La vaga en els establiments de menjar ràpid sacseja EUA

Un terratrèmol va sacsejar ahir tots EUA. Les treballadores de les empreses de menjar ràpid de més de 150 ciutats van anar a la vaga per millorar les seves condicions laborals. La lluita es concentra sobretot en la demanda d'un salari mínim per hora de 15 dòlars (11'57 euros) –cal recordar que als EUA en molts establiments el salari mínim és el que es paga normalment. Des de l'any 2009 el salari mínim l'hora està fixat en 7'25 dòlars (5'58 euros). Diverses empreses de menjar ràpid com McDonal's, Pizza Hut, Wendy's, KFC, Taco Bell o Burger King es van veure afectades per l'aturada.

La vaga d'ahir no va ser la primera. La lluita coneguda com a Fight For 15 (Lluita per 15) va començar el novembre de 2012 a Nova York quan centenars de treballadores van anar a la vaga. Mesos després el moviment s'havia estès a ciutats com Detroit, Kansas City o Chicago involucrant a milers de persones. Ahir, el dia de vaga ja es va estendre a més de 150 ciutats. Un activista de Milwaukee afirmava que van començar amb una dotzena de treballadores en vaga al maig “i ara n'han sortit centenars”. A més afirma que “s'està planejant una futura escalada en la lluita fins que aconseguim el que volem”. De fet, les primeres vagues ja van tenir els seus efectes. Jonathan Westin, que va ajuda a organitzar la primera vaga de menjar ràpid a Nova York a través de la New York Communities for Change, afirma que en alguns locals s'ha passat a pagar entre 25 i 50 cèntims més l'hora. Per altra banda, i malgrat l'oposició del partit Republicà i els lobbys empresarials, Seattle ja va augmentar –en una decisió històrica– el salari mínim a 15 dòlars i altres ciutats com Nova York, Los Angeles o Chicago estan estudiant augmentar-lo fins a 13 dòlars.

Radicalització de les protestes

Malgrat això, el moviment Fight For 15 no en té prou i vol aconseguir arribar fins a 15 dòlars l'hora. La vaga d'ahir va ser una mostra d'aquesta radicalització. A les treballadores de menjar ràpid se li van sumar també milers de treballadores de cures en una unió sense precedents en les darreres dècades als EUA. Però també la manera de protestar no va ser la de sempre –amb els típics piquets en rotllana davant els centres de treball. Aquest cop la desobediència civil va ser de gran importància durant tota la jornada de vaga. Terrence Wise, treballador al Burger King de Kansas City i membre del Fast-food Workers’ National Organizing Committeedeclarava al diari New York Times un dia abans de la vaga que estava “preparat per ser arrestat per mostrar el meu compromís amb la creixent lluita Fight for 15”. I així va ser. Segons el twitter oficial del moviment, unes 500 persones van ser detingudes arreu del país https://twitter.com/fightfor15/status/507698711045357568 per practicar la desobediència civil asseient-se a terra i tallant centenars de carreteres i carrers. Les vaguistes portaven cartells on s'hi podia llegir “Els sous baixos no estan bé”, “En vaga per poder mantenir la meva família” o “El que sigui necessari: 15$ i drets sindicals”. Brian Stepney, un dels molts treballadors de McDonald's en vaga, en ser posar en llibertat després de ser detingut feia patent l'esperit del moviment: “Estic preparat per tornar-hi”.

La resposta de les empreses

MacDonald's va criticar la vaga i les accions: “a alguns participants els hi paguen, fins a 500 dòlars, per protestar i ser arrestats”. La multinacional va emetre un comunicat on afirmava que creia que “qualsevol augment en el salari mínim hauria de ser implementat amb el temps” perquè l'impacte sobre els propietaris de les franquícies més petites i mitjanes “fos assumible”. La National Restaurant Association, l'associació més gran de la indústria i representant de les grans empreses va treure importància a les protestes afirmant que és un moviment “multimilionari finançat pels sindicats”, que només pretén augmentar en afiliació a costa “dels treballadors dels restaurants”.