Escrit per: Vicent Simbor, Barcelona
Roger Sánchez, autor d’Una nova alba. L’últim llibre de l’editorial Tigre de Paper és un llibre de viatges per l’Amèrica Llatina. El seu autor, Roger Sánchez, és un militant de l’esquerra independentista que ha volgut conèixer de primera mà les experiències revolucionàries que s’hi estan vivint, però també la realitat quotidiana d’un continent que encara lluita contra el jou de l’imperialisme.
Què et va empènyer a creuar el mar i recórrer Amèrica Llatina?
Ja havia tingut la sort de fer-ho en dues ocasions, el 2003, a Cuba, i el 2004, a Colòmbia, Veneçuela i, de nou, Cuba. Ambdós viatges van ser molt diferents -el primer, amb la Brigada Catalana Venceremos!, i el segon per lliure, entre moltes altres coses-, però compartien un mateix tret en comú: tenien el calendari marcat. Les dates dels avions estaven fixades i això no ens deixava cap marge per a la improvisació. Anys després d'haver fet aquests dos viatges, em va venir al cap de fer-ne un altre sense limitació prèvia de temps ni de països; tenia ganes de conèixer, de descobrir i de passar per molts països, no només per aquells que políticament poden ser més o menys atractius pels seus processos, sinó buscant motivacions en qualsevol aspecte social quotidià. Vaig haver d'esperar uns anys, encara, fins a poder fer realitat aquest viatge. Tot i que anar a l'Amèrica del Sud era 'repetir', la facilitat comunicativa de l'idioma i les ganes de tornar a passar per alguns països m'ho van fer decantar.
Quina ha sigut la imatge més impactant que recordes de la teva experiència.
És difícil per no dir impossible contestar això: més de vuit mesos recorrent vuit països ben diferents dóna per moltes imatges que t'enduus per sempre al record. En l'aspecte humà, i per sobre de tot, em quedo amb la força, la resistència, l'entusiasme i la vida que transmet el poble colombià. És sorprenent com, tot i la situació de terror quotidià que viu per culpa de l'exèrcit i els paramilitars, segueixen agafant-se la vida amb il·lusió, amb somriure i tendresa. És encoratjador. En l'aspecte socioeconòmic, la barbàrie neoliberal que és Xile, i que és cap on ens duen a naltros amb tantes retallades i desmantellament d'un minso Estat del benestar; però també amb la remor de lluita que hi persisteix i creix.
Com podries explicar breument el procés bolivarià encetat a Veneçuela?
És impossible! El que sí que m'agradaria apuntar és que el procés bolivarià, tal i com ens va dir gent dels cerros de Caracas que fa lluita de base des de fa anys, no va començar el 1998 amb la victòria electoral de Chávez, sinó el 1989, amb la mobilització popular que va ser brutalment massacrada per l'exèrcit. Això va ser el caracazo, que va tenir lloc a finals de febrer d'aquell any. Aquest fet va suposar el jurament de Chávez i d'altres comandaments militars de no tornar a actuar contra el poble.
Què et va empènyer a creuar el mar i recórrer Amèrica Llatina?
Ja havia tingut la sort de fer-ho en dues ocasions, el 2003, a Cuba, i el 2004, a Colòmbia, Veneçuela i, de nou, Cuba. Ambdós viatges van ser molt diferents -el primer, amb la Brigada Catalana Venceremos!, i el segon per lliure, entre moltes altres coses-, però compartien un mateix tret en comú: tenien el calendari marcat. Les dates dels avions estaven fixades i això no ens deixava cap marge per a la improvisació. Anys després d'haver fet aquests dos viatges, em va venir al cap de fer-ne un altre sense limitació prèvia de temps ni de països; tenia ganes de conèixer, de descobrir i de passar per molts països, no només per aquells que políticament poden ser més o menys atractius pels seus processos, sinó buscant motivacions en qualsevol aspecte social quotidià. Vaig haver d'esperar uns anys, encara, fins a poder fer realitat aquest viatge. Tot i que anar a l'Amèrica del Sud era 'repetir', la facilitat comunicativa de l'idioma i les ganes de tornar a passar per alguns països m'ho van fer decantar.
Quina ha sigut la imatge més impactant que recordes de la teva experiència.
És difícil per no dir impossible contestar això: més de vuit mesos recorrent vuit països ben diferents dóna per moltes imatges que t'enduus per sempre al record. En l'aspecte humà, i per sobre de tot, em quedo amb la força, la resistència, l'entusiasme i la vida que transmet el poble colombià. És sorprenent com, tot i la situació de terror quotidià que viu per culpa de l'exèrcit i els paramilitars, segueixen agafant-se la vida amb il·lusió, amb somriure i tendresa. És encoratjador. En l'aspecte socioeconòmic, la barbàrie neoliberal que és Xile, i que és cap on ens duen a naltros amb tantes retallades i desmantellament d'un minso Estat del benestar; però també amb la remor de lluita que hi persisteix i creix.
Com podries explicar breument el procés bolivarià encetat a Veneçuela?
És impossible! El que sí que m'agradaria apuntar és que el procés bolivarià, tal i com ens va dir gent dels cerros de Caracas que fa lluita de base des de fa anys, no va començar el 1998 amb la victòria electoral de Chávez, sinó el 1989, amb la mobilització popular que va ser brutalment massacrada per l'exèrcit. Això va ser el caracazo, que va tenir lloc a finals de febrer d'aquell any. Aquest fet va suposar el jurament de Chávez i d'altres comandaments militars de no tornar a actuar contra el poble.
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada