Un dels factors destacats de les eleccions celebrades el dia de Tots Sants ha estat l´entrada al Parlament de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Es tracta d´una formació espanyolista sorgida a partir d´un manifest d´autoanomenats intel·lectuals entre els quals destaquen Albert Boadella, Arcadi Espada i Francesc de Carreras, que han confluït amb sectors més o menys organitzats de l´anticatalanisme al Principat. De fet, els tres diputats de Ciutadans és la primera experiència reeixida d´un cúmul de grups polítics com España Mestiza o Iniciativa No Nacionalista, en defensa del bilingüisme i de la llengua espanyola com la Coordinadora de Afectados en Defensa del Castellano (Cadeca) o la denominada Asociación por la Tolerancia, o de "culturals" com el Foro Babel. Més endarrere en la història alguns dels mateixos protagonistes que ara entren al Parlament del Parc de la Ciutadella van encapçalar el Manifiesto de los 2.300 o els "andalusistes" del PSA, que va arribar a tenir dos escons a la primera legislatura autonòmica.

El nou partit amb un espanyolisme sense complexos intenta situar-se socialment en una postura més centrada que el Partit Popular. No en va, s´arriba a autodefinir com a socialdemòcrata - liberal per intentar prendre vots dels dos partits estatals. En tot cas, proporcionalment sembla que ha aconseguit arrabassar més votants del PP que no pas del PSC-PSOE després d´analitzar els resultats dels municipis de l´àrea metropolitana de Barcelona.

La demagògia dels nous inquilins del Parlament es demostra en vincular la manca de recursos en política social amb les ajudes a la promoció a la llengua i cultura catalana. I, malgrat negar-ho es, mostren com a nacionalistes espanyols en situar com a primeres prioritats -tot i que advoquen per tancar el debat identitari- en acabar amb la immersió lingüística a les escoles.

Segurament els 90.000 vots són una bossa de població que considerava que els partits estatals tenien posicions tèbies respecte a qüestions com la unitat d´Espanya. És a dir, necessitaven un partit unionista radical que els representés malgrat que Albert Rivera no sembla que pugui tenir el carisma d´Ian Pastley. I l´èxit? Doncs en gran part als mitjans de l´anomenada Brunete mediàtica i a interessos ocults d´altres partits que hagin pogut veure amb el nou partit la fi de l´hegemonia dels partits estatals al Principat.

Dies després de la "victòria" la seva ambició sembla que no té límits i han llençat globus sonda des de crear uns Ciudadanos a la basca -amb els seus homòlegs de Basta Ya! - i a presentar-se a les municipals de Madrid.