polítics de dretes com Gil Robles, Martínez de Velasco i Anguera de Sojo, i van fer una proclamació d’espanyolisme, reclamant que el govern de Madrid assumís immediatament l’exercici de l’ordre públic a Catalunya. ABC ho saludava dient: “Más de diez mil catalanes realizan en la capital de España una viril demostración de españolismo”, mentre Comorera ho denunciava com “una concentración típicamente fascista”.

Més tard, en el moment decisiu de juliol de 1936, tampoc no van tenir dubtes respecte del camp que havien de triar, i van marxar en bloc a la zona franquista o a l’exili per donar un suport incondicional a un règim que tenia com a un dels seus primers objectius el de liquidar l’autonomia i ofegar la cultura catalana (una tasca que han prosseguit fins avui els seus hereus del PP).

Que alguns dels que es van apuntar al franquisme, i en van treure profit en els negocis, fessin després actes de caritat de mecenatge cultural català, en secret i sense comprometre’s gaire, només pot considerar-se com una modesta assegurança respecte del futur.

Jo no negaré que hi hagi burgesos amb sentiments nacionalistes –algun n’he conegut- però en el seu conjunt i com a col·lectiu, cada vegada que s’han trobat en un moment de confrontació, en què els calia triar entre els seus interessos i els del país, els nostres burgesos han fet el que lògicament els pertocava: triar la seva opció de classe.

La naturalesa ambigua del seu comportament resulta evident en l’actualitat en què els nostres polítics burgesos fan veure que s’apunten a la causa del sobiranisme, nascuda de la profunda irritació de la societat catalana davant d’una situació agreujada per l’estafa que ha resultat ser “l’estat de les autonomies”, mentre unes institucions tan representatives dels interessos burgesos com la Caixa i el Banc Sabadell, aprofiten la crisis de la banca i de les caixes d’estalvi per estendre’s Espanya endins, en un moviment que seria suïcida si es produís realment la independència.

La nostra burgesia és d’un tremp que va saber interpretar Guerau de Liost quan denunciava:

“Tu que ets amic de Sant Jordi
i dones llonguets al drac
perquè a l’infern se’n recordi,
al sac!”.

Veneçuela: Breu vídeo dels Escamots Bolivarians antiimperialistes i socialistes

"Los Caribes de la Patria Grande: el escudo de los Pueblos."

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dissetena edició de les Jornades Independentistes es centrarà en analitzar i reivindicar el marxisme com a sistema de pensament i guia per a l'acció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes jornades monogràfiques d'anàlisi i interpretació marxista que primeira Linha ve organitzant de manera ininterrompuda des de 1997 tindrà lloc el dissabte 20 d'abril.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquesta ocasió, coincidint amb el 130 aniversari de la mort del revolucionari alemany, les Jornades Independentistes Galegas estaran centrades en analitzar, i bàsicament reivindicar el marxisme com a sistema de pensament, com a mètode científic d'anàlisi i interpretació de la realitat, com filosofia i guia per l'acció, com a projecte transformador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjyTf05GRZFu-ipddDvMR45A4izu_abky5rf2B4k7RnwNybRE9XZD55dps_hL8j60TBJXrGgY2fwWWanwDIrbc7y0KB09Zx0D_iVDP6dyzeCmo6yJ6TwzbbQeZpKkS0fWfXBIB/s1600/PL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjyTf05GRZFu-ipddDvMR45A4izu_abky5rf2B4k7RnwNybRE9XZD55dps_hL8j60TBJXrGgY2fwWWanwDIrbc7y0KB09Zx0D_iVDP6dyzeCmo6yJ6TwzbbQeZpKkS0fWfXBIB/s320/PL.jpg" width="224" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Karl Marx 1883-2013 Prendre el cel per assalt.</strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Actualitat i vigència del marxisme és el títol de la XVII edició de les Jornades que es desenvoluparan a les </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">instal ·lacions del centre social O Pichel de Compostela, per avaluar el vast llegat polític i ideològic que va deixar a la humanitat explotada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les XVII Jornades Independentistes Galegas en aquesta ocasió compten amb la presència de quatre destacats militants marxistes, amb el següent programa i horaris:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">11 hores</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em><strong>Karl Marx, biografia i època històrica d'un revolucionari comunista</strong></em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Silvestre Lacerda, Arxiu Nacional dóna Torre do Tombo, Portugal</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Marxisme i libertaçom nacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Joan Teran, Secretariat Nacional dóna CUP, Països Catalans</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">16.30 hores</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em><strong>Emancipació de la dona i marxisme</strong></em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Nines Mestre, Xarxa Roja</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Marxisme, una filosofia de la praxi per a la Revolució</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Jean Salem, filòsof, professor de la Universitat de París I, Sorbonne</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fòrum obert i espai de trobada</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les jornades no només estan concebudes com un fòrum obert i plural per a la reflexió i debat que contribueixi a armar ideològicament la intervenció militant de les i dels comunistes galecs, també com a espai de trobada i debat franc entre la militància revolucionària. Per aquest motiu convidem a tots els sectors de l'esquerra nacional, del moviment popular, del sindicalisme nacional i de classe, de les forces patriòtiques i revolucionàries, a activistes dels moviments socials, a acompanyar amb la seva presència per enriquir el debat.</span></div>

Marx serà analitzat i reivindicat a les XVII Jornades Independentistes Galegas

Dissetena edició de les Jornades Independentistes es centrarà en analitzar i reivindicar el marxisme com a sistema de pensament i guia per a l'acció.

Aquestes jornades monogràfiques d'anàlisi i interpretació marxista que primeira Linha ve organitzant de manera ininterrompuda des de 1997 tindrà lloc el dissabte 20 d'abril.

En aquesta ocasió, coincidint amb el 130 aniversari de la mort del revolucionari alemany, les Jornades Independentistes Galegas estaran centrades en analitzar, i bàsicament reivindicar el marxisme com a sistema de pensament, com a mètode científic d'anàlisi i interpretació de la realitat, com filosofia i guia per l'acció, com a projecte transformador.

Karl Marx 1883-2013 Prendre el cel per assalt.

Actualitat i vigència del marxisme és el títol de la XVII edició de les Jornades que es desenvoluparan a les

instal ·lacions del centre social O Pichel de Compostela, per avaluar el vast llegat polític i ideològic que va deixar a la humanitat explotada.

Les XVII Jornades Independentistes Galegas en aquesta ocasió compten amb la presència de quatre destacats militants marxistes, amb el següent programa i horaris:

11 hores

Karl Marx, biografia i època històrica d'un revolucionari comunista

-Silvestre Lacerda, Arxiu Nacional dóna Torre do Tombo, Portugal

Marxisme i libertaçom nacional

-Joan Teran, Secretariat Nacional dóna CUP, Països Catalans

16.30 hores

Emancipació de la dona i marxisme

-Nines Mestre, Xarxa Roja

Marxisme, una filosofia de la praxi per a la Revolució

-Jean Salem, filòsof, professor de la Universitat de París I, Sorbonne

Fòrum obert i espai de trobada

Les jornades no només estan concebudes com un fòrum obert i plural per a la reflexió i debat que contribueixi a armar ideològicament la intervenció militant de les i dels comunistes galecs, també com a espai de trobada i debat franc entre la militància revolucionària. Per aquest motiu convidem a tots els sectors de l'esquerra nacional, del moviment popular, del sindicalisme nacional i de classe, de les forces patriòtiques i revolucionàries, a activistes dels moviments socials, a acompanyar amb la seva presència per enriquir el debat.

<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWpUizZjJdLOOe5EQvGvWYk_43xKPHGMHyWK_XHGadW7gNZsybKM3huR3W6jhysxIZkHZdHi7uJN-oLYYMVHX2HdXkaHUeTH2lyBmQKCqSu2L80AHpBZH0e73nsanUWJjLoTfg/s1600/garzon.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWpUizZjJdLOOe5EQvGvWYk_43xKPHGMHyWK_XHGadW7gNZsybKM3huR3W6jhysxIZkHZdHi7uJN-oLYYMVHX2HdXkaHUeTH2lyBmQKCqSu2L80AHpBZH0e73nsanUWJjLoTfg/s320/garzon.png" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El llibre, que fa un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria de l'exjutge, és obra de la periodista Sònia Bagudanch.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
El <a href="http://www.grupbarnils.cat/" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB)</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> i </span><a href="http://saldonar.com/" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Edicions Saldonar</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> publiquen <em>Et presento el jutge Garzón</em>, una aproximació diferent i valenta a la figura d’un personatge sempre polèmic. El llibre, que fa un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria del ja exjutge, és obra de la periodista porquerenca </span><a href="https://twitter.com/sbagudanch" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sònia Bagudanch</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> [</span><a href="http://www.media.cat/2013/04/03/sonia-bagudanch-presenta-el-garzon-que-hem-patit-en-una-biografia-no-autoritzada/" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">entrevista</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">].</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bagudanch, que va formar part del grup impulsor del documental sobre l'Operació Garzón produït per Llibertat.cat, afirma que Baltasar Garzón sempre s’ha erigit com un “jutge defensor dels drets humans i pioner de la justícia universal” però molta gent no coneix “els casos més silenciats i ocultats de la seva trajectòria”. “Una carrera plena d’excessos i vulneracions dels drets humans”, sentencia Bagudanch en </span><a href="http://vimeo.com/61261275" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">aquest vídeo promocional del llibre</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al llarg de gairebé 130 pàgines <em>Et presento el jutge Garzón</em> vol il·luminar la cara fosca dels casos que ha portat el jutge fent un repàs de la seva trajectòria amb un fil cronològic que acaba el 2012, quan esdevé l’advocat defensor de Julian Assange, fundador de Wikileaks. El president del Grup Barnils, David Bassa, ha redactat el pròleg del llibre, que podeu llegir seguint </span><a href="http://www.saldonar.com/pdf/1364971174.pdf" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">l’enllaç</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Et presento el jutge Garzón</em> enceta Periodistes, la col·lecció que el GPRB i Edicions Saldonar </span><a href="http://www.grupbarnils.cat/el-grup-de-periodistes-ramon-barnils-i-edicions-saldonar-posen-en-marxa-una-col%C2%B7leccio-de-llibres-d%E2%80%99actualitat-periodistica/" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">impulsen per publicar temes d’interès general</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> i d’impacte mediàtic però que, per algun motiu, han estat silenciats o poc aprofundits en els mitjans de comunicació convencionals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El llibre ja es pot adquirir a les principals llibreries del país i també es pot comprar per Internet </span><a href="http://botiga.naciodigital.cat/producte/93/presento/jutge/garzon" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">aquí</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. La presentació pública del llibre es farà abans de Sant Jordi.</span></div>
<strong></strong><br />
<div class="clear">
</div>

El Grup Barnils presenta una biografia no autoritzada del jutge Garzón

El llibre, que fa un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria de l'exjutge, és obra de la periodista Sònia Bagudanch.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) i Edicions Saldonar publiquen Et presento el jutge Garzón, una aproximació diferent i valenta a la figura d’un personatge sempre polèmic. El llibre, que fa un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria del ja exjutge, és obra de la periodista porquerenca Sònia Bagudanch [entrevista].

Bagudanch, que va formar part del grup impulsor del documental sobre l'Operació Garzón produït per Llibertat.cat, afirma que Baltasar Garzón sempre s’ha erigit com un “jutge defensor dels drets humans i pioner de la justícia universal” però molta gent no coneix “els casos més silenciats i ocultats de la seva trajectòria”. “Una carrera plena d’excessos i vulneracions dels drets humans”, sentencia Bagudanch en aquest vídeo promocional del llibre.

Al llarg de gairebé 130 pàgines Et presento el jutge Garzón vol il·luminar la cara fosca dels casos que ha portat el jutge fent un repàs de la seva trajectòria amb un fil cronològic que acaba el 2012, quan esdevé l’advocat defensor de Julian Assange, fundador de Wikileaks. El president del Grup Barnils, David Bassa, ha redactat el pròleg del llibre, que podeu llegir seguint l’enllaç.

Et presento el jutge Garzón enceta Periodistes, la col·lecció que el GPRB i Edicions Saldonar impulsen per publicar temes d’interès general i d’impacte mediàtic però que, per algun motiu, han estat silenciats o poc aprofundits en els mitjans de comunicació convencionals.

El llibre ja es pot adquirir a les principals llibreries del país i també es pot comprar per Internet aquí. La presentació pública del llibre es farà abans de Sant Jordi.

<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentre l'Assemblea Nacional Catalana aprova un full de ruta en la línia de continuar el procés com fins ara, CiU comença a operar el que sembla una marxa enrere que el temps dirà si és una maniobra de distracció o un canvi de rumb. Enmig d'això, la CUP ha decidit gfa una setmana la seva nova estructura organitzativa, on ha refredat algunes de les vies de participació del conjunt de la unitat popular.</span></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="foto anc" data-original="http://laccent.cat/images/stories/PPCC_actualitat_politica/2013/foto_anc.jpg" height="166" src="http://laccent.cat/images/stories/PPCC_actualitat_politica/2013/foto_anc.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="250" />Un any després de l'acte fundacional al Palau Sant Jordi, l'ANC ha tornat a celebrar una assemblea nacional, aquesta vegada al pavelló de Fontajau de Girona, per a aprovar un nou full de ruta. De l'antic full de ruta aprovat fa un any no se n'ha seguit la lletra, però sí la intenció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tal com explicava Endavant en un llibret publicat a l'octubre, “l’estratègia consisteix en dotar a CiU del control polític del procés”. Aquest s'articulava a través de l'AMI, amb majoria convergent, i preveia un full de ruta amb un paper molt important per part dels ajuntaments. De fet, proposava que en aquesta primavera de 2013 es realitzés una tanda de consultes a nivell municipal, organitzades pels ajuntaments, com a fórmula paralegal de referèndum. CiU havia d'ostentar l'hegemonia política durant molt de temps i, per tant, sense Convergència no hi havia independència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les estratègies de l'ANC i de CiU es trobaren el passat estiu, quan Artur Mas va començar a coquetejar seriosament amb la idea d'un procés sobiranista. L'èxit indiscutible i esclatant de la mobilització de l'Onze de Setembre va acabar essent el precipitador que CiU assumís el procés d'autodeterminació com a propi, objectiu que planava en tot el full de ruta de l'ANC. Aquest ha estat el gran èxit de l'ANC.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre el passat Onze de Setembre i aquesta assemblea nacional, l'activitat de l'ANC ha seguit dues línies. Hi ha hagut nuclis que han treballat a fons la difusió propagandística dels plantejaments sobiranistes, organitzant xerrades i conferències amb un elevat seguiment, mentre que altres nuclis han apostat per a fer un desplegament intensiu de folclorisme independentista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquests plantejaments sobiranistes, però, no han estat treballats o aprovats en òrgans participatius de l'ANC, sinó en laboratoris d'idees vinculats a la intel·lectualitat liberal i catalanista de les universitats catalanes, sota el paraigües logístic d'Òmnium Cultural. Col·lectiu Wilson, La Fàbrica, El Clauer, els informes del CCN, han fornit d'ideologia una organització d'activistes ansiosos per a l'agitació i la difusió d'idees, però no per al debat polític.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'ANC s'ha convertit en una màquina propagandística -i amb un bagatge simbòlic important- però sense iniciativa política més enllà d'exercir de braç mobilitzador del sobiranisme oficial, ja subordinat als dos grans partits sobiranistes. Des de la rebuda a Mas a la Plaça de Sant Jaume fins al galdós paper de l'entitat en tot l'afer de la declaració de sobirania, on va ser usada per atacar les posicions de la CUP, que paradoxalment reclamaven, entre altres coses, que la declaració fixés una data de convocatòria del referèndum. Reclamació que ara ha incorporat l'ANC al seu nou full de ruta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el nou full de ruta presentat pel Secretariat Nacional de l'ANC fa unes setmanes hi eren ben presents tots aquests elements. L'aposta de l'òrgan dirigent de l'entitat era continuar ocupant aquest paper, segellant l'aliança amb l'estratègia de CiU i ERC, i assumint el paper d'agent mobilitzador. Si bé les aportacions de les bases van radicalitzar un punt el full de ruta, fent èmfasi en la desobediència i introduint matisos al suport al govern, el gruix de la idea continua essent un compromís absolut amb el model de procés plantejat i el lideratge que sobre aquest exerceix el govern autonòmic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'estratègia i l'enfocament de l'ANC li han donat uns indubtables bons resultats. Ara, però, sembla que s'obre l'hora de la veritat, en què l'organització haurà de decidir si es limita al seu paper de propagandista del sí o si utilitza les seves capacitats per a enfrontar la ciutadania a un govern que ha començat a donar les primeres senyals de voler canviar el rumb.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cadena humana l'Onze de Setembre</span></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'ANC també anuncià la convocatòria de la mobilització d'enguany de l'Onze de Setembre, de forma conjunta amb Òmnium, d'una cadena humana. L'acció està inspirada en l'anomenada Via Bàltica, que el 23 d'agost de 1989 va reunir prop de dos milions de persones per reivindicar la independència de Lituània, Letònia i Estònia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De moment no han trascendit gaire detalls d'aquesta convocatòria, que es realitza juntament amb Òmnium Cultural. No es coneixen els aspectes tècnics de la convocatòria ni tampoc els polítics. Així doncs, de moment s'està a l'expectativa de conèixer si la mobilització inclourà com a eix bàsic la territorialitat dels Països Catalans i quin en serà el discurs polític. Davant l'escenari polític que s'ha obert els darrers dies, s'obre la oportunitat que la convocatòria de l'Onze de Setembre d'enguany esdevingui un pols popular a un govern en retirada o es mantingui en la línia de les grans mobilitzacions per a reclamar l'atenció internacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I mentrestant a Palau (de Pedralbes)...</span></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="foto homs" data-original="http://laccent.cat/images/stories/PPCC_actualitat_politica/2013/foto_homs.jpg" height="141" src="http://laccent.cat/images/stories/PPCC_actualitat_politica/2013/foto_homs.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="250" />Aquest mateix dissabte, mentre l'ANC feia assemblea a Fontajau, el govern autonòmic celebrava una reunió informal no publicitada per a parlar de la situació actual. El que es va parlar en aquesta reunió ha estat matèria de debat i especulacions, però el cert és que en l'òrbita convergent han començat els senyals del canvi de rumb de l'estratègia convergent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'ofec econòmic de la Generalitat és, però, només una part dels motius d'aquest canvi d'estratègia. Si l'inici de l'estratègia de CiU d'abraçar la causa del referèndum prové de la intervenció de facto de la Generalitat des del passat juliol, el que s'intueix serà la marxa enrere prové, a més de l'ofec econòmic, de la fluixera de cames de molts dirigents de la federació per tot l'afer d'espionatge i també per la pressió en contra del procés de l'alta burgesia en bloc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que la reunió es filtrés a La Vanguardia -amb Francesc Homs fent de fotoreporter-, i que els corifeus del diari dels Godó estiguin interpretant en tots els fronts la lletra d'aquest canvi de rumb és força indicador dels interessos que s'estan imposant, de forma lenta, al sí de les classes dirigents del Principat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La resolució del PSC sobre el dret a decidir pactat amb l'estat, si en un primer moment es va vendre com la possibilitat d'integrar aquest partit al consens sobre el dret a decidir, en realitat ha estat una de les peces clau del canvi de rumb. És per això que molts veuen aquesta jugada com un intent de, a mig termini, canviar ERC pel PSC com a soci de governabilitat. Això permetria mantenir la retòrica del dret de decidir però ja clarament allunyada del concepte d'autodeterminació i de la perspectiva independentista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És en aquesta línia que s'insereix l'abstenció “incrèdula” de la CUP a la resolució del PSC reclamant exercir el dret a decidir de forma pactada amb l'estat. Per la CUP, no tenia lògica després de l'anterior declaració de sobirania, que ja de per sí no concretava res, que ara es pactés una rebaixa. I que la rebaixa suposés iniciar un diàleg amb l'estat que podria allargar eternament el procés. És en aquests moments on, lluny del soroll mediàtic generat pel sobiranisme oficial, la postura de la CUP entorn les declaracions de sobirania va . En la seva proposta, hi ha una frase que potser molts anhelaran que hagués figurat a la declaració que finalment es va aprovar: “el Parlament de Catalunya insta el govern a fer un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta explícita sobre la constitució d'un nou estat independent. Aquest referèndum s'ha de celebrar el més aviat possible, en cap cas més enllà del 2014”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De fet, fonts parlamentàries de la CUP expliquen que ja treballen fa setmanes amb la idea que CiU no convocarà cap referèndum vinculant. De moment, la conjectura és que el que al final s'acabi presentant com a “consulta”, si és que s'acaba presentant, ni sigui vinculant ni vagi encarat directament cap a la independència. Davant d'això, des d'organitzacions de l'esquerra independentista es comença a parlar de mobilitzacions denunciant el frau democràtic si no es compleix el compromís electoral amb la consulta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En alguns àmbits polítics i socials pròxims a CDC ja ha començat a córrer la idea que el pla B de tot plegat és un pacte fiscal. Evidentment, canviant-li el nom. La frase de l'acord de CiU amb ERC que diu “amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga” comença a projectar-se damunt del procés tal com va ser dissenyat per aquests dos partits.</span></div>

Mentre l'Assemblea Nacional Catalana aprova un full de ruta en la línia de continuar el procés com fins ara, CiU comença a operar el que sembla una marxa enrere que el temps dirà si és una maniobra de distracció o un canvi de rumb. Enmig d'això, la CUP ha decidit gfa una setmana la seva nova estructura organitzativa, on ha refredat algunes de les vies de participació del conjunt de la unitat popular.

Un any després de l'acte fundacional al Palau Sant Jordi, l'ANC ha tornat a celebrar una assemblea nacional, aquesta vegada al pavelló de Fontajau de Girona, per a aprovar un nou full de ruta. De l'antic full de ruta aprovat fa un any no se n'ha seguit la lletra, però sí la intenció.

Tal com explicava Endavant en un llibret publicat a l'octubre, “l’estratègia consisteix en dotar a CiU del control polític del procés”. Aquest s'articulava a través de l'AMI, amb majoria convergent, i preveia un full de ruta amb un paper molt important per part dels ajuntaments. De fet, proposava que en aquesta primavera de 2013 es realitzés una tanda de consultes a nivell municipal, organitzades pels ajuntaments, com a fórmula paralegal de referèndum. CiU havia d'ostentar l'hegemonia política durant molt de temps i, per tant, sense Convergència no hi havia independència.

Les estratègies de l'ANC i de CiU es trobaren el passat estiu, quan Artur Mas va començar a coquetejar seriosament amb la idea d'un procés sobiranista. L'èxit indiscutible i esclatant de la mobilització de l'Onze de Setembre va acabar essent el precipitador que CiU assumís el procés d'autodeterminació com a propi, objectiu que planava en tot el full de ruta de l'ANC. Aquest ha estat el gran èxit de l'ANC.

Entre el passat Onze de Setembre i aquesta assemblea nacional, l'activitat de l'ANC ha seguit dues línies. Hi ha hagut nuclis que han treballat a fons la difusió propagandística dels plantejaments sobiranistes, organitzant xerrades i conferències amb un elevat seguiment, mentre que altres nuclis han apostat per a fer un desplegament intensiu de folclorisme independentista.

Aquests plantejaments sobiranistes, però, no han estat treballats o aprovats en òrgans participatius de l'ANC, sinó en laboratoris d'idees vinculats a la intel·lectualitat liberal i catalanista de les universitats catalanes, sota el paraigües logístic d'Òmnium Cultural. Col·lectiu Wilson, La Fàbrica, El Clauer, els informes del CCN, han fornit d'ideologia una organització d'activistes ansiosos per a l'agitació i la difusió d'idees, però no per al debat polític.

L'ANC s'ha convertit en una màquina propagandística -i amb un bagatge simbòlic important- però sense iniciativa política més enllà d'exercir de braç mobilitzador del sobiranisme oficial, ja subordinat als dos grans partits sobiranistes. Des de la rebuda a Mas a la Plaça de Sant Jaume fins al galdós paper de l'entitat en tot l'afer de la declaració de sobirania, on va ser usada per atacar les posicions de la CUP, que paradoxalment reclamaven, entre altres coses, que la declaració fixés una data de convocatòria del referèndum. Reclamació que ara ha incorporat l'ANC al seu nou full de ruta.

En el nou full de ruta presentat pel Secretariat Nacional de l'ANC fa unes setmanes hi eren ben presents tots aquests elements. L'aposta de l'òrgan dirigent de l'entitat era continuar ocupant aquest paper, segellant l'aliança amb l'estratègia de CiU i ERC, i assumint el paper d'agent mobilitzador. Si bé les aportacions de les bases van radicalitzar un punt el full de ruta, fent èmfasi en la desobediència i introduint matisos al suport al govern, el gruix de la idea continua essent un compromís absolut amb el model de procés plantejat i el lideratge que sobre aquest exerceix el govern autonòmic.

L'estratègia i l'enfocament de l'ANC li han donat uns indubtables bons resultats. Ara, però, sembla que s'obre l'hora de la veritat, en què l'organització haurà de decidir si es limita al seu paper de propagandista del sí o si utilitza les seves capacitats per a enfrontar la ciutadania a un govern que ha començat a donar les primeres senyals de voler canviar el rumb.

Cadena humana l'Onze de Setembre

L'ANC també anuncià la convocatòria de la mobilització d'enguany de l'Onze de Setembre, de forma conjunta amb Òmnium, d'una cadena humana. L'acció està inspirada en l'anomenada Via Bàltica, que el 23 d'agost de 1989 va reunir prop de dos milions de persones per reivindicar la independència de Lituània, Letònia i Estònia.

De moment no han trascendit gaire detalls d'aquesta convocatòria, que es realitza juntament amb Òmnium Cultural. No es coneixen els aspectes tècnics de la convocatòria ni tampoc els polítics. Així doncs, de moment s'està a l'expectativa de conèixer si la mobilització inclourà com a eix bàsic la territorialitat dels Països Catalans i quin en serà el discurs polític. Davant l'escenari polític que s'ha obert els darrers dies, s'obre la oportunitat que la convocatòria de l'Onze de Setembre d'enguany esdevingui un pols popular a un govern en retirada o es mantingui en la línia de les grans mobilitzacions per a reclamar l'atenció internacional

I mentrestant a Palau (de Pedralbes)...

Aquest mateix dissabte, mentre l'ANC feia assemblea a Fontajau, el govern autonòmic celebrava una reunió informal no publicitada per a parlar de la situació actual. El que es va parlar en aquesta reunió ha estat matèria de debat i especulacions, però el cert és que en l'òrbita convergent han començat els senyals del canvi de rumb de l'estratègia convergent.

L'ofec econòmic de la Generalitat és, però, només una part dels motius d'aquest canvi d'estratègia. Si l'inici de l'estratègia de CiU d'abraçar la causa del referèndum prové de la intervenció de facto de la Generalitat des del passat juliol, el que s'intueix serà la marxa enrere prové, a més de l'ofec econòmic, de la fluixera de cames de molts dirigents de la federació per tot l'afer d'espionatge i també per la pressió en contra del procés de l'alta burgesia en bloc.

Que la reunió es filtrés a La Vanguardia -amb Francesc Homs fent de fotoreporter-, i que els corifeus del diari dels Godó estiguin interpretant en tots els fronts la lletra d'aquest canvi de rumb és força indicador dels interessos que s'estan imposant, de forma lenta, al sí de les classes dirigents del Principat.

La resolució del PSC sobre el dret a decidir pactat amb l'estat, si en un primer moment es va vendre com la possibilitat d'integrar aquest partit al consens sobre el dret a decidir, en realitat ha estat una de les peces clau del canvi de rumb. És per això que molts veuen aquesta jugada com un intent de, a mig termini, canviar ERC pel PSC com a soci de governabilitat. Això permetria mantenir la retòrica del dret de decidir però ja clarament allunyada del concepte d'autodeterminació i de la perspectiva independentista.

És en aquesta línia que s'insereix l'abstenció “incrèdula” de la CUP a la resolució del PSC reclamant exercir el dret a decidir de forma pactada amb l'estat. Per la CUP, no tenia lògica després de l'anterior declaració de sobirania, que ja de per sí no concretava res, que ara es pactés una rebaixa. I que la rebaixa suposés iniciar un diàleg amb l'estat que podria allargar eternament el procés. És en aquests moments on, lluny del soroll mediàtic generat pel sobiranisme oficial, la postura de la CUP entorn les declaracions de sobirania va . En la seva proposta, hi ha una frase que potser molts anhelaran que hagués figurat a la declaració que finalment es va aprovar: “el Parlament de Catalunya insta el govern a fer un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta explícita sobre la constitució d'un nou estat independent. Aquest referèndum s'ha de celebrar el més aviat possible, en cap cas més enllà del 2014”.

De fet, fonts parlamentàries de la CUP expliquen que ja treballen fa setmanes amb la idea que CiU no convocarà cap referèndum vinculant. De moment, la conjectura és que el que al final s'acabi presentant com a “consulta”, si és que s'acaba presentant, ni sigui vinculant ni vagi encarat directament cap a la independència. Davant d'això, des d'organitzacions de l'esquerra independentista es comença a parlar de mobilitzacions denunciant el frau democràtic si no es compleix el compromís electoral amb la consulta.

En alguns àmbits polítics i socials pròxims a CDC ja ha començat a córrer la idea que el pla B de tot plegat és un pacte fiscal. Evidentment, canviant-li el nom. La frase de l'acord de CiU amb ERC que diu “amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga” comença a projectar-se damunt del procés tal com va ser dissenyat per aquests dos partits.

<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img src="http://ts3.mm.bing.net/th?id=H.4989417188164554&pid=1.7&w=238&h=132&c=7&rs=1" style="height: 132px;" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ETA ha aparegut en l'Aberri Eguna i fixa com a objectiu un Estat basc i afegeix que "el sistema capitalista de cap manera és un mirall en què mirar-se." </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ETA ha emès </span><a href="http://gara.naiz.info/paperezkoa/20130331/395217/eu/ETA-ren-2013ko-Aberri-Eguneko-agiria-Euskal-Herriari" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">un comunicat</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> amb motiu d'aquest Aberri Eguna (dia de la Pàtria basca) que ha fet arribar al diari </span><a href="http://gara.naiz.info/index.php" target="_blank"><em><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gara</span></em></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, i en el que remarca les opcions obertes "per avançar cap a la independència i el socialisme".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest escrit l'organtizació armada basca considera que «ara és moment d'organitzar un procés popular» que impliqui diferents sectors, des del moviment treballador fins les institucions, amb l'objectiu d'anar «superant barreres» i «aprofundint en les decisions de crear eines per a la sobirania de Euskal Herria ».<br /><br />L'escrit, que comença amb una valoració sobre la història del País Basc, i especialment els últims 30 anys, així com la difícil situació en què els estats ocupants han deixat els diferents territoris bascos, subratlla que "per sobre de totes les ferides", referent a les expressions de violència que ha generat el conflicte armat, "Euskal Herria ha arribat a aquest llindar viva i amb les portes de la llibertat obertes."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">També fa referència a la crisi actual del sistema capitalista, moment que vincula amb la "oportunitat històrica" per solucionar el conflicte. Com resum del seu diagnòstic de la situació d'aquest 2013, ETA afirma que "Per sobre d'atacs i traves, hi ha oportunitats per obrir nous terrenys de joc a Euskal Herria: El suport de la ciutadania basca al diàleg i a l'acord per donar solució al conflicte i per aconseguir una pau justa és complet, cada vegada més sectors demanen un canvi polític i social basat en el reconeixement d'Euskal Herria i el dret a decidir de la seva ciutadania, i el projecte independentista apareix com una alternativa renovada i forta en tot el territori."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Objectiu: construir un Estat basc</span></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ETA fixa com a objectiu un Estat basc i afegeix que "el sistema capitalista de cap manera és un mirall en què mirar-se. Al contrari, posant en mans del poble les decisions i el patrimoni popular, el socialisme-que té com a bases el respecte i la igualtat-podria aconseguir en els propers anys l'aval i l'adhesió del poble treballador i de la ciutadania en general." I advoca per construir un projecte popular en què tinguin cabuda "tots els sectors" i que sigui "participatiu i democràtic." <br /><br />Aquest comunicat també inclou una menció als presos i exiliats bascos, i en reivindica la seva participació en el procés de superació del conflicte. Per a l'organització armada basca "és l'hora de passos valents i decidits per accelerar el procés que els porti a casa."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El comunicat conclou amb una menció especial a "qui estan pagant l'amor a aquesta pàtria amb el càstig de la presó i l'exili."</span></div>

ETA ha aparegut en l'Aberri Eguna i fixa com a objectiu un Estat basc i afegeix que "el sistema capitalista de cap manera és un mirall en què mirar-se."

ETA ha emès un comunicat amb motiu d'aquest Aberri Eguna (dia de la Pàtria basca) que ha fet arribar al diari Gara, i en el que remarca les opcions obertes "per avançar cap a la independència i el socialisme".

En aquest escrit l'organtizació armada basca considera que «ara és moment d'organitzar un procés popular» que impliqui diferents sectors, des del moviment treballador fins les institucions, amb l'objectiu d'anar «superant barreres» i «aprofundint en les decisions de crear eines per a la sobirania de Euskal Herria ».

L'escrit, que comença amb una valoració sobre la història del País Basc, i especialment els últims 30 anys, així com la difícil situació en què els estats ocupants han deixat els diferents territoris bascos, subratlla que "per sobre de totes les ferides", referent a les expressions de violència que ha generat el conflicte armat, "Euskal Herria ha arribat a aquest llindar viva i amb les portes de la llibertat obertes."

També fa referència a la crisi actual del sistema capitalista, moment que vincula amb la "oportunitat històrica" per solucionar el conflicte. Com resum del seu diagnòstic de la situació d'aquest 2013, ETA afirma que "Per sobre d'atacs i traves, hi ha oportunitats per obrir nous terrenys de joc a Euskal Herria: El suport de la ciutadania basca al diàleg i a l'acord per donar solució al conflicte i per aconseguir una pau justa és complet, cada vegada més sectors demanen un canvi polític i social basat en el reconeixement d'Euskal Herria i el dret a decidir de la seva ciutadania, i el projecte independentista apareix com una alternativa renovada i forta en tot el territori."

Objectiu: construir un Estat basc

ETA fixa com a objectiu un Estat basc i afegeix que "el sistema capitalista de cap manera és un mirall en què mirar-se. Al contrari, posant en mans del poble les decisions i el patrimoni popular, el socialisme-que té com a bases el respecte i la igualtat-podria aconseguir en els propers anys l'aval i l'adhesió del poble treballador i de la ciutadania en general." I advoca per construir un projecte popular en què tinguin cabuda "tots els sectors" i que sigui "participatiu i democràtic."

Aquest comunicat també inclou una menció als presos i exiliats bascos, i en reivindica la seva participació en el procés de superació del conflicte. Per a l'organització armada basca "és l'hora de passos valents i decidits per accelerar el procés que els porti a casa."

El comunicat conclou amb una menció especial a "qui estan pagant l'amor a aquesta pàtria amb el càstig de la presó i l'exili."