Amèrica per als americans

Des de la Pacha Amèrica s´està construint una alternativa al neoliberalisme impulsat pels EUA. Ni s´ha produït el final de la història anunciat per Francis Fukuyama ni la victòria definitiva del capitalisme sobre el comunisme, segons va proclamar Joschka Fischer, exministre alemany ecosocialista. L´esquerra mundial ha superat la crisi de la caiguda del "comunisme" soviètic, gràcies, en part, als canvis que es produeixen a Amèrica del Sud.

El líder d´aquest procés de transformació és Hugo Chávez i la revolució bolivariana de Veneçuela. Però també la Cuba socialista i la Bolívia d´Evo Morales s´hi han sumat. I esperem que l´Equador de Correa i la Nicaragua sandinista també ho facen.

A més, alguns governs de centre esquerra com l´Argentina, el Brasil i l´Uruguai pareixen coincidir en fomentar polítiques econòmiques nacionalistes per millorar les condicions de vida de la gent. I no hauríem d´oblidar ni el primer obstacle de l´ALCA, el moviment zapatista ni les FARC, que lluiten contra l´ocupació militar de Colòmbia pels EUA.La importància d´aquest moment històric radica en la possibilitat de construir un Bloc Regional de Poder (BRP).

Com afirma Dieterich en el seu llibre, El socialismo del siglo XXI, en una economia mundial globalitzada, un únic país no pot enfrontar-se als dictàmens del FMI o del BM, però sí un grup d´estats, un BRP. Veneçuela, tot i ser el cinquè productor mundial de petroli, no pot construir un nou projecte no capitalista aïlladament. Però si, si suma potències econòmiques com el Brasil i l´Argentina, a més dels països abans esmentats.

Nombrosos projectes, tots ells impulsats per Veneçuela, consoliden la cohesió d´aquest BRP, com el Gaseoducto del Sur, el Banco del Sur, Telesur, el Petrosur i nombrosos acords bilaterals de caire social i econòmic entre Veneçuela i altres països (Cuba, Bolívia, l´Equador...). El procés de transformació segueix dos camins. Per una banda es potencia una política econòmica de caire nacionalista que protegeix els mercats nacionals de l´imperialisme ianqui. Davant de l´ALCA, es reforça el Mercosur (30.000 milions de dòlars durant el 2006) i es presenta l´ALBA. I a més, es potencien les relacions comercials amb altres potències econòmiques, especialment la Xina, per evitar la dependència dels EUA.

Aquest camí té com a objectiu millorar la macroeconomia estatal, i tot i no qüestionar el capitalisme, sí que s´enfronta a l´imperialisme comercial dels EUA, com mai s´havia fet fins ara al sud de Rio Grande.D´altra banda i per millorar l´economia del poble es produeix un procés de transformació que té el primer pas en la convocatòria d´assemblees constituents i constitucions socials i progressistes. Un procés, que segons el socialisme del segle XXI anunciat per Hugo Chávez, sí que hauria de superar el capitalisme i avançar cap a un model no capitalista, especialment a Veneçuela i Bolívia.I des dels Països Catalans, què? Doncs, hem de donar suport a tots aquests processos de transformació perquè milloren la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

Processos que fan de l´alimentació, la salut, l´habitatge i l´educació un dret i no un privilegi. Uns processos que a més legitimen la nostra lluita perquè demostren que un altre món i un altre sistema econòmic i polític són possibles. I perquè podem aprendre molt de les diferents lluites de base que es desenvolupen.Vista la Pacha América de prop, pareix que per fi pot fer-se realitat la doctrina Monroe "Amèrica per als americans", això sí, per als americans del sud. I a Galeano podríem dir-li que l´horitzó utòpic està lluny, però no tant.