per Dani López
L'evolució de l'ocupació a Europa en aquests darrers anys no ofereix dubte: destrucció de milions de contractes fixes i indefinits, coincidint amb la creació de 13 milions de nous llocs de treball «flexibles», o sigui, a temps parcial o amb contractes temporals. A aquests caldria afegir altres formes de contractes “escombraria” com els que pateixen els becaris/es, els contractats en pràctiques o en formació, etc.
La gran patronal europea necessita augmentar l'oferta de mà d'obra, posar a una massa major de treballadors al mercat, augmentant l'ocupació de les dones i els emigrants, activant als desocupats i retardant l'edat de jubilació i de la pensió.
Reduint la «inactivitat» i creant treballadors/es amatents a ser contractats , i que assumeixin la baixada de sous i la retallada de drets laborals. Tot i així, la patronal continua parlant d'integració i d'igualtat d'oportunitats.
És l'era del treball flexible, del treball precari, del treball escombraria, de la inestabilitat i la sobreexplotació, de les hores extra mal pagades, de l'escandalosa desigualtat contractual que amb tan poc pudor exhibeixen les institucions públiques, les universitats, les caixes d'estalvi o el sistema sanitari...
És la imposició d'un sistema que en vol servils, fràgils, i que fragmenta i deslocalitza als treballadors , la capacitat de la qual de mobilització i negociació col·lectiva destrueix, a favor sempre de la gran patronal.
Aquest és un sistema que fa gairebé impossible la creació de llaços de confiança, de lluites col·lectives, trenca les solidaritat obrera, prioritza la supervivència individual i anul·la les expectatives positives de la gent.
La precarietat laboral no només aconsegueix que els treballadors produïm més per menys.La flexibilització laboral està assolint reduir els costos de producció (com suposada forma per a augmentar la competitivitat), però a més, fa que ens tornem obedients , aconsegueix sotmetre'ns sense protestar les regles del joc neoliberal, i fa que reneguem de la nostra identitat com treballadors per a convertir-nos en vulnerables i indefensos individus.
La reestructuració neoliberal permet al sistema capitalista recuperar alts nivells d'estabilitat política i de pau social. Aconseguint que els escandalosos beneficis de la banca i de les multinacionals no ens alterin el pols.
La precarietat laboral genera por, inestabilitat i angoixa, a més de fer desaparèixer les xarxes de protecció social i augmentant la competitivitat entre els treballadors. Es converteix en un excel·lent mecanisme de disciplina que ens duu a acceptar la doctrina de la seguretat ciutadana i la idea de veure'ns permanentment controlats. Fins i tot fa que estiguem disposats a criticar als companys que s'organitzen i lluiten.
La precarietat de les condicions de vida, fa que els treballadors es comportin com a consumistes compulsius, i és aquí on queda palès la gran desigualtat entre fixos, eventuals i tot aquest rosari de models contractuals .
Els diferents estats Europeus busquen no només seguir maximitzant els seus guanys en nom de la competitivitat, sinó, a més, afermar l'estabilitat política, és a dir, reduir encara més la conflictivitat i aconseguir que els efectes d’aquesta precarietat els retornin definitivament als nivells de «eficiència» que havien perdut per la necessitat de redistribuir les riqueses que la existència del bloc Socialista i les lluites obreres els havien imposat.
El capitalisme ens mostra que no és només un mode de producció; és un sistema de dominació integral, social, jurídic-polític, institucional, militar, ideològica, cultural...
El capital té molt clar que és el que vol, però nosaltres hem de ser capaços de trobar formes de resistència per a poder transformar la societat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada