Recursos naturals i interessos geoestratègics darrera de l'operació militar francesa a Mali

x ROGER SUSO

El què va començar com una revolta tuareg està metamorfosant-se en una guerra glocal –global i local–, neocolonial i una crisi diplomàtica al voltant de la iniciativa francesa. L'Estat francès i el govern socialdemòcrata de François Hollande, es troba des de l'11 de gener empantanat en l'Operació Serval, l'actuació militar que l'aviació francesa està duent a terme a Mali contra Ansar Dine i altres grups salafistes armats, en un intent d'evitar l'avenç militar d'aquests grups contra el govern malià de Dioncounda Traoré, a Bamako, la capital del país.

Vista aèria de la mina d'or de Syama, al sud de Mali. Al subsòl també s'hi cerca urani.

En resposta a l'Operació Serval, un comando va segrestar, la matinada del 16 de gener, a Algèria, la planta gasista d'In Aménas, gestionada per la britànica BP, la noruega Statoil i l'algeriana Sonatrach. Durant l'acció, varis treballadors de la planta van ser assassinats, fins a 41 occidentals van ser fetes ostatges i es van retenir centenars de treballadors locals. El batalló Al Muthalimin, dirigit per l'algerià Mokhtar Belmokhtar, va reivindicar el segrest en un vídeo-comunicat i, a part de demanar la retirada de les tropes franceses de Mali, va demanar l'alliberament de 100 persones que compleixen pena de presó a Algèria.

En una posada en escena que recorda l'assalt d'alliberament dels ostatges presos al teatre Dubrovka de Moscou (ordenat per Vladimir Putin), l'exèrcit algerià ha llançat aquest dijous 17 de gener, un atac militar per terra i aire, per posar fi al segrest de la planta gasista. Els detalls de l'operació són encara molt confusos. France 24 i Al Jazeera parlen d'una gran matança i Algèria dóna per acabada l'acció, en què haurien mort diverses persones; una trentena d'ostatges i una vintena d'assaltants. Per altra banda, l'empresa espanyola d'extracció d'hidrocarburs CEPSA ha començat a evacuar les seves instal·lacions al centre d'Algèria per por a les conseqüències de la massacre que el govern d'Abdelaziz Bouteflika ha comès a les instal·lacions d'In Aménas.

L'Azawad com a punt de partida

L'esclat de la

revolta per l'alliberament de l'Azawad, un gran territori al nord-est de Mali, el gener de 2012, va resultar amb la proclamació d'independència d'aquesta regió per part de la guerrilla tuareg, popular i secular del Moviment d'Alliberament Nacional de l'Azawad (MNLA) a través d’un comunicat signat a la ciutat de Gao pel seu líder, Bilal Ag Acherif. El nou Estat “laic i democràtic de l'Azawad” va durar pocs mesos. A l'abril de 2012, van produir-se diversos enfrontaments entre els grups armats presents en territori azawadià. El grup Ansar Dine va enfrontar-se i marginalitzar a l'MNLA i es va fer amb el control del territori. Ansar Dine és un grup tuareg wahhabisita, acusat de rebre finançament del serveis d'espionatge algerià, les demandes del qual no són la independència de l'Azawad, sinó l'aplicació de la xaria a tot Mali.

Ansar Dine està liderat per Iyad Ag Ghaly, un antic comandant a les revoltes tuareg dels anys 90 i un dels encarregats de negociar el rescat en els segrestos perpetrats per grups gihadistes al Sàhara els darrers anys. Altres grups en partenariat amb Ag Ghaly i en el negocis del segrest i el tràfic de tabac, cocaïna, armes i persones són el grup salafista algerià Al-Qaida del Magrib Islàmic (nom actual del Grup Salafista per a la Predicació i el Combat), el grup salafista maurità-mailà Moviment per la Unitat i la Gihad a l'Àfrica Occidental (MOJWA) i la secta islamista nigeriana Boko Haram.

Reaccions polítiques

L'Operació Serval i la intervenció de l'Estat fallit i excolònia de Mali per França –en plena crisi econòmica i submergida a les retallades– té l'aval de tots els partits polítics de l'Assemblea Nacional. L'única excepció és el partit Front d'Esquerra (FG). “Tot i condemnar el règim de terror de les milícies islàmiques al nord de Mali, ens oposem a la guerra d'Hollande i rebutgem l'argument que aquesta mesura era inevitable. Cap conflicte pot ser resolt si es respon a la guerra amb guerra i violència indiscriminada”, va manifestar François Asensi, portaveu del FG al parlament. Adicionalment, l'MNLA va declarar estar disposat a ajudar a França en la seva lluita contra Ansar Dine. Tot i que el grans estocs d'urani per ús nuclear es troben al Níger, concretament a Imouraren, –territori tuareg, també; Mali alberga importants pous d'urani Ag-Cu. Ambdues són àrees amb importants interessos polítics i comercials per les empreses AREVA (francesa), SinoU (xinesa) i Cameco (canadenca).

També és destacable la producció d'or a les mines de Syama. Paral·lelament això, i després de la caiguda del govern de Muammar Gaddafi a Líbia, Mali és un enclau d'interés geoestratègic, que esdevé el nexe entre l'Àfrica negra i el món àrab de la llera sud de la Mediterrània. L'armament i els recursos naturals que es mouen pel continent han de passar forçosament per territori malià. Mentrestant, amb la regió en tensió màxima, la República Centreafricana, viu també sota l’amenaça d’una nova guerra entre el govern de François Bozizé, que demana també recolzament francès, i la coalició de grups insurgents Séléka.