“La política penitenciària ha matat més gent que el GAL”

    En què es basa quancomença la política penitenciària de la dispersió?

La dispersió s’inicia formalment l’any 1989, amb la ruptura de les negociacions entre el govern espanyol i ETA a Alger. El PSOE pretén guanyar la guerra amb el GAL i no ho aconsegueix, per això es planteja guanyar la guerra a les presons. La dispersió és l’enduriment de la vida penitenciària als límits més insospitables. Comptant accidents de familiars a les carreteres, suïcidis a les presons i morts en reclusió per malalties, la política penitenciària ha matat més gent que el GAL.

Per què l’Estat encara manté aquesta política tot i l’absència d’activitat armada d’ETA?

S’utilitza la gent presa per fer política. El seu caràcter de presos polítics els fa ostatges del conflicte. Si en aquests moments l’esquerra abertzale estigués políticament derrotada, els presos sortirien al carrer. Si no surten, és perquè es planteja una alternativa viable. L’Estat utilitza els presos com a moneda d’actuació política per condicionar el procés. El PP agreuja la repressió i la situació a les presons per enfortir la seva línia política davant d’una possible negociació i forçar que es negociï des d’un altre nivell.

Quin paper juguen les preses des de les presons?

A partir de 2002, es constitueix l’EPPK com a tal; abans no existien aquestes sigles, tot i que sí que existia el col∙lectiu. S’acorden uns principis i es defineix la seva raó de ser i les línies d’actuació perquè els presos consideren que han de participar en una solució política d’un conflicte que és polític. El col∙lectiu pensa que, com a agent implicat en el conflicte, té capacitat per fer la seva aportació perquè el procés de resolució es desenvolupi tenint en compte les seves opinions i els seus punts de vista.

Quines conclusions es poden extreure del darrer comunicat fet públic per l’EPPK?

La decisió del col∙lectiu suposa l’acceptació i l’enfortiment de la nova estratègia de l’esquerra abertzale. Els presos estan dient que no volen esdevenir un obstacle per la resolució del conflicte. Les sortides individuals que plantegen són fruit de resolucions preses de manera col∙lectiva. També afirmen que l’objectiu del col∙lectiu és aconseguir l’autodeterminació, partint d’un plantejament de resolució integral del conflicte.

Així doncs, s’entén que l’acte de les expreses a Durango serveix per donar suport a aquestes postures.

Que els expresos hagin volgut ratificar les posicions de l’EPPK escenifica l’homogeneïtat i la força del col∙lectiu. Demostra la credibilitat de les seves decisions tot i que pugin existir postures crítiques.

Quina lectura fas de les detencions de membres del grup interlocutor després d’aquests nous passos?

El govern espanyol es posiciona en contra dels moviments de l’EPPK. Les detencions són una declaració d’intencions que anuncia que es mantindran les seves postures immobilistes. Volen desmantellar un grup que articula el discurs i les resolucions polítiques del col∙lectiu i fa possible que aquest pugui desenvolupar els seus debats i posicions.

Quina ha estat la tasca del grup d’interlocució amb l’EPPK durant aquests mesos?

El grup d’interlocució no és una organització, és un grup de mediadors. Recull i transmet el missatge de l’EPPK, arran de la impossibilitat del col∙lectiu de desenvolupar la seva tasca davant els organismes socials, polítics i sindicals. Tot i això, aquest grup no és representant de l’EPPK.

Amb la darrera operació policial, el govern espanyol pretén impossibilitar que l’EPPK sigui un agent actiu amb veu pròpia en aquest procés?

Volen impedir que altres agents socials s’incorporin a la lluita per la solució de la qüestió dels presos. Actualment, la fi de la dispersió és una reivindicació socialment acceptada i el govern espanyol no vol que més grups socials, especialment el Partit Nacionalista Basc (PNB), s’incorporin a aquest discurs.

Amb les detencions i la il·legalització de la manifestació de Tantaz Tanta, però, potser aconsegueixen l’efecte contrari al que pretenen.

No s’ha de menysprear la repressió. Per ells, deshabilitar aparells significa que les resolucions o les decisions que pugui prendre l’EPPK estan paralitzades durant un temps. Han fet aquesta operació perquè ells volen portar la qüestió per un camí determinat i aquest camí s’està desviant dels seus interessos.

Com queda l’escenari polític després d’aquests esdeveniments?

El procés s’ha mogut més; ens trobem en un altre escenari, on la resolució del tema dels presos no va al marge del desenvolupament polític. El PNB té por que l’esquerra abertzale el superi i per això es va sumar a la mobilització de Bilbao. La qüestió dels presos i les preses afavoreix l’esquerra abertzale i ha estat una mesura intel∙ligent per part del PNB. Tot i això, la seva presència a la manifestació obre expectatives de futur.