La decisió del Suprem

«Només els peixos que han mort neden amb el corrent», resa una de les pintades que durant aquests dies han aparegut en diferents racons d'Euskal Herria. El lema ve a subratllar que la sentència judicial espanyola que assenyala com «terrorista» a Segi no tindrà cap efecte en la dinàmica política de l'organització i dels joves que la conformen, àdhuc sabent que poden enfrontar-se per això a una pena no menor de sis anys de presó. A la decisió del Suprem espanyol se li contraposa tota una història política i social de 28 anys, una trajectòria de credibilitat amb fets concrets en defensa dels drets de la joventut, i milers i milers de joves independentistes que fan que hagi estat i sigui una organització de masses durant gairebé trenta anys. Així ho han tornat a demostrar també durant aquests dies mitjançant les mobilitzacions que han transmès a Madrid que erra en la seva pretensió d'«aniquilar» l'independentisme.

El desenvolupament dels esdeveniments des que nasqués l'organització juvenil Jarrai el 1979 parlen per si sols per a demostrar que ni la repressió policíaca, ni els impediments judicials, ni les decisions d'Estat han pogut disminuir l'activitat política de l'independentisme juvenil. I menys encara, segons constaten les dades, neutralitzar l'ingrés constant de les noves generacions en la lluita per la independència i el socialisme que abandera Segi i que es concreta en la lluita per la defensa dels drets de la joventut basca.

Arrelament en la societat basca

Malgrat que és ara quan, amb una cobertura legal ad hoc,des de les instàncies espanyoles es defineix a Segi com a «terrorista», en realitat la incessant repressió que han patit les consecutives organitzacions juvenils deixa entreveure que aquest «títol» ja l'hi havien atorgat des que en 1979 decidiren iniciar el seu camí.

La trajectòria tant de Jarrai com d'Haika i de Segi ha repercutit en nombrosos terrenys durant aquestes tres dècades, i ha evidenciat la implicació del moviment en totes les problemàtiques del país. Així, els seus membres van enarborar la bandera de la insubmissió en la dècada dels 80, van lluitar contra el narcotràfic i contra els seus greus i esteses conseqüències, han treballat amb aturats, baserritarres, arrantzales o immigrants, han plantat cara a la precarietat laboral i a les ETT, han plantejat contínuament alternatives de tot tipus a la joventut, han lluitat contra la militarització d'Euskal Herria... i seguint. Han defensat amb una pràctica coherent el projecte polític de la independència i el socialisme, i no han parat en la lluita en defensa dels drets de la joventut. Però per als tribunals espanyols, tot això es resumeix en una etiqueta: «terrorista».

Repressió, GAL i «terrorisme»

Els mateixos joves bascos que ara són definits com a tals pels tribunals espanyols van ser els quals a partir de 1979, i en un context de conflicte pur i dur, van optar per donar passos en el camí cap a la independència, segurs que aquest estadi és el qual assegurarà la llibertat d'Euskal Herria. I tot això quan els GAL ­aquest grup que paradoxalment no és una «organització terrorista» per a la Justícia espanyola­ i els grups parapolicials realitzaven atemptats a pler en el país.

Una altra de les constants d'aquestes organitzacions juvenils és que ha mantingut el seu caràcter d'organització de masses, política i pública davant tota adversitat, com la fase d' «il·legalitzacions» que en 2001 emprengué l'Estat espanyol contra els organismes de l'esquerra abertzale. Mostra d'això són els Congressos Nacionals de l'organització juvenil, les taules rodones, compareixences, manifestacions, actes polítics o les mobilitzacions realitzades en tot aquest temps.

Sense parell a Europa

El concert dels americans BodiCount a Zaldibia o dels Sepultura a Elorrio, l'arribada de la delegació de Malcolm X Association el 1993, la Gazte Abialdia que el 1999 va recórrer Euskal Herria en dues setmanes, Haikaldia el 2001... El calendari de l'organització juvenil recull a més dues cites indiscutibles que deixen entreveure la dimensió de l'arrelament de Segi en la societat basca i la seva dedicació per a oferir alternatives als joves: Udako Gazte Eskolak (Escoles d'Estiu de Joves) i els macrofestivals que organitza en dates properes a abril, el Gazte Topagunea (Trobada de Joves) o la Mendi Martxa (Marxa muntanyenca).

«Els nois de la gasolina»

Des que en 1994 Jarrai decidí organitzar el primer Gazte Topagunea a Etxarri-Aranatz en commemoració del seu 15 aniversari, les organitzacions juvenils independentistes van agafar una major dimensió; tanta que tretze anys després i en el mateix municipi navarrès, en 2006, s'han tornat a reunir més de 20.000 joves durant quatre dies. Una mostra d'organització juvenil sense parangó algun en tota Europa, tal com va subratllar al uníson l'àmplia delegació que va provenir de desenes de països de tot el món.

La criminalització dels joves de Jarrai, Haika o Segi també ha estat una constant. Va ser a partir de 1994 quan l'Estat espanyol, amb la necessària ajuda del PNB, va procedir a donar cobertura legal a la tesi dels anomenats «grups Y». L'exmandatari del PNB Xabier Arzalluz va assenyalar als joves independentistes com «els nois de la gasolina», establint un lligam amb la kale borroka. Juan María Atutxa va reconèixer en una entrevista com es va inventar l'etiqueta dels «grups Y». Són tesis que han arribat fins a 2007 i que ha avalat ara el Tribunal Suprem.

Una organització nacional

«La lluita d'avui, el futur de demà», afirma un dels eslògans d'una campanya de Segi; i aquest mateix sentit de la frase va ser posat en pràctica també per les organitzacions juvenils en 2000. Per vegada primera, i avançant-se a la realitat política, Jarrai i Gazteriak ­organisme juvenil independentista que actuava a Ipar Euskal Herria­ decideixen unificar-se en una única organització juvenil que respondria a la realitat nacional, és a dir, a les necessitats del conjunt d'Euskal Herria. Així, després del procés Amaiur, i en el qual participaran milers de joves, en el Gazte Topagunea de Kanbo es dóna a conèixer la primera organització juvenil independentista nacional: Haika

Detencions per part de l'Ertzaintza, Policia espanyola, la Guàrdia Civil o els CRS francesos, relats de tortura, prohibicions de manifestacions, càstigs econòmics, registres, tancaments de seus i locals, il·legalització d'Haika i ­poc després­ de Segi, macrosumaris... Anys de treball enfront del resultat que el 19 de gener donava a conèixer el Tribunal Suprem: les organitzacions juvenils Jarrai, Haika i Segi són declarades «terroristes».

Segi ja ha advertit que la finalitat política de la fallada del Tribunal Suprem no tindrà cap resultat en la pràctica: «Ens reafirmem en la lluita per la independència i el socialisme d'Euskal Herria». Els 28 anys d'existència per sobre de tots els obstacles així ho han certificat.