Terrorisme contra Cuba

Els actes de terrorisme contra Cuba comencen des del mateix triomf de la Revolució i són coordinats, finançats i desenvolupats per la màfia anticastrista de Miami i els successius governs dels Estats Units. Des de la invasió de Bahía de Cochinos de 1961, passant per la introducció de plagues i epidèmies (contra cultius, animals, o el dengue hemorràgic al 1981). Des de la voladura de l’avió de Cubana de Aviación en 1976 fins als més de 600 intents d’assassinat contra Fidel Castro. Al llarg dels anys 90, aquests actes de terrorisme contra Cuba s’intensifiquen en una campanya de sabotatges contra interessos turístics, en la qual es col·loquen bombes a hotels, aeroports i autobusos, causant la mort, per exemple, d’un turista italià l’any 1997.Tots aquests atacs han provocat la mort de 3478 cubans i la incapacitat d’altres 2.099.


Les connexions entre la màfia de Miami i els EEUU són evidents; Luis Posada Carriles, autor confès de centenars d’atemptats contra Cuba, declara al New Yory Times en 1998: “Com poden comprovar, el FBI i la CIA no em molesten i jo sóc servicial amb ells, cada vegada que puc, els ajude” (veure L’Accent 70)


La resposta de Cuba Les paraules d’Antonio Guerrero al seu judici són clares: ¿Quina cosa podia fer Cuba per a defensar-se i estar previnguda dels plans terroristes en contra seua? ¿Què podia fer per tal d’evitar un conflicte de major magnitud? ¿Quines opcions tenia per a defensar la sobirania i la seguretat dels seus fills? La resposta resulta evident: els serveis de seguretat cubans infiltren agents dins de les organitzacions terroristes de Miami (com Alpha 66, Hermanos al Rescate i Movimiento Democracia) per tal d’aconseguir informació sobre els seus plans. Fruit d’aquest treball de seguretat, els agents cubans són capaços d’evitar 170 atemptats, i elaborar un ampli dossier amb expedients, cintes d’audio i de vídeo on queden recollits els plans terroristes de la màfia de Miami. Aquest dossier és lliurat el juny de 1998 per les autoritats cubanes al FBI per tal que el govern ianqui tinga coneixement i actue sobre els terroristes.


La resposta d’EEUU La resposta dels EEUU és la contrària: el 12 de setembre de 1998 deté a Antonio, Gerardo, Fernando, René i Ramón, 5 cubans infiltrats en la màfia de Miami, i els acusa de conspiració, conspiració per a espiar, conspiració per a assassinar, agents estrangers no autoritzats i documentació falsa. Al llarg del judici celebrat a Miami, ple de tensions, hostilitat i manipulacions, i en el qual no es garanteixen ni un procés regular ni la imparcialitat del jurat, la defensa i els testimonis demostren la inocència dels 5 cubans i el caràcter mafiós i terrorista de les organitzacions anticubanes. Gerardo Hernández afirmava: “Reafirmem la més profunda convicció de que amb la nostra actitud i accions no vam transgredir ni posar en perill la seguretat del poble nordeamericà, i sí que vam contribuir en alguna mesura a descobrir plans i accions terroristes contra el nostre poble” Però la justícia no és prioritat als EEUU i el 2001 els cinc cubans són injustament condemnats. Gerardo Hernández a 2 cadenes perpètues i 15 anys. Ramón Labañino a 1 cadena perpètua i 18 anys. Antonio Guerrero a 1 cadena perpetua i 10 anys. Fernando González a 19 anys i René González a 15 anys.


El mateix Gerardo reflexionava: “Jo estic molt tranquil (...) quan hom té una causa per la qual lluitar i resistir, un poble que defensar, una familia que ens recolça, i una persona a qui estimem i ens estima, i quan sabem que no podems decebre’ls, hom pot fer-li front a qualsevol cosa per difícil que aquesta siga, amb la major tranquilitat i dignitat del món” Així mateix, des del moment de la seua detenció els 5 herois cubans viuen en la seua pròpia pell les “bondats” del sistema penitenciari ianqui: llargues incomunicacions, aïllaments, impossibilitat de ser visitat per la família, restriccions, continus trasllats...ho descriu Antonio al poema perdóname:


“hace tres días que no puedo escribirte (...) hace tres días, perdóname poema, me dejaron sin làpiz”.


Situació actual: llibertat per als 5 herois cubans! La irregularitat del procés i la posterior i injusta sentència va quedar demostrada al llarg de l’estiu de 2005. En efecte, el 9 d’agost passat, la Cort d’Apel·lacions d’Atlanta declarava nul el judici celebrat a Miami, ja que no s’havien garantit les mínimes condicions processals d’imparcialitat, reconeixia l’ambient hostil en el qual es va celebrar el judici, i reconeixia el dret dels cinc cubans a un judici just. D’aquesta manera, la Cort d’Atlanta revocava les condemnes i ordenava la celebració d’un nou judici. Les audiències orals per a l’exposició tant de la defensa com de la fiscalia es faran la setmana del 13 de febrer de 2006.


Des de l’anul·lació del judici la defensa dels cinc, el govern cubà, així com nombrosses personalitats, institucions i comitès de solidaritat han demanat la llibertat de tots cinc, en no existir actualment cap acusació en contra d’ells. La lluita per l’alliberament dels cinc herois continua, en una bona mostra de la fermesa i dignitat d’aquests cubans enfront la bèstia ianqui.

Share this:

Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible

.