Escòcia ha estat durant molt temps una nació. No trigarem a saber si els ciutadans volen ara que aquesta nació esdevingui un estat. Espero que ho facin. No només per obrir noves oportunitats per al país, sinó també perquè trencarà l’atrofiat i decadent Estat britànic i la seva eficàcia com a vassall dels Estats Units es reduirà.
Per aquest motiu Obama i Hillary Clinton criden a votar 'No', un sentiment que Blair comparteix plenament, però no s’atreveix a admetre per por a que la seva intervenció inclini la balança en la direcció oposada. Aquí no hi ha cap qüestió de principis, només d’interessos imperials. Els EUA van accelerar la desintegració del vell Estat soviètic primer amb les repúbliques bàltiques, i a continuació amb Ucraïna i Àsia Central. Va seguir-les la destrucció de Iugoslàvia. Si Letònia i Eslovènia, per què no Escòcia? Després de tot, el SNP va decidir (per desgràcia) romandre a l'OTAN.
Els dos viatges a Escòcia d’aquest estiu han estat intel·lectualment estimulants: presenciant i participant en seriosos debats que es celebren en salons, kirks, carrers, bars i cases. Quin contrast amb la lúgubre vella Anglaterra, en la que els tres partits i cada mitjà de comunicació només estan en contra de la independència d'Escòcia. La campanya pel "No" no té sentit ni subtilesa: es basa exclusivament en la por. Però és en les forces del conservadorisme pessimista d’Escòcia on apareixen encara menys profunda i parroquial. El SNP, i encara més la Campanya d'Independència Radical, miren una Escòcia independent perseguint altres referents internacionals. La seva mirada es fixa en el model noruec i més enllà. Fa uns mesos, en una carta oberta al poble d'Escòcia publicada al Herald, alguns dels principals escriptors i intel·lectuals escandinaus encoratjaven el naixement d’un Estat independent, recordant als escocesos que la ruptura de Noruega de Suècia al 1905 també va ser precedida per l’alarmisme però que millorà la qualitat de vida i la política d’ambdós països.
El notable creixement del moviment pro-independència és el resultat del desmantellament de Thatcher a l'Estat del benestar, admiració compartida per Blair-Brown. Fins llavors, els escocesos s’adherien al partit Laborista, independentment de la corrupció i la caracterització de la seva maquinària de partit a Escòcia. Prou. Quan un gran nombre de persones deixen de creure que poden exercir l’autodeterminació política dins de l’ordre social existent, comencen a mirar més enllà dels tradicionals partits de govern. Al continent (i a Anglaterra) això ha portat el creixement de la dreta. A Escòcia el que es demana és l'autodeterminació nacional, social i política: en termes concrets, això significa una democràcia social, humanista. Fins i tot si es produeixen els temuts resultats de majoria unionista, tots estan d'acord en què les coses mai tornaran a ser el mateix. I si Escòcia guanya, potser la cansada calma de la política anglesa també serà interrompuda.
Article extret del seu bloc: http://tariqali.org/archives/2771
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada