Entrevista a Heinz Dieterich

Publiquem la traducció de l’entrevista realitzada a Heinz Dieterich a l’entorn del concepte “el Socialisme del segle XXI” i la seva aplicació a la Revolució bolivariana.

L’entrevista, de Cristina Marcano, va ser publicada el passat dia 2 de gener a Rebelion. És especialment interessant ja que arriba en un moment en què la reelecció de Chávez, la seva proposta de creació del PSUV i l’aprofundiment del procés bolivarià genera molt debat tan al si de la societat veneçolana com en l’àmbit de l’esquerra mundial.

Per Cristina Marcano

Juntament amb la teoria del socialisme del segle XXI, vaig avançar la teoria de la transició llatinoamericana que es va plasmar en conceptes claus com el Bloc Regional de Poder (BRP), també ja d'ús generalitzat a Amèrica Llatina. En canvi, el concepte Bloc Regional de Poder Popular (BRPP) va ser proposat per un amic veneçolà, Douglas Pérez, en una reunió de treball fa tres mesos.

HD.Dit en una frase: que les majories tinguin el major grau de decisió històricament possible en les institucions econòmiques, polítiques, culturals i militars, que regeixen la seva vida.

HD.Perquè aquesta afirmació és plenament falsa. I per més que es repeteixi, segueix sent falsa. La ciència contemporània no deixa cap incògnita sobre què és el socialisme del segle XXI, o la seva diferència amb el capitalisme contemporani i el socialisme històric. I tampoc sobre com cal construir-lo avui dia. És, simplement, una posició epistemològica equivocada.

HD.Depèn dels criteris que s'utilitzin. Com a científic economista i sociòleg, prefereixo els paràmetres que van utilitzar Marx i Engels: economia de valor i democràcia participativa. I sota aquests criteris no hi ha hagut una societat socialista des de la Revolució Francesa, encara que sí molts intents heroics i tràgics d'assolir-la.

HD.Sí, ara sí que hi són. N'esmento només algunes. Dos terços de la població van votar pel president amb ple coneixement de la seva bandera del Socialisme del Segle XXI. Això és un mandat substanciós dels ciutadans. L'avanç del sistema educatiu, econòmic i de la consciència del poble han estat notables. La integració llatinoamericana i la destrucció de la Doctrina Monroe semblen ja imparables. Les Forces Armades ara mereixen la confiança i tres sectors claus de l'economia nacional estan en mans del govern: l'Estat, PdVSA-CVG i més de cent mil cooperatives.

HD. Són dos. El primer: reemplaçar gradualment el principi regulador de l'economia de mercat, el preu, pel principi regulador de l'economia socialista, el valor, entès aquest com els inputs de temps necessaris per a la generació d'un producte. El segon: avançar en la participació econòmica de ciutadans i treballadors a tres nivells: macroeconòmic (per exemple en el pressupost nacional), mesoeconòmic (municipi) i en el microeconòmic (empresa).

CM.L'economia del socialisme del segle XXI és, aleshores, un bescanvi?

HD. No, això és tan erroni com l'afirmació que ningú sap com construir el socialisme del segle XXI. El problema de la injustícia econòmica no resideix en els diners. No té a veure amb el fet que una economia sigui monetaritzada o si funciona amb l'intercanvi en espècie (per permuta o bescanvi). En la relació d'explotació entre l'esclau i l'amo, una vegada amortitzat el pagament inicial, no intervenen els diners, i és una de les més brutals que coneix la història.

La injustícia existeix quan s'intercanvia un producte "A" per un producte "B", però el seu valor –el temps laboral necessari per a produir-los– no és igual; és a dir, quan no es canvien equivalents. Si es monetaritza aquest intercanvi de valors desiguals (esforços laborals desiguals), és a dir, si s'expressa en forma monetària o natural, és secundari.

HD.No és l'estatalització generalitzada de la propietat privada, perquè no resol el problema cibernètic del mercat. No ho va fer en el passat i no ho faria avui. El socialisme avui dia és essencialment un problema de complexitat informàtica. D'aquí, que el pas transcendental consisteix a establir una comptabilitat socialista (valor) al costat de la comptabilitat capitalista (preu) –a l'Estat, a PdVSA-CVG i a les cooperatives– per tal de construir un circuit econòmic productiu i de circulació paral·lel al de l'economia de mercat capitalista. L'economia de les entitats estatals i socials pot desplaçar-se pas a pas cap a l'economia de valor i guanyar-li terreny al circuit de reproducció capitalista, fins a desplaçar-lo en el futur. Tenint en compte que les escales de valorització per preus, valors i també volums són commensurables, no hi ha ruptures en els intercanvis econòmics que podrien causar-li un problema polític al govern. En tot això juguen un paper important l'Estat i les majories, però totes dues estan avui dia majoritàriament amb el projecte del President.

Generar aquest circuit paral·lel de l'economia de valor seria relativament fàcil, perquè els valors existeixen de forma subjacent en l'actual comptabilitat capitalista. De tal manera que amb el desenvolupament d'un programari respectiu seria molt fàcil establir aquest circuit econòmic socialista al costat del capitalista. Sense aquest pas a l'economia d'equivalència, no hi ha possibilitat de tenir una economia socialista.