‘La noche de las bestias’: guerra de classes als cinemes

per IGNASI FRANCH

Tot va començar l’any 2013. El guionista i realitzador James DeMonaco va estrenar un thriller low cost d’invasions domèstiques. La purga: la noche de las bestias. El film tenia lloc en uns Estats Units on, després d’un daltabaix econòmic, s’abordava una refundació explícitament ultradretana i teocràtica. No s’hi representaven grans salts tecnològics que distanciessin el públic d’aquest futur de ficció, però sí que es fabulava amb una mesura extrema: una nit anual en què l’assassinat està permès. DeMonaco qüestionava la cultura de la violència, mentre presentava unes oligarquies homicides o autoaïllades en la seva bombolla de seguretat i benestar.

Resultat d'imatges de la noche de las bestias

El film s’ubicava en una sola casa, però introduïa un món narratiu que s’ha convertit en una franquícia audiovisual perdurable. Ara s’acaba d’estrenar una quarta pel·lícula (La primera purga: la noche de las bestias) i pròximament, una sèrie de televisió. En aquests anys, la saga ha servit de pont entre el cinema del crac financer, en què es van rodar un bon número de distopies de desigualtat socioeconòmica, i la resposta del Hollywood democrat a la irrupció política de Donald Trump.

DeMonaco i companyia han buscat el xoc frontal amb l’aporofòbia, el culte a les armes i la fascinació pel renaixement religiós de les diverses dretes estatunidenques. Les dues primeres seqüeles prenien la forma de thrillers d’acció itinerant. Anarchy: la noche de las bestias es desplaçava cap els barris obrers, recordava clàssics com 1997: rescate en Nueva York o The warriors i, alhora, feia l’ullet al tarannà insurreccional del Black Panther Party. La posterior Election: la noche de las bestias reprenia el relat d’assalt militaritzat als barris i hi afegia una trama de conspiracions electorals. El protagonisme atorgat a una senadora reformista escenificava una certa tornada a l’ordre després de l’insurreccionalisme del segon film.