Marx i Engels en català!

“Un fantasma ronda per Europa: el fantasma del comunisme. Totes les forces de la vella Europa s’han aliat, el Papa i el Tsar, Metternich i Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys, en una sacrosanta  caça contra aquest fantasma.” I Europa, per variar, sembla que no se’n vol adonar… Però això ja són figues d’un altre paner, en aquest bloc fem “arqueologia”, malgrat la vigència d’alguns dels títols ressenyats.

Doncs sí, el fantasma ronda i no “recorre” Europa i les forces del vell continent, enlloc d’”unir-se”, s’han aliat. La traducció contemporània en llengua catalana del Manifest del Partit Comunista feta per Jordi Moners així ho estableix, malgrat la cita se’ns presenti molt més familiar a partir de la traducció directa de la seva versió castellana. I, en un text com aquest, dels més traduïts, prologats i reprologats (calia tant?) de la literatura universal, aquest no és un tema menor. Una mala traducció, que conduís a una nova interpretació de l’original, podria conduir irremeiablement a una nova escissió en la trentena internacional, o la que toqui d’aquestes.

El text original alemany fou escrit entre desembre de 1847 i gener de 1848 i publicat a Londres amb el títol de Manifest der kommunistischen Partei el febrer-març de l’any 1848. I l’edició catalana contemporània, que és la traducció de l’edició alemanya de 1890, la darrera de les revisades per Frederic Engels, va aparèixer per primer cop publicada l’any 1977 mercès a la traducció del militant del PSAN Jordi Moners, essent prologada per Manuel Sacristán, un dels filòsofs espanyols més destacats del segle passat. Com no podia ser d’altra manera, va ser publicada per la Magrana, el principal referent editorial per l’independentisme d’esquerres durant dècades.

Sacristán, professor de la Universitat de Barcelona, convertit en una de les figures intel·lectuals més brillants i eminents en l’oposició antifranquista, va desenvolupar una llarga tasca com a editor i traductor d’obres cabdals del marxisme (especialment de l’obra de Gramsci de qui era un fervent estudiós i propagador) i fou membre del PCE i del PSUC on ostentà responsabilitats orgàniques fins que a finals de la dècada dels setanta, responsabilitats que abandonà per discrepàncies amb la línia oficial del partit, abandonant la militància activa però no el compromís social ni les conviccions amb el marxisme crític, ecologista i pacifista que marcaren la seva trajectòria.

Moners, 10 anys més tard i aquest cop publicat per Laia, traduiria de nou en llengua catalana als dos pensadors, en l’edició dels dos volums de La ideologia alemanya, apareguts el 1987.

Val a dir però, que la versió contemporània que hem comentat, no és pas la primera versió delManifest del Partit Comunista apareguda en llengua catalana. Això sí, totes les versions anteriors són prèvies a l’etapa franquista. Abans de la dictadura, Manuel González Alba, militant d’Estat Català n’encarregà la traducció de la versió francesa del text a un altre company del partit, Emili Granier, a qui havia conegut a la presó on tots dos complien condemna, el primer per la seva participació en el complot del Garraf i, el segon, per fer-ho en els fets de Prats de Molló. Alba, professor de català i impulsor de l’editorial Arc de Barà, en revisaria les qüestions lingüístiques i encarregaria la introducció del text a Manuel Serra i Moret, en una primera versió que aparegué, després d’un llarg periple de complicacions, l’any 1930, editant-se’n 2.000 exemplars.

Cinc anys més tard veuria la llum una segona edició en català, traduïda directament del text original alemany, a càrrec de Pau Cirera i Miquel, amb pròleg de Joan Comorera. I el 1938, una tercera encara, traduïda també del francès, aquest cop per Amadeu Bernadó. Així doncs, la de Moners, tot i ser la primera contemporània després de la dictadura, no és més que la quarta versió catalana d’aquest clàssic i la segona traducció de l’alemany.

I si la cosa no ha quedat prou clara, espera’t a llegir la mitja dotzena de pròlegs que conté l’edició, que encara es pot complicar més… Ah, per cert, i el llibre? Doncs bé, gràcies!